Unitat 1 Geo PDF

UNITAT 1: UN SOL PLANETA PER A TOTA LA HUMANITAT ÍNDEX  1. INTRODUCCIÓ: la Terra com a ecosistema La geografia és una ciència de síntesi que té com a objectiu l’estudi, l’anàlisi i la comprensió de la superfície de la terra. Encara que també estudia els fenòmens relacionats amb l’activitat...

UNITAT 1: UN SOL PLANETA PER A TOTA LA HUMANITAT ÍNDEX  1. INTRODUCCIÓ: la Terra com a ecosistema La geografia és una ciència de síntesi que té com a objectiu l’estudi, l’anàlisi i la comprensió de la superfície de la terra. Encara que també estudia els fenòmens relacionats amb l’activitat humana. La Terra està formada per l’atmosfera (Capa més externa i menys densa del planeta. Està constituïda per diversos gasos que varien en quantitat segons la pressió a diverses alçades.) i la geosfera (Part mineral de la Terra. Consisteix en un conjunt de capes concèntriques que s'estenen des de l'escorça externa fins al nucli intern). Estructura de l’atmosfera: - Troposfera: (17 km d’altitud des de l’equador). És on es desenvolupa la vida. - Estratosfera: (50 km d’altitud). És on podem trobar el 90% de la capa d’ozó, la qual absorbeix el 98% de la radiació ultraviolada. - Mesosfera: (85 km d’altitud). En aquesta capa de l’atmosfera no hi ha vida i és on es comencen a desintegrar els meteorits. - Termosfera: (Fins a 700 km d’altitud). És on ocorren les aurores boreals. Hi ha milers de satèl·lits. - Exosfera: Límit difícilment mesurable. És la capa de transició entre l’atmosfera i l’espai exterior. Estructura de la geosfera: - Litosfera: (escorça i mantell superior) Escorça: part sòlida més externa de la Terra. Hi ha dos tipus d’escorça: continental i oceànica. Única capa propicia pels biòtops (àrea amb condicions de vida favorables per la vida de les espècies.) La comunitat d’organismes condicionats entre ells s’anomenen biocenosis i es divideixen en: fitocenosis (vegetals), zoocenosis (animals) i microbiocenosis (microorganismes). (font: Wikipedia) Mantell superior: se situa entre els 20 i els 70 km per sota de l'escorça continental i uns 5 km per sota de l'escorça oceànica. Aquí es troba el magma. - Mantell: se situa entre els 670 i els 2885 km de profunditat aproximadament. - Nucli: (nucli extern i nucli intern) - Nucli extern: presenta un radi d'uns 3400 km i es troba en estat líquid. Està compost majoritàriament per ferro (aproximadament un 80%) i de níquel, i a més conté traces d'altres elements més lleugers. - Nucli intern: té un radi d'uns 1220 km. Es troba en estat sòlid, a causa de les fortes pressions existents. Les temperatures en aquesta zona són superiors als 5000 °C. Biosfera: Zona o part de l’esfera terrestre on es desenvolupa la vida. La biosfera s’anomena també “zona ecològica”. Característiques: a) Compren una part de la litosfera (sòls), la part inferior de l’atmosfera (troposfera 15 km més o menys) i la part superior de la hidrosfera. Hidrosfera: 15 km més o menys de profunditat. Es pensava que no hi havia vida, però ara es comença a dubtar, ja que s’han trobat microorganismes. b) Necessita un element extern: el sol (la zona dels biòtops està condicionada per l’oxigen i la llum) c) No és la suma d’elements. És un sistema general, un conjunt i si falta algun dels elements no hi ha vida, pel fet que està tot integrat. Ecologia: És la ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i entre aquests i el medi (“ecus” = casa; “logos” ciència). Per poder fer els seus estudis, l’ecologia ha dividit la biosfera en unitats més petites denominades ecosistemes (la seva grandària és molt variable, des d’un bosc tropical a un petit estany). Ecosistema: cadascuna de les unitats en què es divideix la biosfera. Aquestes unitats poden ser de grandàries i característiques diferents. Un ecosistema és un sistema natural format per organismes vius i el seu medi físic on s’estableixen una sèrie de relacions específiques. Els ecosistemes també tenen en compte les complexes interrelacions entre diversos organismes. Xarxa tròfica: Sèrie de xarxes alimentàries que es donen d’una manera lineal entre els organismes. Si aquesta xarxa tròfica es trenca pot posar fi a la vida dels organismes que la formen. Taxonomia: ciència de la classificació. S'aplica en particular dins de la biologia, per a l'ordenació jerarquitzada i sistemàtica dels grups d'animals i vegetals. Proporciona a l'home un marc organitzatiu que permet reconèixer i interpretar la diversitat dels éssers vius. 2. ELS RECURSOS NATURALS 2. 1 Concepte i classificació dels recursos naturals Els recursos naturals són tots aquells béns obtinguts de la natura que permeten satisfer les necessitats humanes (biològiques i socials). Podem diferenciar entre recursos renovables i recursos no renovables: Renovables: Aquells que tenen una renovació natural igual o superior a la taxa d’explotació. Es poden fer servir una vegada i una altra. Poden ser finits quan superen la seva capacitat de càrrega (aprofitament màxim que es pot fer d'un determinat recurs natural per garantir-ne la renovació futura) Perennes: sol, vent, energia hidràulica. Crítics: poden ser finits si no se’n fa un ús responsable o controlat i se supera la seva capacitat de càrrega o de regeneració. No renovables: es regeneren a una velocitat molt lenta, de manera que a escala pràctica els considerem finits. Consumibles: s’esgota amb el seu ús. Combustibles fòssils: carbó, petroli, gas natural. → no estan repartits de forma homogènia Combustibles nuclears (urani) Minerals no energètics: Aquells minerals que no són aptes per produir energia. Hi ha dos tipus: Metàl·lics: (poden ser reciclables) ferro, alumini, coure… No-metàl·lics: minerals que no tenen brillantor pròpia i no són conductors de l’electricitat (grava, sorra, fosfats, potassi…) Recuperables: roques (sorra, grava, argila) Reciclables: minerals metàl·lics (alumini, ferro, coure) No recuperables: combustibles fòssils (carbó, gas natural, petroli…) Cal esmentar que no tots els recursos naturals són recursos energètics però sí que tots els recursos energètics són recursos naturals. 2.2 Distribució dels recursos OPEP: Organització de països exportadors de petroli. El petroli es va començar a utilitzar en el segle XIX. Es va generalitzar gràcies al seu alt valor energètic i gràcies a la seva versatilitat, però aquest té un gran impacte en el medi natural: produeix altes emissions de CO2, provoca contaminació marina i s’utilitza per a la creació del plàstic, per tant, crea microplàstics. L’OPEP va ser creada l'any 1973 i és una organització que té com a objectius unificar les polítiques petrolieres dels països membres, per tal de garantir uns preus justos i estables per a aquests països productors de petroli, un subministrament eficient, econòmic i regular de petroli als consumidors i un rendiment just per als inversors a la indústria del petroli. L’OPEP es considera una col·lusió. La col·lusió és una pràctica on empreses que competeixen en un mateix mercat, acorden augmentar o fixar preus, reduir la producció, repartir-se el mercat o bloquejar l'ingrés de nous competidors, amb l'objectiu d'incrementar els beneficis de les empreses participants  Actualment, l'OPEP la conformen 14 països dels quals cinc són membres fundadors (Aràbia Saudita, Kuwait, Iran, Iraq i Veneçuela), la resta són Algèria, Angola, Equador, Líbia, Nigèria, Qatar, Gabon, Indonèsia i Unió dels Emirats Àrabs Units. Segons el principal organisme de control energètic mundial, la demanda de petroli, gas natural i carbó arribarà al punt màxim abans del 2030. (font: alpoma.net) En aquest mapa podem observar la distribució del petroli a nivell mundial. Els recursos naturals estan repartits de manera molt desigual. Podem afirmar que hi ha una relació entre la grandària d’un país i la possibilitat que disposi de recursos naturals, però això no garanteix que puguin explotar-los. Per tant, tenir recursos naturals no és garantia de desenvolupament. Els països desenvolupats que tenen una mancança de recursos naturals poden suplir aquestes mancances important recursos naturals d’altres països. La divisió desigual dels recursos naturals pot provocar diversos conflictes de desigualtat econòmica i dependència. La desigual localització dels recursos i la lluita pel seu control ja ha generat grans conflictes, sobretot pel que fa al control dels recursos energètics. La teoria del centre-perifèria d'Immanuel Wallerstein El sistema centre-perifèria és una teoria que descriu un ordre econòmic mundial dividit entre un centre hegemònic i una perifèria menys desenvolupada. Va sorgir als anys cinquanta per explicar l'estancament d'Amèrica Llatina i les desigualtats i els desequilibris en el sistema econòmic global. En essència, divideix el món en tres zones econòmiques: el centre, la  perifèria i la semiperifèria, i planteja una estructura jeràrquica que n'explica el desenvolupament i la dependència. El sistema centre-perifèria divideix l'economia global en països centrals, perifèrics i semiperifèrics en funció del seu paper al sistema capitalista mundial. És a dir, els països que dominen la política i l'economia global són part del centre, els més febles pertanyen a la perifèria i els de la semiperifèria estan dominats, però també dominen. (font: elordenmundia.com) 2. 3 RECURSOS EN PERILL El sòl Recurs natural limitat i fràgil i només un 22% superfície continental és potencialment adequada pels conreus moderns. Els límits no venen només del medi natural (clima, relleu, etc.) sinó també dels processos humans (industrialització, urbanització, etc.) El sòl és la capa més externa de la superfície terrestre. Gairebé el 80% del 22% de la superfície adequada per conrear es troba a les conques amazòniques i al riu Orinoco a Veneçuela. El sòl és una font per produir aliments. Les principals causes de degradació del sòl són la sobreexplotació agrícola (principal problema ecològic), la desforestació i la sobrepastura. Funcions del sòl Ecològiques: - Manteniment de la biodiversitat: reserva genètica, adaptació de les espècies i conservació de la natura. - Control de l’erosió: mitigació de la desertificació, qualitat del sòl i manteniment dels ecosistemes. - Atenuació del canvi climàtic: reducció de N₂O, fixació del carboni i oxidació del CH₄ Socials: - Seguretat alimentària: producció agrària, qualitat alimentària i alimentació de la ramaderia. - Disponibilitat d’aigua potable: purificació de l’aigua, recàrrega dels aqüífers i filtració. - Disposició d’espai urbanitzable: habitatge, lleure, abocament de residus i infraestructures. Personatge important: Rachel Carson Rachel Louise Carson (1907-1964) va ser una divulgadora nord-americana que a través de la publicació del llibre la “Primavera silenciosa” l'any 1962, va contribuir a la posada en marxa de la moderna consciència ambiental. En el seu llibre, explicava com el DDT i altres pesticides d'ús habitual s'acumulaven de manera invisible a la cadena alimentària, causant greus danys a la flora i fauna i plantejant seriosos riscos per a la salut humana. (font: Wikipedia) L’aigua dolça És un recurs natural escàs i essencial: 70% superfície terrestre coberta d'oceans, però menys del 3% és aigua dolça. La contaminació redueix les possibilitats d’aprofitament. L’accés a l'aigua potable, segons l'ONU, és un dels aspectes clau en la salut i el benestar de les persones. Les zones humides del planeta són els tròpics i l’equador. Zones estrès hídric: Pol nord i Pol sud Definició estrès hídric: situació que es dona quan la demanda d'aigua és més alta que la quantitat disponible. Dilatació anòmala de l’aigua: quan l’aigua es congela es dilata. El mar és un gran amortidor tèrmic. En les aigües dels mars i dels oceans aproximadament hi ha 35 grams de sal per cada litre d’aigua. El 97,1% de l’aigua terrestre es troba en els mars i els oceans i, per tant, és aigua salada. Els ecosistemes marins són una font importantíssima de recursos naturals i tenen un paper primordial en l’equilibri ambiental del planeta, però tant els principals ecosistemes terrestres i també l’espècie humana, amb la gran majoria de les seves activitats, necessiten aigua dolça. Si com s’ha dit el 97,1% del total d’aigua és salada, sols resta un percentatge molt petit d’aigua dolça (2,9%), de la qual un 75% està retinguda als casquets polars i a les glaceres, és inaccessible a l’interior de la terra o bé es troba a l’atmosfera. En definitiva, tan sols un 0,7% del total d’aigua del planeta és aigua dolça accessible: rius, llacs i aqüífers accessibles. Petjada hídrica: Volum d'aigua dolça que consumeix una persona, una població o un país al cap d'un any. Inclou tant l'aigua que bevem o fem servir en l'àmbit domèstic com l'aigua que es necessita per produir els béns o serveis que consumim (roba, electrodomèstics, vehicles, etc.) - Petjada hídrica mitjana d’una persona a Catalunya: 5.400 litres per dia - Petjada hídrica mitjana d’una persona a Espanya: 6.700 litres per dia - Mitjana petjada hídrica d’una persona a Europa: 4.200 litres per dia - Mitjana mundial: 1.385.000 litres per persona cada any. D'acord amb les darreres dades de la Water Footprint Network, els tres països amb més petjada hídrica del món per càpita són: Mongòlia, amb 10.000 litres d'aigua al dia per persona; Níger, amb 9.600 i Bolívia, amb 9.500. Per una altra banda, els països amb menys petjada hídrica mundialment són Mozambique, Haití i Etiòpia. Aquests utilitzen 15 litres o menys d’aigua diàriament. Aigua virtual: L’aigua “oculta”, que no es veu directament, però que intervé en tota la cadena productiva i comercial. Biodiversitat: és la diversitat de vida, la varietat d'éssers vius que hi ha al planeta i les relacions que estableixen entre si i amb el medi que els envolta. La biodiversitat és una font molt important per l’obtenció de MP i recursos alimentaris. Petjada ecològica: És la mesura de l’impacte ambiental que expressa la superfície mínima necessària (en hectàrees per habitant) per subministrar la matèria i l’energia bàsiques requerides per a una activitat o un conjunt d’activitats; serveix per quantificar l’impacte sobre el planeta d’una determinada activitat i, en conseqüència, per conèixer fins a quin punt aquella activitat és sostenible o no ho és. Els boscos Els boscos són ecosistemes de gran valor per la concentració de la biodiversitat, per tant, tenen una funció ecològica fonamental. La biodiversitat i la complexitat dels boscos augmenta quan més s’apropen a l’equador. Els boscos es poden classificar en primaris (sense interacció humana) i secundaris (en algun moment hi ha hagut interacció humana) Al món podem trobar quatre tipus de boscos: boreals, temperats, subtropicals i tropicals. - Boreals: és el bioma terrestre més gran. Es desenvolupa en un clima d’estius curts i humits i hiverns llargs i secs. Estan formats per coníferes (pins i avets) i creixen a les latituds septentrionals d’Amèrica del Nord i Euràsia. - Temperats: els trobem a tot el món a les latituds temperades. Arbres de tipus caducifolis (roures, faig, pins, oms …). Clima d’estius càlids, hiverns suaus i pluges moderades. - Tropicals: els trobem al voltant de la línia equatorial. Clima calorós tot l’any amb pluges importants (2.000 mm any). Són molt rics en biodiversitat. En podem trobar diferents varietats (monsònic, sec tropical, molt plujós) - Subtropical: es troben prop dels tròpics (zona intertropical) i tenen una estació marcadament seca i una altra humida. Embornal de carboni: Magatzem natural o d'una altra mena que absorbeix més diòxid de carboni del qual allibera i disminueix la concentració de diòxid de carboni de l'atmosfera. L’oceà global: Principal regulador de la temperatura de la Terra i amb un paper essencial en el manteniment de l’equilibri de la biosfera. Amenaces: contaminació de l’aigua, sobrepesca, destrucció d’ecosistemes marins, asiagos nuclears, etc. 3. LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM D’ENERGIA 3.1 Fonts d’energia no renovables L’energia és la capacitat de produir treball. La seva unitat en el sistema internacional és el joule (J). Cal distingir entre formes d’energia i fonts d’energia: FORMES D’ENERGIA: Diferents maneres en què es pot manifestar l’energia: energia mecànica, energia química, energia calorífica, energia nuclear, energia electromagnètica… FONTS D’ENERGIA: Són els recursos naturals dels quals podem obtenir energia per a la seva explotació. Poden classificar-se. Creixement sostenible: El creixement sostenible consisteix a integrar els objectius socials, econòmics i ambientals d'una manera que garanteixi que el desenvolupament beneficiï a tots els països, les persones i el medi ambient  3.2 fonts d’energia renovables Energia renovable: energia que s'obté a partir de recursos inesgotables o que es poden regenerar. No tota l'energia renovable és energia verda. Energia verda: energia que s’obté sense que tingui cap impacte en el medi ambient. Tota l’energia verda és renovable. 3.3 Producció energètica a Catalunya i Espanya Dades: - Hi ha set reactors nuclears a Espanya i tres es troben a Catalunya (Tarragona). Aquests tres s’anomenen: Ascó I, Ascó II i Vandellòs I → les centrals nuclears a Espanya tenen una vida útil d’uns 40 anys. - L’any 2021 a Espanya el 55% del total d’energia produïda provenia de fonts no renovables. La producció elèctrica que provenia de fonts renovables era del 45% : eòlica (23%), hidràulica (11%) i fotovoltaica (8%). - Espanya es posiciona en el cinquè lloc mundial en instal·lacions de centrals eòliques terrestres i en el setè lloc mundial d’instal·lacions fotovoltaiques. - El transport s’endú un 40% de l’energia, la indústria un 30%, el sector primari un 5%, el terciari un 10-15% i l’ús domèstic un 15%. L’energia és fonamental i bàsica per a la societat. Tant a Catalunya com a Espanya hi ha una dependència energètica, és a dir, consumim més del que produïm. De fet, produïm només un 35% de l’energia que consumim. Ara, la producció elèctrica ha augmentat i estem intentant diversificar i implementar energies renovables com la fotovoltaica o l'eòlica. El 2023, les energies renovables van ser la principal font d'electricitat a la UE, representant el 44,7% de tota la producció d'electricitat. Les energies renovables van generar 1,21 milions de gigawatts-hora (GWh), fet que suposa un augment del 12,4% respecte al 2022. Per una altra banda, l'electricitat generada a partir de combustibles fòssils va disminuir un 19,7% en comparació de l'any anterior i va aportar 0,88 milions de GWh, és a dir, el 32,5% de la producció total d'electricitat. Les centrals nuclears van produir 0,62 milions de GWh, és a dir, el 22,8% de la producció energètica de la UE, cosa que reflecteix un augment de la producció de l'1,2% el 2023.  (font: bbk-behatokia.com) 4. SOSTENIBILITAT I PROBLEMÀTICA AMBIENTAL 4.1 Sostenibilitat i desenvolupament sostenible Segons Paul J. Crutzen l’activitat humana és tan transformadora que pot significar una nova era, ja que té un impacte ecològic enorme sent la causa principal d’això l’ús abusiu de combustibles fòssils. La majoria de recursos són finits o crítics i necessiten milers d’anys per formar-se. Tenint en compte els consumim per sobre de la seva capacitat de regeneració podríem entrar en una crisi ecològica global. Podem sospitar que: a) El consum de recursos ha augmentat i continua fent-lo b) La majoria dels recursos o bé són finits o bé estan en perill c) Per evitar el col·lapse o crisi ecològica global cal anar cap a un canvi de model → el desenvolupament sostenible Aquest es basa en: - Sostenibilitat ambiental: La terra com a planeta té uns límits, tant pel que fa als recursos com als impactes o “problemes” ambientals que es deriven de la seva explotació (contaminació, pèrdua de biodiversitat, etc.) - Sostenibilitat econòmica: Cal incloure els costos ambientals en qualsevol procés de producció junt amb la resta de costos i controlar el consum de recursos i preveure’n el reciclatge quan sigui possible - Sostenibilitat social: L’existència de greus desigualtats socials situa un gran nombre de població en situació de vulnerabilitat davant els impactes ambientals (refugiats climàtics). Actualment, es parla de transició als ODS per referir-se al canvi progressiu cap a un model social i econòmic basat en el reconeixement dels límits de la Terra i en criteris de sostenibilitat. L’Agenda 2030 es basa en el compromís comú dels estats a dedicar els mitjans necessaris per avançar cap als ODS. El programa estableix la revisió del seu compliment cada 5 anys. La petjada ecològica indica l’impacte que exerceix el conjunt d’activitats humanes en una determinada zona. Expressa les hectàrees productives que calen per subministrar els recursos que necessiten els seus habitants per mantenir el seu mode de vida i per poder, assimilar els residus que genera. - Un turista de la UE consumeix aproximadament 1200 litres al dia quan un terç de la població mundial sobreviu amb 30 litres al dia per persona. Antropocè: nom que es proposa per aquesta era geològica conseqüència del gran impacte transformador de la humanitat sobre el medi, causa principal dels canvis soferts pel nostre planeta en especial a partir de la 2a Guerra Mundial. La petjada de carboni és un indicador que mesura el volum total de diòxid de carboni emès a l’atmosfera a causa de la producció de béns i de serveis per part de les persones, les organitzacions, els països o el conjunt de la humanitat. Les principals activitats responsables de les emissions de CO₂ són la indústria (sobretot la producció d’electricitat), l’agricultura intensiva, la desforestació, el transport i la calefacció. el CO₂ és un gas imprescindible però només a nivells òptims. Les activitats humanes són la principal causa de les emissions de CO₂. 4.2 Impactes ambientals i crisi ecològica global Les activitats humanes produeixen greus impactes sobre el medi, com ara, l’efecte hivernacle pèrdua de la biodiversitat, pluja àcida, contaminació de l’aigua dolça, desforestació, producció de residus, etc. Risc ambiental: concepte que compren riscos d’origen natural com els que estan relacionats amb l’activitat humana. Per tal que un fenomen natural esdevingui un risc natural ha d’afectar potencialment a la presència humana. Factors que caracteritzen els riscos ambientals: magnitud, freqüència, perillositat (possibilitat de materialització), exposició (nombre de persones afectades), vulnerabilitat… Què fem com a societat? - Celebració de trobades o cimeres internacionals (Rio’ 92, Kyoto 2007, etc.) - Continuïtat i expansió del moviment ecologista. - Polítiques públiques a diferents escales de protecció del medi i desenvolupament d’energies renovables. - Etc. 5. EL MEDI NATURAL: DE VEGADES UN RISC Fenomen natural: fenòmens produïts per la pròpia dinàmica del planeta → tornados, ciclons, terratrèmols, etc. Pel que fa als terratrèmols cal dir que l’escala de magnitud de Richter (mesura el sisme per la seva mida, tenint en compte l'energia alliberada.) en realitat no es fa servir, sinó que des del 1979 es fa servir l’escala sismològica de magnitud del moment. També es fa servir molt l’escala de Mercalli la qual mesura les conseqüències objectivament mesurables. Riscos antròpics: fenòmens naturals associats a la presència humana, que poden afectar els béns o la vida de les persones. - Principals riscos a Catalunya → aiguats (pluges fortes que poden provocar inundacions), incendis, allaus i esllavissaments. Desastre natural: Efectes o conseqüències molt greus per a les persones, el medi o les infraestructures, que tenen el seu origen en els riscos naturals. 5.1 Riscos ambientals a Catalunya Riscos més freqüents a Catalunya Aiguats: típics al clima mediterrani, consisteixen en pluges fortes que poden provocar torrentades i inundacions (desbordament de rius, torrents, i rieres). Problemes associats a les zones habitades com inundacions de carrers, habitatges, talls de carreteres, dificultats de circulació, aturada de subministraments (electricitat, aigua, telèfon …). Nevades: precipitacions en forma de cristalls de gel. Les nevades extraordinàries o en llocs poc habituals poden provocar problemes i riscos per a la població (tall de carreteres, augment dels accidents de trànsit, aïllament de la població, manca de serveis bàsics … Esllavissaments: desplaçaments del terreny d’un vessant cap a l’exterior per efecte de la gravetat. Associats a pluges, terratrèmols … Poden destruir obres públiques, tallar carreteres, soterrar cases, persones. A Catalunya les zones amb més risc són: Pirineu i serralades del sistema Mediterrani. Allaus: despreniment de masses de neu. Si el mantell de neu és molt inestable, es provoca una allau que pot destruir masses forestals, vies de comunicació. A Catalunya són freqüents al Pirineu Occidental. Incendis forestals: de tots els riscos naturals són els més freqüents. Sens dubte la seva intensitat i incidència depèn de determinades condicions geogràfiques i climàtiques (elevades temperatures, sequera estival, ven), que faciliten una ràpida propagació del foc. Però cada cop més es considera l’acció humana (risc antròpic) com a principal responsable, sigui per deixadesa o per què han estat provocats. Prevenció de riscos Catalunya INUNCAT: Pla Especial d'Emergències per Inundacions a Catalunya. NEUCAT: Pla Especial d'Emergències per Nevades a Catalunya. SISMICAT: Pla especial d’emergències sísmiques de Catalunya. INFOCAT: Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya. PLASEQTA: Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya. Té com a finalitat prevenir o, si escau, mitigar les conseqüències d'accidents químics. TRANSCAT: Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya. PENTA: Pla d’emergència nuclear de Tarragona. Aquest pla és aprovat per l’Estat (administració responsable de la regulació de la indústria nuclear).  ACTIVITATS 1. Què és la capacitat de càrrega d’un recurs? És l’aprofitament màxim que es pot fer d’un determinat recurs natural per garantir-ne renovació futura. 2. Classifica els recursos següents en renovables o no renovables: sòl, vegetació, minerals no energètics, radiació solar i aigua. renovabes: sòl, aigua, vegetació, radiació no renovables: minerals no energètics 3. Per què els recursos naturals poden generar conflictes geoestratègics? Perquè molts recursos són escassos o perquè molts es concentren en una àrea. 4. Digues quatre funcions ecològiques i quatre funcions socials del sòl. Funcions ecològiques: reserva genètica, manteniment d’ecosistemes, fixació de carboni i mitigació de la desertificació Funcions socials: producció agrària, espai per a infraestructures, font de recursos i hàbitat per a organismes. 5. Quin percentatge de la superfície continental de la Terra és apte per a l’agricultura? Aproximadament el 22% de la superfície continental terrestre. 6. Per què es diu que el sòl és un recurs fràgil? El sòl es considera un recurs fràgil, ja que la seva formació és molt lenta i pot ser fàcilment degradat o erosionat per activitats humanes com ara l’agricultura intensiva o la desforestació. 7. Digues les principals categories d’usos del sòl a la Terra. Urbanització, ramaderia, indústria i boscos. 8. Digues quin % de l’aigua dolça de la Terra s’utilitza per a cadascun dels usos següents: ús domèstic, agricultura i indústria. Ús domèstic 5%, agricultura 75% i indústria 20% 9. Explica per què són importants la conservació i la gestió dels boscos. La conservació i gestió dels boscos són importants perquè regulen el clima i el cicle de l'aigua, protegeixen la biodiversitat, proporcionen recursos i actuen com a embornals de carboni. 10. Quin és el bosc més ric en biodiversitat? El bosc tropical és el més ric en biodiversitat. 11. Què són els boscos primaris? Són aquests on no hi ha hagut activitat humana. 12. Per què el carbó, el petroli i el gas natural s’anomenen combustibles fòssils? Perquè són materials combustibles que s’han format durant llargs períodes de temps geològic a partir de restes orgàniques enterrades en antics dipòsits sedimentaris de l’escorça terrestre. 13. És el mateix un recurs renovable que un recurs il·limitat? Posa’n dos exemples. No, no és el mateix. Un recurs renovable es regenera naturalment, mentre que un recurs il·limitat no s'esgota mai. Exemples de renovables: l’aigua o la biomassa. Exemples d'il·limitats: energia solar o energia eòlica 14. Hi ha alguna relació entre l’extensió territorial d’un país i la quantitat de recursos naturals de què pot disposar? Sí, generalment hi ha una relació. Els països amb més extensió territorial tenen més probabilitat de tenir una varietat de recursos naturals, ja que tenen més àrea per trobar aquests recursos. 15. Què és l’ús abusiu dels recursos naturals? L’ús abusiu de recursos naturals és l’explotació excessiva i insostenible d’aquests recursos fins al punt que es redueixin o s’esgotin. L’ús abusiu de recursos naturals pot portar a diversos danys ambientals com ara, la desforestació, la desertificació o la pèrdua de biodiversitat. 16. Per què es pot dir que els recursos naturals són un patrimoni de la humanitat? Els recursos naturals es poden considerar un patrimoni de la humanitat perquè són essencials pel benestar i la supervivència dels éssers humans. 17. Digues tres exemples d’aprofitament històric de fonts d’energia renovables. Molins de vent, llenya (com a combustible) i la força motriu de l’aigua (molins d’aigua). 18. Quins avantatges i inconvenients tenen les fonts d’energia renovables en comparació de les convencionals? Avantatges: menys impacte ambiental, permeten diversificar els recursos energètics i faciliten descentralitzar la producció energètica. Desavantatges: impacte visual i acústic, inversió inicial alta, necessiten més espai, nivell de productivitat menor, depenen del clima. 19. Quins són els tres tipus principals d’aprofitament de l’energia solar? Energia tèrmica, fotovoltaica i termosolar. 20. Quina és la matèria primera dels biocarburants? Biomassa verda o cultius energètics. 21. Fixa’t en les dades que mostra el gràfic de la font 72, corresponent als efectes dels desastres naturals segons el desenvolupament dels països, i contesta-les preguntes: a) Quins fets posen de manifest les dades del gràfic? En aquest gràfic es pot observar que els països més afectats pels desastres naturals són els països en vies de desenvolupament. b) Com es pot explicar el diferent grau d’afectació dels desastres naturals entre un grup de països i els altres? Els països en vies de desenvolupament estan més afectats a causa d’una urbanització deficient, construccions precàries, escassetat de recursos, etc. 22. Resumeix quins són els avantatges i els inconvenients de la utilització de les fonts d’energia següents: petroli, carbó, gas natural i energia nuclear. Petroli: Avantatges: alta densitat energètica, molt versàtil Inconvenients: impacte ambiental, preu inestable Carbó: Avantatges: abundant, baix cost Inconvenients: molt contaminant, emissions elevades Gas natural: Avantatges: menys contaminant que petroli i carbó, econòmic Inconvenients: impacte ambiental, infraestructura costosa Energia nuclear: Avantatges: Baixes emissions de CO₂, alta potència Inconvenients: Residus radioactius, risc d'accidents 23. Quins són els principals recursos energètics renovables? Digues per a cadascun una tecnologia antiga (d’abans del segle XX) i una de moderna. Energia solar→ antiga (assecat), moderna (panells fotovoltaics) Energia eòlica→ antiga (molins de vent), moderna (aerogeneradors) Energia hidràulica→antiga (molins d'aigua), moderna (centrals hidroelèctriques) 24. Què significa l’expressió un planeta amb límits? L'expressió "un planeta amb límits" es refereix a la idea que els recursos de la Terra són finits i que hi ha límits al creixement i consum humans. 25. Què és el desenvolupament sostenible? El desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats. 26. Quins són els tres pilars o fonaments del desenvolupament sostenible? Els tres fonaments del desenvolupament sostenible són: l’econòmic, el social i l’ambiental. 27. Què significa l’expressió crisi ecològica global? La crisi ecològica global és un concepte que fa referència als problemes ambientals a escala global causats per l'activitat humana, com per exemple, el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat. 28. Quin impacte va tenir el descobriment de l’agricultura i la ramaderia en el medi natural? El descobriment de l'agricultura i la ramaderia ha comportat un gran impacte en el medi natural, provocant desforestació, alteració dels ecosistemes i canvis en el paisatge. 29. Què significa que l’impacte ambiental de les activitats humanes ha adquirit un caràcter global? Significa que les activitats humanes tenen efectes que s'estenen més enllà de les fronteres locals o nacionals si no que afecten tot el planeta. 30. Quines són les principals conseqüències de l’efecte hivernacle? Les principals conseqüències de l'efecte hivernacle són l’augment de la temperatura global, canvis en els patrons de precipitació, augment del nivell del mar, esdeveniments climàtics extrems més freqüents, entre altres. 31. Quines causes obliguen els refugiats ambientals a desplaçar-se? Algunes de les causes que obliguen els refugiats ambientals a desplaçar-se inclouen són els desastres naturals, el canvi climàtic, l’escassetat de recursos, etc. 32. Per què es considera que el transport mundial agreuja la crisi ecològica global? El transport mundial agreuja la crisi ecològica global perquè emet grans quantitats de gasos d'efecte hivernacle i contribueix a la contaminació de l'aire i l'aigua. 33. Enumera tres riscos atmosfèrics relacionats amb la climatologia. Huracans, sequers, onades de calor. 34. Digues tres factors que contribueixen a augmentar els riscos ambientals. El canvi climàtic, la urbanització descontrolada i la desforestació. 35. Enumera tres gasos d’efecte hivernacle. Diòxid de carboni, metà i òxid nitrós 36. En què es basen les mesures de predicció dels riscos ambientals? Les mesures de predicció dels riscos ambientals es basen en l’anàlisi de dades històriques, models climàtics i geològics i sistemes de monitoratge en temps real. 37. Quins són els tres riscos naturals més freqüents a Catalunya? Els tres riscos naturals més freqüents a Catalunya són les allaus, els incendis i els aiguats. 38. Fes una llista dels riscos que, segons el teu parer i per ordre d’importància, poden afectar la teva vida. Tenint en compte que Sabadell no és una zona altament afectada per riscos naturals, en tot cas els que hi ha més probabilitat que passin són: inundacions, ventades i onades de calor. 39. Coneixes algun desastre natural que hagi passat a Cat els darrers anys? Especifica’n la data i el tipus. El 3 d’abril del 2019 es va produir un terratrèmol als municipis de Montferrer i Castellbò i Ribera d’Urgellet a l’Alt Urgell de magnitud 4,2 a l’escala de Ritcher. 40. Quins són els principals tipus de riscos antròpics a Catalunya? Els incendis forestals és un dels riscos antròpics més freqüents. També n’hi ha altres com el derivat de la perillositat de determinades instal·lacions industrials, com per exemple el complex petroquímic de Tarragona. Tanmateix, el transport de mercaderies perilloses (toxicitat i risc d’explosió) n’és un altre de significatiu. 41. Digues quatre plans de prevenció de riscos ambientals a Catalunya. INUNCAT: Pla Especial d'Emergències per Inundacions a Catalunya. NEUCAT: Pla Especial d'Emergències per Nevades a Catalunya. SISMICAT: Pla especial d’emergències sísmiques de Catalunya. INFOCAT: Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya. 42. Quina és la zona de la península Ibèrica amb més risc sísmic? La posició geogràfica de la península Ibèrica fa que determinades zones del territori tinguin un elevat risc sísmic i de patir terratrèmols. A la zona de Gibraltar (contacte de dues plaques tectòniques, l’africana i l’eurasiàtica) els sismes són bastant freqüents, tot i que solen ser de baixa o mitjana intensitat a tot el sud-est peninsular. També se’n registren al Pirineu i Prepirineu. 43. Quina va ser la causa de l’accident d’Aznalcóllar? Quines substàncies tòxiques es van vessar? La causa de l’accident d’Aznalcóllar va ser la formació d’una bretxa en la presa de contenció de la bassa de residus que va provocar l'abocament d'entre 4,5 i 8 milions de m³ de llots i aigües àcides amb una elevada concentració de metalls pesants (zinc, plom, coure i fins i tot urani). 44. Esmenta tres factors que hagin contribuït els darrers anys a l’increment dels desastres naturals a Europa. Alguns dels factors que han contribuït en els darrers anys a l’increment dels desastres naturals a Europa són el canvi climàtic, que ha intensificat els fenòmens meteorològics extrems. També, la urbanització en zones de risc, com planes d'inundació i costes vulnerables, ha augmentat l'exposició de les poblacions. A més, la degradació ambiental, la falta d'inversió en infraestructures resilients i la intensificació de l'agricultura han empitjorat la situació.  VÍDEOS Vídeo 1: L’aigua, una font de conflictes En aquest breu vídeo se’ns destaca la importància de l’aigua, ja que sense aigua la vida no seria possible. En el vídeo s’explica que l’aigua dolça és un bé escàs i que no és un recurs nacional, ja que un sol riu pot passar per diversos països. De la mateixa manera, en el vídeo se’ns mostren exemples de diferents disputes entre països que comparteixen rius, com és el cas del Riu Nil, amb l’objectiu de demostrar que existeixen conflictes per l'accés i control de l'aigua en diverses regions del món. En la meva opinió, l’aigua és un dret de tothom i és una injustícia que per raons polítiques hi hagi països amb menys accés que altres. Per una altra banda, com es menciona en el vídeo, l'aigua dolça és un bé escàs i com a individus és important ser conscients d’això i no malgastar-la. Vídeo 2: Conviure amb el risc El vídeo "Conviure amb el risc" se centra en les inundacions, destacant un desastre natural que va ocórrer a Montserrat el 10 de juny del 2000, provocat per pluges intenses que van causar inundacions i esllavissades greus. En el vídeo s'assenyala que la zona mediterrània és especialment vulnerable a aquest fenomen, amb més de 100 inundacions i 700 morts a Europa entre 1998 i 2004. A més, es destaca l'impacte del canvi climàtic, que pot agreujar les conseqüències d'aquestes inundacions en el futur. Per una altra banda, se subratlla la importància dels protocols de prevenció, mitigació i actuació, així com la directiva aprovada pel Parlament Europeu que obliga els països membres a crear mapes de perillositat i plans de gestió del risc d'inundacions. També es menciona que les inundacions sobtades són les més difícils de gestionar, i per això hi ha la necessitat d'investigar i desenvolupar eines per preveure-les, com per exemple el sistema europeu d'alerta d'inundacions (EFAS) o el projecte IMPRINTS. Des del meu punt de vista, aquest vídeo ens ajuda a ser més conscients sobre els riscos de les inundacions, ja que s'il·lustren les diverses conseqüències que comporten les inundacions i com aquestes ens afecten com a societat. Vídeo 3: El cicle de l’aigua En aquest vídeo s’explica que el cicle de l'aigua implica el moviment constant de l’aigua entre els estats líquid, sòlid i gasós. La major part de l'aigua terrestre és salada, amb només un 3,5% d'aigua dolça, majoritàriament en forma de gel. El cicle inclou processos com l'evaporació, la condensació dels núvols, la precipitació en forma de pluja, neu o granís, i la formació de rosada i gebre. La neu acumulada pot formar glaceres, mentre que l'aigua continental forma rius que desemboquen al mar. En el vídeo també es menciona que les plantes participen en el cicle de l’aigua mitjançant l'evapotranspiració. Per una altra banda, els humans intervenen construint embassaments per acumular aigua i generar electricitat. Com a conclusió, el vídeo esmenta que l'aigua dolça és un recurs limitat i és crucial gestionar-la de manera responsable i sostenible. En la meva opinió, aquest vídeo explica d’una manera prou senzilla i visual el moviment constant de l’aigua en el nostre planeta i la seva importància a nivell global. Gràcies als vídeos i a les imatges que surten durant tot el vídeo, podem visualitzar millor els conceptes que se’ns expliquen. Vídeo 4: Risc d’incendi forestal Els incendis de bosc són fenòmens freqüents que poden tenir conseqüències catastròfiques. Les seves causes no es limiten només a condicions climàtiques, sinó que també inclouen l'abandonament de camps de conreu i l'augment d'actes vandàlics. La propagació dels incendis es veu influenciada per diversos factors, com la forma del sòl i, el vent, un factor crucial que pot transportar gasos calents a grans distàncies. Pel que fa a les tècniques de lluita contra incendis, aquestes es basen en l'eliminació d'algun dels tres elements necessaris per a la combustió: combustible, comburent i calor. Per una altra banda, es distingeixen diversos tipus d'incendis forestals, com els focs de superfície, focs de copes, focs subterranis i grans incendis. En el vídeo s’explica que hem de fer per prevenir-los i en cas que ens trobem amenaçats per un foc com hauríem d’actuar. En la més opinió és un vídeo útil per comprendre i conèixer una mica més sobre els incendis forestals. A més, crec que és molt important conèixer que pot causar un incendi per evitar aquests actes i també saber com reaccionar si ens trobem davant d’un. Al viure en Catalunya, zona on els incendis són freqüents crec que és important saber quines són les causes d’aquest fenomen. En general, penso que és un vídeo interessant si volem aprendre més sobre els incendis. Vídeo 5: Incendis forestals Aquest vídeo ens explica que la freqüència i intensitat dels incendis forestals ha augmentat a causa de l’activitat humana. Factors com l’abandonament rural i l’eficàcia en l’extinció de petits focs ha afavorit un augment en el combustible forestal del bosc. També esmenta que la lluita contra els incendis se centra sobretot en la seva extinció, encara que aquests continuen sense estar controlats del tot. Per últim, afegeix que recuperar una gestió forestal sostenible i activa és part de la solució. Crec que aquest vídeo explica d’una manera concisa els perills dels incendis forestals i perquè s’hauria d’incorporar una altra vegada el foc com a element natural del paisatge, ja que això pot ser la clau per aprendre a conviure amb el bosc i els seus riscos.