Animals de Companyia (Gos i Gat) PDF

Ana Álvarez TEMA 5 ANIMALS DE COMPANYIA (GOS I GAT) INTRODUCCIÓ A LA LEGISLACIÓ SOBRE BENESTAR ANIMAL Al nostre territori hi ha 3 legislacions d’obligat compliment: Legislació de la Unió Europea Legislació e...

Ana Álvarez TEMA 5 ANIMALS DE COMPANYIA (GOS I GAT) INTRODUCCIÓ A LA LEGISLACIÓ SOBRE BENESTAR ANIMAL Al nostre territori hi ha 3 legislacions d’obligat compliment: Legislació de la Unió Europea Legislació estatal Legislació autonòmica LEGISLACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA Tots els professionals de l’àmbit del benestar animal coincideixen en que la Unió Europea és el lloc del món que compta amb una normativa de benestar animal més avançada. Hi ha dos països que són l’excepció: Suïssa i Regne Unit, ja que la seva legislació quan a benestar animal és tan o més estricte que la de la UE. Per què estem tan avançats? La raó és que la opinió pública europea està molt sensibilitzada pel benestar animal. Les dades de l’eurobaròmetre (enquestes que fa la comissió europea als ciutadans de la UE) indiquen que un % molt alt de la població europea voldria que la normativa relativa al benestar animal fos encara més estricta. Això es tradueix en que, molt possiblement, a mig termini la normativa europea tendirà a ser més estricte (“independentment” de la tendència política). També s’ha vist que no hi ha diferències d’opinió en aquest sentit entre països del nord (Finlàndia, Noruega, etc.) i països del sud (Espanya, Itàlia, etc.). A Europa hi ha una iniciativa ciutadana coneguda com a “End of the cage”, que pretén acabar amb la pràctica de tenir animals en gàbies (porcs, conills, aus, etc.). És la iniciativa que ha tingut més signatures de totes les que hi ha hagut a la UE. Per tant, si tenim en compte to el comentat, podem deduir que en el futur se’n sumaran lleis que limitaran o prohibiran la producció en gàbia. Aquest tipus de producció afectarà a: porcs, conills i aviram (ou). Actualment és obligatori que les gàbies d’aviram siguin enriquides, cosa que ha suposat una gran inversió als productors per adaptar-se a la “nova” llei. Si ara els diem que ni enriquida ni res, que està prohibit tenir-les en gàbia, és una putada per tots els diners que s’hi ha invertit. D’altra banda, la indústria del porc dona per suposat que en uns anys les parideres en gàbia desapareixeran. Així doncs, el sector del porc és el que probablement patirà més aviat els canvis a nivell legislatiu. DIRECTIVES I REGLAMENTS Tant les directives com els reglaments son de compliment obligatori a tots els estats membres de la UE. La diferència és que les directives, un cop aprovades per la UE, els estats membres les han de traslladar a les seves lleis estatals, poden anar més enllà. En canvi, els reglaments, els països els han d’escriure a la seva legislació, però no els poden modificar, han de ser tal qual, no poden anar més enllà. Per exemple, la directiva europea de benestar dels porcs diu que un animal de 100kg necessita com a mínim un espai de 0,65m2. El govern espanyol ho ha d’escriure al BOE, però pot decidir deixar-ho en 0,65m2, o anar més enllà i ampliar l’espai a 0,80m2. Tot i això, aclarir que en directives de benestar animal Espanya mai ha anat més enllà. 1  Ana Álvarez ÀMBIT D’APLICACIÓ Hi ha 4 grans àmbits d’aplicació: Animals de producció: ↑↑ regulat Animals de laboratori: ↑↑ regulat Animals de zoo: regulat Animals de companyia: Ø regulat La normativa de benestar actual no cobreix en absolut el benestar dels animals de companyia, i això es deu a que tradicionalment no hi ha hagut comerç d’animals de companyia entre països, per tant no ha calgut una legislació comú. Per exemple, si els alemanys produeixen porcs amb estàndards de benestar molt alts i els espanyols amb estàndards molt baixos, no seria just després a l’hora d’exportar i bla bla, han de jugar amb les mateixes regles. Ara bé, els animals de companyia, fins no fa gaire, no suposaven un objecte d’activitat comercial tan important. Per tant, a dia d’avui la UE dona llibertat a cada país per a que faci les seves pròpies lleis quan a benestar d’animals de companyia, ja que p.e. el que facin els alemanys no afecta aquí a Espanya. La UE està treballant en una futura directiva pel benestar dels gossos (serà en referència a la regulació de la cria, no en el sentit de com tenir el teu gos a casa). Europa és una societat bàsicament urbana, per tant la majoria dels ciutadans veuen p.e. un porc per primera vegada en la seva vida quan el transporten per carretera, per tant el transport dels animals de producció està molt regulat (per directives) i també els preocupa el benestar a l’escorxador (regulat pel reglament de sacrifici). Les espècies que tenen una directiva de benestar pròpia son el porcí i l’aviram. Els remugants no tenen una normativa europea, gairebé no hi ha legislació sobre el seu benestar (excepte la directiva de benestar de vedells d’explotació de llet). Això es deu a que la societat percep que els remugants en extensiu viuen bé i no ens preocupa tant legislar el seu benestar, en canvi porcs i aus (sistemes intensius) sí que ens preocupa el seu benestar ja que el concebem com a pitjor. LEGISLACIÓ ESTATAL I AUTONÒMICA De forma molt simplificada, hem de saber que pel que fa a gossos i gats hi ha: Llei espanyola molt recent Llei espanyola i autonòmica sobre GPP (gossos potencialment perillosos) LLEI ESPANYOLA És una llei molt recent i es diu Llei 7/2023 “Protección de los derechos y el benestar de los animales”. El problema d’aquesta llei és que, al ser tan recent, els reials decrets encara no han sortit. Per tant, és una llei que diu coses molt generals i és difícil d’aplicar a dia d’avui per falta de concreció. Aquesta llei ha introduït una llista positiva, és a dir, només es podran tenir animals d’aquelles espècies domèstiques que apareguin en aquesta llista. L’àmbit d’aplicació és molt clar: animals de companyia, tant domèstics com no domèstics. Parla de gossos, però exclou aquells que son de caça i de treball. Algunes coses que diu la llei son: 2  Ana Álvarez 1. Se prohíbe el sacrificio excepto para evitar sufrimiento o cuando hay riesgo para la salud o seguridad de las personas u otros animales → un gos molt agressiu es pot sacrificar, però només si ho diu un veterinari que pot acreditar formació específica en comportament (quina formació? ja ho definirà el reial decret, encara no se sap). Es pot sacrificar un animal si la malaltia causa patiment i no es pot tractar. 2. Se prohíben todas las mutilaciones excepto la esterilización → Des de setembre de 2023 estan prohibides totes les mutilacions a gossos i gats excepte la castració, que no només no està prohibida, sinó que la llei en alguns casos t'obliga a fer-ho. De manera excepcional es pot fer una mutilació si el veterinari considera que beneficia la salut de l'animal. 3. Se prohíbe dejarlos sin supervisión más de 24 horas → en el cas particular dels gossos, és il·legal deixar-los sense supervisió més de 24h. P.e. no pots deixar el gos al jardí amb menjar i aigua i marxar el cap de setmana. 4. Se prohíbe el uso de collares eléctricos, de ahogo y similares → l'evidència científica demostra dues coses: que els gossos no aprenen més de pressa quan fas servir aquests mètodes (ensinistrament és pitjor) i també que causen molt estrès a l'animal, i també és molt freqüent fer-lo servir malament. Si l'animal borda i li faig calambrazo, deixa de bordar però el calambrazo encara dura uns segons, per tant l'animal aprèn que faci el que faci rebrà un càstig, i s'anomena indefensió apresa. 5. Se prohíbe la comercialización en tiendas → està demostrat científicament per molts articles que si es comparen gossos de diferents orígens (botiga, criador o persona que el té a casa) els gossos procedents de botigues son els que acaben tenint més problemes de comportament. Els punts anteriors tenen una base científica sòlida, però els punts 6 i 7 no, són més aviat una decisió política, i per tant han estat els més controvertits. 6. Es obligatorio que los futuros propietarios de perros hagan un curso → en principi és per a gossos, i s'està pensant ampliar-ho al gat i a la fura. Si ja tens un gos no caldrà fer-ho, si incorpores un de nou si que ho hauràs de fer. També quedaran exclosos de fer el curs els veterinaris. 7. Solamente pueden criar las personas que se hayan dado de alta en un registro de criadores → Si vols criar, t'has de donar d'alta com a criador, que entre d'altres coses vol dir que el teu domicili o el lloc on tindràs els animals que crien, l'has de donar d'alta com a nucli zoològics i això vol implica que has de tenir un pla de bioseguretat, un pla sanitari i contractar un veterinari que supervisi tot. En el cas dels gats, si no ets un criador, has de castrar al gat obligatòriament. Totes aquestes mesures que indica la llei estan enfocades a disminuir l’abandonament. Som el primer país d’Europa Occidental en abandonament de gossos i gats, i el quart de la Unió Europea (per darrere de 3 països d’Europa de l’Est). Aquest fet té un gran cost econòmic, de benestar i també sanitari (p.e. molts accidents de trànsit). 3  Ana Álvarez ANIMALS DE COMPANYIA MALTRACTAMENT El maltractament als animals de companyia és un problema de benestar animal, però també ho és de benestar humà. Per tant, és un bon exemple del concepte one health. El maltractament animal és més freqüent del que sembla, i hi ha molts estudis que demostren que és un predictor de violència domèstica. En aquest gràfic es mostra el % de persones que acaba cometent un delicte: violent cap a altres persones (assassinat, violacions o lesions), a la propietat (robatori), tràfic de drogues i desordres. En color negre hi ha les persones que prèviament havien estat processades per maltractament d’animals. Veiem que el grup de persones que mai havia maltractat animals, el 5% d’aquests poden acabar cometent un delicte, mentre que les persones que si que tenien registres d’haver maltractat animals, el % arriba al 40%. 4  Ana Álvarez Dit d’una altra manera, el maltractament d’animals és un predictor de delictes violents cap a altres persones. Sovint la primera persona (professional) que detecta un cas de maltractament cap als animals és el veterinari. No vol dir que si detectem un cas de maltractament aquella persona 100% cometi violència domèstica, però si que existeix una alta possibilitat de que així sigui. A UK hi ha un protocol que diu què han de fer els veterinaris si detecten un cas de maltractament, però aquí a Espanya encara no existeix. Des del punt de vista jurídic, es defineix maltractament com a: Segons la llei, el maltractament és una cosa molt extensa i variada. És important veure com es considera maltractament també la “omissió”, es a dir, deixar de fer alguna cosa i com a resultat d’això causar patiment al gos també és maltractament. Per tant, si un jutge ens demana un informe per veure si un determinat animal ha estat maltractat, haurem de tenir en compte tant les accions com les omissions. La complicació de la definició a la llei recau en dos aspectes: - Enlloc posa que el patiment hagi de ser immediat. Per tant, el maltractament tenint en compte amb la llei podria ser una acció/omissió que a la llarga augmenta el risc de patiment de l’animal - No defineix quin tipus de patiment. Tot i això, en un altre lloc de la llei defineix el concepte de benestar, per tant podem argumentar que el patiment és l’absència de benestar (per això és important conèixer com defineix la llei el concepte de benestar). 5  Ana Álvarez Aquesta és la definició de la OMSA (organització mundial de sanitat animal), que s’ha introduït a la llei espanyola. El punt clau és “estat físic i mental”, aquesta llei considera que el benestar no és només físic, sinó també mental, i ho converteix en un concepte legal. Per exemple, no socialitzar cadells seria una omissió que té una alta probabilitat d’augmentar els problemes de por en l’animal, per tant patiment mental per ell, alhora que problemes de comportament que poden derivar en el seu sacrifici. Així doncs, això seria il·legal. Un altre exemple seria no vacunar un cadell, ja que per omissió estem causant un patiment físic a l’animal a llarg termini. GESTIÓ DE LES COLÒNIES DE GATS La gestió de les colònies de gat son un problema de medi ambient, de benestar, sanitari i social. MEDI AMBIENT Hi ha estudis que demostren que els gats domèstics (tant amb propietari com de carrer) suposen un problema mediambiental perquè tenen un efecte negatiu en la biodiversitat. S’ha de matissar ja que la ciència diu que hi ha llocs on els gats suposen claríssimament un problema per a la fauna autòctona, i d’altres llocs on podrien o no ser un problema. Els llocs on sens dubte son una amenaça per la conservació de la fauna (principalment ocells i rèptils) és a les illes. Als ecosistemes continentals això no està tan clar, podria ser que tinguessin un efecte perjudicial, però no se sap del cert. BENESTAR Les colònies de gats son un problema de benestar per als propis gats, ja que un gat de casa té una esperança de vida de 15 anys, mentres que un gat de carrer té una esperança de vida d’uns 2 anys (moren atropellats, per inanició per virus que no els deixen menjar, etc.) i una mort lenta. Per tant hi ha un problema de mortalitat neonatal. SANITARI El risc sanitari principal que representen les colònies de gats és toxocara. Les femtes dels gats infectats no son infectives, però si es deien unes setmanes a l’ambient esdevenen infectives i els humans ens podem contagiar. Si un gat caga a un parc i després un nen va a jugar amb la sorra es pot infectar. SOCIAL Hi ha persones que s’estimen molt les colònies de gats, i alimentar-los dona sentit a la seva vida. Per tant les decisions que es prenguin sobre les colònies els poden afectar i venen i te la lien. Les colònies de gats es formen a partir de gats abandonats o que s’han perdut, que esdevenen gats de carrer i crien entre ells. Davant d’aquest problema tenim 4 opcions d’actuació: ▪ Programes massius d’adopció → no son viables (gran part dels gats no son adoptables) ▪ Sacrifici → prohibit a Espanya ▪ Restringir l’aliment (si les gates estan primes (baixa CC) es redueix el potencial reproductiu i o no es queden prenyades, o tenen un nombre menor de gatets) → no és pràctic (hi ha moltes fonts d’aliment, gent que els dona de menjar, perillós per a la biodiversitat) ▪ TNR (Trap Neuter and Release) → única tècnica que funciona, sempre que es compleixi que: 6  Ana Álvarez o És un TNR massiu: s’aplica a mínim el 70% dels gats. Si no es compleix aquest mínim no és que funcioni menys, sinó que directament no funciona o És extens geogràficament: els ajuntaments veïns també han de fer un TNR massiu, ja que les colònies no son aïllades. És important tenir en compte que quan es castra un mascle disminueix el seu comportament territorial: és menys agressiu cap a altres mascles, alhora que el territori que defensa és més petit. Per tant, si no es castren també els mascles d’altres colònies, s’està facilitant l’arribada de mascles sencers d’altres llocs a la teva colònia. Per evitar el problema de la reducció de territori defensat, en lloc de castrar als mascles (orquiectomia) es pot fer una vasectomia. Així s’aconsegueix que l’animal no es reprodueixi, però aquest continua defensant un territori extens com sempre, per tant funciona com un fre davant la possible arribada d’altres mascles. Un altre avantatge és que les femelles que no entrin en aquest 7’% d’animals castrats entraran en zel, i si tenen accés a un mascle vasectomitzat aquest la muntarà, hi haurà l’ovulació reflexa i el zel passarà. S’ha vist que amb vasectomies la reducció d’animals és millor que amb una TNR normal. OBLIGACIONS DE TUTORS O PROPIETARIS Tenen dues obligacions: 1. Fer i aprovar un curs 2. Tenir una assegurança (tots els gossos, no només els GPP) GOSSOS POTENCIALMENT PERILLOSOS Tothom està d’acord en que les lleis d’aquest país son inútils i contraproduents, i que han contribuït a augmentar l’abandonament de gossos de determinades races. Son lleis que intenten controlar el problema de les mossegades agafant la idea falsa de que hi ha races més perilloses que d’altres. Els primers que van fer la llei de GPP basada en races van ser els anglesos. Van decidir que no es podien important gossos pitbull al país, i els ja presents s’havien de castrar tots (després de que en 1 any morissin 4 nens per mossegades de pitbulls). Alhora, van elaborar una llista de races de gossos perilloses. Anys després, els mateixos anglesos van fer un estudi per veure si l’aplicació de la llei havia servit per alguna cosa, i es va demostrar que no. El que passa és que altres països van anar al darrere i també van fer lleis basades en races, sense tenir en compte aquest estudi anys després que deia que això no servia per res. La nova llei espanyola del 2023 en relació als animals de companyia volia canviar això de la diferenciació de les races, però no ho ha fet. En el quadre es resumeix una mica les 2 lleis que hi ha a Espanya en relació als GPP. Tant la llei espanyola com la catalana tenen un llistat de races, si una raça apareix en aquesta llista, directament és considerat per la llei com a GPP. Les dues llistes no son iguals, però a Catalunya es consideren races perilloses aquelles que apareguin en qualsevol de les dues llistes, encara que sigui només en una d’elles. 7  Ana Álvarez Condicions per tenir un GPP: ✓ Que el tregui a passejar un major d’edat ✓ Tenir assegurança a tot risc ✓ Passar un test psicotècnic i de personalitat ✓ Treure’l sempre a passejar amb murret Com ja hem dit abans, des del punt de vista científic no té cap sentit fer una diferenciació per races, però s’ha de complir perquè és la llei. Al llarg dels anys hi ha hagut molts estudis que investigaven si hi ha races més perilloses que d’altres. Aquests estudis es divideixen en dos grups: epidemiològics i de comportament. 8  Ana Álvarez EPIDEMIOLÒGICS Busquen respondre a la pregunta de si els gossos perillosos, a un determinat lloc, son preferentment d’algunes races concretes. Aquests estudis tenen dues característiques: Variabilitat: quan es fa una revisió del que s’ha publicat, s’arriba a la conclusió de que cada estudi té uns resultats diferents. P.e. es va fer un estudi a Catalunya i es va veure que destacaven en accidents els cocker spaniel i el gos d’atura, però els d’un altre lloc d’Espanya eren els labrador. No només varien en funció del lloc, sinó que en un mateix lloc els resultats de l’estudi varien si el fem amb anys de diferència. Per tant aquesta àmplia variabilitat fa que no es pugui arribar a una conclusió ferma. Alerta amb les races que en un lloc es fan populars ràpidament, ja que acostumen a sorgir molts problemes de comportament (molta demanda = cria menys curosa, menys socialització, més probabilitat de problemes al haver-hi més nº d’individus, etc.) Problemes metodològics: els resultats no son molt fiables. Per calcular l’índex de perillositat es fa: % sobre el total d’accidents causats per una raça / presència d’aquella raça en la població canina d’una zona determinada. P.e. si el pitbull és el responsable del 50% de les mossegades, i en aquella zona el pitbull és el 5% de la població de gossos (50/5 = 10) l’índex de perillositat del pitbull és 10. Si l’IP > 1 indica que alguna cosa passa amb aquella raça. El problema és que és gairebé impossible obtenir un IP fiable, perquè el denominador (B) de la divisió és desconegut. El numerador (A) l’obtens dels registres de l’hospital amb les mossegades, i no és fiable perquè els metges/infermers no tenen perquè saber quina és la raça del gos. Per tant, els estudis epidemiològics, a part de que els resultats no son fiables (problemes metodològics), si te’ls creus, no hi ha un consens en els resultats (variables). 9  Ana Álvarez DE COMPORTAMENT No hi ha gaires estudis d’aquest tipus. En aquest estudi que posa d’exemple es quantifica l’agressivitat dels gossos envers els propietaris. Es veu que les races més petites son les que mostren més agressivitat cap als propietaris. Tot i això no vol dir que siguin perillosos, perquè la seva mida no els permet ser-ho. Els estudis de comportament diuen que si hi ha alguna diferència entre races pel que fa a l’agressivitat, aquesta diferència es veu que va per la mida, ja que els gossos agressius normalment son els gossos petits. Per tant com a conclusió podem dir que no té cap base científica dir que algunes races per se son més perilloses que d’altres (deixant de banda que un gos de 60kg, si vol, pot ser més perillós que un de 5kg). D’altra banda, s’han fet estudis que busquen què es pot fer de manera eficaç per prevenir mossegades, sobretot les que van dirigides a nens. Els nens tenen més risc de ser mossegats per un gos que la resta de la població, i quan son mossegats les lesions acostumen a ser més greus per diverses raons: ▪ Les mossegades als adults normalment son a les cames o a les mans, en canvi als nens acostuma a ser a la cara, per la seva mida petita. ▪ Els nens son inclús pitjor que els adults a l’hora d’interpretar els senyals que dona el gos. Molta gent creu que si un gos mou la cua 100% està content i no els mossegarà, cosa que no és veritat. Per tant, si ens pregunten què fer si a casa tenen un gos i un nen, hem de donar aquestes 3 pautes per a ajudar a reduir el risc de mossegades: ✓ Mai deixar-los sols, sempre que estiguin junts ha d’haver supervisió per part d’un adult. També és important educar al nen en com s’ha de relacionar amb el gos ✓ Assegurar-nos que el gos no pateixi dolor → si el gos pateix qualsevol procés que cursi amb dolor, és molt més fàcil que sigui més agressiu, per tant és important la monitorització periòdica de la seva salut (artritis, otitis, problemes dentals, etc.) ✓ Fer una bona socialització del gos 10  Ana Álvarez En aquest estudi es demostra que la socialització AMB NENS és important per a que els gossos no tinguin agressivitat contra ells. CONTROL DE LA REPRODUCCIÓ La llei diu que en el cas dels gats, si son de propietari i aquest no es dona d’alta com a criador, l’animal s’haurà de castrar quirúrgicament. En canvi, en el cas del gos, si no et dones d’alta com a criador no pots deixar que es reprodueixi, però el com ho aconsegueixes és cosa teva i del teu veterinari (per tant aquí la llei sí que deixa una mica de marge d’actuació). La manera més senzilla d’evitar que un gos munti a una femella és la supervisió, però si volem anar més enllà hi ha altres opcions (castració quirúrgica, vasectomia/extirpació d’úter, deslorelina). Fins ara la quirúrgica era la més freqüent, però ara hi ha la discussió entre la forma quirúrgica i la utilització de deslorelina. Resum: ▪ Per criar s’haurà d’estar donat d’alta com a criador ▪ Gats → castració obligatòria ▪ Gossos: o Supervisió o Castració quirúrgica o Vasectomia/extirpació d’úter o Deslorelina La deslorelina és un superagonista GnRH. Quan poses un implant subcutani de deslorelina, aquest comença a alliberar-la, hi ha una primera fase en que augmenta la FSH i LH, i augmentarà també la concentració d’hormones sexuals. És un efecte paradoxal perquè passa el contrari del que tu busques, s’estan augmentant les hormones sexuals. Hi ha una segona fase en que s’inhibeix la síntesi del receptor de GnRH per un mecanisme de downregulation dels receptors. Llavors pràcticament desapareix la LH i també les hormones sexuals, que és l’efecte que nosaltres busquem ja que estem castrant l’animal químicament. Una cosa molt positiva és que amb la deslorelina no només no es produeix un augment de LH, sinó que es disminueix. L’efecte del fàrmac dura uns 6 mesos, per tant l’avantatge és que és reversible. Si tenim en compte que els efectes negatius de la castració quirúrgica son per l’augment de la LH, i la deslorelina no produeix aquest augment, tot sembla indicar que aquest fàrmac té menys efectes negatius sobre la salut que la castració quirúrgica. Un inconvenient és que com l’efecte només dura 6 mesos, s’ha d’anar canviant l’implant. Alhora, avui dia està aprovada per gossos mascles, i en femelles teòricament només es pot fer servir un cop per endarrerir el primer zel. En gats està aprovada la deslorelina en mascles. 11  Ana Álvarez CASTRACIÓ – VISIÓ TRADICIONAL CASTRACIÓ – VISIÓ ACTUALITZADA SDC = síndrome de disfunció cognitiva, els gossos castrats, si tenen SDC, la simptomatologia acostuma a ser més pronunciada que en els gossos sencers. Hi ha evidències clares que demostren que la castració augmenta el risc d'aparició de diferents tumors, i que això es deu a l'augment de la LH. Un gos castrat té una concentració plasmàtica de LH molt més elevada que un gos sencer. Això és perquè els esteroides sexuals fan un feedback negatiu sobre la LH, i si s’eliminen les gònades no hi ha aquest feedback negatiu i es dispara la concentració de LH. I com ja hem dit, la LH afavoreix el creixement de molts tumors. Actualment es pensa que la castració podria ser que reduís una mica el risc de desenvolupar tumors mamaris. D’altra banda, la castració augmenta el risc de patir problemes articulars, i sembla ser un altre cop que això és degut a l’augment de LH. Aquest efecte és depenent de raça. Pel que fa al comportament, sí que és cert que evita la pseudogestació, i que augmenta l’agressivitat. Tot i això, l’evidència més recent desmenteix que la castració tingui cap efecte de reducció de l’agressivitat en els mascles, alhora que tampoc té cap efecte positiu sobre altres conductes (marcatge, etc.). En canvi, sí que s’ha vist que la castració augmenta les conductes associades a la por. En conclusió, no vol dir que castrar sigui una mala idea, sinó que té coses positives i negatives, i s’ha d’avaluar en funció del cas concret. 12