UT 1. 1a Part Agents Infecciosos PDF

UT 1. ELS AGENTS INFECCIOSOS I LES MALALTIES TRANSMISSIBLES 1a part Higiene del medi Hospitalari Què veurem? Introducció 1. Els microorganismes 2. Bacteris 3. Virus 4. Fongs 5. Protozous 6. Helmints 7. 8. Artròpodes 0. Introducció Si revisem la història de les malal...

UT 1. ELS AGENTS INFECCIOSOS I LES MALALTIES TRANSMISSIBLES 1a part Higiene del medi Hospitalari Què veurem? Introducció 1. Els microorganismes 2. Bacteris 3. Virus 4. Fongs 5. Protozous 6. Helmints 7. 8. Artròpodes 0. Introducció Si revisem la història de les malalties, comprovarem que al principi del segle XVIII no se sabia res de microbis ni infeccions. Malgrat que el 1546 Girolano Fracastoro havia suggerit que algunes malalties podien ser degudes a organismes tan petits que no es podien veure i que eren transmesos d’una persona a una altra, fins que no es van desenvolupar el primers microscopis no es va descobrir que hi havia agents que transportaven la malaltia: els agents patògens. 0. Introducció Els agents patògens són éssers vius capaços de causar infecció a una persona La majoria d’agents patògens són microorganismes. Els microorganismes, també anomenats microbis o organismes microscòpics, són éssers vius diminuts, massa petits per veure’ls a ull nu i que només poden visualitzar-se amb el microscopi. La ciència que estudia els microorganismes és la microbiologia. Microorganisme = microbi = germen  0. Introducció Ja a mitjan segle XVI alguns científics havien suggerit que les malalties podien deure’s a organismes tan petits que no es podien veure transmesos d’una persona a una altra. La demostració concloent que això era així es va aconseguir amb l’estudi d’una malaltia: el carboncle 0. Introducció El 1876 Robert Koch va descobrir el bacteri causant del carboncle i va establir la relació causal entre un organisme específic i una malaltia concreta. Els seus experiments el van portar a establir el que es coneix com a postulats de Koch: El microorganisme ha d’estar present en tots els casos de la malaltia. El microorganisme ha de ser aïllat de l’hoste malalt i obtenir-se en cultiu pur al laboratori. La malaltia específica ha reproduir-se quan un cultiu pur del microorganisme s’inocula a un hoste susceptible sa. El microorganisme ha de ser recuperable de nou a partir de l’hoste injectat experimentalment. 1. Els microorganismes Els microorganismes són organismes que només es poden observar amb el microscopi electrònic o òptic En el grup dels microorganismes s’inclouen bacteris, fongs (llevats i fongs filamentosos), virus, protozous i algues microscòpiques. Normalment es tendeix a associar aquests petits organismes amb infeccions o amb el deteriorament d’aliments 1. Els microorganismes Alguns exemples de la seva tasca són: Intervenen en la putrefacció o descomposició dels animals i plantes morts. La presència habitual d’alguns bacteris (flora sapròfita) en l’organisme evita la multiplicació d’altres microorganismes patògens. Intervenen en la fermentació i la maduració d’alguns aliments, com el iogurt i el formatge o el vi. S’utilitzen en la producció d’antibiòtics, vacunes, hormones... 1.1 Relació amb els altres éssers vius Les relacions que estableixen els micoorganismes amb altres éssers vius són diverses i és important conèixer-les: Saprofitisme. Els microorganismes sapròfits s’alimenten de matèria orgànica morta i a la vegada la descomponen. Per exemple, els cucs i bacteris que fan malbé la carn. Comensalisme. Els microorganismes estableixen una relació entre dues espècies en la qual un en surt beneficiat, però sense perjudicar l’altre. Un exemple n’és la presència de bacteris que colonitzen la pell de les mans i les mucoses de persones sanes. Simbiosi. En aquesta relació les dues espècies, tant el microorganisme com l’hoste, en surten beneficiades. Un exemple n’és la relació que mantenen les persones i els bacteris del nostre còlon: aquests reben el menjar, però a canvi produeixen vitamina K, que nosaltres absorbim i aprofitem. 1.1 Relació amb els altres éssers vius Parasitisme. És la relació entre dues espècies en què una viu aprofitant-se de l’altra i li causa un perjudici. L’espècie que se’n beneficia s’anomena paràsit, i la què en surt perjudicada s’anomena hoste. Aquest és el cas dels microorganismes causants de malalties i són els que preocupen en el món sanitari. Parasitisme o infecció oportunista. En aquest tipus de relació un microorganisme que habitualment resideix en l’organisme en una relació de comensalisme canvia la seva forma de relació i passa a produir un perjudici a l’hoste. Aquest canvi es produeix en un moment en què algun canvi debilita el sistema immunitari de l’organisme i permet que l’altre es reprodueixi amb més celeritat i generi la infecció. 1.2 Tipus d’agents infecciosos Els agents infecciosos més coneguts són els bacteris, els virus, els fongs i els protozous. Aquests organismes provoquen infeccions, però també hi ha patògens de grandària macroscòpica com cucs i artròpodes. En aquest cas no es parla d’infecció, sinó d’infestació. Infecció: Introducció en l’organisme d’elements patògens capaços de desenvolupar-s’hi i de produir-hi substàncies tòxiques. Els agents patògens, transportats pels aliments o per l’aire i procedents dels focus infecciosos, com són les aigües contaminades o les persones malaltes —o bé les sanes però portadores dels gèrmens—, entren a l’organisme a través de la boca o del nas i també de les ferides. Els agents patògens que s’han introduït per una ferida s’estableixen normalment en una zona determinada o bé, transportats pel torrent circulatori o limfàtic, s’implanten en l’òrgan pel qual tenen afinitat particular. Comença aleshores a l’organisme una sèrie de fenòmens d’atac i de defensa. Tipus d’infeccions Els processos patològics que poden causar els microorganismes inclouen des d’una infecció lleu en una ferida fins a malalties, en alguns casos, molt greus. Es poden distingir: Malalties infeccioses Infeccions locals Septicèmies Estan causades per un Afecten a una zona Està causada per la microorganisme en concret determinada de presència de i es manifesten en tot l’organisme, per exemple, microorganismes a la l’organisme. Per exemple; la infecció d’una ferida o sang, per tant, s’estenen la grip, el xarampió, la d’una úlcera. per tot el cos i poden varicel·la... provocar un quadre clínic molt greu. 1.2 Tipus d’agents infecciosos Els agents patògens presenten unes característiques comunes: Contagiositat. Capacitat que té un agent patogen per propagar-se d’un hoste a un altre. Es mesura amb un indicador anomenat taxa d’atac, que és el tant per cent o tant per mil de casos de la malaltia en relació amb la població exposada a la malaltia. Infectivitat. Capacitat que té un agent patogen de penetrar i multiplicar-se en els teixits. Perquè es produeixi una infecció, es necessita que un determinat nombre d’unitats de l’agent patogen penetri en l’hoste i es multipliqui. Aquest nombre es coneix com a dosi infectiva mínima Virulència. Capacitat que expressa la gravetat de la infecció. L’indicador que es fa servir per mesurar-la és la taxa de letalitat (Proporció de casos mortals en relació amb el nombre total de malalt). Immunogenicitat. Capacitat per induir en l’hoste una resposta immune duradora i específica. 1.2 Tipus d’agents infecciosos Patogenicitat. Capacitat que té un agent patogen per produir la malaltia. L’indicador que es fa servir per mesurar-la és la taxa de patogenicitat, que relaciona el nombre d’infectats que emmalalteixen amb el nombre. Es pot expressar en tant per cent o en tant per mil. La patogenicitat depèn de molts factors: – Nombre de microorganismes que aconsegueixen penetrar. – Capacitat de colonització, que sol ser un pas necessari en les infeccions bacterianes. – Capacitat de multiplicació, invasió i lesió. – Resistència de l’hoste. 2. BACTERIS 2. BACTERIS Un bacteri és un organisme unicel·lular procariota. Les cèl·lules procariotes no disposen d’un nucli vertader, és a dir, el seu material genètic no està envoltat per una membrana, com és el cas dels eucariotes. La seva mida oscil·la entre 1 i tres micròmetres. Els bacteris són els organismes més abundants del planeta. Són presents arreu: en el sòl, a l’aigua i com a simbionts d’altres éssers vius. Molts agents patògens són bacteris. 2.1 Estructura En els bacteris es distingeixen les següents estructures o elements bàsics: Nucli bacterià: Té un cromosoma format per ADN. Citoplasma: estructura gelatinosa, sense orgànuls, excepte els ribosomes. Membrana citoplasmàtica: envolta el citoplasma i el separa de la paret cel·lular. Té la funció d’aïllar i protegir les estructures citoplasmàtiques i el nucli bacterià Paret cel·lular exterior: rigidesa i protecció. 2.1 Estructura A més, hi ha altres elements que poden aparèixer o no en funció de l’espècie: La càpsula és un recobriment prim que cobreix per fora la paret cel·lular d’algunes espècies de bacteris. La seva funció és protegir els bacteris de la sequedat ambiental, de la infecció per bacteriòfags o virus que parasiten bacteris. Els flagels són filaments prims i flexibles que permeten el moviment del bacteri. Les fímbries són filaments rígids sense moviment inserits en la paret cel·lular. Però hi ha algunes espècies de bacteris que poden adoptar una forma de resistència convertint-se en espores. Les espores permeten sobreviure als bacteris, a la manca de nutrients, al fred i la calor i a la dessecació. Les espores resisteixen al llarg del temps i quan les condicions tornen a ser favorables, de les espores en germinen nous bacteris. 2.2 Classificació A través del microscopi òptic es pot observar que els bacteris tenen formes diferents i maneres característiques d’agrupar-se que han permès classificar-los. Els cocs són un tipus de bacteri amb morfologia esfèrica o ovoide. Alguns ocasionen malalties als humans, com pneumococs i estafilococs, mentre que altres resulten innocus o fins i tot beneficiosos. Segons la manera que tenen d’agrupar-se es distingeixen en: Diplococs: un parell de cocs Estafilococs: un forma de raïm Estreptococs: formen una cadena Sarcines: en grups de quatre o vuit Micrococs: de forma irregular 2.2 Classificació Els bacils són bacteris que tenen forma de bastó quan s’observen al microscopi. Es divideixen en: Coccobacils: són molt curts. Fusiformes: són afilats pels extrems. Filamentosos: tenen filaments llargs. Vibrions: són corbats. Tenen forma de coma. Espirils: prenen forma de tirabuixó, és a dir, són com cilindres helicoidals. Per exemple, el Treponema pallidum, responsable de la sífilis. 2.2 Classificació Segons la tinció o no de la paret bacteriana parlam de: Grampositius Gramnegatius I segons les necessitats d’oxigen parlam d’aerobis i anaerobis 2.3 Antibiòtics Substàncies que maten o inhibeixen el creixement d’éssers vius Antibacterià: per bactèries. Exemple: amoxicil·lina, eritromicina. Bacteriostàtic: inhibeix creixement bacterià Antifúngic o antimicòtic: per fongs. Exemple: clotrimazol, miconazol o econazol Antiparasitari: per paràsits. Exemples: Albendazol és antihelmíntic i antiprotozoari Segons l'eficàcia d'un antibiòtic enfront de diversos microorganismes, se li pot atribuir un espectre d'acció més o menys ampli. 2.3 Antibiòtics Els antibiòtics són fàrmacs que es fan servir per tractar les infeccions produïdes únicament per bacterianes. Són ineficaços contra les infeccions víriques i la majoria de la resta d'infeccions. Els antibiòtics acaben amb els bacteris o en detenen la reproducció, facilitant-ne l'eliminació per part de les defenses naturals de l'organisme. 2.3 Antibiòtics Fets clau segons l'OMS: -La resistència als antibiòtics és una de les amenaces més grans per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament en l'actualitat. - La resistència als antibiòtics pot afectar qualsevol persona, de qualsevol edat, a qualsevol país. - La resistència als antibiòtics passa naturalment, però el mal ús dels antibiòtics en humans i animals està accelerant el procés. - Un nombre creixent d'infeccions, com ara la pneumònia, la tuberculosi, la gonorrea i la salmonel·losi, s'estan tornant més difícils de tractar a mesura que els antibiòtics utilitzats per tractar-les esdevenen menys efectius. - La resistència als antibiòtics condueix a estades hospitalàries més prolongades, més costos mèdics i més mortalitat. 2.3 Antibiòtics Fets clau segons l'OMS: -La resistència als antibiòtics és una de les amenaces més grans per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament en l'actualitat. - La resistència als antibiòtics pot afectar qualsevol persona, de qualsevol edat, a qualsevol país. - La resistència als antibiòtics passa naturalment, però el mal ús dels antibiòtics en humans i animals està accelerant el procés. - Un nombre creixent d'infeccions, com ara la pneumònia, la tuberculosi, la gonorrea i la salmonel·losi, s'estan tornant més difícils de tractar a mesura que els antibiòtics utilitzats per tractar-les esdevenen menys efectius. - La resistència als antibiòtics condueix a estades hospitalàries més prolongades, més costos mèdics i més mortalitat. 2.3 Antibiòtics Per prevenir i controlar la propagació de la resistència als antibiòtics que podem fer segons l'OMS: a) Només utilitzeu antibiòtics quan els recepti un professional de la salut certificat. b) Sempre seguiu els consells del vostre treballador de la salut quan utilitzeu antibiòtics. c) Mai no comparteixi ni utilitzi antibiòtics sobrants. d) Previngui les infeccions rentant-se les mans regularment, preparant els aliments de manera higiènica, evitant el contacte proper amb persones malaltes, practicant sexe més segur i mantenint les vacunes al dia. e) Prepareu els aliments de manera higiènica, seguint les Cinc claus per a la innocuïtat dels aliments de l'OMS (mantenir nets, separar crus i cuits, cuinar bé, mantenir els aliments a temperatures segures, utilitzar aigua i matèries primeres segures) i triar aliments que s'hagin produït sense l'ús d'antibiòtics per a la promoció del creixement o la prevenció de malalties en animals sans. ACTIVITAT 1 EN GRUPS DE DOS ELABORAU UNA INFOGRAFIA PER FER UN BON ÚS DELS ANTIBIÒTICS ACTIVITAT 2 CERCA INFORMACIÓ RELACIONADA AMB: Què es coneix amb el nom de resistència als antibiòtics? Quins són els factors que influeixen en la resistència als antibiòtics? Què es coneix com a resistència múltiple als antibiòtics? Què és una bacterièmia? Quina és la seva simptomatologia? Què és l’espectre d’un antibiòtic? 3. VIRUS 3. VIRUS Els virus són paràsits intracel·lulars, només poden reproduir-se envaint i formant part d’altres cèl·lules ja que no disposen de les eines necessàries per a la seva autoreproducció. El terme virus, normalment es refereix a aquelles partícules que infecten cèl·lules eucariotes d’organismes pluricel·lulars com l’ésser humà, i també de molts organismes unicel·lulars, mentre que el terme bacteriòfag o fag s’utilitza per descriure partícules capaces d’infectar éssers procariotes com els bacteris o altres organismes semblants. 3.1 Replicació 3.2 Mecanisme d’infecció Infecció primària: dura dies o setmanes. Té una fase aguda i una de convalescència. Són eliminats pel sistema immunitari o causen la mort. Infecció latent: infeccions que escapen del sistema immunitari. Ex: herpes, HIV, hepatitis. Virus oncogènics 3.3 Formes víriques 3.3 Formes víriques Virus de la grip Virus VIH 3.3 Formes víriques Quin virus és? Reflexionau Es pot combatre un virus amb un antibiòtic? 4. FONGS 4. FONGS Presenten una gran varietat de formes i mides. Formen un regne d’organismes unicel·lulars o pluricel·lulars. Per tant, no tots els fongs són microorganismes, ja que molts es poden observar a ull nu. Quan són unicel·lulars s’anomenen llevats i quan són pluricel·lulars s’anomenen floridures. Les infeccions causades per fongs s’anomenen micosis. El peu d’atleta seria un exemple 4. FONGS Un altre fong molt comú és el que causa les càndides - Candida albicans - un llevat que viu com a sapròfit en les mucoses de la boca, el tub digestiu i de la vagina de les persones sanes. 5. Protozous 5. Protozous La paraula protozou significa animal petit. Als protozous se’ls considera paràsits i són generalment organismes aquàtics i n’hi ha que poden viure en terres humides. Tot i que la majoria de protozous no fan cap tipus de mal, algunes espècies provoquen malalties força greus sobretot a les zones tropicals, com per exemple la malària, que mata cada any més de 2,5 milions de persones. A les infeccions causades per protozous se les anomena infestacions. Altres exemples seria la toxoplasmosis 6. HELMINTS 6. HELMINTS A banda dels bacteris, virus, fongs i protozous, hi ha altres organismes que actuen com a paràsits i poden produir malalties a les persones, com són els helmints i els artròpodes. Alguns exemples d’helmints seria la Fascíola hepàtica, les tènies intestinals o bé Enterobius vermicularis que són els cucs que sovint parasiten els infants i la Trichinella spiralis que produeix la triquinosi (es contagia per consumir carn de porc crua contaminada amb les seves larves) o l’Anisakis que es transmet a través del consum de peix cru. 7. ARTRÒPODES 7. ARTRÒPODES Tot i que els artròpodes en la seva majoria són beneficiosos per a l’ecosistema, també poden estendre algunes malalties greus i que poden causar infestacions a les persones. Els artròpodes inclouen els insectes, els aràcnids i d’altres. Entre els que poden causar infestacions hi ha: Àcar de la sarna (sarcoptes scabiei): àcar que causa la sarna, malaltia cutània altament contagiosa. Polls: insectes parasitaris que viuen entre els cabells de les persones alimentant-se de la seva sang. Paparres i puces: artròpodes que parasiten externament un gran nombre d’animals silvestres, tant mamífers com aus i rèptils i animals domèstics. També poden picar els humans i transmetre altres agents patògens a través de la picada.