Tema1.4-BLOC_1_Govern o Control Corporatiu PDF

1 Assignatura: Economia de l'Empresa BLOC I.- L'empresa: naturalesa i estructura 1.4 Govern o Control Corporatiu  2 1.4 Govern o Control Corporatiu Índex de contingut del tòpic 1.4: 1.4.1 Introduc...

1 Assignatura: Economia de l'Empresa BLOC I.- L'empresa: naturalesa i estructura 1.4 Govern o Control Corporatiu  2 1.4 Govern o Control Corporatiu Índex de contingut del tòpic 1.4: 1.4.1 Introducció 1.4.2 Concepte de Control o Govern Corporatiu 1.4.3 Estructura de Govern de les Corporacions 1.4.4 Marc Regulador 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració 1.4.7 Els Consells d’Administració de les Corporacions Espanyoles: una comparativa internacional 1.4.8 La presencia de les dones en els consells de direcció  3 1.4 Govern o Control Corporatiu Calendari: - Sessions: Per desenvolupar aquest tòpic s’ha programat la sessió del 4 i el 9 d’octubre:  4 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.1 Introducció - L’estructura organitzacional de l’empresa i la seva forma de determinar el control i l’efecte sobre la distribució de la riquesa dóna lloc al govern o control corporatiu. - Per tant, el govern corporatiu és el conjunt de normes, principis i procediments que regulen l'estructura i el funcionament dels òrgans de govern d'una empresa.  5 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.1 Introducció - En els últims anys, i més concretament arran de l'inici de la crisi financera, la comunitat internacional ha comprès la importància que té que les societats cotitzades siguin gestionades de manera adequada i transparent. El bon govern de les empreses és la base pel funcionament dels mercats, ja que afavoreix la credibilitat, l'estabilitat i contribueix a impulsar el creixement i la generació de riquesa.  6 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.1 Introducció - La debilitat que van mostrar els governs corporatius de grans organitzacions en el passat ha multiplicat les exigències de transparència, veracitat, bones pràctiques i comportament empresarial responsable per part dels inversors, dels consumidors i de la societat en general, que no només presten atenció ja als indicadors financers, sinó que volen saber també com s'han aconseguit aquests resultats.  7 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.2 Concepte de Control o Govern Corporatiu L’OCDE (2016) –Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic- defineix el govern o control corporatiu com: “El gobierno corporativo de una sociedad implica el establecimiento de un conjunto de relaciones entre la dirección de la empresa, su consejo de administración, sus accionistas y otros actores interesados. El gobierno corporativo proporciona también la estructura a través de la cual se fijan los objetivos de la sociedad y se determina la forma de alcanzarlos y supervisar su consecución.” https://www.oecd.org/daf/ca/corporategovernanceprinciples/37191543.pdf  8 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.2 Concepte de Control o Govern Corporatiu En aquesta mateix sentit, la consultora Deloitte defineix el govern o control corporatiu com: “El gobierno corporativo es el conjunto de normas, principios y procedimientos que regulan la estructura y el funcionamiento de los órganos de gobierno de una empresa. En concreto, establece las relaciones entre la junta directiva, el consejo de administración, los accionistas y el resto de partes interesadas, y estipula las reglas por las que se rige el proceso de toma de decisiones sobre la compañía para la generación de valor”. https://www2.deloitte.com/es/es/pages/governance-risk-and-compliance/articles/que-es-el-gobierno- corporativo.html#  9 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.2 Concepte de Control o Govern Corporatiu - Per tant, el govern o control corporatiu fa referència a com és el sistema que relaciona la propietat de l’empresa i la gestió de l’empresa (com es controla la gestió de l’empresa per alinear-la amb els interessos dels propietaris-accionistes).  10 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.3 Estructura de Govern de les Corporacions  11 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.3 Estructura de Govern de les Corporacions - El màxim òrgan de govern d’una SA és la Junta d’Accionistes, òrgan en el que estan representats tots els propietaris de l’empresa. Aquest òrgan delega la direcció (administració) i la representació de l’empresa en un Consell d’Administració (també es pot delegar a un administrador únic, a un conjunt d’administradors mancomunats- actuen conjuntament i de comú acord- o a un conjunt d’administradors solidaris - actuen indistintament i responen solidàriament).  12 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.3 Estructura de Govern de les Corporacions - En les grans corporacions, l’estructura de delegació que s’adopta és la del Consell d’Administració. El Consell d’Administració està format per un conjunt de consellers escollits o ratificats per la Junta d’Accionistes i on es designa a un President del consell.  13 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.3 Estructura de Govern de les Corporacions - Entre altres, les responsabilitats del consell d’administració són les de planificació estratègica (establir els objectius i els plans que cal seguir), elaboració i presentació dels comptes anuals, supervisió i control de l’alta direcció de l’empresa (màxims directius executius de l’empresa).  14 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.3 Estructura de Govern de les Corporacions - El consell d’administració pot delegar en la figura del president totes o part de les funcions executives (gestió ordinària de l’empresa), en aquest cas parlem d’un president executiu o president-conseller delegat (màxim responsable executiu de l’empresa).  15 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.3 Estructura de Govern de les Corporacions - El consell d’administració també pot delegar part o totes les funcions executives en la figura del Conseller Delegat (en anglès CEO – Chief Executive Officer) una figura diferent a la del President del Consell d’Administració.  16 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.3 Estructura de Govern de les Corporacions - També és factible que el Consell d’Administració creï una Comissió Executiva per delegar les seves funcions executives, comissió formada pel conseller/consellers delegats i pels alts directius de l’empresa i on també poden formar part altres membres del consell d’administració.  17 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.4 Marc Regulador - L'interès de les autoritats públiques i d’organismes nacionals i internacionals és vetllar perquè els sistemes de govern i control facin front als problemes derivats de la relació d’agència (costos d’agència), i que la gestió de les grans empreses (corporacions) estigui encaminada a l’eficiència i la creació de valor.  18 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.4 Marc Regulador Un exemple d’aquest tipus de costos el trobem en la gestió de desapareguda Caja Madrid Exemple il·lustratiu Costos d’Agència: - Caja Madrid-Bankia i el control de les targetes Black per ús en despeses de representació dels membres del consell d’administració i directius.  19 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.4 Marc Regulador - http://www.lavanguardia.com/economia/201609 26/41569326444/tarjetas-black-juicio-rodrigo- rato-miguel-blesa-cajamadrid-audiencia- nacional.html En aquest sentit, la OCDE ha establert una sèrie de principis que han de guiar les diferents normatives dels països membres (https://www.oecd.org/daf/ca/corporategovernance principles/37191543.pdf)  20 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.4 Marc Regulador - El marc regulador espanyol pren com a referència la Ley 31/2014, de 3 de diciembre, por la que se modifica la Ley de Sociedades de Capital para la mejora del gobierno corporativo. - https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE- A-2014-12589 - https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A- 2021-5773  21 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.4 Marc Regulador - Les corporacions han de definir el seu propi sistema de govern i control (desenvolupat en els estatuts de la societat) ajustant-lo al marc legal general. - Tanmateix, les autoritats elaboren un seguit de recomanacions que estan recollides en el que es coneix com a codis de bon govern. En el cas espanyol:  22 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.4 Marc Regulador - Código de Buen Gobierno de las Sociedades Cotizadas: Conjunt de recomanacions de seguiment voluntari subjectes al principi de «complir o explicar». L’organisme responsable de vetllar per aquest compliment és la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV).  23 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern - El control corporatiu fa referència al conjunt de mecanismes que actuen per garantir un comportament disciplinat dels administradors/directius d’una empresa, i que pressionen perquè aquest comportament estigui alineat amb els objectius dels propietaris (accionistes). - Es diferencia entre dos tipus bàsics de mecanismes de control corporatiu:  24 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern - Control extern: mecanismes que actuen fora del control (voluntat) dels propietaris. - Control intern: mecanismes dissenyats /establerts per la pròpia empresa. Els mecanismes de control extern fan referència a l’entorn econòmic i legal en el que opera l’empresa i la pressió que aquest entorn comporta per a l’actuació dels directius.  25 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern S’han destacat quatre elements d’aquest entorn que poden actuar disciplinant el comportament dels directius: a) Mercat de Control Corporatiu (mercats de capitals) En el mercat secundari de capitals (Mercats Borsaris) es determina el valor de les empreses (preu de l’acció -valor de intercanvi de la propietat) mitjançant la transacció dels seus títols  26 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern Enllaç: http://www.bolsasymercados.es/esp/Home  27 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern - Aquesta valoració depèn dels fluxos de caixa generats per l’empresa, de la seva rendibilitat i de les expectatives futures (valoració d’empreses). - En la mesura que la gestió de l’empresa no satisfaci les expectatives dels accionistes, en termes de rendiments obtinguts: dividends i/o valor de les accions, és raonable que es produeixin:  28 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern o bé moviments interns per canviar la direcció de l’empresa, mitjançant els òrgans adients. o bé moviments de venda d’accions. - Si aquests moviments són importants, poden portar a una espiral que acabi amb la intervenció i pressa de control per part d’alguns accionistes o l’oferta de compra d’un tercer (OPA- Oferta Pública d’Adquisició d’Accions).  29 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern - En tots dos casos és d’esperar un canvi en la direcció de l’empresa. - En la mesura que els mercats de capitals facilitin aquests moviments de pressa de control corporatiu, els directius estaran condicionats a gestionar l’empresa en funció dels objectius dels accionistes per tal d’evitar la pèrdua de control.  30 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern - Tres elements incideixen en la dinàmica d’aquests mercats com a mecanisme de control: 1. La liquidés del mercat, nombre de participants i recursos financers canalitzats en aquests mercats (mercats anglosaxons versus mercats continentals).  31 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern 2. L’existència de reglamentacions o actuacions desenvolupades pels equips de direcció que dificulten els canvis en el govern de l’empresa: clàusules d’indemnització -paracaigudes daurats-, accions en auto cartera, creuaments accionarials, oposició a la OPA (OPA-Hostil). - Exemple: OPA-Hostil de Gas Natural a Endesa - https://es.wikipedia.org/wiki/Opas_sobre_Endes a  32 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern 3. La legislació que regula aquest tipus d’operacions corporatives (CNMV): - http://www.cnmv.es/DocPortal/Publicaciones/M ONOGRAFIAS/MON2007_20.pdf  33 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern - La finalitat de la legislació és facilitar les preses de control que “generin valor” i evitar les preses de control que impliquin una redistribució desigual dels guanys. - Objectiu: protecció dels accionistes minoritaris (disposen de menor informació i d’una menor capacitat de negociació). Controvèrsia entre la protecció als accionistes i la dificultat (costos) en els canvis de control.  34 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern b) Mercat dels serveis executius: El valor futur dels serveis d’un directiu o d’un equip de directius (prestigi) depèn dels resultats aconseguits en les empreses que han gestionat o gestionen, i del valor creat en els accionistes. Aquestes expectatives futures poden incentivar els directius a gestionar l’empresa en funció dels interessos dels propietaris.  35 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern c) Mercats de bens i serveis: el grau de competència en els mercats on es comercialitzen els productes i serveis finals condiciona la capacitat de supervivència de l’empresa i aquesta passa perquè la gestió maximitzi el valor creat i redueixi els costos d’agència.  36 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern d) El sistema legal i social: la normativa legal determina quines són les clàusules de garantia que tenen els propietaris d’una empresa respecte a la gestió (responsabilitat social dels administradors).  37 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern e) El sistema de valors i principis d’una societat també actua com un mecanisme d’autocontrol i de control social en el comportament dels directius.  38 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern - El Control Intern fa referència als mecanismes dissenyats i establerts de forma voluntària per la pròpia empresa i que tenen la finalitat de condicionar la capacitat d’actuació dels directius, alineant la direcció de l’empresa amb els objectius dels propietaris.  39 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern - S’han destacat diversos mecanismes de control intern: l’estructura de la propietat (ja discutida en el temari anterior), l’estructura de finançament de l’empresa (determina l’endeutament de l’empresa i la disponibilitat que tenen els directius de l’empresa sobre els recursos financers generats per la pròpia empresa – finançament intern), el sistema de remuneració dels directius (permet vincular la retribució dels directius als resultats i valor de l’empresa) i l’estructura de govern (com estan configurats els òrgans de govern de l’empresa i com funcionen).  40 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern - Les empreses que cotitzen a borsa tenen la obligació de presentar els seus comptes anuals i un informe anual del govern corporatiu al organisme públic regulador (CNMV). - Fonts de Informació: https://www.cnmv.es/portal/home.aspx  41 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.5 Tipus de Control Corporatiu: Control Extern i Intern - En el proper apartat ens centrarem en analitzar l’estructura de govern d’una empresa (en particular el Consell d’Administració), tot fent esment a les recomanacions del Codi de Bon Govern.  42 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració - Diferents aspectes de l’estructura, composició i normes de funcionament dels consells d’administració poden influir sobre el seu comportament. Ens centrarem en alguns dels aspectes més rellevants.  43 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració Tipologia dels Membres del Consell: Dos tipus bàsics de consellers, - Consellers interns (executius), formen part de la direcció de l’empresa (Alta Direcció). - Consellers externs (no executius), no tenen vinculació amb la direcció de l’empresa.  44 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració Dos tipologies bàsiques de consellers externs: Consellers Dominicals: Tenen una participació en la propietat superior o igual a la considerada significativa (3%), o que actuen en representació d’aquest accionariat, o aquells que han estat designats com a representats de la junta d’accionistes en qualitat d’accionista tot i no ser accionistes significatius (coalició d’accionistes).  45 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració Consellers Independents: no vinculats a l’empresa, a l’accionariat o a la direcció per relacions comercials, familiars o d’altre tipus. Expert independent que vetlla pels interessos globals de l’empresa (defensant, d’aquesta manera, els interessos dels minoritaris). El mecanisme utilitzat per proposar els consellers pot condicionar la seva independència (cooptació, conseller nomenat a proposta del propi consell d’administració).  46 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració També ens podem trobar la figura d’Altres Consellers Externs: Consellers que han modificat la seva situació (per exemple, conseller executiu que ha cessat en les seves funcions directives però es manté com a membre del consell d’administració) i la seva figura no respon a cap de les anteriors. Dos exemples:  47 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració Consell d’Administració d’ACS S.A. (Actividades de Construcción y Servicios, S.A.):  48 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració Consell d’Administració de SACYR SA:  49 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració Tipus de Presidència del consell: dues possibilitats: a) Presidència executiva, fomenta el lideratge- coordinació b) Presidència no executiva, separació de funcions i garanties de control. No existeix un criteri unívoc. En cas de presidència executiva es proposen algunes recomanacions per limitar la capacitat de control de la presidència.  50 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració Conseller Coordinador: nomenat entre els consellers independents (els consellers executius no intervenen), amb capacitat per convocar el consell, introduir nous punt en l’ordre del dia, coordinar i reunir als consellers no executius, avaluar l’actuació de la presidència,.. Es suggereix un reforçament del consens sobre la figura del president: 2/3 parts dels membres del consell.  51 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració Per limitar les capacitats de la presidència del consell, la normativa estableix que la Comissió d’Auditoria i la Comissió de Nomenaments Retribucions han d’estar formades per consellers no executius i la seva presidència ha de recaure en un conseller independent.  52 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració Nombre de Consellers (Dimensió del Consell): - Reduït (agilitat i eficiència en la presa de decisions). - Nombrós (afavoreix la representativitat, la diversitat de criteris i la capacitat de supervisió). No existeix un criteri unànime: nombre adequat a la dimensió de l’empresa (entre 5-15): volum d’actius, volum de facturació (ingressos) o diversitat en les línies de negoci (unitats de negoci).  53 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració Si comparem el consell d’administració d’ACS amb el de SACYR (empresa comparable i que treballa en el mateix sector), podem observar que el consell d’administració d’ACS és relativament més reduït, menor nombre de consellers per volum de facturació i d’actius.  54 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració Composició del consell La composició del consell té una clara incidència en la definició de l’estratègia de l’empresa (objectius) i en el paper de supervisió que el consell ha de realitzar sobre la direcció de l’empresa. La disjuntives que es plantegen són bàsicament:  55 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració a) El pes dels consellers interns (executius): un major nombre de consellers executius està associat a una major implicació de l’equip directiu en les decisions estratègiques, major informació i criteri. Per contra, un major pes dels consellers externs (no executius) està associat a una menor discrecionalitat de l`equip directiu, major capacitat de supervisió. No existeix unanimitat sobre quina ha de ser la composició idònia.  56 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració Els codis de bon govern recomanen un equilibri. En el cas espanyol: -El nombre mínim possible de consellers executius. -Majoria àmplia de consellers externs (no executius).  57 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració - En les empreses d’alta capitalització, els consellers independents han de representar un mínim del 50%. Si la societat té un grup dominant d’accionistes (representen un mínim del 30%) llavors els consellers independents han de representar com a mínim un terç del total. -La relació entre els consellers independents i dominicals ha de reflectir la proporció entre el capital representat pels dominicals i la resta de l’accionariat.  58 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració Anàlisi Consells d’Administració de ACS i SACYR: ACS: Presència important (no mínima) de consellers executius. Els consellers independents no representen 1/3 del consell.  59 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració ACS: La relació entre consellers dominicals i independents és de 4 a 5 mentre que la relació entre el % de propietat representada és de gairebé un 17,8 % respecte un 82,2%. Cada conseller dominical representa un 4,5% de la propietat i cada conseller independent representa un 16,4%. Societat controlada pels executius i els dos principals accionistes minoritaris.  60 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració SACYR: Presència mínima de consellers executius. Els consellers independents representen més d’un terç del Consell. La relació entre consellers dominicals i independents és de 5 a 6 mentre que la relació entre el % de propietat representada és del 24,9% en front el 75,1%.  61 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.6 Estructura del Consell d’Administració SACYR: Cada conseller dominical representa un 4,9% de la propietat i cada conseller independent representa un 12,5%. Societat controlada pels tres principals accionistes minoritaris sota la supervisió dels consellers independents.  62 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.7 Els Consells d’Administració de les Corporacions Espanyoles: una comparativa internacional En aquest apartat farem un estudi sobre els consells d’administració de les grans empreses espanyoles, tot comparant-los amb les grans corporacions d’altres països. Per realitzar aquest estudi utilitzarem l’informe anual elaborat per la consultora Spencer & Stuart. De moment utilitzarem l’informe del 2018 (està publicat el del 2019).  63 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.7 Els Consells d’Administració de les Corporacions Espanyoles: una comparativa internacional Accés al informe del 2018 https://www.spencerstuart.com/- /media/2018/november/spain_board_index_2018. pdf Accés al informe del 2024 https://www.spencerstuart.com/- /media/2024/09/esbi2024/esbi2024-web.pdf  64 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.7 Els Consells d’Administració de les Corporacions Espanyoles: una comparativa internacional a) La mida dels consells d’administració s’ha anat reduint lleugerament. i la seva mida és comparable amb la d’altres països del nostre entorn (caldria relativitzar aquesta mida per la dimensió de les empreses. Si la dimensió de les empreses estrangeres –per volum d’ingressos o de treballadors- és major que la de les corporacions espanyoles llavors la mida dels consells de les empreses espanyoles seria relativament més alta).  65 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.7 Els Consells d’Administració de les Corporacions Espanyoles: una comparativa internacional  66 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.7 Els Consells d’Administració de les Corporacions Espanyoles: una comparativa internacional b) Composició: S’ha anat reduint el pes dels consellers executius i augmentant el pes dels consellers independents. 2024  67 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.7 Els Consells d’Administració de les Corporacions Espanyoles: una comparativa internacional Els consells d’administració de les grans empreses espanyoles presenten un percentatge elevat de consellers executius en comparació a altres països, només superat per GB i Itàlia.  68 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.7 Els Consells d’Administració de les Corporacions Espanyoles: una comparativa internacional En el cas espanyol, el % de consellers independents és clarament inferior quan es compara amb d’altres països del nostre entorn.  69 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.7 Els Consells d’Administració de les Corporacions Espanyoles: una comparativa internacional c) Tipus de presidència: ha disminuït la importància del president executiu  70 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.7 Els Consells d’Administració de les Corporacions Espanyoles: una comparativa internacional Tanmateix, el % de presidències executives és clarament superior en el cas espanyol quan es compara amb d’altres països del nostre entorn.  71 1.4 Govern o Control Corporatiu 1.4.7 Els Consells d’Administració de les Corporacions Espanyoles: una comparativa internacional Els consells d’administració de les grans empreses espanyoles es caracteritzen per un major pes i poder dels principals executius i un menor pes dels consellers independents, així com una major pes de la figura del president executiu.  72 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.7 Els Consells d’Administració de les Corporacions Espanyoles: una comparativa internacional - ACTIVITAT: - Analitzeu altres aspectes que considereu oportú: per exemple aspectes d’igualtat de gènere en els consells d’administració.  73 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció En les últimes dècades, hi ha hagut un creixent enfocament en la diversitat de gènere en els consells d'administració de les empreses, tant a Europa com als Estats Units. Aquest canvi respon a la pressió dels inversors, la societat civil i les polítiques governamentals que promouen la igualtat de gènere en els àmbits de lideratge corporatiu.  74 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció Tendències Globals: 1. Estadístiques Globals: A nivell global, la presència femenina en els consells d'administració ha crescut, però continua sent insuficient en moltes regions. Segons l'informe de 2023 de McKinsey sobre la diversitat en el lideratge empresarial, les dones representen aproximadament el 20-25% dels membres dels consells d'administració en moltes regions del món, encara que en alguns països aquesta xifra és molt major.  75 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció 2. Iniciatives i Legislació: A Europa, especialment en països com Noruega, França i Espanya, s'han implementat lleis de quotes de gènere que han accelerat la inclusió femenina en els consells. Per exemple: o Noruega va ser pionera en la implementació de quotes en 2003, exigint que almenys el 40% dels membres dels consells d'administració fossin dones.  76 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció o França va introduir quotes en 2011, i va establir que almenys el 40% dels càrrecs de les juntes directives havien de ser ocupats per dones per a 2017. 3. Reptes Persistents: Encara que les quotes han estat un mecanisme efectiu en alguns països, la representació femenina continua sent desigual en molts sectors i països, especialment en aquells amb una menor regulació.  77 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció La bretxa de gènere es continua veient en els llocs de lideratge més alts, com els de CEO o CFO, on la majoria de les dones encara estan subrepresentades.  78 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció Avantatges de la Diversitat de Gènere en els Consells: Els estudis han demostrat que la diversitat de gènere en els consells d'administració pot tenir un impacte positiu en la presa de decisions i en el rendiment corporatiu. Les empreses amb més dones en els seus consells solen tenir una major innovació, una millor gestió de riscos i un enfocament més socialment responsable.  79 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció A més, els inversors i les companyies d'anàlisis també han assenyalat que les empreses amb diversitat de gènere tendeixen a tenir una millor reputació i relacions amb els seus stakeholders.  80 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció Exemples d'Empreses Espanyoles: A Espanya, diverses empreses cotitzades han avançat en la inclusió de dones en els seus consells d'administració gràcies a la legislació que afavoreix la igualtat de gènere en les empreses. A continuació et dono alguns exemples:  81 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció 1. Banc Santander: o El Banc Santander és un bon exemple d'una empresa que ha avançat en termes de diversitat de gènere. Ana Botín, una de les figures més poderoses en el món financer, és la presidenta executiva del banc. A més, el consell d'administració del Banc Santander inclou diverses dones, la qual cosa reflecteix el seu compromís amb la diversitat.  82 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció 2. Inditex: o Inditex, l'empresa matriu de Zara, és una de les majors companyies de retail del món. La companyia ha mantingut un esforç constant per a augmentar la representació femenina en la seva cúpula directiva. El consell d'administració d'Inditex inclou a dones com Pilar López, qui ha estat reconeguda com una de les persones clau en el desenvolupament estratègic de la companyia.  83 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció 3. Iberdrola: o Iberdrola, un dels gegants de l'energia renovable, també ha pres mesures importants per a augmentar la presència de dones en el seu consell. Beatriz Corredor, exministra i especialista en energia, ocupa una posició en el consell d'administració.  84 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció 4. Telefònica: o Telefónica, una altra gran multinacional espanyola, ha posat un èmfasi creixent en la diversitat de gènere, amb diverses dones ocupant posicions importants dins de la seva estructura, tant en el consell com en l'equip de direcció.  85 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció Exemples d'Empreses Nord-americanes: Als Estats Units, encara que la representació de dones en els consells d'administració ha crescut en els últims anys, continua sent menor que en altres països amb polítiques de quotes. No obstant això, moltes companyies estan prenent la iniciativa pel seu compte per a augmentar la diversitat.  86 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció 1. General Motors (GM): o General Motors, una de les principals fabricants d'automòbils del món, ha avançat notablement en diversitat de gènere. Mary Barra, CEO de GM, és una de les figures més destacades en el món corporatiu, sent la primera dona a dirigir una companyia automotriu global.  87 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció 2. Microsoft: o En Microsoft, Satya Nadella, el seu CEO, ha impulsat una major diversitat en la companyia, la qual cosa inclou una significativa presència femenina en el seu consell d'administració. Penny S. Pritzker, exsecretària de Comerç dels EUA, és una de les dones prominents en el consell.  88 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció 3. PepsiCo: o PepsiCo, una de les majors empreses d'aliments i begudes, també ha aconseguit un avanç en la representació de dones en la seva junta directiva. Ramon Laguarta, el seu CEO, ha parlat públicament sobre la importància de la diversitat de gènere i ha augmentat la presència femenina en el seu consell.  89 1.4 Govern i control de l'empresa: Relació d'agència 1.4.8 La presència de les dones en els consells de direcció 4. Apple: o Apple, sota el lideratge de Tim Cook, ha estat criticada en el passat per la falta de diversitat de gènere en la seva adreça, però ha començat a millorar. Al llarg dels anys, la companyia ha fet esforços per a incrementar la presència femenina en el seu lideratge. Actualment, hi ha diverses dones en el seu consell d'administració, com Andrea Jung, qui també ocupa un lloc important.