La crisi de la Restauració (1898-1931)

Aquest partit polític va néixer el 1910 després de la Setmana Tràgica, amb la intenció de reunir forces republicanes catalanistes i federals. La Unió Federal Nacionalista Republicana buscava poder polític unint-se amb el Partit Radical de Lerroux, però no va tenir èxit.

El Partit Nacionalista Basc va experimentar un creixement notable en aquest període, incorporant sectors de la societat com les classes mitjanes i part de la burgesia. Aquest auge es va traduir en l'obtenció de diputats a les Corts del 1918.

Un grup que va animar a l'ús del gallec com a llengua. Els seus membres aspiraven a convertir el galleguisme en una força política determinant.

La primera gran vaga general del segle XX a Barcelona, que va paralitzar la ciutat i va portar a confrontacions violentes entre treballadors i les forces de l'ordre.

El republicanisme liderat per Alejandro Lerroux va tenir un gran impacte a Barcelona, atret per les masses amb un discurs revolucionar i demagògic. La seva popularitat va disminuir després de la Setmana Tràgica, quan va moderar la seva postura.

Llei que va prohibir l'entrada de nous ordres religiosos a Espanya, amb l'objectiu de limitar el poder de l'Església i fomentar la separació entre Església i Estat.

Llei que va fer obligatori el servei militar a Espanya, eliminant la possibilitat de pagar una compensació econòmica per evitar-lo.

Impost que es cobrava en funció dels ingressos de la persona, cobrant més a les persones amb més recursos.

Un govern que està format per representants de diferents partits polítics, amb l'objectiu de generar un consens i estabilitat.

Una entitat amb competències administratives que s'estableix en territoris amb autonomia pròpia, per exemple, Catalunya.

Parlamentaris d'un territori que s'uneixen per a defensar els seus interessos, com la Lliga Regionalista a Catalunya.

Situació creada en un govern per la crisi econòmica, la tensió social i la corrupció política, com a Espanya a principis del segle XX.

Un pronunciament militar que va acabar amb el sistema electoral a Espanya, posant fi a la Restauració.

Un moviment intel·lectual que pretenia regenerar Espanya a través de l'educació i la promoció de la riquesa.

Un dels principals impulsors del Regeneracionisme a Espanya. Va defensar la necessitat de modernitzar Espanya amb canvis educatius i socials.

Un esdeveniment en què els comerciants catalans es van negar a pagar els impostos com a protesta per la seva aplicació a productes bàsics.

Un govern que va intentar implementar reformes regeneracionistes a Espanya, amb l'objectiu de modernitzar el país i millorar les condicions dels treballadors. Però va ser incapaç de realitzar un canvi significatiu.

Un període de la història espanyola que va començar amb el regnat d'Alfons XIII, marcat per la impossibilitat de la democratització del país.

Un període on van tenir lloc reformes governamentals basades en el Regeneracionisme per modernitzar Espanya. Aquests intents van tenir un èxit variable.

Un govern que es va basar en la idea del Regeneracionisme per reformar Espanya, però no va aconseguir establir un model de govern diferent i va caure a causa de la seva falta d'èxit.

Un període marcat per la Regència de Maria Cristina i el regnat d'Alfons XIII, amb un fallida del sistema polític espanyol en la seva aproximació a la democratització.

L'any 1895 va morir Alfons XII, el rei d'Espanya, deixant com a hereva la seva esposa, Maria Cristina d'Habsburg, amb un fill pòstum, que va néixer l'any següent. Aquest fet va posar en dubte la capacitat de la monarquia per governar, ja que les forces oposades a ella (carlins i republicans) van veure en la situació una oportunitat per a desafiar-la.

La situació política a Espanya desprès de la mort d'Alfons XII va generar un problema polític greu. Maria Cristina d'Habsburg va ser nomenada regent fins que el seu fill, Alfons XIII, va assolir la majoria d'edat l'any 1902. Aquest període va desencadenar la crisi del sistema polític canovista, basat en el bipartidisme.

El fracàs d'Espanya a la guerra hispanoamericana, que va acabar amb la pèrdua de les seves colònies, va ser un cop dur per a l'orgull nacional i una crisi per al sistema polític de la Restauració. El conflicte va impulsar un moment de profunda reflexió sobre la situació d'Espanya, i la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines va marcar el final de l'Imperi Espanyol.

La derrota d'Espanya a la guerra contra els Estats Units va generar un sentiment de decepció i frustració en la societat espanyola. La premsa estrangera va presentar Espanya com una nació en decadència, amb un exèrcit dèbil, un sistema polític corrupte i uns polítics ineficaços.

La generació del 98, formada per intel·lectuals i escriptors com Azorín, Unamuno o Ortega y Gasset, va intentar analitzar la crisi d'Espanya de forma profunda i crítica. El seu pessimissme destacava les deficiències d'Espanya, però també buscava un despertar nacional per a la regeneració del país.

Van ser les conseqüències del desastre del 98. Consistia en un moviment polític que va sorgir a finals del segle XIX. Volia reformar el sistema social, cultural i econòmic d'Espanya per tal de regenerar-la i recuperar-la de la pèrdua de les seves colònies.

La crisi de 1898 va ser un punt d'inflexió en la història d'Espanya. Va marcar el final de l'Imperi Espanyol i va generar un sentiment de crisi en tots els àmbits del país. La Generació del 98 va sorgir com a resposta a la profunda desorientació del moment, i el regeneracionisme va buscar solucions per a superar la decadència.

La crisi que va començar en 1898 va generar una profunda revisió dels seus sistemes, la societat i la cultura d'Espanya. Això va impulsar la idea d'una actualització del país per reconstruir la seva identitat. Va ser un moment decisiu en la història d'Espanya, que ha deixat una empremta per a la seva història posterior.

El 1921, un grup de tribus rifenyes liderades per Abd-el-Krim va derrotar l'exèrcit espanyol a Annual, a Melilla. Aquesta derrota va tenir un impacte devastador en la societat espanyola, portant a la investigació del desastre, coneguda com l'Expedient Picasso.

La CNT i la UGT van organitzar una vaga general el 1917 per protestar contra l'augment dels preus causat per la Primera Guerra Mundial. Les seves demandes incloïen la creació d'un govern provisional i l'establiment d'una república.

El Congrés de Sants de Barcelona, celebrat el 1918, va ser un punt d'inflexió per a la CNT. En aquest congrés, es van crear sindicats únics d'indústria amb l'objectiu de reemplaçar els antics sindicats d'ofici. La CNT va reafirmar l'apoliticisme i va promoure la negociació directa entre obrers i patrons, sense intervenció política de l'Estat.

L'investigació sobre les responsabilitats del desastre d'Annual, coneguda com l'Expedient Picasso, va revelar grans irregularitats i va implicar polítics, militars i fins i tot el rei. L'Expedient Picasso va impulsar un sentiment d'inseguretat i va contribuir a l'auge de la dictadura.

La Vaga de la Canadenca va ser una vaga general a Barcelona el 1919, convocada per la CNT. La vaga va tenir un impacte important en el sector elèctric i va obligar a la patronal a negociar. Es va acordar un increment salarial i la jornada de 8 hores.

La derrota d'Annual, la investigació de l'Expedient Picasso i la crisi política van crear un clima d'instabilitat i por. La dictadura militar, liderada per Primo de Rivera, va sorgir com una promesa d'ordre i seguretat.

El lock out consistia en el tancament de fàbriques per part dels empresaris per a desprestigiar les vagues i forçar els treballadors a tornar al seu lloc de treball.

Diversos factors, com el desastre d'Annual, l'Expedient Picasso i la crisi política, van crear un clima d'instabilitat i por a Espanya. La societat buscava ordre i seguretat, obert a solucions dràstiques, com la dictadura, que prometía acabar amb la confusió.

Els empresaris van utilitzar el pistolerisme per a intimidar i atacar els treballadors que participaven en les vagues i van fer servir la llei de fugues per a justificar les seves accions.

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va ser un règim autoritari que va suspendre les garanties democràtiques i va suprimir els partits polítics. El comandament militar va agafar el poder en resposta a la crisi política i a la inestabilitat social d'aquell període.

La CNT va experimentar un gran creixement després de la Primera Guerra Mundial. Passa de 15.000 a 700.000 afiliats a finals del 1919, impulsant l'organització i la consciència dels treballadors.

L'auge del pistolerisme a Catalunya va ser un període de violència i terror entre els anys 1919 i 1920. La CNT i els Sindicats Lliures, suportats per la patronal, van protagonitzar atemptats contra obrers i militants adversaris en un clima d'impunitat.

La CNT va promoure l'apoliticisme i la negociació directa entre treballadors i empresaris sense intervenció política. No obstant això, hi havia diferents opinions sobre la manera de negociar amb la patronal, amb posicions més intransigents o més dialogants.

La patronal va crear els Sindicats Lliures (1919) per combatre el moviment obrer, especialment la CNT. Aquests sindicats van comptar amb el suport de la policia i dels patrons, convertint-se en un instrument per reprimir el moviment laboral i les seves reivindicacions.

La CNT va utilitzar la vaga general per a promoure la creació d'un govern provisional i la instauració d'una república. La vaga va ser represiva i va acabar amb diversos morts, però va radicalitzar el moviment obrer.

La Llei de fugues (1920) permetia a la policia i la Guàrdia Civil disparar contra detinguts que intentessin fugir. Aquesta llei controvertida va convertir-se en un instrument de repressió per a la policia, al qual només calia acusar un detingut d'intentar fugir per a poder-lo matar legalment.