Dictadura de Primo de Rivera

El sistema polític de dos partits dominants, que alternen el poder de manera pacífica.

El sistema polític amb dos partits dominants: els partits liberals, liderats per Pràxedes Mateo Sagasta, i els partits conservadors, liderats per Antonio Cánovas del Castillo.

La forma com els dos partits principals alternaven el poder de manera pacífica, sense violència.

El sistema polític amb dos partits dominants. Durant segles, els partits liberals i conservadors van governar Espanya amb un sistema estable.

Un període on els partits liberals liderats per Sagasta van governar Espanya.

Un període on els partits conservadors liderats per Cánovas van governar Espanya, amb un sistema estable

Un fracàs o una situació negativa marcada per la corrupció política i la ineficàcia.

Un sistema de govern local en el qual notables locals (Caciques) usaven la seva influència per manipular els processos electorals.

El 1909, la revolta popular a Barcelona contra l'enviament de tropes al Marroc, que va durar una setmana, provocant violència i l'incendi de diversos edificis. Va ser coneguda com a Setmana Tràgica.

La protesta popular a Barcelona va ser provocada per la conjuntura de l'enviament de tropes al Marroc i la desigualtat del sistema de reclutament que afectava principalment a les classes baixes.

La vaga general proclamada per Solidaritat Obrera, UGT i partits republicans, va ser un factor clau en la Setmana Tràgica, derivant en aldarulls i violència a Barcelona.

Durant la Setmana Tràgica, es van incendiar més de 80 edificis religiosos com a expressio del sentiment anticlerical de la població.

El govern de Maura va caure com a resultat de la Setmana Tràgica, ja que la seva resposta va ser considerada dura i injusta, així, liberal, i republicans van criticar la repressió.

El republicanisme es va enfortir després de la Setmana Tràgica, amb la creació del Partit Reformista el 1912 i l' increment d'obrers que es van unir al anarcosindicalisme.

Un sistema polític amb una única força dominant, controlant el poder i reprimint qualsevol oposició.

Un sistema electoral on es cometen irregularitats i trampes per manipular els resultats.

Un període històric a Espanya marcat per una profunda crisi política, econòmica i militar.

Un moviment social que defensa la unitat i la igualtat dels catalans, buscant una major autonomia.

Un sistema de sindicats d'inspiració anarquista que buscaven la revolució social.

Un moviment social que reivindicava drets laborals i millores per a la classe obrera.

La crisi econòmica mundial de 1929 va ser un dels factors que van contribuir al final de la dictadura de Primo de Rivera. La ineficàcia del règim a l'hora d'abordar la crisi va provocar un increment de l'oposició i la conflictivitat social. A més, la falta de suport popular i la pressió de la monarquia van obligar al rei Alfons XIII a demanar la dimissió del dictador.

El rei Alfons XIII va destituir Primo de Rivera amb la intenció de tornar a un sistema constitucional i celebrar eleccions. La seva decisió va ser influenciada per la creixent oposició al govern dels seus propis partidaris i la pressió pública. Després de la dimissió de Primo de Rivera, el rei va nomenar un nou govern, amb l'objectiu d'anunciar l'eleccions, però va ser incapaç de controlar les tensions polítiques.

El Pacte de Sant Sebastià va ser un acord entre els partits polítics d'esquerres, com els socialistes i els republicans, així com els nacionalistes catalans, amb l'objectiu d'enderrocar la monarquia. Aquest acord va ser un punt de gir cap al final de la dictadura i la transformació política d'Espanya.

El General Dámaso Berenguer va ser nomenat president del govern després de la caiguda de Primo de Rivera amb la missió de convocar eleccions municipals. L'objectiu del govern era realitzar un retorn progressiu a la normalitat constitucional, però la situació política era molt complexa. Aquestes eleccions es van convertir en un plebiscit sobre la monarquia, amb un resultat aclaparador en contra.

L'Almirall Aznar va convocar eleccions municipals al febrer de 1931, amb l'esperança de realitzar un retorn a la normalitat constitucional. No obstant això, l'oposició va convertir aquestes eleccions en un plebiscit sobre la monarquia, que va acabar per derrocar la monarquia en un resultat aclaparador.

La Casa de Maternitat i Escola d’Infermeres va ser un projecte de construcció creat durant el Govern de la Lliga Regionalista de la Mancomunitat, que tenia com a objectiu oferir assistència als desfavorits i millorar la salut.

La Mancomunitat va impulsar projectes per a reforçar la llengua i la cultura catalanes, com la creació de l’Institut d’Estudis Catalans el 1917 i la unificació ortogràfica de la llengua.

La Mancomunitat va promoure la creació de biblioteques populars, l'escola industrial i les escoles experimentals per a garantir l'educació i el progrés social dels ciutadans.

La Mancomunitat va crear la Junta de Museus per a catalogar i preservar el patrimoni cultural de Catalunya.

El Govern de Dato a Espanya era un govern que recolzava els països de la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i Imperi Otomà) durant la Primera Guerra Mundial. A Espanya, els sectors que donaven suport a aquesta aliança eren el clergat, l’exèrcit, la aristocràcia, les elits terratinents, l’alta burgesia, la cort i els carlistes.

Els sectors que van defensar el bàndol dels Aliats (França, Regne Unit, Rússia) durant la Primera Guerra Mundial a Espanya eren els regionalistes, els republicans, els socialistes, els professionals de classe mitjana i els intel·lectuals.

Espanya va mantenir una política de neutralitat durant la Primera Guerra Mundial, però va experimentar beneficis econòmics a través de l'augment de les exportacions i els beneficis empresarials. No obstant això, la situació dels treballadors va empitjorar, amb una petita pujada salarial i un augment del preu dels productes, desembocant en vagues obreres.

La crisi econòmica i social que es va produir després de la Primera Guerra Mundial va provocar un augment de la conflictivitat social a Espanya.

Un període de conflictes i esdeveniments que van desestabilitzar Espanya a principis del segle XX, marcat per la Primera Guerra Mundial i la crisi econòmica.

Un període de creixent malestar social a Espanya, impulsat per la Primera Guerra Mundial i la crisi econòmica.

La pujada descontrolada dels preus durant la Primera Guerra Mundial, que va afectar durament la classe obrera.

Una protesta massiva on treballadors van aturar les seves feines per reclamar millors condicions laborals i salaris.

La formació d'un nou sindicat, la CNT, que va promoure una nova forma d'organització obrera amb ideals anarquistes.

Una situació complexa a Andalusia, amb demanda de terrenys, millora de les condicions de vida i la necessitat de reformes.

Una situació complexa a Catalunya, amb demandes de readmissió dels acomiadats, increments salarials i la jornada de 8 hores.

La reducció dels salaris dels treballadors, un problema que va agreujar la situació a Catalunya i a la resta del país.

Una plaga que va afectar la producció del raïm i va agreujar la crisi agrària a Espanya.

Una tensió que va incrementar-se entre patrons i obrers durant la descomposició del sistema.

Un període d'aquesta època, amb l'augment d'assassinats i actes violents per part de diversos grups.

Una llei que va ser utilitzada per executar persones sense cap judici formal.

Un episodi on l'exèrcit espanyol va patir una gran derrota a Annual, amb moltes baixes i pèrdua de territori.

Un intent de reformar el sistema polític a Espanya, amb la intenció de crear una nova constitució i descentralitzar el poder.

La crisi política d'Espanya durant la descomposició del sistema va portar a la formació de diferents governs, sense una solució definitiva.