Farmacocinètica i Farmacodinàmica PDF

Conceptes bàsics FARMACOCINÈTICA I FARMACODINÀMIA FARMACOGENÈTICA FARMACOCINÈTICA I FARMACODINÀMIA  Què li passa al fàrmac quan entra en contacte amb l’organisme i fins Farmacocinètica que surt? (“QUE LI FA L’ORGANISME AL...

Conceptes bàsics FARMACOCINÈTICA I FARMACODINÀMIA FARMACOGENÈTICA FARMACOCINÈTICA I FARMACODINÀMIA  Què li passa al fàrmac quan entra en contacte amb l’organisme i fins Farmacocinètica que surt? (“QUE LI FA L’ORGANISME AL FARMAC”) Què fa el fàrmac a l’organisme i com actúa? Farmacodinàmia (“QUE LI FA EL FARMAC A L’ORGANISME”)  CONCEPTES BÀSICS Farmacocinètica Ciència que estudia la evolució TEMPORAL del fàrmac i els seus metabòlits a l’organisme. El seu coneixement proporciona informació important per valorar o predir la acció terapèutica o tòxica del fàrmac. En clínica permet desenvolupar règims posològics individualitzats o per a grups específics. Farmacodinàmica Ciència que estudia el mecanisme d’acció dels fàrmacs i el seu efecte a l’organisme. CONCEPTES BÀSICS Coneixements en farmacocinètica i farmacodinàmica per: Donar consell i informació, també monitoritzar l’efecte dels fàrmacs en pacients ENTENDRE com s’absorbeixen els fàrmacs, com es metabolitzen i s’eliminen de l’organisme i quins efectes es produeixen després de tot el procés (efectes desitjats i indesitjats) Dosi Farmacocinètica Concentració Concentració Farmacodinàmica Efecte EXEMPLE FT Metoclopramida EXEMPLE FT Metoclopramida FARMACODINÀMICA Determina l’acció del fàrmac. Està influenciada de factors personals com: l’edat, condicions cròniques, massa corporal… En la major part dels fàrmacs l’efecte es produeix per la interacció amb un receptor, però no sempre. Les interaccions amb altres medicaments poden afectar a l’efecte final. FARMACODINÀMICA estudia mecanisme d’acció d’un Fàrmac i efectes sobre l’organisme. MECANISMES D’ACCIÓ M. Inespecífics. Receptor farmacològics. Anticossos monoclonals. ( noves teràpies ) Teràpia gènica.ADN o ARN els vectors (virus) que fan arribar al nucli cel.lular. ( noves teràpies ) EXEMPLE FT Paracetamol FARMACODINÀMICA INTERACCIÓ FÀRMAC-RECEPTOR Paràmetres que defineixen Interacció Afinitat Especificitat Eficàcia o activitat intrínseca. Tipus de Fàrmacs FAgonistes, alta afinitat i eficàcia. F antagonistes, alta afinitat/no eficacia F agonista parcial, alta afinitat, regular eficaci a. F agonista invers, alta afinitat, efecte contrari Modulador alostèric, s’uneix a lloc diferent i modula activitat mol. endògena. EXEMPLE FT Metoclopramida EXEMPLE FT Metoclopramida FARMACOCINÈTICA La concentració del fàrmac en el lloc d’acció és el resultat de 5 processos: ALLIBERACIÓ E ABSORCIÓ M DISTRIBUCIÓ METABOLISME EXCRECIÓ D A El coneixement d’aquests processos esdevé CLAU per determinar: Eliminació Via d’administració Forma farmacèutica més adient Dosi i posologia L Amb l’objectiu d’obtenir màxima efectivitat del fàrmac i garantint el menor risc pel pacient FARMACOCINÈTICA ALLIBERACIÓ Forma farmacèutica ABSORCIÓ Via oral, rectal, inhalatòria, transdèrmica… DISTRIBUCIÓ M E Mitjançant el torrent sanguini, a través de membranes per arribar als receptors D (barrera hematoencefàlica, placenta…) METABOLISME A Eliminació Oxidació, hidratació, reducció, hidròlisi. Biotransformació, al fetge: familia citocrom (enzims) L EXCRECIÓ Renal, biliar, salival, llet materna... Identificar i monitoritzar factors que poden alterar la farmacocinètica i en conseqüència l’efecte del fàrmac (gastroenteritis, insuficiència renal, obesitat, edat, embaràs…)  A D M E ALLIBERACIÓ DEL FÀRMAC L ALLIBERACIÓ del fàrmac inclou: Disgregació Dissolució Difusió Per poder travessar les membranes biològiques i que es produeixi l’absorció, el principi actiu ha d’estar dispersat, en el lloc on es produirà l’absorció. Per tant serà un procés que dependrà de la Forma Farmacèutica del medicament. Forma Farmacèutica Absorció Alliberació  A D M E ABSORCIÓ DEL FARMAC L L'absorció és el pas d'un fàrmac des del lloc d'administració fins a la seva arribada al plasma (circulació sistèmica). L'absorció d'un fàrmac depèn de les característiques fisicoquímiques del fàrmac.  A D M E ABSORCIÓ DEL FÀRMAC L La forma farmacéutica determina la via/vies d’administració del fàrmac i la seva alliberació , la seva velocitat d’absorció i la rapidesa amb que s’assoleixen les concentracions plasmàtiques  A D M E ABSORCIÓ DEL FÀRMAC L Determinarà la Biodisponibilitat del fàrmac. Ens indica la quantitat i forma en que un fàrmac inalterat arriba a la circulación sistémica i podrà acceder a teixits i produïr un efecte. Fraccio del farmac que arriba a la sang Altres vies  A D M E ABSORCIÓ L EXEMPLES BIODISPONIBILITAT Altres vies  A D M E ABSORCIÓ DEL FÀRMAC L DABIGATRAN Requereix un MEDI ACID PER DISSOLUCIO I ABSORCIO. SI S’ADMINISTRA AMB UN ANTIACID POT DISMINUIR UN 30% la seva biodisponibilitat EXEMPLES BIODISPONIBILITAT Altres vies  A D M E ABSORCIÓ DEL FÀRMAC L Efecte de primer pas hepàtic à via oral metabolisme previ arribada a circulació sistèmica  A D M E ABSORCIÓ DEL FÀRMAC L Pèrdua d’absorbibilitat. Per totes les vies d'administració, a excepció de la parenteral intravenosa, pot haver una absorció incompleta, en ser destruït o eliminat part del fàrmac administrat abans d'arribar a la circulació sistèmica. Pèrdua del medicament inalterat: Adsorció i formació Descomposició no Acció enzimàtica de complexes metabòlica intestinal local Exemple: Exemple: Acció de enzims de tetraciclines i cations penicil·lina, fluids intestinals. divalents provinents eritromicina, Acció enzimàtica de de la dieta, almagat i omeprazol, la microflora ciprofloxacina, presenten bacteriana intestinal. neomicina o nistatina descomposició en el i les sals biliar... medi àcid de l’estomac. INTERACCIONS NO ALTERAR FÀRMAC – FÀRMAC FORMA FÀRMAC -ALIMENT FARMACÈUTICA  A D M E DISTRIBUCIÓ L Un cop el fàrmac s'absorbeix o passa per via parenteral, és distribuït pels líquids intersticial i cel·lular. Els òrgans més vascularitzats (cor, fetge, ronyons, encèfal) reben gran part del fàrmac en els primers minuts després de l'absorció. La difusió del fàrmac als músculs, la pell i el greix és més lenta, per el que necessita el transcurs de minuts o hores per arribar l'equilibri en els teixits. El volum de distribució, és una constant de proporcionalitat que relaciona la quantitat total de fàrmac en l'organisme en un moment determinat amb la concentració plasmàtica, depenent de la seva unió a proteïnes i a teixits.  A D M E DISTRIBUCIÓ L Factors que modifiquen la distribució Característiques del fàrmac Liposolubilitat. Els fàrmacs no liposolubles penetren poc per les membranes pH. Influència a la fracció lliure de fàrmac, que és el que es distribueix. Unió a proteïnes plasmàtiques(UPP) Algunes patologies (ex: meningitis)  A D M E DISTRIBUCIÓ L Unió a proteïnes plasmàtiques (UPP). UPP és una unió reversible. La fracció de fàrmac fixat a les proteïnes plasmàtiques no es distribueix. La fracció de fàrmac unit a PP no experimenta filtració glomerular ni metabolisme. Qualsevol modificació en la unió a proteïnes plasmàtiques que produeixi un augment de fàrmac lliure superior a la normal, pot tenir conseqüències per alguns fàrmacs que es fixen un una proporció elevada produint toxicitat. És el cas de per exemple la fenitoïna. Es considera que només existeixen conseqüències importants quan el percentatge d’UPP del fàrmac desplaçat és major o igual al 90%.  A D M E DISTRIBUCIÓ L Unió a proteïnes plasmàtiques (UPP) (II). Factors intrínsecs del fàrmacs que determinen la fixació: Tipus de fàrmac: major UPP de fàrmacs liposolubles i amb pes molecular elevat. Tipus de proteïna: Fixa Fixa fàrmacs Fixa fàrmacs Albúmina Lipoproteïnes α-glicoproteïna especialment BÀSICS MOLT fàrmacs ÀCIDS I (exemples: LIPOSOLUBLES NEUTRES propranolol, (exemples: (exemples: amitriptilina, ciclosporina, warfarina, lidocaïna, imipramina, diazepam, quinidina, diclofenac, tamoxifè, verapamil..) quinidina). digitoxina)  A D M E DISTRIBUCIÓ L Unió a proteïnes plasmàtiques (UPP) (III). Factors que modifiquen la UPP: Factors fisiològics (neonats, gestants) RISC ESDEVENIMENTS Tabac (produeix disminució albúmina sèrica) ADVERSOS Alteració proteïnes plasmàtiques Factors patològics * (quadre) Alteracions intrínseques de la molècula de proteïna Interaccions amb d’altres fàrmacs  D M E DISTRIBUCIÓ A L *factors patològics que modifiquen la concentració plasmàtica de proteïnes Insuficiència hepàtica Albúmina Insuficiència renal Algunes malalties psiquiàtriques Pancreatitis Hipotiroïdisme Augment Reducció d’Albúmina Cremats α-Glicoproteïna Traumatismes Malaltia de Crohn Malnutrició Celiaquia Neoplàsies IAM Fibrosi quística Artritis reumatoide Hipertiroïdisme Malaltia gastrointestinal Processos aguts  A D M E DISTRIBUCIÓ L Distribució de fàrmacs a sistema nerviós central (SNC). El pas a SNC vindrà determinat per la capacitat del fàrmac de travessar la barrera hematoencefàlica (BHE). Existeixen nuclis cerebrals Es produeix que no tenen BHE que majoritàriament per constitueixen zones de fàcil difusió passiva en penetració de fàrmacs: Patologies que puguin alterar funció de la liposolubilitat Àrea postrema (nàusees i la BHE (meningitis) podran del fàrmac, la ionització i vòmits) on pot accedir per modificar l’accés d’alguns la concentració lliure exemple un fàrmac lipòfil com el fàrmacs hidròfils. cisplatí i provocar emesi per d’aquests. estar fora de BHE.  A D M E METABOLISME L Es defineix com la modificació de l’estructura química d’un medicament per acció dels sistemes enzimàtics de l’organisme. Donant com a resultat un metabòlit. Majoritàriament HEPÀTIC. Alguns metabòlits poden tenir acció farmacològica exemple: amitriptilina a nortriptilina, fluoxetina a norfluoxetina, imipramina a desipramina... El metabolisme és un procés actiu que pot arribar a saturar-se incrementant la concentració de fàrmac esperat i produint toxicitat.  A D M E METABOLISME L -Esquema del metabolisme a l’organisme: METABÒLIT EXCRECIÓ FÀRMAC METABÒLIT CONJUGAT RENAL O BILIAR Pot mantenir acció Generalment NO acció FASE I farmacològica FASE II farmacològica METABOLITS ACTIUS *PROFARMAC: nomes quan es metabolitza apareix el metabolit actiu i acció farmacològica  A D M E METABOLISME L Metabolisme extrahepàtic: Tracte gastrointestinal Pulmons (especialment Ronyons (exemple Sistemes enzimàtics de propanolol i Epidermis. les cèl·lules epitelials imipenem) Flora intestinal lidocaïna) Factors que alteren el metabolisme: Factors individuals: Altres factors: Factors genètics. Flux sanguini. Dieta. Unió a proteïnes Fumadors. plasmàtiques.  A D M E METABOLISME L CONCEPTE DE SEMIVIDA (T ½ ) Es el temps que triga la concentració d’un fàrmac en disminuir a la meitat del seu valor inicial Ens serveix per calcular quan triga en eliminar-se , freqüència d’administració, intervals de dosificació  A D M E METABOLISME L CONCEPTE DE SEMIVIDA (T ½ ) EXEMPLES 3 Minuts Pegats transdermics, perfusió continua, via sublingual urgencia… EXEMPLES  M E D L A EXCRECIÓ MAJORITARIAMENT RENAL GERIATRIA,funció renal alterada, RISC ESDEV ADVERSOS És un procés complex, i pot estar alterat , A la pràctica clínica es pot forçar l’eliminació renal (ex: intoxicacions) MARES LACTANTS, fàrmacs que s’excreten per la llet materna, RISC ESDEVENIMENTS ADVERSOS Excreció NO renal: biliar, saliva, llet materna INFANT  M E D L A EXCRECIÓ CONCEPTE D’ACLARIMENT RENAL L' aclariment renal d' una substància és el volum de plasma completament lliure de la substància per unitat de temps.  PARAMETRES DERIVATS DELS ESTUDIS FARMACOCINÈTICS I FARMACODINÀMICS  FARMACOCINÈTICA CLINICA CONCENTRACIÓ TÒXICA CONCENTRACIÓ MARGE TE RAPÈUTIC CONCENTRACIÓ MÍNIMAEFICAÇ iMPORTANCIA DELS FARMACS AMB ESTRET MARGE TERAPÈUTIC, = MES RISC Són aquells on la Ctoxica i la CME estan molt properes FARMACOCINÈTICA CLÍNICA Possibles diferències entre concentració obtinguda i concentració esperada: Pacient no adherent. Errors administració (dosi, freqüència, horari). Errors mostreig (hora incorrecte, mal reportat, pacient erroni, via errònia). Interaccions amb altres fàrmacs o patologies. Disminució unió a proteïnes plasmàtiques: si hi ha més fracció lliure, pot haver més fàrmac als teixits, més efecte, però en canvi menys mostra en sang. També es pot eliminar més. Important per fàrmacs amb molta unió a proteïnes plasmàtiques (ex. Fenitoïna correcció segons albúmina).