Dissenya el teu propi cercle PDF

DISSENYA EL TEU PROPI CERCLE Parla amb intenció Escolta amb atenció Cuida el benestar del cercle 1 Tota la informació que hem incorporat en relació amb els CERCLES va dirigida a donar idees sobre les carac...

DISSENYA EL TEU PROPI CERCLE Parla amb intenció Escolta amb atenció Cuida el benestar del cercle 1 Tota la informació que hem incorporat en relació amb els CERCLES va dirigida a donar idees sobre les característiques del cercle però també per a que cadascú pugui dissenyar- ne de propis, adaptats a les necessitats de cada grup. Cercles per l’acollida al setembre, per a l’acompanyament a tutoria, als projectes, a les matèries, cercles per l’equip educatiu i les famílies. La metodologia de cercle pot ser una de les metodologies centrals que ens ajudarà a crear comunitat, millorar el sentiment de pertinença i generar un clima amable per escoltar i ser escoltats. Una escola restaurativa és una escola que escolta, capaç de generar espais segurs i de confiança per fer-ho. Ara més que mai aquesta metodologia pot ajudar-nos a compartir, a reconèixer-nos, connectar, fer vincles, identificar necessitats i mirar de donar-hi resposta, a promoure la capacitat resilient de cadascú i de la comunitat. Hem aprofundit sobre les idees clau a tenir en compte per fer-los, hem compartit algun cercle ja dissenyat perquè serveixi d’inspiració. Ara, aportem recursos per a que cadascú, un cop consultada tota aquesta informació, en pugui dissenyar un a mida, tenir la informació clau i més teòrica de com fer-los és important, però serà imprescindible que els cercles que fem donin resposta a les característiques de cada grup, cada cercle, doncs, serà un cercle a mida fet i pensat per una situació concreta i un grup concret. En aquest document trobaràs: 1. Una síntesi de les fases del temps de cercle. 2. Una plantilla per poder dissenyar un cercle. 3. Preguntes per a les rondes d’inici i rondes de tancament. 4. Activitats de mescla i energitzants. 5. Una infografia sobre les tècniques a utilitzar en l’activitat principal. 1.SÍNTESI DE LES FASES DEL TEMPS DE CERCLE Ronda d'entrada Cada cercle comença amb una ronda d'entrada utilitzant l’objecte per parlar de manera seqüencial. Això fa que tothom s’hi involucri dient el seu nom (si encara no ens coneixem) i faci alguna contribució personal segons l’enfocament del cercle aquell dia i de la pregunta que fem. Activitat relacional Té l'objectiu de crear oportunitats perquè les persones es relacionin amb tot el grup de manera flexible, promovent el coneixement i la connexió entre tots i totes. Facilita el trencament de barreres i la generació d’un clima en què els 2 “grupets petits i exclusius” no tinguin pràcticament possibilitat de desenvolupar-se. Són activitats per passar-nos-ho bé i moure el grup per generar noves connexions pro-socials. Es proposa fer aquestes activitats relacionals prèviament a l’activitat principal amb l’objectiu de generar noves agrupacions que es derivin de l’activitat relacional proposada o joc. Activitat principal Aquesta fase se centra en un tema particular (educació sòcio- emocional, relacional, tutoria, sobre un tema de la matèria que estem treballant, etc.). És interessant que l’activitat la fem en petits grups o en parelles o utilitzant alguna tècnica cooperativa específica: 1,2,4, piràmide, carrusel, cercles concèntrics. La persona facilitadora explica els objectius de l’activitat i la metodologia al grup, munta els grups de treball cooperatius de manera flexible (per això va molt bé fer una activitat de mescla prèvia) i gestiona els temps: avisa del temps que tindran per fer l’activitat i avisa quan faltin uns 2 minuts per acabar l’activitat, utilitzant el senyal per trobar la calma. L’activitat principal podria ser fer una o dues rondes de paraules sobre un tema (cercle senzill), aleshores podem seguir amb les rondes seqüencials amb l’objecte. Reflexió Després d’aquestes activitats donem un temps per a la reflexió i posada en comú del que hem treballat en l’activitat. En aquesta ronda de paraules no cal utilitzar l’objecte i ho podem fer en format “crispetes” vol dir que sense un ordre preestablert els membres de cada grup o un dels seus representants posa en comú allò que han treballat. Activitat Energitzant Es proposen activitats que impliquin moviment corporal i joc. No s’ha de descartar passar-ho bé i riure tots junts/es i promoure el moviment físic. En funció de l'activitat principal, les dinàmiques emprades i el temps, aquesta fase es pot fer o no. Però tenir un moment de distensió i gaudi és del tot recomanable! 3 Ronda final En la ronda final o de tancament implica una ronda de paraula amb l’objecte per parlar de manera seqüencial, on s’invita a tothom a centrar-se en allò que s'emporta del cercle amb preguntes similars a: alguna cosa que m’emporto del cercle d’avui?, alguna idea nova que m’emporto a casa avui?, alguna cosa que m’interessa aprofundir?, etc 4 2.PLANTILLA TEMPS DE CERCLE Títol: Durada: A qui va dirigit: Material: Objectius: FASE DURADA DESCRIPCIÓ Ronda d’entrada Activitat de mescla Activitat principal Preguntes per a la reflexió Activitat energitzant Ronda de tancament A TENIR EN COMPTE: ADAPTACIONS: RECURSOS ASSOCIATS: 5 3.POSSIBLES PREGUNTES PER A LES RONDES D’INICI Les preguntes per a les rondes d’inici les poden decidir i fer les persones facilitadores del cercle i escollir-les en funció del tema que es treballarà en el cercle i del seu objectiu. Però també pots: - Imprimir les fitxes i posar-les en una caixa, demanar algú del grup que tregui una fitxa i que faci la pregunta. - Muntar cubs amb les preguntes, tirar el cub abans de començar el cercle i fer la pregunta que surti. - Demanar al grup que pensi preguntes per a les rondes d’inici i de tancament, que en faci fitxes i/o daus. Recorda revisar-les abans d’utilitzar- les. Totes les preguntes han de ser respectuoses! Implicar al grup és coresponsabilitzar-lo en el funcionament del cercle i la sessió. PER PROMOURE CONEIXEMENT MUTU Una cosa que m’hagi Un menjar que t’agradi? Una cosa que t’agrada fer agradat de les vacances. (menjar, esport, música, els caps de setmana? (del cap de setmana, pel·lícula, actor/a, etc.) aquest pont, el dia d’avui, etc.) Què t’agrada més el mar o Un valor que t’agrada que Quin esport d’aventura la muntanya, t’agraden tinguin els teus amics/les t’agradaria fer? teves amigues? igual, per què? Una cosa que t’agrada de Una joguina que t’agrada Una peça de roba que l’escola/l’estona molt o una joguina que t’agrada posar-te? d’esbarjo/la classe? t’agradava molt quan eres petit/a?... 6 AFIRMACIÓ Quin és l’origen del teu Una cosa que se’t dona Una habilitat que tinc nom? (aquesta pregunta bé fer? és______ caldrà preparar-la abans). Una cosa que he après a Una valor que tinc és____ Si fossis_______ fer últimament és_____ series______ per què? (planta, estació de l’any, color, etc.)... IMAGINACIÓ De quin color pintaries el Amb quin personatge Posa-li un títol de dia d’avui (la classe, la famós passaries un cap pel.lícula a la teva teva habitació, etc)? de setmana? setmana (dia, mes, curs,...) Si tinguessis un Que t’enduries a una illa On t’agradaria viure? superpoder, quin tindries i deserta? per què? Quin nom li posaries a un Si fossis una gota d’aigua En quin moment històric amic imaginari? Per què? on t’agradaria anar a t’hagués agradat viure? parar? En quin moment històric... t’hagués agradat viure? 7 EMOCIONS Avui em sento..... Una emoció que hagis Com et sents quan______ tingut en els últims tres dies Alguna cosa que t’hagi fet Quan estàs _______què _______ en els últims t’ajuda a sentir-te millor? dies? RELACIONS Una qualitat que valores Quin valors t’agrada que Alguna cosa que t’agrada d’un/a amic/a? tinguin els teus del grup classe? amics/amigues? Una persona que t’estimis De la teva família, a qui et T’és fàcil dir-li a les i una característica que li sembles? En què? persones que estimes que valores? les estimes? Per què? Quan ho fas com et sents? A tu t’agrada que et diguin que t’estimen?... EXPECTATIVES Alguna cosa que Alguna cosa que t’agradaria aconseguir t’agradaria aconseguir a la aquest trimestre (mes, dia, classe de________?... any, curs)?... 8 ESPECÍFIQUES PER MATÈRIES Si les matés fossin un Si fos una figura En quin període històric gelat, quin gust tindrien? geomètrica quina m’agradaria haver viscut i (pots fer-ho per a m’agradaria ser? per què? qualsevol matèria)...... Si fos un instrument Si fos una cèl·lula del cos, Si el projecte de____ fos musical quin m’agradaria quina seria? Per què? un color, de quin color ser i per què? seria?... POSSIBLES PREGUNTES PER A LES RONDES DE TANCAMENT Una cosa/idea que t’emportes Una cosa que t’emportes i En una paraula, què del dia/cercle/classe d’avui? una que no t’emportes del t’emportes del cercle cercle d’avui d’avui? Aquest cercle m’ha servit per Aquest cercle m’ha fet Compartir l’experiència ________________________. pensar de cercle ha estat _______________________. ______________.... 9 4.FITXES ACTIVITATS DE MESCLA I ENERGITZANTS Les activitats que llistem a continuació es podran realitzar en funció del número de persones del grup i de la distància física de seguretat de cada moment. Totes es poden adaptar, però en si mateixes requereixen atenció i són divertides, poden provocar que tendim a apropar-nos més del compte en fer-les, per això, si cal, abans de començar haurem de recordar les normes de seguretat, i mentre les estem fent també. A/B Fes una ronda assignant A o B a tots els integrants, demana que s’aixequin les A, que es moguin i busquin una cadira buida per asseure diferent a la que tenien. VERD i VERMELL Fes que cadascú s’assigni un dels dos colors: VERD o VERMELL. Invita els “VERDS” a posar-se drets i moure’s a la cadira buida que hi hagi a la seva esquerra. És clar que hi ha infinites variacions:  Invita a que s’aixequin i canviïn de llocs els “VERMELL”  Convida UN COLOR que es mogui DOS LLOCS a la seva dreta.  Assigna més colors diferents i dona diferents indicacions perquè canviïn de lloc. 10 AMANIDA DE FRUITA  Els participants estan asseguts en cercle.  El facilitador mira i assenyala a la persona a al seva esquerra i diu poma; mira a la següent i diu pera, a la següent plàtan.  Fa un gest indicant que segueixin la sèrie poma - pera - plàtan, fins que tothom té una fruita assignada.  Si diem “poma”, tots els que són “pomes s’aixequen i canvien de lloc. Fem el mateix amb les altres fruites. Si diu AMANIDA DE FRUITA, tothom ha de canviar de lloc Variacions: Podem canviar i de categories (tipus de bolets, tipus de llegums, tipus de mitjans de transport, colors, gèneres de pel·lícules, llibres, etc.). TOTS AQUELLS I AQUELLES QUE...  El facilitador retira la seva cadira i es posa al mig del cercle  Diu “tots aquells i aquells que…” i diu una característica (tinguin els cabells llargs, tinguin un animal domèstic a ca seva,..)  Els que compleixen la característica s’han d’aixecar i canviar de lloc. No val asseure’s al mateix lloc ni als dos més propers del costat.  El que es queda sense cadira passa enmig i passa a fer “el vent bufa per …” Variacions: Demanar que els que tenen una característica s’aixequin i es canviïn de lloc, sense treure cap cadira, ni posar-nos al mig. No cal que sigui una característica, pot ser quelcom que els agradi: tots aquells que els agrada passejar per la muntanya, tots aquells que els agradi la paella, etc. 11 JO MAI HE...  Traiem una cadira del cercle, i ens posem al mig del cercle.  La persona que està al mig del cercle, diu: “Jo mai he … “, visitat Rússia, per exemple. Tots els que mai han fet això, s’aixequen i es canvien de lloc.  El que queda sense cadira passa enmig i diu una condició nova per al canvi de lloc. “Jo mai he….” Variacions: Per menjar, m’agrada...; en el temps lliure m’agrada … Es pot demanar als participants una llista de preguntes d’aquest tipus, per anar fent, conèixer-nos millor i moure’ns de lloc. ORDENEM-NOS PER… Demanem al grup que tothom es posi dret i que s’ordeni en funció d’alguna categoria que ara direm, però ho han de fer sense parlar!. Per exemple:  Segons la data de naixement  Segons la talla de les sabates  Segons el nombre de viatges en avió que han fet en el darrer any  Segons el seu color preferit ... Les agrupacions no tenen perquè ser racionals, basta que es basin en un acord del grup. Es tracta que s’asseguin de nou amb l'ordre que es deriva de l’activitat. 12 FITXES ACTIVITATS ENERGITZANTS 123, GEST-2-3, GEST-GEST-3, GEST-GEST-GEST Necessitaràs un col·laborador/a per explicar l’activitat.  Demana al teu col·laborador que es posi davant teu i digues-li que començareu a contar fins a 3, dient cadascú un número per torn.  Tu dius 1, ell/a 2, tu dius 3, ell/a 1, tu dius 2, ell/a 3, etc., fàcil, oi?  Fes parelles amb el grup i demana’ls-hi que vagin fent el mateix.  Ara explica la següent fase, piques de mans (substitueixes verbalitzar l’1 pel gest), el teu col·laborador diu 2, tu dius 3, ell pica de mans, tu dius 2, etc.  Explica la següent fase: tu piques de mans en lloc de dir 1, el teu col·laborador es toca el cap en lloc de dir 2, etc.  Ara explica l’última fase del joc, afegeix una acció, un gest pel número 3 així que tota la seqüència serà amb gestos i no amb números (picar de mans, tocar-se el cap, rascar-se el genoll). Convida a tothom a que ho faci, els gestos de cada parella seran diferents, cadascú ha de decidir el gest que vol utilitzar per a cada número). FORMES DE CAMINAR 1. Fes grups de 6 persones. 2. El primer de la filera es posa a caminar d’una manera concreta i en aquest primer moment serà el model a seguir. 3. El segon el segueix, i tota la fila també, mirant de caminar com la persona que tenen al davant. 4. Quan ha fet un parell de voltes, el primer passa a darrera i ara és el que era segon qui fa de model i el següent de la filera observa i imita la seva forma de caminar. No cal caminar de manera estranya. És un exercici d’observació. Variacions:  Els i les imitadors/es són un parell o més.  El qui camina pensa en una manera particular de caminar, no en la seva.  Per parelles, tots i totes fa l’exercici. Quan el facilitador/a diu GIRA giren rols; quan diu ATURA, s’aturen, caminen una mica i cerquen noves parelles.  El qui guia no només camina, sinó que fa gestos amb els braços o altres 13 COMPTAR COM SI FÓSSIM NOMÉS UN/A  Asseguts o drets en cercle, el grup prova de comptar fins a deu (o a vint!) com a grup.  Únicament una persona pot dir cada un dels nombres.  Es comença a comptar 1, 2...  Si dues o més persones diuen un número al mateix temps, s’ha de tornar a començar. FEM DE MIRALL En posem en parelles. Una de les persones integrants de la parella farà moviments, gestos, l’altra persona li ha de fer de mirall, fent els mateixos gestos que fa la seva parella. Després d’un minut canviem el rol, la persona imitadora passa a fer els moviment, i tornem a fer el mateix. 14 FORMES DE CAMINAR  Demanem que en grups de 6 persones es posin en filera.  El primer de la fila es posa a caminar d’alguna manera concreta, en aquest primer moment serà el model a seguir.  El segon el segueix, i tota la fila també, mirant de caminar com la persona que tenen al davant.  Quan ha fet un parell de voltes, el primer passa a darrera i ara és el que era segon que fa de model i el següent de la filera observa i imita la seva forma de caminar No cal caminar de manera estranya. És un exercici d’observació Variacions:  Els imitadors són un parell o més  El que camina, pensa una manera particular de caminar, no la seva  Per parelles, tots fan l’exercici, quan el facilitador diu GIRA giren rols; quan diu ATURA, s’aturen caminen una mica i cerquen noves parelles El que guia, no només camina, sinó que fa gestos amb els braços o altres parts del cos (espatlles, malucs, mans, dits, …) NOM-QUALITAT POSITIVA  Els participants estan drets en cercle.  La primer persona diu el seu nom i una qualitat positiva que comenci pel seu nom, per exemple: Sílvia-Sàvia. El següent repeteix el nom i la qualitat de la primera persona que ha parlat i seguidament diu el seu nom i una qualitat positiva seva que comenci per la mateixa lletra que el seu nom, per exemple: David-Divertit. El tercer va sumant, i així consecutivament. Bon joc per aprendre noms en un grup que no es coneix! Variacions: es pot fer només amb una afició, i fent-ho gestualment. 15 SÍL·LABES ACTIVES 1. Els participants estan drets en cercle. 2. La primera persona diu el seu nom i, per cada síl·laba fa un gest (moure les mans, tocar-se el cap, pica de mans, per exemple). Els altres repeteixen les síl·labes i fan els gestos. 3. La segona persona diu el seu nom de la manera indicada, el grup repeteix el nom i gestos i, a continuació va dient el nom i gestos dels que ho han dit abans Molt bon joc per aprendre noms en un grup que no es coneix. Variacions: fer només un gest per nom. 16 5.TÈCNIQUES PER A L’ACTIVITAT PRINCIPAL 17