Examen Final Sistema Polític i Dret Constitucional PDF

SISTEMA POLÍTIC I DRET CONSTITUCIONAL 2023-2024 TEMA 1. LA CONSTITUCIÓ DE 1978 1. EL RÈGIM FRANQUISTA (1939-1975) - Normes fonamentals - Proclamació del Príncep Joan Carles com a Rei d'Espanya 2. LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA - Cerca d'un model democràtic...

SISTEMA POLÍTIC I DRET CONSTITUCIONAL 2023-2024 TEMA 1. LA CONSTITUCIÓ DE 1978 1. EL RÈGIM FRANQUISTA (1939-1975) - Normes fonamentals - Proclamació del Príncep Joan Carles com a Rei d'Espanya 2. LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA - Cerca d'un model democràtic - Celebració d'eleccions - Esdeveniments polítics (1977) 3. REDACCIÓ DE LA CONSTITUCIÓ - Tasca de les noves Corts - Fases de tramitació 4. CARACTERÍSTIQUES DE LA CONSTITUCIÓ DE 1978 5. L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET - Aspectes generals - Estat - Estat Social - Estat Democràtic - Estat de Dret 6. LA DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA ESPANYOLA - Aspectes generals → Concepte → Relació entre representants i representats → Tipologia electoral - Institucions de democràcia directa → Concepte → Previsions constitucionals → Modalitats de democràcia directa 7. LA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA - La corona i la monarquia - La monarquia parlamentària 8. L’ESTAT AUTONÒMIC - Centralització i descentralització → Alternatives → Elements definidors - L’estat centralitzat o unitari → Notes característiques → Avantatges → Desavantatges - La descentralització administrativa - La descentralització política → Notes característiques → Models 1  - El model regional de descentralització política → Origen històric → Notes característiques → L'estat autonòmic - Conclusió 9. LA INTEGRACIÓ EUROPEA - Plantejament → Importància del factor extern → Dues institucions - La Unió Europea → Delimitació conceptual → Origen → Tractats fundacionals de la UE → Polítiques europees → Problemàtiques - El consell europeu → Origen, finalitat i estructura → Tractats TEMA 2. LES INSTITUCIONS DE L'ESTAT LA CORONA 1. ASPECTES GENERALS - Regulació constitucional (art. 57.1 CE) - Aspectes de Dret comparat - Abdicació del Rei Joan Carles I - Dues previsions constitucionals controvertides 2. FUNCIONS I ATRIBUCIONS DEL REI - Funcions de caràcter simbòlic o representatiu (art. 56.1 CE) - Funcions específiques (arts. 62 i 63 CE) 3. REFERENDAMENT DELS ACTES DEL REI - Notes característiques - Absència de dret de veto del Rei 4. LA INVIOLABILITAT, LA NO RESPONSABILITAT I L'ESPECIAL PROTECCIÓ JURÍDICA - La inviolabilitat - La no subjecció a responsabilitat - Especial protecció des de la perspectiva penal LES CORTS GENERALS 1. ASPECTES GENERALS - Denominació - Regulació constitucional - Caràcter electiu - Òrgan representatiu - Estructura → Dues cambres → Bicameralisme 2  2. COMPOSICIÓ DE LES CAMBRES, CIRCUMSCRIPCIÓ I SISTEMA ELECTORAL - Congrés dels Diputats -. Senat 3. ESTATUT DE DIPUTATS I SENADORS - Adquisició de la condició de parlamentari - Prerrogatives → Inviolabilitat → Immunitat → Fur especial 4. AUTONOMIA DE LES CAMBRES 5. ORGANITZACIÓ DE LES CAMBRES -. Òrgans de govern i òrgans de treball → Òrgans de govern → Òrgans de treball - Comissions → Tipologia → Comissions vinculades a l’àmbit de les relacions laborals 6. FUNCIONS DE LES CAMBRES 7. FUNCIONAMENT DE LES CAMBRES 8. DISSOLUCIÓ DE LES CAMBRES - Finalització de la legislatura - Dissolució anticipada - Impossibilitat d'investidura - Reforma constitucional EL GOVERN 1. CONCEPTE, NORMATIVA REGULADORA I NOTES CARACTERITZADORES - Concepte - Normativa reguladora - Notes caracteritzadores 2. LA FORMACIÓ DEL GOVERN - Fórmula ordinària de formació del Govern (art. 99 CE) - Fórmules extraordinàries 3. COMPOSICIÓ DEL GOVERN - Aspectes generals - El president - El vicepresident o vicepresidents - Els ministres 4. FUNCIONS DEL GOVERN - Previsió constitucional (art. 97 CE) - Relació amb altres òrgans constitucionals L’ADMINISTRACIÓ 1. ASPECTES GENERALS - Concepte i distinció respecte del Govern - Regulació - Tipus d'administracions públiques 3  2. PRINCIPIS CONSTITUCIONALS (art. 103, 105 i 106 CE) - Principis d’actuació - Principis d’organització - Principis de control ADMINISTRACIÓ DE L'ESTAT - RELACIONS LABORALS 1. DIRECCIONS GENERALS - Direcció General de Treball - Direcció General del Treball Autònom, de l'Economia Social i de la Responsabilitat Social de les Empreses 2. ALTRES ORGANISMES - Servei Públic d'Ocupació Estatal - Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball - Organisme Estatal Inspecció de Treball i Seguretat Social - Fons de Garantia Salarial - Unitat Administradora del Fons Social Europeu 3. ORGANISME D'ASSESSORAMENT I PARTICIPATIU - Consell Econòmic i Social ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT – RELACIONS LABORALS 1. DIRECCIONS GENERALS - Direcció General de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral - Direcció General de la Inspecció de Treball - Direcció General d'Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives 2. ALTRES ORGANISMES - Servei Públic d'Ocupació de Catalunya - Institut Català de Seguretat i Salut Laboral - Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya 3. ORGANISMES D'ASSESSORAMENT I PARTICIPATIUS - Consell de Relacions Laborals - Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya EL PODER JUDICIAL 1. ASPECTES GENERALS - Un dels tres poders de l’Estat - Regulació - Relacions - Poder judicial i Estat autonòmic 2. PRINCIPIS CONSTITUCIONALS (art. 117 CE) - Independència judicial - Inamobilitat judicial - Responsabilitat judicial - Sotmetiment a l'imperi de la llei - Exclusivitat jurisdiccional - Unitat jurisdiccional - Imparcialitat 4  3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ DEL PODER JUDICIAL - Criteri material - Criteri territorial - Criteri jeràrquic 4. CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL - Previsió constitucional - Elecció dels membres del Consell - Competències 5. MINISTERI FISCAL - Previsió constitucional - Regulació ordinària ORDRE JURISDICCIONAL SOCIAL 1. ÀMBIT D'ACTUACIÓ 2. ÒRGANS JUDICIALS 3. COMPETÈNCIA DELS ÒRGANS JUDICIALS TRIBUNAL CONSTITUCIONAL 1. CONCEPTE, REGULACIÓ I ÀMBITS D'ACTUACIÓ - Concepte - Regulació - Dos grans àmbits d’actuació 2. ELS MAGISTRATS - Requisits, nombre de magistrats i període d'exercici - Òrgans competents per al seu nomenament 3. PROCESSOS CONSTITUCIONALS - Recurs d'empara - Recurs d'inconstitucionalitat - Qüestió d'inconstitucionalitat - Conflicte de competència - Impugnació CCAA 4. EXECUCIÓ DE LES SENTÈNCIES DEL TC 5. VALORACIÓ TEMA 3. L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT 1. L'ESTAT AUTONÒMIC. CARACTERÍSTIQUES I PRINCIPIS GENERALS - Model constitucional de descentralització política - Procés de creació de les CCAA - Principis - Desenvolupament de l’estat autonòmic 2. EL SISTEMA DE DISTRIBUCIÓ DE COMPETÈNCIES - Estat - Comunitats Autònomes - Clausula residual - Tipologia de competències - Problemàtiques competencials 5  3. DISTRIBUCIÓ DE COMPETÈNCIES A L'ÀMBIT LABORAL - Competències de l’Estat - Competències de la Generalitat - Problemàtiques competencials 4. RELACIONS DE PARTICIPACIÓ I DE COL·LABORACIÓ ENTRE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUTÒNOMES - Concepte - Modalitats - Senat - Òrgans de l’Estat - Iniciativa legislativa autonòmica 5. COL·LABORACIÓ - Concepte - Notes essencials - Modalitats → Caràcter multilateral → Caràcter bilateral 6. MECANISMES DE COL·LABORACIÓ EN L'ÀMBIT DE LES RELACIONS LABORALS - Modalitats - Conferència sectorial d’ocupació i assumptes laborals TEMA 4. LES FONTS DEL DRET INTRODUCCIÓ 1. LES FONTS DE L'ORDENAMENT JURÍDIC - Concepte - Fonament - Tipologia 2. LA CONSTITUCIÓ - Concepte - Contingut - Vinculatorietat de la constitució - La reforma constitucional - Continguts constitucionals que incideixen en l’àmbit de les RRHH → Drets i llibertats → Principis rectors de la política social → Directius de la política econòmica LA LLEI 1. NOTES CARACTERITZADORES - Perspectiva general → Concepte → Posició jeràrquica → Legitimitat democràtica directa → Generalitat - Perspectiva de l'ordenament espanyol → Òrgan de procedència 6  → Procediment d’aprovació → Relacions amb altres normes → Vincula els òrgans jurisdiccionals → Control jurisdiccional → Presumpció de validesa 2. ÀMBIT MATERIAL - No hi ha àmbits materials vedats a la llei - Reserva de la llei: matèries reservades constitucionalment - Finalitat de la reserva de llei - Possibilitat de remissions reglamentàries 3. PROCEDIMENT LEGISLATIU DE L'ESTAT - Regulació - Importància del procediment legislatiu - Iniciativa legislativa - Tramitació parlamentària → CD → Senat → Possible nova intervenció del CD - Sanció, promulgació i publicació 4. TIPUS DE LLEI - Llei ordinària - Llei orgànica - Llei de pressupostos - Reglament parlamentari LES NORMES AMB RANG DE LLEI 1. LES NORMES AMB RANG DE LLEI - Concepte - Modalitats 2. EL DECRET LLEI - Concepte - Regulació - Requisits - Rang i força de llei - Extraordinària i urgent necessitat - Mesures - Límits materials - Intervenció parlamentària - Control jurisdiccional 3. EL DECRET LEGISLATIU - Concepte - Regulació - Modalitats - Rang i força de llei - Límits - Requisits 7  - Modificabilitat de la delegació - Control jurisdiccional 4. UTILITZACIÓ PRÀCTICA DE LES DIFERENTS NORMES AMB FORÇA DE LLEI - Any 2020 - Any 2021 - Any 2022 - Any 2023 EL REGLAMENT 1. NOTES CARACTERITZADORES - Concepte - Regulació - Òrgans competents - Relació amb la llei - Diferencia entre reglament i acte administratiu 2. TIPUS DE REGLAMENTS - Segons l'òrgan de què procedeixen - Segons la matèria que regulen 3. PROCEDIMENT D'ELABORACIÓ - Regulació - Tràmits 4. CONTROL JURISDICCIONAL - Control de la Jurisdicció contenciosa administrativa - Control del Tribunal Constitucional ELS TRACTATS INTERNACIONALS 1. CONCEPTE, NORMES REGULADORES I DENOMINACIÓ - Concepte - Normes reguladores - Denominació 2. TIPUS DE TRACTATS A L'ORDENAMENT ESPANYOL - Tractats de l'art. 93 CE - Tractats de l'art. 94.1 CE - Resta de tractats 3. POSICIÓ A L'ORDENAMENT JURÍDIC - Integren l'ordenament jurídic - Posició en relació amb la Constitució - Posició en relació amb la llei i el reglament EL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA 1. CONCEPTE 2. DRET PRIMARI O ORIGINARI - Tractats constitutius o fundacionals - Contingut 3. DRET DERIVAT - Tipologia - Contingut 8  4. RELACIONS ENTRE EL DRET EUROPEU I L'ORDENAMENT INTERN - Principi de primacia del dret de la UE - La qüestió prejudicial ALTRES FONTS 1. FONTS ESPECÍFIQUES DE L'ÀMBIT LABORAL - Regulació - Tipologia 2. LÍMITS - Impossibilitat d'establir pitjors condicions - Impossibilitat de disposar de drets 3. CRITERIS DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES - Respecte als mínims de dret necessari - Aplicació d’allò més favorable per als treballadors LA INCIDÈNCIA DE LES DIVERSES FONTS EN L'ÀMBIT LABORAL 1. NORMATIVA DE L'ESTAT 2. NORMATIVA DE LA UNIÓ EUROPEA 3. TRACTATS INTERNACIONALS TEMA 5. ELS DRETS I LES LLIBERTATS FONAMENTALS 1. CONCEPTE - Termologia - Funcions - Elements configuradors - La Constitució i els drets fonamentals - Garanties dels drets fonamentals - Tipologia de drets 2. DRETS ESSENCIALS PRINCIPI D’IGUALTAT - Reconeixements internacional - Configuradors constitucional - Titularitat - Contingut - Desenvolupament legislatiu - Tutela jurisdiccional - Discriminació en l’àmbit laboral 3. DRETS EN RELACIÓ A L'ÀMBIT LABORAL - Específics de caràcter en l’àmbit laboral → Dret al treball → Llibertat Sindical → Dret a vaga → Dret a la negociació col·lectiva - Esepecífics de caràcter general que afecta en l’àmbit laboral → Dret al secret de les comunicacions → Dret a la pròpia imatge → Llibertat d’expressió 9 4. GARANTIES DEL DRET - Concepte - Garanties enfront del legislador - Garanties enfront de l'administració - Garanties enfront del poder judicial - Garanties enfront del tribunal constitucional - Garanties enfront del particular 5. GARANTIES NORMATIVES - La intervenció del legislador - La reserva de llei 6. EL DEFENSOR DEL POBLE - Naturalesa - Regulació - Característiques definitòries - Nomenament i mandat - Legitimació - Tipus de procediments - El defensor del poble en àmbits laborals 7. LA PROTECCIÓ JUDICIAL DELS DRETS - Procediment preferent i sumari de protecció dels drets fonamentals - Procediment sumari i preferent a l’àmbit laboral 8. EL RECURS D'EMPARA - Normativa reguladora - Notes caracterizadores - Legitimació activa - Suspensió de l’acte impugnat - El recurs d’empara a l’àmbit laboral 9. EL SISTEMA DE PROTECCIÓ DELS DRETS HUMANS DEL CONSELL D'EUROPA - El consell d’europa i tractats - Conveni per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals 10. EL TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS - Funció - La demanda individual - Doctrina del TEDH que afecta l’àmbit laboral 11. EL SISTEMA DE PROTECCIÓ DELS DRETS HUMANS DE LA UE - Finalitat originària del dret europeu i drets protegits - La carta de drets fonamentals de la unió europea 12. TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA - Naturalesa i funció - Procediments (art. 19.3 TUE) - Importància de la tasca del TJUE 10  13. ÒRGANS DEFENSORS DELS DRETS HUMANS DE L'ONU - Òrgans vinculats a tractat → Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) → Comitè de Drets Humans (PIDCP) → Els Comitès i l’àmbit laboral - Altres òrgans de l’ONU → Consell de Drets Humans de les Nacions Unides → Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans TEMA 6. EL SISTEMA ELECTORAL I RESULTATS ELECTORALS 1. TIPUS D'ELECCIONS - Congrés dels Diputats i el Senat - Assemblees legislatives de les comunitats autònomes - Ajuntaments, als municipis - Parlament europeu 2. PRINCIPALS ELEMENTS DEL SISTEMA ELECTORAL ESPANYOL - Règim electoral general - Característiques del vot → Sufragi universal → Vot lliure →. Vot igual → Vot directe →. Vot secret - Fases del procés electoral → Convocatòria d'eleccions → Presentació i proclamació de candidatures → Campanya electoral → Constitució de les meses electorals → Votació → Escrutini dels vots de cada mesa → Proclamació oficial dels resultats per les juntes electorals → Expedició de credencials als electes - Administració electoral → Naturalesa → Composició → Funcions → Règim de recursos - Sistema electoral general → Factors → Principals problemàtics 3. EVOLUCIÓ DELS RESULTATS ELECTORALS - Fase inicial (1977-1979) - Fase d’hegomonia del PSOE (1982-1989) - Fase de bipartidisme reforçat (1993-2011) 11  - Fase del multipartidisme (2015-2020) → Eleccions novembre 2019 → Eleccions juliol 2023 TEMA 7. ELS PARTITS POLÍTICS I ELS GRUPS DE PRESSIÓ 1. ELS PARTITS POLÍTICS – ASPECTES GENERALS - Normes reguladores - Creació - Organització i funcionament - Finançament - Dissolució 2. ELS PARTITS POLÍTICS ESPANYOLS - Partits hegemònics o amb representació a nivell estatal - Partits nacionalistes- regionalistes - Aparició de nous partits d'àmbit estatal 3. ELS PRINCIPALS GRUPS DE PRESSIÓ ECONÒMICS - Concepte de grup de pressió - Regulació → Normativa → Registre de grups d'interès → Efectes de la inscripció → Grups inclosos 12 1. LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 1871 1. EL RÈGIM FRANQUISTA (1939-1975) 1.1 NORMES FONAMENTALS 1.1.1 NO CONSTITUCIÓ Durant el segle XX dins d’Espanya es troba una monarquia que finalitza amb la dictadura de Primo de Rivera. On el rei cau i es fa un poc d’estat per part dels militars. De tal manera s’’instaura una dictadura de 40 anys, conduïda per Franco el líder del bàndol república. 1.1.2 LLEIS FONAMENTALS - Fur del Treball (1938) - Llei Constitutiva de les Corts (1942) - Fur dels Espanyols (1945) - Llei de Referèndum (1945) - Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat (1947) - Llei dels Principis del Moviment Nacional (1958) - Llei orgànica de l'Estat (1967) 1.1.2 RÈGIM NO DEMOCRÀTIC Això és pel fet de que estem dins d’una dictadura, i cap espanyol té criteri algú. 1.2 PROCLAMACIÓ DEL PRÍNCEP JOAN CARLES COM A REI D’ESPANYA Això es va du a terme de la següent manera 1. Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat (1947) 2. Llei 62/1969, de 22 de juliol, per la qual es proveeix el que concerneix la successió a la Prefectura de l'Estat 3. Coronació del Rei: 22 de novembre de 1975 2. LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA Es cerca d'un model democràtic per poder du a terme una transició a la democràcia, això es fa a través de la llei. 2.1 LA LLEI DE REFORMA POLÍTICA DE 4 DE GENER DE 1977 2.1.1 INSTRUMENT CLAU Es aprovada per les Corts franquistes 2.1.2 CONTINGUT - Reconeix la sobirania popular - Reconeix els drets fonamentals de les persones. - Preveu la celebració d’eleccions (Congrés de diputats i Senat) - Preveu que el nou Congrés de diputats redacta la Constitució. 2.2 CELEBRACIÓ D’ELECCIONS (15.06.1977) Es poden presentar tots els partits polítics. 2.2.1 RESULTATS Victòria d'UCD (Unió de Centre Democràtic), amb 165 escons, seguit pel PSOE, 118 escons, el Partit Comunista, 20, Aliança Popular, 16, així com representació del nacionalisme català i basc. 2.3 ESDEVENIMENTS POLÍTICS (1977) 2.3.1 PACTES DE LA MONCLOA DE 26 D’OCTUBRE DE 1977 Pactes signats pel govern espanyol i per gairebé tots els partits polítics en representació parlamentària. 13 2.3.2 RESTABLIMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Això es fa a través del decret-llei de 29 de setembre de 1977. On es du a terme l’extensió d’autogovern a la resta de territoris, però només amb funcions executives (donar subvencions, autoritzacions…). 2.3.3 LLEI 46/1977 DE 15 D’OCTUBRE D’AMNISTIA Es aprovada per les Corts. Aquesta amnistia serveix de cara a: - Delictes d’intencionalitat política - Els funcionaris públics que poguessin haver comès delictes contra els drets de les persones. 3. REDACCIÓ DE LA CONSTITUCIÓ L’agost de 1977 es comença a redactar la Constitució i es quan el 29 desembre 1978: Publicació de la Constitució. 3.1 TASCA DE LES NOVES CORTS Aquesta es divideix en dos apartats: - Congrés dels Diputats - Comissió d'Afers Constitucionals + Ponència 3.2 FASES DE TRAMITACIÓ 1. Ponència del Congrés dels Diputats: el seu treball es va desenvolupar des d'agost del 1977 fins a l'abril del 1978. 2. Proposta de text constitucional: el seu treball es va desenvolupar des d'agost del 1977 fins a l'abril del 1978. 3. Formulació d'esmenes i informe de la Ponència: es van realitzar més de 1000 esmenes per poder desenvolupar l’Informe de la Ponència (Butlletí Oficial de les Corts, 17 d'abril de 1978). 4. Dictamen de la Comissió d'Afers Constitucionals i Llibertats Públiques: el dictamen que es publicaria l'1 de juliol de 1978, al Butlletí Oficial de les Corts. 5. Aprovació pel Ple del Congrés dels Diputats: que es va du a terme el 21 de juliol de 1978. 6. Intervenció del Senat: on es van reunir la comissió de Constitució i Ponència. El ple del Senat el 5 d'octubre del 1978 va aprovar les Modificacions al Projecte de Constitució. 7. Text elaborat per la Comissió Mixta Congrés-Senat: el 28 d'octubre del 1978 el Butlletí oficial de les Corts publica el text elaborat per la Comissió mixta. 8. Aprovació pels Plens del Congrés i del Senat: el 31 d'octubre de 1978 s'aprovaria als Plens del Congrés i del Senat. 9. Celebració de referèndum: el referèndum es va desenvolupar el 6 de desembre de 1978, on es va determinar la pregunta: “Aprova el projecte de Constitució?”. Resultat favorable del 87,87% dels vots emesos , amb una participació del 67,11%. 10. Sanció, publicació i entrada en vigor: el Rei Joan Carles va sancionar en sessió conjunta de les dues Cambres el text de la Constitució, el 27 de desembre de 1978. Finalment es va publicar al BOE el 29 de desembre de 1978 , entrant en vigor aquest mateix dia. 14 4. CARACTERÍSTIQUES DE LA CONSTITUCIÓ DE 1978 Regula el règim d’institució de l’estat i el sistema de drets i llibertats (càmeres legislatives, poder judicial…) 4.1 CONTINGUT - Part orgànica: es regula el rang dels diputats, al senat i el govern. És a dir, l'organització institucional. - Part dogmàtica: es regulen els principis inspiradors de la Constitució, els drets i llibertats i la política econòmica. La part orgànica es recull en: - Títol Preliminar - Títol I Drets i deures fonamentals - Títol II - Corona Títol III Corts Generals - Títol IV Govern i Administració - Títol V Relacions entre el Govern i les Corts Generals - Títol VI Poder judicial - Títol VII Economia i Finances - Títol l VIII Organització Territorial de l'Estat - Títol IX Tribunal Constitucional - Títol X Reforma constitucional 4.2 CONSENSUADA És a dir, va tenir un ampli suport en el congrés. El tema més conflictiu en el congrés va ser l’Estat de les autonomies (règim de descentralització política). 4.3 RÈGIM DEMOCRÀTIC Aquest es divideix en: - Estat social i democràtic de dret - Monarquia parlamentària - Bicameralisme 4.4 PERMET POLÍTIQUES DIVERSES És a dir, permet diferents visions d’un mateix àmbit. Per exemple hi han diferents polítiques escolars, no hi ha una única correcta totes són vàlides sempre i quan no es vulnerin llibertats. 4.5 PERMET UN ESTAT TERRITORIALMENT DESCENTRALITZAT Podrien no existir CCAA perquè la Constitució no imposa l’Estat de les autonomies. 4.6 SENSE CLÀUSULES D’INTAGIBILITAT Es pot modificar des del primer fins a l’últim article. 4.7 RÍGIDA És a dir es difícil de reformar. Es va aconseguir reformar a instàncies de la UE, l’any 1992 i 2011 de manera molt puntual. 4.8 INFLUÈNCIES MÉS RELLEVANTS Reflecteix influències d’altres textos constitucionals. No és completament nova. Influències: - Constitucionalisme històric - Constitucionalisme europeu - Textos internacionals de protecció dels drets humans 15 5. L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET 5.1 ASPECTES GENERALS 5.1.1 ARTICLE 1.1 CE L’article 1.1 de la Constitució Espanyola defineix l'Estat com a «social i democràtic de Dret 5.1.2 INFLUÈNCIA DEL CONSTITUCIONALISME EUROPEU Influencia del constitucinonalisme europeu (inspirat en la Const. alemana) 5.1.3 CONCEPTES INTERRELACIONATS 5.1.4 EFECTE INTERPRETATIU Tenen un efecte interpretatiu pels poders polítics. 5.2 ESTAT L’estat és una comunitat de persones/ social amb una organització política comuna, que és sobirania i independent d’altres comunitats/ estats i que es dota de normes que la regulen. 5.3 ESTAT SOCIAL 5.3.1 SIGNIFICAT Els poders públics (Cong. dels dip., ajuntament…) han de tenir com objectiu satisfer les necessitats dels ciutadans. 5.3.2 MANIFESTACIONS Exemples: la sanitat pública, l’educació... 5.4 ESTAT DEMOCRÀTIC 5.4.1 SIGNIFICAT Principi de sobirania popular. El poble és la font de legitimitat del poder. A través del sistema d’eleccions. 5.5 ESTAT DE DRET 5.5.1 SIGNIFICAT Existeix un ordenament jurídic que regula l’actuació dels poders públics i particulars (privats) i un control judicial que verifica que tothom compleixi les lleis. 6. LA DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA ESPANYOLA 6.1 ASPECTES GENERALS 6.1.1 CONCEPTE - Principi de sobirania/democràcia: les decisions que adopten els poders públics estan legitimades de forma directa o indirecta pels ciutadans. - Representativa: Les grans decisions dels poders públics són adoptades per representants dels ciutadans. 6.1.2 RELACIÓ ENTRE REPRESENTANTS I REPRESENTATS - Caràcter representatiu de les Corts Generals (art. 66 de la Constitució espanyola - CE) - Prohibició del mandat imperatiu (art. 67.2 CE) - Prohibició de revocació - Paper fonamental dels partits polítics (art. 6 CE) 6.1.3 TIPOLOGIA ELECTORAL - Congrés dels Diputat i Senat (arts. 68 i 69 CE) - Assemblees legislatives de les comunitats autònomes (art. 152.1 CE i Estatuts d’autonomia) - Eleccions municipals: els Ajuntaments (art. 140.1 CE) - Parlament Europeu (art. 210 i ss Llei orgànica de Règim Electoral General) 16 6.2 INSTITUCIONS DE DEMOCRÀCIA DIRECTA 6.2.1 CONCEPTE La constitució espanyola empara alguns sistemes de democràcia directa on els ciutadans tenen veu a l’hora de prendre decisions. L’alternativa és democràcia directa, que els ciutadans puguin adoptar les decisions per si mateixos. 6.2.2 PREVISIONS CONSTITUCIONALS - Dret fonamental - Mandat a tots els poders públics - Institucions disseminades al llarg de la Constitució 6.2.3 MODALITATS DE DEMOCRÀCIA DIRECTA REFERÈNDUM 1. Concepte: Procediment pel que se sotmeten al vot popular decisions polítiques de transcendència especial. 2. Modalitats: - Referèndum de Política Pública (art.92): és una consulta al jurat dels ciutadans sobre un tema de polítiques públiques que els afecta que es du a terme a través d’un procediment electoral. Hi hauria un cos electoral, una junta electoral, control dels tribunals… També regulat per un llei organica del any 1980. - Referèndum de Reforma Constitucional: en funció del que es vulgui reformar serà agreujat o sencill. - Referèndum de ratificació de Reforma d’Estatuts d’autonomia: en funció del que es vulgui reformar. 3. Regulació: - L’article 92 de la Constitució espanyola - La Llei Orgànica 2/1980, de 18 de gener, sobre regulació de les diferents modalitats de referèndum. INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR 1. Concepte: Els ciutadans poden presentar lleis amb el suport d’un mínim nombre de signatures. 2. Regulació - Art. 87.3 CE - Llei Orgànica 3/1984, de 26 de març, reguladora de la iniciativa legislativa popular. - Llei del Parlament de Catalunya 1/2006, del 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular. 3. Tramitació parlamentària: davant del Estat, és a dir el congrés de diputats o de la generalitat, és a dir el departament de Catalunya. PARTICIPACIÓ AL PODER JUDICIAL 1. JURAT Fa referència al mecanisme de participació en l'àmbit judicial sobre la culpabilitat de determinants tipus delictius. Està regulat: - Art. 125 CE - Llei Orgànica 5/1995, de 22 de maig, del Tribunal del Jurat 17  2. ACCIÓ POPULAR - Art. 125 CE - Llei d'Enjudiciament Criminal CONSELL OBERT En l’àmbit municipal, de petits municipis en el que els propis membres del municipi es reuniexen i escogeixen el seu alcalde. - Art. 140 CE - Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local 7. LA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA 7.1 LA CORONA I LA MONARQUIA 7.1.1 DIFERÈNCIES CONCEPTUALS Corona → El títol 2 de la CE fa referència a la Corona. Monarquia → L’article 1.3 de la CE fa referència a la monarquia parlamentaria. 7.1.2 LA MONARQUIA - Característiques: l’existència d’un cap d’estat que no té facultats decisòries que transmet aquesta condició als seus fills. - Referències històriques (art. 57.1 CE): "La Corona d´Espanya és hereditària en els successors de SM Don Juan Carlos legítim hereu de la dinastia històrica" 7.2 LA MONARQUIA PARLAMENTARIA 7.2.1 DEFINCIÓ DEL ARTICLE 1.3 CE Defineix la forma política de l'Estat espanyol com una monarquia parlamentària. 7.2.2 EL REI ÉS EL CAP DE L’ESTAT Està recollit en l’article 56.1 de la Constitució espanyola. Té capacitat d’influir amb els seus actes a la societat) 7.2.3 EL REI NO TÉ PODER DE PRENDRE DECISIONS No pot dur a terme actes en l’àmbit jurídic - Inexistència de potestas - Existència d'auctoritas 7.2.4 REFERENDAMENT DELS ACTES DEL REI - Concepte: Com el rei no té potestat de decisió, els actes del rei han de ser referendats. És a dir, determinades accions que fa el rei han de ser emprades per òrgans de l’administració de l’estat (presidents del govern, ministres...). - Regulació constitucional (art. 56.3 CE): “Els seus actes estaran sempre subjectes a ratificació en la forma establerta a l'article 64, sense el qual no tindran validesa, llevat del que disposa l'article 65.2”. 8.L'ESTAT AUTONÒMIC 8.1 CENTRALITZACIÓ I DESCENTRALITZACIÓ 8.1.1 ALTERNATIVES Des de la perspectiva de l’organització territorial del poder de l’Estat. Per arribar a l’Estat Autonòmic cal tenir en compte que en tot Estat es poden distingir dues formes del poder polític: - Centralització: el seu poder és atribuït a un Govern central, de manera que els governs locals actuen com els seus agents - Descentralització: s'atorga més poder als governs locals, els quals els permet prendre decisions pròpies sobre la seva esfera de competències. 18  8.1.2 ELEMENTS DEFINIDORS Institucional Jeràrquic Normatiu Centralitzat Hi ha un sol conjunt Poder públics, actuaven en Només un conjunt de normes d’institució criteri de jerarquia que provenen d’única institució Descentralitzar Hi ha diverses institucions No hi ha criteri d'autoritat Diversos ordenament jurídics 8.2 L'ESTAT CENTRALITZAT O UNITARI 8.1.1 AVANTATGES 1. Igualtat: garanteix millor el principi d’igualtat, ja que si només hi ha unes institucions que s’apliquen l’actuació dels poders públics serà igual per tot el territori 2. Homogenetat: ja que si només hi ha unes institucions per tot el territori seran igual en les seves actuacions pero si hi ha diverses uns aprovar unes normes hi hauria una heterogeneïtat. 8.1.2 DESAVANTATGES 1. No donen satisfacció a la voluntad de determinades comunitats d’autogovernar-se. 2. Hi haurà una llunyaria de prendre decisió. 8.3 LA DESCENTRALITZACIÓ ADMINISTRATIVA Afecta només al sistema institucional perquè en aquest sistema no només hi ha una sola institució central 8.4 LA DESCENTRALITZACIÓ POLÍTICA Afecta als tres elements, instituciinal hi ha zones en l’estat que tenen unes institucions pròpies, aquestes institucions pròpies no depenen jeràrquicament dels estats i aquestes institucions que governen part del territori que no estan sotmeses poden aprovar lleis. 8.4.1 MODELS 1. Model federal: es considera que té el seu origen en els EEUU en el 1977, aquest sistema en el segle XIX i XX es va començar a estendre. 2. Model regional: está present en la nostra política actual 8.5 EL MODEL REGIONAL DE DESCENTRALITZACIÓ POLÍTICA 8.5.1 ORIGEN HISTÒRIC El seu origen és a Espanya, en la primera part del segle XX hi havien zones de l'estat espanyol que volien un autogovern com podria ser Catalunya i el País Vac, si s’obtava per aquest model això podria canviar en l’opinió pública i es va optar per una solució intermitja en el 1931, anomenat en estat integral de la segona república. 8.5.2 NOTES CARACTERÍSTIQUES 1. Estableix un únic estat, una única constitució, un únic ordenament jurídic, així com la igualtat de drets i obligacions per a tots els ciutadans de l’Estat. 2. Reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que integren l’Estat espanyol (article 2) de forma que, si una d’elles ho exercita, l’Estat es configura com una estructura basada en l’autonomia política. 19  3. Principi dispositiu: és a dir volontariat no impossava l'existència de comunitats sinó que tenien que crear un estatut que havia de ser aprovat per les corts espanyoles i en referèndum. Els estatus era una norma fundamental per les comunitats que volen autogovernar-se estan encaminades a uns estatus semblants als de ara. 4. Normes bàsiques regionals: conduïa a les comunitats que volen autogovernar-se a l’autogovern efectiu. Regulaven les institucions de l’autogovern i les competències. 5. Distribució de les competències delimitada constitucionalment: les competències de l’estat estan fixades en la constitució espanyola de 1931 i les comunitats que es autogovern a es fixaven els estatuts de la comunitat en el marc que estableix un seguit de matèries que poden escollir i d’allí exigir. 6. Asimetria del model: poden haver comunitats que s'auto-governessin i d’altres que eren governades pel govern espanyol. Si cada comunitat havia de proposar el seu estatut, poden ser cadascun diferent a l’altre. Per tant, hi ha asimetria en els estatuts i en les comunitats auto-governades o no. 8.5.3 L’ESTAT AUTONÒMIC - Se situaria al model regional - Dret a l'autonomia de nacionalitats i regions - La Constitució no determina l'estructura territorial de l'Estat 8.6 CONCLUSIÓ Quan confrontar un sistema centralitzat respecte d’un descentralitzat no podem arribar a la conclusió de si un és millor o pitjor desde una visió teòrica. S’han de tenir en compte les característiques de cada territori per tal que un sistema sigui més aconsellable que l’altre. Autogovernar-se no és un privilegi i tants problemes pot causar el fet que hi hagi una comunitat que vulgui autogovernar-se i no ho aconsegueixi com atorgar un règim descentralitzat políticament a comunitats que no ho volen. 9. LA INTEGRACIÓ EUROPEA 9.1 PLANTEJAMENT 9.1.1 IMPORTÀNCIA DEL FACTOR EXTERN Tot està globalitzat i no ens podem centrar en les fronteres de l’estat. 9.1.2 DUES INSTITUCIONS La Unió Europea i el Consell d’Europa 9.2 ORIGEN I EVOLUCIÓ 9.2.1 DELIMITACIÓ CONCEPTUAL És una associació política i econòmica de països europeus composta per 27 països. 9.2.2 ORIGEN Té un origen a partir de la 2ª Guerra Mundial per tal de poder buscar sistemes per garantir que alguns conflictes en l’àmbit europeu no es tornessin a produir.Primer es va crear la CECA composta per: França, Alemanya, Luxemburg, Italia, Holanda i Bèlgica. Aquesta unió era un precedent de la Unió Europea. L'objectiu era unir aquests països a partir dels factors econòmics. Es va crear al 1957 amb el Tractat de Roma però amb un altre nom , Comunitat Econòmica Europea.Diferents reformes del tractat prvisional i les diferents ampliacions que ha sofert la Comunitat Europea (comença amb 6 i ara té 27) 20 9.2.3 TRACTATS FUNDACIONALS DE LA UE La Unió Europea deixa de centrar exclusivament en el contingut económic, sinó que també persegueix altres finalitats com ara: - Les denominacions. Es va canviar per Comunitat Europea i, més tard, per Unió Europea. - La protecció dels drets humans on es poden veure en la Carta de Drets fonamentals de la Unió Europea (2007). - Element polític on es pot veure en la demonina ciutadania europea, amb l’objectiu de la unió política dels estats. - La UE com actor internacional. Es focalitza també cap a l’exterior i no només en l’àmbit econòmic. - L’àmbit d’actuació a diversos àmbits de les polítiques públiques: la protecció del medi ambient, el transport, l’agricultura, l’energia, la investigació… 1. Precedent. Tractat de París (1951) CECA 2. Tractat de Roma (1957) - Euratom - Comunitat Econòmica Europea 3. Acta Única Europea (1986) - Reforma del Tractat de Roma - La CEE va passar a anomenar-se Comunitat Europea - Adhesió d'Espanya (1986) 4. Tractat de Maastricht o Tractat de la Unió Europea (1992) - Denominació d’Unió Europea - Mercat interior únic (1 de gener de 1993) - Tractat de Schengen (1995) - Ciutadania de la Unió - Cooperació en Política Exterior i de Seguretat Comuna 5. Tractat d'Amsterdam (1997) - Àmplia els drets de ciutadania europea - Suspensió dels drets dels Estats membres en cas de violació de drets humans 6. Tractat de Niça (2001) - Reforma de l’estructura institucional de la UE - Carta de Drets Fonamentals de la UE 7. Tractat que estableix una constitució per a Europa (2004) 8. Tractat de Lisboa (2007) - Reforç del sistema institucional - Generalització del procediment legislatiu ordinari 9.2.4 POLÍTIQUES EUROPEES 1.Competencies - Exclusives: La política monetària (€), les vinculades a l’àmbit econòmic: la política comercial o la Unió Duanera. - Compartides: tenen funcions que es complementen entre altres països. Com en la protecció del medi ambient i la protecció dels consumidors. 21  - Concorrents: poden actuar de maneres separada. Com ara de temes de recerca i d’investigació. 2. Determinen polítiques estatals Les competències acaben determinant les polítiques dels Estats membres. 3. Instruments financers i econòmics - Moneda única (euro) (2002) - Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) (2012) - Tractat per a l'Estabilitat, la Coordinació i la Governança a la Unió Econòmica i Monetària (2013) - Unió bancària: Mecanisme Únic de Supervisió (2013) i Mecanisme Únic de Resolució (2014) - Mecanisme de Recuperació i Resiliència (2021) 9.2.5 PROBLEMÀTIQUES - Trasllat de sobirania a la UE: hi ha un trasllat, és a dir que té un paper més influent la Unió Europea que dins del nostre país. - Principi democràtic i institucions europees: els que configuren són els caps d’estat i de govern i comissió europea, en aquest parlament només es el que acaba fixant en caràcter decisori les lleis. - Tensions amb els Estats membres: afecten als 27 estats i poden haver-hi problemes respecte a algunes lleis i drets, ja que alguns estats volen actuar d’una manera i la UE ho veu d’una altra manera. - Naturalesa econòmica de la UE - Poca resposta a crisis humanitàries i de drets humans 9.3 EL CONSELL D’EUROPA 9.3.1 ORIGEN, FINALITAT I ESTRUCTURA ORIGEN Es crea el 1949, després de la 2a Guerra Mundial. Inicialment integrat per 10 països i actualment integrat pero 47 països. FINALITAT El objectiu d’aquesta organització d’unir als països europeus a través d’un sentit polític, promoure el estat de dret, els drets, la democràcia i potenciar la UE, és ha dir l’existència d'una democràcia, Estat de dret i drets humans ESTRUCTURA Té una assemblea parlamentària, aquest són escollits per els partits polítics de cada país. També està la Comissió de Venècia, que aquesta està integrat per juristes que assessora els estat membres en materia de la seva constitució. Més la Comissària de Drets Humans. 9.3.2 TRACTATS - Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, de 1950): protecció de drets civils i polítics - Carta Social Europea (CSE), de 18 d'octubre del 1961: tutela de drets socials 22 TEMA 2. LES INSTITUCIONS DE L'ESTAT LA CORONA 1.ASPECTES GENERALS 1.1.REGULACIÓ CONSTITUCIONAL Regula en la Constitució Espanyola, desde l’article 57.1. 1.2 ABDICACIÓ DEL REI JOAN CARLES I - Llei Orgànica 3/2014, de 18 de juny, per la qual es fa efectiva l'abdicació de Sa Majestat el Rei Don Juan Carlos I de Borbó. - Proclamació del nou Rei (19 de juny de 2014): Felipe VI. 1.3 DUES PREVISIONS CONSTITUCIONALS CONTROVERTIDES - Art. 57.1 CE, successió: preferencia de l'home per davant de la dona. - Art. 57.4 CE, matrimoni: l’hereu no pot concebre matrimoni contra les lleis i les corts 2. FUNCIONS I ATRIBUCIONS DEL REI 2.1 FUNCIONS DE CARÀCTER SIMBÒLIC O REPRESENTATITU (art. 56.1 CE) - El Rei és el Cap de l'Estat. - Símbol de la seva unitat i permanència. - Arbitra i modera el funcionament regular de les institucions. - Assumeix la representació més alta de l'Estat en les relacions internacionals. 2.2 FUNCIONS ESPECÍFIQUES (arts. 62 i 63 CE) - Poder legislatiu: sanciona, ordena i promulga l’aprovació de les lleis. - Poder executiu: proposa el candidat a la presidència del govern. Les normes que pot aprovar el decret espanyol són també signades pel rei. Nomena el president del tribunal suprem. (nomenament formal) - Poder judicial: exerceix el poder de gràcia (indults) - Forces armades: és el comandament suprem de les forces armades espanyoles - Relacions internacionals: manifesta el consentiment de l’estat per obligar-se internacionalment (tractats) - CCAA: Nomena els presidents de les comunitats autònomes. (nomenament formal) 3. REFERENDAMENT DELS ACTES DEL REI 3.1 NOTES CARACTERÍSTIQUES 3.1.1 REGULACIÓ Està regulat en l’article 56.3 de la Constitució espanyola 3.1.2.CONCEPTE Consisteix en l’actuació d’un òrgan constitucional espanyol que assumeix i dona cobertura a un acte del rei. 3.1.3 ACTES SUBJECTE A REFERENDAMENT - President del govern espanyol - Ministres 3.1.4 SUBJECTES LEGITIMATS PER REFERENDAR Establert a l'article 64.1 de la Constitució espanyola. 3.1.5 EFECTES DEL REFERENDAMENT - Validesa formal dels actes del rei - Desplaçament de responsabilitat 23 3.2 ABSÈNCIA DE DRET DE VETO DEL REI Si el rei no signa la llei no és aprovada. Encara que el parlament l’hagi aprovat. - Actes deguts - Mecanisme a aplicar si el Rei es nega a exercir una funció - Supòsits de dret comparat 4. LA INVIOLABILITAT, LA NO RESPONSABILITAT I L'ESPECIAL PROTECCIÓ JURÍDICA 4.1 LA INVIOLABILITAT - Previsió constitucional: l'establert l'article 56.3 CE - Concepte: immunitat del rei davant de les lleis penals sancionadores o civils 4.2 LA NO SUBJECCIÓ A LA RESPONSABILITAT - Previsió constitucional: establert l’article 56.3 CE - Concepte: no es pot exigir responsabilitat al rei pels seus actes. 4.3 ESPECIAL PROTECCIÓ DES DE LA PERSPECTIVA PENAL - Delictes contra la Corona (arts. 485 a 491 CP) - Major pena per a delictes contra el Rei o la seva família LES CORTS GENERALS 1.ASPECTES GENERALS 1.1 DENOMINACIÓ Dins del poder legislatiu. Existeixen les Corts Generals o Parlament Espanyol. La regulació de les Corts està sostinguda a la Const. (art 66 a 96). 1.2 REGULACIÓ CONSTITUCIONAL Títol III (arts. 66-96 CE) 1.3 CARÀCTER ELECTIU Estan vinculades al principi de sobirania popular. Son escollides pels ciutadans. 1.4 CARÀCTER REPRESENTATIU (art. 66.1 CE) Representen el poble espanyol. 1.5 ESTRUCTURA Dues cambres: - Congrés: escollit democràticament i representa al poble espanyol - Senat Perquè hi ha dues cambres? - Si El Senat està vinculat al principi de sobirania popular, es a dir, a la democràcia. Per tant, el sentit de tenir una segona càmera que representa la mateixa característica seria absurd. - Si El Senat no representa la sobirania popular. Com no representa aquesta característica, quin sentit té un règim democràtic? És a dir, si no està vinculat a la sobirania popular, com pot intervenir en el procés de selecció de les lleis? Bicameralisme: - Origen: a partir del model britànic, on tenen dues cambres per raons històriques específiques. Les cambres representen a diferents estaments socials. (burgesia i aristocràcia). 24  - Tipus: 1. Perfecte: Les dues càmeres tenen les mateixes atribucions. Són iguals. 2. Imperfecte: Sistemes en que una de les cambres està per sobre de l’altre. (cas espanyol) El Congrés està per sobre del Senat. Espanya té un Senat perquè té com a funció la representació territorial. Però no representa les CCAA. 2. COMPOSICIÓ DE LES CAMBRES, CIRCUMSCRIPCIÓ I SISTEMA ELECTORAL 2.1 CONGRÉS DELS DIPUTATS 2.1.1 COMPOSICIÓ A través dels articles 68.1 CE i la 162.1 Llei Orgànica de Règim Electoral General 2.1.2 CIRCUMSCRIPCIÓ ELECTORAL La provincia 2.1.3 RÈGIM ELECTORAL - Sufragi - Sistema electoral d’Hondt: la mecànica a partir de la qual els vots es converteixen en escons és l’anomenat “d'Hondt”. Aquest sistema genera o provoca un reforçament dels partits majoritaris - Barrera mínima: cal obtenir un 3% de vots a cada província per obtenir un escon. - Llistes tancades: les llistes electorals són tancades perquè només podem votar una llista. - Llistes bloquejades: les llistes electorals són bloquejades perquè hem de votar en l’ordre que està a la llista) 2.2 SENAT 2.2.1 COMPOSICIÓ (art. 69 CE) 1.Senadors escollits per sufragi universal: - Nombre de senadors : 208 senadors. - Circumscripció electoral: la provincia (4 senadors per provincia) - Sistema electoral: vot múltiple Restringit (podem votar 3 senadors com a màxim) - Llistes obertes i desbloquejades: podem votar el senador que vulguem (un de vox, ) 2. Senadors escollits per les CCAA: - Nombre de senadors : 57. - Selecció: cada CCAA pot escollir un senador pel fet de ser CCAA i 8 més per cadascun del milió d’habitants. - Designació: el designa els Parlaments Autonòmics. 3. ESTATUT DE DIPUTATS I SENADORS 3.1 ADQUISICIÓ DE LA CONDICIÓ DE PARLAMENTARI - Eleccions i proclamació per la Junta Electoral Central - Prestació de jurament o promesa d’ acatar 3.2 PRERROGATIVES 1. Inviolabilitat (art. 71.1 CE): per les expressions manifestades en l’exercici de les seves funcions. Per protegir els diputats perquè sinó serien objecte de querelles. 2. Immunitat (art. 71.2 CE): - Els diputats només poden ser arrestats en cas de delicte flagrant. - Exigencia de obligatori per poder processar amb un diputat.. 3. Fur especial: Tenen autonomia organitzativa a través de l’aprovació del reclament parlamentari. 25 4.AUTONOMIA DE LES CAMBRES 4.1 ABAST (art. 72 CE) 4.2 ELS REGLAMENTS PARLAMENTARIS 5. ORGANITZACIÓ DE LES CAMBRES 5.1 ÒRGANS DE GOVERN I ÒRGANS DE TREBALL 5.1.1 ÒRGANS DE GOVERN - President de la cambra. - Mesa de la cambra. - Junta de portaveus: representa els grups parlamentaris davant de la mesa. 5.1.2 ÒRGANS DE TREBALL - Ple de la cambra: òrgan central - Les comissions: grups reduïts de diputats que tenen atribucions en diferents àmbits materials - Els grups parlamentaris. - La diputació permanent: dirigeix la cambra quan no està reunida. 5.2 COMMISSIONS 5.2.1 TIPOLOGIA - Comissions permanents: està establerta durant tota una legislatura. (Comisión de Trabajo, Inclusión, Seguridad Social y Migraciones). 1. Comissions legislatives 2. Comissions no legislatives - Comissions no permanents: les d’investigació. 5.2.2 COMISSIONS VINCULADES A L’ÀMBIT DE LES RELACIONS LABORALS Comissions permanents legislatives, del Congrés i del Senat - Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions - Comissió d'Indústria, Comerç i Turisme - Comissió d'Educació i Formació Professional 6. FUNCIONS DE LES CAMBRES - Elecció del President del Govern (CD): escollir el president del govern (funció exclusiva del Congrés) - Funció legislativa: aproven normes en rang de llei. - Funció de control de l’acció del govern - Funció d’orientació i d’impuls de l’acció del govern: aprovant resolucions - Funció pressupostària: aprovar els pressupostos de l’Estat. A través d’una llei - Altres membres: designar membres d’òrgans constitucionals, membres del consell general del poder judicial, magistrats del Consell 7. FUNCIONAMENT DE LES CAMBRES - Legislatura: 4 anys. - Votacions: 1. Vot dels parlamentaris 2. Majories requerides La regla general és la majoria simple, excepció: majoria qualificada (en el cas de l’aprovació de la llei orgànica). 26 8. DISSOLUCIÓ DE LES CAMBRES 8.1 FINALITZACIÓ DE LA LEGISLATURA Passen els 4 anys i es convoquen eleccions. 8.2 DISSOLUCIÓ ANTICIPADA - Òrgan competent: el president del govern pot dissoldre les cambres si ho considera oportú. - Abast: Pot dissoldre les dues o només una. - Requisits i límits: no les podia dissoldre quan estava declarat l’estat d’alarma 8.3 IMPOSSIBILITAT D’INVESTIDURA Si es voten candidats a president del govern i el candidat no té la majoria, s’han de repetir les eleccions. Es fa quan passen 2 mesos des de les primeres eleccions. 8.4 REFORMA CONSTITUCIONAL La Constitució es pot reformar a partir de dos procediments. Un de més agreujat: és molt complicat. Quan es volen canviar determinats continguts de la Constitució (ex: règim de drets i llibertats). Ho han d’aprovar les Corts. Acte seguit s’han de dissoldre les Corts i es convoquen noves eleccions. Les noves Corts han d’aprovar la reforma. EL GOVERN 1.CONCEPTE, NORMATIVA REGULADORA I NOTES CARACTERITZADORES 1.1 CONCEPTE Òrgan col·legiat regulat a la constitució espanyola que té atribuït la gestió dels asumptes més rellevants de les polítiques públiques. 1.2 NORMATIVA REGULADORA 1.1.1 CONSTITUCIÓ - Títol IV CE (Del Govern i de l' Administració) ( arts. 97-107 CE) - Títol V CE (arts. 108 a 116 CE): s’hi regulen les relacions amb les Corts Generals 1.1.2 LLEI ORGÀNICA - Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern (LG) 1.3 NOTES CARACTERITZADORES 1.3.1 GOVERN I CONSELL DE MINISTRES S’ha de diferenciar entre govern i consell de ministres. El consell de ministres. és el govern quan està reunit formalment. 1.3.2 NECESSÀRIA L'EXISTÈNCIA Ha d’existir perquè ho diu la constitució. 1.3.3 COL·LEGIALITAT És un òrgan col·legiat, és a dir, format per diverses persones. 1.3.4 RESPONSABILITAT Responsabilitat política del govern en front del parlament. 1.3.5 DIRECCIÓ PRESIDENCIAL Direcció presidencial. Tot i que sigui un òrgan col·legiat, el president té un gran protagonisme. 2. LA FORMACIÓ DEL GOVERN 2.1 FÓRMULA ORDINÀRIA DE FORMACIÓ DEL GOVERN (art.99 CE) És el que s’està vivint ara. Eleccions generals, es constitueix el congrés. - Proposta del candidat → el rei du a terme les culsultes polítiques i formula una proposta de candidat a president del govern. 27  - Investidura → un cop proposat el president, comença el procés d’investidura davant del Congrés dels Diputats. (no intervé el Senat). En el qual el candidat ha d’obtenir majoria absoluta. Si no la obté 48h després es torna a fer una altra votació en la qual ni ha prou amb la majoria simple (més vots a favor que en contra). - Nomenament del President del Govern → quan es dona la majoria, la persona escollida és nomenada pel rei amb el referendament del president del Congrés dels Diputats. - Nomenament dels altres membres del govern → un cop és designat, el mateix president designa els membres, és a dir, els ministres. 2.2 FÓRMULES EXTRAORDINÀRIES 2.2.1 QÜESTIÓ DE CONFIANZA (arts. 112 i 114.1 CE) Mecanisme en virtut del qual el president s’adreça al Congrés dels Diputats per comprovar si encara disposa de prou suport parlamentari. Es necessita majoria simple per guanyar la qüestió de confiança i seguir sent President. Si no aconsegueix la majoria simple ha de dimitir i s’inicia el procediment ordinari. 2.2.2 MOCIÓ DE CENSURA (arts. 113 i 114.2 CE) Procediment en que exigeix la responsabilitat política al president del govern. Una desena part dels diputats pot presentar una moció de censura.Són constructives perquè han d’incloure un candidat a la presidència del govern (no té per què ser diputat). Perquè triomfi la moció de censura cal la majoria absoluta. Si no triomfa ha de dimitir i el candidat alternatiu és nomenat president del govern. 3. COMPOSICIÓ DEL GOVERN 3.1 ASPECTES GENERALS - Previsió constitucional (art. 98.1 CE) - No condició de parlamentaris 3.2 EL PRESIDENT 3.2.1 FUNCIONS (art. 2 LG) - Dirigeix el govern - Estableix dels directriuss polítiques de l’acció de govern. - Funcions concretes com: presentar recursos d’incustionalitat 3.2.2 PROTAGONISME És la figura que representa la majoria del poble espanyol 3.3 EL VICEPRESIDENT O VICEPRESIDENTA 3.3.1 FUNCIONS - Es deu a un govern de coalició. - Pot ser ministre d’alguna area 3.3.2 REGULACIÓ Reial decret 508/2021, de 10 de juliol, sobre les vicepresidències del Govern 3.4 MINISTRES 3.4.1 FUNCIONS Dirigir políticament d’una àrea de les polítiques públiques que tingui asignada. Ex: educació, medi ambient… 28 3.4.2 MINISTRES RELACIONATS AMB L'ÀMBIT LABORAL - Ministeri de Treball i Economia Social - Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions - Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital 4. FUNCIONS DEL GOVERN 4.1 PREVISIÓ CONSTITUCIONAL (art. 97 CE) La Constitució atribueix 3 funcions al govern: - Dirigir la política interior i exterior - Dirigir la defensa de l’Estat - Dirigir de l’administració civil i militar 4.2 RELACIÓ AMB ALTRES ÒRGANS CONSTITUCIONALS 4.2.1 RELACIÓ AMB EL PODER LEGISLATIU - Presentar projectes de llei que presenta el Govern de l’Estat. 4.2.2 RELACIÓ AMB LES CORTS GENERALS - Funció d’impuls de l’acció política del govern. - El control de l’acció de govern a través de mecanismes com les preguntes parlamentàries i les comissions. - El govern té una funció executiva: Pot gestionar. Atorga subvencions, nomena els càrrecs, etc. - També té potestat reglamentària: Pot aplicar normes. 4.2.3 RELACIÓ AMB EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL - El govern pot nomenar 2 magistrats del Tribunal Constitucional. - Conflictivitat dels recursos. El President i el govern poden iniciar procesos constitucional, és a dir, presentar recursos per exemple. 4.2.4 RELACIÓ AMB LES COMUNITATS AUTÒNOMES - No hi ha una relació formalitzada. - Existeix una relació del dia a dia: adoptan decisions, etc. - Via de l’art. 155. L’ADMINISTRACIÓ 1.ASPECTES GENERALS 1.1 CONCEPTE I DISTINCIÓ RESPECTE DEL GOVERN Hem de diferenciar respecte del govern Conjunt d'òrgans dintre del poder executiu que té com a funció gestionar les directrius públiques, és a dir, executa. 1.2 REGULACIÓ - Constitució (arts. 103 a 107 CE) - Llei 40/2015, de Règim Jurídic del Sector Públic 1.3 TIPUS D’ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES 1.3.1 ADMINISTRACIÓ DE CARÀCTER TERRITORIAL Són aquelles que exerceixen un conjunt de funcions diverses (en diferents àmbits) en un àmbit territorial determinant. Per exemple la administracions de les comunitats autònomes o locals. 29 1.3.2 ADMINISTRACIÓ DE CARÀCTER INSTITUCIONAL Són òrgans de l'administració que tenen personalitat jurídica pròpia i exerceixen una competència en un àmbit territorial determinat. Per exemple el INS, el Institut Nacional de Seguretat Social. 2. PRINCIPIS CONSTITUCIONALS QUE REGEIXEN L’ACTIVITAT DE L'ADMINISTRACIÓ (art.103, 105, 106) 2.1 PRINCIPI D’ACTUACIÓ - Objectivitat: que l'administració ha de ser neutral quan es planteja alguna cosa. - Eficacia: ha assolit uns objectius, però els que tingui fixats políticament, - Legalitat: l'administració ha d’actuar respectant la llei. - Participació dels administrats: han de participar en l’activitat de l'administració. 2.2 PRINCIPI D’ORGANITZACIÓ - Jerarquia: l'administració s’organitza jeràrquicament. - Descentralització: apropar la gestió administrativa als ciutadans. - Desconcentració: es un grau més de la descentralització. - Coordinació: les actuacions dels òrgans que integren dins de l'administració no poden ser contradictories. 2.3 PRINCIPI DE CONTROL - Control jurisdiccional: jutges i tribunals controlen l’actuació de les administracions, essencialment a través dels recursos. - Responsabilitat: si la administració genera un prejudici, haurà de pagar una quantitat. ADMINISTRACIÓ DE L'ESTAT - RELACIONS LABORALS MINISTERI DE TREBALL I ECONOMIA SOCIAL 1. DIRECCIONS GENERALS 1.1 DIRECCIÓ GENERAL DE TREBALL Ordenació i desenvolupament de les relacions laborals individuals i col·lectives, les condicions de treball, la prevenció de riscos laborals, els procediments d'acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada, l'elaboració i la interpretació de les normes d'ocupació, protecció per desocupació i empreses de treball temporal. 1.2 DIRECCIÓ GENERAL DEL TREBALL AUTÒNOM DE L’ECONOMIA SOCIAL I DE LA RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES Participació en el disseny de les polítiques públiques d'impuls i de promoció en matèria de treball autònom i de promoció de l'esperit i la cultura emprenedora. 2. ALTRES ORGANISMES 2.1 SERVEI PÚBLIC D’OCUPACIÓ ESTATAL - Impulsa el desenvolupament del Sistema Nacional d'Ocupació en col·laboració amb els serveis públics d'ocupació de les comunitats autònomes, fent especial atenció a la coordinació entre les polítiques actives d'ocupació i les prestacions per atur. - Realitza la gestió i el control de les prestacions per desocupació 2.2 INSTITUT NACIONAL DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL Promou i, si escau, realitza activitats de formació, informació, investigació, estudi i divulgació en matèria de prevenció de riscos laborals. 30 2.3 ORGANISME ESTATAL INSPECCIÓ DE TREBALL I SEGURETAT SOCIAL Realitza actuacions de vigilància, inspecció i sanció en matèria de treball i seguretat social, en l'àmbit de les competències de l'Administració General de l'Estat. 2.4 FONS DE GARANTIA SALARIAL És institució de garantia dels crèdits salarials dels treballadors davant la insolvència de l'ocupador. 2.4 UNITAT ADMINISTRADORA DEL FONS SOCIALS EUROPEU Realitza el seguiment i la realització d'actuacions relatives a la gestió dels fons econòmics de la Unió Europea vinculats a l'àmbit laboral 3. ORGANISME D'ASSESSORAMENT I PARTICIPATIU 3.1 CONSELL ECONÒMIC SOCIAL El Consell Econòmic i Social és un ens de dret públic recollit a l'article 131, apartat 2, de la Constitució, de caràcter consultiu del Govern en materia socioeconòmica i laboral. ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT – RELACIONS LABORALS DEPARTAMENT D'EMPRESA I TREBALL 1. DIRECCIONS GENERALS 1.1 DIRECCIÓ GENERAL DE RELACIONAS LABORALS, TREBALL AUTÒNOM, SEGURETAT I SALUT LABORAL - Executa la legislació laboral en l'àmbit de les relacions de treball individuals i col·lectives i la regulació de l'ocupació. - Dirigeix i organitza els registres de convenis col·lectius, associacions empresarials i sindicals, eleccions sindicals i empreses de treball temporal. - Executa la potestat sancionadora en matèria d’ordre social. 1.2 DIRECCIÓ GENERAL DE LA INSPECCIÓ DE TREBALL Els serveis d'inspecció en matèria de seguretat social queden en l'àmbit de competències de l'Administració de l'Estat. 1.2.1 FUNCIONS - Vigilància i exigència del compliment de les normes legals, reglamentàries i del contingut normatiu dels convenis col·lectius. - Assistència tècnica: 1. Informació, assistència i orientació general a empreses i treballadors/res, en ocasió de l'exercici de la funció inspectora. 2. Informació, assistència i col·laboració als òrgans i entitats de les administracions públiques. - Arbitratge, conciliació i mediació per aconseguir un acord entre les empreses i les persones treballadores que posi fi al conflicte laboral o la vaga. 1.3 DIRECCIÓ GENERAL D’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA, EL TERCER SECTOR I LES COOPERATIVES Planifica, dirigeix i executa les polítiques relacionades amb l'economia social solidària i del tercer sector. 31 2. ALTRES ORGANISMES 2.1 SERVEI PÚBLIC D’OCUPACIÓ DE CATALUNYA - Ordena, planifica, programa i executa les accions ocupacionals que deriven de les polítiques actives d'ocupació, i en fa el seguiment i el control. - Ofereix i presta serveis d'informació i orientació laboral integral als treballadors, tant en situació laboral activa com en l'atur, i a les empreses. - Gestiona els programes de formació professional ocupacional i contínua i garanteix la coordinació amb la formació professional reglada. 2.2 INSTITUT CATALÀ DE SEGURETAT I SALUT LABORAL Òrgan tècnic que gestiona la prestació del servei d'assessorament i assistència tècnica en matèria de seguretat i condicions de salut laboral. 2.3 CONSORCI PER A LA FORMACIÓ CONTÍNUA DE CATALUNYA - Gestiona i executa els programes de la formació professional contínua, així com realitza el seguiment i el control de les accions formatives. - Està integrat per la Generalitat de Catalunya i les organitzacions sindicals i empresarials més representatives. 3.ORGANISMES D'ASSESSORAMENT I PARTICIPATIUS 3.1 CONSELL DE RELACIONS LABORALS - Impulsa un marc català de relacions laborals perquè les relacions de treball s'adaptin de manera permanent a l'entorn i la seva evolució es vinculi a les necessitats del sistema productiu de Catalunya. - El Consell de Relacions Laborals està integrat per un president i per vint-i-quatre membres (vuit en representació de l'Administració de la Generalitat, vuit en representació de les organitzacions sindicals més representatives i vuit en representació de les organitzacions empresarials més representatives). 3.2 CONSELL DE TREBALL, ECONÒMIC I SOCIAL DE CATALUNYA El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és un òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. El Consell està integrat per trenta-set membres: - La persona que ocupa la presidència. - El Grup Primer, compost de dotze membres, en representació de les organitzacions sindicals. - El Grup Segon, compost de dotze membres, en representació de les organitzacions empresarials. - El Grup Tercer, compost de dotze membres, sis en representació del sector agrari, el sector marítim pesquer i el sector de l'economia social, i sis més que han de ser persones expertes de prestigi reconegut en les matèries que són competència del Consell. 32 EL PODER JUDICIAL 1. ASPECTES GENERALS 1.1 UN DELS TRES PODERS DE L’ESTAT 1.1.1 OBJECTIU Vetllar per la correcta aplicació del dret. 1.1.2 FUNCIÓ A través de la funció jurisdiccional. 1.2 REGULACIÓ - Previsió constitucional: Títol VI (arts. 117 a 127 CE). - Regulació infraconstitucional: Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial (LOPJ) 1.3 RELACIONS 1.3.1 RELACIÓ AMB L'ADMINISTRACIÓ (art. 103.1 CE) El poder judicial controla l’actuació de l'administració, perquè aquesta ha d’actuar amb respecte a l'ordenament jurídic, és a dir a continuar les normes. 1.3.2 RELACIÓ ALS CIUTADANS (art. 53.2 CE) Totelar als seus drets i llibertats, a través de l’exercici de la funció jurisdiccional. 1.3.3 RELACIÓ PODER LEGISLATIU (arts. 117.1 i 163 CE) Els jutges estan sotmesos a l’imperi de la llei. Està vinculat a les lleis que aprova el Parlament Espanyol. Això significa que aquestes tres potes de la distribució de poders (legislatiu, judicial i ) no tenen la matèixa rellevància 1.3.4 RELACIÓ AMB LES COMUNITATS AUTÒNOMES És aliè a les CCAA. Les CCAA tenen govern i parlament però no tenen tribunals propis. 1.4 PODER JUDICIAL I ESTAT AUTONÒMIC El poder judicial no està interioritzat en les comunitats autònomes 2. PRINCIPIS CONSTITUCIONALS (art. 117 CE) 1. Independencia judicial: jutges i tribunals quan actuen no estan subordinats a altres òrgans de l'estat, ni a particulars. 2. Inamobilitat judicial: jutges i magistrats només poden ser separats del seu lloc de treball per les causes previstes a la llei. 3. Responsabilitat judicial: jutges i magistrats són responsables respecte als prejudicis de la seva actuació. → Responsabilitat disciplinària (arts. 416 i ss LOPJ): una sanció que posa el Consejo General del Poder Judicial. → Responsabilitat patrimonial del estat (art. 121 CE): l’estat ha d’immanitzar als danys causats per errada judicial o per funcionament anormal de la justicia. → Responsabilitat penal: és la màxima, dicta una sentencia injusta (per subornació). 4. Sosteniment a l’imperi de la llei 5. Exclusivitat jurisdiccional: només els jutges i els magistrats exerceix la sentencia. 6. Unitat jurisdiccional: tots els ciutadans estem sotmesos un mateix ordre de tribunal, no poden haver-hi tribunals excepcionals. 7. Imparcialitat: la indepencia del jutges i magistrats respecte de les parts en el procés i de la qüestió introvertida. 33 3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ DEL PODER JUDICIAL 3.1 CRITERI MATERIAL 3.1.1 QUATRE GRANS ORDRES JURISDICCIONALS - Civil - Penal - Contenciós administratiu - Social (laboral) 3.1.2 ÒRGANS JUDICIALS ESPECIALITZATS EN DIVERSES MATÈRIES - Menors - Vigilància Penitenciària - Violència sobre la Dona - Mercanti 3.2 CRITERI TERRITORIAL - Municipis - Partits - Províncies - Comunitats autònomes - Territori nacional 3.3 CRITERI JERÀRQUIC 4. CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL L’òrgan de govern dels jutges. 4.1 PREVISIÓ CONSTITUCIONAL (art. 122. 2 i 3 CE) 4.2 ELECCIÓ DELS MEMBRES DEL CONSELL (art. 567 LOPJ) 4.2.1 SISTEMA D’ELECCIÓ Tots són escollits pel Congrés dels Diputats i el Senat. Amb la majoria reforçada (⅗ parts). El problema d’aquesta majoria és que quan s’ha de tornar a renovar l'òrgan pot ser complicat assolir la majoria. 4.2.2 FORMACIÓ - President del Tribunal Suprem - 12 Jutges i magistrats - 8 advocats, juristes… 4.3 COMPETÈNCIES Nomenen els magistrats i presidents dels tribunals superiors. Ex: a magistrats del TC 5. MINISTERI FISCAL 5.1 PREVISIÓ CONSTITUCIONAL (art. 124 CE) 5.1.1 FUNCIÓ La seva funció és promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat dels drets dels ciutadans i de l’interès públic. 5.1.2 PODER JUDICIAL El fiscal no forma part del poder judicial formalment. 5.2 REGULACIÓ ORDINÀRIA Llei 50/1981, de 30 de desembre, de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal 34 ORDRE JURISDICCIONAL SOCIAL 1. ÀMBIT D'ACTUACIÓ (art. 2 de la Llei 36/2011, del 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social) Els òrgans jurisdiccionals de l'ordre social coneixen, entre d'altres, de les qüestions litigioses següents (relació resumida): - Entre empresaris i treballadors com a conseqüència del contracte de treball. - Entre les societats laborals o les cooperatives de treball associat, i els seus socis treballadors. - Règim professional, tant en el seu vessant individual com col·lectiu, dels treballadors autònoms econòmicament dependents. - Compliment de les obligacions legals i convencionals en matèria de prevenció de riscs laborals. - Tutela dels drets de llibertat sindical, vaga i altres drets fonamentals i llibertats públiques. - Processos de conflictes col·lectius. - Impugnació de convenis col·lectius i acords. - Processos sobre materia electoral. - Constitució i reconeixement de la personalitat jurídica dels sindicats, impugnació dels seus estatuts i la seva modificació. - Constitució i reconeixement de la personalitat jurídica de les associacions empresarials. - Prestacions de Seguretat Social, incloses la protecció per desocupació i la protecció per cessament d’activitat dels treballadors per compte propi. - Intermediació laboral. - Sistemes de millores de l'acció protectora de la Seguretat Social, inclosos els plans de pensions i contractes d'assegurança, sempre que la causa derivi d'una decisió unilateral de l'empresari, un contracte de treball o un conveni, pacte o acord col·lectiu. 2. ÒRGANS JUDICIALS (art. 26 de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial –LOPJ-) - Jutjats socials - Tribunals Superiors de Justícia (Sala social) - Audiència Nacional (Sala social) - Tribunal Suprem (Sala social) 3.COMPETÈNCIA DELS ÒRGANS JUDICIALS 3.1 JUTJAT SOCIAL - Àmbit provincial - Competència (art. 93 LOPJ) 3.2 TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA (SALA DEL SOCIAL) - Àmbit autonòmic - Competència (art. 75 LOPJ) 3.3 AUDIENCIA NACIONAL (SALA DEL SOCIAL) - Àmbit estatal - Competència (art. 67 LOPJ ) 35 3.4 TRIBUNAL SUPREM (SALA DEL SOCIAL) - Àmbit estatal - Competència (art. 59 LOPJ) TRIBUNAL CONSTITUCIONAL 1.CONCEPTE, REGULACIÓ I ÀMBITS D'ACTUACIÓ 1.1 CONCEPTE Òrgan previst a la Const. el qual se li atribueix la interpretació última i suprema de la CE. 1.2 REGULACIÓ - Títol IX CE (arts. 159 a 165 CE) - Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional 1.3 GRANS ÀMBITS D’ACTUACIÓ - Règim de drets i llibertats. - Organització territorial de l’Estat: CCAA 2. ELS MAGISTRATS 2.1 REQUISITS, NOMBRE DE MAGISTRATS I PERÍODE D’EXERCICI (arts. 159.1, 2 i 3 CE) - 12 magistrats: que són nomenats entre persones que tinguin la condició de magistrats, fiscals, juristes de reconeguda competència. Són nomenats en el període de 9 anys. - Son nomenats: 2 pel consell general 2 pel govern espanyol 4 al senat: aquests 4 els ha d’escollir que són presentats per les comunitats autonòmics. 4 al congrés dels diputats 2.2 ÒRGANS COMPETENTS PER AL SEU NOMENAMENT - Previsions constitucionals (art. 159.1 CE) - La intervenció de les comunitats autònomes (Llei Orgànica 6/2007, de 24 de maig i reforma del Reglament del Senat (21 de novembre de 2007) - Pronunciaments del TC 1. STC 49/2008, del 9 d'abril. 2. STC 101/2008, de 24 de juliol. 3. PROCESSOS CONSTITUCIONALS 3.1 EL RECURS D'EMPARA Poder presentar els ciutadans al TC que tuteli els nostres drets i llibertats. 3.2 RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT Un procediment se impugna una norma arran de llei, el president del govern, un mínim de 50 diputats, un mínim de 50 senador, al defensor del poble i les comunitats autònomes (els governs autonòmics i parlament autonòmics) 3.3 QÜESTIÓ D'INCONSTITUCIONALITAT Un jutge o tribunal ha de resoldre un procés una llei i li demana al TC. 3.4 CONFLICTE DE COMPETÈNCIA Aquesta competència entre estat i comunitats autonòmiques.. 4. EXECUCIÓ DE LES SENTÈNCIES DEL TC Llei orgànica 15/2015, del 16 d'octubre, de reforma de la LOTC, per a l'execució de les resolucions del TC com a garantia de l'estat de dret. 36 5. VALORACIÓ - El TC té un gran paper en l’àmbit de l’Estat - Les relacions del TC amb els òrgans externs: ha hagut d’assumir que el que diuen des de fora és l’opció vàlida - El nomenament dels magistrats: aquests magistrats responen als interessos. - Àmbit laboral: té moltes sentències que afecten a l'àmbit laboral (llibertat d’expressió, serveis mínims en cas de vaga, dret de manifestació…) 37 TEMA 3. L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DEL ESTAT 1. L'ESTAT AUTONÒMIC. CARACTERÍSTIQUES I PRINCIPIS GENERALS 1.1 MODEL CONSTITUCIONAL DE DESCENTRALITZACIÓ POLÍTICA 1.1.1 DRET A L’AUTONOMIA DE NACIONALITATS I REGIONS Art. 2 reconeix el dret a la autonomia i de nacionalitats i regions, però aquesta no determina la estructura del estat de les autonomies. El que fa la constitució es regula procediments perquè les comunitats territoritorials ho desitgen poguessin constituir-se en comunitats autònomes. 1.1.2 LA CONSTITUCIÓ NO DETERMINA L'ESTRUCTURA TERRITORIAL DE L’ESTAT Títol 8 es on estan regulats aquests processos de creació de les comunitats autònomes. 1.2PROCÉS DE CREACIÓ DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES (Títol VIII CE) 1.2.1 CCAA DE RÈGIM COMÚ Podia conduir a la creació de comunitats autònomes que es nomenen de regimen común, aquesta és una manera simple. 1.2.2 CCA DE RÈGIM ESPECIAL Podia conduir a la creació de comunitats que es nomenen de régimen especial. Cal duu a terme un referèndum. Aquesta manera és molt més complicada. 1.2.3 DIFERÈNCIES ENTRE DOS TIPUS DE COMUNICATS D’un procediment a altres es fa a través d’una iniciativa de diputacions i municipis de la regió espanyola que es tractés. Aquestes haurien d’adoptar acords per una o altre via. En la via complicada els requisits eren més complicats. En els dos casos hi havia una fase posterior, aquest confluïa, que la comunitat territorial elabora un projecte d’estatut d’autonomia. 1.2.4 APROVACIÓ DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA / LLEI ORGÀNICA Aquest projecte s’enviava a les corts generals que el aprova a través de lleis orgàniques, quan aquesta la aprovava llavors ya existia la comunitat autònoma. Hi havia diferències: 1.3 PRINCIPIS 1.3.1 PRINCIPI DISPOSITIU O DE VOLUNTARIAT Va ser condicionat per pactes polítiques dels dos principals partits espanyols (Unio del Centro Democrático i el PSOE). Posteriormente en el 1982 un altres pactes, van establir uns altres acords.Llavors tot el territori espanyol està compost per 17 comunitats autònomes, i totes aquestes tenen parlament, assemblea legislativa propia. 1.3.2 POTENCIAL ASIMETRIA Per tant d’aquella simetria passem en nivell organitzacional passem a una homogeneïtat. I desde el punt de vista competencial també és la simetria, com a regla general totes tenen les mateixes competencies. 1.3.3 DIFERENTS NIVELLS D’AUTOGOVERN Si tot és voluntari l’estructura de l’estat desde el punt de vist teòric es asimetric, és a dir poden haver-hi diferents nivells d'autogovern. Poden haver-hi comunitats autonòmiques amb parlament, també comunitat autonòmiques sense parlament solament amb un govern i una administració i també regions espanyoles que no volguessin constituir com comunitat autonòmica. 38 1.4 DESENVOLUPAMENT DE L'ESTAT AUTONÒMIC - Procés impulsat per acords polítics dels partits estatals - Mateix nivell d'autogovern - Efectiva simetria (amb puntuals excepcions) - Sistema institucional autonòmic - Catalunya com a punt central de referència - És Espanya un Estat federal? 2.EL SISTEMA DE DISTRIBUCIÓ DE COMPETÈNCIES 2.1 ESTAT Estan fixades directament en la constitució espanyola en el art. 149.1 2.2 COMUNITATS AUTÒNOMES Recull un seguit de matèries àmbits materials en els que les comunitats autònomes poden assolir competències a través dels estatuts d’autonomia. Aquestes són: - Competències relacionades a l'art. 148.1 CE - Competències no assumides per l’Estat 2.3 CLÁUSULA RESIDUAL 2.4 TIPOLOGIA DE COMPETÈNCIES 2.4.1 EXCLUSIVES Són aquelles en la que totes les funcions o potestats corresponen a una administració, per exemple defensa solament és de l’estat. 2.4.2 COMPARTIDES Són aquelles en la que les funcions o potetats es reparteixen entre estat i comunitat autònomes, per exemple en el medi ambient on aquesta és compartida. Es situa la normativa o legislació bàsica estatal 2.4.3 CONCORRENTS Són àmbits en que teoricament estat i comunitat autònomes poden fer el mateix, és a dir que tenen les mateixes potestats o funcions, per exemple en l'àmbit de la recerca i investigació. 2.4.4 EXECUTIVES Són aquelles en que una administració només pot aprovar o du a terme actes d’aplicació d’una llei, és a dir en una competència executiva una administració no pot aprovar lleis, com per exemple sancionar, donar subvencions, fer inspección, donar autoritzacions… 2.5 PROBLEMÀTIQUES COMPETENCIALS 2.5.1 MATÈRIES Determinar que és el que es inclou en cada ambit material, de vegades pot estar molt clar i d’altres es discutible. 2.5.2 FUNCIONS Quan l’estat o les comunitat autònomes tenen atribuïda una competencia sobre una materia, la problemática es quines funcions tenen atribuïdes. 2.5.3 MATISACIÓ D’EXCLUSIVITAT DE CCAA En el fet de que en els cas ed les ccaa el concepte d'exclusivitat no suposa que la comunitat autònoma no tinguin atribuides totes les potestats i funcions. 39 3. DISTRIBUCIÓ DE COMPETÈNCIES A L'ÀMBIT LABORAL 3.1 COMPETÈNCIES DE L'ESTAT 3.1.1 ART. 149.1.7 L'Estat té competència exclusiva sobre legislació laboral, 3.1.2 ART. 149.1.17 L’estat té competència exclusiva sobre legislació bàsica i règim econòmic de la seguretat social. 3.1.3 QÜESTIONS - En el terme legislació: S’inclou només lleis o també inclou reglaments? - En la materia laboral: Què inclou? El TC acaba dient quin és el contingut de la materia, la prestació de serveis per compte aliè a canvi d’una retribució 3.2 COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT 3.2.1 ART. 170 DE l’ESTATUT D’AUTONOMIA Té competència executiva en matèria de treball i relacions laborals , no pot aplicar normes en rang de lleis, sol pot aplicar. 3.2.2 ART. 165. DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Té competència compartida sobre seguretat social (desplegament i execució de la legislació estatal + gestió del règim econòmic) 3.3 PROBLEMÀTIQUES - Llei de les Corts Generals 44/2007, de 13 de desembre, per a la regulació de les empreses d’inserció social (STC 228/2012, de 29 de novembre) - Llei del Parlament de Catalunya 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva entre dones i homes (STC 159/2016, de 22 de setembre) 4.RELACIONS DE PARTICIPACIÓ I COL·LABORACIÓ ENTRE ESTAT I CCAA 4.1 PARTICIPACIÓ 4.1.1 CONCEPTE Són aquells mecanismes o instruments a través dels quals les comunitats autònomes intervenen en òrgans o procediments estatals. 4.2 MODALITATS - Senat - Òrgans Constitucionals - Iniciativa legislativa: 4.3 SENAT - Senadors autonòmics: te senadors que poden ser provincials (escollits per províncies a través de les eleccions generals, aquests són 4 per província ) i aquells desginants per les comunitats autònomes, hi ha 58 senadors autonòmics i 208 provincials. - Funcions: 1. Les funcions del senat són funcions puntuals. 2. L’aplicació de l’art 155 de la Const. És el mecanisme coercitiu. - Comissió General de les comunitats autònomes: en el senat existeix la Comissió General de les CCAA té com a finalitat rebatre qüestions relacionades amb les CCAA. No ha tingut una gran rellevància en el funcionament de l’estat de les autonomies. Aquesta Comissió ha de fer un debat anual sobre…de l’estat de les autònomes. - Llengües: en l’àmbit del senat es poden utilitzar llengües oficials de l’estat espanyol (castellà, euskera, català) 40  - Conclusió: el senat no és una cambra de representació autonòmica. Juga un paper en l’àmbit del bicameralisme. Serveix pel procediment legislatiu. Quan es tramiten lleis, aquestes passen pel Congrés i pel Senat. 4.4 ÒRGANS DE L’ESTAT: TRIBUNAL CONSTITUCIONAL - Composició: Les CCAA participen formulant propostes. - Balanç de la participació autonòmica: a la pràctica a passat que amb 17 CCAA quan s’han de formular propostes en el Senat les CCAA governades pel PSOE i les CCAA governades pel PP s’agrupen. 4.5 INICIATIVA LEGISLATIVA AUTONÒMICA (art. 87.2 CE) - Concepte: això implica que les comunitats autònomes a través dels seus parlamentaris poden promoure l'aprovació de lleis per part de dues maneres. - Modalitats: 1. Presentant un proposició de llei al congrés de diputats: aquest presenta directament la proposta. 2. Demanar al govern espanyol que assumeix un projecte de llei elaborat per un parlament autonòmic. - Balanç de la participació autonòmica: aquesta modalitat ha tingut poca relevancia, hi ha poques lleis aprovades per el parlament espanyol que tinguin el seu origen en iniciatives autonòmiques, i les que hi ha són temes menors, és a dir de poca relevancia. 5. COL·LABORACIÓ 5.1 CONCEPTE Aquelles que se estableixen entre estat i comunitat autònomes per du a terme un exercici compartit de les competències respectives (estatals i autonòmiques). 5.2 NOTES ESSENCIALS - Aquest són voluntàries. - Cada administració és titular de competencies, és a dir l’estat té competències en l'àmbit del medi ambient però la comunitat també té competencies d’aquest caràcter. - No s’altera l’ordre competencial, el fet de treballar conjuntament no suposa que una administració pugui fer coses que corresponen a l'estat i al inrevés tampoc. 5.3 MODALITATS Caràcter multilateral: estat amb diverses comunitats autònomes 1.Conferència de presidents: - Composició: integrada per el president del govern del espanyol i més els presidents autonòmics. - Naturalesa: és el màxim òrgan de conferencia política. - Funcions: li correspon debatre temes vinculats en el desenvolupats del estat, - Tipus de decisions: aquest són acords polítics. - Periodicitat: s’ha de reunir al menys un cop al mes. 2.Conferència sectorial: - Composició: integrades per un ministre d’una matèria determinada i per tots els consell autonomics del rang. - Funcions: debatre i arribar a acords sobre qüestions relacionades amb l'àmbit material que es tracti. Caràcter bilateral: Estat amb una comunitat autònoma 41 1.Comissions bilaterals - Composició: entre l'administració de l’estat i l'administració de una comunitat autònoma. - Tipologia: 1. Cooperació: existeixen en totes les CCAA, estan formades per una representació paritaria del govern de l’estat (ministres) i consellers de les CCAA. 2. Econòmics i Fiscals: és un òrgan bilateral, en l'àmbit en el finançament economic. 6.MECANISMES DE COL·LABORACIÓ EN L'ÀMBIT DE LES RELACIONS LABORALS 6.1 MODALITATS - Només a l'àmbit multilateral: només existeixen mecanismes de col·laboració en l'àmbit multilateral. - Conferència Sectorial d'Ocupació i Afers Laborals: La conferència sectorial del treball i assumptes laboral. 6.2 CONFERÈNCIA SECTORIAL D'OCUPACIÓ I ASSUMPTES LABORALS - Composició: ministre del treball i consell. - Funcions: tot allò que tingui a veure amb l'àmbit laboral. - Votacions: els acords s’adopten de dues maneres 1. Per assentiment 2. En cas que no hi hagués acords caldrà el vot favorable de l’estat més el vot favorable de la majoria de CCAA. - Periodicitat: es reuneix aproximadament un cop a l’any 42 TEMA 4. LES FONTS DEL DRET 1.LES FONTS DE L'ORDENAMENT JURÍDIC 1.1 CONCEPTE Les fonts de l’ordenament jurídic són un conjunt de normes que regulen una col·lectivitat. - Drets i deures dels ciutadans - Relaciones entre aquestes persones - Les relacions dels poders públics entre si i amb els ciutadans - El sistema d’organització dels poders públics. 1.2 FONAMENT El fonament de l’existència el trobem a l’art 1.1. Espanya és un estat democràtic i de dret. 1.3 TIPOLOGIA 1.3.1 CONSTITUCIÓ Són decret llei i decret legislatiu. 1.3.2 LLEIS I NORMES A RANG DE LLEI Són decret llei i decret legislatiu. 1.3.3 REGLAMENTS 1.3.4 TRACTATS INTERNACIONALS Són tractats internacionals, el dret europeu i en el cas laboral hi ha altres com els convenis col·lectius, o fins i tot el contracte de treball 1.3.5 DRET A LA UE 1.3.6 ALTRES FONTS Convenis col·lectius i contracte de treball, a més d’ usos i costums col·lectius. 2. LA CONSTITUCIÓ 2.1 CONCEPTE És la norma escrita de que s’ha de adoptar un estat que està en el cimal de l'ordenament jurídic que regula els aspectes essencials que regeixen una societat o comunitat. - El sistema d'organització dels poder públics: l'existència d’una monariqua, el congrés, el senat, les comunitats autònomes… - Drets i deures dels ciutadans - Els principis rectors: la finalitat 2.2 CONTINGUT 2.2.1 PART DOGMÀTICA Els drets fonamentals i els principis rectors 1. Títol Preliminar: 2. Títol I Drets i deures fonamentals: 3. Títol VII Economia i finances: 2.2.2 PART ORGÀNICA L'organització institucional 1. Títol II Corona 2. Títol III Corts Generals 3. Títol IV Govern i Administració 4. Títol V Relacions entre el Govern i les Corts Generals 5. Títol VI Poder judicial 6. Títol VIII Organització territorial de l'Estat 43  7. Títol IX Tribunal Constitucional 8. Títol X Reforma constitucional 2.3 VINCULATORIETAT DE LA CONSTITUCIÓ 2.3.1 VINCULACIÓ DE CIUTADANS I PODERS PÚBLICS La constitució vincula tant els poder públics com als ciutadans. 2.3.2 TIPUS DE VINCULACIÓ 1. Vinculació negativa: la constitució és un límit a l’actuació dels poder públics i dels particular. 2. Vinculació positiva: ciutadans i poders públics han d’actuar conforme lo que estableix la constitució. 2.3.3 GARANTIES JURISDICCIONALS DE LA VINCULACIÓ 1. Polític: si el govern espanyol no actua protegint x àmbit, el congrés dels diputats a través dels grups parlamentaris poden demanar explicacions. 2. Jurisdiccionals: si un particular fa algo malament es podrà fer una demanda o en l’estat algo vulnera això. 2.4 LA REFORMA CONSTITUCIONAL 2.4.1 CONCEPTE Procediment de reforma constitucional: garantia d’estabilitat de la Constitució. Perquè si establim una via de reforma vol dir que no es pot fer de qualsevol manera. 2.4.2 CONSTITUCIONS RÍGIDES I FLEXIBLES Hi han constitucions rígides (difícil de modificar) i flexibles (fàcil de modificar). La Const. espanyola és rígida. 2.4.3 LA CE ESTABLEIX EL SEU PROPI PROCEDIMENT DE LA REFORMA 2.4.4 INEXISTENCIA DE LÍMITS MATERIALS A LA REFORMA CONSTITUCIONAL No hi ha límits materials: tot el contingut és reformable. MATISACIÓ 2.4.5 LÍMIT TEMPORAL No es pot reformar la constitució espanyola en vigencia dels estats excepcionals (estat d’alarma, el de setge) 2.4.6 INICIATIVA DE REFORMA CONSTITUCIONAL 1. Subjectes legitimats - El Govern de l’Estat - Des del Congrés dels diputats i el Senat. - Les Comunitats Autònomes 2. Subjectes no legitimats - Iniciativa legislativa popular 2.4.7 Dos procediments de reforma constitucionals 1. Ordinari (art. 167 CE) Menys agrujat: les majories són més reduïdes. (⅗ parts per part del Congrés i del Senat) No hi ha dissolució i el referèndum no és perceptiu. 2. Agreujat (art. 168 CE) És més complicat: Afecta a 3 blocs de contingut. - Al títol preliminar (primers articles) - Drets i llibertats fonamentals - La monarquia 44 2.4.8 CONTROL DE LA REFORMA CONSTITUCIONAL En els dos procediments han de votar favorablement Congrés i Senat. 2.4.9 REFORMES CONSTITUCIONALS QUE S’HAN DUT A TERME Procediment ordinari - Reforma de l'art. 13.2 CE (1992): la reforma és respecte l'article 13, apartat 2 de la Constitució espanyola, que fa referència a un canvi dins les eleccions municipals. - Reforma de l'art. 135 CE (2011): la reforma és respecte l’article 135 de la Constitució espanyola, que fa referència al principi d’estabilitat propestaria, s'introdueix a instàncies de la Unió Europea 2.4.10 Mutació constintuncional Les constitucions que no es reforma, com l'espanyola, pateixen mutació constitucional. La constitució és la mateixa, però s’interpreta i s’aplica de manera diferent. Per exemple, el dret de dades personals, no està recollit com tal en la constitució pero segons el TC interpreta que una llei ho fa, incorpora aquest dret al ús d’aquestes dades. 3.CONTINGUTS CONSTITUCIONALS QUE INCIDEIXEN EN L'ÀMBIT DE LES RELACIONS LABORALS 3.1 DRETS I LLIBERTATS 3.1.1 ÀMBIT LABORAL ESPECÍFIC 1. Dret d'associació de treballadors i empresaris (art. 7) 2. Llibertat sindical (art. 28.1 CE) 3. Dret de vaga (art. 28.2 CE) 4. Dret de treballar i drets connexos (art. 35.1 CE) 5. Dret a la negociació col·lectiva i a mesures de conflicte col·lectiu (art. 37 CE) 6. Llibertat d'empresa (art. 38 CE) 3.1.2 ÀMBIT GENERAL DELS DRETS 1. Llibertat ideològica (art. 16.1 CE) 2. Dret a la intimitat, al secret de les comunicacions i a la protecció de dades (art. 18.1, 3 i 4 CE) 3. Llibertat d'expressió (art. 20.1a CE) 4. Dret de reunió (art. 21.1 CE) 3.2 PRINCIPIS RECTORS DE LA POLÍTICA SOCIAL 3.2.1 POLÍTICA LABORAL 1. Plena ocupació (art. 40.1 CE) 2. Formació professional, seguretat i higiene a la feina, limitació de la jornada laboral i vacances (art. 40.2 CE) 3. Treballadors a l'estranger (art. 42 CE) 3.2.2 SEGURETAT SOCIAL I PENSIONS 1. Manteniment d'un règim públic de Seguretat Social (art. 41 CE) 2. Pensions adequades i actualitzades (art. 50 CE) 3.2.3 ESTATUT DELS TREBALLADORS Mandat per aprovar una llei que reguli un estatut dels treballadors (art. 35.2 CE) 45 3.3 DIRECTRIUS DE LA POLÍTICA ECONÒMICA 3.3.1 ACTIVITAT ECONÓMICA 1. Reconeixement de la iniciativa pública en l'activitat econòmica (art. 128.2 CE) 2. Impuls de la modernització dels sectors econòmics (art. 130.1 CE) 3. Planificació de l'activitat econòmica (art. 131 CE) 3.3.2 INSTRUMENTS PARTICIPATIUS 1. A la Seguretat social (art. 129.1 CE) 2. A l'empresa (art. 129.2