Esquema Restauració (1875-1931) PDF

LA RESTAURACIÓ (1875-1931)  INDEX 0.- Introducció 1.- La restauració, 1ª ETAPA (1875-1898) 1.1.- Inicis 1.2.- Objectius 1.3.- Característiques 1.4.- Oposició 1.5.- La Constitució de 1876 1.6.- Moviment...

LA RESTAURACIÓ (1875-1931)  INDEX 0.- Introducció 1.- La restauració, 1ª ETAPA (1875-1898) 1.1.- Inicis 1.2.- Objectius 1.3.- Característiques 1.4.- Oposició 1.5.- La Constitució de 1876 1.6.- Moviment obrer 2.- La crisi de la restauració (1898-1923), 2ª ETAPA 2.1.- La Guerra de Cuba 2.2.- Conseqüències de la Guerra de Cuba: regeneracionisme 2.3.- Reformisme dinàstic( principals fets del regeneracionisme) 2.4.-La oposició 2.5.-Principals fets del segle XX – Els fets del Cu-cut i Solidaritat catalana – Setmana tràgica – Mancomunitat de Catalunya 2.6.-1a Guerra Mundial Descomposició del sistema (18-23) Conflictivitat obrera Annual 2.7.Moviment obrer segona etapa 3.- La dictadura de Primo de Rivera(1923-1931),”3ª ETAPA” 3.1.-Directori Militar 3.2.-Directori Civil 3.3.-Fi del règim  0. INTRODUCCIÓ EVOLUCIONA DEL FEDERALISME DE PI I MARAGALL AL UNITARISME DE SALMERON I CASTELAR REPÚBLIC PROBLEMA A CANTONALISTA FRACASSA AMB GOVERN REPUBLICÀ DE DRETES (CASTELAR),DISSOLUCIÓ CORTS DE PAVÍA ( GENER 1874) AMB SERRANO CAP GOVERN L’EXÈRCIT RECUPERA PROTAGONISME RESUM VENIM DEL CAOS DEL XIX I ES VOL ESTABILITAT I ORDRE 1.- LA RESTAURACIÓ, 1ª ETAPA (1875-1898)  1.1. INICIS MODERATS I UNIÓN LIBERAL PREPAREN EL RETORN DE LA MONARQUIA ESTABLIR RÈGIM CONSERVADOR I CATÒLIC AMB MANIFEST L’OBJECTIU DE GARANTIR EL FUNCIONAMENT DEL DE SISTEMA POLÍTIC LIBERAL I RESTABLIR SANDHURS L’ESTABILITAT POLÍTICA I L’ORDRE SOCIAL T- D’ALFONS XII I REDACTAT PER CÁNOVAS DEL DESEMBRE PRONUNCIAMENT 74 DELCASTILLO GENERAL MARTÍNEZ CAMPOS DESEMBRE 74 CORONACIÓ D’ALFONS XII- GENER 1875 RÈGIM POLÍTIC A L’ESTAT ESPANYOL QUE VA QUÈ ENTENEM INICIAR-SE AMB LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA PER DE L’HEREU AL TRON ALFONS II, FILL D’ISABEL II, RESTAURACIÓ? L’ANY 1875 I QUE ACABA AMB LA II REPÚBLICA L’ANY 1931. EL PRINCIPAL IDEÒLEG FOU CÁNOVAS DEL CASTILLO.  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874-1898) SISTEMA POLÍTIC CANOVISTA Objectius Estabilitat interior i defensa de l’ordre Posar fi a la ingerència de l’exèrcit en la vida política Pacificació del país - Fi de la guerra carlina (1876): abolició dels furs bascos - Fi del conflicte cubà: Pau de Zanjón (1878) Característiques Bipartidisme - Conservadors: Cánovas - Liberals: Sagasta Alternança en el poder: torn pacífic Corrupció i frau electoral: tupinada Poder i influència del caciquisme Fonaments Constitució conservadora del 1876 La Corona com a poder moderador Suport de l’exèrcit i de les classes benestants  1.2. OBJECTIUS ESTABILITAT INTERIOR CONTROL EXÈRCIT FI GUERRA 3ª CARLINA PACIFICACIÓ PAÍS FI INSURRECCIÓ DE CUBA  1.2. OBJECTIUS ESTABILITAT INTERIOR EVITAR CONTINUS CANVIS DE GOVERN Com ? ESTABLINT SISTEMA DE GOVERN I UN GOVERN FORT I ESTABLE amb SISTEMA BIPARTIDISTA- TORN PACÍFIC - CONSTITUCIÓ  1.2. OBJECTIUS CONTROL EXÈRCIT NO INTERVENCIÓ MILITAR Com ? PACT E donant MAJOR MAJOR DOTACIÓ AUTONOMIA ECONÒMICA  1.2. OBJECTIUS PACIFICACIÓ PAÍS CARLES VII DOMINI EL NORD RURAL LA RESTAURACIÓ FI 3ª GUERRA CARLINA MONÀRQUICA ELS AFEBLEIX 72-76 L’EXERCIT LIBERAL ELS DERROTA DEFINITIVAMENT  1.2. OBJECTIUS PACIFICACIÓ PAÍS GUERRA DELS 10 ANYS 68-78 FI INSURRECCIÓ PAU ZANJÓN 78 CUBA GUERRA CHIQUITA 79  1.3. CARACTERÍSTIQUES Característiques del sistema: Bipartidisme - Conservadors: Cánovas - Liberals: Sagasta Alternança en el poder: torn pacífic Corrupció i frau electoral: tupinada Poder i influència del caciquisme  1.3.- CARACTERÍSTIQUES BIPARTIDIS ME PARTIDO LIBERAL PARTIDO LIBERAL CONSERVADOR FUSIONISTA CONSERVAD LIBERA OR L ELS 2 PARTITS DOMINEN L’ESCENA POLÍTICA  1.3.- CARACTERÍSTIQUES BIPARTIDISM CONSERVAD E OR LÍDE ANTONIO CÁNOVAS DEL R CASTILLO IMMOBILISME POLÍTIC IDEOLO LA DEFENSA DE GIA L’ESGLÉSIA L’ORDRE SOCIAL MEMBRES DE L'ANTIC PARTIT MODERAT, UNIÓ LIBERAL I D'UN SECTOR DEL PARTIT SUPOR PROGRESSISTA T LA GRAN BURGESIA INDUSTRIAL I FINANCERA ELS TERRATINENTS I ALTRES CLASSES ALTES DE L'EPISCOPAT I DE BONA PART DEL CATOLICISME NO INTEGRISTA.  1.3.- CARACTERÍSTIQUES BIPARTIDISM LIBERA E L LÍDE PRÁXEDES MATEO R SAGASTA REFORMISME DE CARÀCTER MÉS DEMOCRÀTIC, IDEOLO LAIC I SOCIAL. GIA MEMBRES DELS SECTORS DEMÒCRATA, RADICAL I DEL REPUBLICANISME MODERAT SUPOR PROFESSIONALS LIBERALS, ELS COMERCIANTS, T ELS BANQUERS, ELS MILITARS I ELS FUNCIONARIS 1.3.- CARACTERÍSTIQUES TORN PACÍFIC INTERCANVI EN EL PODER ENTRE ELS 2 PARTITS DE MANERA PACÍFICA EVITANT COPS D’ESTAT I REVOLUCIONS PACTE CONSERVADORS- PACTE LIBERALS EXÈRCIT PACTE EL PARDO- 1885 1.3. CARACTERÍSTIQUES CACIQUISME I FRAU ELECTORAL  1.4. OPOSICIÓ INICIALMENT DÈBIL, FRAGMENTADA I AMB POC RECOLZAMENT SOCIAL PER CANSAMENT REPUBLICA NS POSSIBILIS FEDERALIST UNITARI PROGRESSIS TES ES S TES CASTELA PI I SALMERÓ ZORRIL R MARAGALL N LA S’UNIRAN ALS PERDEN CENTRIS MÉS RADICALS LIBERALS PROTAGONIS TES SÓN ELS MÉS ME CONSERVADO RS AL 93 ES CREA LA UNIÓ REPUBLICANA  1.4. OPOSICIÓ CARLIS ME MOLTS ACCEPTARAN EL 3a GUERRA MOLT LIBERALISME CARLINA DEBILITAT L’ESGLÈSIA SE’N DESMARCA ACCEPTANT EL LIBERALISME 86-ACTA DE LOREDAN- VÁZQUEZ PERÒ RECLAMANT ELS FURS I DE MELLA RELIGIÓ POSICIONS 88 NOCEDAL INTRANSIGEN ULTRADRETAN PARTIT TS ES TRADICIONALISTA EVOLUCI PERD EL TARANNÀ Ó DINÀSTIC  carlisme CANDIDO NOCEDAL INTENTA AIXAMPLAR EL MOVIMENT A LA RESTA DE LA PENINSULA ESCISSIÓ DE PIDAL (UNION CATÒLICA) VAZQUEZ DE MELLA ACTE DE LOREDAN ESCISSIÓ RAMON NOCEDAL : PARTIT CATÒLIC NACIONAL  1.4. OPOSICIÓ SOCIALIS ME CREIXEMENT PSO LENT E POSICIONAMENT DE L’ACCIÓ POLÍTICA LÍDER PABLO IGLÉSIAS UGT-88 ANARQUISM PROPAGANDA PEL FET ( ACCIÓ E VIOLENTA)  1.4. OPOSICIÓ NACIONALIS ME CENTRALISME LIBERALIS NACIONALISMES UNIFORMITZACI ME PERIFÈRICS Ó CATALUNYA AMB EL CATALANISME POLÍTIC EUSKADI AMB EL PNB PELS FURS GALÍCIA AMB UN NACIONALISME CULTURAL  1.5. CONSTITUCIÓ 1876 ESTRUCTUR BICAMERAL A D’ESTAT PRINCIPIS I DRETS INDIVIDUALS RECONEGUTS, DRETS DEL C SOBIRANIA COMPARTIDA REI-CORTS, CIUTADÀ O (MÉS RESTRINGITS) N INICIATIVA LEGISLATIVA I ST REI EXECUTIVA:DRET A VET,POT IT NOMENAR MINISTRES I SENAT I U CONVOCA O DISSOL CORTS. CI RELIGIÓ CATÒLICA, PERÒ AMB LLIBERTAT DE Ó CULTE PRIVAT 18 SUFRAGI CENSATARI 76-UNIVERSAL 90 76 SOBIRANIA COMPARTIDA REI-CORTS IDEOLOGIA CONSERVADORA 1.6.DESENVOLUPAMENT I PROBLEMES PRINCIPALS GOVERN INICIAL CONSERVADOR FINS 81 MORT D’ALFONS XII QUE PACTE DEL PARDO FORÇA EL TORN PACÍFIC 1885 ESTABLES FINS AL 1898 EN EL TORN PACÍFIC REFORMES DEL PARTIT LIBERAL: -SUFRAGI UNIVERSAL MUNICIPAL 82 -LLEI D’ASSOCIACIONS 87 -ABOLICIÓ ESCLAVITUD 88 -CODI CIVIL 89 -SUFRAGI UNIVERSAL MASC 90 PROPAGANDA PEL FET DEL 93-97 ASSASSINAT DE CÁNOVAS 97 JUDICIS DE MONTJUIC 97 1.6. MOVIMENT OBRER FINS 1898 LLARGUES JORNADES LABORALS (12- 14H) PÈSSIMA TREBALL DE TOTA LA FAMÍLIA SITUACIÓ DE LA ESCASSA ESCOLARITZACIÓ CLASSE OBRERA GRAN DIFERÈNCIA SALARIAL DONES I AL LLARG DEL NENS XIX ABSÈNCIA DE LEGISLACIÓ LABORAL ABSÈNCIA DE PROTECCIÓ LABORAL ABÚS PATRONAL DEPLORABLES CONDICIONS D’HABITATGE 1.6. MOVIMENT OBRER FINS 1898 LUDISME: BONAPLATA INICIS ASSOCIACIONISME OBRER ALS 40 IDEOLOGIA DEL SOCIALISME UTÒPIC 1855 PRIMERA VAGA PROHIBICIÓ ASSOCIACIONISME AL 56 MARXISME I ANARQUISME INICIS I 1ª INTERNACIONAL 1864 PROTEST ENTRADA ANARQUISME PER FANELLI 68 AMB EL ES SEXENNI AL 71 ARRIBA EL MARXISME PER LAFARGUE INTENT ANARQUISTA AMB EL CANTONALISME DE DESTRUIR L’ESTAT ESCISSIÓ DEL MARXISME AMB PABLO IGLÉSIAS FUNDANT LA NUEVA FEDERACIÓN MADRILENYA, ORIGEN PSOE. COP D’ESTAT DE PAVÍA PROHIBEIX LES ASSOCIACIONS OBRERES 1.6. MOVIMENT OBRER FINS 1898 SOCIALIS ME FUNDACIÓ DE LA NUEVA SEPARACIÓ FEDERACIÓN MADRILENYA- DE 1872 L’ANARQUIS ME UGT: 1888 PRINCIPALS AFILIACIÓ A LA 2ª FETS INTERNACIONAL PARTICIPACIÓ 1ER MAIG 1890 EL DRET D’ASSOCIACIÓ LA REDUCCIÓ DE LES HORES DE PROGRAMA TREBALL EL SUFRAGI UNIVERSAL LA PROHIBICIÓ DEL TREBALL INFANTIL LENT MAJORITARI A MADRID I CREIXEMENT ASTÚRIES 1.6. MOVIMENT OBRER FINS 1898 ANARQUISME FRACÀS DEL CANTONALISME MAJORITARI DURANT LA 1ª A REPÚBLICA CATALUNYA I PRINCIPI ANDALUSIA DIVISIÓ ANARQUISME ANARCOCOMUNIS ANARCOSINDICALI ME SME INTENTARÀ INTENTARÀ ELS SEUS ACONSEGUIR ELS SEUS OBJECTIUS PER L’ACCIÓ OBJECTIUS PER LA VIA SINDICAL AMB VAGUES I VIOLENTA MOBILITZACIONS PROPAGANDA PEL FET 1.6. MOVIMENT OBRER FINS 1898 LLEI ASSOCIATIVA DEL 87 PERMET SORTIR DE LA CLANDESTINITAT CÁNOVAS, MARTÍNEZ CAMPOS, BOMBA AL LICEU, BOMBA A LA PROCESSÓ DEL PROPAGANDA CORPUS: ESTAT-BURGESIA-ESGLÉSIA PEL FET (93-97) MÀ NEGRA: ASSASSINATS I INCENDIS AL CAMP ANDALÚS PROCESSOS DE MONTJUIC DEL 97 ON ES MÀ NEGRA CONDEMNEN ANARQUISTES ANDALUSI EMPRESONATS A DIVISIÓ DE L’ANARQUISME: ACCIÓ DIRECTE O ANARCOSINDICALISME  2. 2ª ETAPA, CRISIS DE LA RESTAURACIÓ 1898-1923 2.1. LA GUERRA DE CUBA 2.2. CRISI DEL 1898 I EL REGENERACIONISME L’ OPOSICIÓ PRICIPALS FETS: FETS DEL CU-CUT i SOLIDARITAT, SETMANA TRÀGICA I LA MANCOMUNITAT LA 1 GUERRA MUNDIAL LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-23) – REPERCUSSIÓ EN L’EXÈRCIT – CONFLICTIVITAT SOCIAL – REPERCUSSIÓ POLÍTICA – ANNUAL  2.1. LA GUERRA DE CUBA CUBA CUBA, LA PUERTO RESTES DE L’IMPERI PRINCIPAL RICO COLONIAL POSSESSI FILIPINES Ó GUAM ARANZELS VENIM DE NO REPRESENTACIÓ POLÍTICA causes DIVERSES CAP MENA D’AUTONOMIA INSURRECCIONS INCOMPLIMENT CONVENIS (ZANJÓN 78) MALESTAR ALS provoc CUBANS L’ARANZEL CÁNOVAS a DEL 91 REPERCUSSIONS ALS USA REFORMES MOLT MAL VISTES A MADRID. AL 93 ES REBUTJA UNA PLA DE REFORMES PRESENTAT PEL  2.1. LA GUERRA DE CUBA PARTIDO UNIÓN CONSTITUCIONAL: INSTRANSIGENTS OPOSATS A LES REFORMES I A LA SECTORS INSURRECCIÓ ( LATIFUNDISTES) POLÍTICS MAJORITARIS PARTIDO LIBERAL DE CUBA, REPRESENTANT DELS A L’ILLA CRIOLLS PARTIDARIS DE L’AUTONOMIA JOSÉ uneix PARTIDO REVOLUCIONÀRIO MARTÍ CUBANO NOVA INSURRECCIÓ SUPORT GRITO DE 95 USA BAIRE LA INSURRECCIÓ S’ESTENDRÀ D’EST A OEST DE L’ILLA 2.1. LA GUERRA DE CUBA  2.1. LA GUERRA DE CUBA TÀCTICA DE GUERRILLES A LA SELVA DELS CUBANS REACCIÓ ESPANYOL A GENERAL GENERAL MARTÍNE WEYLER Z CAMPOS TÀCTICA REPRESSIVA AÏLLAR ELS INSURRECTES DELS FRACASSA PAGESOS AMB DE CAMPS DE EN CONCENTRACIÓ L’INTENT DE INEFICÀCIA DIALOGAR ESPANYOLA MALALTIE DESAVANTAT S GE A LA TROPICAL SELVA  2.1. LA GUERRA DE CUBA AUTONOMIA MORT DE decret GOVERN DE IGUALTAT DE CÁNOVAS a SAGASTA DRETS 97 I LA FI DELS ARANZELS MASSA TARD REFÚS DE LES OFERTES AMERICANES DE COMPRA DE MCKINLEY.  2.1.LA GUERRA DE CUBA ENFONSAMENT DEL MAINE 4/98 DECLARACIÓ DE GUERRA DELS USA BATALLES NAVALS DE CAVITE I RÀPIDA VICTÒRIA SANTIAGO ( FUSTA CONTRA AMERICANA ACER) PUERTO RICO FILIPINES PAU DE PARÍS CESSI GUAM DE 98 Ó CUBA INDEPENDENT PERÒ SOTA LA OCUPACIÓ/PROTECTORAT DELS USA  CUBA I CATALUNYA INDIAN ES CLASSES DIRIGENTS FAVORABLES A L’INTERVENCIÓ EXCEPTE PI I MARAGALL. PERÒ FAVORABLE AL COMPLIMENT DEL CONVENI DE ZANJÓN  2.2. CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI DEL 98 LA CRISI MORAL I LA HUMILIACIÓ NACIONAL LA CONSEQÜÈNCIA POLÍTICA LA REPERCUSSIÓ EN L’EXÈRCIT LA SUPOSADA CRISI ECONÒMICA LA CRISI POLÍTICA AMB EL REGENERACIONISME COM A CONSEQÜÈNCIA – REGENERACIONISME DE MAURA – REGENERACIONISME DE CANALEJAS CONSEQÜÈNCIES GUERRA DE CUBA BÀSICAMENT CRISI MORAL I IDEOLÒGICA INTEL·LECTUALS PRESENTEN UNA VISIÓ MOLT CRÍTICA DEL PAÍS RECLAMANT GENERACIÓ REGENERAR LA VIDA POLÍTICA I SOCIAL 98 DEL PAÍS AMB UNAMUNO, AZORÍN, MACHADO, BAROJA, MAETZU,..... CRÍTIQUES D’ARREU I A MOLTS ÀMBITS SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ EXÈRCI MONARQU CLASSE T IA POLÍTICA  CONSEQÜÈNCIES DE CUBA POLÍTIQUES REGENERACIONISME INICI DEL TRENCAMENT REPERCUSSIO MILITARS DEL PACTE DE NO NS INGERÈNCIA ECONÒMIQUE MÉS SUAUS DEL PREVIST S LA REPERCUSSIÓ EN L’EXÈRCIT GUERRA DE CUBA INCOMPETÈNCIA MILITAR LLEVES genererà SENTIMENT ANTIMILITARISTA POSTURES IDEOLÒGIQUES AUTORITÀRIES I FRUSTRACIÓ INTRANSIGENTS MILITAR CULPARAN AL POLÍTICS INTERVENIR MÉS EN LA POLÍTICA  ECONOMIA CUB UN GRAN PILAR COP TERRIBLE PER A ECONÒMIC L’ECONOMIA I NO HO VA SER TANT PER... RETORN DELS CAPITALS INVERTITS A LA CUBA QUE VAN SER REINVERTITS AL REPATRIACIÓ PAÍS I VAN MITIGAR LA PÈRDUA DE DE CAPITALS LA COLÒNIA I LA PUJADA D’IMPOSTOS PER LA PÈRDUA DE LES COLÒNIES I LA NECESSITAT DE PAGAR ELS COSTOS DE LA GUERRA.  REGENERACIONISME POLÍTIC R ACABAR AMB EL FRAU ELECTORAL, MILLORAR EL E OBJECTI CAMP ESPANYOL ( BASE DE L’ECONOMIA) I G US MILLORAR EL NIVELL EDUCATIU PER PODER E MILLORAR I DESENVOLUPAR EL PAÍS. S’HA TOCAT N FONS I ARA CAL CRÉIXER. E R PRINCIP JOAQUÍN COSTA: ESCOLA I A AL REBOST C IDEÒLEG I O N ELS PARTITS INTENTARAN ACCIONS REGENERACIONISTES, PERÒ I LA REALITAT SERÀ QUE FARAN CANVIS MINÚSCULS I DEIXARAN S QUE EL SISTEMA CONTINUI M E REGENERACIONIS REGENERACIONIS ME ME LIBERAL CONSERVADOR 2.3.REGENERACIONISME POLÍTIC REGENERACIÓ DE LA VIDA POLÍTICA AMB POLAVIEJ 98 UNA REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ I A MANIFEST L’APLICACIÓ D’UNA CERTA DESCENTRALITZACIÓ ADMINISTRATIVA GOVERN DE POLAVIEJ DURAN I SILVELA A BAS DESCENTRALITZA 1ER CIÓ obra REFORMA INTENT REFORMIST ADMINISTRATIVA A ↓ DÈFICIT PÚBLIC REFORMA FISCAL DE VILLAVERDE: RECUPERAR EL QUE ES VA PERDRE A CUBA 2.3.REGENERACIONISME POLÍTIC ELS COMERCIANTS CATALANS ES NEGUEN A PAGAR L’IMPOST TRIMESTRAL( MÉS ALT A BCN QUE A MADRID) REACCIÓ DEL GOVERN: EMBARGAR ELS TANCAMEN MOROSOS T DE CAIXES L’ALCALDE DE BCN, BARTOMEU ROBERT, S’HI NEGA I DIMITEIX DECLARACIÓ DE L’ESTAT DE GUERRA A CATALUNYA I DIMISSIONS DE POLAVIEJA I DURAN I BAS FRACÀS DEL REGENERACIONISME I RETORN AL TORN DINÀSTIC 2.3.REGENERACIONISME POLÍTIC FRACÀS INICIAL DEL REGENERACIONI DESAPARICIÓ DELS 2 LÍDERS SME I RELLEU GENERACIONAL: EL SISTEMA CANOVISTA DE LA RESTAURACIÓ ENTRA EN CRISI PARTITS CONSERVADORS: DINÀSTI SILVELA,MAURA I DATO CS LIBERALS: CANALEJAS I CONDE DE ROMANONES CREIXENT PROTAGONISME DE L’OPOSICIÓ, AMB ELS RADICALS, REPUBLICANS, NACIONALISMES I EL SOCIALISME, TOT I QUE NO APROFITARAN LA SITUACIÓ PER DESBANCAR ELS PARTITS DINÀSTICS 2.3.REGENERACIONISME POLÍTIC EL FRACÀS DEL REGENERACIONISME ALFONS 1902 PORTA DE NOU AL TORN DINÀSTIC, XIII REI PERÒ AMB NOUS INTENTS DE REFORMES PARTITS REVOLUCIÓ DES DE DINÀSTICS DALT PER EVITAR REVOLUCIÓ SOCIAL REVOLUCIÓ DES DE CORREN OPOSICIÓ BAIX PER DESBANCAR TS BIPARTIDISME VESSANT INTEL·LECTUAL GENERACIÓ QUE VOLIA LA REGENERACIÓ 98 DEL PAÍS I DEL SISTEMA EN GENERAL 2.3.REGENERACIONISME DE MAURA MAURA AL «MASSES NEUTRES», ELS GOVERN ABSTENCIONISTES ACABAR ATRAURE LEGISLA CONTENTA CORRUPCI BURGESIA CIÓ R ÓI CATALANA LABORAL L’EXÈRCIT CACIQUISM E REFORMA ACCIDENTS REACTIVACIÓ PROTECCIONIS LABORALS, ELECTORA DE LA ME TREBALL L POLÍTICA INFANTIL I COLONIAL LLEI MAJOR FEMENÍ O D’ADMINISTRA AUTONOMI DRET DE INTERVENCI CIÓ LOCAL A LOCAL I VAGA Ó AL ( NO PROVINCIA LLEI DESCANS MARROC APROVADA) L DOMINICAL – INST. NAC. SETMAN LLEI A ELECTORAL PROVISIÓN (ASSEGUR. TRÀGICA DE 1907 OBRERES) 2.3.REGENERACIONISME DE CANALEJAS 1910 CANALEJAS AL GOVERN (LIBERAL) 1910-12 LEY REDISTRIBU CANDADO REFORM LLEI DE LLEI DE CIÓ 1910+ ES LLEVES MACOMUNITA EQUITATIVA REFORMA LABORAL 1912 TS IMPOSTOS FINANÇAMEN S T ESGLÈSIA IMPOST PROHIBIC LIMITAR ACABAR MAJOR PROGRESSI IÓ NOUS EXCEPCI AUTONOMI U A LES TREBALL ORDES Ó EN A RENDES NOCTUR RELIGIOSO METÀL·L DIPUTACIO MÉS ALTES N DONES S I DINERS IC NS I NENS (NEGOCIS) APROPAME PROTESTA PROTEST MILLORES NT CLASSES A SOCIALS CATALANIS BENESTAN ESGLÈSI ME TS A ASSASSINAT AL 1912 PER  SITUACIÓ 2ª DESENA XX EL SISTEMA HA LA FALTA DE LIDERATGE CLAR CONTINUAT MALGRAT EL ANIRÀ ACCENTUANT LA CRISI REFORMISME DEL SISTEMA ELS GOVERNS SERAN INTERVENCIÓ MAJOR DEL REI MÉS FRÀGILS I EN FAVOR DELS INESTABLES AMB CONSERVADORS, AL DISPUTES INTERNES CONTRARI DELS SEUS PARES 2.4.L’ OPOSICIÓ 2ª ETAPA RESTAURACIÓ 2.4.L’ OPOSICIÓ 2ª ETAPA RESTAURACIÓ REPUBLICA FORÇA MÉS ESTABLE I NS NOMBROSA REUNIFICACIÓ EN UNIÓ DE TOTS ELS UNIÓN REPUBLICANA REPUBLICANS MENYS ELS 1903 FEDERALISTES A ZONES URBANES SUPORT DE LES CLASSES S MITJANES POPULISTA, ANTIBURGÉS I ANTIRESTAURACIÓ ANTICATALANISTA ALEJANDR ANTICLERICAL PARTIT REPUBLICÀ RADICAL O (1908) LERROUX DESPRÉS DE LA SETMANA TRÀGICA, PERD SUPORTS I MARXA A MADRID MODERANT EL SEU DISCURS 2.4.L’ OPOSICIÓ 2ª ETAPA RESTAURACIÓ PARTIDARIS DE MÉS MÀ DURA DEL GOVERN, SEMPRE DEMANARAN UN GOVERN MÉS AUTORITARI I POC PERMISSIU. AL 1919 J. VÁZQUEZ DE MELLA VA FUNDAR EL PARTIDO CATÒLICO CARLI TRADICIONALISTA NS ESCISSIÓ DELS JAUMISTES, JAUME DE BORBÓ A LA REPÚBLICA ES REUNIFICARAN PER «COMBATRE» A UN ENEMIC COMÚ EN LA COMUNIÓ TRADICIONALISTA 2.4.L’ OPOSICIÓ 2ª ETAPA RESTAURACIÓ VA ANAR CREIXENT AL LLARG DEL SEGLE XX PARTIDARI DEL JOC POLÍTIC: CONJUNCIÓ REPUBLICANISOCIALISTA DEL 1910. PABLO IGLESIAS INDALECIO PRIETO LÍDERS F. LARGO CABALLERO PRINCIPALS: ( UGT) SOCIALIS JULIÁN BASTEIRO ME 1921 PCE ( D.IBÀRRURI I J. DÍAZ) 1923 CREACIÓ DE USC, ESCISSIÓ DE LA FEDERACIÓ CATALANA DEL PSOE 2.4.L’ OPOSICIÓ 2ª ETAPA RESTAURACIÓ CONSOLIDACIÓ DE LA TENDÈNCIA ANARCOSINDICALISTA PARTICIPACIÓ EN LA VAGA DE 1902 ANARQUIS ME PROMOCIÓ DE LA CREACIÓ DE SOLIDARITAT OBRERA (1907) FUNDACIÓ CNT AL 1910 2.4.L’ OPOSICIÓ 2ª ETAPA RESTAURACIÓ CATALANIS ME CENTRE LLIGA DE UNIÓ CATALANISTA CATALÀ CATALUNY A UNIÓ CENTRE NACIONAL REGIONALISTA CATALÀ (1899-1901) (1899-1901) AGRUPACIÓ POLÍTICA AMB LA ESCISSIÓ DE LA UNIÓ BASE SOCIALS DE CATALANISTA QUE VOLIA COMERCIANTS I INDUSTRIALS PARTICIPAR EN POLÍTICA INICIALMENT DE SUPORT AL AMB P DL R I QUE PORTAVA REGENERACIONISME DE LA VEU DE CATALUNYA POLAVIEJA CANDIDATURA DELS 4 PRESIDENTS LLIGA REGIONALI STA  TÉ MOLTA INFLUÈNCIA ENTRE ELS INDUSTRIALS, COMERCIANTS I PROFESSIONS LIBERALS. AGRUPA LA MAJORIA DEL SECTOR BENESTANT CATALÀ, PARTIDARI DEL REFORMISME POLÍTIC I DE L’AUTONOMIA DE LLIGA CATALUNYA REGIONALIST ÉS EL PRIMER PARTIT ORGANITZAT DE MANERA A MODERNA I MOLT EFICAÇ, AMB AFILIATS, SECRETARIA ELECTORAL, PUBLICACIONS, CENTRES POLÍTICS,... PROGRAMA: LLUITAR CONTRA EL SISTEMA CORRUPTE, FAVORABLE A UN REFORMISME POLÍTIC, AUTONOMIA DE CATALUNYA , PERÒ ÉS CONSERVADOR I MONÀRQUIC DIFUSIÓ: LA VEU DE CATALUNYA I CU-CUT 2.4.L’ OPOSICIÓ 2ª ETAPA RESTAURACIÓ FACTORS IMPORTANTS: CUBA I E. PRAT DE LLIGA LA RIBA REGIONALIS TA CUBA APROPÀ MOLTS SECTORS AL CATALANISME PRAT DE LA RIBA: ADVOCAT I PERIODISTA, REDACTÀ LES BASES DE MANRESA I FOU EL 1ER PRESIDENT DE LA MANCOMUNITAT. OBRA: LA NACIONALITAT CATALANA F. CAMBÓ, PORTAVEU A MADRID 2.4.L’ OPOSICIÓ 2ª ETAPA RESTAURACIÓ LLIGA DESPRÉS DE L'ÈXIT ELECCIONS 1901, DERROTA REGIONALI DAVANT ELS REPUBLICANS AL 03 I 05 STA GRUP POSSIBILISTA MÉS LLIGA CONSERVADOR PARTIDARI DE REGIONALI DIVISIÓ NEGOCIAR AMB MADRID STA INTERN A CENTRE GRUP MÉS PROGRESSISTA (1906) INTRANSIGENTS PER NEGOCIAR NACIONALISTA REPUBLICÀ TRENCAMENT PER CAMBÓ DE L’ACORD DE PARTIT DE CAUSE BOICOTEJAR LA VISITA DEL REI A BCN EL 1904. AL 1906, S ENCAPÇALATS PER LL. DOMÈNECH I M. ES FORMA CNR, DE CAIRE NACIONALISTA, DEMOCRÀTIC I REPUBLICÀ. 2.4.L’ OPOSICIÓ 2ª ETAPA RESTAURACIÓ CENTRE AUTONOMISTA DE DEPENDENTS DEL COMERÇ I CADCI LA INDÚSTRIA SINDICAT DE TARANNÀ OBRERISTA I CATALANISTA UNIÓ REPUBLICANA ( UNIÓ 3 PARTITS REPUBLICANS) UNIÓ FORMA PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL T PER FEDERAL (EL QUE QUEDA DEL PARTIT NACIONALI DE PI I MARAGALL) STA REPUBLICA CENTRE NACIONALISTA NA REPUBLICÀ 1910 PER DERROTAR LA LLIGA AMB ÈXIT INICIAL PACTE DE ST GERVASI AMB LERROUX DESFETA L’ANY 1914 DESPRÈS DEL LA DISSOLUCIÓ L’ANY 1916. 2.4.L’ OPOSICIÓ 2ª ETAPA RESTAURACIÓ PERSONATGES: LL. COMPANYS I F. LAYRET PARTIT PROGRAMA: EL FEDERALISME DE PI I MARAGALL, REPUBLICÀ EL LAÏCISME I L'IMPULS DE GRANS CATALÀ TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS (1917) INTENTA ATRAURE ELS SECTORS OBRERS ACCIÓ ESCISSIÓ DE LA LLIGA, AMB A. ROVIRA I VIRGILI I CATALAN J.BOFILL, QUE AGAFA UN TARANNÀ MÉS A (1922) REPUBLICÀ ESTAT FUNDAT PER F. MACIÀ, CATALÀ INDEPENDENTISTA I DE CAIRE (1923) INSURRECCIONAL UNIÓ ESCISSIÓ TOTALMENT CATALANA DEL SOCIALISTA DE PSOE CATALUNYA(192 2.4.L’ OPOSICIÓ 2ª ETAPA RESTAURACIÓ 2.5. PRINCIPALS FETS SEGLE XX SITUACIÓ: GOVERN DE MAURA ELS FETS DEL CU-CUT DIPUTATS DE LA LLIGA A MADRID, CREANT-SE UN CLIMA DE TENSIÓ ANY 1906, EL SETMANARI SATÍRIC CU-CUT FA UNES PUBLICACIONS SATÍRIQUES CONTRA L’EXÈRCIT REACCIÓ DE L’EXÈRCIT ASSALTANT ELS 2 DIARIS DE LA LLIGA: LA VEU DE CATALUNYA I CU-CUT EL GOVERN CENTRAL NO CONDEMNA: FA UNA LLEI ON TOT ACTE CONTRA L’EXÈRCIT, LA PÀTRIA I ELS SEUS SÍMBOLS ENTRARÀ EN JURISDICCIÓ MILITAR: LLEI DE JURISDICCIONS DE 1906 -¿Qué se celebra aquí que hay tanta gente? -El Banquet de la Victòria. -¿De la victória? Ah, 2.5. PRINCIPALS FETS SEGLE XX UNIFICACIÓ DE LES DIFERENTS SITUACIÓ DE REBUIG A POSICIONS CATALANISTES CATALUNYA LLIGA REGIONALISTA, CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ, UNIÓN REPUBLICANA , UNIÓ SOLIDARITAT CATALANISTA, REPUBLICANS FEDERALS, CATALANA UNIÓN FEDERALISTA, PARTIT CARLÍ, PARTIT INTEGRISTA AL 1907 FAN UNA REUNIÓ CONJUNTA PRESENTANT UN PROGRAMA COMÚ ACORDAT PER TOTS DEMANDA DE: Programa del ABOLICIÓ LLEI DE Tívoli JURISDICCIONS MAJOR AUTONOMIA ÈXIT ELECTORAL A LES ELECCIONS A LES DIPUTACIONS I ENCARA MÉS GRAN A LES GENERALS 2.5. PRINCIPALS FETS SEGLE XX SETMANA TRÀGICA PENETRACIÓ AL NORD D’ ÀFRICA AL 1900 ANY 1906 CONFERÈNCIA A D'ALGECIRAS N ESPANYA, EL T RIF E 1912 CREACIÓ DEL PROTECTORAT HISPANOFRANCÈS C DEL MARROC E D L’EXÈRCIT ESPANYOL CONTINUA EN UNA E SITUACIÓ PRECÀRIA RESPECTE LES ALTRES N POTÈNCIES OCCIDENTALS T CONTINUS ATACS EN S CABILES BARRANCO DEL LOBO-1909; MELILLA PERILLAVA POSSESSIONS COLONIALS AFRICANES (de nord a sud : RIF, IFNI, SÀHARA I GUINEA EQUATORIAL) 2.5. PRINCIPALS FETS SEGLE XX SETMANA TRÀGICA LLEVA DE RESERVISTES VAGA GENERAL COM A PROTESTA ( ANARQUISTES, SOCIALISTES I LERROUXISTES) SOBREDIMENSIÓ DE LES PROTESTES, AMB UN CAIRE ANTIMILITAR I ANTICLERICAL SETMANA TRÀGICA (26/7-2/8) BARRICADES, CREMA DE CONVENTS I ENFRONTAMENTS AMB LES FORCES DE L’ORDRE ENVIAMENT DE TROPES PER SUFOCAR LES REVOLTES 2.5. PRINCIPALS FETS SEGLE XX SETMANA TRÀGICA DURÍSSIMA REPRESSIÓ MORTS I DETINGUTS AMB 17 PENES DE MORT I CENTERARS D’EMPRESONATS EXEMPLERITAT EN LA PENA DE MORT A FRANCESC FERRER I GUÀRDIA ( FUNDADOR DE L’ESCOLA MODERNA) LES PROTESTES POSTERIORS ARREU DE L’ESTAT VAN FER CAURE EL GOVERN DE MAURA ALTRES CONSEQÜÈNCIES: GOVERN LIBERAL DE CANALEJAS; DESCRÈDIT DELS LERROXISTES I DE LA LLIGA; ENFORTIMENT DELS REPUBLICANS Nota : l’escola moderna es un corrent pedagògic basat en l’ensenyament científic i racional allunyat de qualsevol influència mística. 2.Síntesi del colonialisme espanyol al Rift i interessos que ho van promoure: Espanya va iniciar la seva penetració al nord de l’Àfrica a partir de 1906, la qual es va materialitzar en la Conferència d’ Algesires del mateix any i en el Tractat Hispano-Francès de 1912 amb l’establiment d’un protectorat franco- espanyol al Marroc. Espanya va obtenir una franja al nord, el Rif, i Ifni i Río de Oro a la costa atlàntica. Aquests territoris oferien interessos econòmics (miners, inversions en ferrocarrils, obres públiques, etc.), però també proporcionaven l’oportunitat de restituir el prestigi de l’exèrcit i de tornar a ser un potència colonial. Les tribus berbers van respondre a la presència espanyola i els atacs van ser continus. Així, va ser imprescindible mantenir una forta presència militar i intensificar-la després de la derrota del Barranco del Lobo de 1909. Per això es va decidir l’enviament de tropes integrades per reservistes per augmentar la presència militar i evitar la caiguda de Melilla. 3. Síntesi de la relació entre la lleva i la Setmana Tràgica: L’enviament de tropes al Marroc i el sistema de reclutament de quintes, que comportava que només els homes de les famílies humils que no podien pagar el rescat fossin reclutats per a la guerra, va desencadenar la protesta popular coneguda com a Setmana Tràgica. Durant l’embarcament de les tropes, el 18 de juliol, al port de Barcelona es van iniciar els incidents. Paral·lelament, el sindicat d’orientació anarquista Solidaritat Obrera va fer una crida a la vaga general per al 26 de juliol, que va tenir el suport de la UGT i de grups republicans. La vaga va derivar ràpidament en aldarulls i accions violentes. 4. Contingut de les reivindicacions de la protesta: La revolta de Barcelona va donar lloc a un moviment amb un fort component antimilitarista i anticlerical de caràcter violent i que es va manifestar amb l’aixecament de barricades, l’enfrontament amb les forces de l’ordre i l’incendi de més de 80 edificis religiosos. Davant aquesta situació, les autoritats van declarar l’estat de guerra i van enviar reforços per reprimir les manifestacions. A partir d’aquest moment el moviment insurreccional es va radicalitzar i va derivar cap a l’acció incontrolada de grups que actuaven sense direcció ni coordinació, i no va ser fins al 29 de juliol que la situació va tornar a la normalitat. Les dimensions de la revolta indiquen l’existència d’un malestar més profund relacionat amb les grans desigualtats socials i el paper de l’Església. 5. Conseqüències polítiques: El desenvolupament de la Setmana Tràgica va tenir conseqüències funestes per als partits dinàstics, fins al punt de provocar la caiguda del govern de Maura. A això es van afegir les crítiques de liberals i republicans per la duresa de la repressió. Finalment, el rei va dissoldre les Corts i va entregar el Govern a Canalejas, que va desenvolupar l’últim intent reformista del sistema de la Restauració. Les forces de l’oposició van aprofitar la nova situació política per reorganitzar-se. Així, es va produir un enfortiment del republicanisme amb la creació el 1912 del Partit Reformista, de caràcter moderat. El republicanisme lerrouxista va caure en el descrèdit, pel seu paper ambigu durant els successos de 1909 i molt obrers es van afegir a les files de l’anarcosindicalisme. D’altra banda es va reforçar el catalanisme republicà a causa del desprestigi de la Lliga Regionalista, acusada de suport a la repressió del govern. 2.5. PRINCIPALS FETS SEGLE XX LA MANCOMUNITAT S’INICIA EL PROCÉS AMB CANALEJAS, 1912 ES DESENCALLA AL SENAT AMB EL GOVERN DATO AL 1914 L’ABOLEIX PRIMO DE RIVERA AL 1925 QUÈ ÉS? UNIFICACIÓ DE LES 4 DIPUTACIONS PRESIDENTS: ENRIC PRAT DE LA RIBA ( 1914-1917 ) LLUÍS PUIG I CADAFALCH ( 1917-1924 ) LLUÍS SALA (1924-1925) 2.5. PRINCIPALS FETS SEGLE XX LA MACOMUNITAT PRESIDÈNC ESCOLLIDA PER L'ASSEMBLEA IA GENERAL ASSEMBLE 36 DIPUTATS DE BCN I 20 DE LES ESTRUCTUR A GENERAL ALTRES 3 A SOBIRANA 8 CONSELLERIES I LA PRESIDÈNCIA: CONSELL CAMINS I PORTS; CULTURA I PERMANEN INSTRUCCIÓ; AGRICULTURA I T SERVEIS FORESTALS; BENEFICÈNCIA I SANITAT; OBRES HIDRÀULIQUES I FERROCARRILS; TELÈFONS; POLÍTICA SOCIAL I 2.5. PRINCIPALS FETS SEGLE XX LA MACOMUNITAT LA SEVA FORMACIÓ NO COMPORTA CAP MENA DE DESCENTRALITZACIÓ NO ES VAN CEDIR NOVES COMPETÈNCIES NI AUGMENTAR PRESSUPOSTOS FUNCIONALIT OBJECTIU: DESENVOLUPAR CULTURALMENT, AT ECONÒMICAMENT I SOCIALMENT CATALUNYA PERMET UN PRIMER PAS CAP A LA UNIFICACIÓ DE LES INSTITUCIONS CATALANES, I PER TANT CAP A UNA CERTA AUTONOMIA 2.5. PRINCIPALS FETS SEGLE XX LA MACOMUNITAT OBRA DE ECONOMIA GOVERN REFORMA I MILLORA DE LA XARXA VIÀRIA ESTABLIMENT D’UNA COMPLETA XARXA POSTAL I TELEFÒNICA SANEJAMENT AGRICULTURA MODERNITZACIÓ I INCREMENT DE LA PRODUCTIVITAT CREACIÓ ESCOLES DE TÈCNICS I DE CAMPS D’EXPERIMENTACIÓ FOMENT DE LES COOPERATIVES 2.5. PRINCIPALS FETS SEGLE XX LA ÀMBIT SOCIAL MACOMUNITAT ASSISTÈNCIA ALS DESAFAVORITS CREACIÓ DE LA CASA DE MATERNITAT I ESCOLA D’INFERMERES OBRA DE CULTU GOVERN RA REAFIRMACIÓ DE LA LLENGUA I CULTURA CATALANES: CREACIÓ DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1917) I VA INICIAR LA UNIFICACIÓ ORTOGRÀFICA ( POMPEU FABRA; DICCIONARI 1932) CREACIÓ DE BIBLIOTEQUES POPULARS (1918), L’ESCOLA INDUSTRIAL, LES ESCOLES EXPERIMENTALS (1918) I LA INTRODUCCIÓ DELS ESTUDIS NORMALS (1919) PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL CREACIÓ DE LA JUNTA DE MUSEUS I EL SERVEI DE CONSERVACIÓ I CATALOGACIÓ DE MONUMENTS 2.6. PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-18) 1ª GUERRA MUNDIAL GOVERN DATO A ESPANYA CLERGAT, EXÈRCIT, LA ARISTOCRÀCIA, GERMANÒFIL LES ELITS TERRATINENTS, L’ALTA S BURGESIA, LA CORT, ELS CARLISTES BÀNDOL S ELS REGIONALISTES, ELS ALIADÒFIL REPUBLICANS, ELS SOCIALISTES, ELS S PROFESSIONALS DE CLASSE MITJA I ELS INTEL·LECTUALS ELS PARTIDARIS DE LA TRIPLE ALIANÇA, VEIEN L’OPORTUNITAT DE MILLORAR LA DEMOCRÀCIA I EL PROGRÉS A ESPANYA A CATALUNYA FINS HI TOT ES CREA UN EXÈRCIT DE VOLUNTARIS 2.6. PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-18) 1ª GUERRA MUNDIAL INCREMENT EXPORTACIONS INCREMENT PREUS NEUTRALIT GRANS BENEFICIS AT EMPRESARIALS DIFICULTAT POC INCREMENT SALARIAL S CLASSES NO ALTES FI GUERRA = CRISI VAGUES OBRERES 2.6.DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-23) DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA ( 18-23) CONFLICTIVITAT SOCIAL CRISI ARRAN EFECTE REPERCUSSIÓ EN DE LA 1ª S L’EXÈRCIT G.M. REPERCUSSIONS POLÍTIQUES 2.6.DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-23) DESCOMPOSICIÓ CONFLICTIVITAT DEL SISTEMA SOCIAL ( 18-23) CAUSA PUNTUAL DE LA 1ª SITUACIÓ OBRERA G.M. EMPITJORA CAUSES ESTRUCTURALS DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ 1916 - MOVIMENT VAGUISTA 1917-MANIFEST CONJUNT CNT I UGT: LA SITUACIÓ S'AGREUJA VAGA A VALÈNCIA QUE S'ESTÉN ARREU DE MANERA DESIGUAL REIVINDICACIONS D’ATURAR S’amplie POLÍTIQUES, FI LA PUJA DE PREUS I MILLORES na MONARQUIA SALARIALS NO S’HI SUMEN ELS PAGESOS, NI NACIONALISTES CATALANS NI EXÈRCIT LLEI MARCIAL AMB L’EXÈRCIT SUFOCANT LA REVOLTA, PERÒ RADICALITZANT ELS OBRERS. 2.6.DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-23) DESCOMPOSICIÓ CONFLICTIVITAT DEL SISTEMA SOCIAL ( 18-23) ANDALUS IA DEMANDA DE TERRES I MILLORA DE LES CONDICIONS TRIENNI DE VIDA EN GENERAL BOLXEVIC (18- 21) ESTAT DE GUERRA, DETENCIÓ DE LÍDERS I IL·LEGALITZACIÓ DE SINDICATS 2.6.DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-23) DESCOMPOSICIÓ CONFLICTIVITAT DEL SISTEMA SOCIAL ( 18-23) CATALUNYA REBAIXA SALARIAL D’ALGUNS TREBALLADORS DEMANDES: READMETRE ELS ACOMIADATS, VAGA LA INCREMENTS SALARIALS I JORNADA DE 8 CANADENCA 1919 HORES INCOMPLIMENT DE L’ALLIBERAMENT DELS DETINGUTS TORNADA A LA VAGA I GRAN VICTÒRIA SINDICAL AGREUJA LA CRISI AGRÀRIA I ES FIL·LOXERA CREA UNIÓ DE RABASSAIRES (1922) 2.6.DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-23) DESCOMPOSICIÓ CONFLICTIVITAT DEL SISTEMA SOCIAL ( 18-23) A PARTIR DE LA VAGA DE LA CANADENCA CREIX LA TENSIÓ PATRONAL- OBRERS LA PATRONAL CREA EL SINDICAT LLIURE PER CONTRARESTAR ELS SINDICATS OBRERS INCREMENT DE LA TENSIÓ PISTOLERISM E ASSASSINATS PER TOTS 2 BÀNDOLS: SEGUÍ, DATO LLEI DE FUGUES DE 1920 2.6.DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-23) DESCOMPOSICIÓ REPERCUSSIÓ EN DEL SISTEMA L’EXÈRCIT ( 18-23) SALARIAL S DEMANDES O QUEIXES OFICIALS: EXCÉS AMB PRIORITAT PER MÈRITS DE GUERRA ALS AFRICANISTES CREACIÓ DE JUNTES DE DEFENSA PER FER LES REIVINDICACIONS AMB DEMANDES REGENERACIONISTES CULPANT AL GOVERN ( MANIFEST CONJUNT) 2.6.DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-23) DESCOMPOSICIÓ CRISI DEL SISTEMA POLÍTICA ( 18-23) TANCAMENT DE LES CORTS AL 1916 PER UNES PROTESTES DE CORRUPCIÓ DEL GOVERN LIBERAL DE ROMANONES CANVI DE GOVERN AMB DATO AL CAPDAVANT DEMANDA DE NEGATIVA I REOBERTURA DE RESPOSTA ENDURIMENT DE LA LES CORTS REPRESSIÓ 2.6.DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-23) DESCOMPOSICIÓ CRISI DEL SISTEMA POLÍTICA ( 18-23) PER INICIATIVA DE LA LLIGA AMB OFERIMENT ALS PARLAMENTARIS DE LA RESTA DE L’ESTAT ASSEMBLEA DE DEMANDES: REFORMES, CONVOCATÒRIA PARLAMENTARIS DE CORTS CONSTITUENTS, LA CATALANS DE BCN DESCENTRALITZACIÓ DE L’ESTAT I UNA NOVA CONSTITUCIÓ INTERVENCIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL PER DISSOLDRE PER SOLUCIONAR LA CRISI GOVERN DE FORMAT PELS PARTITS DINÀSTICS I LA CONCENTRACIÓ LLIGA AMB GARCÍA PRIETO DE PRESIDENT 2.6.DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-23) DESCOMPOSICIÓ CRISI DEL SISTEMA POLÍTICA ( 18-23) PROVOCA GRAN MALESTAR AL CONGRÉS ( VIST COM UN TRENCAMENT) PROJECTE D’ESTATUT DE LA LA CONFLICTIVITAT SOCIAL FA RETIRAR EL LLIGA (18) PROJECTE DE LA LLIGA LA MANCA DE CONSENS FA FRACASSAR EL PROJECTE DEL GOVERN DE CONCENTRACIÓ I ES RETORNA AL TORN DINÀSTIC LA LLIGA CONSTATA QUE TOT I COL·LABORAR AMB MADRID, NO EN TREU RES I FA UN GIR MÉS CAP A L’AUTONOMISME 2.6.DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-23) DESCOMPOSICIÓ ANNUAL DEL SISTEMA ( 18-23) PROBLEMES A MELILLA I S'ENVIA AL GENERAL SILVESTRE, PRÒXIM AL REI SILVESTRE INTENTA UNA INCURSIÓ INTERIOR PER ACABAR AMB ELS RIFENYS I REP UNA SEVERA DERROTA A ANNUAL (1921), AMB 13000 MORTS I LA PÈRDUA DEL TERRITORI DOS ANYS MÉS TARD, ENMIG DE GOVERNS INESTABLES, ES VOL INVESTIGAR L’AFER: INFORME PICASSO CONFLICTIVITAT SOCIAL INESTABILITAT EXÈRCIT I DRETA COP GOVERNAMENTAL D’ESTAT FALTA DE CONFIANÇA EN EL SISTEMA DICTADUR ANNUAL A  2.7.MOVIMENT OBRER SEGONA ETAPA Principals agrupacions: socialisme i anarquisme Fets: – vaga 1902 – Solidaritat obrera (1907) – Setmana tràgica – CNT – Conseqüències 1ª G.M. – pistolerisme  2.7.MOVIMENT OBRER SEGONA ETAPA VAGA 1902 REDUCCIÓ JORNADA LABORAL 8 HORES REIVINDICACIO APLICACIÓ LLEIS LABORAL ATURADES PER LA NS PATRONAL BARCELONA MILLORES DE LA MISERABLE CONDICIÓ DE VIDA OBRERA INTERVENCIÓ FORCES DE L’ODRE AGREUJAMENT DEL CONFLICTE ESTAT D’EXCEPCIÓ I INTERVENCIÓ MILITAR  2.7.MOVIMENT OBRER SEGONA ETAPA SOLIDARIT AT OBRERA REUNIONS DE SINDICALISTES CATALANS CREAR UNA MILLOR DIFUSIÓ: SOLIDARIDAD OBJECTI ORGANITZACIÓ OBRERA AMB FRANCESC U OBRERA FERRER I GUÀRDIA INTERVENEN ANARQUISTES, SOCIALISTES I REPUBLICANS IMITA SOLIDARITAT CATALANA S'ESTÉN ARREU DE L’ESTAT ES TRENCA PER DESAVINENCES I LA SETMANA TRÀGICA  2.7.MOVIMENT OBRER SEGONA ETAPA CNT EVOLUCIÓ DE SOLIDARITAT CONFEDERACIÓ NACIONAL DEL OBRERA TREBALL OBJECTI ESCAMPAR ARREU DEL TERRITORI L’ANARQUISME U SINDICALISTA SINDICALISME REVOLUCIONARI MITJANÇANT LES IDEOLOGIA VAGUES I ELS BOICOTS FINS QUE ARRIBÉS UNA GRAN VAGA GENERAL REVOLUCIONÀRIA QUE ACABÉS AMB EL SISTEMA SALVADOR SEGUÍ “EL NOI DEL SUCRE” PROTAGONIS MARTÍ BARRERA TES ÀNGEL PESTAÑA JOAN PEIRÓ  3.-LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA ETAPES: – DIRECTORI MILITAR (1923-25) – DIRECTORI CIVIL (1925-30) – FI RÈGIM (1930-31) MIGUEL PRIMO DE RIVERA  3. DICTADURA PRIMO DE RIVERA (1923-1930) SITUACIÓ VOL FER REFORMES A LA CONSTITUCIÓ, GOVERN ELECTORAL, LABORAL I MESURES DESTINADES A LIBERAL DE DISMINUIR LA INFLUÈNCIA I PODER DE L’ CONCENTRACIÓ ESGLÉSIA I EL REI, DEMOCRATITZANT I GARCÍA PRIETO MODERNITZANT ESTAT I SOCIETAT ( ABRIL 1923) 1923 COP D’ESTAT DEL CAPITÀ GENERAL DE CATALUNYA M. PRIMO DE RIVERA (13/9/1923) EL REI NO DESTITUEIX ELS MILITARS I EL GOVERN DIMITEIX INESTABILITAT RESTABLIMENT DE OFICIAL L’ORDRE ARGUMENT EVITAR UNA REVOLUCIÓ SOCIAL FRENAR ELS TAPAR ANNUAL( EXPEDIENT PICASSO EXTRAOFICI NACIONALISMES ) I ATURAR LES REFORMES DE LA AL CONSTITUCIÓ  3. DICTADURA PRIMO DE RIVERA (1923-1930) DIRECTORI MILITAR PDR FA UN MANIFEST ON JUSTIFICA EL COP A LA NACIÓ L’ALTA BURGESIA L’ESGLÉSIA SUPORT BONA PART DE L’EXÈRCIT S EL REI I EL SEU ENTORN POLÍTIC LA MAJORIA DE LA POBLACIÓ AMB LA SEVA INDIFERÈNCIA ES VA ACCEPTAR LA DICTADURA COM UN MAL MENOR TRANSITORI, INCLOSA L’OPOSICIÓ NOMÉS LA CNT VA FER ALGUN INTENT FALLIT DE VAGA DESTACA EL SUPORT INEXPLICABLE DEL PSOE  3. DICTADURA PRIMO DE RIVERA (1923-1930) DIRECTORI MILITAR ALFONS XIII NOMENA UN GOVERN MILITAR AMB PDR AL CAPDAVANT DISSOLDRE EL PARLAMENT ANUL·LAR LA CONSTITUCIÓ ACCIONS DECLARAR L’ESTAT DE GUERRA FINS AL 1925 IL·LEGALITZAR PARTITS POLÍTICS I SINDICATS PERSEGUIR EL CATALANISME I ANUL·LA L’OFICIALITAT DEL CATALÀ DESTACA L’INTENT DE REGENERACIÓ POLÍTICA TOTS ELS NIVELLS ADMINISTRATIUS: ES VAN FER ESTATUTS MUNICIPALS I PROVINCIALS PER ACABAR AMB EL CACIQUISME ES VAN DISSOLDRE ELS AJUNTAMENTS SUBSTITUITS PELS MAJORS AIXÍ LA PRETESA REGENERACIÓ PRIMOVERISTA VA SER LA GRAN FARSA CONTRIBUENTS DE CANVIAR UNS CACICS PER UNS ALTRES  3. DICTADURA PRIMO DE RIVERA (1923-1930) DIRECTORI MILITAR TEMA DEL PROTECTORAT DEL MARROC PDR ASSUMEIX PERSONALMENT L’AFER I AL 1924 ASSUMEIX L’ALT COMISSIONAT PEL MARROC ALHUCEMA S AL 1925 I CONJUNTAMENT AMB FRANÇA ES FAN ACCIONS CONJUNTES PER DERROTAR ABD EL-KRIM S’ORGANITZA AMB GRAN ÈXIT EL DESEMBARCAMENT D’ ALHUCEMAS QUE DONARÀ LLOC A UNA SÈRIE DE DERROTES DELS MARROQUINS QUE PORTARAN A LA RENDICIÓ ALS FRANCESOS D’ABD EL-KRIM A PARTIR DE 1927 ES DONA PER PACIFICAT I SOLUCIONAT EL TEMA DEL PROTECTORAT  3. DICTADURA PRIMO DE RIVERA (1923-1930) DIRECTORI CIVIL PDR PASSA A GOVERNAR EL PAIS AMB TECNÒCRATES I POLÍTICS LA INTENCIÓ ÉS INSTITUCIONALITZAR EL RÈGIM SORTINT DE LA PROVISIONALITAT I EVITANT UN RETORN AL RESTAURACIONISME ÒRGAN CONSULTOR DEL GOVERN ESCOLLIT PER ASSEMBLEA SUFRAGI INDIRECTE D’ENTRE CONSULTIVA ELS FUNCIONARIS I REPRESENTANTS DE CREACI CORPORACIONS PARTIT ÚNIC QUE HAVIA DE Ó AL LEGITIMAR LA POLÍTICA 1927 GOVERNAMENTAL SOTA EL LEMA: UNIÓN “ESPAÑA, UNA, GRANDE E PATRIÓTICA INDIVISIBLE”. ERA UN PARTIT ANTIDEMOCRÀTIC, ANTIPARLAMENTARI, ANTILIBERAL I ANTICOMUNISTA PROPER AL  3. DICTADURA PRIMO DE RIVERA (1923-1930) DIRECTORI CIVIL ACCIÓ DE GOVERN ES VA BENEFICIAR DE LA BONA CONJUNTURA ECONÒMICA MUNDIAL DELS ANYS 20 LA SEVA BASE ERA LA NACIONALITZACIÓ I LA INTERVENCIÓ ESTATAL ES FA UNA POLÍTICA PROTECCIONISTA DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA ECONOMI A ES CONCEDEIXEN MONOPOLIS: TELEFÒNICA, CAMPSA,... VA FOMENTAR INFRAESTRUCTURES: CARRETERES, FERROCARRIL, OBRES HIDRÀULIQUES,... NO TOCA EL PROBLEMA AGRARI  3. DICTADURA PRIMO DE RIVERA (1923-1930) DIRECTORI CIVIL ACCIÓ DE GOVERN TEMA VOL ACABAR AMB LA CONFLICTIVITAT OBRERA: SOCIAL SINDICAT VERTICAL ORGANIZACIÓN CORPORATIVA NACIONAL ORGANITZACIÓ SINDICAL DE CAIRE FEIXISTA ON SINDICAT S’AJUNTAVEN OBRERS, PATRONAL I ESTAT, VERTICAL SEMPRE FAVORABLE A LA PATRONAL PEL SUPORT ESTATAL  3. DICTADURA PRIMO DE RIVERA (1923-1930) LA OPOSICIÓ INICIALMENT VA SER POC RELLEVANT I FEBLE, PERÒ AMB EL PAS DEL TEMPS AIXÒ VA ANAR CANVIANT VAN CRITICAR L’EXCESSIVA DURADA DEL RÈGIM I PARTITS VAN PARTICIPAR EN ALGUN COP D’ESTAT COM LA DINÀSTICS SANJUANADA DE 1926. MOLTS VAN DONAR UN SUPORT INICIAL AL RÈGIM , MÓN PERÒ L’EXCESSIU CONTROL I CENSURA D’AQUEST INTEL·LECTU VA PROVOCAR UN REBUIG FINAL ( UNAMUNO O AL I BLASCO IBÁÑEZ, DESTERRAT I EXILIAT) CULTURAL EL MÓN UNIVERSITARI VA SER UN GRAN OPOSITOR AMB TANCAMENT D'UNIVERSITATS I SOBRETOT LA CREACIÓ DE LA FEDERACIÓN UNIVERSITARIA ESPAÑOLA, PROMOTORA D’ACTES A FAVOR DE LA REPÚBLICA  3. DICTADURA PRIMO DE RIVERA (1923-1930) LA OPOSICIÓ REPUBLICA VAN EXERCIR UNA OPOSICIÓ PERMANENT NS SOBRETOT A L’EXTERIOR CONTRA EL DICTADOR I EL REI LA DICTADURA ELS VA UNIR EN ALIANZA REPUBLICANA PER TENIR MÉS FORÇA SOCIALIST NO VAN PARTICIPAR EN LES CONSPIRACIONS ES CONTRA EL RÈGIM. NO VA SER FINS AL 1929 QUAN VAN COMENÇAR A PRONUNCIAR-S’HI EN CONTRA ANARQUISTE DES DE LA CLANDESTINITAT, VAN SEMPRE S MOSTRAR-SE CONTRARIS AL RÈGIM. AL 1927 ES FUNDA LA FAI ( FEDERACIÓ ANARQUISTA IBÈRICA, AMB LLIGAMS AMB LA CNT I EN CONTRA D’ESPERAR A LA REVOLUCIÓ SOCIAL COM VOLIA EL SECTOR TRENTISTA)  3. DICTADURA PRIMO DE RIVERA (1923-1930) LA OPOSICIÓ CATALANIS LA REPRESSIÓ CONTRA EL CATALANISME I LA ME LLENGUA CATALANA VA SER FORTA ES VA DESMANTELLAR LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA AL 1926, MACIÀ I ESTAT CATALÀ VAN PREPARAR LA CONSPIRACIÓ DE PRATS DE MOLLÓ: INVASIÓ DE CATALUNYA AMB EL FINANÇAMENT DE FONS LLATIONOAMERICANS, PERÒ VAN SER DENUNCIATS ABANS DE L’OPERACIÓ I JUTJATS A PARIS I CONDEMNATS A 6 MESOS DE PRESÓ, ACONSEGUINT MACIÀ, PERÒ, UN GRAN RESSÒ MEDIÀTIC  3. DICTADURA PRIMO DE RIVERA (1923-1930) LA FI DE LA DICTADURA CRISI ECONÒMICA MUNDIAL DE 1929 INCAPACITAT DE FER FRONT A LA CRISI ELEMENTS INCREMENT DE L’OPOSICIÓ I DE LA CONFLICTIVITAT DETERMINAN SOCIAL TS MANCA DE BASE SOCIAL DE SUPORT AL RÈGIM POR DE LA MONARQUIA ACONSELLAT PER LA SEVA CORT, DETERMINA ACABAR AMB EL DICTADOR REI EL 20/1/30 FORÇA LA DIMISSIÓ DE PDR QUE S’EXILIA A FRANÇA PROBLEMA: EL REIDÀMASO EL GENERAL ESTÀ MASSA LLIGAT AL BERENGUER DICTADOR DEL S’ENCARREGA NOU GOVERN DICTABLAN TÉ LA MISSIÓ DE, PROGRESSIVAMENT, FER UN RETORN A DA UN SISTEMA CONSTITUCIONAL AMB UNES ELECCIONS FINALS PERÒ NO ESTÀ LEGIMITAT PER FER-HO I COMPTARÀ AMB  3. DICTADURA PRIMO DE RIVERA (1923-1930) LA FI DE LA DICTADURA L’OPOSICI Ó SOCIALISTES, REPUBLICANS I NACIONALISTES S’UNIRAN PER ENDERROCAR EL QUE QUEDA DEL RÈGIM PACTE DE ACORD POLÍTIC ENTRE LES 3 CORRENTS PER POSAR FI A SANT LA MONARQUIA SEBASTIÀ HI HA EL COMPROMÍS DE DONAR A CATALUNYA EL DRET D’AUTONOMIA ES VA CREAR UN COMITÉ REVOLUCIONARI PRESIDIT NICETO ALCALÁ ZAMORA , QUE PREPARARIA UNA VAGA NO REALITZADA I UNA INSURRECCIÓ A JACA QUE NO VA PROSPERAR 2/1931 NOU ENCÀRREC DE CONVOCAR ELECCIONS GOVERN DE MUNICIPALS QUE L’OPOSICIÓ ACONSEGUEIX L’ALMIRALL CONVERTIR EN UN PLEBISCIT SOBRE LA AZNAR MONARQUIA  RESUM ADVENIMENT PRIMERA ETAPA GUERRA DE CUBA CRISI RESTAURACIÓ DICTADURA PRIMO DE RIBERA  RESUM PRIMERA ETAPA SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ QUÈ ÉS RESTAURACIÓ? OBJECTIUS PAPER EXÉRCIT BIPARTIDISME TORNISME SISTEMA CACIQUISME FRAU ELECTORAL CONSTITUCIÓ  RESUM PRIMERA ETAPA MOVIMENT OBRER LABORALS CONDICIONS DE VIDA UGT SINDICATS ANARQUISTES LLEI ASSOCIATIVA PRINCIPALS FETS UGT PROPAGANDA PEL FET  RESUM GUERRA DE CUBA PAU ZANJÓN-GUERRA CHIQUITA INCOMPLIMENTS I TRAVES JOSÉ MARTÍ I USA INSURRECCIÓ I EVOLUCIÓ USA I TRACTAT DE PARIS  RESUM CRISI RESTAURACIÓ REGENERACIONISME MILITAR CRISI POST CUBA ECONÒMICA POLÍTICA REGENERACIONISME SILVELA GOVERNS MAURA REGENERACIONISTES CANALEJAS  RESUM CRISI RESTAURACIÓ MANCOMUNITAT QUÈ ÉS ESTRUCTURA ECONOMIA AGRICULTURA OBRA SOCIAL CULTURAL PRESIDENTS SUPRESSIÓ  RESUM CRISI RESTAURACIÓ POLÍTICA A CATALUNYA IMPACTE CUBA FORMACIÓ LLIGA REGIONALISTA CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ PARTIDO RADICAL REPUBLICANS CADCI FETS CU-CUT SOLIDARITAT CATALANA SETMANA TRÀGICA  RESUM CRISI RESTAURACIÓ CONFLICTIVITAT OBRERA UGT GRUPS SINDICALS ANARQUISTES VAGA 1902 SOLIDARITAT OBRERA SETMANA TRÀGICA IMPACTE 1ª G.M. VAGUES 1917 LA CANADENCA PISTOLERISME  RESUM DICTADURA PDR GOVERN GARCIA PRIETO OFICIALS JUSTIFICACIONS NO OFICIALS ETAPES CANVIS INTITUCIONALS «REGENERACIÓ» POLÍTICA OBRA DE GOVERN PROTECTORAT ECONOMIA CATALUNYA OPOSICIÓ FI