U 3 Tema 6 BBM 2024 PDF

U 3. L’ORDENAMENT JURÍDIC DE LA UNIÓ EUROPEA. TEMA 6: LES FONTS DEL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA: 1. CARÀCTERS GENERALS DE LES FONTS DEL DRET DE LA UNIÓ. 2. ELS TRACTATS CONSTITUTIUS. 3. ELS ACTES JURÍDICS ADOPTATS PER LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ. 4. ELS INSTRUMENTS JURÍDICS DE LA PESC. 5. ELS TRACTATS I...

U 3. L’ORDENAMENT JURÍDIC DE LA UNIÓ EUROPEA. TEMA 6: LES FONTS DEL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA: 1. CARÀCTERS GENERALS DE LES FONTS DEL DRET DE LA UNIÓ. 2. ELS TRACTATS CONSTITUTIUS. 3. ELS ACTES JURÍDICS ADOPTATS PER LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ. 4. ELS INSTRUMENTS JURÍDICS DE LA PESC. 5. ELS TRACTATS INTERNACIONALS. 6. ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET DE LA UNIÓ I LES TRADICIONS CONSTITUCIONALS COMUNES ALS ESTATS MEMBRES. BBM Universitat de Valéncia 1 U 3. L’ORDENAMENT JURÍDIC DE LA UNIÓ EUROPEA. TEMA 6: LES FONTS DEL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA: 1.CARÀCTERS GENERALS DE LES FONTS DEL DRET DE LA UNIÓ: Sistema jurídic de la UE està fundamentat en els Tractats constitutius. El TUE i TFUE son el complex resultat d'una llarga evolució dels tractats originaris. El Dret de la UE es una construcció de la jurisprudència del TJUE i de la doctrina. – STJ Van Gend en Loos de 5 de febrer de 1963. – STJ Costa c. ENEL de 15 de juliol de 1964. – Els Tractats constitutius de les CEE constitueixen un nou ordenament jurídic de dret Internacional El Dret comunitari esta configurat como un ordenament jurídic propi. El dret de les CEE com un ordenament juridic. Ordenament juridic: El conjunt de normes i actes jurídics de la UE. SISTEMA NORMATIU, ESPECÍFIC I PARTICULAR. La singularitat propia d’este ordenament jurídic es la seua vinculació amb el Dret Internacional i els ordenaments jurídics nacionals El sistema de normes de la Unió es basa en NORMES ORIGINÀRIES/ NORMES DERIVADES 2 U 3. L’ORDENAMENT JURÍDIC DE LA UNIÓ EUROPEA. TEMA 6: LES FONTS DEL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA: 2. ELS TRACTATS CONSTITUTIUS Norma originaria: Tractats constitutius i les normes convencionals que han modificat els Tractats al llarc del temps: TUE+ TFUE. – Material i formalment son normes juridíques internacionals, regides pel dret internacional general aplicat als Tractats. – Normes de dimensió constitucional : pel seu contingut: estableixen principis, poders i limitis, estructura el sistema institucional, distribueix els podres i les funcions) i per la garantía de la seua preeminència sobre qualsevol norma. – - Les normes originaries de la UE contenen regulacions materials específiques, de manera que el contingut queda protegit per la supremacía de la norma originaria i la necessitat del consentiment dels estats per a una eventual modificació. 3. ACTES JURÍDICS ADOPTATS PER LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ. NORMES DERIVADES: En el sistema europeu: conjunt de modos d’instrumentació jurídica amb fundament en la norma constitutiva. Provenen del sistema d'atribució de competències, que atorga al sistema institucional de poders jurídics necesaris per a conseguir esl fins i objetius previstos en la norma originària. Competències en matèries señalades als Tractats. TUE, TFUE Arts 3 a 6 Intruments jurídics de les institucions. Art. 288 TFUE (reglaments, directives, decisions, recomanacions i dictàmens) - 4. La PESC, es una competencia especial  5. ELS TRACTATS INTERNACIONALS  La activitat convencional de la UE: - UE pot signar acords internacionals segons es determina en els Tractats - o acords UE amb els EEMM 6. NORMES NO ESCRITES: ELS PRINCIPIS GENERALS: Es tracta de normes que expressen les concepcions elementals del Dret i la justícia a les quals obeeix tot ordenament jurídic. Es trata de regles no escrites reconegudes pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) com a elements que vertebren el 3 sistema jurídic de la unió i com a criteris de racionalització en la interpretació de les seues normes. U 3. L’ORDENAMENT JURÍDIC DE LA UNIÓ EUROPEA. TEMA 6: LES FONTS DEL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA: 2. ELS TRACTATS CONSTITUTIUS. DRET ORIGINARI: LA NORMA CONVENCIONAL CONSTITUTIVA: La norma que dona orige al sistema jurídic de la Unió es de caràcter jurídic-internacional. La norma originaria es fundamenta desde el punt de vista material en el consentiment estatal; –  Consentiment donat a través dels procediments constitucionals establits per cada estat membre i canalitzat a través de la ratificació. Desde el punt de vista formal; son normes convencionals internacionals (Convenis) subjectes al Dret Internacionanl. En consecuencia, (a no ser que el Tractat diga un altra cosa) qualsevol modificació de les normes originàries exigeix la celebració d'un Tractat Internacional. Art.48TUE – De fet, el Dret originari recull TRACTATS CONSTITUTIUS+ TRACTATS que han modificat les seues disposicions A) TRACTATS CONSTITUTIUS I TRACTATS QUE HAN MODIFICAT LES SEUES DISPOSICIONS. Tactat de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (París 1951); Tractat de la Comunitat Econòmica Europea (Roma 1957); La Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Roma 1957) – 1º) Modificacions generals: Acta Única Europea: signat en Luxemburg, entra en vigor el 1 de juliol de 1987 Tractat de la UE; signat a Maastrich entra en vigor el 1 de novembre de 1993 Tractat d'Amsterdam: pel que es modifica el Tractat de la UE, els Tractats constitutius de les Comunitats Europees. Entra en vigor el maig de 1999 Tractat de Niza, pel que es modifica el Tractat de la UE, els Tractats constitutius de les Comunitats Europees. Entra en vigor en febrer de 2003. El Tractat de Lisboa; pel que es modifica el Tractat de la UE, els Tractats constitutiu de les Comunitat Europea. 4 U 3. L’ORDENAMENT JURÍDIC DE LA UNIÓ EUROPEA. TEMA 6: LES FONTS DEL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA: – 2º) MODIFICACIONS DEL DRET ORIGINARI PELS ACTES DE NATURALESA CONVENCIONAL QUE ES PRODUEIXEN AMB MOTIU DE LES ADHESIONS DE NOUS ESTATS MEMBRES O PER A POSAR FI A LA SEUA APLICACIÓ.  Tractats d’adhesión Les Comunitats Europees: 3 ampliacions – Dinamarca, Irlanda Regne Unit – Grecia – Espanya i Portugal Tractats d’aLa EU: 3 ampliacions: – Austria Finlandia i Suècia – República Xeca, Estonia, Xipre, Letonia, Lutuania, Hungria, Mal, Polonia, Eslovenia i ESlovaquia – República Croacia. – Decisió (UE)2020/135, del Consell de 30 e gener relativa a la retirada del Regne Unit de la Gran Bretaña i Irlanda del Nord de la UE i de la CECA. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=OJ:L:1985:302:TOC  Carta de Drets Fonamentals UE, l’article 6,1 TUE li otorga el matéix valor jurídic que als Tractats. CARACTERS DE LA NORMA CONSTITUTIVA: – A)Pluralidad i deversificació d'obligacions: L'objectiu es la unificació i racionalització del sistema. TUE i TFUE, son dos tractats formalment independents amb el mateix valor jurídic. – Especificitat dels actes que s'adopten en la PESC ( art.4 0 TUE) – B) La SUPREMACÍA de les normes constitutives: així les normes derivades queden subordinades a éstes. – Les normes constitutives confereixen al Dret Derivat el seu fonament, abast, i limits. Els Drets i llibertats de la Carta de Drets Fonameltal de la UE > supremacía. Control jurisdicional pel TJ Jerarquía de la norma constitutiva, cal un de compatibilitat per a prestar el consentiment davant acors de caràcter internacionals Preeminència de les normes constitutives, pel seu propi procediment ordinari i simplificat de revisió.48 TUE C) Eficacia directa en les relacions entre el Dret de la UE i el Dret intern. Destinataris de la norma els Estats i el particulars ( STJ Van Gend en Loos 5/02/1963): Es reconeix a un gran nombre de normes dels Tractats la capacitat de produir efectes directes sobre els particulars, quan la norma formula amb claritat i precisó la obligació o el dret. – Per tant: efecte directe de determinades normes dels Tractats i en cas de dubte acudir a la jurisprudencia del TJ o al propi Tribunal de Justicia , qüestio prejudicial 5 U 3. L’ORDENAMENT JURÍDIC DE LA UNIÓ EUROPEA. TEMA 6: LES FONTS DEL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA: ÀMBITS D'APLICACIÓ ( del Dret UE) a) Àmbit Material: Les normes constitutives determinen el fonament, abast i límits de les competencies normatives. La delimitació material de tot el sistema resideix en alló establert en la norma constitutiva. Delimitació de competències pel principi d'atribució (Art.5 TUE). Delimitació específica Arts 3 a 6 TFUE i 24.1 TUE per a la PESC. Tota competencia no atribuida a la Unió pels Tractats correspon als Estats membres. Art 4 TUE Els principis de subsidiarietat i proporcionalitat contribueixen a las configuración final de la competencia material b) Territorial: Art. 52 TUE: Els Tractats s'aplicaran a tots el estats membres L' àmbit d'aplicació territorial dels Tractats s'especifica en l'article 355 del TFUE Els Tractats s’apliquen de manera general als EEMM c) Temporal: Art 53 TUE – Art. 50 TUE Revisió de les normes constitutives: Art.48 TUE Procediment de revisió ordinari: (ampliació o reducció de les competències UE) a) Fase d'iniciativa: Qualsevol Estat membre, el Parlament Europeu o la Comissió podran presentar al Consell projectes de revisió dels Tractats. b) Conferència intergubernamental (CIG) per a la elaboració d'un Tractat. Les modificacions que hagen d'introduir-se hauran d'aprovar-se de comú acord. C) La ratificació del Tractat modificatiu: Els EEMM donaran el consentiment per a obligar-se d’acord amb el seu sistema constitucional. >  A) ACTES DELEGATS: Delegació normativa a la Comissió. –  Art 290.3 TFUE: > >>Directiva Delegada>>  Jerarquia inferior a l’acte legislatiu: -  limitats pe l’acte legisltiu delegant i sols podrán completar o modificar aspectes de l’acte legislatiu  Control: Consell i PE en les condicions que establisca l’acte legislatiu delegant. B) ACTES D'EXECUCIÓ:  Art. 291 TFUE >