Tema 6 Psicologia PDF

6. L'AVALUACIÓ PSICOLÒGICA DE LA CREDIBILITAT I LA SIMULACIÓ Profa. Tamara Escrivá Martínez [email protected] Dpt. Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics Curs 2023-2024 Material de referència Recomanat: Echeburúa, E., Muñoz, J.M., y Loinaz, I. (2011). La evaluación psicológica foren...

6. L'AVALUACIÓ PSICOLÒGICA DE LA CREDIBILITAT I LA SIMULACIÓ Profa. Tamara Escrivá Martínez [email protected] Dpt. Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics Curs 2023-2024 Material de referència Recomanat: Echeburúa, E., Muñoz, J.M., y Loinaz, I. (2011). La evaluación psicológica forense frente a la evaluación clínica: propuestas y retos de futuro. International Journal of Clinical and Health Psychology, 11, 141-159. Disponible en http://www.aepc.es/ijchp/articulos_pdf/ijchp-375.pdf “Manual de Psicología Forense” (Sierra, Jiménez y Buela-Casa, 2006) y “Psicología Criminal” (Soria, 2006) Papeles del psicólogo, 2005, 26. Número especial Evaluar la simulación, el fingimiento y la mentira. Disponible en: http://www.papelesdelpsicologo.es/pdf/1092.pdf  1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS 1. Mètodes d'avaluació 2. Mètodes d’avaluació del testimoniatge Índex infantil 2. LA SIMULACIÓ EN EL CONTEXT LEGAL 3. DETECCIÓ DE LA SIMULACIÓ DE TRASTORNS MENTALS. INSTRUMENTS MÉS DESTACATS 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS Declaració de testimonis o víctimes à Sovint és l'única prova que permet inculpar algú per un determinat delicte… Ens diu la veritat? 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS 1.1 Mètodes d’avaluació 1.1 Mètodes fisiològics d’avaluació de la credibilitat Quan una persona MENTEIX, sent gran ansietat o por de ser descobertaà provoca alteracions fisiològiques automàtiques i sense control que es poden mesurar (p.ex., taxa respiratòria, resposta galvànica…). Tipus de tècniques poligràfiques: - Tests d'engany: avaluen si una persona està mentint. - Tests informatius: determinen si una persona posseeix informació concreta sobre un succés criminal (suposant-ne la participació). Respostes fisiològiques mentides (3'15''): http://www.dailymotion.com/video/x83k6w#user_search=1 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS 1.1 Mètodes d’avaluació 1.1 Mètodes fisiològics d’avaluació de la credibilitat Problema: Possibles errors en la detecció: - Falsos-innocents: culpable que no presenta alteració fisiològica. Psicòpates: presenten absència de sentiments de culpa i vergonyaà No presenten alteració, i el detector considera les seues respostes com a “sinceres”. - Falsos-culpables: Persones innocents que s'espanten davant l'interrogatorià Resposta emocional identificable com l'alteració que produiria mentir, i el detector ho considera com una resposta “enganyosa”. 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS 1.1 Mètodes d’avaluació 1.1 Mètodes fisiològics d’avaluació de la credibilitat Tests informatius No eliminen completament aquest risc, però ho minimitzen. Test del Coneixement Culpable (Lykken, 1960): Determinar si el testimoni sap alguna informació que no vol facilitar. Consisteix en elaborar, per a cada cas, un qüestionari de 25 ítems aprox. referits a circumstàncies i fets que només coneixen la policia i la víctima, si n'ha sobreviscut. Sobre cadascun, es fan 5 preguntes. L'arma del crim va ser una pistola? L'arma del crim va ser una corda? Per L'arma del crim va ser un ganivet? exemple: L'arma del crim va ser una calça? L'arma del crim va ser un verí “veneno”? 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS 1.1 Mètodes d’avaluació 1.1 Mètodes fisiològics d’avaluació de la credibilitat Es compara l'activació fisiològica de la persona davant d'una mateixa pregunta amb diverses alternatives, sent la vertadera només coneguda pel culpable i l'examinador. Per exemple, el lladre va perdre alguna cosa mentre escapava: Va perdre un ganivet? NO Va perdre les claus del cotxe? NO Va perdre el passamuntanyes? NO Va perdre una bossa amb diners? NO Va perdre una pistola? NO 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS 1.1 Mètodes d’avaluació 1.1 Mètodes fisiològics d’avaluació de la credibilitat Problemes: - Només es pot emprar si es té suficient informació com per elaborar el qüestionari. - Avalua si el sospitós té una ampla informació sobre el crim (no si és culpable) - Intents deliberats per distorsionar o frustrar la prova: ús de drogues, tècniques de relaxació, hipnosi, entrenament en dissociació mental… 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS 1.1 Mètodes d’avaluació 1.1 Mètodes fisiològics d’avaluació de la credibilitat Conclusió: Una alteració de la resposta fisiològica indica un canvi al nivell d’activació del subjecte. PERÒ NO NECESSÀRIAMENT QUE ESTIGA MENTINT (no hi ha un patró de resposta fisiològica associat a la mentida). 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS 1.1 Mètodes d’avaluació 1.2 Anàlisi de la conducta no verbal Canvis conductuals associats a la mentida. Punt de partida: Tampoc no podem controlar la nostra expressió de determinades emocions negatives Mentir no és senzill, sinó que és una tasca molt demandant cognitivament à La persona que menteix no pot dedicar prou recursos al control de les conductes a les que donen lloc les seues emocions. 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS 1.1 Mètodes d’avaluació 1.2 Anàlisi de la conducta no verbal Conductes tradicionalment associades a la mentida: MANS LLENGUATGE mans en continu o nul moviment tarda en respondre a les preguntes ULLS (més esforç cognitiu?). augment moviments oculars pauses al parlar, entre paraules dilatació de la pupil·la errors a la parla evitació contacte visual (controvèrsia culpabilitat-respecte autoritat) anar més de pressa elevar el to de la veu (i més agut). EXPRESSIVITAT poca expressivitat facial mentre parlen i del cos en general. Resultats no concloents. No hi ha un patró del “mentider”. 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS 1.1 Mètodes d’avaluació 1.2 Anàlisi de la conducta no verbal Paul Ekman (1985, 1989): elements per descobrir la mentida à Quan la persona que menteix ha de pensar en una resposta creïble immediatament, moltes persones mostren: pauses, evitació de la mirada, embussos “atascos”, manierismes… No són signes per sí mateixos d'estar mentint No hi ha un signe comportamental propi de la mentida Però en contextos on s'hauria de saber la resposta sense pensar-la podrien indicar que menteix PAUL EKMAN:Mentidesimicroexpressions facials(fins5''00''): http://www.dailymotion.com/video/xf3c41_paul-ekman-mentiras-y-microexpresio_school 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS 1.1 Mètodes d’avaluació 1.2 Anàlisi de la conducta no verbal Però... Diferències individuals: à Error degut a la idiosincràsia de l'emissor. Algunes persones mostren conductes típicament associades a la mentida, tant si menteixen com si són sinceres. Altres persones que menteixen tenen èxit perquè no cometen errors fàcilment detectables quan estan mentint (p.ex., psicòpates, persones que arriben a creure's les seues pròpies mentides…) Absència de signes d'engany no implica sinceritat. à Error d'Otel·lo. Oblidar que una persona sincera pot estar espantada perquè sospita que no serà creguda i confondre aquesta por amb el temor de ser descoberta. 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS 1.1 Mètodes d’avaluació 1.2 Anàlisi de la conducta no verbal El comportament d'una persona ens pot indicar que “alguna cosa està passant”, però no exactament “què és el que està passant”. Per tant… Necessitat d'integrar l'observació de la conducta no verbal amb altres tipus d'informació per formular conclusions més fiables! A més… S’ha de tindre en compte els biaixos de la persona encarregada de descobrir l'engany! 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS 1.1 Mètodes d’avaluació 1.3 Anàlisi del contingut de les declaracions: la tècnica d’avaluació de la validesa d’una declaració Origen: Undeutsch (1954): Anàlisi de la realitat de la declaració (“Statement Reality Analysis”) per diferenciar entre testimonis vertaders i falsos dels xiquets víctimes d'abusos sexuals. Supòsit bàsic: les declaracions basades en el record de fets experimentats eren qualitativament diferents de les declaracions falses, producte de la imaginació o el suggeriment dels altres. 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS 1.1 Mètodes d’avaluació 1.3 Anàlisi del contingut de les declaracions: la tècnica d’avaluació de la validesa d’una declaració Steller i Koenhken (1989) amplien i sistematitzen la tècnica, i estudien la seua validesa. Dues tècniques per analitzar la credibilitat de les declaracions: - Tècnica CBCA (Anàlisi del contingut de les declaracions basat en criteris). Consta de 19 criteris emmarcats en cinc categories i permet una valoració de la credibilitat de les declaracions dels menors que presumptament han sigut víctimes dels abusos sexuals. - Tècnica SVA (Avaluació de la validesa de la declaració). Consta d'11 criteris inclosos en quatre categories i és un procediment de diagnòstic global que inclou els resultats del CBCA així com altres dades (informació biogràfica de la víctima, puntuacions de tests, indicadors conductuals, etc.) 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS 1.1 Mètodes d’avaluació 1.3 Anàlisi del contingut de les declaracions: la tècnica d’avaluació de la validesa d’una declaració Elements de l'Avaluació de la Validesa de la Declaració (SVA) Es composa de tres fases: 1. Entrevista semiestructurada gravada 2. Anàlisi del contingut de la declaració amb els 19 criteris del CBCA. S'examinen les frases de la transcripció de la declaració segons els 19 criteris. 3. Avaluació dels resultats de l'anàlisi del contingut a través dels criteris del SVA. Utilitzar altres fonts d’informació a més de la que resulta de l’aplicació dels criteris del CBCA per emetre un judici de credibilitat final. 11 criteris agrupats en 4 categories. 1. MÈTODES D'AVALUACIÓ DE LA CREDIBILITAT DE TESTIMONIS Anàlisi de continguts de les I. CARACTERÍSTIQUES GENERALS (s'apliquen a la transcripció en conjunt) declaracions 1. Consistència lògica. Els diferents segments o episodis tenen coherència (no contradictoris). basada en criteris 2. Producció no estructurada (Narració desorganitzada, informació dispersa) (CBCA) 3. Quantitat de detalls (abundància: per ex. sensorials: color, olor, sons, tacte, etc.) II. CONTINGUT ESPECÍFIC (revelen el nivell de concreció i de record viscut de la declaració) 4. Característiques del context (ubicació en un espai/lloc i temps, connectades amb activitats diàries) 5.Descripció de les interaccions (cadena d’accions entre el delinqüent i el testimoni, p.ex. “jo li vaig dir vés-te'n, però ell no va fer res i es va posar a riure, i llavors vaig començar a plorar) 6. Reproducció de les converses (estil directe, paraules de l'agressor..) 7. Inesperades complicacions durant el succés (per ex., interrupció imprevista). III. PECULIARITATS DEL CONTINGUT (revelen el nivell de concreció i de record viscut de la declaració) 8. Detalls inusuals (únics, que tenen baixa prob. d’ocurrència, per ex. l'agressor tartamudejava) 9. Detalls superflus (irrellevants però que el testimoni els descriu) 10. Informe exacte sobre detalls no compresos (ex. xiquet