Desplegament de la Xarxa PDF

DESPLEGAMENT DE LA XARXA UNITAT 8  CONTINGUT DE LA UNITAT ➤ 8.1 INTRODUCCIÓ ALS SISTEMES DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) ➤ 8.2 NORMATIVES I ESTÀNDARDS DELS SCE ➤ 8.3 ESTRUCTURA GENERAL D’UN SISTEMA CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) 8.3.1 REQUISITS PER AL CAB...

DESPLEGAMENT DE LA XARXA UNITAT 8  CONTINGUT DE LA UNITAT ➤ 8.1 INTRODUCCIÓ ALS SISTEMES DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) ➤ 8.2 NORMATIVES I ESTÀNDARDS DELS SCE ➤ 8.3 ESTRUCTURA GENERAL D’UN SISTEMA CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) 8.3.1 REQUISITS PER AL CABLEJAT VERTICAL 8.3.2 REQUISITS PER AL CABLEJAT HORITZONTAL 8.3.3 SALES DE COMUNICACIONS 8.3.4 ARMARIS DE COMUNICACIONS (RACKS) 8.3.5 ZONA DE TREBALL ➤ 8.4 INSTAL·LACIÓ D'UN SISTEMA DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) 8.4.1 INSTAL·LACIÓ DEL SISTEMA DE CANALITZACIÓ 8.4.2 INSTAL·LACIÓ DE ROSETES I PRESES DE XARXA 8.4.3 INSTAL·LACIÓ DELS PANELLS DE CONNEXIONS (PATCH PANELS) 8.4.4 INSTAL·LACIÓ DELS ARMARIS DE COMUNICACIONS (PATCH PANELS) ➤ 8.5 CERTIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ 2   8.1 INTRODUCCIÓ ALS SISTEMES DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) DESPLEGAMENT DE LA XARXA 3   INTRODUCCIÓ ALS SISTEMES DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) Imaginem que hem de cablejar un edi ci ple d'o cines per donar connexió de xarxa a tots els seus usuaris, per on començaríem? Abordar aquest problema sense una metodologia de referència pot resultar un procés laboriós, ine cient i sense garanties d'arribar a una solució òptima, ja que la nostra falta d'experiència o de previsió pot fer que passem per alt molts de detalls. A mitjans dels 90 van començar a sorgir les primeres normatives i estàndards que tractaven d'estructurar i de nir la manera de crear i administrar els sistemes de cablejat de les xarxes locals. Van aparèixer així els primers sistemes de cablejat estructurat (SCE). Un sistema de cablejat estructurat (SCE) és una infraestructura local de telecomunicacions dissenyada a partir d'un conjunt de normes i/o estàndards que garanteixen la seva qualitat, escalabilitat, modularitat, longevitat i independència, tant dels serveis que pugui albergar com dels fabricants de components. 4  fi fi fi fi  8.1.1 CARACTERÍSTIQUES DELS SCE 8.1 INTRODUCCIÓ ALS SISTEMES DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) 5   CARACTERÍSTIQUES DELS SISTEMES DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) Les principals característiques dels SCE són les següents: - Processos normalitzats de creació i administració: la forma de dissenyar, plani car, instal·lar, provar i administrar els SCE es troba especi cada en un conjunt de normes i/o estàndards de referència. - Modularitat i capacitat d'ampliació: els SCE es dissenyen de forma modular, el que facilita la seva ampliació si sorgeixen noves necessitats ja que evita modi car la instal·lació ja existent. - Disseny consistent i uniforme: tot el sistema es dissenya utilitzant la mateixa metodologia, amb el que s'aconsegueix uniformitat i consistència en tota la infraestructura. - Possibilitat d'integració d'una gran varietat de serveis: un SCE està preparat per a albergar, sense realitzar massa canvis, els diferents serveis previstos per la normativa (serveis de veu, serveis de dades i serveis de control). - Independència dels fabricants: és possible utilitzar aquells productes que compleixin amb els estàndards utilitzats per a la creació dels SCE, sense importar de quin fabricant siguin. - Flexibilitat i capacitat d'adaptació: els SCE són relativament exibles, ja que es dissenyen per poder adaptar-se fàcilment a possibles canvis d'organització. - Longevitat: la vida útil dels SCE és de 10 anys com a mínim. 6  fi fi fl fi  8.2 NORMATIVES I ESTÀNDARDS DELS SCE DESPLEGAMENT DE LA XARXA 7   NORMATIVES I ESTÀNDARDS DELS SCE ➤ La instal·lació d'una xarxa local en un edi ci s'ha de fer considerant que aquesta pot ocupar diverses sales o diferents pisos de l'edi ci. ➤ La forma en què es realitza l'estesa del cablejat de telecomunicacions per l'edi ci ve especi cat en les normatives Nord-Americana, Internacional, Europea i Espanyola. En funció del lloc on es realitza la instal·lació s’aplicarà la normativa corresponent. 8  fi fi fi fi  NORMATIVES I ESTÀNDARDS DELS SCE ➤ Normativa Nord-Americana: Els nord-americans van ser els primers a publicar un estàndard per a la estructuració i disseny dels SCE. Les organitzacions encarregades de portar a terme aquesta tasca van ser la TIA i la EIA. L'estàndard es va publicar el 1991 amb el nom EIA/TIA-568 (Commercial Building Wiring Standard) i el seu propòsit era de nir i especi car els tipus de cables i connectors, les arquitectures bàsiques i els mètodes de veri cació de cables, connectors i instal·lacions per als SCE (Sistemes de cablejat estructurat) dels edi cis comercials. ➤ Normativa Internacional: El principal organisme internacional encarregat de desenvolupar estàndards per al cablejat estructurat és l'organització ISO/IEC, que el 1994 va publicar el seu estàndard ISO/IEC-11801 (Information Technology. Generic Cabling For Customer Premises), basat en EIA/TIA-568 però amb algunes diferències, com la classi cació i de nició dels tipus de cables i dels elements funcionals dels SCE (Sistemes de cablejat estructurat). 9  fi fi fi fi fi fi  NORMATIVES I ESTÀNDARDS DELS SCE ➤ Normativa Europea: La normativa europea per al cablejat estructurat la desenvolupa, principalment, l’organització CEN/CENELEC i està basada en els estàndards internacionals. L'adaptació de l'estàndard ISO/IEC-11801 a la normativa europea és l’estàndard CEN/CENELEC EN-50173 (Information Technology. Performance Requirements Of Generic Cabling Schemes). ➤ Normativa Espanyola: La normativa espanyola es basa en els estàndards europeus EN-50173 publicats per la CEN/CENELEC. L'adaptació dels estàndards EN-50173 a la normativa espanyola la duu a terme AENOR i el seu resultat són els estàndards UNE-EN-50173. 10   NORMATIVES I ESTÀNDARDS DELS SCE Evolució de la normativa dels sistemes de cablejat estructurat. 11   8.3 ESTRUCTURA GENERAL D’UN SISTEMA CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) DESPLEGAMENT DE LA XARXA 12   ESTRUCTURA GENERAL D’UN SISTEMA CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) Els sistemes SCE es plani quen per a un mínim de 10 anys i la seva estructura general inclou els següents elements funcionals: ➤ Els elements funcionals són els següents: Distribuïdor (centre de cablejat) de campus.(7) Cablejat de campus.(6) Distribuïdor (centre de cablejat) d’edi ci.(5) Cablejat vertical, troncal (backbone) o d’edi ci.(4) Distribuïdors (centres de cablejat) de planta.(3) Cablejat horitzontal o de planta.(2) Roseta o Presa de xarxa.(1) 13  fi fi fi  ESTRUCTURA GENERAL D’UN SISTEMA CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) ➤ És habitual que les xarxes grans disposin de més d’un centre de cablejat (distribuïdor). Quan això passa, un dels centres de cablejat s’anomena MDF (Servei de distribució principal, Main distribution frame). La resta de centres de cablejat de la xarxa s’anomenen IDF (Serveis de distribució intermedi, Intermediate Distribution Frame) i depenen del servei de distribució principal (MDF). ➤ El punt de presència (POP, Point of presence) és un lloc físic on un proveïdor de serveis té un punt d’interconnexió entre les instal·lacions de comunicació de l'empresa telefònica i el servei de distribució principal de l’edi ci (MDF). 14  fi  ESTRUCTURA GENERAL D’UN SISTEMA CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) 15   ESTRUCTURA GENERAL D’UN SISTEMA CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) Exemple de POP (Point of present) d’un proveïdor d’Internet. 16   ESTRUCTURA GENERAL D’UN SISTEMA CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) 17   ESTRUCTURA GENERAL D’UN SISTEMA CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) ➤ Els elements funcionals d’un sistema cablejat estructurat (SCE) s'agrupen jeràrquicament formant subsistemes. El número de subsistemes a utilitzar depèn de l'estructura física de la xarxa a cablejar. ➤ Un SCE pot ser estructurat en quatre subsistemes: subsistema de campus, subistema vertical, subsistema horitzontal i subsistema de la zona de treball. Diagrama esquemàtic de l’estructura d’un SCE. 18   ESTRUCTURA GENERAL D’UN SISTEMA CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) ➤ Subsistema de Campus: aquest subsistema inclou el distribuïdor de campus (DC) i el cablejat que els uneix als distribuïdors d'edi ci (DE). L'elecció del tipus de cable a utilitzar en aquest sistema dependrà de les distàncies a cobrir i de l'agressivitat electromagnètica del medi. En general, els cables més adequats són bra òptica. ➤ Subsistema vertical, d’edi ci o backbone: aquest subsistema inclou des del distribuïdor d'edi ci al distribuïdor de planta, amb tots els cables entre els dos distribuïdors, així com els panells d’interconnexió del distribuïdor d’edi ci. ➤ Subsistema horizontal: aquest subsistema inclou des del distribuïdor de planta (DP) ns a la roseta o presa d'usuari, incloent-hi els cables existents entre tots dos, així com els panells del distribuïdor, i la roseta mateixa. ➤ Subsistema de la zona de treball: aquest subsistema inclou part de la roseta i els cables que arriben a l'equip nal. 19  fi fi fi fi fi fi fi  ESTRUCTURA GENERAL D’UN SISTEMA CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) Diagrama esquemàtic de l’estructura d’un SCE. 20   8.3.1 REQUISITS PER AL CABLEJAT VERTICAL 8.3 ESTRUCTURA GENERAL D’UN SISTEMA DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) 21   REQUISITS PER AL CABLEJAT VERTICAL ➤ El cablejat troncal o vertical (BC, Backbone Cabling) proporciona comunicació entre els distribuïdors de planta (IDF, Servei de distribució principal, Main distribution frame) i el distribuïdor de l’edi ci (MDF, Servei de distribució principal, Main distribution frame). ➤ Per al cablejat vertical (BC, Backbone Cabling) es recomana la topologia en estrella jeràrquica i el tipus de cablejat dependrà de les necessitats. Normalment, el Backbone Cabling utilitza cablejat de parell trenat de classes 6 o 7, o bé cablejat de bra òptica de classe OF300 o OF500. 22  fi fi  REQUISITS PER AL CABLEJAT VERTICAL Distribució del cablejat vertical. 23   8.3.2 REQUISITS PER AL CABLEJAT HORITZONTAL 8.3 ESTRUCTURA GENERAL D’UN SISTEMA DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) 24   REQUISITS PER A EL CABLEJAT HORITZONTAL ➤ El cablejat horitzontal (HC, Horizontal Cabling) no ha d'excedir els 90 m. ➤ Inclou tots els cables que van des de l’armari del distribuïdor de planta (IDF, Servei de distribució principal, Main distribution frame) ns les rosetes. ➤ El cablejat és de difícil accés. Solen anar empotrats a les parets, per damunt un fals sostre o amagats en canaletes. ➤ La seva instal·lació és permanent. Qualsevol modi cació serà cara i exigirà la interrupció del treball en les zones afectades. 25  fi fi  REQUISITS PER A EL CABLEJAT HORITZONTAL Requisits del cablejat horitzontal. 26   REQUISITS PER A EL CABLEJAT HORITZONTAL Disposició del cablejat horitzontal. 27   8.3.3 SALES DE COMUNICACIONS 8.3 ESTRUCTURA GENERAL D’UN SISTEMA DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) 28   SALES DE TELECOMUNICACIONS ➤ En un sistema de cablejat estructurat (SCE) poden existir diverses sales de comunicacions, per exemple el distribuïdor de campus, el distribuïdor de l’edi ci o els distribuïdors de planta serien exemples de sales de comunicacions. ➤ En general, una sala de comunicacions pot contenir els següents components: Els equips de telefonia. Els equips de transmissió de dades (Switches i routers). Els equips de processament de dades (servidors). La connexió a la xarxa pública. Armaris de comunicacions (Racks). ➤ Aquesta sala s’ha de condicionar degudament per al seu correcte funcionament. El condicionament inclou: Sistema d'alimentació elèctrica ininterrompuda (SAI), en anglès uninterruptible power supply (UPS). Protecció enfront d'incendis. Accés controlat a la sala de comunicacions (amb clau o un sistema alternatiu). Aire condicionat per mantenir una temperatura constant de funcionament dels equips. La sala ha de tenir una mida tal que permeti la possible incorporació de nous equips. 29  fi  SALES DE TELECOMUNICACIONS Sala de comunicacions. 30   8.3.4 ARMARIS DE COMUNICACIONS (RACKS) 8.3 ESTRUCTURA D’UN SISTEMA DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) 31   ARMARIS DE COMUNICACIONS (RACKS) ➤ En les sales de comunicacions els panells de connexions (patch panels) i els propis equips de xarxa s'han d'ubicar en armaris de comunicacions anomenat habitualment racks. ➤ Aquests armaris racks han de permetre afegir i retirar components de forma modular i facilitar la instal·lació de panells de connexions, cables de connexions i d’equips. S’ha de deixar un mínim de 1,2 m d'espai lliure al voltant de les portes dels armaris per maniobrar amb comoditat. ➤ Els estàndards més importants que especi quen la mida dels armaris de comunicacions i dels seus mòduls són els següents: - ANSI/EIA 310-D, estàndard per als Estats Units. - IEC 60297, estàndard internacional. - UNE 20539, estàndard espanyol, que és una adaptació de la normativa internacional. 32  fi  ARMARIS DE COMUNICACIONS (RACKS) ➤ Podem diferenciar principalment dos tipus de rack: rack mural i rack d’enterra (“suelo”). ➤ L'armari rack mural es caracteritzen per ser més compactes i lleugers. Les seves dimensions permeten ns i tot penjar-los en una paret per poder treballar de manera més còmoda. ➤ L’armari rack d’enterra (“suelo”) són bastants més grans que un rack mural. Pel seu pes a l'estar equipats, es col·loquen directament a terra i no es poden penjar. Si es vol tenir l'opció de desplaçar-se li poden posar unes rodes que faciliten el seu moviment. 33  fi  ARMARIS DE COMUNICACIONS (RACKS) Exemple de rack mural. Exemple de rack d’enterra (“suelo”) 34   ARMARIS DE COMUNICACIONS (RACKS) Amplada del rack: - Les mides estàndard més habituals de l'amplada dels armaris, són 10, 19 i 23 polzades, que equivalen a 25,4, 48,26 i 58,42 cm, respectivament. Una polzada equival a 2.54 cm. - L’amplada més utilitzada és la de 19 polzades. Alçada del rack: - L’alçada de l’armari es mesura en unitats rack (rack unit) o U, que és l’alçada mínima dels diferents mòduls que es poden instal·lar en un armari. S’ha de considerar que un determinat mòdul pot ocupar més d’una unitat rack (U). Una U equival a 4.445 cm. - Existeixen habitualment armaris de 6U, 9U, 12U,15U, 18U, 22U,24U ns 42U d’alçada. - L’alçada del rack depèn dels mòduls que es vulguin instal·lar. - L’alçada és la mesura més variable. ➤ Profunditat del rack: Les mesures més habituals són 45 cm i 60 cm. 35  ​​ fi  ARMARIS DE COMUNICACIONS (RACKS) ➤ A l'hora de dissenyar la xarxa i/o comprar un armari rack, serà fonamental triar entre una de les mides estàndard d'armari disponibles en el mercat i determinar la quantitat d'unitats rack que faran falta considerant sempre les futures possibles ampliacions. ➤ La decisió de la mida del rack in uirà totalment a l'hora de comprar els panells de connexions (patch panels) i equips de xarxa, ja que hauran de ser compatibles amb el rack. 36  fl  ARMARIS DE COMUNICACIONS (RACKS) Dimensions d’un armari rack. Rack de 19 polçades d’amplada. 37   ARMARIS DE COMUNICACIONS (RACKS) Exemples d’unitats de rack 38   ARMARIS DE COMUNICACIONS (RACKS) Els mòduls més habituals que es poden instal·lar en un rack són els següents: - Panells de connexió (patch panel) - Equips de xarxa com switches i routers. - Sabata frontal per a col·locar dispositius que no es poden instal·lar com a mòduls. - Mòduls d'alimentació elèctrica com la regleta d’alimentació. - Panells guia de cables horitzontals amb brides per a l’organització dels cables. - Panells guia de cables horitzontals amb “cepillo” per a l’organització dels cables. 39   ARMARIS DE COMUNICACIONS (RACKS) Switch Patch Panel Panell guia amb brides Regleta d’alimentació Panell guia amb “cepillo” Safata frontal 40   ARMARIS DE COMUNICACIONS (RACKS) Racks amb diferents mòduls instal·lats. 41   PANELLS DE CONNEXIÓ (PATCH PANELS) 8.3.4 ARMARIS DE COMUNICACIONS (RACKS) 42   PANELLS DE CONNEXIÓ (PATCH PANELS) ➤ El panell de connexions (patch panel) és un dels mòduls habituals que es solen instal·lar en els armaris racks. ➤ Els patch panels poden ser modulars o no modulars: - En els patch panels no modulars tots els connectors de xarxa són del mateix tipus i es troben ja instal·lats de forma xa. - Els patch panels modulars, en canvi, estan buits i tenen buits per instal·lar els tipus de connectors de xarxa (keystone) que necessitem ( bra òptica, cable de parell trenat, etc). En aquest tipus de panells podem anar afegir o retirar mòduls d'acord a les necessitats que sorgeixin. ➤ Els panells de connexions (patch panels) utilitzen habitualment mòduls keystone RJ-45. 43  fi fi  PANELLS DE CONNEXIÓ (PATCH PANELS) Patch panel modular. Patch panel no modular. 44   PANELLS DE CONNEXIÓ (PATCH PANELS) Keystone RJ45 Cat6 apantallat Keystone RJ45 Cat5e sense apantallament 45   PANELLS DE CONNEXIÓ (PATCH PANELS) Keystone RJ45 Cat6 femella/femella sense apantallament Conector femella RJ45 Cat 6 sense apantallament 46   8.3.5 ZONA DE TREBALL 8.3 ESTRUCTURA GENERAL D’UN SISTEMA DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) 47   ZONA DE TREBALL ➤ La zona de treball (WA, Work Area) inclou el cablejat que va des de l’equip terminal ns a les rosetes. ➤ El cable de connexió (patch cord) de la zona de treball ha de ser senzilla i exible, de tal manera que permeti còmodament realitzar canvis en el cablejat. ➤ La distància màxima del cable de connexió (patch cord, “latiguillo”) és de 3 metres. Distància màxima del cable de connexió (patch cord). 48  fl fi  REQUISITS PER A LA CANALITZACIÓ DEL CABLEJAT 8.3.5 ZONA DE TREBALL 49   REQUISITS PER A LA CANALITZACIÓ DEL CABLEJAT El cablejat de la zona de treball ha d'anar dins d'una canalització (pathway), en el muntatge s'han de tenir en compte els següents aspectes principals: L’ amplada de la canalització ha de poder albergar el cablejat actual i el que pugui arribar a afegir-se en el futur, de manera que ha de mesurar com a mínim el doble de l'amplada necessària per a albergar el cablejat actual. El nombre de corbes ha de ser el mínim possible i, si n'hi ha, el radi de curvatura ha de ser prou obert com per no alterar les propietats del cablejat. Els radis de curvatura dependran de cada tipus de cablejat i sempre és convenient comprovar les especi cacions del fabricant. La canalització no ha de tenir puntes que puguin danyar el cablejat. La canalització no ha de passar per zones ambientalment adverses (temperatura, humitat …). Per evitar les interferències electromagnètiques, els cables de dades tindran d'estar separats dels elements que les generen. En el cas de transportar tant cablejat de xarxa com elèctric, la canalització sol tenir dos compartiments, un per a cada tipus de cable. 50  fi  REQUISITS PER A LA CANALITZACIÓ DEL CABLEJAT Canalitzacions d’enterra. Canalització doble de pared. 51   REQUISITS PER A LA CANALITZACIÓ DEL CABLEJAT Exemple de canalització simple. Exemple de canalització doble, amb separació del cablejat de xarxa i d’alimentació elèctrica. 52   REQUISITS PER A LES ROSETES 8.3.5 ZONA DE TREBALL 53   REQUISITS PER A LES ROSETES Les rosetes de la zona de treball es componen de dos elements fonamentals: - La caixa (box) o placa (plate): pot ser de superfície, de paret o estar integrada en el sistema de canalització. - Els connectors o preses de xarxa: dependran del cablejat utilitzat, sent les més habituals les preses RJ-45 per al cablejat de parell trenat de coure. Els requisits bàsics en les rosetes són els següents: - Cada roseta de telecomunicacions ha de tenir un número parell de preses de xarxa i com a mínim han de ser dues. - El número i la distribució de les rosetes dependrà de les necessitats de cada àrea de treball. Si bé, sempre s'han de tenir en compte les necessitats futures, ja que, un cop instal·lat el sistema, pot ser molt costós afegir cablejat si no s'ha previst la seva ampliació. 54   REQUISITS PER A LES ROSETES I LES TOMES DE XARXA Components d’una roseta de superfície. Roseta per a cable de parell trenat i interior de la roseta. 55   REQUISITS PER A LES ROSETES I LES TOMES DE XARXA Exemple de caixa de superfície. 56   8.4 INSTAL·LACIÓ D’UN SISTEMA DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) DESPLEGAMENT DE LA XARXA 57   INSTAL·LACIÓ D’UN SISTEMA DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) A continuació s’explicarà de forma molt genèrica com realitzar la instal·lació de: - Canalitzacions. - Rosetes i preses de xarxa (keystones). - Armari de comunicacions (Rack) - Panells de connexions (Patch panels) 58   8.4.1 INSTAL·LACIÓ DEL SISTEMA DE CANALITZACIÓ 8.4 INSTAL·LACIÓ D’UN SISTEMA DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) 59   INSTAL·LACIÓ DEL SISTEMA DE CANALITZACIÓ Segons la manera, el procediment de la instal·lació de la canalització serà diferent. La canalització es pot realitzar de les següents maneres: - Mitjançant canaletes per la paret i/o pel terra mitjançant canaletes. - Mitjançant safates pel sostre. - Per l'interior de falsos sostres o per baix de falsos terres. Les eines que habitualment es necessiten són les següents: - Taladro, per fer els forats a la paret. - Broca circular, per fer forats a la canaleta. - Nivell, per anivellar la canalització. - Serra per a PVC o per a alumini, en funció del material. - Tornavís pla, per fer palanca, i d'estrella, per cargolar la canaleta a la paret. 60   INSTAL·LACIÓ DEL SISTEMA DE CANALITZACIÓ Exemple d’instal·lació d’un sistema de canalització. 61   8.4.2 INSTAL·LACIÓ DE ROSETES I PRESES DE XARXA 8.4 INSTAL·LACIÓ D’UN SISTEMA DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) 62   INSTAL·LACIÓ DE ROSETES I PRESES DE XARXA ➤ La roseta està formada de dues parts: la caixa o placa i les preses de xarxa (keysotne). ➤ La caixa o placa podrà ser de paret, de superfície o integrable en la canalització. En cada cas la seva instal·lació serà diferent. ➤ Les preses de xarxa (keystone) tenen dues cares: una frontal, on es connecta el cable de l'àrea de treball, i una altra posterior, on es connecta el cable del subsistema horitzontal. 63   INSTAL·LACIÓ DE ROSETES I PRESES DE XARXA ➤ En el cas de les preses de xarxa per a cablejat de parell trenat, el connector frontal per a les connexions de dades sol ser de tipus RJ-45 femella de la categoria que correspongui, amb o sense apantallament. A ell s'acoblarà el connector RJ-45 mascle del cable de xarxa de l'àrea de treball. Exemple de presa de xarxa doble cat. 5e per a plaques de paret. 64   INSTAL·LACIÓ DE ROSETES I PRESES DE XARXA ➤ El connector del darrere per a les connexions de dades sol ser de tipus IDC 110 de la categoria que correspongui, amb o sense apantallament. La complexitat de la instal·lació de les preses de xarxa resideix en l’acoblament del cablejat de coure amb el connector IDC-110. Exemple de disposició dels pins per a connectors IDC-110 amb el codi de colors i els esquemes T568A i T568B 65   INSTAL·LACIÓ DE ROSETES I PRESES DE XARXA ➤ El connector IDC-110 posseeix un pin per a cada l que consisteix en una petita fulla a lada en forma de "V" en què, a mesura que el l descendeix, aquest va sent tallat ns arribar al nucli de coure, on l i pin fan contacte. Connexió dels fils de coure al connector IDC-110 66  fi fi fi fi fi  INSTAL·LACIÓ DE ROSETES I PRESES DE XARXA ➤ La connexió dels diferents ls del cable de coure de parell trenat al connector IDC-110 es farà seguint l'esquema de cablejat T568A o T568B, segons s'hagi decidit en el disseny del sistema de cablejat estructurat (SCE). Generalment els connectors IDC-110 utilitzen un codi de colors amb una llegenda en el propi connector que facilita l'aplicació dels esquemes de cablejat en la instal·lació. Exemple del codi de colors i els esquemes T568A i T568B del connector IDC-110. 67  fi  INSTAL·LACIÓ DE ROSETES I PRESES DE XARXA ➤ Algunes preses de xarxa permeten l'ús d'eines d’impacte punch down que ajuden en la connexió dels ls als seus respectius pins. Aquestes eines tenen un dels extrems amb una part que permet empènyer el cable cap avall sense fer-li mal i, a l’altre extrem d’una eina que actua d’estisora que talla el l sobrant al baixar el l. Ús correcte de l’eina d’impacte punch down. Eina d’impacte punch down. 68  fi fi fi  8.4.3 INSTAL·LACIÓ DELS PANELLS DE CONNEXIONS (PATCH PANELS) 8.4 INSTAL·LACIÓ D’UN SISTEMA DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) 69   INSTAL·LACIÓ DELS PANELLS DE CONNEXIONS (PATCH PANELS) Pas 1: Seleccionar la norma per a realitzar les connexions. 70   INSTAL·LACIÓ DELS PANELLS DE CONNEXIONS (PATCH PANELS) Pas 2: Identificar les parts del patch panel (patch panel, anells de gestiona de cablejat i brides) 71   INSTAL·LACIÓ DELS PANELLS DE CONNEXIONS (PATCH PANELS) Pas 3: Col·locar els anells de gestió de cablejat en el Patch Panel. 72   INSTAL·LACIÓ DELS PANELLS DE CONNEXIONS (PATCH PANELS) Pas 4: Agafar 3 cm del cablejat i retirar la funda. 73   INSTAL·LACIÓ DELS PANELLS DE CONNEXIONS (PATCH PANELS) Pas 5: Separar els parells de fils trenats i tallar el nucli separador de plàstic. 74   INSTAL·LACIÓ DELS PANELLS DE CONNEXIONS (PATCH PANELS) Pas 6: Separar tots els fils dels parells trenats i situar-lo en el lloc corresponent a la norma utilitzada. 75   INSTAL·LACIÓ DELS PANELLS DE CONNEXIONS (PATCH PANELS) Pas 7: Insertar cada fils de coure utilitzant la insertadora (punch down). 76   INSTAL·LACIÓ DELS PANELLS DE CONNEXIONS (PATCH PANELS) Pas 9: Continuar amb el procés amb tots els cables. 77   INSTAL·LACIÓ DELS PANELLS DE CONNEXIONS (PATCH PANELS) Pas 10: Insertar la brida per a fixar els cables al Patch Panel i tallar els troç de brida sobrant. 78   8.4.4 INSTAL·LACIÓ DELS ARMARIS DE COMUNICACIONS (RACKS) 8.4 INSTAL·LACIÓ D’UN SISTEMA DE CABLEJAT ESTRUCTURAT (SCE) 79   INSTAL·LACIÓ DELS ARMARIS DE COMUNICACIONS (RACKS) ➤ La instal·lació de l’armari de comunicacions (rack) consisteix en el muntatge de l’armari, instal·lació dels mòduls i organització del cablejat interior de l’armari. Muntatge de l’armari: Per realitzar-ho correctament, haurem de seguir les instruccions de muntatge proporcionades pel fabricant tenint en compte el següent: - Si s'utilitza un fals terra, hem d'assegurar que és capaç de suportar el pes de l'armari ple. Per salvar aquesta possibilitat, sol instal·lar-se sobre les bigues metàl·liques, mai sobre de les planxes. - L'armari s'haurà de poder obrir amb comoditat per qualsevol de les portes que posseeixi i hem de poder manipular amb seguretat i comoditat els elements del seu interior. - No hem d'oblidar la posada a terra de l’armari. 80   INSTAL·LACIÓ DELS ARMARIS DE COMUNICACIONS (RACKS) Instal·lació dels mòduls: - Els mòduls (per exemple el Patch Panel) es solen xar als costats del frontal de l'armari mitjançant un sistema de femelles. Organització del cablejat: - Sempre que puguem, hem de ajudar-nos de mòduls, barres i altres elements d'organització del cablejat perquè estigui clarament estructurat i sigui fàcilment identi cable i accessible. - Els mòduls solen ser elements estàndard que serveixen per a qualsevol armari. Les barres i altres elements els solen oferir els diferents fabricants per als seus armaris i són, generalment, fàcils d’instal·lar. 81  fi fi  INSTAL·LACIÓ DELS ARMARIS DE TELECOMUNICACIÓ Cinta per a organització del cablejat. Elements verticals i horitzontals Ganxos per a organitzar el cablejat. d’organització de cablejat. 82   8.5 CERTIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ DESPLEGAMENT DE LA XARXA 83   CERTIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ Una certi cació és un conjunt de proves i mesures que s’han de realitzar i superar en una instal·lació per a garantir que aquesta compleix amb la normativa que s'ha utilitzat per dissenyar-la. 84  fi  8.5.1 EINES DE CERTIFICACIÓ 8.5 CERTIFICACIÓ D’UNA INSTAL·LACIÓ 85   EINES DE CERTIFICACIÓ ➤ L'eina bàsica de certi cació són els certi cadors de xarxa. ➤ Els certi cadors són similars en aspecte i funcionament a un comprovador de cablejat, però de molta més complexitat. ➤ Estan formats de dos aparells, cadascun dels quals es connecta a un extrem de l'enllaç mitjançant un cable de prova que forma part del certi cador, i està calibrat per a què no afecti les seves mesures. ➤ El resultat del certi cador és "apte" o "no apte" per a la classe que es vol certi car. ➤ Normalment, els certi cadors estan acompanyats d'un programari d’administració que permet emmagatzemar els resultats i exportar-los a un ordinador per a un posterior anàlisi. 86  fi fi fi fi fi fi fi  EINES DE CERTIFICACIÓ Software per a el certificador. Certificador. 87