Tema 25: General Concepts of Crimes Against the Public Administration PDF

Tema 25 Conceptes generals dels delictes contra l’Administració pública: prevaricació dels funcionaris públics i altres comportaments injustos, l’abandó de destinació i l’omissió del deure de perseguir delictes. La desobediència i la denegació d’auxili, la infidelitat en la custòdia de documents, la...

Tema 25 Conceptes generals dels delictes contra l’Administració pública: prevaricació dels funcionaris públics i altres comportaments injustos, l’abandó de destinació i l’omissió del deure de perseguir delictes. La desobediència i la denegació d’auxili, la infidelitat en la custòdia de documents, la violació de secrets, el suborn, el tràfic d’influències i la malversació de cabals públics, fraus i exaccions il·legals, negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics, i els abusos en l’exercici de la seva funció. Delicte de falsedat. REFERÈNCIES LEGISLATIVES • Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. Funció pública Guió-resum 1. Conceptes generals dels delictes contra l’Administració pública 1.1. Prevaricació dels funcionaris i nomenaments il·legals 1.2. Abandó de destinació, omissió del deure de perseguir delictes i abandó col·lectiu de servei públic 1.3. Desobediència i denegació d’auxili 1.4. Infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets 1.8. Fraus i exaccions il·legals 1.9. Negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics i abusos en l’exercici de la seva funció 1.10. Disposició comuna 1.11. Delicte de falsedat 2. Les penes en els delictes contra l’Administració pública i en el delicte de falsedat 1.5. Suborn 1.6. Tràfic d’influències 1.7. Malversació de cabals públics 25-2 Test de Tema Conceptes generals dels delictes contra l’Administració pública 1. Conceptes generals dels delictes contra l’Administració pública La responsabilitat dels funcionaris públics pot ser de tres tipus: — Responsabilitat patrimonial o civil. — Responsabilitat penal. — Responsabilitat administrativa. La responsabilitat patrimonial o civil queda regulada en el capítol IV de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, entesa aquesta com el dret que tenen els particulars de ser indemnitzats per les Administracions Públiques corresponents, de tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics. Els particulars afectats han d’exigir aquesta responsabilitat directament a l’Administració Pública corresponent i aquesta, un cop hagi indemnitzat a les persones lesionades, exigirà en via administrativa de les seves autoritats i de la resta del personal al seu servei, la responsabilitat en què haguessin incorregut per dol, o culpa o negligència greus. L’exigència de la responsabilitat patrimonial de les autoritats i personal al servei de les Administracions Públiques es regula a la secció segona de l’esmentat capítol. Pel que fa a la responsabilitat civil dels funcionaris, cal distingir tres supòsits: 1. Responsabilitat directa de la persona funcionària enfront d’un particular. Els particulars poden exigir al personal que presta serveis a les administracions públiques la responsabilitat civil que els correspon de conformitat amb allò previst per la normativa vigent. 2. Responsabilitat indirecta de la persona funcionària enfront de l’Administració. Si en un procediment de responsabilitat patrimonial, l’Administració indemnitza als particulars afectats, posteriorment exigirà a les seves autoritats i de la resta del personal al seu servei, la responsabilitat en què haguessin incorregut per dol, o culpa o negligència greus. 3. Responsabilitat directa de la persona funcionària enfront de l’Administració. Quan la persona funcionària causa un perjudici en els béns o drets de l’Administració, aquesta li pot exigir la corresponent responsabilitat per la seva conducta. L’art. 113 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, estableix que l’incompliment de les obligacions pròpies dels funcionaris, si implica la comissió de fets o omissions constitutius de falta, dóna lloc a les sancions corresponents, independentment de les que, segons els casos, puguin derivar de les responsabilitats civils o criminals. Aquesta responsabilitat administrativa serà exigible a la persona funcionària a través del corresponent procediment disciplinari, que resol la pròpia Administració. Així queda expressament recollit per l’art. 94.1 del Reial decret legislatiu 5/2015, del 30 d’octubre, pel qual s’aprova el 25-3 Funció pública text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic: les Administracions Públiques corregiran disciplinàriament les infraccions del personal al seu servei comeses en l’exercici de les seves funcions i càrrecs, sense perjudici de la responsabilitat patrimonial o penal que es pogués derivar d’aquestes infraccions. Quan de la instrucció d’un procediment disciplinari resulti l’existència d’indicis fundats de criminalitat, es suspendrà la seva tramitació i es posarà en coneixement del Ministeri Fiscal. La responsabilitat penal obeeix al fet que els treballadors públics estan sotmesos a les lleis penals vigents. Quan l’incompliment dels deures propis de les persones funcionàries pugui constituir infracció penal, aquesta circumstància s’ha de traslladar a la jurisdicció competent. En aquest sentit, l’art. 37 del Reial decret legislatiu 5/2015, del 30 d’octubre, estableix que la responsabilitat penal del personal al servei de les Administracions Públiques, així com la responsabilitat civil derivada de delicte s’exigirà de conformitat amb allò previst en la legislació corresponent. L’exigència de responsabilitat penal del personal al servei de les Administracions Públiques no suspendrà els procediments de reconeixement de responsabilitat patrimonial que s’instrueixin, tret que la determinació dels fets en l’ordre jurisdiccional penal sigui necessària per la fixació de la responsabilitat patrimonial. Les infraccions penals es tipifiquen al Codi Penal, aprovat per Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, concretament al Llibre II (delictes i les seves penes) i al Llibre III (faltes i les seves penes). Aquesta norma introdueix els seus propis conceptes d’autoritat i de funcionari públic: Autoritat Als efectes penals es reputarà autoritat al que per si solament o com a membre d’alguna corporació, tribunal o òrgan col·legiat tingui comandament o exerceixi jurisdicció pròpia. En tot cas, tindran la consideració d’autoritat els membres del Congrés dels Diputats, del Senat, de les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes i del Parlament Europeu. Es reputarà també autoritat als funcionaris del Ministeri Fiscal. Funcionari públic Es considerarà funcionari públic tot el que per disposició immediata de la Llei o per elecció o per nomenament d’autoritat competent participi en l’exercici de funcions públiques. El Llibre II del Codi Penal recull els següents delictes: 25-4 — Títol I. De l’homicidi i les seves formes. — Títol II. De l’avortament. — Títol III. De les lesions. — Títol IV. De les lesions al fetus. — Títol V. Delictes relatius a la manipulació genètica. Conceptes generals dels delictes contra l’Administració pública — Títol VI. Delictes contra la llibertat. — Títol VII. De les tortures i altres delictes contra la integritat moral. — Títol VII bis. De la tracta d’éssers humans. — Títol VIII. Delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals. — Títol IX. De l’omissió del deure de socors. — Títol X. Delictes contra la intimitat, el dret a la pròpia imatge i la inviolabilitat del domicili. — Títol XI. Delictes contra l’honor. — Títol XII. Delictes contra les relacions familiars. — Títol XIII. Delictes contra el patrimoni i contra l’ordre socioeconòmic. — Títol XIII bis. Dels delictes de finançament il·legal dels partits. — Títol XIV. Dels delictes contra la Hisenda Pública i contra la Seguretat Social. — Títol XV. Dels delictes contra els drets dels treballadors. — Títol XV bis. Delictes contra els drets dels ciutadans estrangers. — Títol XVI. Dels delictes relatius a l’ordenació del territori i l’urbanisme, la protecció del patrimoni històric i el medi ambient. — Títol XVII. Dels delictes contra la seguretat col·lectiva. — Títol XVIII. De les falsedats. — Títol XIX. Delictes contra l’Administració Pública. — Títol XX. Delictes contra l’Administració de Justícia. — Títol XXI. Delictes contra la Constitució. — Títol XXII. Delictes contra l’ordre públic. — Títol XXIII. Dels delictes de traïció i contra la pau o la independència de l’Estat i relatius a la Defensa Nacional. — Títol XXIV. Delictes contra la Comunitat Internacional. Si bé els delictes contra l’Administració Pública queden recollits al Títol XIX del Codi Penal, en altres títols d’aquesta norma, també es tipifiquen delictes referits als funcionaris públics, per exemple en el Títol XX, relatiu als delictes contra l’Administració de Justícia, en el Títol XXI sobre els delictes contra la Constitució o en el Títol XVIII que recull el delicte de falsedat. 25-5 Funció pública En els següents apartats desenvoluparem el Títol XIX del Codi Penal, que recull les següents tipologies delictives: — Prevaricació dels funcionaris públics i altres comportaments injustos. — Abandó de destinació i omissió del deure de perseguir delictes. — Desobediència i denegació d’auxili. — Infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets. — Suborn. — Tràfic d’influències. — Malversació de cabals públics. — Fraus i exaccions il·legals. — Negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics i abusos en l’exercici de la seva funció. En relació amb aquestes tipologies delictives, cal considerar la regulació establerta per la Llei orgànica 5/1995, de 22 de maig, del Tribunal del Jurat, en relació amb la competència d’aquesta institució. El Tribunal del Jurat, com a institució per a la participació dels ciutadans en l’Administració de Justícia, tindrà competència per a l’enjudiciament dels delictes atribuïts al seu coneixement i resolució per aquesta o una altra llei respecte dels continguts que facin referència, d’entre d’altres, als delictes comesos pels funcionaris públics en l’exercici dels seus càrrecs. Dintre d’aquest àmbit d’enjudiciament, el Tribunal del Jurat serà competent pel coneixement i resolució de les causes pels delictes tipificats en els següents preceptes del Codi Penal, que, en relació amb els delictes contra l’Administració Pública es troben els següents: a) De la infidelitat en la custòdia de documents (articles 413 a 415). b) Del suborn (articles 419 a 426). c) Del tràfic d’influències (articles 428 a 430). d) De la malversació de cabals públics (articles 432 a 434). e) Dels fraus i exaccions il·legals (articles 436 a 438) f) De les negociacions prohibides a funcionaris (articles 439 i 440). El judici del Jurat se celebrarà només en l’àmbit de l’Audiència Provincial i, si escau, dels Tribunals que corresponguin per raó de l’aforament de l’acusat. En tot cas queden exclosos de la competència del Jurat, els delictes l’enjudiciament dels quals vingui atribuït a l’Audiència Nacional. En primera instància decidirà el Tribunal del Jurat; contra aquesta sentència es podrà interposar recurs 25-6 Conceptes generals dels delictes contra l’Administració pública d’apel·lació, que serà resolt per la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia corresponent. Contra la sentència que dicti aquesta Sala es podrà interposar recurs de cassació que serà resolt pel Tribunal Suprem. 1.1. Prevaricació dels funcionaris i nomenaments il·legals De la prevaricació dels funcionaris i altres comportaments injustos, els articles 404 a 406 del Codi Penal estableixen les següents conductes: — A l’autoritat o funcionari públic que, sabent la seva injustícia, dictés una resolució arbitrària en un assumpte administratiu se li castigarà amb la pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de nou a quinze anys. — A l’autoritat o funcionari públic que, en l’exercici de la seva competència i sabent la seva il·legalitat, proposés, nomenés o donés possessió per a l’exercici d’un determinat càrrec públic a qualsevol persona sense que concorrin els requisits legalment establerts per a això, se li castigarà amb les penes de multa de tres a vuit mesos i suspensió d’ocupació o càrrec públic per temps d’un a tres anys. La mateixa pena de multa s’imposarà a la persona que accepti la proposta, nomenament o presa de possessió esmentada, sabent que manca dels requisits legalment exigibles. Segons aquesta regulació, el delicte de prevaricació castiga a l’autoritat o funcionari públic que, sent conscient de la seva injustícia, dicti una resolució arbitrària en un assumpte administratiu. L’arbitrarietat implica que sigui un acte il·legal o contrari a dret i que es dicti amb dol, és a dir, l’autoritat o funcionari públic ha de ser plenament conscient de què l’acte és injust i arbitrari. S’exclouen, doncs, del delicte de prevaricació les conductes menys greus imputables a negligència, error o ignorància que puguin derivar sanció disciplinària o responsabilitat civil. Pel que fa als nomenaments il·legals, el Codi Penal castiga la conducta de qui fa el nomenament (conducta activa) i de qui el rep (conducta passiva). 1.2. Abandó de destinació, omissió del deure de perseguir delictes i abandó col·lectiu de servei públic Respecte l’abandó de destinació, l’art. 407 del Codi Penal disposa que a l’autoritat o funcionari públic que abandoni la seva destinació amb el propòsit de no impedir o no perseguir qualsevol dels delictes compresos en els Títols XXI (delictes contra la Constitució), XXII (delictes contra l’ordre públic), XXIII (delictes de traïció i contra la pau o la independència de l’Estat i relatius a la Defensa Nacional) i XXIV (delictes contra la Comunitat Internacional), se li castigarà amb la pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació absoluta per a ocupació o càrrec públic per temps de sis a deu anys. Si hagués realitzat l’abandó per no impedir o no perseguir qualsevol altre delicte, se li imposarà la pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps d’un a tres anys. 25-7 Funció pública Les mateixes penes s’imposaran, respectivament, quan l’abandó tingui per objecte no executar les penes corresponents a aquests delictes imposades per l’autoritat judicial competent. En relació amb l’omissió del deure de perseguir delictes, l’art. 408 del Codi Penal castiga a l’autoritat o funcionari que, faltant a l’obligació del seu càrrec, deixi intencionadament de promoure la persecució dels delictes que tingui notícia o dels seus responsables, i determina que aquesta conducta incorre en la pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys. Per acabar, l’art. 409 del Codi Penal, recull el delicte d’abandonament col·lectiu de servei públic, tipificant les dues conductes següents: — A les autoritats o funcionaris públics que promoguessin, dirigissin o organitzessin l’abandó col·lectiu i manifestament il·legal d’un servei públic, se’ls castigarà amb la pena de multa de vuit a dotze mesos i suspensió d’ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys. — Les autoritats o funcionaris públics que merament prenguessin part en l’abandó col·lectiu o manifestament il·legal d’un servei públic essencial i amb greu perjudici d’aquest o de la comunitat, seran castigats amb la pena de multa de vuit a dotze mesos. 1.3. Desobediència i denegació d’auxili Els articles 410 i 411 del Codi Penal recullen les conductes de desobediència següents: — Les autoritats o funcionaris públics que es neguin obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l’autoritat superior, dictades dins de l’àmbit de la seva respectiva competència i revestides de les formalitats legals, incorren en la pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys. No obstant això, no incorreran en responsabilitat criminal les autoritats o funcionaris per no donar compliment a un mandat que constitueixi una infracció manifesta, clara i terminant d’un precepte de Llei o de qualsevol altra disposició general. — L’autoritat o funcionari públic que, havent suspès, per qualsevol motiu que no sigui el no donar compliment a un mandat il·legal, l’execució de les ordres dels seus superiors, les desobeís després que aquells haguessin desaprovat la suspensió, incorrerà en les penes de multa de dotze a vint-i-quatre mesos, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps d’un a tres anys. Els delictes de denegació d’auxili es recullen a l’art. 412 del Codi Penal en el que es tipifiquen les següents conductes: — 25-8 El funcionari públic que, requerit per autoritat competent, no presti l’auxili degut per a l’Administració de Justícia o un altre servei públic, incorre en les penes de multa de tres a dotze mesos, i suspensió d’ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys. Conceptes generals dels delictes contra l’Administració pública — Si el requerit fos autoritat, cap o responsable d’una força pública o un agent de l’autoritat, s’imposaran les penes de multa de dotze a divuit mesos i suspensió d’ocupació o càrrec públic per temps de dos a tres anys. — L’autoritat o funcionari públic que, requerit per un particular a prestar algun auxili al qual vingui obligat per raó del seu càrrec per evitar un delicte contra la vida de les persones, s’abstingués de prestar-lo, serà castigat amb la pena de multa de divuit a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de tres a sis anys. Si es tractés d’un delicte contra la integritat, llibertat sexual, salut o llibertat de les persones, serà castigat amb la pena de multa de dotze a divuit mesos i suspensió d’ocupació o càrrec públic d’un a tres anys. En el cas que tal requeriment fos per evitar qualsevol altre delicte o un altre mal, es castigarà amb la pena de multa de tres a dotze mesos i suspensió d’ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys. 1.4. Infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets El delicte d’infidelitat en la custòdia de documents castiga les conductes doloses que realitzen les autoritats o funcionaris públics consistents en entregar un document a una altra persona, destruir-lo, inutilitzar-lo o ocultar-lo de forma total o parcialment essencial. Segons l’anterior, en els termes de l’art. 413 del Codi Penal, s’estableix que l’autoritat o funcionari públic que, a consciència (amb dol), sostragués, destruís, inutilitzés o ocultés, total o parcialment, documents la custòdia dels quals li estigui encomanada per raó del seu càrrec, incorrerà en les penes de presó d’un a quatre anys, multa de set a vint-i-quatre mesos, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de tres a sis anys. La resta d’articles del capítol IV del Títol XIX del Codi Penal recullen les conductes que tenen el seu origen en el secret, entès aquest com quelcom que és conegut per un reduït i determinat nombre de persones que, ja sigui perquè concorre un interès públic (secret oficial) o un interès privat (secret privat), no s’ha de publicar ni donar a conèixer a ningú. Les accions i penes en el delicte de violació de secrets són les següents: 1. A l’autoritat o funcionari públic que, per raó del seu càrrec, tingui encomanada la custòdia de documents respecte dels quals l’autoritat competent hagi restringit l’accés, i que a consciència, destrueixi o inutilitzi els mitjans posats per impedir aquest accés o consenti la seva destrucció o inutilització, incorre en la pena de presó de sis mesos a un any o multa de sis a vint-i-quatre mesos i, en qualsevol cas, inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps d’un a tres anys. Si és el particular qui destrueix o inutilitza els mitjans a què es refereix el paràgraf anterior, serà castigat amb la pena de multa de sis a divuit mesos. 25-9 Funció pública 2. L’autoritat o funcionari públic no comprès en el punt 1 anterior que, a consciència i sense la deguda autorització, accedeixi o permeti accedir a documents secrets la custòdia dels quals li estigui confiada per raó del seu càrrec, incorre en la pena de multa de sis a dotze mesos, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps d’un a tres anys. 3. Seran castigats amb les penes de presó o multa immediatament inferiors a les respectivament assenyalades en els punts 1 i 2 anterior i en l’art. 413, els particulars encarregats accidentalment del despatx o custòdia de documents, per comissió del Govern o de les autoritats o funcionaris públics als qui hagin estat confiats per raó del seu càrrec, que incorrin en les conductes descrites en els mateixos. 4. L’autoritat o funcionari públic que reveli secrets o informacions dels quals tingui coneixement per raó del seu ofici o càrrec i que no hagin de ser divulgats, incorre en la pena de multa de dotze a divuit mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps d’un a tres anys. Si d’aquesta revelació resulta un greu dany per a la causa pública o per a tercer, la pena serà de presó d’un a tres anys, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de tres a cinc anys. Si es tracta de secrets d’un particular, les penes seran les de presó de dos a quatre anys, multa de dotze a divuit mesos, i suspensió d’ocupació o càrrec públic per temps d’un a tres anys. 5. 1.5. El particular que aprofiti per a si o per a un tercer el secret o la informació privilegiada que obtingui d’un funcionari públic o autoritat, serà castigat amb multa del tant al triple del benefici obtingut o facilitat i la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajuts públics i del dret a gaudir dels beneficis o incentius fiscals o de la Seguretat Social durant el període d’un a tres anys. Si resultés greu dany per a la causa pública o per a tercer, la pena serà de presó d’un a sis anys i la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajuts públics i del dret a gaudir dels beneficis o incentius fiscals o de la Seguretat Social durant el període de sis a deu anys. Suborn El delicte de suborn es troba tipificat als articles del 419 al 427 del Codi Penal. La consideració de funcionaris públics, als efectes d’aquesta tipificació inclou, no només les autoritats o funcionaris públics pròpiament dits sinó també els jurats, àrbitres, mitjancers, perits, administradors concursals o qualsevol persona que participi en l’exercici de la funció pública. Les diferents modalitats de suborn, que tot seguit analitzarem, tenen en comú que es refereixen a una dàdiva o present, entenent per aquests qualsevol que suposi un contingut econòmic rellevant pel funcionari o autoritat o per un tercer, que li motivi a realitzar l’il·lícit penal. 25-10 Conceptes generals dels delictes contra l’Administració pública Es poden diferenciar dos tipus de suborn: 1. Suborn passiu: és el que comet el funcionari públic. En aquesta categoria es diferencien dures modalitats: el suborn propi i el suborn impropi. 2. Suborn actiu: és el que comet un particular. El suborn passiu propi suposa la realització d’un acte contrari a l’ordenament jurídic per part del funcionari públic. Així, l’art. 419 del Codi Penal estableix que l’autoritat o funcionari públic que, en profit propi o d’un tercer, rebi o sol·liciti, per si o per persona interposada, dàdiva, favor o retribució de qualsevol classe o accepti oferiment o promesa per realitzar en l’exercici del seu càrrec un acte contrari als deures inherents al mateix o per no realitzar o retardar injustificadament el que hagi de practicar, incorre en la pena de presó de tres a sis anys, multa de dotze a vint-i-quatre mesos, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de nou a dotze anys, sense perjudici de la pena corresponent a l’acte realitzat, omès o retardat en raó de la retribució o promesa, si fos constitutiu de delicte. Aquest és el tipus bàsic de suborn passiu que recull el Codi Penal: realitzar un acte il·legal o demorar o no realitzar el que hauria de practicar. Dins de les modalitats de suborn passiu impropi, el Codi Penal recull les següents conductes: a) Suborn passiu per realitzar un acte propi del càrrec que exerceix l’autoritat o el funcionari públic. L’autoritat o funcionari públic que, en profit propi o d’un tercer, rebi o sol·liciti, per si o per persona interposada, dàdiva, favor o retribució de qualsevol classe o accepti oferiment o promesa per realitzar un acte propi del seu càrrec, incorrerà en la pena de presó de dos a quatre anys, multa de dotze a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de cinc a nou anys (art. 420 Codi Penal). b) Suborn passiu en recompensa per un acte ja realitzat. Les penes assenyalades en els apartats precedents s’imposaran també quan la dàdiva, favor o retribució es rebi o sol·liciti per l’autoritat o funcionari públic, en els seus respectius casos, com recompensa per la conducta descrita en aquests apartats (art. 421 Codi Penal). c) Dàdiva o regal en consideració a un càrrec o funció. L’autoritat o funcionari públic que, en profit propi o d’un tercer, admeti, per si o per persona interposada, dàdiva o regal que li siguin oferts en consideració al seu càrrec o funció, incorre en la pena de presó de sis mesos a un any i suspensió d’ocupació i càrrec públic d’un a tres anys (art. 422 Codi Penal). S’exclouen d’aquesta tipificació aquells regals considerats de cortesia social que tenen un escàs valor econòmic. d) Extensió de subjectes actius. El que es disposa en els apartats precedents serà igualment aplicable als jurats, àrbitres, mediadors, perits, administradors o interventors designats judicialment, administradors concursals o a qualssevol persones que participin en l’exercici de la funció pública (art. 423 Codi Penal). 25-11 Funció pública Pel que fa al suborn actiu, entenent per aquest el que comet un particular, el Codi Penal tipifica les conductes següents: a) Realitzar un acte il·legal o demorar o no realitzar el que hagi de practicar o en consideració al seu càrrec o funció. L’art. 424.1 del Codi Penal estableix que el particular que ofereixi o lliuri dàdiva o retribució de qualsevol altra classe a una autoritat, funcionari públic o persona que participi en l’exercici de la funció pública perquè realitzi un acte contrari als deures inherents al seu càrrec o un acte propi del seu càrrec, perquè no realitzi o retardi el que hagi de practicar, o en consideració al seu càrrec o funció, serà castigat en els seus respectius casos, amb les mateixes penes de presó i multa que l’autoritat, funcionari o persona corrompuda. b) Atenent la sol·licitud de l’autoritat, funcionari públic o persona que participa en l’exercici de la funció pública. L’art. 424.2 del Codi Penal disposa que quan un particular lliuri la dàdiva o retribució atenent la sol·licitud de l’autoritat, funcionari públic o persona que participi en l’exercici de la funció pública, se li imposaran les mateixes penes de presó i multa que a ells els corresponguin. c) Suborn actiu vinculat amb la contractació o les subvencions públiques. Segons l’art. 424.3 del Codi Penal, si l’actuació aconseguida o pretesa de l’autoritat o funcionari tingui relació amb un procediment de contractació, de subvencions o de subhastes convocats per les Administracions o ens públics, s’imposarà al particular i, si escau, a la societat, associació o organització a la qual representi la pena d’inhabilitació per obtenir subvencions i ajuts públics, per contractar amb ens, organismes o entitats que formin part del sector públic i per gaudir de beneficis o incentius fiscals i de la Seguretat Social per un temps de cinc a deu anys. d) Tipus especial. Quan el suborn intervingui en causa criminal a favor del reu per part del seu cònjuge o una altra persona a la qual es trobi lligat de forma estable per anàloga relació d’afectivitat, o d’algun ascendent, descendent o germà per naturalesa, per adopció o afins en els mateixos graus, s’imposarà al subornador la pena de presó de sis mesos a un any (art. 425 Codi Penal). Per acabar, el Codi Penal regula un conjunt de disposicions que són aplicables tant a les conductes considerades de suborn passiu com de suborn actiu: — Quedarà exempt de pena pel delicte de suborn el particular que, havent accedit ocasionalment a la sol·licitud de dàdiva o una altra retribució realitzada per autoritat o funcionari públic, denunciï el fet a l’autoritat que tingui el deure procedir al seu esbrinament abans de l’obertura del procediment, sempre que no hagi transcorregut més de dos mesos des de la data dels fets. — El que es disposa en els apartats precedents serà també aplicable quan els fets siguin imputats o afectin a: 1. 25-12 Qualsevol persona que ostenti un càrrec o ocupació legislativa, administratiu o judicial d’un país de la Unió Europea o de qualsevol altre país estranger, tant per nomenament com per elecció. Conceptes generals dels delictes contra l’Administració pública — 1.6. 2. Qualsevol persona que exerceixi una funció pública per a un país de la Unió Europea o qualsevol altre país estranger, inclòs un organisme públic o una empresa pública, per a la Unió Europea o per a una altra organització internacional pública. 3. Qualsevol funcionari o agent de la Unió Europea o d’una organització internacional pública. Quan una persona jurídica sigui responsable dels delictes de suborn, se li imposaran les següents penes: a) Multa de dos a cinc anys, o del triple al quíntuple del benefici obtingut quan la quantitat resultant sigui més elevada, si el delicte comès per la persona física té prevista una pena de presó de més de cinc anys. b) Multa d’un a tres anys, o del doble al quàdruple del benefici obtingut quan la quantitat resultant sigui més elevada, si el delicte comès per la persona física té prevista una pena de més de dos anys de privació de llibertat no inclosa en l’anterior incís. c) Multa de sis mesos a dos anys, o del doble al triple del benefici obtingut si la quantitat resultant sigui més elevada, en la resta dels casos. Tràfic d’influències El tràfic d’influències es tipifica al capítol VI del Títol XIX del Codi Penal, penant una sèrie de conductes que pretenen desviar l’interès general a favor d’interessos particulars: a) El funcionari públic o autoritat que influeixi en un altre funcionari públic o autoritat prevalent-se de l’exercici de les facultats del seu càrrec o de qualsevol altra situació derivada de la seva relació personal o jeràrquica amb aquest o amb un altre funcionari o autoritat per aconseguir una resolució que li pugui generar directa o indirectament un benefici econòmic per a si o per a un tercer, incorre en les penes de presó de sis mesos a dos anys, multa del tant al duple del benefici perseguit o obtingut i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de cinc a nou anys. Si obtingués el benefici perseguit, aquestes penes s’imposaran en la seva meitat superior (art. 428 Codi Penal). b) El particular que influeixi en un funcionari públic o autoritat prevalent-se de qualsevol situació derivada de la seva relació personal amb aquest o amb un altre funcionari públic o autoritat per aconseguir una resolució que li pugui generar directa o indirectament un benefici econòmic per a si o per a un tercer, serà castigat amb les penes de presó de sis mesos a dos anys, multa del tant al duple del benefici perseguit o obtingut, i prohibició de contractar amb el sector públic, així com la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajuts públics i del dret a gaudir de beneficis o incentius fiscals i de la Seguretat Social per temps de sis a deu anys. Si obtingués el benefici perseguit, aquestes penes s’imposaran en la seva meitat superior (art. 429 Codi Penal). 25-13 Funció pública c) Els que, oferint-se a realitzar les conductes descrites en les lletres a) i b) anteriors, sol·licitin de tercers dàdives, presents o qualsevol altra remuneració, o acceptin oferiment o promesa, seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a un any. Si el delicte ha estat comès per autoritat o funcionari públic se li imposarà, a més, la pena d’inhabilitació especial per a càrrec o ocupació pública i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps d’un a quatre anys. Quan una persona jurídica sigui responsable dels delictes de tràfic d’influències, se li imposarà la pena de multa de sis mesos a dos anys. 1.7. Malversació de cabals públics Els articles 432 a 435 del Codi Penal recullen els tipus delictius vinculats a la malversació de cabals públics, entenent per aquests qualsevol objecte o cosa moble que tingui un valor econòmic considerable. A més de les autoritats o funcionaris públics, també poden ser autors d’aquest delicte els particulars que puguin estar encarregats de fons, rendes o efectes de les Administracions Públiques, els particulars designats com depositaris de cabals o efectes públics, o els administradors concursals en relació a la massa concursal o interessos econòmics dels creditors. L’autoritat o funcionari públic que cometi el delicte de l’article 252 (els que tenint facultats per administrar un patrimoni aliè, emanades de la llei, encomanades per l’autoritat o assumides mitjançant un negoci jurídic, les infringeixin excedint-se en l’exercici de les mateixes i, d’aquesta manera, causin un perjudici al patrimoni administrat), sobre el patrimoni públic, serà castigat amb una pena de presó de dos a sis anys, inhabilitació especial per a càrrec o ocupació pública i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de sis a deu anys. S’imposarà la mateixa pena a l’autoritat o funcionari públic que cometi el delicte de l’article 253 (els que, en perjudici d’un altre, s’apropiessin per a si o per a un tercer, de diners, efectes, valors o qualsevol altra cosa moble, que haguessin rebut en dipòsit, comissió, o custòdia, o que els hagueren estat confiats en virtut de qualsevol altre títol que produeixi l’obligació de lliurar-los o retornar-los, o neguessin haver-los rebut), sobre el patrimoni públic. S’imposaran les penes de presó de quatre a vuit anys i inhabilitació absoluta per temps de deu a vint anys si en els fets als quals es refereixen els dos paràgrafs anteriors hagués concorregut alguna de les circumstàncies següents: a) S’hagués causat un greu dany o malmetiment al servei públic, o b) El valor del perjudici causat o dels béns o efectes apropiats excedeix de 50.000 euros. Si el valor del perjudici causat o dels béns o efectes apropiats excedeix de 250.000 euros, s’imposarà la pena en la seva meitat superior, podent-se arribar fins a la superior en grau. 25-14 Conceptes generals dels delictes contra l’Administració pública Els fets anteriors seran castigats amb una pena de presó d’un a dos anys i multa de tres mesos i un dia a dotze mesos, i en tot caso inhabilitació especial per a càrrec o ocupació pública i dret de sufragi passiu per temps d’un a cinc anys, quan el perjudici causat o el valor dels béns o valors apropiats sigui inferior a 4.000 euros. L’autoritat o funcionari públic que, de forma idònia per causar un perjudici econòmic a l’entitat pública de la qual depengui, i fora dels supòsits previstos en l’article 390 (delicte de falsedat), falsegés la seva comptabilitat, els documents que hagin de reflectir la seva situació econòmica o la informació continguda en els mateixos, serà castigat amb la pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps d’un a deu anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos. Amb les mateixes penes es castigarà a l’autoritat o funcionari públic, que de forma idònia per causar un perjudici econòmic a l’entitat pública de la qual depengui, faciliti a tercers informació mentidera relativa a la situació econòmica de la mateixa o algun dels documents o informacions als que es refereix el paràgraf anterior. Si s’arriba a causar el perjudici econòmic a l’entitat, s’imposaran les penes de presó d’un a quatre anys, inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de tres a deu anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos. Si el culpable de qualsevol dels fets tipificats en el delicte de malversació de cabals públics hagi reparat de manera efectiva i íntegre el perjudici causat al patrimoni públic, o hagi col·laborat activament amb les autoritats o els seus agents per obtenir proves decisives per a la identificació o captura d’altres responsables o per al complet esclariment dels fets delictius, els jutges i tribunals imposaran al responsable d’aquest delicte la pena inferior en un o dos graus. Les disposicions anteriors són extensives: 1r. Al aquells que es trobin encarregats per qualsevol concepte de fons, rendes o efectes de les Administracions públiques. 2n. Als particulars legalment designats com a dipositaris de cabals o efectes públics. 3r. Als administradors o dipositaris de diners o béns embargats, segrestats o dipositats per autoritat pública, encara que pertanyin a particulars. 4t. Als administradors concursals, en relació amb la massa concursal o els interessos econòmics dels creditors. En particular, es consideraran afectats els interessos dels creditors quan de manera dolosa s’alterés l’ordre de pagaments dels crèdits establert en la llei. 1.8. Fraus i exaccions il·legals Les conductes considerades fraus o exaccions il·legals, tipificades als articles 436 a 438 del Codi Penal, són les següents: 1. Concertacions fraudulentes. L’autoritat o funcionari públic que, intervenint per raó del seu càrrec en qualssevol dels actes de les 25-15 Funció pública modalitats de contractació pública o en liquidacions d’efectes o havers públics, es concerti amb els interessats o usi qualsevol altre artifici per defraudar a qualsevol ens públic, incorre en les penes de presó de dos a sis anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de sis a deu anys. Al particular que s’hagi concertat amb l’autoritat o funcionari públic se li imposarà la mateixa pena de presó que a aquests, així com la d’inhabilitació per obtenir subvencions i ajuts públics, per contractar amb ens, organismes o entitats que formin part del sector públic i per gaudir de beneficis o incentius fiscals i de la Seguretat Social per un temps de dos a set anys. 2. Exigència de tarifes il·legals. L’autoritat o funcionari públic que exigís, directa o indirectament, drets, tarifes per aranzels o minutes que no siguin deguts o en quantia major a la legalment assenyalada, serà castigat, sense perjudici dels reintegraments als que vingui obligat, amb les penes de multa de sis a vint-i-quatre mesos i de suspensió d’ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a quatre anys. 3. Estafa o apropiació indeguda amb abús de funcions públiques. L’autoritat o funcionari públic que, abusant del seu càrrec, cometi algun delicte d’estafa o de frau de prestacions del Sistema de Seguretat Social de l’article 307 ter, incorrerà en les penes respectivament assenyalades a aquests, en la seva meitat superior, podent-se arribar fins a la superior en grau, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de tres a nou anys, tret que els fets estiguin castigats amb una pena més greu en algun altre precepte del Codi Penal. 1.9. Negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics i abusos en l’exercici de la seva funció Les accions tipificades pel Codi Penal en el que fa referència a les negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics, es recullen als articles 439 al 442. Són les següents: a) Participació il·legal del funcionari públic en operacions que ha de realitzar per raó del seu càrrec. L’autoritat o funcionari públic que, havent d’intervenir per raó del seu càrrec a qualsevol classe de contracte, assumpte, operació o activitat, s’aprofiti de tal circumstància per forçar o facilitar-se qualsevol forma de participació, directa o per persona interposada, en aquests negocis o actuacions, incorrerà en la pena de presó de sis mesos a dos anys, multa de dotze a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de dos a set anys (art. 439). b) Extensió del subjecte actiu. Els perits, àrbitres i comptadors partidores que es conduïssin de la manera prevista en la lletra a) anterior, respecte dels béns o coses en la taxació de les quals, partició o adjudicació haguessin intervingut, i els tutors, curadors o marmessors respecte dels pertanyents als seus pupils o testamentaries, i els administradors concursals respecte 25-16 Conceptes generals dels delictes contra l’Administració pública dels béns i drets integrats en la massa del concurs, seran castigats amb la pena de multa de dotze a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, guarda, tutela o curatela, segons els casos, per temps de tres a sis anys, tret que aquesta conducta estigui sancionada amb major pena en un altre precepte d’aquest Codi (art. 440). c) Activitat professional o d’assessorament permanent dependent d’entitats privades o particulars. L’autoritat o funcionari públic que, fora dels casos admesos en les lleis o reglaments, realitzi per si o per persona interposada, una activitat professional o d’assessorament permanent o accidental, sota la dependència o al servei d’entitats privades o de particulars, en assumpte en què hagi d’intervenir o hagi intervingut per raó del seu càrrec, o en els quals es tramitin, informin o resolguin en l’oficina o centre directiu en què estigui destinat o del que depengui, incorrerà en les penes de multa de sis a dotze mesos i suspensió d’ocupació o càrrec públic per temps de dos a cinc anys (art. 441). d) Utilització per autoritat o funcionari públic de secret o informació privilegiada. S’entén per informació privilegiada tota informació de caràcter concret que es tingui exclusivament per raó de l’ofici o càrrec públic i que no hagi estat notificada, publicada o divulgada. L’autoritat o funcionari públic que faci ús d’un secret del que tingui coneixement per raó del seu ofici o càrrec, o d’una informació privilegiada, amb ànim d’obtenir un benefici econòmic per a si o per a un tercer, incorrerà en les penes de multa del tant al triple del benefici perseguit, obtingut o facilitat i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de dos a quatre anys. Si obté el benefici perseguit s’imposaran les penes de presó d’un a tres anys, multa del tant al sístuple del benefici perseguit, obtingut o facilitat i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de quatre a sis anys. Si resulta greu dany per a la causa pública o per a tercer, la pena serà de presó d’un a sis anys, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de nou a dotze anys. Pel que fa als delictes d’abusos en l’exercici de les funcions per part dels funcionaris públics, l’art. 443 del Codi Penal estableix que: 1. Serà castigat amb la pena de presó d’un a dos anys i inhabilitació absoluta per temps de sis a 12 anys, l’autoritat o funcionari públic que sol·liciti sexualment a una persona que, per a si mateixa o per al seu cònjuge o una altra persona amb la qual es trobi lligat de forma estable per anàloga relació d’afectivitat, ascendent, descendent, germà, per naturalesa, per adopció, o afí en els mateixos graus, tingui pretensions pendents de la resolució d’aquell o sobre les quals hagi d’evacuar informe o elevar consulta al seu superior. 2. El funcionari d’Institucions Penitenciàries o de centres de protecció o correcció de menors que sol·liciti sexualment a una persona subjecta a la seva guarda serà castigat amb la pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació absoluta per temps de sis a 12 anys. 25-17 Funció pública 3. En les mateixes penes incorreran quan la persona sol·licitada fos ascendent, descendent, germà, per naturalesa, per adopció, o afins en els mateixos graus de persona que tingués sota la seva guarda. Incorrerà, així mateix, en aquestes penes quan la persona sol·licitada sigui cònjuge de persona que tingui sota la seva guarda o es trobi lligada a aquesta de forma estable per anàloga relació d’afectivitat. Les penes previstes en els tres punts anteriors s’imposaran sense perjudici de les que corresponguin pels delictes contra la llibertat sexual efectivament comesos (Títol VIII del Codi Penal). 1.10. Disposició comuna L’art. 445 del Codi Penal estableix una disposició comuna a tots els delictes contra l’Administració Pública analitzats en els epígrafs anteriors, establint el grau de responsabilitat en funció de la conducta realitzada. Així, es disposa que la provocació, la conspiració i la proposició per cometre els delictes previstos en el Títol XIX del Codi Penal es castigarà, respectivament, amb la pena inferior en un o dos graus. 1.11. Delicte de falsedat El Títol XVIII del Llibre II Codi Penal recull els delictes per falsedat, que tenen la característica comuna per part dels subjectes que els cometen, la consciència i voluntat de faltar a la veritat actuant amb dol. Pel que fa al delicte de falsedat comès per autoritats i funcionaris públics, és rellevant la regulació establerta al Codi Penal en relació amb la falsificació de documents públics, oficials i mercantils i dels despatxos transmesos per serveis de telecomunicació. Així, l’art. 390 del Codi Penal estableix que serà castigat amb les penes de presó de tres a sis anys, multa de sis a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per temps de dos a sis anys, l’autoritat o funcionari públic que, en l’exercici de les seves funcions, cometi falsedat: 1r. Alterant un document en algun dels seus elements o requisits de caràcter essencial. 2n. Simulant un document en tot o en part, de manera que indueixi a error sobre la seva autenticitat. 3r. Suposant en un acte la intervenció de persones que no l’han tingut, o atribuint a les quals han intervingut en aquestes declaracions o manifestacions diferents de les quals haguessin fet. 4t. Faltant a la veritat en la narració dels fets. Serà castigat amb les mateixes penes a les assenyalades a l’apartat anterior el responsable de qualsevol confessió religiosa que incorri en alguna de les conductes descrites en els nombres anteriors, respecte d’actes i documents que puguin produir efecte en l’estat de les persones o en l’ordre civil. 25-18 Conceptes generals dels delictes contra l’Administració pública L’autoritat o funcionari públic que per imprudència greu incorregués en alguna de les falsedats previstes anteriorment o doni lloc a què un altre les cometi, serà castigat amb la pena de multa de sis a dotze mesos i suspensió d’ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a un any. D’altra banda, l’art. 394 del Codi Penal estableix que, l’autoritat o funcionari públic encarregat dels serveis de telecomunicació que suposi o falsifiqui un despatx telegràfic o un altre propi d’aquests serveis, incorrerà en la pena de presó de sis mesos a tres anys i inhabilitació especial per temps de dos a sis anys. El que, sabent la seva falsedat, faci ús del despatx fals per perjudicar a un altre, serà castigat amb la pena inferior en grau a l’assenyalada als falsificadors. En relació amb la falsificació de certificats, l’art. 398 del Codi Penal disposa que l’autoritat o funcionari públic que lliuri una certificació falsa amb escassa transcendència en el tràfic jurídic serà castigat amb la pena de suspensió de sis mesos a dos anys (s’exclou d’aquesta regulació els certificats relatius a la Seguretat Social i a la Hisenda Pública). 2. Les penes en els delictes contra l’administració pública i en el delicte de falsedat Les penes que poden imposar-se de conformitat amb el Codi Penal, bé amb caràcter principal bé com a accessòries, són privatives de llibertat, privatives d’altres drets i multa. En funció de la seva naturalesa i durada, les penes es classifiquen en greus, menys greus i lleus. Considerant les penes que el Codi Penal estableix pels delictes contra l’Administració Pública i pel delicte de falsedat, són penes greus: a) La presó superior a cinc anys (pena privativa de llibertat). b) La inhabilitació absoluta (pena privativa de drets). c) Les inhabilitacions especials per temps superior a cinc anys (pena privativa de drets). Les penes menys greus, en relació amb aquestes dues categories delictives són: a) Presó de tres mesos fins a cinc anys (pena privativa de llibertat). b) Les inhabilitacions especials fins a cinc anys (pena privativa de drets). c) La suspensió d’ocupació o càrrec públic fins a cinc anys (pena privativa de drets). d) La multa de més de tres mesos (pena de multa). Finalment, com a pena lleu en aquests àmbits es determina la pena de multa de fins a tres mesos. La pena d’inhabilitació absoluta produeix la privació definitiva de tots els honors, ocupacions i càrrecs públics que tingui el penat, encara que siguin 25-19 Funció pública electius. Produeix, a més, la incapacitat per obtenir els mateixos o qualssevol altres honors, càrrecs o ocupacions públiques, i la de ser triat per a càrrec públic, durant el temps de la condemna. La pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic produeix la privació definitiva de l’ocupació o càrrec sobre el qual recaigui, encara que sigui electiu, i dels honors que li siguin annexos. Produeix, a més, la incapacitat per obtenir el mateix o altres anàlegs, durant el temps de la condemna. En la sentència hauran d’especificar-se les ocupacions, càrrecs i honors sobre els quals recau la inhabilitació. La suspensió d’ocupació o càrrec públic priva del seu exercici al penat durant el temps de la condemna. La inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu priva al penat, durant el temps de la condemna, del dret a ser triat per a càrrecs públics. Com hem analitzat en l’epígraf anterior, la pena de multa consisteix en la imposició al condemnat d’una sanció pecuniària. La pena de multa s’imposarà, tret que la Llei disposi una altra cosa, pel sistema de dies-multa. La seva extensió mínima serà de deu dies i la màxima de dos anys. Les penes de multa imposables a persones jurídiques tindran una extensió màxima de cinc anys. La quota diària tindrà un mínim de dos i un màxim de 400 euros, excepte en el cas de les multes imposables a les persones jurídiques, en les quals la quota diària tindrà un mínim de 30 i un màxim de 5.000 euros. A l’efecte de còmput, quan es fixi la durada per mesos o per anys, s’entendrà que els mesos són de trenta dies i els anys de tres-cents seixanta. Els Jutjats o Tribunals determinaran motivadament l’extensió de la pena i fixaran en la sentència, l’import d’aquestes quotes, tenint en compte per a això exclusivament la situació econòmica del reu, deduïda del seu patrimoni, ingressos, obligacions i càrregues familiars i la resta de circumstàncies personals del mateix. El tribunal, per causa justificada, podrà autoritzar el pagament de la multa dins d’un termini que no excedeixi de dos anys des de la fermesa de la sentència, bé d’una vegada o en els terminis que es determinin. En aquest cas, l’impagament de dos d’ells determinarà el venciment dels restants. Si, després de la sentència, variés la situació econòmica del penat, el jutge o tribunal, excepcionalment i després de la deguda indagació d’aquesta situació, podrà modificar tant l’import de les quotes periòdiques com els terminis per al seu pagament. La pena superior i inferior en grau a la prevista per la llei per a qualsevol delicte tindrà l’extensió resultant de l’aplicació de les següents regles: 1a. La pena superior en grau es formarà partint de la xifra màxima assenyalada per la llei per al delicte que es tracti i augmentant a aquesta la meitat de la seva quantia, constituint la suma resultant el 25-20 Conceptes generals dels delictes contra l’Administració pública seu límit màxim. El límit mínim de la pena superior en grau serà el màxim de la pena assenyalada per la llei per al delicte que es tracti, incrementat en un dia o en un dia multa segons la naturalesa de la pena a imposar. 2a. La pena inferior en grau es formarà partint de la xifra mínima assenyalada per al delicte que es tracti i deduint d’aquesta la meitat de la seva quantia, constituint el resultat de tal deducció el seu límit mínim. El límit màxim de la pena inferior en grau serà el mínim de la pena assenyalada per la llei per al delicte que es tracti, reduït en un dia o en un dia multa segons la naturalesa de la pena a imposar. A l’efecte de determinar la meitat superior o inferior de la pena o de concretar la pena inferior o superior en grau, el dia o el dia multa es consideraran indivisibles i actuaran com a unitats penològiques de més o menys, segons els casos. 25-21