Protecció del medi en infraestructures viàries PDF

**resum** Els projectes d'infraestructures viàries incorporen un seguit de **mesures correctores** d\'impacte ambiental per tal de suprimir, reduir o localment compensar les afeccions sobre el medi. Les principals mesures relatives a **l\'impacte sobre les aigües i ecosistemes associats** són: min...

**resum** Els projectes d'infraestructures viàries incorporen un seguit de **mesures correctores** d\'impacte ambiental per tal de suprimir, reduir o localment compensar les afeccions sobre el medi. Les principals mesures relatives a **l\'impacte sobre les aigües i ecosistemes associats** són: minimització de l'ocupació de cursos fluvials mitjançant obres de fàbrica, evitar la col·locació de fonamentacions de les obres de fàbrica en la llera inundada; revegetació i adequació de les lleres afectades; construcció de basses de decantació; construcció de guals provisionals sobre torrents, rius i rieres; gestió de les surgències d'aigua provocades per l'excavació de túnels o de desmunts; etc. Les principals mesures relatives a **l\'impacte sobre la gea i el paisatge** consisteixen en: minimitzar el moviment de terres amb un acurat anàlisi del balanç de terres; estudi dels talussos acurat en funció dels elements geotècnics i paisatgístics; limitar l'afectació sobre el territori al mínim possible restaurant i revegetant totes les àrees afectades; acurat estudi de les zones de préstec i abocadors segons la sensibilitat/fragilitat del medi; mesures per la prevenció de l'erosió en els nous talussos; anàlisi i planificació dels accessos a l'obra; marcatge estricte de l'àrea d'ocupació de les obres; conservació de la terra vegetal; tractament i gestió de residus; etc. Les mesures sobre l\'ocupació, **l\'efecte barrera i la fragmentació** dels sistemes naturals es plantegen per suprimir, reduir i/o compensar les afeccions de caràcter permanent, com: la fragmentació, modificació o reducció d\'habitats, l\'efecte barrera (i en conseqüència la possible fragmentació de poblacions, l\'alteració de fluxos migratoris, etc.) i l\'increment de mortalitat associada a determinats elements de la infraestructura (col·lisions contra el tancament perimetral, per exemple) o a la seva utilització (atropellament i accidents, etc.). Les principals mesures correctores són: construcció d'obres de fàbrica i condicionament de passos inferiors, superiors i obres de drenatge per al pas de fauna, construcció de túnels i falsos túnels; passos de fauna específics, sistemes per impedir l'accés a la calçada (tancament perimetral, passos canadencs, barreres olfactives o sonores, etc), durant les obres: marcatge estricte de l'àrea d'ocupació i utilització de la traça com a indret de pas; protecció de la vegetació natural, revegetació; restauració d'accessos provisionals, d'ocupacions temporals i permanents i de trams de carretera fora d'ús; respecte dels períodes d\'alta sensibilitat de la fauna; etc. Pel que fa a les infraestructures lineals en servei, les mesures de **desfragmentació** són: instal·lació de tancament perimetral, que guiï la fauna cap als passos de fauna i altres elements de connectivitat; gestió dels marges (estassada de vegetació), dispositius varis (disuasoris), condicionament de les estructures transversals existents per adaptar-les a pas de fauna i construcció de noves estructures per a la permeabilitat de la via, construcció de viaductes i ecoductes, restauració d'hàbitats en terrenys propers als punts permeables de la via i actuacions de restauració de corredors ecològics, pantalles acústiques o motes de terra, paviments fonoabsorbents, minimització de la contaminació lumínica. Les principals mesures sobre **la contaminació acústica** que es plantegen per reduir el soroll provocat pel trànsit i temporalment per la pròpia obra són: limitar l\'execució d\'activitats sorolloses; utilització de compressors, perforadores i equipament de baix nivell sònic; construcció de túnels o falsos túnels, utilització de ferm sono-reductor; barreres o pantalles acústiques; limitació de la velocitat i del trànsit de vehicles; tractaments en façana, etc. Les principals mesures relatives a **l\'impacte sobre el patrimoni cultural** són: marcatge estricte de l'àrea d'ocupació de les obres; prospecció i posterior seguiment arqueològic/arquitectònic durant la fase de moviments de terres; recol·locar els possibles elements de patrimoni cultural afectats per l'obra en noves ubicacions. En quant a la **prevenció d'incendis forestals** a les carreteres, existeix una normativa específica de tractament de la vegetació en les àrees confrontants amb les vies de comunicació per reduir la possibilitat d\'inici de foc, disminuint la càrrega de combustible; és el Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s\'estableixen mesures de prevenció d\'incendis forestals en les àrees d\'influència de carreteres. El Decret estableix mesures de prevenció d\'incendis forestals durant el període comprès entre el 15 de març i el 15 d\'octubre de cada any (aquest termini és modificable), a les àrees d\'influència o franja de 500 metres que envolta les carreteres, les autovies i les autopistes de Catalunya, sigui quina sigui la seva titularitat, que transcorrin per terrenys que són forestals segons l\'article 2 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, inclosos en els termes municipals declarats d\'alt risc d\'incendi forestal pel Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals. La normativa defineix **la zona de seguretat** (franja d'un metre a partir de l'aresta exterior de paviment lliure de vegetació arbustiva) i **la zona de protecció** (franja de 2-3m, en funció de si es tracta de vies preferents o convencionals, formada per massa arbrada i/o arbustiva aclarida) i estableix els criteris quant a revegetació de talussos (evitar les espècies més inflamables). La normativa inclou factors a tenir en compte en les avaluacions d\'impactes ambientals en la construcció de noves infraestructures, referents a mapes de combustibilitat, continuïtat de la massa forestal, graus d\'inflamabilitat de la vegetació i anàlisi dels incendis produïts a la zona que travessa la nova via de comunicació. **ÍNDEX** [ [Mesures correctores de l\'impacte ambiental de les obres de carreteres] 1](#mesures-correctores-de-limpacte-ambiental-de-les-obres-de-carreteres) [[1.1] [Mesures relatives a l\'impacte sobre les aigües i ecosistemes associats] 2](#mesures-relatives-a-limpacte-sobre-les-aig%C3%BCes-i-ecosistemes-associats) [[1.2] [Mesures relatives a l\'impacte sobre la gea i el paisatge] 4](#mesures-relatives-a-limpacte-sobre-la-gea-i-el-paisatge) [[1.3] [Mesures sobre l\'ocupació, l\'efecte barrera i la fragmentació dels sistemes naturals] 6](#mesures-sobre-locupaci%C3%B3-lefecte-barrera-i-la-fragmentaci%C3%B3-dels-sistemes-naturals) [[1.4] [Mesures sobre la contaminació acústica] 11](#mesures-sobre-la-contaminaci%C3%B3-ac%C3%BAstica) [[1.5] [Mesures relatives a l\'impacte sobre el patrimoni cultural] 13](#mesures-relatives-a-limpacte-sobre-el-patrimoni-cultural) [ [Prevenció d\'incendis forestals a les carreteres] 14](#prevenci%C3%B3-dincendis-forestals-a-les-carreteres) [[2.1] [Normativa a Catalunya] 14](#normativa-a-catalunya) [[2.2] [Zones de seguretat i de protecció] 15](#zones-de-seguretat-i-de-protecci%C3%B3) [[2.2.1] [Zona de seguretat] 15](#zona-de-seguretat) [[2.2.2] [Zona de protecció] 15](#zona-de-protecci%C3%B3) [[2.3] [Continguts específics dels estudis d\'impacte ambiental] 16](#continguts-espec%C3%ADfics-dels-estudis-dimpacte-ambiental) [[2.4] [Criteris quant a la revegetació de talussos] 16](#criteris-quant-a-la-revegetaci%C3%B3-de-talussos) [ [Bibliografia] 17](#bibliografia) [[3.1] [Normativa] 17](#normativa) [[3.2] [Llibres] 18](#llibres) [[3.3] [Apunts] 18](#apunts) [ [annexes] 19](#annexes) [[4.1] [Revegetació.] 19](#revegetaci%C3%B3.) [[4.2] [Condicionament d'obres de drenatge per al pas de fauna.] 19](#condicionament-dobres-de-drenatge-per-al-pas-de-fauna.) [[4.3] [Regulació de les infraestructures del transport amb la llei 16/2002 de contaminació acústica i el seu reglament.] 19](#regulaci%C3%B3-de-les-infraestructures-del-transport-amb-la-llei-162002-de-contaminaci%C3%B3-ac%C3%BAstica-i-el-seu-reglament.) [[4.4] [Apantallaments acústics.] 19](#apantallaments-ac%C3%BAstics.) [[4.5] [Decret 130/1998 de mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres.] 19](#decret-1301998-de-mesures-de-prevenci%C3%B3-dincendis-forestals-en-les-%C3%A0rees-dinflu%C3%A8ncia-de-carreteres.) [[4.6] [Protecció del medi nocturn.] 19](#protecci%C3%B3-del-medi-nocturn.) **Protecció del medi en infraestructures viàries:** Mesures correctores de l\'impacte ambiental de les obres de carreteres ====================================================================== En les fases d'elecció d'alternatives i definició de solucions constructives del projecte d'una carretera, es planteja estalviar i/o minimitzar, fins a uns límits compatibles amb el medi, el conjunt de possibles afeccions que suposa una obra de carreteres. Tot aquest procés es planteja a partir dels Estudis d'Impacte Ambiental i la corresponent Declaració d'Impacte Ambiental (DIA). En el marc del procés **d'avaluació de l'impacte ambiental**[^1^](#fn1){#fnref1.footnote-ref}, es redacta un Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) de l'Estudi informatiu. Els vectors que ha de considerar, com a mínim, l'EIA (d'acord amb la *Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental)* són: l'avaluació d'efectes sobre la població, la salut humana, la fauna, la flora, la biodiversitat, el sòl, l'aire, l'aigua, els factors climàtics, el canvi climàtic, el paisatge, els béns materials inclòs el patrimoni cultural i la interacció de tots aquests factors, durant les fases d'execució, explotació i demolició, si escau, del projecte. A destacar que la llei d'avaluació ambiental té en compte, per primera vegada el canvi climàtic, i que en 2017 es va aprovar la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic, la primera llei dedicada integrament al canvi climàtic, Una vegada analitzats tots els vectors, l'EIA proposa una sèrie de mesures correctores, en el cas que s'hi produeixin impactes, per tal de minimitzar-los. Aquestes mesures es tenen en compte a l'hora de valorar els diferents impactes. La quantificació d'aquests impactes és difícil i normalment s'efectua en termes qualitatius mitjançant la definició d'impactes compatibles, moderats, severs i crítics (inacceptables), segons el grau d'afecció al medi que suposen. Finalment, l'avaluació d'impacte ambiental culmina amb la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA), informe preceptiu i vinculant, per part de l'òrgan ambiental facultat, que s'emet sobre l'Estudi Informatiu. La DIA fixa les mesures correctores que s'han d'implementar i també pot dictar mesures correctores i compensatòries suplementàries, si escau. Totes les mesures, tant les que provenen de l'EI i que la DIA ha corroborat, com les addicionals que fixa la DIA, es desenvolupen, posteriorment, en el projecte constructiu. Amb tot, existeixen projectes que desenvolupen la totalitat o part de les mesures correctores d'impacte ambiental en un projecte específic, normalment un projecte complementari al projecte de carreteres, que concreta, desenvolupa, valora i defineix les condicions d'execució d'aquestes mesures. Esquemàticament, per a les diferents fases de concepció, desenvolupament i explotació d'una carretera, les accions a portar a terme són: +-----------------------+-----------------------+-----------------------+ | Estudis previs, | → | Prevenir els impactes | | viabilitat i | | i plantejar mesures | | informatius | | correctores | +=======================+=======================+=======================+ | Projectes de traçat i | → | Mesures de mitigació | | constructius | | i compensació. Bon | | | | disseny. Fomentar les | | | | millors tècniques | | | | disponibles. | +-----------------------+-----------------------+-----------------------+ | Construcció / obra | → | Vetllar per | | | | l'adequada aplicació | | | | de les mesures | | | | correctores i bones | | | | pràctiques ambientals | | | | a l'obra | | | | | | | | adoptades | +-----------------------+-----------------------+-----------------------+ | Funcionament / | → | Mesures de seguiment | | explotació | | de l'efectivitat de | | | | les mesures aplicades | | | | i procedir al seu | | | | manteniment o | | | | correcció, si | | | | s'escau. | +-----------------------+-----------------------+-----------------------+ A tall d'exemple (i com es veurà en els apartats següents) les mesures correctores d'impacte que s'executen en projectes de carretera poden ser: la restauració de talussos i d'abocadors, els apantallaments acústics, el condicionament de passos de fauna, el tractament de terres vegetals provinents de l'obra, les mesures relatives a la prevenció d'incendis forestals, etc. Mesures relatives a l\'impacte sobre les aigües i ecosistemes associats ----------------------------------------------------------------------- Aquestes mesures es plantegen per suprimir, reduir i/o compensar els impactes que el projecte de carreteres pot produir, ja sigui directament a les aigües superficials o subterrànies, o a l'estructura de comunitats naturals que estan íntimament relacionades amb aquestes. A nivell d'exemple, es poden comentar els possibles impactes produïts per l'afectació de la carretera en les lleres naturals, ja sigui pel possible efecte barrera, destrucció d'hàbitats de ribera, contaminació durant l'execució de les obres d'aigües superficials, etc. Igualment podem tenir possibles impactes per l'afectació a sistemes aqüífers amb intervencions que modifiquin nivells freàtics que provoquin l'assecament de captacions, manca d'aigua disponible per a la vegetació, etc. Com a mesures correctores en fase de projecte cal citar: - **Protecció i minimització de l'ocupació de cursos fluvials** mitjançant obres de fàbrica en lloc de terraplens, sempre de manera raonable. - **Evitar la col·locació de fonamentacions de les obres de fàbrica en la llera inundada**. Pel que fa a ponts i viaductes, mitjançant els quals se superin les lleres, es procedirà de manera que tant la llera com la vegetació de ribera que hi pogués haver en resultin mínimament afectades. Per tant, el disseny d\'aquestes estructures tindrà en compte el fet de no interrompre la llera, és a dir, minimitzar la col·locació de piles dins la llera, i evitar que cap estrep afecti sensiblement la vegetació de ribera. Així mateix, les operacions de moviment de terres, necessàries per construir viaductes, es programaran en el període en què el cabal circulant de la llera sigui el menor. - Quant a **la hidrologia subterrània,** situar l'element inferior de la carretera a ser possible per sobre del nivell freàtic, minimitzar les interferències amb els fluxos d'aigua subterrània i mantenir la taxa d'infiltració en les zones de recàrrega. - **Anàlisi i planificació dels accessos a l'obra**, amb especial cura de l'afectació dels drenatges naturals (anàlisi per optimitzar la seva utilització pel trànsit d'obra). - **Revegetació i adequació de les lleres afectades**. Dintre les operacions de restauració i integració ambiental, l\'afectació a qualsevol llera, i consegüentment la seva restauració, implica que s\'hagi de restablir a les seves condicions inicials, tant pel que fa a la llera com a la vegetació de ribera afectada, mitjançant tractaments específics i tècniques de bioenginyeria, que s\'hauran d\'executar immediatament després de finalitzar les obres en aquesta zona. Les actuacions a realitzar durant l'execució de les obres quant a la protecció dels sistemes fluvials es basen en l'organització de l'obra i els processos constructius que minimitzin les afectacions a les lleres naturals a nivell d'ocupació temporal, camins d'accés, etc. D'entre aquestes actuacions se'n poden destacar les següents: - **Construcció de basses de decantació** per prevenir l'increment de la terbolesa de l'aigua i el rebliment de rieres amb materials procedents de l'obra. Cal preveure la neteja i el manteniment d'aquestes basses. Un altre mètode eficaç i econòmic per evitar que s\'incrementi la terbolesa de l\'aigua de qualsevol curs fluvial, com a conseqüència de l\'arrossegament de sòlids o per treballs de moviment de terres prop de lleres, consisteix en la instal·lació de barreres de retenció de sediments mitjançant bales de palla de cereals. Permeten la circulació de l\'aigua tot i retenint fins a un 75% dels sòlids arrossegats. - - **Construcció de guals provisionals sobre torrents, rius i rieres.** - **Gestió de les surgències d'aigua provocades per l'excavació de túnels o de desmunts**. El tractament de les aigües procedents de l\'excavació de túnels consisteix a recollir les aigües generades per l\'operació d\'excavació i del gunitatge, concentrar-les i decantar-les atesa l\'alta concentració en sòlids i de ciment que presenten. Per a depurar-les es conduiran a una bassa de decantació impermeabilitzada per decantar els sòlids i neutralitzar el pH. - **Sotmetre a depuració les aigües residuals sanitàries generades en les instal·lacions de l'obra.** Les principals actuacions a realitzar durant la fase d'explotació són: - **Regular l'aplicació d'antigelades i insecticides.** - **Formular plans i mesures d'emergència per als vessaments accidentals.** Mesures relatives a l\'impacte sobre la gea i el paisatge --------------------------------------------------------- Aquestes mesures es plantegen per suprimir, reduir i/o compensar els impactes que el projecte de carreteres pot produir principalment sobre la geologia, la geomorfologia, l'edafologia, l'ús del sòl i el paisatge. A nivell d'exemple, es poden comentar els possibles impactes produïts per l'afectació de la carretera en ocupar nous terrenys, per la construcció de talussos de desmunt i terraplè provocant una desestabilització dels vessants naturals i un agreujament dels fenòmens erosius, per la destrucció directa de la capa edàfica en la superfície ocupada per la carretera, per la transformació de les característiques naturals del territori, etc. Com a mesures correctores en fase de projecte cal citar: - **Minimitzar el moviment de terres amb un acurat anàlisi del balanç de terres** i un estudi global d'aquest balanç per trams adjacents d'una mateixa carretera. Es tracta d'intentar aprofitar el material sobrant dins la mateixa obra. - **Estudi dels talussos** acurat en funció dels elements geotècnics i paisatgístics i minimització de l'alçada d'aquests mitjançant: l'estesa de talussos a pendents 3H:2V o inferior, combinació de diferents pendents, utilització de tècniques d'execució de desmunts diferents a les convencionals (p.ex. Talús Royal.®), utilitzar tècniques de bioenginyeria per la restauració de talussos de pendent elevat (p.ex. T-verd),\... - **Limitar l'afectació sobre el territori al mínim possible**, tot plantejant la integració paisatgística de la infraestructura mitjançant activitats de **restauració i revegetació** de talussos i de tots els espais afectats per les obres. - **Acurat estudi de les zones de préstec i abocadors segons la sensibilitat/ fragilitat del medi:** Utilitzar com a zones de préstec extraccions a cel obert degudament legalitzades. Ubicació dels abocadors permanents i/o temporals de terres de l'excavació en zones de mínima afectació ecològica i paisatgística. Afavorir la utilització dels sobrants de terres per a restauració de zones de préstec. Compliment de la legislació específica vigent (veure apartat de normativa). - **Mesures per la prevenció de l'erosió en els nous talussos**: \- Canalització de les aigües d'escorrentiu per evitar que incideixin en superfícies erosionables (talussos de desmunt i terraplens, estreps de viaductes, reblerts de falsos túnels, etc.); \- Estesa de terra vegetal o emmacats de pedra en els talussos; \- Realització i manteniment de sembres i hidrosembres; \- Instal·lació de mantes i malles orgàniques biodegradables. Actuacions a realitzar amb anterioritat a l\'inici de les obres: - **Anàlisi i planificació dels accessos a l'obra**. Els criteris a tenir en compte són: utilitzar la traça com indret de pas, utilitzar camins existents minimitzant l'obertura de nous camins, ajustar l'amplada dels nous camins a l'estrictament necessària i preveure'n la posterior restauració. - **Replanteig i localització d\'instal·lacions, segons l\'aptitud d\'ús/qualitat --fragilitat del medi**: Amb caràcter previ a qualsevol activitat o operació, les instal·lacions auxiliars i altres elements necessaris per a la correcta execució de l\'obra (oficines d\'obra, aparcaments del personal, abocadors, préstecs, plantes de formigó en massa o de prefabricats, planta de picolament i selecció d\'àrids, abassegament de materials i àrids, parcs de maquinària, tallers, etc.,\...) hauran d\'estar previstes i la seva ubicació reflectida en els corresponents plànols, segons la classificació de zones com a excloses, restringides o admissibles. Les principals actuacions a realitzar durant l'execució de les obres són: - **Marcatge estricte de l'àrea d'ocupació de les obres**, mitjançant l'encintat o abalisament (permet minimitzar la superfície afectada i d'aquesta manera evitar impactes innecessaris). - **Realitzar tasques de conservació de sòls i de gestió dels materials edàfics.** Amb el **decapatge** i els **abassegaments temporals** de terra vegetal es tracta de retirar la capa superior de sòl que pugui ser afectada per l'obra (gruix variable d'entre 10 i 50 cm), i l'apilament d'aquesta per la seva posterior utilització en els processos de restauració, i si cal, **millora** d'aquestes terres per la seva posterior **estesa** (esmenes orgàniques amb fems, llots de depuradora, compost de residus sòlids urbans,\...). - **Protecció de la qualitat atmosfèrica en quant a la contaminació de l'aire**. Es basa en realitzar un **reg periòdic** de les superfícies de rodada per a la minimització de la pols generada pel trànsit de materials i maquinària. Quant a l\'execució de les perforacions per a les càrregues d\'explosiu s\'utilitzaran equips que disposin de mecanismes captadors de pols (sempre que tècnicament sigui possible) per minimitzar la contaminació acústica. - **Tractament i gestió de residus**. S\'haurà d\'establir un sistema de recollida dels residus contaminants generats en l\'obra (fonamentalment olis i greixos, lubricants usats, combustibles, restes d\'aglomerats bituminós i els seus components, etc.) i ser gestionats d\'acord amb el que estableix la normativa relativa a gestió de residus (transferència a gestor autoritzat mitjançant transportista, també autoritzat). S\'estableix la necessitat de definir punts de recollida i emmagatzematge temporal d\'aquests residus per la seva posterior transferència al gestor autoritzat amb el doble objectiu d\'evitar la infiltració al terreny de possibles vessaments de les substàncies allí emmagatzemades (impermeabilització) i possibilitar-ne la recollida. - **Desmantellament** d\'instal·lacions temporals, neteja del terreny i condicionament de les superfícies afectades. Com a mesures complementàries específiques **d'integració paisatgística** podem citar: la construcció de falsos túnels en embocadures de túnels i en grans trinxeres, construcció de murs verds de contenció de terraplens, construcció de murs amb gabions de terra a peu de desmunt, construcció de motes de terra, adequació de les instal·lacions dels serveis associats a les infraestructures (transformadors, casetes, àrees de descans), envelliment artificial de talussos en roca, pintat d'elements construïts, superfícies gunitades i elements formigonats, respectar la tipologia constructiva de la zona,... Mesures sobre l\'ocupació, l\'efecte barrera i la fragmentació dels sistemes naturals ------------------------------------------------------------------------------------- Aquestes mesures es plantegen per suprimir, reduir i/o compensar els impactes que els projectes de carreteres poden produir principalment sobre la vegetació, la flora i la fauna. Les infraestructures lineals són considerades com un dels principals responsables de la fragmentació del territori que han provocat una disminució de la connectivitat i de la funcionalitat ecològica en extensos àmbits territorials. En el cas de les espècies faunístiques, aquestes provoquen la fragmentació dels seus hàbitats, la separació de les seves poblacions i la limitació dels seus desplaçaments. Un altre efecte de les carreteres és la mortalitat que pateixen nombroses espècies quan intenten travessar-les: atropellaments, xocs,\... També cal citar els efectes associats a les carreteres com és la contaminació acústica, atmosfèrica i lluminosa que generen els vehicles, fet que provoca el deteriorament dels hàbitats adjacents, que poden deixar de ser adequats per a moltes espècies sensibles, a banda de causar la desorientació en els desplaçaments d'altres espècies. Les carreteres també poden produir la fragmentació de l'espai agrari i de la seva extensa xarxa de camins rurals, sovint emprat per al desplaçament de moltes espècies. Finalment, hi ha efectes negatius relacionats amb l'increment de l'activitat humana a l'entorn de les carreteres i el creixent grau d'accés amb vehicles motoritzats a espais naturals abans poc freqüentats, la qual cosa encara incrementa més el seu efecte barrera, que per algunes espècies és més físic i per altres més etològic. A l'hora de plantejar mesures de correcció de l'efecte barrera cal començar amb un plantejament preventiu i veure tot el que es pot evitar en el moment del disseny i la concepció de la infraestructura. L'establiment de passos de fauna no és tampoc l'única solució, ja que, sovint, les mesures de condicionament de les estructures transversals ja previstes poden ser fàcils d'adaptar, tenir els mateixos resultats i representar un cost molt menor. Tot això no exclou, però, que s'hagin de preveure passos específics per a determinades espècies de fauna, o que, quan s'interceptin àrees molt sensibles o corredors biològics importants, sigui necessari construir passos de notables dimensions que esdevinguin connexions efectives entre els hàbitats i les poblacions d'un costat i l'altre de la infraestructura. Les actuacions a incorporar en la redacció del projecte són: - - **Estudi acurat de la morfologia dels talussos (terraplè i desmunt) i/o construcció de murs de contenció** per minimitzar l'ocupació i l'afectació. - **Construcció de túnels i falsos túnels (ecoductes).** Són passos superiors a les infraestructures que, gràcies a les seves grans dimensions (mín. 80m d'ample) i a la restauració de la seva superfície, permeten una òptima integració en l\'entorn, donant continuïtat a la cobertura vegetal i als hàbitats situats a banda i banda de la infraestructura. Per garantir la seva funcionalitat, s'hauran de situar en els sectors de desplaçament habitual de fauna (corredors de fauna).  Fals túnel (ecoducte) Pas superior específic per fauna (ecoducte) - - **Condicionament d'obres de drenatge per al pas de fauna**. Els drenatges transversals, de dimensions mínimes 2x2 o 2m de diàmetre poden ser adaptats per a l'ús de la fauna constituint una no gens desestimable alternativa per a mantenir la connectivitat a banda i banda de la via; especialment útil per a espècies d\'animals de mida petita i mitjana. (*Veure annex núm. 2*) - **Condicionament dels baixants de les obres de drenatge per a la fauna**. Substitució dels baixants esglaonats del drenatge per emmacat de pedra que facilita l'accés dels animals als talussos o obrir les parets verticals del baixant esglaonat, donant-los un pendent que permeti que els animals puguin accedir al talús amb una rampa. - **Drenatges adaptats per a peixos**. En cursos d'aigua permanent, es tracta de dissenyar-los garantint la mínima alteració en la circulació dels peixos, per tant, cal evitar desnivells, modificacions substancials de la pendent natural del curs fluvial, i garantint un calat suficient en tot moment. - **Passos d'amfibis.** Indicats en vies que intercepten les rutes de migració d'aquests animals. Els amfibis no tenen la capacitat d'orientar els seus desplaçaments buscant l'accés al pas de fauna. Per això, l'efectivitat de les estructures destinades a aquest grup depèn, en gran mesura, de la instal·lació d'un tancament que actua com a guia per conduir-los cap als passos. - **Condicionament de pericons.** Les entrades dels drenatges que recullen les aigües de la xarxa de drenatge perimetral tenen pous o pericons, que a més de dificultar el pas de fauna, poden constituir trampes mortals per alguns animals que hi cauen però que no poden sortir-ne. Per evitar aquest efecte cal crear rampes per facilitar l'entrada o la sortida dels animals. - **Sistemes per impedir l'accés a la calçada** (mesures anticol·lisió i atropellaments): - - - - ----------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------  Quan les potes dels animals entren en contacte amb la placa, els produeix una petita descàrrega elèctrica que els obliga a recular. Recomanat en casos puntuals, com ara els ramals d'autopistes amb tancament perimetral, per on es té evidència que hi accedeixen animals. ----------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ - - - - - Les actuacions més destacables a realitzar amb anterioritat a l\'inici de les obres, són: - **Replanteig i localització d\'instal·lacions,** segons la fragilitat del medi. - **Marcatge estricte o delimitació de l'àrea d'ocupació i utilització de la traça com a indret de pas.** La correcta acotació de la zona d'estricta ocupació de les obres és la principal eina per a minimitzar l'afecció resultant de la destrucció o alteració dels hàbitats naturals. - **Estudi del mètode d'execució dels viaductes** per minimitzar l'afecció durant les obres: execució de plataformes de treball per la col·locació de grues, empentat, en voladius successius... Durant l'execució de les obres es produeixen afeccions de caràcter temporal o transitori i molèsties ocasionades per diversos factors (sorolls, pols, llum, etc.). Per minimitzar aquestes afeccions, les actuacions més destacables a realitzar durant l'execució de les obres, són: - **Protecció de la vegetació natural.** Com a norma general, la millor protecció de la vegetació consisteix en minimitzar la superfície ocupada i el respecte estricte la delimitació de les superfícies afectades, al marcatge. - **La revegetació** *(veure annex núm. 1*) de talussos i altres zones desmuntades per raó de *l'obra* que inclou la selecció i trasplantament de plantes afectades que puguin ésser aprofitades en la restauració paisatgística. Els objectius de la revegetació són: la restitució de la vegetació original (o potencial) en les superfícies afectades per l'execució de les obres, la integració paisatgística de la infraestructura, l'apantallament visual de la infraestructura per als observadors externs, la ocultació de murs i/o altres elements artificials, la protecció contra l'erosió, etc. - **Restauració d'accessos provisionals, d'ocupacions temporals i permanents i de trams de carretera fora d'ús.** - **Reposició de camins i vies pecuàries**, per garantir la permeabilitat territorial. - **Execució de les cunetes de cap de desmunt abans de l'obertura del talús** per minimitzar l'ocupació durant les obres. - **Respecte rigorós dels períodes d\'alta sensibilitat de la fauna.** Evitar els treballs durant el període reproductor de la fauna de la zona. El cas més freqüent, i que sol correspondre a ocells nidificants d\'elevada vulnerabilitat, es justifica pel propi estatus de conservació de l\'espècie i pel caràcter quasi irreversible que implica, en aquests casos, un fracàs en el procés reproductor. - **Minimització de la contaminació lumínica.** Amb caràcter general, i en zones amb ambients naturals ben conservats, es minimitzarà la utilització de fonts artificials de llum *(veure annex 6).* - - **Evitar afeccions a cursos fluvials i d\'altres zones humides.** (*Veure apartat 1.1*) - **Evitar afeccions a cavitats subterrànies.** Els avencs i cavitats subterrànies constitueixen hàbitats especialment rellevants per a la fauna amb una elevada singularitat i extrema fragilitat. Quiròpters i invertebrats són colonitzadors habituals d\'aquests tipus d\'hàbitat. Per aquest motiu l\'afectació d\'aquests enclavaments en resulta sovint un fet greu i difícilment reversible. Dins l\'anàlisi de les característiques de les zones d\'actuació de l\'obra, es tindrà especial cura de la localització i preservació de cavitats subterrànies que hi puguin haver per la zona de l\'obra. Actuacions compensatòries: - **Adequació de zones potencialment aptes com a hàbitats naturals.** Es tracta d'adequar zones on, potencialment, es poden restituir hàbitats semblants als que afecta la nova infraestructura, ja sigui per ocupació directa o per efecte de vora. Per exemple la creació d'un nou aiguamoll en una zona adequada propera a l'antic aiguamoll afectat per l'ocupació de la infraestructura. Pel que fa a les infraestructures lineals en servei, les quals són generadores de fragmentació d'hàbitats, existeixen i es porten a terme mesures de **desfragmentació** destinades a mitigar els efectes de les vies en funcionament. Es tracta, doncs, de recuperar la qualitat dels ecosistemes i la connectivitat ecològica de territoris afectats per carreteres en funcionament, aplicant actuacions que rehabilitin els hàbitats i processos afectats i permetin restablir els fluxos biològics en sectors crítics en els que la seva interrupció pugui comportar una amenaça per a la conservació de determinades espècies o poblacions. Addicionalment, també es tracta de reduir altres efectes de les infraestructures existents com la mortalitat de fauna per atropellament i els conseqüents riscos que comporten per a la seguretat viària. Les mesures més comuns, la majoria de les quals ja s'han esmentat en aquest apartat 1.3, són: - **Per reduir la mortalitat de la fauna.** Instal·lació de tancament perimetral, que guiï la fauna cap als passos de fauna i altres elements de connectivitat; gestió dels marges (estassada de vegetació), dispositius varis (disuasoris), etc. - **Per augmentar la permeabilitat de la via.** Condicionament de les estructures transversals existents per adaptar-les a pas de fauna i construcció de noves estructures per a la permeabilitat de la via, construcció de viaductes i ecoductes. - **Per restaurar els hàbitats de connexió.** Restauració d'hàbitats en terrenys propers als punts permeables de la via i actuacions de restauració de corredors ecològics. - Mesures sobre la contaminació acústica -------------------------------------- Tant en la fase de construcció com en la d'explotació o funcionament d'una carretera és quasi segur que es produirà un increment en els nivells sonors i més concretament del que es coneix com a soroll ambiental, definit com el nivell sonor que es percep en un lloc determinat i que pot ser causa de molèsties i pertorbacions. El trànsit és una de les fonts més importants de soroll ambiental i existeixen metodologies específiques per avaluar-ne i quantificar-ne a priori i a posteriori el seu grau d'importància en zones concretes pròximes als traçats de carretera. A aquestes avaluacions i quantificacions es condiciona normalment el prendre o no les mesures correctores adients per mantenir uns nivells de soroll ambiental fixats. L\'actual marc legislatiu que regula la contaminació acústica a Catalunya es compon de: - Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental que es transposa en clau estatal per la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido. - Directiva (UE) 2015/996 per la que s'estableixen els mètodes comuns d'avaluació del soroll en virtut de la Directiva 2002/49/CE (substitueix l'Annex II de la Directiva 2002/49/CE). - Llei 16/2002, de 28 de juny de 2002, de protecció contra la contaminació acústica, a nivell autonòmic. També existeix legislació local, ja que, d'acord amb el que estableix l'article 21, corre*spon als ajuntaments, o bé als consells comarcals o les entitats locals supramunicipals (\...) elaborar i aprovar ordenances reguladores de la contaminació per sorolls i vibracions, en el marc del que regula la Llei.* Les obres a executar hauran d'adaptar-se, des de la fase de projecte, a cadascun dels aspectes regulats per aquesta Llei (*veure Tema 75*). - Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s\'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n\'adapten els annexos. Per bé que s\'estableixen unes limitacions legals quant a la producció de soroll, les mesures preventives i correctores que són aplicables per a l\'atenuació d\'aquest impacte ambiental es poden concretar en les següents. Mesures preventives a aplicar durant la fase d\'obres: - **Anàlisis de les possibles afeccions** **als nuclis habitats propers** durant les obres. - **Limitar l\'execució d\'activitats sorolloses a l\'horari diürn** (de 8 h a 20 h). - **Utilització de compressors, perforadores i equipament de baix nivell sònic**. - **Revisar i controlar periòdicament l\'efectivitat dels silenciadors dels motors**. Mesures correctores en fase de projecte i/o funcionament o explotació (la font de soroll en aquest cas ve determinada per la intensitat de trànsit que utilitzarà la via --IMD- i així com també la tipologia dels vehicles que hi passaran): - - - - - Mesures relatives a l\'impacte sobre el patrimoni cultural ---------------------------------------------------------- Aquestes es plantegen per suprimir, reduir i/o compensar els impactes que el projecte de carreteres pot produir en el patrimonis històrics, arquitectònics i artístics (com els jaciments arqueològics, monuments, patrimoni arquitectònic, edificacions catalogades,...). A nivell d'exemple, es poden comentar els possibles impactes produïts per l'afectació directa de la carretera en la destrucció o alteració del patrimoni cultural tant en la zona ocupada per la infraestructura com per l'ocupació temporal durant la seva construcció. Prèviament a l'establiment de mesures correctores necessàries, cal realitzar detalls d'estudis arqueològics, que tenen per objecte la localització i delimitació de restes arqueològiques per tal de valorar el grau d'afectació, des del punt de vista patrimonial. Les actuacions més destacables prèviament a l'execució de les obres, i també en fase de projecte i estudi d'impacte ambiental, són: - **Campanya de recerca de jaciments arqueològics**, en fase d'EIA. - **Realitzar un itinerari de prospecció previ a l'inici de les obres**, per un arqueòleg, per tal de constatar l'existència d'altres elements d'interès a la zona afectada no detectats en l'estudi d'impacte ambiental. També és important parlar amb la gent de la zona. - **Prospeccions i cales prèvies** quan en la inspecció visual se sospita la presència d'alguna estructura o resta que pugui determinar l'existència d'un jaciment. Les actuacions més destacables a realitzar durant l'execució de les obres, són: - **Marcatge estricte de l'àrea d'ocupació de les obres**. Permet minimitzar la superfície afectada i d'aquesta manera evitar impactes innecessaris. - **Prospecció i posterior seguiment arqueològic/arquitectònic durant la fase de moviments de terres**: fer el seguiment dels moviments de terra de l'obra per tal de recuperar i/o catalogar les restes arqueològiques d'interès que apareguin en el traçat o en la zona d'influència de l'obra (jaciments o elements arquitectònics). - **Resituar els possibles elements de patrimoni cultural afectats** per l'obra en noves ubicacions i prendre mesures per evitar-ne l'espoli. Prevenció d\'incendis forestals a les carreteres ================================================ Molts incendis forestals s\'inicien en zones de gran ús antròpic properes a zones forestals, essent les vies de comunicació una d\'aquestes àrees. Normativa a Catalunya --------------------- Existeix una normativa específica de tractament de la vegetació en les àrees confinades amb les vies de comunicació per reduir la possibilitat d\'inici de foc, disminuint la càrrega de combustible: És objecte d\'aquest Decret l\'establiment de mesures de prevenció d\'incendis forestals durant el període comprès entre el 15 de març i el 15 d\'octubre de cada any (tot i que excepcionalment es pot variar el termini), a les àrees d\'influència o franja de 500 metres que envolta les carreteres, les autovies i les autopistes de Catalunya, sigui quina sigui la seva titularitat, que transcorrin per terrenys que són forestals segons l\'article 2 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, inclosos en els termes municipals declarats d\'alt risc d\'incendi forestal pel Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals. La normativa que desenvolupa aquest Decret marca dos tipus d\'actuacions a fer al voltant de les carreteres: disminució de la càrrega de combustible i accions sobre la vegetació més piròfila. La normativa també diferencia els treballs a realitzar segons la importància de la via de comunicació i l\'àrea que travessa. Altres factors previstos són l\'ús d\'herbicides en els tractaments de reducció de la biomassa (tot i que no és massa aconsellat i requereix el autorització del Departament competent) i la possibilitat de realitzar les actuacions de forma planificada per tal de facilitar les tasques per a l\'execució dels treballs. Zones de seguretat i de protecció --------------------------------- ### Zona de seguretat La zona de seguretat és la franja de terreny lliure de vegetació arbustiva, herbàcia seca i de restes vegetals morts. Pel que fa a la vegetació arbòria no podrà suposar la continuïtat entre les capçades d\'ambdues bandes de la via, com tampoc la de la massa forestal que confina a cada banda. S\'ha de mantenir una zona de seguretat d\'1 m a partir de l\'extrem exterior de la calçada. En el cas d\'existir vorals pavimentats, la zona de seguretat d\'1 m serà considerada a partir de l\'aresta del paviment. L\'amplada de la zona de seguretat podrà ser ampliada, excepcionalment, en aquells trams de màxim risc d\'incendis forestals. Els treballs a realitzar en aquesta zona són: - Segar la vegetació herbàcia. - Estassar la vegetació arbustiva. - Aclarir els arbres per tal d\'evitar la continuïtat horitzontal entre les seves capçades, fins arribar al 75%. En queden exceptuades les formacions lineals d\'arbrat separades de nuclis boscosos. ### Zona de protecció La zona de protecció és la franja de terreny formada per una massa arbrada i/o arbustiva aclarida, que evita la continuïtat vertical i horitzontal entre els estrats arbustiu i arbori. El recobriment[^2^](#fn2){#fnref2.footnote-ref} de la massa arbòria haurà de ser inferior al 75% del total. En les autovies i les autopistes la zona de protecció de la carretera tindrà una amplada mínima de 3 m, i en la resta de les carreteres aquesta amplada mínima serà de 2 m. En ambdós casos aquesta distància es comptarà a partir de la línia externa de la zona de seguretat definida per la zona de seguretat, mesurant aquesta amplada en direcció paral·lela al talús natural. Els treballs a realitzar en la zona de protecció seran els següents: - Estassar la vegetació arbustiva per tal d\'evitar la continuïtat horitzontal entre els matolls, així com evitar la continuïtat vertical entre l\'estrat arbustiu i l\'estrat arbori. - Aclarir els arbres per tal d\'evitar la continuïtat horitzontal entre les capçades. En queden exceptuades les formacions lineals d\'arbrat separades dels nuclis boscosos. - Esporgar matolls i arbres per tal que no hi hagi contacte entre els dos estrats de vegetació. En el cas que en la zona de protecció de la carretera no hi hagi estrat arbori, es farà una estassada selectiva sobre l\'estrat arbustiu, a fi de crear la discontinuïtat horitzontal, prioritzant l'estassada d'espècies arbustives de major grau d\'inflamabilitat. Continguts específics dels estudis d\'impacte ambiental ------------------------------------------------------- En l\'execució de noves infraestructures viàries, que discorren per les zones definides com a zones d'alt risc d'incendi forestal en el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, s\'han d\'incloure mesures preventives d\'incendis. A aquests efectes, l\'estudi d\'impacte haurà de contenir, a més dels requisits establerts a la *Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental,* el següent: - Mapes de combustibilitat i inflamabilitat de la vegetació existent en una franja perimetral de 100 m a ambdues bandes de la plataforma. - Anàlisi de la continuïtat i superfície de les masses forestals que hi hagi a la franja perimetral esmentada al paràgraf anterior, en cas de produir-se un hipotètic incendi. - Anàlisi de les dades dels incendis i de les causes en els trams preexistents o similars. L\'estudi d\'impacte haurà de preveure la necessitat o no, d\'incloure en tota la carretera projectada o en algun dels seus trams les mesures de prevenció d\'incendis descrites a continuació, així com d\'altres que tinguin com a finalitat minimitzar el risc d\'incendi forestal. - Disseny específic per a cunetes i línies de protecció dels talussos. - Situació i característiques dels elements funcionals de les carreteres, especialment pel que fa a les àrees de descans. - Determinació dels punts de les vies que han de comptar amb accés directe de forma restringida a les pistes forestals de servei. - Accessibilitat a la massa a partir de senders traçats pels desmunts. - Punts de reserva hídrica a partir de l\'aprofitament de les aigües d\'escorrentia. - Pantalles vegetals d\'alt contingut hídric. - Sistemes de detecció i alarma. - Sistemes de senyalització de risc. - Mesures adreçades a disminuir el risc durant l\'execució dels treballs. Les mesures de prevenció d\'incendis esmentades a l\'apartat anterior han de comptar, en tot cas, amb l\'informe favorable de la [Direcció General de Prevenció, Extinció d\'Incendis i Salvaments](http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=8042), del Departament d'Interior. Criteris quant a la revegetació de talussos ------------------------------------------- Per a la vegetació de talussos cal seleccionar espècies de baixa inflamabilitat que dificultin l\'inici i la propagació del foc. Alguns criteris per a la selecció d\'aquestes espècies són els següents: - Evitar les espècies que continguin olis essencials i altres compostos orgànics volàtils i altament inflamables. - Prioritzar les espècies que mantenen les fulles verdes i un alt contingut hídric en els teixits durant l\'estiu, les que presenten una menor relació superfície/volum (plantes d\'estructura compacta) i les que generen poques restes fines. - Afavorir les espècies, les fulles i les restes de les quals, es descomponen amb més rapidesa. - Afavorir les espècies de fusta densa i alta capacitat calòrica, que necessiten absorbir una gran quantitat de calor abans d\'encendre\'s. **Bibliografia** ================ Normativa --------- El marc legal que defineix els estudis d'impacte ambiental ve definit segons el que disposa: - Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental. - Article 37 "Contingut dels estudis d'impacte ambiental" del Reglament General de Carreteres (Decret 293/2003, de 18 de novembre). - Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d\'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l\'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d\'adequació de les activitats d\'incidència ambiental El marc legislatiu que regulen les activitats extractives i els abocadors: - Decret 396/2006, de 17 d'octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s'efectuïn amb aportació de terres procedents d'obres de construcció - Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives - Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre normes de protecció del medi ambient d'aplicació a les activitats extractives El marc legislatiu que regula la contaminació acústica és: - Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental que es transposa en clau estatal per la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido. - Directiva (UE) 2015/996 per la que s'estableixen els mètodes comuns d'avaluació del soroll en virtut de la Directiva 2002/49/CE (substitueix l'Annex II de la Directiva 2002/49/CE). - Llei 16/2002, de 28 de juny de 2002, de protecció contra la contaminació acústica, a nivell autonòmic. - Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s\'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n\'adapten els annexos. Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s\'estableixen mesures de prevenció d\'incendis forestals en les àrees d\'influència de carreteres Llibres ------- Prescripciones técnicas para el diseño de passos de fauna y vallados perimetrales. (segona edició revisada 2015). MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE, ISBN: 978-84-491-0080-2. *Recull d'accions per minimitzar l'impacte de les infraestructures viàries sobre el territori*. Documents dels Quaderns de Medi Ambient. Número 5. Setembre 2000. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. *Manual de prevenció i correcció dels impactes de les infraestructures viàries sobre la fauna.* Documents dels Quaderns de Medi Ambient. Número 4. Desembre de 1999. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. *Recomanacions tècniques per al disseny ambiental de les carreteres de muntanya.* Manuals d'avaluació ambiental 05. Abril de 2012. Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. *Bases per les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya*. Octubre 2006. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. *Desfragmentación de hábitats. Orientaciones para reducir los efectos de las carreteras y ferrocarriles en funcionamiento.* MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE, 2013, ISBN: 978-84-8014-826-9. *Protocols de criteris ambientals*. 2003. GISA / REGSA. *Recomanacions tècniques per al disseny d'infraestructures que interfereixen amb l'espai fluvial*. 2006. ACA. Apunts ------ Tema 20 oposicions anteriors Projecte TA-NC-93024.A2: "Nou ramal de l'autopista C-32, Blanes-Lloret. Tram: Tordera-Lloret de Mar". Annexos "Compliment de Prescripcions" i "Mesures correctores d'impacte ambiental". Projecte d'obra executada NC-93024.A1: "Nova carretera. Autopista C-32, entre del PK 131+336 al 135+546. Palafolls- connexió amb la carretera GI-600. Tram: Palafolls-Tordera". Annex "Mesures correctores d'impacte ambiental". Estudi de l'accidentalitat provocada per animals en llibertat a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya. Clau: AE-MC-14053. Any 2014. ZONE**S DE BAIXES EMISSIONS** ============================= La intensa activitat industrial, l'alt volum de trànsit a Barcelona i al seu entorn metropolità, el clima mediterrani d'escassa pluja i l'arribada de núvols de pols sahariana afavoreixen concentracions d'elements contaminants a l'aire que es respira. Aquest fet afecta negativament la salut. Els **dos elements perjudicials per a la salut **de les persones més abundants a l'aire de Barcelona són el **diòxid de nitrogen (NO~2~)**, un gas irritant que ataca els pulmons i que produeixen sobretot els motors de combustió interna, i **les partícules en suspensió menors de 10 micres** **(PM~10~),** que afecten especialment el sistema respiratori i cardiovascular, i que tenen origen principalment en els processos de combustió, rodaments i frenades de vehicles, en les obres de construcció, o en la pols que arriba del Sàhara. Encara que **són invisibles als ulls** aquests contaminants són molt perjudicials per a la salut de totes les persones, però especialment per als col·lectius més vulnerables com ara els infants, les dones embarassades, les persones adultes amb cardiopaties o afectacions respiratòries i la gent gran.    **L'Ajuntament de Barcelona**, amb la col·laboració d'altres institucions públiques, ajuntaments, entitats locals i empreses, duu a terme diverses accions per avançar cap a un entorn lliure de contaminants de l\'aire: +-----------------------------------+-----------------------------------+ | https://ajuntament.barcelona.cat/ | - Reduir els desplaçaments amb | | qualitataire/sites/default/files/ | vehicle privat | | images/icons/ico\_8\_blue2\_2.png | ----------------------------- | | | -------------- | | | | | | L'objectiu és reduir els | | | desplaçaments amb vehicle privat | | | a l'àrea metropolitana en un 21% | | | respecte als valors del 2013. | | | Aquesta és la principal font de | | | contaminació per gas diòxid de | | | nitrogen (NO~2~), especialment a | | | causa dels motors diesel. | +===================================+===================================+ |  | ----------------------------- | | | ------------------------ | | | | | | El reg de carrers i places, | | | juntament amb la reducció de les | | | activitats pulverulentes, permet | | | reduir la presència de les | | | partícules en suspensió (PM10), | | | una pols contaminant perjudicial | | | per a la salut. | +-----------------------------------+-----------------------------------+ | Foment del transport públic + | - Fomentar el transport públic | | sostenible | + sostenible | | | ----------------------------- | | | ------------ | | | | | | L'Ajuntament de Barcelona aposta | | | per la millora de la xarxa de | | | transport públic (bus, metro), la | | | connexió del tramvia i | | | l'ampliació de la xarxa de bici, | | | així com per l'ambientalització | | | de la flota de vehicles | | | municipals. | +-----------------------------------+-----------------------------------+ |  | | | | Es treballa per un entorn urbà | | | sostenible, amb serveis i | | | equipaments de proximitat, que | | | prioritzi les persones vianants i | | | amb espais verds que | | | contribueixin a una ciutat | | | saludable. | +-----------------------------------+-----------------------------------+ | Afavorir els vehicles menys | - Apostar per l'ús de la bicicl | | contaminants | eta | | | ----------------------------- | | | --- | | | | | | L'Ajuntament ofereix i amplia la | | | xarxa de carrils bici, en millora | | | la senyalització i incorpora nous | | | aparcaments per a bicis al | | | conjunt de la ciutat. | +-----------------------------------+-----------------------------------+ |  | ontaminants | | | ----------------------------- | | | ----------- | | | | | | A partir de la classificació | | | ambiental dels vehicles de la | | | Direcció General de Trànsit, | | | l'Ajuntament promou mesures que | | | incentiven els vehicles menys | | | contaminants (impostos, | | | aparcament,  etc.). | +-----------------------------------+-----------------------------------+ | https://ajuntament.barcelona.cat/ | - Promoure el vehicle elèctric | | qualitataire/sites/default/files/ | ---------------------------- | | images/icons/vehicle\_electric\_v | | | erd.png | S'incentiva la implementació de | | | nous punts de càrrega arreu de la | | | ciutat per a vehicles elèctrics i | | | es complementa el servei de | | | Bicing amb estacions de bici | | | elèctrica. | +-----------------------------------+-----------------------------------+ |  | -------------------------- | | | | | | Juntament amb l'AMB, es delimita | | | una zona de protecció ambiental | | | on es restringeix la circulació | | | als vehicles més contaminants per | | | garantir la qualitat de l'aire a | | | la població. | +-----------------------------------+-----------------------------------+ | https://ajuntament.barcelona.cat/ | - Protegir els col·lectius sens | | qualitataire/sites/default/files/ | ibles | | images/icons/colectius\_sensibles | ----------------------------- | | \_lila.png | ----- | | | | | | S'impulsen accions de proximitat | | | per protegir la salut dels | | | col·lectius més sensibles a la | | | contaminació atmosfèrica, com ara | | | els infants. | +-----------------------------------+-----------------------------------+ És en aquest context es posa en funcionament les ZBE (zones de baixa emissió), concretament en l'àmbit de les Rondes de Barcelona. La **zona de baixes emissions (ZBE) de l'àmbit Rondes de Barcelona** és una àrea en la qual es restringeix la circulació de vehicles contaminants per preservar la qualitat de l'aire i reduir l'elevada contaminació atmosfèrica. L'objectiu de la implantació de la ZBE de l'àmbit Rondes de Barcelona* *és **delimitar una zona de protecció de les persones i el med**i de la contaminació de l'aire derivada de la combustió dels vehicles de motor, en un àmbit d'alta densitat de vehicles, atesa l'elevada densitat de població i activitat econòmica i industrial.  Segons l'informe "Dades bàsiques de mobilitat" (2017), la intensitat mitjana de vehicles que circulen per les principals vies urbanes de la ciutat és de 360.618 vehicles, 242.868 ho fan per les rondes i 123.990 pels accessos.  Figura 1. Restriccions Zona de Baixes Emissions La ZBE Rondes Barcelona comporta restriccions de circulació dels vehicles més contaminants els dies d\'episodi de contaminació i s\'aplica de manera progressiva a diferents vehicles sense etiqueta ambiental de la DGT. +-----------------------------------------------------------------------+ | **A partir de 2020** | | | | - **A qui afecta:** | | | | | | | | - **Horari:** | | | | | | | | - **Autoritzats:** | +-----------------------------------------------------------------------+ **¿Què és un episodi de contaminació ambiental?** Un episodi de contaminació atmosfèrica és una circumstància en la qual els nivells de contaminants atmosfèrics superen els valors límit recomanats per la Unió Europea (UE) i esdevenen nocius per a la salut. Concretament, en aquest cas, quan els nivells de diòxid de nitrogen (NO~2~) superen els 200 µg/m³ horaris en més d'una estació de la XVPCA (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosférica). Segons l'històric de dades, a l'àrea metropolitana de Barcelona es pot produir fins a **3 vegades l'any.** Quan la Generalitat de Catalunya, que és qui en té les competències, declara "Episodi ambiental de contaminació", l'AMB, d'acord amb els municipis metropolitans, posa en marxa el seu protocol d'actuacions, que preveu un seguit d'accions: des de campanyes informatives, fins al reforç del transport públic i l'aplicació de restriccions de circulació als vehicles més contaminants. **¿Com s'assabenta la població de l'activació d'un episodi de contaminació?** Quan la Generalitat de Catalunya declara un episodi de contaminació, l'AMB n'informa a la població a través dels seus mitjans propis (web i xarxes socials), a través dels canals dels municipis metropolitans (webs municipals, ràdios locals, xarxes socials) i a través dels mitjans de comunicació. L'activació de la restricció entrarà en vigor **a les 7.00 del matí del dia següent** de l'anunci de l'episodi de contaminació. D'aquesta manera, es facilita el temps necessari perquè la ciutadania estigui degudament informada i s'activin els reforços de serveis públics implicats en cada cas. La desactivació de l'episodi de contaminació entra en vigor el mateix dia que s'anunciï aquesta desactivació. **¿Quin és el mapa de la zona de baixes emissions?** La **ZBE de Barcelona** està formada pel trànsit rodat de **l'àrea delimitada per la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral**. **Les rondes estan excloses de la zona de baixes emissions.** Mapa de la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona Figura 2. Mapa de la zona de baixes emissions de Barcelona. D'aquesta manera, es veu afectada **tota la ciutat de Barcelona**, a excepció de la Zona Franca i els barris de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes, a la zona alta de la ciutat. També queden inclosos els municipis de **Sant Adrià de Besòs** i **l'Hospitalet del Llobregat,** i aquella part dels municipis **d'Esplugues de Llobregat, i Cornellà de Llobregat** que queda inclosa dins de les rondes. Aixi doncs, representa una àrea de més de 95 km^2^. **¿Hi estan incloses les rondes?** No. Els vehicles considerats contaminants i que no tenen el distintiu de la DGT podran circular per la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral, perquè les rondes no estan incloses a la zona de baixes emissions. **¿Quins són els vehicles afectats per la ZBE?** Els vehicles afectats, que no podran circular per la ZBE, són tots aquells **contaminants**, els que **no tenen l'etiqueta de la DGT**. Es tracta de turismes de **gasolina** matriculats abans del gener del 2000 i els automòbils **diesel** matriculats abans del gener del 2006. La restricció també apunta a les **furgonetes** matriculades abans de l'1 d'octubre del 1994 (prèvies a l'entrada en vigor de la normativa Euro 1) i les **motos i ciclomotors** matriculats abans del gener del 2003 (anteriors a la normativa Euro 2). L'ajuntament xifra que són uns **50.000 els vehicles contaminants** que ja no podran entrar a Barcelona. **¿Quin és l'horari de les restriccions de la ZBE?** **De dilluns a divendres de 7.00 a 20.00 hores**. A la nit, caps de setmana i dies festius la circulació dels vehicles més contaminants no estarà restringida. **¿Hi ha excepcions?** Sí. Hi ha tres grups a què s'apliquen exempcions. Estan exempts d'aquesta normativa: - Els vehicles dedicats al transport de persones amb mobilitat reduïda. - Els vehicles de **serveis essencials** (metges, bombers, policia, etc.). - A més, les persones propietàries d'un vehicle amb circulació restringida a la ZBE tindran **10 dies d'autorització personal** per poder entrar en aquest àmbit durant l'horari restringit. Així, aquests vehicles podran circular, per exemple, per passar l'ITV o en cas d'urgència o compromís familiar. Per poder gestionar aquestes exempcions, l'AMB crearà una plataforma on els conductors s'hauran de donar d'alta per no ser sancionats. - Així mateix, es donaran autoritzacions per als **vehicles estrangers** que no tenen l'etiqueta de la DGT però compleixen els requisits per poder circular. Figura 3. Excepcions pel que fa a les restricciones en ZBE. **¿Què passa amb els camions i vehicles professionals?** Els vehicles inclosos en les categories N1, N2 i N3 (transport de mercaderies com furgonetes i camions) i M2 i M3 (transport de persones com autocars i autobusos amb més de vuit places) tindran una **moratòria d'un any** per poder adaptar-se. **¿Què passa amb les motos i els ciclomotors?** Motos i ciclomotors reben el mateix tracte que els turismes. Podran circular les que tinguin l'etiqueta ambiental de la DGT. Un distintiu que no rebran aquelles motos i ciclomotors matriculats abans del gener del 2003. Tres de cada 10 vehicles que transiten sobre l'asfalt barceloní són ciclomotors o motocicletes. A efectes de l'impacte ambiental, s'ha de dir que el ciclomotor és el vehicle que emet més partícules en suspensió PM-2,5, mentre que la motocicleta encapçala la classificació quant al monòxid de carboni. **¿Quines multes s'imposaran?** A partir de l'abril del 2020, s'imposaran tres grups de multes: - **Multes de 200 a 499 euros** per a infraccions lleus (incomplir la prohibició de circular per la ZBE per part dels vehicles de les categories L, M1 i N1 - que inclouen cotxes i motos). - **Multes de 500 a 999 euros** per a les infraccions greus (incompliment de la prohibició dels vehicles de les categories M2, M3, N2 i N3). - **Multes de fins a 1.803 euros** per a les infraccions molt greus (circular per la ZBE amb els vehicles més contaminants en cas d'haver-se declarat un episodi de contaminació de l'aire per l'òrgan competent de la Generalitat. Les sancions poden incrementar-se en un 30% en cas de reincidència de la persona responsable. **¿Com es controlarà el compliment de la normativa?** A partir del 2020, Barcelona incorporarà un **sistema informatitzat** per controlar per **radar** les matrícules dels vehicles autoritzats a circular dins de la zona de baixes emissions. Aquest sistema estarà format per 70 radars.  Figura 4. Funcionament del sistema de detecció de vehicles autoritzats. **¿Quins són els adhesius de la DGT?** La DGT ha distribuït als vehicles considerats no contaminants. Hi ha cinc tipus, de menys a més contaminant. - L'etiqueta **'Zero emissions'** és per als vehicles elèctrics o els híbrids amb autonomia de més de 40 km. - L'**'ECO'** s'atorga als híbrids amb autonomia de menys de 40 km o els propulsats per gas natural.   - El distintiu ambiental **'C'** és per a turismes i furgonetes de gasolina a partir del 2006 i dièsel a partir del 2014. També els de més de vuit places i transport de mercaderies a partir del 2014. - Finalment, l'etiqueta **'B'** és per a turismes i furgonetes de gasolina a partir del 2000 i dièsel a partir del 2006. Així com els vehicles de més de vuit places i transport de mercaderies a partir del 2005. - Els vehicles contaminants no reben distintiu ambiental. Etiquetes ambientals de la DGT Figura 5. Vehicles i etiquetes a la província de Barcelona.  Etiquetes ambientals de la DGT Figura 6. Etiquetes de la DGT. **¿És obligatori portar el distintiu de la DGT?** És recomanable portar l'etiqueta a **l'angle inferior dret del vidre davanter**. **No és obligatori**, però portar-lo facilita la tasca de control de la Guàrdia Urbana que, per mitjà de **càmeres de videovigilància** instal·lades a les entrades i sortides de la ciutat i a l'interior del nucli urbà, comprovarà les matrícules dels vehicles, les compararà amb la base de dades de la DGT i sancionarà els vehicles que no compleixin la normativa. **¿Què faig si no tinc el distintiu?** La DGT ha enviat per carta els distintius ambientals que corresponen a cada vehicle. En el cas de matricular un vehicle nou, aquest rebrà el distintiu en el mateix moment juntament amb el permís de circulació. Els conductors que no tinguin l'adhesiu o que l'hagin perdut poden consultar la pàgina web de la Direcció General de Trànsit ([[www.dgt.es]](http://www.dgt.es/es/seguridad-vial/distintivo-ambiental/)). La DGT ultimava un sistema perquè els qui hagin perdut el distintiu el puguin recollir en oficines de Correus a un preu simbòlic. **¿Hi haurà facilitats per aparcar el cotxe al voltant de Barcelona?** La Generalitat de Catalunya treballa en un pla director per regular els **'park & ride' o aparcaments d'enllaç** que facilitin el transvasament de passatgers al transport públic (tren, autobusos, tramvia). El futur Pla Director d'Aparcaments Dissuasius, que podria ser aprovat el primer semestre del 2020, té per objectiu que aquests aparcaments estiguin blindats urbanísticament perquè cap canvi polític alteri el destí d'aquests terrenys. **¿Es reforçarà el transport públic?** La idea de les autoritats municipals és reforçar el transport públic. - Així, al **Metro de Barcelona**, la previsió és afegir un comboi en cada línia durant les hores punta, de manera que s'augmenti la freqüència de pas. Hi haurà un comboi cada tres minuts. - Referent al **tramvia**, s'incorporaran dos vehicles dobles a les línies T1 i T4, i es reforçarà el servei en les línies T5 i T6. La freqüència de pas es reduirà 1 minut i passarà a ser de 4 minuts. - En **autobuses** es posaran en circulació 50 busos addicionalsa la ciutat. A més, s'afegiran 30 vehicles a les línies que connecten el Baix Llobregat i el Barcelonès Nord amb Barcelona, 15 per cada comarca. - D'altra banda, també es reforçaran les línies de bus **Exprés.cat**, amb 25 vehicles més. Per agilitar l'accés i la circulació dels autobusos, s'instal·laran carrils bus provisionals d'entrada a Barcelona per la B-23 i per la Gran Via. - A **Ferrocarrils de la Generalitat** s'ampliarà l'oferta, les línies del Vallès i del Llobregat-Anoia tindran una freqüència d'hora punta durant tot el dia i a Rodalies la freqüència d'hora punta s'ampliarà fins a les onze del matí en les línies R1 i R4. **¿Hi ha incentius per desballestar un cotxe antic?** Sí. Una de les mesures per incentivar la retirada de la circulació dels turismes amb més impacte ambiental és la proposta de la [**T-Verda**](https://www.atm.cat/web/ca/altres-titols.php), una targeta personal impulsada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona i que permet el desplaçament gratuït durant tres anys a les sis zones de transport públic integrat per a aquells propietaris dels turismes vetats en episodis d'alta pol·lució que decideixin desballestar-los. Així, la targeta T-Verda permet **tres anys gratis en transport públic** per desballestar el turisme. Els requisits per acollir-se a la iniciativa són que s'hagi donat de baixa el cotxe sis mesos abans de sol·licitar la T-Verda i el compromís de no adquirir un nou vehicle durant el període en què la targeta estigui en vigor. El titular pot cedir-la a algun familiar.  ***BIBLIOGRAFIA*** ================== [[https://ajuntament.barcelona.cat/qualitataire/ca]](https://ajuntament.barcelona.cat/qualitataire/ca) [[http://canvidhabits.amb.cat/ca/]](http://canvidhabits.amb.cat/ca/) [[https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20190917/zbe-zona-baixes-emissions-barcelona-7637869]](https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20190917/zbe-zona-baixes-emissions-barcelona-7637869) ** annexes** ============ Revegetació. ------------ Condicionament d'obres de drenatge per al pas de fauna. ------------------------------------------------------- Regulació de les infraestructures del transport amb la llei 16/2002 de contaminació acústica i el seu reglament. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Apantallaments acústics. ------------------------ Decret 130/1998 de mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres. ----------------------------------------------------------------------------------------------------- Protecció del medi nocturn. --------------------------- ::: {.section.footnotes} ------------------------------------------------------------------------ 1. ::: {#fn1} D'acord amb l'annex I de 21/2013, els projectes de carreteres sotmesos a avaluació ambiental ordinària són: construcció d'autopistes i autovies; i la construcció d'una nova carretera de quatre carrils o més, o realineació i/o eixamplament d'una carretera existent de dos carrils o menys per aconseguir quatre carrils o més, quan el tram de nova carretera o de carretera realineada i/o eixamplada sigui igual o superior a en una longitud en una longitud contínua.[↩](#fnref1){.footnote-back} ::: 2. ::: {#fn2} Superfície, en percentatge, ocupada per la vegetació en relació amb la superfície del sòl.[↩](#fnref2){.footnote-back} ::: :::