La IIª Revolució Industrial (1870-1914) PDF - Imperialisme i colonialisme

La dominació europea del món Unitat 5 La IIª Revolució Industrial (1870-1914) i L’Imperialisme IMPERIALISME I COLONIALISME La dominació europea del món Unitat 5 1- El context econòmic i social II...

La dominació europea del món Unitat 5 La IIª Revolució Industrial (1870-1914) i L’Imperialisme IMPERIALISME I COLONIALISME La dominació europea del món Unitat 5 1- El context econòmic i social II Revolució Industrial ❑Nom que designa un període de gran creixement industrial que es va iniciar a finals del segle XIX, superada la crisi de 1873, i que duraria fins a1914. ❑El creixement es va produir gràcies a l’aplicació d’importants innovacions tècniques i l’aparició de noves fórmules empresarials que van permetre un espectacular desenvolupament de la producció, el comerç i dels transports. IMPERIALISME I COLONIALISME La dominació europea del món Unitat 5 1 - El context econòmic i social La II Revolució Industrial (1870-1914) - Millora de la dieta Creixement demogràfic -Avenços mèdics i sanitaris: Pasteur, Koch Augment natalitat provoca Disminució mortalitat Augment esperança de vida Desplaçaments de la població -1ª1/2 XIX: GB, Irlanda a EEUU, Canadà, Austràlia. Emigració a ultramar -Final XIX: Italians, eslaus i espanyols a Amèrica llatina. -Superpoblació rural causes -Salaris industrials baixos -Atur -Atracció nous països: oportunitats Països amb més emigració (1870-1900) El fenómeno creciente de los flujos migratorios mixtos Latinoamérica es un territorio que vive situaciones de desplazamiento prolongado como es el caso de Colombia, aunque también en el Caribe y en Centroamérica, el fenómeno de los flujos migratorios mixtos está aumentando en los últimos años. Esto supone que, en los movimientos migratorios hacia otros países, viajan no sólo inmigrantes por motivos económicos, sino también personas en necesidad de protección. Es el caso, por ejemplo, de muchos jóvenes que huyen de la violencia de las pandillas juveniles en El Salvador, Guatemala y Honduras, o de personas que huyen por cuestiones de género e identidad sexual, entre otros motivos. IMPERIALISME I COLONIALISME La dominació europea del món Unitat 5 1- El context econòmic i social Noves fonts d’energia -Netedat i flexibilitat -Facilitat i eficiència de la conversió en llum, calor, moviment. Avantatges -Adaptació individual a la màquina. ELECTRICITAT -Amb transformador: trasllat a llocs distants. -Comunicacions: telèfon, telègraf, ràdio. aplicacions -Transport: ferrocarril, metro, tramvia. -Oci:cinematògraf, fonògraf... permet -Canviar d’ubicació les empreses, -Augment de la productivitat. PETROLI -Explotació als EEUU. aplicacions -Il·luminació, -Calefacció, lubricants -Combustible: automòbils, vaixells, avions... Impulsen LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916) IMPERIALISME I COLONIALISME La dominació europea del món Unitat 5 1- El context econòmic i social Revolució dels trasports Nous mitjans de transport: FERROCARRIL Es van construir les xarxes ferroviàries. Innovació en el transport urbà: tramvia, ferrocarril metropolità Durada dels viatges transoceànics VAIXELL Ús de l’acer en la seva construcció s’escurça. Més potència dels motors S’afavoreixen les migracions europees. Obertura de nous canals: SUEZ i PANAMÀ: estimulen el comerç marítim BICICLETA Mitjà de transport popular apareix gràcies a la invenció del pedal i del pneumàtic Combinació del motor d’explosió, pneumàtic i petroli com a combustible. AUTOMÒBIL Karl Benz: 1r automòbil amb gasolina (1885) Producció massiva: a França (Armand Peugeot); EEUU (Henry Ford) AVIACIÓ 1r vol d’aviació= germans WRIGHT(1903) Fenomen industrial i militar. IMPERIALISME I COLONIALISME La dominació europea del món Unitat 5 1- El context econòmic i social A finals del XIX : es produeix gràcies a la col·laboració entre Innovació tecnològica empreses i investigadors: Vidre Fibres artificials Es descobreixen nous productes Cautxú o s’apliquen els ja existents: Tints químics Adobs químics alumini INDÚSTRIA SIDERÚRGICA: producció massiva d’acer i alumini METAL·LÚRGICA: automòbil i aparells elèctrics Nous sectors productius ELÈCTRICA: enllumenat, mitjans de transport, telecomunicacions QUÍMICA: nous productes: adobs, tints, fibres sintètiques, explosius. Producció d’acer (1880-1912) (en milions de tones) IMPERIALISME I COLONIALISME 1- El context econòmic i social La nova organització del capital Concentració empresarial Els gegants empresarials controlen el mercat Concentració horitzontal: empreses que treballen en un mateix sector productiu Concentració vertical: agrupament de societats que exerceixen activitats complementàries: carbó, mineral de ferro i siderúrgia. CÀRTEL: Associació d’empreses per restringir o limitar la competència. TRUST: fusió d’empreses diverses en una nova. HÒLDING: societat financera que posseeix capital en diverses empreses diferents per controlar les activitats. Monopoli: possessió d’un producte en exclusiva, imposant els preus sense control. IMPERIALISME I COLONIALISME 1- El context econòmic i social La nova organització del treball Aplicació del Taylorisme a la TAYLORISME fàbrica de Henry Ford FORDISME Mètode d’organització industrial cadena de muntatge a la producció d’automòbils que te com a finalitat l’augment de la productivitat Fabrica un gran nombre d’automòbils a baix cost Organització científica del treball Va augmentar els salaris als obrers especialitzats per convertir-los en consumidors Treball en cadena (estalvi de temps i de feina) Posa l’automòbil a l’abast de les classes mitjanes Més producció i reducció de costos Inici era del CONSUM MASSIU Vídeo Ford T  Estandardització Taylorisme Producció en Reducció del temps sèrie de fabricació Baixa el preu Producció massiva de cost Augment del Salari elevat poder adquisitiu Publicitat Estímul del consum Crèdit IMPERIALISME I COLONIALISME 2- L’imperialisme L’imperialisme ❑Va significar la fragmentació del món en dos grans pols: els països industrialitzats i els no industrialitzats. Els primers s’imposen als segons i resten sota la dependència directa o indirecta d’Europa. ❑Europa va imposar el model econòmic, els ideals i la cultura a gran part del planeta.  CAUSES DE L’IMPERIALISME A finals del segle XIX es produeix a Europa una crisi econòmica: LA GRAN DEPRESSIÓ (1873) Origen de la crisi: 1. La millora de les comunicacions possibilita l’arribada de grans quantitats de blat barat dels EEUU i de Rússia a Europa. Com a conseqüència els preus dels productes agraris cauen, i els beneficis també. 2. El manteniment de la producció provoca una crisi de sobreproducció que obliga a baixar també els preus dels productes industrials. Cauen els beneficis i moltes empreses tanquen.  CAUSES DE L’IMPERIALISME ECONÒMIQUES Establiment de nous mercats on exportar la producció industrial. Obtenció de primeres matèries i fonts d’energia en abundància i a baix cost Utilització de mà d’obra barata. POLÍTIQUES I MILITARS Augment del poder polític internacional mitjançant l’hegemonia colonial. Establiment de nous emplaçaments amb valor geoestratègic. DEMOGRÀFIQUES Disponibilitat de nous territoris on establir el flux migratori que es va produir a causa de l’enorme creixement de la població europea: explosió blanca (emigren 40 milions d’europeus) IDEOLÒGIQUES Difusió de concepcions racistes (defensen la superioritat de la raça blanca). Exaltació nacionalista dels grans estats colonials (deure de difondre la civilització europea a tot el món) Afany evangelitzador de les esglésies cristianes. IMPERIALISME I COLONIALISME 3. El repartiment del món A finals del segle XIX, les grans potències es reparteixen el món. S. XVIII 5 Estats europeus (Espanya, França, Portugal, Holanda i GB) tenien colònies, especialment a Amèrica. Les grans potències controlen el 85% del món: illes del Pacífic, s. XIX Àfrica, Àsia… Mapa mundial Països colonials: Anglaterra, França, Holanda. Després: Alemanya, Itàlia, EEUU, Japó... Espanya perdrà al llarg del segle totes les possessions a ultramar Del colonialisme a l‘ imperialisme Vídeo sobre l’imperialisme i el colonialisme COLONIALISME (vells Imperis) IMPERIALISME (XIX) Amèrica Àfrica, Àsia, Pacífic Són d’assentament: creen societats de Són d’ocupació: una minoria d’europeus tipus similar a l’Europea i es governen a exerceix el control sense tenir en ompte sí mateixos ña resta de la població. Ritme d’ocupació lent i limitat Molt ràpid Pocs conflictes Caràcter bel·licós IMPERIALISME I COLONIALISME 3. El repartiment del món Projecte anglès Crear un Imperi a l’Àfrica de nord a sud, de El Caire al Cap. Pretenien construir un ferrocarril d’un extrem a l’altre. D’aquesta manera van obtenir territoris rics en minerals (or, diamants) i de gran valor estratègic. Projecte francès Crear el seu Imperi d’oest a est. Des d’Algèria, va dominar el nord d’Àfrica (Marroc, Tunísia) estenent-se cap al Sudan. França i Anglaterra es van acabant enfrontant al Sudan. Anglaterra va fer impossible el projecte francès. Alemanya: va expandir-se par l’Àfrica central, evitant el projecte anglès. Tota aquesta zona es va convertir en una zona de conflicte que es va intentar solucionar a la CONFERÈNCIA DE BERLIN. IMPERIALISME I COLONIALISME 3. El repartiment del món IMPERIALISME I COLONIALISME 3. El repartiment del món Principals conflictes 1. CONFLICTE ANGLOBÒER, entre anglesos i colons holandesos. Els bòers (grangers) habitaven uns territoris rics en jaciments, fet que va despertar l’interès dels britànics, que van envair aquests territoris. Finalment el territoris bòers van quedar annexionats a l’Imperi Britànic. 2. CONFLICTE DE FASHODA, alt Nil (Sudan). Regió situada a l’est del llac Txad. França i Anglaterra aspiren a tenir-ne el domini, i per això s’inicia un conflicte armat entre les dues potències. Finalment França cedeix el territori al seu oponent. IMPERIALISME I COLONIALISME 3. El repartiment del món El cas del Canal de Suez El Canal de Suez és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869. Al moment de la inauguració, Egipte posseïa el 44% de les accions i uns 21.000 francesos la resta. El 1875 el paixà d'Egipte, a causa del deute extern del país, va posar a la venda la seva part de les accions del Canal. En una ràpida maniobra, el Primer Ministre d'Anglaterra, Benjamin Disraeli, va convèncer a la Reina Victòria de la necessitat de comprar-les per a prendre el control sobre la ruta cap a l'Índia, la colònia més rica d'Anglaterra. D'aquesta manera Anglaterra es va assegurar el domini del Canal i de passada un control sobre Egipte. IMPERIALISME I COLONIALISME El desmembrament de l’Àfrica IMPERIALISME I COLONIALISME 3. El repartiment del món CONFERÈNCIA DE BERLIN (1880) Dirigida pel canceller alemany Bismarck, pretenia posar condicions a l’expansió colonial però, en realitat, va repartir l’Àfrica entre EE.UU.i 14 països europeus, com si es tractés d’un pastís. Acords: La forma d’ocupació dels territoris africans (l’ocupació dóna dret a la possessió, només calia notificar-ho) Garantir la lliure circulació pels rius Níger i Congo, Establir el comerç d’esclaus, Creació de l’estat del Congo sota la sobirania del rei Leopold II de Bèlgica. IMPERIALISME I COLONIALISME 3. El repartiment del món CONFERÈNCIA DE BERLIN (1880) IMPERIALISME I COLONIALISME 3. El repartiment del món L’ocupació d’Àsia En l’ocupació d’Àsia es distingeixen dos períodes. Abans del S. XIX: els europeus només estaven presents a l’Àsia en alguns ports que possibilitaren el comerç. A partir del S.XIX: va començar la conquesta i el control del territori per part dels europeus, amb la consegüent oposició de la població indígena. Hi va haver lluites entre les potències per controlar el territori: França, Anglaterra i Holanda: sud-est asiàtic. Anglaterra i Rússia: Àsia central (Pèrsia, Afganistan, el Tíbet) EE.UU i Espanya: Filipines Japó i Rússia: Xina.  Àsia Àsia Central i Meridional, Birmània i Singapur Índia. L'organització del territori passa per diverses etapes: G.Bretanya - Prèvia: comerç i administració controlats per la Companyia Anglesa de les Índies. posseeix - Primera: després de la revolta dels Sipais (soldats indígenes de l’exèrcit britànic) es delega el govern als 500 prínceps indis. - Segona: 1876, administració directa de la Corona britànica amb un virrei (reformes econòmiques, administratives...). La reina Victòria es proclamada emperadriu. França Contxinxina, Cambodja i amb la Xina el Protectorat de Tonquin (1887). Tot aquest territori forma la Unió Indoxina, més el regne de Laos.  Holanda: Indonèsia Espanya : Filipines El cas de la Xina - Els anglesos li compren té i seda i li venen opi (de l’Índia). El govern xinés prohibeix l’entrada d’opi GUERRES DE L’OPI que finalitza amb el Tractat de NANQUIN a) Hong Kong passa a ser colònia britànica fins al 1997 (Xina) b) obertura de 12 ports al comerç internacional. - A finals del segle XIX, Xina va quedar dividida en tres zones: a) França controlava el sud-oest. b) GB el sud i el Yangtsé (Riu Blau). c) Rússia i Japó el nord-est. - Hi ha reaccions nacionalistes xineses que fracassaran: ALÇAMENT DELS CENT DIES i la REVOLTA DELS BÒXERS. - 1911: Fi de la presència europea i de l’imperi xinés amb la revolució i s’instaurarà una república. IMPERIALISME I COLONIALISME 4. Les noves potències imperialistes L’imperialisme dels EE.UU A final S. XIX es converteix en una potència econòmica Construcció del ferrocarril Causes Industrialització Nord-est del creixement Riquesa minera Política econòmic proteccionista a Abundància de terra Europa Enorme mercat interior Augment productivitat Dona lloc a - Agressiva política d’expansió interior: oest i sud - compra d'Alaska a Rússia (1867) Causes de l’expansió exterior. Bases ideològiques Darwinisme social EE.UU ha de competir amb els altres Estats per sobreviure Doctrina Monroe EE.UU ha d’intervenir en qualsevol part del món per defensar els seus interessos “Amèrica per als americans” Superioritat racial Anglosaxona  Àrees d’intervenció nord-americana: 1.Continent americà i Carib = zona d’expansió natural. 1. Cuba 2. Panamà 3. Nicaragua 4. República Dominicana 5. Haití 2.Oceà pacífic (situar bases navals). 1. Filipines 2. Hawaii 3. Illes Característiques de l’imperialisme americà No conquisten, interferien en el govern i controlaven els afers econòmics dels països dominats Intervenció militar en la formació de governs simpatitzants NEOCOLONIALISME Nova diplomàcia, anomenada la diplomàcia del dòlar Exemple: Guerra contra Espanya El 1898 esclatà el conflicte entre Cuba i Espanya. EE.UU intervé i derrota la flota espanyola. Cuba es declara independent i els EEUU van establir una base naval a l’illa i va mantenir durant molts anys els dret d’intervenció. IMPERIALISME I COLONIALISME L’expansionisme japonès Japó, després de la REVOLUCIÓ MEIJI (1867-1912) havia crescut molt industrial i demogràficament. Va passar de ser un estat feudal a una potència econòmica mundial L’Estat va impulsar la modernització seguint dues vies: 1. Industrialització 2. Expansió Es va expandir per proveir-se d’aliments i de matèries primeres. Defensar-se de la Xina i de Rússia (competidors més propers). Les zones que és interessaven al Japó eren Corea i Manxúria. Les va acabar controlant convertint-se en una potència imperialista.  Activitat Classroom Quadre sinòptic dels imperis colonials. IMPERIALISME I COLONIALISME 5. Les conseqüències del colonialisme L’administració colonial Suposen el control polític, econòmic, social i cultural dels pobles colonitzats. COLÒNIA No té govern propi, un governador nomenat per la metròpoli te tota l’autoritat. Sotmesos als interessos econòmics de la metròpoli. PROTECTORAT Té govern propi, que és normalment el mateix que existia abans de l’ocupació. És respectat oficialment per la metròpoli, però a la pràctica, està dominat per un govern paral·lel imposat per la mateixa. MANDAT Neix després de la Primera Guerra Mundial. La metròpoli es limita a exercir una certa tutela sobre el territori, en nom de la Societat de Nacions. DOMINI o COLÒNIA DE POBLAMENT Un grup de població procedent de la metròpoli s’assenta de manera permanent en el territori i organitza un govern propi, encara que està sotmès al control d’un governador nomenat per Anglaterra. Alguns dominis com Canadà, Nova Zelanda, Sud-Àfrica o Austràlia van arribar aviat a l’autogovern. IMPERIALISME I COLONIALISME 5. Les conseqüències del colonialisme La societat colonial era clarament racista; les diferències racials determinaven la posició social dels habitants de la colònia. La població indígena era explotada i tractada com a inferior. La superioritat militar i tècnica dels colonitzadors feia impossible qualsevol brot de protesta. IMPERIALISME I COLONIALISME 5. Les conseqüències del colonialisme L’impacte econòmic - La propietat de les terres, que acostumava a ser tribal, passa als colonitzadors. Es produeix l’expropiació de terres als indígenes - S’abandonen conreus tradicionals (subsistència familiar) i es substitueixen per monocultius amb plantacions amb un sol producte (cautxú, cacau...) er a l’exportació. - S’imposa l’economia de mercat i l’ús del paper moneda. - Els productes industrials provinents de la metròpoli desplacen els artesanals tradicionals. CONSEQÜÈNCIA: s’imposa un intercanvi desigual. La població indígena ha de treballar dur per produir matèries primeres que li són pagades molt barates, i amb prou feines aconsegueix els diners necessaris per comprar els productes de primera necessitat de la metròpoli.  L’impacte demogràfic Es redueix la mortalitat i augmenta la població: vacunes, mesures higièniques, hospitals. Es trenca l’equilibri entre població i recursos, generant fams. L’impacte social Es perd l’estructura social tribal i les antigues jerarquies. Es trenquen unitats ètniques forçant la convivència de grups tradicionalment enfrontats. Greus conflictes posteriors L’impacte cultural S’imposa la llengua, la cultura , religió de la metròpoli. Molts pobles perden la seva identitat per influència de la cultura occidental. Les formes de vida europees es difonen entre les classes altes indígenes.  La visió avui dia Activitats pàgines 90-91 Artícle El País https://elpais.com/internacional/2021-06-11/la -violencia-del-colonialismo-se-abre-paso-en-l a-memoria-colectiva-de-europa.html  Activitats EduBook Bloc 1. Activitat 2 Bloc 2. Activitat 7, 8, 10, 11, 12, 13 Bloc 3. Activitats 14 i 15 “L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seves raons no són interessos polítics sinó econòmics”. (C.A. Julien: “L’imperialisme colonial et les rivalités internationales”, 1947). “Sense oblidar la interpretació econòmica de l’imperialisme, diria, amb gust, que els recents estudis de casos particulars reforcen la proposta, segons la qual, els interessos dels mitjans financers van ser molt menys importants que les consideracions de poder nacional i de prestigi, per no dir res sobre la seguretat”. (W. Langer: “Foreing affaires”, 1962) Les justificacions de l’imperialisme “Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”. CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del capitalisme, 1917. El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món [...]. Anglaterra va prendre la davantera [...]. Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”. JULES FERRY: Tonquín i la mare pàtria, 1890. L’exaltació nacionalista En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica. CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896 Les colònies donen poder militar Afirmo que la política colonial de França, que la política s’expansió colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual és necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil general de les poténcies europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu. FERRY, J.: Discursos És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seves formes anatòmiques, pels seus instinits grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual desl negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los. “Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle”, 1872.