Restauració Borbònica (1874-1898)

Període de la història d'Espanya (1874-1931) caracteritzat pel retorn de la monarquia borbònica i l'establiment d'un sistema polític conservador.

Desembre de 1874, amb el pronunciament de Martínez Campos.

Sistema polític de la Restauració, creat per Antonio Cánovas del Castillo, profundament conservador i monàrquic.

Rei d'Espanya durant part de la Restauració Borbònica.

Principal ideòleg del sistema polític de la Restauració, el sistema canovista.

1931, amb la proclamació de la II República Espanyola.

Etapa (1898-1931) de la Restauració marcada per problemes polítics i la pèrdua colonial.

Període de dictadura militar a Espanya (1923-1930), inclosa dins la crisi del sistema de la Restauració.

Nova Constitució que va establir les bases del nou sistema polític espanyol, amb un caràcter conservador, enfocant-se en la Monarquia, la Religió i la Propietat. Va establir la sobirania compartida entre el rei i les Corts, però amb un gran poder al monarca.

El poder polític està compartit entre el rei i les Corts (Parlament).

Procés polític on es garantia que el poder es desplacés entre els dos partits amb un procediment pacífic. Això era possible gràcies al caciquisme.

Fenomen polític en què un líder local (caciq) utilitza recursos i influència per aconseguir el vot en les eleccions.

Dret al vot limitat a persones amb un nivell econòmic determinat.

Dret a votar de tots els ciutadans homes, sense restriccions econòmiques.

L'estat reconeix el catolicisme com a religió dominant, però permet altres creences privades.

El poder que executa i posa en marxa les polítiques.

El poder que crea i aprova lleis.

El poder encarregat de jutjar i administrar la justícia.

Document que estableix les normes i principis fonamentals del govern a Espanya el 1876

La Constitució de 1876 declara la religió catòlica com la religió de l'Estat, obligant la nació a mantenir el culte i els seus ministres.

La Constitució reconeix drets com la llibertat d'expressió, reunió i associació, limitats pel respecte a la moral cristiana.

Òrgan legislatiu bicameral format pel Senat i el Congrés de Diputats, amb poders legislatius compartits amb el rei.

Una de les dues cambres del Parlament espanyol (1876), amb membres elegits, vitalicis i de dret propi.

L'altra cambra del Parlament espanyol (1876), amb diputats elegits.

El poder de crear i aplicar lleis, compartit entre el rei i les corts.

Sistema polític espanyol on dos partits es van alternant pacíficament al poder, gràcies a pactes i frau electoral

Un dels dos partits principals de la política espanyola (1876), liderats per Antonio Cánovas.

Sistema polític a Espanya on dos partits (liberal i conservador) es van alternant en el poder, però mitjançant estratègies fraudulentes.

Partit polític liderat per Práxedes Mateo Sagasta, recolzat per classes mitjanes i burgesia. Defensava reformes i sufragi censatari.

Partit polític defensor de la monarquia, la propietat privada i l'ordre social, dirigit per Antonio Cánovas del Castillo.

Pràctiques fraudulentes utilitzades per assegurar el control polític durant el torn pacífic a Espanya.

Persones influents del medi rural que controlaven el vot a Espanya durant el torn pacífic.

Moviment polític tradicionalista i catòlic que s'oposava a la Restauració Borbònica.

Moviment polític que defensava la república com a forma de govern.

Moviment de treballadors que lluita per millorar les condicions laborals i socials.

El Partit Tradicionalista es va reorganitzar el 1890, creant assemblees locals anomenades Cercles i adoptant el nom de Comunió Tradicionalista.

El partit Catòlic Nacional, rebutja les aspiracions carlines i es presenta com a ultracatòlic. A Catalunya, Sardà i Salvany defensen la idea que el liberalisme és pecat.

El republicanisme a Espanya va experimentar una davallada i divisió interna després del fracàs de la Primera República.

Partit republicà moderat que es va integrar al Partit Liberal durant la Restauració. Dirigit per Emilio Castelar.

Partit Republicà Progressista (Ruiz Zorrilla), radicalitzat, va optar per la via insurreccional (acció violenta).

Partit Republicà que pretenia reunir les tendències republicanes, reunint als desencantats.

Partit centrat a Catalunya, amb Valentí Almirall com a figura destacada. Defensava una estructura federal per Espanya. I Josep Ma. Ribot va reforçar-lo (1883).

Coalició de partits republicans que van obtenir bons resultats a les eleccions de 1883 i 1886.

L'empobriment de la pagesia i la nova classe obrera van generar revoltes, reclams de terres i protestes per les condicions de treball.

Arriben les idees socialistes, anarquistes i la seva implantació a Espanya durant aquest periode.

Fondació de nous partits (PSOE) i sindicats obrers (UGT, CNT) i radicalització del moviment anarquista.

L'Associació Internacional de Treballadors (AIT) es va identificar estretament amb l'anarquisme a Espanya

Es va celebrar el 1870 a Barcelona i va donar lloc a la creació de la FRE (Federació Regional Espanyola de l'AIT).

La Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE) tenia un caràcter clarament anarquista.

Paul Lafargue, gendre de Marx, va introduir el socialisme marxista a Espanya el 1871.

Grup format per socialistes marxistes expulsats de la FRE, liderats per Pablo Iglesias.

Amb la Restauració, s'il·legalitzaren les organitzacions obreres a Espanya, forçant-les a la clandestinitat.

Nou nom de la FRE després de la legalització parcial, amb més afiliats i discussions internes.

L'anarquisme a Espanya es va dividir en anarcosindicalistes i anarcocomunistes a finals del segle XIX.

Anarquistes que defensaven l'acció col·lectiva dels treballadors a través dels sindicats i rebutjaven la violència.

Anarquistes que defensaven l'acció revolucionària violenta i directa.

Nou nom de la Nueva Federación Madrileña, liderada per Pablo Iglesias.

Nom adoptats per l'Agrupació Socialista Madrileña, formant el Partit Socialista Obrer Espanyol.

Sindicat d'orientació socialista independent, que volia millorar les condicions laborals negociant col·lectivament

Sindicat anarquista amb gran impacte a Catalunya.