Tema 3: El Sistema Institucional de l'Estat

Forma política d'Espanya on el rei té una funció representativa i el poder resideix en els parlaments.

En Espanya, la persona del Cap d'Estat és el rei.

Executiu (Govern), judicial (tribunals) i legislatiu (Parlament).

El rei té funcions i poders limitats i definits a la Constitució.

Procés de transmissió de la corona en cas d'abdicació o defunció.

Document fonamental que defineix la forma política d'Espanya i el funcionament de l'Estat.

Rei d'Espanya quan va entrar en vigor la Constitució actual.

Conté les regles sobre la successió del monarca.

Més del 50% dels vots a favor per a ser elegit president.

Més vots a favor que en contra, sense arribar a la meitat.

Ajudant dels dos aquests organismes del Congrés i convocar noves eleccions.

Persona que forma el govern. Decideix sobre els ministres.

Direcció política que fixa objectius i directives.

Xarxa d'institucions que apliquen les decisions del govern.

Òrgan superior dels ministeris de l'administració pública.

Procés per escollir el President, amb fases de votacions i eventual dissolució de cambres.

Classificació dels tribunals judicials segons les branques del dret.

Màxima instància del poder jurisdiccional.

Jutjats escollits pels ajuntaments en municipis sense jutjats ordinaris.

Òrgans judicials de menor rang jeràrquic, unipersonals.

Òrgan judicial compost per una sola persona, un jutge.

Òrgan judicial format per un grup de persones, jutges.

Funcions restrictives en jutjats de pau per a petits delictes.

Llei que regula el poder judicial a Espanya.

És el primer tribunal que resol un cas. El jutge o tribunal responsable de prendre la primera decisió en un procediment judicial.

Un tribunal revisora una decisió ja presa per un altre tribunal. Es tracta d'un recurs contra una sentència que no satisfà alguna de les parts.

Un tribunal amb competència a escala autonòmica. Pot resoldre casos en primera instància o en segona instància.

Un tribunal d'àmbit estatal que s'organitza en sales especialitzades en matèries com la penal, la contenciosa o la social.

Un tipus de recurs que no busca canviar una sentència, sinó que té com a objectiu establir un criteri legal unificat.

El conjunt de decisions dels tribunals que serveixen com a guia per a assumptes similars en el futur.

Els departaments que integren els tribunals i que s'especialitzen en determinades matèries.

Una norma amb rang de llei està per sobre d'altres lleis i pot determinar si són o no constitucionals, tenint un paper molt important al sistema legal.

El TC és l'únic òrgan amb la potestat de declarar una llei inconstitucional. No forma part del poder judicial i té la funció principal de vetllar pel compliment de la Constitució.

El TC és l'òrgan màxim per determinar la constitucionalitat d'una llei, però no és l'únic. Altres tribunals també poden pronunciar-se sobre aquesta qüestió en casos específics.

No tota violació de la Constitució significa la intervenció del TC. En alguns casos, els tribunals ordinaris poden tractar aquesta qüestió.

El TC està format per 12 magistrats, nomenats per diferents organismes: el Rei, el Congrés, el Senat, el Govern i el Consell General del Poder Judicial.

Per ser escollits pel Congrés o pel Senat, els magistrats necessiten el suport de 3/5 parts dels membres. Aquest procés és complex i exigeix un consens ampli.

Situacions on diferents institucions (Estat, Comunitats Autònomes) consideren tenir competència en una mateixa matèria.

Poden ser positius, on totes les parts volen tenir la competència, o negatius, on cap la vol.

Serveix per protegir els drets fonamentals dels ciutadans davant d'actuacions dels poders públics.

Protegeix els drets fonamentals dels articles 14-29 i 30.2 de la Constitució.

L'Estat, les Comunitats Autònomes o l'Administració Local.

S'han d'esgotar tots els recursos de la jurisdicció ordinària.

Sí, s'utilitza quan els recursos ordinaris no han pogut protegir els drets fonamentals.

No, només per a les vulneracions de drets fonamentals, no per a qualsevol infracció de la llei.