Tema 1: L'Ètica Pública (Català) PDF

Tema 1 cos gestió (part comuna) L’ètica pública. Principis ètics i de conducta dels empleats i empleades públics. Normativa en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Definicions. Àmbit d’aplicació. Transparència en l’activitat pública. Obligacions de transparènc...

Tema 1 cos gestió (part comuna) L’ètica pública. Principis ètics i de conducta dels empleats i empleades públics. Normativa en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Definicions. Àmbit d’aplicació. Transparència en l’activitat pública. Obligacions de transparència. Límits a les obligacions de transparència. 1.1. L’ètica pública (vídeo 1). L’ètica pública està vinculada al bon govern, concepte aquest que l’article 2 de la Llei 19/2014 defineix com “els principis, les obligacions i les regles sobre la qualitat dels serveis i el funcionament de l’Administració, i els principis ètics i les bones pràctiques d’acord amb els quals han d’actuar els alts càrrecs de l’Administració, els càrrecs directius i la resta de personal al servei de l’Administració, amb l’objectiu que aquesta funcioni amb la màxima transparència, qualitat i equitat, i amb garantia de retiment de comptes.” Així, el concepte de bon govern, que estudiaràs específicament en un altre tema, inclou la menció als principis ètics i les bones pràctiques. L’ètica pública, és a dir, l’ètica a les administracions públiques (AAPP), ha anat guanyant presència en els darrers anys, sobretot a partir de l’onada de casos de corrupció que es van conèixer, la qual cosa va generar molta desconfiança en la ciutadania, des d’on es va percebre que s’actuava amb una manca d’ètica pública. L’aplicació de l’ètica a les entitats del sector públic exigeix que aquestes actuïn en base a uns sistemes de valors, i ha implicat l’adopció d’uns principis, com són els d’eficiència, transparència i retiment de comptes. Com saps, les AAPP gestionen molts recursos públics, i prenen decisions que tenen un impacte directe en la vida individual i col·lectiva de les persones. La finalitat de l’ètica pública és doncs la d’aconseguir que les AAPP actuïn en base a uns valors, i evitar l’ús arbitrari del poder públic. En aquest sentit, el Reial decret legislatiu 5/2015, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, recull en el seu article 53, sota la rúbrica de “principis ètics” i en forma de deure de tots els empleats públics, un seguit de principis ètics que han de regir la seva actuació. Aquests valors en base als quals han d’actuar les autoritats i empleats públics que presten serveis a les AAPP serien els de l’equitat, la imparcialitat, l’interès col·lectiu per sobre del particular, la justícia social, l’actuació sotmesa a l’ordenament, etc. I l’ètica pública ha d’incorporar sistemes de control i/o garantia, formats per òrgans que vetllin pel respecte a l’ètica pública. Pàgina 1 de 26 1.2. Principis ètics i de conducta dels empleats i empleades públics. L’any 2016 el Parlament de Catalunya va instar el Govern a elaborar el Codi ètic del servei públic de Catalunya. A partir d’aquí es va aprovar l’Ordre GAH/297/2016, per la qual es va constituir el Comitè per a l’Elaboració del Codi ètic del servei públic de Catalunya, amb una composició plural i representativa de persones expertes en l’àmbit de l’ètica i la integritat públiques i representants de les AAPP de Catalunya, universitats i entitats, i agents socials. Un cop aquest Comitè va finalitzar el seu treball, el text elaborat es va sotmetre a un procés participatiu el mes de maig de l’any - 2016: Parlament insta el 2020, i en base a les aportacions rebudes es va redactar una Govern aprovació Codi ètic versió definitiva el juny de 2020, que s’ha aprovat per Acord de del servei públic; i es constitueix el Comitè per a la Govern de data 26/10/2021. La versió definitiva la pots consultar seva elaboració. aquí. - Maig 2020: El comitè sotmet El Codi ètic del servei públic de Catalunya constitueix un marc el text a procés participatiu. - Juny 2020: s’aprova el text ètic comú tant per al conjunt de persones que treballen a les definitiu. AAPP i els sectors públics respectius, com les que treballen en - Octubre 2021: aprovació organitzacions privades i entitats que fan efectius serveis Govern. públics per compte de les AAPP, sense perjudici de quina sigui la seva posició, condició o règim jurídic de vinculació. L’objectiu principal del Codi és orientar l’actuació dels servidors públics des de la clau dels valors, reforçant d’aquesta manera la integritat de llur actuació i contribuint així a impulsar la millora del servei públic, la millora de la qualitat democràtica, i la recuperació de la confiança de la ciutadania en les seves institucions. En aquest sentit, el contingut del Codi assenyala els valors i els principis que haurien d’orientar el servei públic a Catalunya i aspira –d’una manera tan transversal com sigui possible-, a establir aquest marc ètic comú a totes les modalitats del servei públic, de manera que pugui ser completat i continuat per altres codis ètics propis d’àmbits específics (sanitaris, educatius, de seguretat, etc.). El Codi es divideix en 4 parts, que tracten la qüestió dels valors des de perspectives diferents: valors inherents al servei públic, valors relacionats amb l’actuació dels servidors públics, valors vinculats a les dimensions relacionals dels servidors públics i valors de les organitzacions responsables del servei públic. A continuació t’explico amb més detall el contingut de cadascun d’aquests conjunts de valors continguts al Codi ètic. 1. Valors inherents al servei públic S’inclouen els valors que haurien de caracteritzar un servei públic de qualitat a Catalunya. Així, un servei públic de qualitat que contribueix a millorar el benestar de les persones i a fer progressar el país té com a inherents els valors següents: 1.1. Responsabilitat envers el bé comú: promoció del bé comú des del respecte als drets humans i sense discriminacions. 1.2. Centralitat de les persones: el servei públic s’ha d’orientar i concebre des de la perspectiva de l’interès, els drets i les necessitats de les persones destinatàries. 1.3. Objectivitat i imparcialitat: dur a terme el servei públic de manera diligent i justa. Pàgina 2 de 26 1.4. Professionalitat, eficàcia i eficiència: el servei públic s’ha de fonamentar en la qualitat tècnica i humana, en aconseguir les finalitats i en l’ús adient dels recursos. 1.5. Lideratge, innovació, col·laboració, participació i retiment de comptes: el servei públic ha d’incorporar tots aquests valors, en particular el de diàleg i participació de la ciutadania. 1.6. Obertura i accessibilitat de les organitzacions al servei públic: el servei públic requereix un context d’organitzacions digitals, en xarxa, obertes, inclusives, transparents i preparades per adaptar-se a les necessitats canviants, i pensant en les persones afectades per la bretxa digital. 2. Valors relacionats amb l’actuació dels servidors públics En aquest apartat s’indiquen els valors propis de la tasca professional de les persones que integren el servei públic a Catalunya. Aquests valors són la vocació de servei, professionalitat i confiança pública. 2.1 Vocació de servei. Els servidors públics han de desenvolupar la seva tasca amb: ✓ Actitud de servei, d’atenció i d’ajuda a les persones, sempre orientada al bé comú. ✓ Compromís, implicant-se en el servei i perseverant davant les dificultats. ✓ Probitat, rectitud moral i honorabilitat. ✓ Sensibilitat i empatia, amb voluntat de comprendre la realitat i les persones amb qui es relacionen i tenint en compte les seves circumstàncies i necessitats. ✓ Orientació a resultats, cercant la consecució dels objectius de manera eficient i eficaç. ✓ Proactivitat i actitud positiva per innovar, anticipar i adaptar, en la mesura que sigui possible, els paràmetres de la seva tasca al context concret, a fi d’assolir un servei públic millor. 2.2 Professionalitat. Els servidors públics han de desenvolupar la seva tasca amb: ✓ Competència, d’acord amb els coneixements, les habilitats i les aptituds requerits per a la seva actuació professional i aplicant les accions formatives rebudes. ✓ Dedicació i idoneïtat envers el desenvolupament de les seves funcions. ✓ Honestedat, honradesa i subjecció al deure en les seves actuacions. ✓ Rigor, tenint cura de la qualitat de l’activitat realitzada. ✓ Responsabilitat, avaluant i retent comptes de la seva tasca. ✓ Excel·lència, cercant la solució òptima i la millora contínua. ✓ Exemplaritat, per poder esdevenir model i referent per als altres. 2.3 Confiança pública. Els servidors públics han de desenvolupar la seva tasca amb: ✓ Imparcialitat, entesa com a desinterès subjectiu i equanimitat, i sense cap tipus de discriminació o tracte de favor, assegurant la justícia, la igualtat de tracte i d’oportunitats i el respecte pels drets de totes les persones. ✓ Objectivitat, tractant els fets i les dades amb independència de les valoracions o prejudicis personals. ✓ Transparència, amb la possibilitat d’exposar i explicar les seves accions sempre que s’escaigui. ✓ Integritat, actuant d’acord amb l’ordenament jurídic i els valors ètics i socials, sent incorruptibles i alertant de les pràctiques reprovables. Pàgina 3 de 26  ✓ Lleialtat a la institució, ajustant les seves actuacions a les polítiques i directrius estratègiques de l’organització en la qual treballen. 3. Valors vinculats a les dimensions relacionals dels servidors públics Indica els valors vinculats a 7 modalitats de relacions que es donen en el servei públic: 3.1. La relació i el tracte amb les persones. La prestació correcta d’un servei públic implica prioritzar el següent: ✓ Respecte a les persones i als seus drets: màxim respecte a la dignitat de la persona i als seus drets i llibertats; respecte a la diversitat i sense discriminació; evitar tractes de favor; respecte al dret a prendre les pròpies decisions; fer un ús escrupolós de les dades personals; i vetllar per la prevenció de qualsevol forma d’assetjament. ✓ Qualitat del tracte: proximitat en el tracte i voluntat d’ajut i suport; escoltar amb correcció, empatia, amabilitat i sensibilitat; facilitar la informació adequada i adaptada als interlocutors; informar sobre els canals de queixes, suggeriments o sol·licituds; vetllar per la seguretat i la protecció de les persones; fomentar els serveis accessibles; fer visible i comprensible a les persones usuàries el procediment d’atenció, gestió i resolució de les seves demandes; i promoure el disseny universal o inclusiu dels serveis digitals. ✓ Qualitat del servei: agilitat i diligència en la resolució de la sol·licitud o servei, amb anticipació proactiva a les necessitats de la persona; afavorir una resposta integral i evitar fragmentació; gestionar adequadament el temps d’atenció a les persones i reduir esperes; complir amb terminis de resposta i justificar eventuals retards; simplificar la gestió i evitar reiteració de tràmits; atendre consultes i propostes sobre funcionament dels serveis; i facilitar i fomentar la participació i el diàleg amb la ciutadania per detectar les necessitats i preferències. 3.2. Les relacions intraorganitzatives i interorganitzatives. Les relacions entre servidors públics d’una mateixa organització o d’altres organitzacions s’han de regir pels principis següents: ✓ Lleialtat al servei públic, respecte al camp competencial i compromís democràtic: actuar amb el compromís democràtic de col·laboració mútua en l’interès general; responsabilitat i contribució a l’interès general i reforçar la confiança de la ciutadania envers el servei públic; bona fe, equitat, equanimitat i neutralitat política i ideològica; prendre consciència de la transversalitat de les polítiques públiques i preservar-ne la coherència; respectar les competències de cada organització i unitat; ponderar tots els interessos implicats i ser responsable de les manifestacions públiques. ✓ Col·laboració i cooperació i coordinació: compartir el coneixement; cooperació i assistència activa a altres servidors públics; participar activament en espais de treball col·laboratiu; i fer un ús adequat i responsable dels recursos públics. 3.3. Les relacions amb els càrrecs polítics i el personal directiu. En aquest àmbit de relacions és necessari que els servidors tinguin en compte: ✓ Alineament amb les polítiques públiques: alinear les seves actuacions amb les polítiques públiques i directrius estratègiques de la institució; i actuar amb imparcialitat, diligència i eficiència. Pàgina 4 de 26  ✓ Bona relació i confiança: assistir tècnicament amb la seva experiència i coneixements als càrrecs polítics; tractar els càrrecs polítics amb professionalitat, honestedat, respecte i cortesia; i actuar amb discreció. 3.4. La relació amb els grups d’interès. Quan els servidors públics es relacionen amb persones o grups que volen influir en les decisions públiques, han d’actuar amb: ✓ Objectivitat i bona relació: garantir imparcialitat i preveure conflictes d’interès; facilitar als grups d’interès l’exercici dels seus drets i la seva col·laboració en les polítiques públiques; i mantenir amb aquests grups un diàleg fluid i constructiu. ✓ Transparència: observar els codis de conducta i protocols d’actuació; deixar constància dels contactes amb grups d’interès; i alertar d’irregularitats o infraccions. 3.5. En relació amb l’accés i la gestió de la informació pública. Les persones que integren el servei públic han d’actuar amb: ✓ Transparència en l’activitat pública: promoure una cultura de transparència i divulgar informació d’interès general; facilitar l’accés a la informació sol·licitada pels canals habilitats i respectant el principi d’accessibilitat universal; oferir informació actualitzada, objectiva, veraç, completa, útil i comprensible; vetllar per donar la informació en terminis breus i en formats accessibles, oberts i reutilitzables; atendre amb diligència les obligacions de retiment de comptes. ✓ Confidencialitat i cura de la informació: tenir cura en la conservació de la informació; ús responsable de la informació a la que s’accedeix i evitar treure’n profit personal; guardar secret i evitar la difusió quan correspon; accedir només a la informació necessària; adoptar mesures de seguretat; mantenir la confidencialitat un cop finalitzada la relació. 3.6. La relació amb els mitjans de comunicació. En aquest àmbit de relació els servidors públics han de vetllar per: ✓ Veracitat i cura de la informació: informar els mitjans sobre les polítiques públiques de manera clara, imparcial, puntual, veraç i objectiva; tenir cura amb les informacions i sobretot les que afecten persones vulnerables per evitar la seva estigmatització. ✓ No discriminació i llibertat d’expressió: no discriminar ni donar privilegi als mitjans; respectar la llibertat d’expressió i la crítica dels mitjans; actuar amb transparència i incloure torn de preguntes a rodes de premsa; procurar que la informació als mitjans sobre polítiques públiques respecti el principi d’accessibilitat universal. 3.7. La relació amb l’entorn sociocultural i la sostenibilitat mediambiental. Els servidors públics han de ser conscients de l’impacte sociocultural i mediambiental de les seves actuacions i decisions: ✓ Entorn sociocultural: prioritzar i fer ús correcte del català i l’aranès i llengua de signes catalana; fomentar la inclusió i participació en la vida sociocultural del país; preservar, fomentar i fer valer la cultura i el patrimoni sociocultural. ✓ Sostenibilitat mediambiental: utilitzar de manera eficient i responsable els recursos materials, i en cap cas per a fins personals; reduir la generació de Pàgina 5 de 26  residus i emissions contaminants i promoure la reutilització i el reciclatge; fomentar i respectar les mesures ecològiques, d’estalvi energètic i, en general, de protecció del medi ambient. 4. Valors de les organitzacions responsables del servei públic La qualitat del servei públic i la feina dels servidors públics està condicionada per l’ètica organitzativa, la suficiència dels recursos i les condicions de treball en les organitzacions. Aquest apartat comprèn els valors bàsics que haurien d’orientar la configuració de les entitats que presten serveis públics a Catalunya, que per acomplir la seva missió haurien de: 4.1. Disposar d’un model de governança, direcció i actuació ètiques, que situïn les persones al centre de l’acció. Han de promoure la cohesió de les unitats, tenir en compte la responsabilitat social i posar atenció a la realitat canviant de la societat. 4.2. Garantir unes condicions de treball dignes i justes (retribució, jornada laboral, conciliació, entorn saludable, estabilitat). 4.3. Donar un tracte respectuós i equitatiu als servidors públics de l’entitat. 4.4. En l’accés a llocs de treball i desenvolupament professional, aplicar els principis de publicitat, igualtat d’oportunitats mèrit i capacitat. 4.5. Facilitar i fomentar espais de participació dels servidors públics per millorar la qualitat del servei. 4.6. Garantir la suficiència de professionals i recursos per prestar correctament el servei. 4.7. Actuar amb transparència i impuls de la cultura del retiment de comptes, internament i externament. 4.8. Facilitar mecanismes de denúncia en cas de pràctiques reprovables, incloent les situacions d’assetjament, i amb protecció de les persones alertadores. 1.3. Normativa en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern (vídeo 2). Introducció a la transparència Avui tothom sap que la transparència és un principi general que regeix en el dia a dia de les administracions públiques. Al seu torn, aquest principi està directament vinculat al concepte de “bona Administració”, que ja hem vist en un tema anterior. Totes les persones tenim el dret a saber què fan les administracions públiques, i com ho fan, i aquest dret és inherent a la democràcia. En efecte, transparència i democràcia són dos conceptes que caminen junts, i que són inseparables. Per tant, l’opacitat és incompatible amb la democràcia. Hi ha una frase que simbolitza aquesta idea: “Les dictadures fan transparents als ciutadans i opacs als governants; mentre que a la democràcia és –o ha de ser- a l'inrevés”. És a dir, que en un sistema democràtic, els governants han de ser transparents en la gestió de la cosa pública per tal de donar compte a la ciutadania, a fi que aquesta pugui conèixer i avaluar l’activitat dels governants. Per contra, els governants han de garantir Pàgina 6 de 26 la privacitat de la ciutadania, assegurant la confidencialitat de les dades personals que tenen en el seu poder. Però la implementació de la democràcia a l’estat espanyol no va comportar que les administracions públiques esdevinguessin transparents, ja que això no va succeir fins molts anys després, amb l’arribada de les lleis de transparència, i en particular la Llei estatal 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTE) i la Llei catalana 19/2014 que té el mateix nom (LTC). I això que molts anys abans d’aquestes lleis ja teníem normes que parlaven de transparència. Començant per la Constitució Europea, que obliga les institucions comunitàries a actuar amb respecte al principi d’apertura, per fomentar una bona governança i garantir la participació de la societat civil (art. 15 del Tractat de Funcionament de la UE). Seguint en l’àmbit de la Unió Europea, la Carta de drets fonamentals de la UE recull expressament com a tal el dret de tota persona d’accedir als documents de les institucions comunitàries (art. 42). En un pla intern, ja la Constitució Espanyola del 1978, al seu art. 105.b ordenava regular l’accés dels ciutadans als arxius i registres administratius, tret d'allò que afectés la seguretat i defensa, la L’art. 105.b de la investigació dels delictes i la intimitat de les persones. Aquest Constitució ordenava mandat constitucional es va complir amb la Llei 30/1992, però la regular l’accés dels regulació del dret d’accés va ser tan genèrica i poc detallada, que ciutadans als arxius i cabia en un sol article (art. 37). I val a dir que aquest article fou registres administratius, molt criticat durant els quasi 25 anys de vigència, perquè la tret d'allò que afectés la majoria dels seus apartats es dedicaven a limitar l’accés, de seguretat i defensa, la manera que reforçava més les restriccions que el dret. investigació dels delictes i la intimitat de les persones. Des d’una òptica catalana, el dret d’accés es va regular inicialment per la Llei 10/2001, d’arxius i gestió documental, però tal regulació tenia poc marge perquè estava condicionada per la legislació bàsica estatal. Deixant de banda aquestes regulacions del dret d’accés, que ara podem qualificar de molt modestes, la transparència s’havia consagrat com a principi d’actuació de les administracions públiques en moltes normes, com era el cas de la derogada Llei 30/1992, o de la vigent Llei 26/2010, que en el seu article 2.d cita la transparència en l’actuació dels òrgans administratius com una de les finalitats de la Llei, i també en l’article 31.2 quan enumera els principis generals d’actuació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, hi inclou la transparència. Anteriorment, l’Estatut de l’any 2006 proclamava al seu article 71.4 que l’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en poguessin avaluar la gestió. Calia però una aposta més clara i decidida per la transparència, per seguir l’estela de la majoria de països del nostre entorn. I val a dir que aquest pas definitiu es va fer esperar molt. De fet, en els anys previs a les lleis de transparència vam ser un cas insòlit en el món occidental. No només estàvem molt lluny dels estàndards dels països nòrdics, sempre capdavanters en la transparència, sinó que érem a la cua europea, essent durant alguns anys gairebé l'únic Estat sense una llei de transparència. Aquesta deixadesa va començar a canviar amb l'arribada de la crisi del 2008-2009. La crisi es va revelar no només econòmica, sinó també institucional. Afloren des d'aleshores multitud de casos de corrupció, generant una creixent desconfiança i Pàgina 7 de 26 indignació en la ciutadania. Aquesta indignació es canalitza poc a poc a través de moviments de protesta ciutadana i demanda social, entre els quals sorgeixen organitzacions que reclamen específicament més transparència de l'administració, cas de Acces Info o Civio. En definitiva, la pressió del context social va derivar en una situació insostenible, i la necessitat d’una llei de transparència, inajornable. I finalment va arribar. I no només una llei, sinó moltes. De fet, vam passar de no tenir una llei estatal de transparència, a ser un dels estats amb més lleis de transparència: la Llei bàsica estatal (LTE), i un munt de lleis autonòmiques, entre elles, l’LTC. Aquesta onada de lleis de transparència va arribar en un moment en què el grau de confiança de la ciutadania en les La transparència reforça la administracions estava sota mínims. I les lleis de transparència legitimitat democràtica al haurien d’ajudar a revertir aquesta situació. No en va, alguns generar confiança en la dels aspectes positius que més es destaquen de la ciutadania, perquè: transparència són que: - fomenta la participació i col·laboració ciutadana - fomenta la col·laboració de la ciutadania i la seva participació - reforça la fiscalització informada - ajuda a garantir un bon ús dels recursos. - reforça la facultat de control de la gestió pública - i contribueix a garantir un bon ús dels recursos públics. En definitiva, que es reforça la legitimitat democràtica, la qual cosa genera confiança en la ciutadania. Aquesta idea es recull expressament als preàmbuls de les lleis de transparència. Així, en el primer paràgraf del preàmbul de l’LTE s’indica el següent: “La transparència, l’accés a la informació pública i les normes de bon govern han de ser els eixos fonamentals de qualsevol acció política. Només quan l’acció dels responsables públics se sotmet a escrutini, quan els ciutadans poden conèixer com es prenen les decisions que els afecten, com es gestionen els fons públics o sota quins criteris actuen les nostres institucions podem parlar de l’inici d’un procés en què els poders públics comencen a respondre a una societat que és crítica, exigent i que demana participació dels poders públics.” I segueix: “Permetent una millor fiscalització de l’activitat pública es contribueix a la regeneració democràtica necessària, es promou l’eficiència i l’eficàcia de l’Estat i s’afavoreix el creixement econòmic”. Per la seva banda, en l’LTC s’exposa el següent: “era necessari que el Parlament assumís aquest repte per tal de donar resposta a una demanda social que cada cop exigeix una major transparència sobre el funcionament de les administracions i els processos de presa de decisió, incloent-hi el reconeixement d’un dret ampli d’accés a la informació pública, així com una major participació en la presa de decisions.” Un cop ja disposàvem al nostre ordenament jurídic d’una legislació específica i completa de la transparència, aquesta idea s’ha mantingut també com a principi d’actuació a les noves lleis de procediment administratiu i règim jurídic. D’una banda, en la Llei 39/2015 el principi de transparència està present en diversos àmbits, tant en relació amb l’activitat administrativa en general, com singularment en l’exercici de la iniciativa legislativa i de la potestat reglamentària, i també quan recull el dret d’accés a la informació pública en el catàleg de drets de la ciutadania en les seves relacions amb les administracions públiques. D’altra banda, la Llei 40/2015 inclou al seu article 3 la transparència entre els Pàgina 8 de 26 principis generals d’actuació i relacions, a banda d’altres mencions concretes, com ara quan regula la seu electrònica. Caldrà disposar d’alguns anys més d’aplicació d’aquests principis de transparència per poder confirmar les expectatives positives que tothom els ha reconegut, i concloure si han servit com a mecanisme per, almenys reduir els nivells de corrupció al sector públic. En tot cas, el que si podem ja sostenir avui és que en general les entitats públiques es preocupen per obrir la informació a la ciutadania i trencar amb l’opacitat del passat. I també podem dir que la transparència consta com un dels objectius principals de tota administració pública. Cal que tinguis clar que la transparència se sustenta en dos pilars clarament diferenciats: a) la publicitat activa; i b) el dret d’accés a La transparència se la informació pública (o publicitat reactiva o passiva). Aquestes sustenta en 2 pilars que es dues manifestacions de la transparència generen un seguit de complementen per fer efectiu el dret a saber: deures a les administracions públiques, que al seu torn - publicitat activa esdevenen drets de la ciutadania. En efecte, la publicitat activa - dret d’accés. obliga a les administracions a incloure molta informació en els seus portals de transparència, i al seu torn la ciutadania té el dret de poder consultar de manera fàcil i directa aquesta informació, sense necessitat de demanar-la i esperar a rebre-la. I tota aquella altra informació no publicada al portal, en principi qualsevol persona té dret a sol·licitar-ne l’accés, el que genera en l’Administració el deure de facilitar-la, i a fer-ho en un termini màxim. En tot cas, la publicitat activa i el dret d’accés no els has de veure com dos pilars que es donen l’esquena, sinó que es complementen i es comuniquen entre si. I és que ambdós persegueixen la mateixa finalitat: assegurar la transparència de les administracions i satisfer el dret a saber de la ciutadania. De fet, sobre aquesta vinculació entre la informació publicada i el dret d’accés, molt abans de les lleis de transparència, el Síndic de Greuges ja alertava de la importància i necessitat de potenciar una transparència activa, ja que quanta més informació es publiqués, menys sol·licituds d’accés hi hauria. En efecte, si la persona que vol saber alguna dada la detecta al portal, ja no li caldrà sol·licitar-la. Un cop feta aquesta primera aproximació a la transparència, toca estudiar la regulació continguda a l’LTE i a l’LTC. T’estàs preparant per accedir a la Generalitat i per tant ens hem de centrar en la Llei catalana, però no podem deixar totalment de banda la llei estatal, perquè hi ha alguns aspectes que forçosament has de tenir en compte. Sobre aquesta relació entre ambdues lleis, has de tenir ben present l’article 5 de l’LTE, en el qual es determina que les obligacions de En publicitat activa l’LTE fixa publicitat activa imposades per l’LTE són uns mínims a complir per uns mínims, i l’LTC pot totes les administracions, a partir dels quals les legislacions ampliar la informació a autonòmiques poden ser més exigents en la publicitat activa. publicar, no reduir-la. Aquesta opció que brindava l’LTE la va aprofitar el legislador de l’LTC, en ampliar molt la llista d’informació de publicació obligatòria al Portal de la Transparència. 1.4. Definicions. Entrem ja en l’estudi de l’articulat de l’LTC. El títol I (art. 1 a 4) conté unes disposicions generals que repassem a continuació. Pàgina 9 de 26 L’article 1 es refereix a l’objecte de l’LTC, i pel que fa a la transparència, l’objecte és el següent: “a) Regular i garantir la transparència de l’activitat pública. b) Regular i garantir el dret d’accés de les persones a la informació i la documentació públiques. (...) e) Regular el règim de garanties i responsabilitats per l’incompliment dels deures i les obligacions establerts per aquesta llei.” L’art. 1.2 sintetitza l’objecte de l’LTC: “La finalitat d’aquesta llei és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública.” L’article 2 conté una llista de definicions, de les quals destaco aquí les següents: a) Transparència: l’acció proactiva de l’Administració de donar a conèixer la informació relativa als seus àmbits d’actuació i les seves obligacions, amb caràcter permanent i actualitzat, de la manera que resulti més comprensible per a les persones i per mitjà dels instruments de difusió que els permetin un accés ampli i fàcil a les dades i els facilitin la participació en els assumptes públics. b) Informació pública: la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei. c) Dret d’accés a la informació pública: el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei. En base a aquestes definicions podem dir que l’LTC associa el mot “Transparència” a la publicitat activa, és a dir a l’obligació d’incloure informació al Portal de la Transparència; mentre que el dret d’accés no formaria part L’LTC vincula la del concepte Transparència. Aquesta sistemàtica consistent en transparència a la publicitat diferenciar entre transparència i dret d’accés, està en la línia del activa, però se li pot nom que s’ha donat tant a l’LTC com a l’LTE (“Transparència, admetre un significat més accés a la informació…”) i també s’ajusta a l’esquema seguit en ampli que inclogui també el l’articulat de l’LTC, la qual dedica el seu Títol II a la “Transparència” dret d’accés. on regula únicament la publicitat activa, mentre que el dret d’accés està regulat al Títol III. En canvi, aquesta sistemàtica no s’ajusta a la que segueix l’LTE, ja que en el seu Títol I dedicat a la “Transparència de l'activitat pública” inclou tant la regulació de la publicitat activa (capítol II) com del dret d’accés (capítol III). En tot cas, es pot admetre que el concepte transparència té un significat doble. Un més restringit i referit exclusivament a la publicitat activa; i un altre més ampli entès com un principi d’actuació, que inclouria també el deure de fer efectiu un dret subjectiu com és el dret d’accés a la informació pública. Pàgina 10 de 26 1.5. Àmbit d’aplicació. L’article 3 es refereix a l’àmbit d’aplicació subjectiu de l’LTC, és a dir, els subjectes als que s’imposen obligacions de transparència. És un precepte complex, ja que les obligacions imposades en relació amb la publicitat activa i el dret d’accés, difereixen en funció de la tipologia dels subjectes obligats, que van més enllà de les AAPP, tal com s’anuncia al preàmbul: “atesa la diversitat de les organitzacions administratives i el fet cada cop més estès que activitats públiques o d’interès públic siguin desenvolupades per agents privats, la Llei també amplia el seu àmbit aplicatiu a les persones privades que exerceixen aquestes activitats, sens perjudici que en aquests casos el compliment de les obligacions de transparència i informació es faci efectiu per mitjà de les administracions públiques responsables del servei o de tutelar-lo. Des d’aquesta perspectiva privada, l’àmbit d’aplicació de la Llei s’estén també a les organitzacions, associacions i fundacions els ingressos de les quals provenen de manera significativa de subvencions o ajuts públics (...)”. Finalment, cal destacar que la Llei desplega també els seus efectes sobre totes les altres institucions públiques que no són administracions públiques en la part que fan funcions administratives per raó del seu funcionament o en els aspectes institucionals respecte dels quals es considera també exigible un deure de transparència i informació, sens perjudici de l’autonomia organitzativa i de funcionament que els reconeix la Llei. Pel que fa al Parlament, una disposició addicional específica estableix que, d’acord amb el principi d’autonomia organitzativa que li reconeix l’article 58.1 de l’Estatut d’autonomia, haurà de fer les adaptacions necessàries per a donar compliment als requeriments de la Llei, sense que això pugui comportar en cap cas un règim de garantia inferior per als ciutadans. En relació amb el Parlament, val a dir que aquestes adaptacions s’han fet a través de la modificació del seu Reglament, en les quals s’ha previst l’existència d’un Portal de la Transparència propi, així com l’atorgament a la GAIP de les facultats de resoldre reclamacions d’accés a informació pública, per mitjà d’un conveni entre ambdues institucions. Torno a l’àmbit d’aplicació subjectiu de l’article 3 de l’LTC, i per tal de facilitar la comprensió sobre els subjectes obligats, podem fer una classificació de tres tipus o categories de subjectes, en funció del grau d’intensitat d’aplicació de l’LTC. a) AAPP: Intensitat màxima/aplicació íntegra (publicitat activa i dret d’accés). En aquesta primera categoria s’inclouen les entitats que segons la definició de l’article 2.f de l’LTC tenen la consideració d’administracions públiques als efectes d’aquesta Llei: - Art. 3.1.a: Administració de la Generalitat de Catalunya i ens que integren l’Administració local. - Art. 3.1.b: Organismes i ens públics vinculats/dependents, societats, fundacions, entitats independents, institucions estatutàries (Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, etc), corporacions de dret públic, consorcis, etc. - Art. 3.1.c: Universitats públiques i ens instrumentals vinculats a aquestes. Pàgina 11 de 26 b) Entitats privades: Intensitat mitjana/aplicació parcial (només publicitat activa). En aquesta categoria s’inclouen les entitats privades de l’article 3.4 de l’LTC: - Partits polítics (i associacions i fundacions vinculades), sindicats, organitzacions empresarials. - Entitats privades perceptores de subvencions i ajuts si: a) superen els 100.000€/any b) o representen almenys el 40% dels ingressos anuals, sempre que superin els 5.000€/any Àmbit subjectiu LTC, segons c) Entitats vinculades: Intensitat mínima/aplicació indirecta (ni publicitat activa ni dret d’accés -només indirectament-). grau d’aplicació: - íntegra: AAPP, entitats S’inclouen aquí persones i/o entitats vinculades a les AAPP per vinculades, institucions l'activitat que presten: estatutàries, universitats - parcial (només portal): - Art. 3.1.d: Que exerceixen funcions públiques o potestats partits, sindicats, administratives o que presten serveis públics; o bé que perceben fons públics per al seu funcionament o activitats. organitzacions empresarials, entitats - Art. 3.1.e: Que presten serveis d'interès general o universal. perceptores subvencions - mínima (dret d’accés En aquests casos les obligacions de publicitat activa i/o dret indirecte): prestadors d’accés recauen sobre l'AP responsable, i a tal efecte, les funcions o potestats persones i entitats d’aquest tercer bloc han d'informar del següent: públiques; o serveis d’interès general. - activitats relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics. - en els serveis d'interès general o universal, les activitats subjectes a supervisió i control de les AAPP. - si les activitats de la persona/entitat que es fan per compte de les AAPP són superiors al 25% del volum de negoci, cal informar de les retribucions dels càrrecs directius. En relació amb aquest concepte de “càrrec directiu”, i als efectes d’informar de les retribucions a l’AP responsable, l’RLTC ha fixat el criteri de considerar “càrrecs directius” a aquelles persones que compleixin alguna de les condicions següents: ✓ Ser el màxim responsable directiu o d’administració de l’entitat privada. ✓ Disposar d’un contracte d’alta direcció. ✓ Ocupar llocs qualificats com a directius en els estatuts o normativa específica corresponents. L’article 3.6 de l’LTC precisa que cada subjecte obligat és responsable de la seva informació, tant la que inclou en el seu propi portal de transparència, com la que incorpora al Portal de la Transparència de Catalunya, en compliment del que estableix aquesta llei. Per tant, encara que el Portal de la Transparència -que aglutina tots els portals de transparència- el gestioni l’Administració de la Generalitat (art. 5.5. LTC), dels eventuals incompliments, ja siguin per defecte o per excés, en respondrà el subjecte titular de la informació. Pàgina 12 de 26 Un cop precisats els subjectes obligats per l’LTC, l’article 4 determina, ja dins de cada subjecte, que els òrgans i/o persones responsables de l’aplicació de les obligacions de l’LTC són els alts càrrecs i el personal al servei de les AAPP. A aquests efectes, inclou en el concepte “alt càrrec” els següents: - Al servei de la Generalitat, els que estableix la legislació d’incompatibilitats dels alts càrrecs: president, consellers, secretaris generals, directors generals i equivalents. - Al servei de l’Administració Local: els càrrecs electes i els titulars d’òrgans superiors i directius, d'acord amb el que estableixi la legislació local. - Al servei dels altres organismes de l’article 3 LTC (universitats, corporacions, consorcis, etc.): els titulars o membres dels òrgans de govern i càrrecs directius. Com veuràs quan estudiem el sistema de garanties, l’LTC incorpora un règim sancionador que preveu la imposició de multes i altres sancions als qui tenen la consideració d’alt càrrec, i l’aplicació del règim disciplinari al personal al servei de les AAPP. S’ha previst també l’existència d’altres òrgans amb funcions en matèria de transparència, encara que la responsabilitat recaigui sobre els alts càrrecs i/o el personal al servei de les AAPP. Em refereixo a les unitats d’informació, previstes i regulades pel Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, que es coneix com el Reglament de l’LTC (RLTC). Les unitats d’informació són les unitats o òrgans de les administracions públiques que desenvolupen tasques relacionades amb la coordinació, la comunicació, el suport i l'assessorament a les unitats dependents i a la ciutadania en l'àmbit de la publicitat activa i l'accés a la informació pública. En l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, correspon a les secretaries generals de cada departament assumir la funció d’unitat d’informació; i les disposicions d’estructura de cada departament han d’indicar els òrgans departamentals, amb rang mínim de sub- direcció general i amb funcions comunes horitzontals o específicament relacionades amb la informació, que han d’exercir la funció d’unitat d’informació (art. 78.2 RLTC). I en el cas de les entitats del sector públic de l'Administració de la Generalitat, aquestes poden designar la unitat que assumirà les funcions d’unitat d’informació, o bé, acordar que siguin exercides per la unitat d’informació del Departament que en depenguin o que n’estiguin vinculades. 1.6 a 1.8. Transparència en l’activitat pública. Obligacions de transparència. Límits a les obligacions de transparència (vídeo 3) Un cop vist el títol I relatiu a les disposicions generals de l’LTC, referides tant a la publicitat activa com al dret d’accés, pertoca continuar ara amb el títol II, que s’inicia amb un primer capítol dedicat a uns aspectes transversals, però centrats en la transparència en el seu sentit estricte, és a dir, de publicitat activa. Disposicions generals L’article 5 de l’LTC conté diverses “Disposicions generals” que han de tenir en compte els subjectes obligats a la publicitat activa: Pàgina 13 de 26 1. La informació s’ha de fer pública en les seus electròniques i els llocs web dels subjectes, d’una manera clara, estructurada i reutilitzable. 2. Han de garantir un sistema integral d'informació i coneixement electrònic, el disseny del qual s’ha de fonamentar en l’ús preferent de sistemes de gestió de documents públics, en el marc d'interoperabilitat del sector públic. 3. Aquest sistema integral d’informació ha de permetre a les persones un accés fàcil i gratuït per fomentar el coneixement i facilitar la participació i la col·laboració responsable. 4. El sistema es fonamenta en el Portal de la Transparència de Catalunya, com a instrument bàsic i general de gestió de documents públics per complir amb les obligacions de transparència, i en les seus electròniques o llocs web corresponents. També ha d’incloure el Registre de grups d’interès i els canals de participació i procediments participatius. 5. El Portal de la Transparència de Catalunya (www.transparenciacatalunya.cat) és organitzat i gestionat per l’Administració de la Generalitat, i integra la informació de la resta de subjectes obligats, els quals Requisits de la informació poden crear llurs propis portals de transparència, als quals s’ha publicada al Portal (art. 5): de poder accedir des del Portal de la Transparència de Catalunya. Tots els portals han de disposar d’un cercador i - clara, estructurada i mecanismes d’alerta d’actualitzacions. reutilitzable - sistema integral 6. Els portals han de ser fàcilment identificables i contenir - accés fàcil i gratuït l’enllaç de les seus electròniques de les AAPP o entitats - Portal de la Transparència corresponents. També han de complir les recomanacions de la - portals identificables i Iniciativa d’Accessibilitat Web per facilitar l’accés a les persones accessibles a discapacitats. amb discapacitat. L’article 6 de l’LTC enumera un seguit d’”obligacions de transparència” que els subjectes han de tenir en compte en publicar la informació: a) Difondre la informació d’interès general de manera veraç i objectiva. b) Garantir la constància i actualització permanent de la informació, amb inclusió de la data de la darrera actualització i la de la pròxima actualització prevista o del termini màxim d’actualització. Sobre aquest deure de publicar la informació actualitzada, l’RLTC disposa que la periodicitat de l'actualització ha de ser, com a mínim, anual. D’altra banda, també has de saber que l’RLTC estableix que, amb caràcter general, s’ha de mantenir la informació publicada durant 5 anys des del moment de la seva difusió, llevat que s'estableixi un altre termini en l’RLTC o en una altra norma aplicable. Pàgina 14 de 26 c) Organitzar la informació de manera que sigui fàcilment accessible i comprensible, amb una consulta àgil i ràpida mitjançant cercadors. d) Ordenació intuïtiva de la informació, com a mínim amb criteris Obligacions de temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació transparència (art. 6): documental corporatiu, i amb índex o guies de consulta. - veraç i objectiva e) Ús de mitjans informàtics en formats comprensibles que - constant i actualitzada permetin la interoperabilitat i la reutilització. - organitzada i cercadors - ordenació intuïtiva El mateix precepte exigeix als subjectes obligats a establir - formats comprensibles. procediments basats en indicadors objectius per avaluar el grau de compliment de les obligacions, amb garantia de la participació d’experts independents i dels ciutadans. Finalment, l’article 7 de l’LTC es refereix als “Límits a les obligacions de transparència”: Com a regla general, els límits aplicables a les obligacions de transparència són els mateixos que per al dret d’accés a la informació pública, i especialment els relatius a la protecció de dades de caràcter personal. L’article 5.3 de l’LTE conté una previsió similar sobre l’aplicació a la publicitat activa dels mateixos límits previstos per al dret d’accés, i afegeix que “quan la informació contingui dades especialment protegides, la publicitat només s’ha de portar a terme amb la dissociació prèvia d’aquestes”, de manera que inclou una prohibició general de publicar en els portals dades especialment protegides, ara denominades de categories especials (art. 9 RGPD). Tot el relatiu a aquests límits a la transparència ho veuràs al tema en què estudiem a fons el dret d’accés. No obstant, has de saber que l’RLTC ha previst que la publicitat de dades de persones físiques ha de ser omesa motivadament en els casos en què aquestes persones es trobin en una situació de protecció especial Els límits a la transparència de violència de gènere o amenaça terrorista, entre d'altres, que (publicitat activa) són els pugui veure's agreujada amb motiu de la publicació d'aquestes del dret d’accés, dades, prèvia ponderació a l'omissió. especialment el de la L’RLTC també ha previst que en casos en els quals l'aplicació d'un protecció de dades, i no límit estigui motivada explícitament en un informe, aquest s'ha de s’han de publicar dades de publicar en el lloc que ocuparia la informació que es deixa de categories especials. publicar en virtut de l'aplicació del límit, prèvia anonimització. Ara bé, si l'informe pot revelar informació afectada pel límit, és suficient publicar un extracte o resum del seu contingut, de tal manera que no permeti revelar la informació afectada pel límit. També s’ha de publicar un resum, extracte o llista, sempre que la protecció de l'interès o del bé jurídic tutelat pel límit ho permeti, quan l'aplicació d’aquest límit afecti només una part de la informació que s'ha de publicar. I l’article 7.2 de l’LTC precisa que el principi de transparència s’ha d’interpretar i aplicar en tots els casos de manera preferent. D’acord amb aquesta premissa, qualsevol limitació en l’aplicació del principi de transparència s’ha de fonamentar en un límit o una excepció expressament establerts per una norma amb rang de llei. Aquesta previsió cal relacionar-la amb la Disposició final 1.2 de l’LTC, en la qual es disposa que “Les lleis sectorials s’han d’interpretar d’acord amb el que estableix aquesta llei. En el cas que estableixin excepcions respecte al règim general, aquestes han d’ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui.” Pàgina 15 de 26 Obligacions de transparència -1a part- (vídeo 4). Estudiarem aquí tot el relatiu als portals de transparència i a la informació pública que s’hi ha d’incloure per tal que la ciutadania hi pugui accedir sense necessitat de demanar- la. L’exigència a les AAPP per tal que divulguin informació i facilitin que la ciutadania hi pugui accedir, és una previsió inclosa de manera general i transversal a les lleis de transparència, però en realitat no és del tot nova. En efecte, abans de les lleis de transparència ja existien moltes normes que havien imposat a les AAPP el deure de publicar informació a internet per al coneixement general de la ciutadania. La novetat de les lleis de transparència és que la publicació de la informació es concentra ara en els portals de transparència, als quals s’ha de poder accedir des del Portal de la Transparència de la Generalitat. Val a dir però, que la Generalitat gestiona dos portals de transparència: a) Transparència Gencat, que és el propi de l’Administració de la Generalitat i conté les dades dels seus departaments i organismes que en depenen; i b) Transparència de Catalunya, que mitjançant enllaços als portals respectius, aplega la informació de tots els subjectes obligats de Catalunya, és a dir l’Administració local, les universitats públiques, els partits polítics, l’Administració corporativa (col·legis professionals, cambres de comerç...), les organitzacions empresarials i sindicals, les associacions, fundacions i altres entitats privades i els grups d’interès professionals. La informació que s’ha de fer pública proactivament als portals de transparència, en compliment de les obligacions de publicitat activa, està enumerada a la llista de l’article 8 de l’LTC, de la qual es precisa el seu abast als articles del 9 al 15. En el cas de l’LTE la informació a publicar es detalla als articles del 6 al 8. En aquest punt has de recordar el que he avançat abans sobre la necessitat de tenir en compte ambdues lleis, atès que l’article 5 de l’LTE precisa que les obligacions de publicitat activa allà imposades tenen el caràcter de mínims, que poden ser ampliats per les lleis autonòmiques. Com he avançat, en general l’LTC supera aquests mínims, però no en algun cas. Per exemple, d’entrada has de tenir present l’article 6 bis de l’LTE, afegit amb la recent Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD). En aquest precepte s’obliga a publicar als portals el registre d’activitats de tractament que estudiarem en el tema de protecció de dades, de manera que la publicitat activa d’aquesta informació és obligatòria també per a les administracions públiques catalanes, encara que no estigui prevista a l’LTC. Més endavant s’ha modificat l’article 8 de l’LTE, mitjançant la Llei 14/2022, de 9 de juliol, per tal que en la informació a publicar sobre contractació pública, s’incloguin dades estadístiques sobre el percentatge de participació de les pimes en els contractes adjudicats. Així mateix, l’article 6.2 de l’LTC precisa que “Les obligacions de transparència establertes per aquesta llei són mínimes i generals, i s’entenen sens perjudici de les que pugui establir d’una manera més detallada i específica la legislació aplicable”. Per tant, en els portals haurà de constar més informació que la detallada als articles del 9 al 15 de l’LTC. Aquest seria el cas d’alguna informació en matèria de contractació pública en què la legislació sectorial exigeix més publicació o d’altres matèries sotmeses a publicitat activa de conformitat amb l’RTLC. Així mateix, l’article 35 de la Llei 10/2001, en la seva Pàgina 16 de 26 redacció donada per la Llei 20/2015, obliga a publicar en els portals de transparència un seguit d’informació arxivística, amb la finalitat que els usuaris puguin localitzar i identificar els documents i hi puguin accedir. Entrem ja en l’anàlisi de la informació a publicar als portals de transparència, seguint l’ordre de l’LTC i començant amb l’article 8 que conté la llista ja esmentada i que transcric a continuació: “a) L’organització institucional i l’estructura administrativa. b) La gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial. c) Les decisions i les actuacions amb una rellevància jurídica especial. d) La plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu. e) Els procediments administratius relacionats amb l’exercici de les seves competències. f) Els contractes i els convenis. g) Les convocatòries i l’atorgament de les subvencions i els ajuts públics. h) Els informes i els estudis. i) Els plans, els programes i les memòries generals. j) La informació estadística. k) La informació geogràfica. l) Les matèries i les actuacions la publicitat de les quals s’estableixi per norma. m) Qualsevol matèria d’interès públic, i les informacions que siguin demanades amb més freqüència per via de l’exercici del dret d’accés a la informació pública.” Et faig tres consideracions sobre aquesta llista de l’LTC. En la primera em refereixo a l’última lletra de la llista (m), que obliga a publicar les informacions sol·licitades amb més freqüència per la via del dret d’accés. Aquest incís s’ha d’interpretar de conformitat amb l’article 51 de l’RLTC, que considera que una informació és sol·licitada de manera freqüent quan la mateixa informació, a la qual s'hagi reconegut tenir dret a accedir, hagi estat sol·licitada 3 o més vegades en un període d'un any natural per persones sol·licitants diferents. En la segona consideració et faig notar que en relació amb alguna de les matèries de la llista, després en els articles del 9 al 15 no es precisa l’abast de la informació a publicar. Aquest és el cas de la informació estadística i geogràfica, respecte la qual seria aplicable el previst a l’article 8.1.i de l’LTE, que obliga a publicar "La informació estadística necessària per valorar el grau de compliment i la qualitat dels serveis públics". I en la tercera consideració, faig referència a altres informacions que cal publicar als portals de la transparència, a banda de les enumerades a l’article 8 de l’LTC i després desenvolupades als articles del 9 al 15. Aquestes altres informacions són les següents: - Els acords de Govern de la Generalitat de Catalunya (art. 46.1 RLTC). - Les actes dels plens de les administracions locals, així com els acords presos, indicant la data, el número i el tipus de la sessió a la qual pertany (ordinària, extraordinària o urgent). En la publicació de les actes de les sessions del ple de l'entitat local, s'hi poden Pàgina 17 de 26 incloure dades personals si es tracta de dades referents a actes debatuts al ple de la corporació o a disposicions objecte de publicació en el butlletí oficial corresponent. Per contra, en la resta de supòsits, la publicació amb dades personals requereix el consentiment de la persona afectada (apartats 2 i 3 de l’art. 46 RLTC). - La informació relativa als informes i estudis que s'hagin contractat (art. 50 RLTC). - La informació pública sol·licitada amb més freqüència, en els termes que ja s’han exposat. - Els informes que serveixin per fonamentar la desestimació total o parcial d'una sol·licitud d'accés en aplicació d’un límit (art. 68.4 RLTC). - Resolucions de la GAIP per les quals resolen reclamacions sobre el dret d’accés a la informació pública (art. 26.1 Decret 111/2017). - Mostres no venals de cortesia i objectes commemoratius, oficials o protocol·laris, en compliment del previst a l’Acord de Govern GOV/82/2016, pel qual s’aprova el Codi de conducta dels alts càrrecs de la Generalitat, en relació amb la prohibició als alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat, de rebre regals i donacions. - Invitacions a activitats organitzades per altres AAPP o entitats públiques que impliquen el pagament de viatges i/o allotjament, en compliment també del previst a l’Acord de Govern GOV/82/2016, aplicable als alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat. I entrem ara en l’estudi dels articles del 9 al 15 de l’LTC, dels quals et recomano una llegida completa, ja que alguns dels ítems els mencionaré aquí de manera resumida, si bé afegiré algun comentari addicional en les qüestions més rellevants i/o conflictives, atès que en aquestes hi ha més possibilitats que siguin objecte d’atenció per part del Tribunal al fer les preguntes. D’aquest conjunt d’articles que van del 9 al 15, l’LTC distingeix en dos blocs. D’una banda del 9 al 12, que només obligaria les entitats que tenen la consideració d’AAPP; i d’altra del 13 al 15 (contractes, convenis La informació dels articles 9 i subvencions), relatius a tots els subjectes obligats, de manera a 12 (institucional, jurídica, que inclou també les entitats de l’article 3.4 de l’LTC (partits econòmica i planificació) polítics, sindicats, entitats subvencionades, etc.). En el mateix obliga només les AAPP. sentit, l’article 8.2 de l’LTE obliga a les entitats enumerades al La informació dels articles seu article 3 -coincident amb l’article 3.4 de l’LTC- a publicar els 12 al 15 (contractació, contractes i convenis subscrits amb les AAPP, així com les convenis, subvencions) subvencions rebudes de les AAPP, i aquestes entitats privades obliga tots els subjectes. també estan obligades a publicar informació sobre la seva estructura organitzativa, per imposició de l’article 6.1 de l’LTE. Informació institucional Comencem amb el repàs de l’article 9 de l’LTC, que obre el primer bloc dirigit a les entitats que formen part del concepte “Administració pública”, sense perjudici del que acabo de mencionar sobre la informació organitzativa de les entitats privades de l’article 3.4 de l’LTC. Aquest primer precepte està dedicat a l’organització institucional i estructura administrativa, i obliga a publicar la informació següent: a) Organigrama actualitzat de l’organització de l’Administració i dels organismes vinculats o dependents. Pàgina 18 de 26 b) L’estructura organitzativa interna, amb la identificació dels responsables dels diversos òrgans i llur perfil i trajectòria professionals. Pel que fa a la identificació dels responsables, és necessari publicar el nom i cognoms de les persones titulars de tots els òrgans i àrees que es preveuen a les normes esmentades; així com el seu telèfon i canal electrònic de contacte professional (adreça electrònica) i indicar les disposicions mitjançant les quals se les nomena o designa (a banda del seu perfil i trajectòria professional). I respecte dels alts càrrecs, cal tenir en compte l’article 57 de l’LTC, en què des de l’òptica del bon govern s’obliga l’Administració i institucions i organismes de l’article 3.1 de l’LTC a donar a conèixer els criteris d’acord amb els quals es designa una persona perquè ocupi un alt càrrec. A aquest efecte, han de fer públic el currículum amb els mèrits professionals i tècnics de la persona nomenada. c) Les funcions atribuïdes, amb indicació de l’òrgan que les exerceix. d) La relació de llocs de treball (RLT) del personal funcionari, laboral i eventual, i la plantilla i la relació de contractes temporals i d’interinatges no vinculats a cap lloc de l’RLT. En aquesta informació no ha de figurar la identificació de les persones que ocupen els diferents llocs de treball, sense perjudici que en el cas dels responsables se’ls pugui identificar en base a la informació de la lletra b). e) Les convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal (també dels processos de selecció/ingrés, al venir imposada la publicitat per l’RLTC). f) La relació d’alts càrrecs. Respecte dels alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat (o també en el cas d’empleats amb rang de sub-direcció general o assimilat) caldrà incloure també en el portal les informacions indicades a l’article 27 de l’RLTC (agenda oficial sobre els grups d'interès; obsequis rebuts; invitacions a esdeveniments, viatges, desplaçaments i allotjaments). g) Les llistes que eventualment es creïn per a accedir als processos de formació i promoció. Al respecte, l’RLTC disposa que aquestes llistes són les que continguin personal al servei de les administracions públiques admesos a activitats formatives de recepció no obligatòria i directament relacionades amb la promoció interna, econòmica o professional, que organitzin cadascuna de les administracions públiques. I afegeix que aquesta informació haurà d’estar publicada en la data d’inici de l’activitat formativa i ha de romandre-hi durant el termini de dos mesos des de la data de la seva finalització. h) La relació dels llocs ocupats per personal dels contractistes i que presten serveis amb caràcter permanent en dependències administratives, i també la dedicació, retribucions i tasques d’aquest personal. i) Els convenis, els acords i els pactes de naturalesa funcionarial, laboral i sindical. j) El catàleg dels serveis prestats, les cartes de serveis existents i la informació sobre els resultats de les avaluacions de qualitat i de la incidència social de les polítiques públiques. k) Els acords de creació, la participació i funcionament dels ens públics, les societats i fundacions públiques, els consorcis i altres entitats vinculades. l) La informació dels canals de participació i procediments participatius en tràmit. m) Les resolucions dictades per l’òrgan competent, en aplicació de la normativa sobre el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs. En aquest punt l’LTC es refereix només als Pàgina 19 de 26 alts càrrecs, però l’RLTC també ha estès aquesta obligació a tot el personal al servei de les administracions públiques, en consonància amb el que estableix expressament l’article 8.g de l’LTE, que té caràcter de mínims (art. 5.2 LTE). Per donar compliment a l’anterior no s’ha de publicar la resolució íntegra, sinó només un extracte de les resolucions vigents d'autorització o reconeixement de compatibilitat amb activitats públiques o privades, dins del termini màxim de dos mesos des de la data de la resolució, que inclogui les dades següents: nom i cognoms, lloc de treball ocupat, l’activitat compatibilitzada, el tipus de vinculació en l'activitat secundària, la localització de l'entitat o empresa i la data de la resolució. n) Les infraccions comeses i les sancions aplicades als alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat i al personal directiu del seu sector públic (en aplicació LTC). En concret, s’ha de publicar al Portal de la Transparència la part dispositiva de les resolucions fermes que posen fi als expedients sancionadors incoats contra alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat i personal directiu del seu sector públic amb motiu de les infraccions comeses regulades per l’LTC. A l’últim, l’article 9.2 de l’LTC obliga a publicar el nombre d’alliberats sindicals, amb indicació dels sindicats corresponents, els costos que els alliberaments generen a l’Administració i el nombre d’hores sindicals utilitzades. Informació de rellevància jurídica Passem ara a l’article 10, relatiu a les decisions i actuacions de rellevància jurídica, i que obliga a publicar la informació següent: a) Les normes aprovades, en versions consolidades que incloguin les modificacions, i dades d’avaluació de la seva aplicació. Aquesta exigència de publicar les normes consolidades es compleix mitjançant el Portal Jurídic de la Generalitat, a banda de la informació que es pugui publicar a cada portal. b) Les directives, instruccions, circulars i les respostes anonimitzades a consultes plantejades que tinguin una incidència especial sobre la interpretació i l’aplicació de les normes. En l’RLTC s’ha recollit que tenen una incidència especial, aquelles directives, instruccions, circulars i respostes a consultes plantejades que estableixin criteris generals d'interpretació, vigència i aplicació de les normes, canviïn criteris respecte d'actuacions precedents o adoptin criteris de prioritat d'aplicació en cas de concurrència de normes. c) Els procediments normatius en curs d’elaboració, amb la indicació de l’estat de tramitació en què es troben. d) Les memòries i els documents justificatius de la tramitació dels projectes o avantprojectes normatius, els diversos textos de les disposicions i la relació i valoració dels documents originats pels procediments d’informació pública i participació ciutadana i per la intervenció dels grups d’interès, si escau. Sobre aquesta informació, l’article 42.5 de l’RLTC obliga a mantenir publicada durant la vigència de la norma, tota la documentació i informació publicada durant la seva tramitació, el que es coneix com la petjada normativa. e) El catàleg actualitzat de tots els procediments administratius, amb la indicació dels electrònics, així com la informació sobre el sentit del silenci administratiu i els recursos. Pàgina 20 de 26 f) Els actes administratius, les declaracions responsables i les comunicacions -abans comunicacions prèvies- que puguin tenir incidència sobre el domini públic o la gestió dels serveis públics, i aquells altres en què ho aconsellin raons d’interès públic especial. g) Els actes que hagin estat objecte d’un procediment de revisió en via administrativa. D’acord amb l’RLTC, en aquest ítem cal publicar tots els actes revisats mitjançant procediment de revisió d’ofici d’actes nuls, de declaració de lesivitat o de revocació, o a través d’un recurs administratiu estimat totalment o parcialment. h) Les resolucions administratives i judicials que puguin tenir rellevància pública i les resolucions judicials definitives que afectin subjectes obligats per l’LTC. No han d’incloure dades i) Els dictàmens de la Comissió Jurídica Assessora i dels altres personals: òrgans consultius. Entre aquests “altres òrgans consultius” estaria - actes amb incidència en el Consell de Garanties Estatutàries -abans Consell Consultiu- o domini públic o SP el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. - actes objecte de revisió administrativa L’article 10.3 de l’LTC precisa que la informació de les lletres f, g, - resolucions rellevants h i i no ha d’incloure dades o referències personals. Per tant, tota - dictàmens òrgans la informació esmentada (actes revisats o amb incidència sobre consultius. domini públic, resolucions rellevants i dictàmens d’òrgans consultius) s’ha de publicar de manera dissociada, evitant també que el manteniment d’algunes dades no identificatives, puguin propiciar la identificació indirecta de la persona afectada. Informació econòmica Seguim amb l’article 11, relatiu a la gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial. Pel que fa a la informació econòmica, comptable i pressupostària, l’article 11.1 de l’LTC obliga a publicar el següent: a) El pressupost, amb descripció de partides pressupostàries i dades d'execució trimestrals i el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. b) Les retribucions, indemnitzacions i dietes, les activitats i els béns dels membres del Govern, dels alts càrrecs i del personal directiu dels ens públics, les societats, les fundacions i els consorcis, i les indemnitzacions que han de percebre en deixar d’exercir el càrrec. Tal com preveu l’RLTC, per garantir la privacitat i la seguretat de les persones afectades, s'ha d'evitar publicar dades de localització dels immobles. c) Els comptes anuals complets preceptius i els informes d’auditoria de comptes i de fiscalització dels òrgans de control extern que els hagin emès. d) Resolucions d'expedients de declaracions d’activitats, patrimonials i d’interessos dels alts càrrecs. Aquests expedients s’instrueixen en aplicació de la Llei 13/2005, d'incompatibilitat dels alts càrrecs. En allò referent al termini de publicació, aquesta informació s’ha de publicar mentre l'alt càrrec i el personal directiu mantingui aquesta condició, i s’ha de mantenir publicada durant un termini mínim de 6 mesos des de la data del cessament en el càrrec. e) La informació general sobre les retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i els cossos. Pàgina 21 de 26 f) El cost de les campanyes de publicitat institucional, desglossant els diferents conceptes de la campanya i l’import contractat a cada mitjà de comunicació. Quant a la informació patrimonial, l’article 11.2 de l’LTC obliga a publicar el següent: a) Les dades més rellevants de l’inventari general del patrimoni pel que fa als béns immobles de domini públic i patrimonials i als béns mobles amb un valor especial (aquells amb un valor econòmic igual o superior a l'import equivalent a un contracte públic de subministraments subjecte a regulació harmonitzada). La menció a les dades “més rellevants” no podria restringir la previsió de l’article 8.3 de l’LTE que obliga a publicar les dades dels béns immobles de propietat i sobre els que es té algun dret real. b) La informació econòmica relativa a la gestió del patrimoni. Informació de planificació i programació L’article 12 tanca el primer bloc de la publicitat activa i es refereix a la transparència en la matèria de planificació i programació, i al respecte disposa que s’han de publicar els plans i els programes anuals i pluriennals, de caràcter general o sectorial, que estableixen les directrius estratègiques de les polítiques públiques. Així mateix, s’han de publicar les auditories internes i externes d’avaluació de la qualitat dels serveis públics. Aquesta informació ha d’incloure les actuacions dutes a terme, els mitjans utilitzats, els terminis de compliment, la memòria econòmica, els estudis i informes justificatius, els criteris i la metodologia per a avaluar el compliment dels plans i els programes i el resultat de l’avaluació, una vegada executats. També cal publicar qualsevol modificació dels plans i programes, i la informació econòmica, geogràfica i urbanística utilitzada. L’article 12.4 de l’LTC obliga a publicar específicament diversos instruments de planificació urbanística: el pla territorial general, els plans territorials parcials, els plans directors territorials, els plans territorials sectorials, els plans directors urbanístics, els plans d’ordenació urbanística municipal, el pla d’espais d’interès natural i els altres plans i programes que s’hagin d’elaborar en compliment d’una norma amb rang de llei i els plans que s’han de publicar amb caràcter obligatori. Obligacions de transparència -2a part- (vídeo 5). El segon bloc d’informació a publicar no es dirigeix només a les administracions públiques, sinó a tots els subjectes obligats, la qual cosa inclou també les entitats privades de l’article 3.4 de l’LTC. Informació sobre contractació pública Aquest segon bloc s’obre amb l’article 13, referit a la contractació pública, que s’ha de complementar amb el previst a la legislació de contractes, i en particular l’article 63 de la Llei 9/2017, relatiu al perfil de contractant. Pàgina 22 de 26 L’article 13.1 de l’LTC precisa que els deures de transparència s’apliquen a tots els contractes, inclosos els patrimonials i els Cal publicar la informació menors. En relació amb els contractes menors, l’article 63.4 de la dels contractes menors, tret Llei 9/2017, de contractes del sector públic, precisa que la que quantia inferior a informació s’ha de publicar almenys trimestralment, i que no cal 5.000€ i pagat per sistema publicar si la quantia és inferior a 5.000€ i s’ha pagat per sistema avançament de caixa fixa o d’avançament de caixa fixa o similar. similar. A partir d’aquesta premissa, l’LTC enumera la informació que cal publicar, i que ha de constar en un espai diferenciat del Portal de la Transparència (art. 13.2 LTC). Aquest espai electrònic és la Plataforma de serveis de contractació pública, gestionada per la Junta Consultiva de Contractació de Catalunya, i en la qual les entitats locals també han d’incloure la informació relativa als seus contractes (DA 8ª LTC). Al seu torn, aquesta informació també es publica mitjançant el Registre públic de contractes de Catalunya (art. 43 RLTC). La informació enumerada en la llista de l’article 13.1 de l’LTC és la següent: a) La informació sobre les entitats i els òrgans de contractació, amb la indicació de la denominació exacta, el telèfon i les adreces postals i electròniques. b) La informació sobre les licitacions en tràmit, que ha de comprendre com a mínim el tipus de contracte, el seu objecte, el contingut econòmic, els plecs de clàusules administratives i les condicions d’execució. c) La informació sobre els contractes programats. A tal efecte, els òrgans de contractació de les administracions públiques han de publicar anualment, la relació de contractes que preveuen licitar durant el proper any. d) Els contractes subscrits, amb la indicació de l’objecte, l’import de la licitació i d’adjudicació, el procediment utilitzat per a contractar i la identitat de l’adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d’adjudicació, el quadre comparatiu d’ofertes i les puntuacions respectives, i també els acords i informes tècnics del procés de contractació. Aquesta informació ha d’estar actualitzada i fer referència, com a mínim, als darrers cinc anys. En consonància amb aquesta darrera previsió temporal de l’LTC, l’article 63.4 de la Llei 9/2017 també disposa que tota la informació dels perfils de contractant ha de mantenir-se accessible durant almenys 5 anys, “sense perjudici que es permeti l’accés a expedients anteriors davant de sol·licituds d’informació”. Pel que fa a la publicació de la La informació sobre els identitat de l’adjudicatari, si és una persona física cal identificar-lo contractes s’ha de amb el seu nom i cognoms, sense afegir-hi cap altra dada personal mantenir publicada identificativa (per exemple DNI) ja que seria excessiva, i per tant durant almenys 5 anys. contrària al principi de minimització de les dades, com veuràs amb més detall en el tema de protecció de dades. e) Les modificacions contractuals, les pròrrogues dels contractes, les licitacions anul·lades i les resolucions anticipades. f) Les dades del registre públic de contractes i del registre oficial de licitadors i empreses classificades. g) Els acords i criteris interpretatius dels òrgans consultius de contractació. h) Una relació anonimitzada de les preguntes i respostes més freqüents en les consultes en matèria de contractació. Pàgina 23 de 26 i) Les resolucions dels recursos especials, de les qüestions de nul·litat i de les resolucions judicials definitives en matèria de contractació, i també els actes de desistiment, renúncia i resolució de contractes. L’article 13.3 de l’LTC afegeix que s’ha de donar publicitat d’una manera constant i actualitzada a les dades estadístiques sobre els percentatges i el volum pressupostari dels contractes adjudicats d’acord amb cadascun dels procediments establerts per la legislació de contractes del sector públic. També s’ha de donar publicitat al volum pressupostari contractat pels diversos adjudicataris en els darrers cinc anys. Per als contractes de gestió de serveis públics i de concessió d’obres públiques, l’article 13.4 de l’LTC enumera les dades que s’han de publicar per al coneixement dels usuaris: a) Les condicions i obligacions assumides pels gestors amb relació a la qualitat, l’accés al servei i els requisits de prestació del servei. b) Els drets i els deures dels usuaris. c) Les facultats d’inspecció, control i sanció que pot exercir l’Administració amb relació a la prestació del servei. d) El procediment per a formular queixes o reclamacions. A tota aquesta informació enumerada per l’LTC, cal afegir també altra informació prevista per la legislació de contractes, que és objecte La legislació específica d’estudi en el tema corresponent. En tot cas, destaco aquí, d’una de contractes públics banda, l’obligació imposada per l’article 63.3.a de la Llei 9/2017 de exigeix també publicar publicar la memòria justificativa del contracte, l’informe d’insuficiència altra informació no de mitjans en el cas de contractes de serveis, i la justificació del prevista a l’LTC. procediment utilitzat per a la seva adjudicació quan s’utilitzi un procediment diferent de l’obert o del restringit. Així mateix, l’article 63.3.e de la Llei 9/2017 obliga a publicar el nombre i la identitat dels licitadors participants en el procediment, així com totes les actes de la mesa de contractació, i els informes de valoració de les ofertes. D’altra banda, menciono també la Llei 5/2017, de mesures fiscals, administratives i financeres, que en l’article 159 inclou un seguit de mesures de promoció de la lliure concurrència i la publicitat en l’àmbit de la contractació pública. En aquest precepte es disposa que els procediments que limitin la lliure concurrència, com ara els d’urgència, pròrrogues i modificacions contractuals, exigeixen un informe justificatiu que s’ha de publicar. Al marge de les obligacions de publicitat activa en aquesta matèria de contractació pública, has de tenir en compte també l’article 3.5 de l’LTC, en què s’obliga a incloure als contractes les obligacions dels adjudicataris de facilitar informació a l’AP titular del servei, als efectes que aquesta pugui facilitar l’accés a les persones que sol·licitin tal informació. Informació sobre convenis Seguim ara amb l’article 14 de l’LTC, dedicat als convenis de col·laboració i als encàrrecs de gestió. En relació amb els convenis, exigeix publicar la informació següent: a) La relació dels convenis vigents, amb la indicació de la data, signataris, objecte, drets i obligacions i vigència. Pàgina 24 de 26 b) Les eventuals modificacions de qualsevol dels paràmetres anteriors. c) La informació relativa al compliment i l’execució dels convenis. Aquesta publicitat dels convenis s’ha de fer per mitjà del Registre La publicitat dels convenis de convenis de la Generalitat, que s’ha d’integrar en el Portal de es fa amb el Registre de la Transparència, i ha d'incloure també els convenis dels ens convenis de la Generalitat, locals (DA 9ª de l’LTC). integrat al Portal de la Transparència, i inclou els Pel que fa als encàrrecs o comandes de gestió, l’article 14.1 de convenis d’ens locals. l’LTC obliga a publicar tots els subscrits amb persones públiques i privades, sense afegir-hi més detalls. Davant d’aquest buit, cal acudir a l’article 44.3 de l’RLTC que determina que s’han de publicar els encàrrecs de gestió que se subscriguin per a la realització d'activitats de caràcter material o tècnic entre òrgans, organismes o entitats de dret públic de la mateixa administració pública o d'una altra. I, seguidament, el mateix precepte concreta la informació que s’ha de publicar amb una periodicitat trimestral: la identificació de les parts que els subscriuen, l'objecte (naturalesa i abast de la gestió encarregada), les raons que justifiquen l'encàrrec, el pressupost, la fórmula de finançament, la durada, les obligacions econòmiques i un enllaç a la publicació oficial corresponent de l'instrument de formalització. Al marge de l’anterior, també s’ha de tenir en compte l’article 8.1.b de l’LTE, que concreta la informació a publicar sobre aquests encàrrecs o comandes de gestió: objecte, pressupost, durada, obligacions i les subcontractacions que es facin amb menció dels adjudicataris, el procediment seguit per a l’adjudicació i l’import d’aquesta. Informació sobre subvencions I acabem el repàs de la informació a publicar als portals amb l’article 15 de l’LTC, relatiu a l’activitat subvencional. En aquest àmbit caldrà també tenir en compte el previst a la legislació específica de subvencions, que estudiarem al tema corresponent. Avanço aquí que aquesta legislació ha previst una base de dades nacional de subvencions (BDNS), que opera com a sistema nacional comú de publicitat de subvencions, i obliga a totes les administracions a alimentar-la amb la informació de les subvencions atorgades. La informació que l’LTC obliga a publicar als portals sobre subvencions i ajuts és la següent: a) Una relació de les subvencions i ajuts de convocatòria prevista durant l’exercici pressupostari, amb la indicació de l’objecte o finalitat i la descripció de les condicions per a ésser-ne beneficiari. b) Els objectius, a efectes d’utilitat pública o social, que pretén assolir la subvenció o l’ajut i els efectes que la mesura de foment pot produir en el mercat, si escau. Pàgina 25 de 26 c) Les subvencions i els ajuts públics atorgats, amb la indicació de l’import, l’objecte i els beneficiaris. Aquesta informació ha d’incloure les subvencions i els ajuts, ha d’estar actualitzada i ha de fer referència als darrers cinc anys. També ha d’incloure les subvencions i els ajuts atorgats sense publicitat i concurrència si aquests requisits s’han exceptuat, en els casos establerts legalment. En el cas de subvencions i ajuts públics atorgats per La informació sobre motius de vulnerabilitat social o per qualsevol altre cas que suposi subvencions s’ha de referir la revelació de dades personals mereixedores d'especial als darrers 5 anys i incloure protecció, s’ha de preservar la identitat dels beneficiaris. A la identitat del beneficiari, excepte: aquesta darrera cautela de l’LTC s’ha d’afegir que també s’ha - vulnerabilitat social d’evitar publicar la identitat de les persones que reben ajuts per - categories especials. motius vinculats a dades de categories especials (salut, vida sexual, etc.), ja que en general està prohibida la publicació d’aquesta tipologia de dades personals. d) La informació relativa al control financer de les subvencions i els ajuts públics atorgats. e) La justificació o retiment de comptes per part dels beneficiaris de la subvenció o ajut atorgats. A l’últim, l’article 15.2 de l’LTC disposa que les bases reguladores de la concessió de subvencions i ajuts públics que es puguin atorgar per un import superior a 10.000 euros han d’incloure l’obligació dels beneficiaris, si són persones jurídiques, de comunicar als subjectes obligats la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració, a l’efecte de fer-les públiques. En els supòsits legals en què no s’apliqui un procés de concurrència per atorgar les subvencions o els ajuts, aquesta obligació l’ha d’incloure l’acte o el conveni corresponent. En relació amb el concepte “retribucions”, l’article 12 de l’RTLC disposa que té aquesta consideració la compensació econòmica percebuda per la feina desenvolupada, on s’hi inclouen tota mena de conceptes remuneratius i de complements, llevat del reemborsament de despeses i la indemnització pels danys produïts per raó de l'exercici. Pàgina 26 de 26