Genètica - Grau de Biologia - UAB PDF

Summary

Aquests apunts de Genètica estan dirigits a estudiants de primer grau de Biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Són una introducció a la Genètica i descriuen temes com la biogènesi, la generació espontània, la teoria cel·lular, desenvolupament, preformacionisme, epigenèsi i ontogènesi.

Full Transcript

t-1-genetica.pdf paula_diazzz Genética 1º Grado en Biología Facultad de Biociencias Universidad Autónoma de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de e...

t-1-genetica.pdf paula_diazzz Genética 1º Grado en Biología Facultad de Biociencias Universidad Autónoma de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9043409 GENÈTICA BLOC I: INTRODUCCIÓ A L’ASSIGNATURA 1. BIOGÈNESI VS GENERACIÓ ESPONTÀNIA - Els organismes vius NO s`originen de forma espontània - TOTS provenen d’un altre organisme PREVI - Fins al segle XVI-XVII creien en la generació espontània i creien en “demostracions/experiments” que ho demostra- ven BIOGÈNESI: La vida NOMÉS prové d’un altre ésser viu LUIS PASTEUR (XIX): Fa els experiments del cultiu de bacteris en brous per demostrar que la generació espontània NO existeix. TEORIA CEL·LULAR: Cada cèl·lula és derivada d’una altra cèl·lula Les cèl·lules són les UNITATS BÀSIQUES dels organismes tant ESTRUCTURALMENT COM FUNCIONALMENT - MATHIAS SCHLEIDEN (botànic) & THEODOR SCHWANN (zoòleg): Principals pensadors de la TEORIA CEL·LULAR - RUDOLF VIRCHOW (metge): Complementa la teoria i mitjançant la observació de cèl·lules canceroses pot confirma i acaba postulant la teoria cel·lular. ELS 4 PUNTS DE LA TEORIA CEL·LULAR: 1) En “principi” tots els organismes vius estan formats a partir de cèl·lules 2) A les cèl·lules tenen lloc les reaccions metabòliques 3) Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula 4) Les cèl·lules contenen el material hereditari 2. DESENVOLUPAMENT: PREFORMACIONISME VS EPIGÈNESI VS ONTOGÈNESI ✓ Un organisme és el RESULTAT d’un PROCÉS de desenvolupament ✓ Totes les cèl·lules d’un organisme provenen d’una CÈL·LULA INICIAL mitjançant una PROLIFERACIÓ i DIFERENCIACIÓ CEL·LULAR PREFORMACIONISME: ANTON VAN LEEUWENHOEK (S. XVII -XVIII) Aquesta postura afirma que “el desenvolupament d’un embrió no és més que el creixement d’un organisme que ja està per- format”. - Genera controvèrsia i problemes, doncs significaria que tots els descendents de la generació ja venen predeterminats ic relats des d’un inici. - Aquesta teoria s’oposa a l'epigènesi. Els partidaris de la preformació germinal de l’òvul formularen els principis de l'ovisme, i els de l’espermatozoide, els de l'animalculisme. EPIGÈNESI: KARL ERNEST VON BAER Aquesta postura afirma que “el desenvolupament d’un organisme comença per un estat homogeni que es va diferenciant al llarg del temps de forma successivament en parts heterogènies. - L'epigènesi representa per tant el procés de "sintonització" final mitjançant el qual cada individu s'adapta de forma efi- cient al seu entorn a partir de les capacitats contingudes en el seu codi genètic. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9043409 Un exemple que fa evident la epigènesi seria la fecundació i posterior creació del zigot: - L’organisme final serà el resultat d’un procés de desenvolupament que implica la ploriferació i difierenciació cel·lular. - Les CARACTERÍSTIQUES BIOLÒGIQUES de l’organisme depenen del seu desenvolupament ✓ ONTOGÈNESI: descriu el desenvolupament d'un ésser viu des de l'òvul fertilitzat fins a la seva senescència, passant per la forma adulta. L'ontogènia s'estudia en la biologia del desenvolupament. - Els embrions (+) desenvolupats s’assemblen a la seva espècie d’origen - Si anem cap als estadis més prematurs tots els embrions s’assemblen entre ells i s’allunyen/diferencien de l’organisme de l’espècie adulta. - Es fa una descripció de les fases més homogènies fins la diferenciació 3. CLONACIÓ: La clonació es tracta de la generació de còpies idèntiques d’un original. Podem clonar organismes generant individus còpies d’un organisme inicial. Es poden generar clons per dues formes de clonació: - CLONACIÓ NATURAL: Reproducció asexual (com els bacteris) / Bessons univitel·lins - CLONACIÓ ARTIFICIAL: Ovella Dolly (1996-2003) o Va viure la meitat d’anys, 6/12 o La cel·lula que es va emprar per extreure el nucli tenia 6 anys. o Dona lloc a un envelliment PREMATUR 1058 FREDERICK STEWARD: Clonació de pastanagues - Va analitzar la implicació que tenia la herència biològica mitjançant un experiment de clonació de pastanagues - Va veure si a partir de teixits vegetals, arrels de pastanagues, mitjançant la injecció de fitohormones, podia culti- var noves pastanagues clons de l’original. CONCLUSIÓ: Els organismes són el resultat de l'execució d’un “programa” de desenvolupament que es dona en unes circums- tàncies determinades. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9043409 4. HERÈNCIA BIOLÒGICA: Els éssers vius hereten característiques BIOLÒGIQUES dels seus progenitors Implica REPRODUCCIÓ→DESCENDÈNCIA→ Dona lloc a descendents semblants amb els membres de la família - Els descendents s’assemblen als seus progenitors - Això és degut a que es produeix una transmissió de caràcters - Si els descendents s’adapten al medi podran passar la informació a futures generacions CARACTERÍSTIQUES DE L’HERÈNCIA BIOLÒGICA I ELS ÉSSERS VIUS: ✓ Elevada capacitat de donar lloc a descendents semblants als progenitors ✓ Elevat grau de variabilitat ✓ Bona part de la variació biològica és HERETABLE ✓ Depenent d’aquesta adaptació al medi es produeix EVOLUCIÓ/ Elevada capacitat d’evolució TIPUS DE VARIABILITAT: VARIABILITAT INTRAESPECÍFICA: Dins d’una mateixa espècie VARIABILITAT INTERESPECÍFICA: Entre espècies diferents 5. GENÈTICA: La genètica és la ciència que estudia TOTS els aspectes de la HERÈNCIA BIOLÒGICA GREGOR MENDEL: Va donar lloc a creuament entre diferents varietats de pèsols per poder observar la descendèn- cia i quantificar els resultats. Va ser el primer en fer tècniques d’anàlisi quantitatiu i va demostrar que podia predir la descendència a través d’unitats variables que anomenà GENS WILLIAM BATESON: Dona nom a la GENÈTICA com la ciència que estudia els gens com a base de l’estudi La informació genètica es troba en un suport físic que anomenem el MATERIAL HEREDITARI. On la ciència que estudia el material hereditari en tots els seus aspectes i dimensions rep el nom de GENÈTICA MOLECULAR. - Es va observar que totes les espècies tenim un nombre parell de cromosomes a les cèl·lules somàtiques (2n) i un nom- bre imparell de cromosomes a les cèl·lules sexuals (n). On durant la meiosis es repartien els cromosomes. THOMAS HUNT MORGAN: Mitjançant l’estudi de la Drosophila Melanogaster va poder demostrar la TEORIA CRO- MOSÒMICA i relacionar la herència amb la descendència. AVERY / MAC LEOD / MC CARTY: Van descobrir que aquest material hereditari es trobava en una molècula anome- nada ADN WATSON AND CRICK: Descobreixen la forma del ADN en el la doble cadena en forma d’hèlix. MÚLTIPLES APLICACIONS DE LA GENÈTICA. a) PRODUCCIÓ: transgènics b) MEDICINA c) INDÚSRIA: Medicaments d) FORENSE: Impremta genètica / PCR Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

Use Quizgecko on...
Browser
Browser