TEMA 3.pdf

TEMA 3: 3.1- L’activitat cinegètica a catalunya: normativa i regulació d’aplicació a Catalunya 3.1.1- Introducció i distribució de competències: L’EAC de 2006 estableix en el seu article 119 que correspón a la Generalitat la competència exclusiva de caça. Encara que catalunya no té cap normativa esp...

TEMA 3: 3.1- L’activitat cinegètica a catalunya: normativa i regulació d’aplicació a Catalunya 3.1.1- Introducció i distribució de competències: L’EAC de 2006 estableix en el seu article 119 que correspón a la Generalitat la competència exclusiva de caça. Encara que catalunya no té cap normativa específica en lo que a caça respecta, si que hi ha varies lleis que afecten de distintes competències. - Llei estatal 42/2007 del patrimoni i la biodiversitat. Reial Decret 139/2011 per al desenvolupament d'espècies silvestres en règim de protecció especial. Llei del parlament de Catalunya 12/1985 d’espais naturals i la llei 3/1998 de protecció dels animals Finalment, el règim de producció, comerç, tinença i ús d’armes, és competència exclusiva de l’Estat. Pel que fa a les funcions del CAR, la llei 17/2003 del CAR, i el Decret 266/2007 pel qual s’aprova el reglament del CAR, estableix la participació del CAR en matèria de caça i pesca. En detall les funcions que fa el Decret 266/2007 es la de determinar com a funcions bàsiques: - La vigilancia, el control, la inspeció i la col·laboració en la gestió de les repoblacions cinegètiques. - La prevenció, la vigilància i el control de les activitats de furtivisme i de l’ús de verins - La vigilancia, el control i la inspeció de l’activitat cinegètica i fluvial, a més del transport i el comerç dels exemplars capturats. - Finalment es defineix com a funcions especialitzades del CAR, l’assessorament als col·lectius vinculats a la caça, el control i la inspecció de les granges cinegètiques per a repoblació. 3.1.1- Normativa i regulació d’aplicació a Catalunya: La normativa bàsica que regula l’activitat cinegètica és la Llei estatal de caça 1/1970 i el seu reglament de 1971. Aquesta llei defineix la caça com a activitat esportiva i/o de lleure. Té com a funció la protecció, la conservació i el foment de la riquesa cinegètica. Aquesta Llei estableix els principis, les normes i les mesures necessàries per procurar un aprofitament regulat de la riquesa cinegètica. Amb l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de 1979, la caça passa a ser una competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Però encara no ha aprovat la seva propia llei de caça de catalunya, pel que es segueix aplicant la llei estatal. L’activitat cinegètica a Catalunya es veu regulada per legislació específica de caça, però també per molta altra estatal i autonòmica que tracta altres matèries, però que afecta de forma indirècta, com per exemple el Codi Penal de 1995. També es veu afectada per Reglaments i Directives Europees, com la Directiva Ocells. Finalment, també normativa internacional incideix en la regulació de la caça, com el Conveni de Bonn (Instrument de Ratificació de la Convenció sobre la Conservació de les Espècies Migratòries d’Animals). 3.1.2- Definicions: - Acció de caçar: Aquella que és exercida per l’esser humà mitjançant l’us d’arts, armes o mitjans apropiats per buscar, atraure o perseguir peces de caça amb l’objectiu de matar-les, capturar-les o facilitar la seva captura. - Persona caçadora: Correspon a tota persona major de catoze anys que estigui en possessió de la llicència de caça. Per obtenir la llicència, la persona menor d’edat necessitarà autorització escrita de la persona que la representi legalment. Per caçar amb armes de foc, cal haver complert 18 anys o anar acompanyat d’una altra caçadora major d’edat. Per a acompañar a cap menor, la distància entre el menor i el major d’edat (que te que tindre les llicències pertinents) mai serà superior a 120m. - Peces de caça: Són peces de caça els animals definits com a tal. La GenCat té plenes competències per poder establir les espècies que poden ser objecte de caça dins del seu territori. No obstant les espècies dintre del Règim de Protecció Especial, o les prohibides per la Unió Europea no podran ser caçades. Cada any en la resolució anual es fixen les espècies objecte d’aprofitament cinegètic. - Propietat de les peces de caça: La persona caçadora adquireix la propietat de la caça desde el moment de la mort o la captura del animal. En cas que el caçador fereixi al animal en terrenys on li siga permés, podrà reclamar-la. Es el responsable qui asenyalara la forma de cobrament d’aquesta peça. Si aquest es nega a concedir permis al seu terreny, tindrà que lliurar la peça. Si el caçador entra sols a replegar la peça, sense escopeta ni gos ni res, i sempre que siga visible desde fora del terreny tancat, la peça serà del caçador. En terrenys d’aprofitament cinegètic comú, quan un o més caçadors estan perseguint un animal, la resta de caçadors s'haurà d'abstenir. En cas que hi hagi dubte en la propietat de la peça, s’aplicarà els usos i el costum del lloc. Si no n’hi ha, el dret de propietat correspondrà a la persona caçadora. Per al que hagi abatut al animal en caça menor i al vol, i per al primer tret en caça major. - Vedes i altres mesures de protecció: El Departament competent en matèria d’activitats cinegètiques fixa a través de la “Resolució anual de vedes de caça” les limitacions i èpoques hàbils de caça aplicables a les diferents espècies i als diferents territoris. - Malalties i epizoòties: Les autoritats i les persones titulars de les àrees d’aprofitament cinegètic han de notificar l’aparició de qualsevol malaltia sospitosa epizoòtia, per tal que facin la comprovació i el diagnòstic de la malaltia notificada. En els casos que la investigació ho exigeix, el Departament competent podrà capturar espècies vives o mortes per a la investigació en qualsevol classe de terreny. - Armes de caça: Respecte a la tinença i l’ús d’armes de caça, cal atenir-se al que estableix la Llei de caça i el seu Reglament. - Titularitat: La paraula titulars inclou tota persona física o jurídica a qui correspongui l’aprofitament cinegètic dels terrenys o la facultat de gaudi o disposició sobre aquests. - Classificació cinegètica dels terrenys: els terrenys, als efectes cinegètics, poden ser d'aprofitament comú o estar sotmesos a règim especial. 3.1.3- Dels gossos i de la caça: - - Trànsit de gossos en zones de seguretat: Exigirà com a únic requisit de caràcter cinegètic que la persona propietària s'ocupi de controlar eficaçment l’animal evitant que aquest faci malbé, molesti o persegueixi les peces de caça o les seves cries i ous. Trànsit de gossos per terrenys cinegètics acompanyant persones que no estiguin en possessió de llicència de caça: Estan obligades a impedir que els gossos que caminin sota la seva custòdia persegueixin o facin mal a les peces de caça. No poden allunyar se més de 50 m en zones obertes, o 25m en zones de vegetació. - Trànsit de gossos per terrenys cinegètics acompanyant persones que estiguin en possessió de llicència de caça: Només podran fer ús d’aquests animals en terrenys on per raó d’època, espècie i lloc, estiguin facultats per fer-ho, i seran responsables de les seves accions. - Gossos al servei de persones pastores de bestiar: les disposicions anteriors no són aplicables als gossos que utilitzin les persones pastores mentre romanguin sota la immediata vigilància i abast de la persona pastora. - Zones d'ensinistrament: El departament competent pot establir els llocs, les èpoques i condicions en les que es podrà dur a terme l’entrenament. - Races i tipus de gossos: - Gossos de mostra: Gossos que en trobar la peça, queden paralitzats fins que la peça marxa o arriba el caçador i li mana guiar cap on hi ha la peça. - Gossos de rastre: Gossos que segueixen les peces de pèl pel rastre que deixen les petjades. Gos de rastre de sang: Serveix per a localitzar peces ferides. Gos aixecador o springer: Troben i aixequen la peça de caça. Podencs: Són gossos aixecadors propis d'europa del sud, nord d’Àfrica, i la península ibèrica. Gossos de presa (o agafada): Gossos que serveixen per a defensar els gossos de rastre o els podencs en cas d’atac d’un senglar. Gossos cobradors o retrievers: Serveixen per a portar la caça menor abatuda al caçador. Gossos de llodriguera o cau: Gossos que entren dins dels caus de les guineus per foragitar-les. 3.1.4- Limitacions i prohibicions dictades en benefici de la caça. - Caçar en època de veda. Caçar fora del període comprès entre una hora abans de la sortida del sol, i una hora després de la posta. Caçar en els anomenats dies de fortuna. És prohibit caçar en dies de neu quan cobreix de manera contínua el terra, llevat caça major. Caçar servint-se d’animals o vehicles com a mitjà d’ocultació. Caçar en línea de retranca. Caçar als refugis de caça i de fauna salvatge, sense autorització. Entrar portant armes, gossos o arts disposades per caçar en terrenys sotmesos a reglamentació cinegètica especial. Practicar la caça en terrenys sotmesos a règim de caça controlada amb tècniques prohibides. Portar armes de caça desenfundades quan es circuli per el camp en época de veda. Caçar amb armes de foc aquelles persones que no tinguin 18 anys o no vagen acompanyades. Caçar sense estar proveït de la documentació, o no portant-la a sobre Caçar o transportar espècies protegides. La destrucció de vivers i nius, així com la recollida de cries o ous. Qualsevol pràctica que tendeixi a temptejar, atraure o espantar la caça en terrenys aliens. No es té en conte si jo milloro el meu terreny per a que les peces acudisquen. Disparar els coloms als seus abeuradors habituals o a menys de 1.000m d’un colomar. 3.1.5- Arts prohibits per a la captura d’animals Es prohibeix la utilització de xarxes japoneses, exepte si és amb finalitats científiques. Es prohibeix la venta i utilització de paranys tipus cep i tipus ballesta. Es prohibeix la utilització de balins i d’armes d’aire comprimit, i armes del calibre 22 en la caça. Es prohibeix la tinença i l’ús de munició que contingui plom durant l’exercici de la caça en zones humides. 3.1.6- Conducció i alliberament de peces de caça. Per a importar, exportar, traslladar o deixar anar caça viva ca prèvia autorització del Departament competent en matèria d’activitats cinegètiques. Per a transportar caça viva cal comptar amb una guia de circulació. En época de veda no es poden transportar ni comerciar amb peces de caça morta, llevat el cas que procedeixin d’explotacions industrials autoritzades. La possessió, en època de veda, de peces de caça morta es considerarà il·legal. 3.1.7- Responsabilitat per danys Les persones propietàries de terrenys constituïts voluntàriament en vedats de caça, seran responsables dels danys originats per la caça procedent del vedat. Si no sabem de quin tancat procedeix la caça, tots els terrenys els tancats limítrofs pagaran els danys de manera solidaria. Pel que fa a la caça procedent de terrenys d’aprofitament cinegètic comú, cal atenir-se al que disposa el Codi Civil. En aquells casos en què la producció agrícola, forestal o ramadera de determinants predis sigui perjudicada, el Departament competent en matèria de caça podrà autoritzar els propietaris de les finques danyades a prendre mesures extraordinàries de caràcter cinegètic. Tota persona caçadora esta obligada a indemniza els danys que causi amb motiu de l’exercici de la caça, excepte quan el fett fos degut únicament a culpa o negligència de la persona perjudicada. A la caça amb armes, si no consta l’autoria del dany causa a les persones, respondran solidàriament totes les persones membres de la partida de caça. 3.1.7- Llicències i permisos La llicència de caça és el document nominal i intransferible la tinença del qual és necessària per a practicar la caça dins del territori nacional. No es concedirà llicència de caça: a) A les persones menors de 14 anys. b) A les persones menors d’edat que no estiguin autoritzades per la persona que els representi legalment. c) A aquelles persones que no exhibeixin el document nacional d’identitat o passaport. d) Aquelles persones que estiguin inhabilitades per obtenirla per una sentència e) A les persones que no hagin superat les proves d’aptitud. Es consideren nul·les: a) Quan la persona titular requereixi estar en possessió d’una autorització especial i no en tingui b) Quan la persona titular practiqui l’exercici de la caça sense estar en possessió de l’assegurança. Hi han diferents tipus de llicències: - Llicència tipus A: Caça amb armes de foc i assimilables. Llicència B: Caça amb altres procediments autoritzats. Llicència C: Per caça amb canilles. Llicència JA: Caça amb armes de foc per a majors de 65 anys. Llicència JB: Caça sense armes per a majors de 65 anys. Llicència tipus AT: Caça amb armes de foc i assimilables durant 15 dies. Per caçar, a més de la llicència, cal tenir el permís del titular de l’aprofitament en el cas de practicar la caça a les ârees Privades. 3.1.8- Assegurança obligatòria Tot caçador amb armes haurà de concertar un contracte d’assegurança que cobreixi l’obligació d’indemnitzar els danys a les persones. L’entitat asseguradora haurà de satisfer les persones danyades en accident de caça amb armes. 3.1.9-Seguretat en les caceres En tots els casos en què ses divisin grups de persones caçadores que cacin en sentit contrari o que es creuin, es obligatori per a totes elles descarregar les armes quan estiguin a menys de 50 m. Tant a les caceres de caça major, com a les de menor, quan s’organitzin en forma de ganxos o batudes, no es podran disparar les armes fins que s’hagi donat el senyal. Així mateix, es prohibeix tenir carregades les armes abans del moment d’arribar a la parada o després d’abandonar-la. En la caça menor, s’han de col·locar les parades distanciades almenys 30 m. A les batudes es col·locaran les parades de manera que quedin sempre protegides, i si no es pot a un mínim de 250 m. Cada cap de colla ha d’explicar abans de començar la cacera a totes les persones caçadores que col·loqui a les . 3.2- Modalitats de caça 3.2-Modalitats de caça major - Acostament: Caça dinàmica i individual, consisteix en la recerca i captura d’una peça en concret. Un cop identificat l’exemplar s’inicia el apropament, i quan aquest està prou prop, es procedeix a la mort. Sol ser prou típica en alta muntanya (Isard i cabra salvatge) i en mitja muntanya (mufló), però també es pot utilitzar per la caça de cérvol, daina i cabirol. - Aguait: Caça estàtica i individual, aquesta disciplina sol ser utilitzada per a fer control poblacional en época de veda. Consisteix en colocarse en algún lloc de pas, o alimentació de la espècie cinegètica, per a esperar a que esta aparega, requereix un previ estudi de zones de pas. És comú per a cabirol, daina o cérvol, o per a porc senglar en llocs urbans aon la caça pot suposar un risc per a la ciutadania. - Batuda: Caça col·lectiva, que combina posicions estàtiques, amb posicions dinàmiques. És la modalitat més practicada, sobretot s’utilitza per al porc senglar. En aquest cas la quadrilla es divideix en 2 grups, uns es col·loquen en les zones de espera, per on fugir els animals. I les altres van en els gossos fent una batuda i dirigint a les peces cap a les “parades” o “postures” on estan esperant-los. Hi ha una submodalitat que es diu ganxet, que consisteix en lo mateix pero en períodes més curts, menys caçadors, i menys gossos. - Arc: Caça estàtica generalment individual. Aquesta no es fa amb armes de foc. Requereix molta paciència i destresa, ja que la fletxa ha d’impactar de manera precisa en una zona vital del animal. La clau d’aquesta modalitat es que el caçador es mimetitza perfectament amb l'entorn per tal que la pressa no pugui detectar-lo. - Falconeria: Molt poc extensa, hi ha alguns aficionats que practiquen la caça isards i cabirols amb àguila daurada. 3.3-Modalitats de menor - Al pas: Aguait o espera: caça estàtica, que consisteix romandre amagada en llocs concrets i batre la pressa al vol. Molt típica en columbiformes, i túrtids. També es practica per a la caça d'ànecs, en aquest cas, en lluna plena també es pot dur a terme. En aquests casos s’utilitza un reclam per a que les presses s’acosten. - Al salt: Caça dinàmica en solitari, en la qual el caçador va amb un o diversos gossos, quan aquest surt,se’l abat. Com és difícil fer moltes captures, se solen respectar les quotes. - A mà: Modalitat de caça dinàmica en grup, en aquest cas els caçadors es col·loquen en forma de C i van avançant per un terreny pla. En esta disciplina conta el grup, no l’individu, ja que potser qui aixeca la perdiu no siga qui la mata. Per raons obvies de seguretat, sols es pot disparar cap endavant. En aquesta disciplina, el nombre de peces sempre és major que al salt. - Barreig: Modalitat típica al Delta de l’Ebre, en la que unes barques fan moure les polles i fotges cap a les parades a on estan els seus companys. - Arc: Similar a la caça major, pero amb petits mamífers com conills o llebres, inclús algún faisa o perdiu. - Falconeria: s’utilitzen aus rapaces per a obtenir la peça. La persona caçadora te que disposar de la llicència tipo B. - A dent: En aquest cas es el podenc qui agafa les preses, sense armess de foc. També és necessària la llicència de caça B. - Batuda: Modalitat molt similar a la batuda de caça major, que es fa servir per a caçar guineus i llebres. Es molt minoritaria a diferència de la de caça major. - Amb fura o sendera: S’agafa una fura i es posa dintre del cau del conill. Aquest al ixir o cau dintre d’una xarxa, o es abatut amb escopeta. En els dos casos sols es practica per danys, i es necessari un permís especial. 3.3- Classificació dels terrenys cinegètics Segons l’aprofitament cinegètic que es faci de forma general i les condicions de la zona, es poden classificar els terrenys en dos grans grups: terrenys d’aprofitament comú o terrenys sotmesos a règim cinegètic especial. 3.3.1- Terrenys cinegètics d’aprofitament comú Per llei, son terrenys “lliures” on pot caçar tothom que disposi d’una llicència i compleixi amb els criteris necessaris. Seran tots aquells terrenys que no queden sotmesos a cap règim especial, o terrenys rurals tancats amb accessos practicables però sense cartells i senyals que indiquin prohibició d’entrada. L’únic límit, per tant, el marca la pròpia Llei de Caça. 3.3.2- Terrenys sotmesos a règim cinegètic especial - Reserves nacionals de caça: Tenen com a objectiu el gestionar espècies de fauna cinegètica (isard, cabra salvatge, cabirol, cérvol, daina, mufló...), protegint-les per tal d’aconseguir-ne un aprofitament racional com a recurs explotable. Son declarades per Llei, i a Catalunya n’hi ha 7 amb un total de 236000 ha. La gestió es fa a partir de la figura d’un Director Tècnic, que dicta un Pla Tècnic de Gestió Cinegètica on queden registrats tots els aspectes a tenir en compte dins la normativa de la Reserva. Els caçadors que hi cacin es classificaran en locals (habitants de la reserva de forma total o parcial si la seva localitat ocupa mínim 5ha), autonòmics (dins Catalunya) o nacionals i europeus. Segons la modalitat de caça que s’hi realitzi, variaran els dies durant els quals es permeti caçar. Podrà ser de trofeu (durant 3 dies) o selectiva de mascle/femella (durant 1 dia). Per tal d’obtenir el permís per caçar-hi s’han de seguir una sèrie de passos: 1. Realitzar una sol·licitud a la direcció tècnica i a l’òrgan competent en caça. 2. Participar a un sorteig per adjudicar permisos segons la modalitat de caça. 3. Notificar els guanyadors del sorteig per escollir l’espècie i dia de caça. 4. Els guardes i els Agents Rurals acompanyen el caçador, indiquen les peces a les que es poden disparar i tenen el poder per suspendre l’activitat en la seva totalitat si és necessari. 5. Finalment els guardes i els Agents Rurals valoren la peça caçada, sobre la qual el caçador haurà de pagar una quota complementària a més del pagament de la quota d’entrada. - Zones de caça controlada: Tenen naturalesa d’espais d’aprofitament comú, però on la protecció, conservació i aprofitament de la caça s’adapten als plans d’aprofitament aprovats per l’òrgan competent. A Catalunya n’hi ha 19 que cobreixen un total de 115356 ha. S’establirà a partir d’una sol·licitud d’una societat de caçadors, i serà gestionada per el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Allò que farà que deixi d’exercir-s’hi un control serà la fi del termini (6 anys en caça menor i 9 anys en caça major), la renúncia, la resolució de la societat o per l’incompliment de les condicions pactades. - - Àrees de caça: Zones on la caça queda reglamentada per un obligat Pla d’aprofitament cinegètic, amb l’objectiu de fer un ús responsable dels recursos, però amb una figura que es responsabilitza dels aprofitaments. Pot ser de dos tipus: - Àrees privades de caça (APC): Els propietaris dels terrenys gestionen la seva pròpia àrea, tot i que solen cedir-ne els drets a gestors. Han de tenir continuïtat superficial del terreny amb un espai sense caça, una superfície mínima de 250 ha per caça menor i 500 ha per caça major (que es duplica si pertany a diversos titulars), i ha d’estar convenientment senyalitzada. A Catalunya n’hi ha 1390 amb un total de 2’5 milions d’ha. - Àrees locals de caça (ALC): Estan patrocinades per ajuntaments i entitats locals dins el terme municipal al qual pertanyi, que paguen per tal que algú s’encarregui de la seva gestió, escollit a partir d’una subhasta d’adjudicació. A Catalunya n’hi ha 7 que cobreixen un total de 29920 ha. Han de tenir una superfície mínima de 500 ha en caça menor i de 1000 ha en caça major, sempre que no superi el 75% del terme municipal, i tenen una durada màxima de 6 anys en caça menor i de 9 anys en caça major. Zones de seguretat: Zones on queda prohibida la caça i on s’han d’adoptar mesures de prevenció per protegir les persones i béns que s’hi trobin. Poden existir per si soles (vies i camins d’ús públic, vies pecuàries i fèrries, aigües públiques, nuclis urbans i rurals, edificis aïllat, parcs i jardins, recintes esportius...) o declarades expressament per l’administració. - Tancats: Terrenys envoltats de murs, tanques, bardisses o obres que prohibeixin l’accés i sortida d’animals i persones. Si els accessos o senyalitzacions no estan clars, serà considerada una zona d’aprofitament comú. - Refugis de fauna salvatge: Son àrees limitades on queda prohibida la caça amb l’objectiu de preservar la fauna que hi viu. Son sol·licitades pel propietari d’un terreny o pel propi Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. A Catalunya n’hi ha 84 de declarats, que cobreixen una superfície total de 10967 ha. 3.5- Infraccions 3.5.1-Molt greus a. Els qui emprins esquers enverinats. b. Els qui col·loquin cartells o senyals per induir-hi a error. c. Els qui cacen de nit, amb armes, auxiliant-se de les llums d’un vehicle a motor o qualsevol llum artificial. d. Els qui facin ús indegut d’armes ratllades a les zones de seguretat. e. Els qui entrin en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial portant arts o mitjans prohibits. f. Els qui cacin en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, qual el valor de les peces superi els 15€. g. Els que cacessin tenint retirada la llicència de caça. h. Caçar de d’aeronaus, automòbil, o qualsevol altre mitjà de locomoció l’ús del qual no estigui autoritzat per a aquesta finalitat. i. Caçar, sense el degut permís, en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial. j. Caçar quan la pluja, neu, boira o manca de llum redueixin la visibilitat posant en perill la seguretar. k. Caçar a les proximitats de llocs concorreguts o on s’estiguin celebrant actes públics. l. Caçar amb armes que disparin en ràfegues o proveïdes de silenciador. m. Utilitzar explosius amb fins de caça. n. Caçar en linea de retranca utilitzant el arma ratllada. o. Fer ús indegut d’escopetes de caça a les zones de seguretat. p. Comerciar amb espècies protegides o amb peces de caça l’edat o el sexe no concordin amb els legalment permesos. q. Obrir portells en tanques per beneficiar-se de la caça aliena. r. Destruir o danyar les instal·lacions destinades a la protecció o foment de la caça. 3.5.2- Infraccions greus a. Atribuir-se indegudament la titularitat cinegètica. b. Incomplir la senyalització de terrenys sotmesos a règim cinegètic especial. c. Caçar en un refugi de caça sense estar autoritzat. Si es tracta de persones vinculades al regugi, pot comportat l’anul·lació de la declaració de refugi. d. L’incompliment de les condicions exigides per a l’establiment d’una àrea local o privada de caça. e. L’aprofitament abusiu i desordenat de les espècies existents en una àrea de caça o l’incompliment dels plans de conservació. f. Instal·lar una tanca en terrenys que formen part d’una àrea de caça ja establerta. g. El subarrendament o la cessió de titol onerós o gratuït de l’arrendament d’una àrea de caça. h. Caçar en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, sense estar en possessió del permís corresponent. i. Caçar en un terreny tancat no acollit a un altre règim cinegètic especial quan estigui prohibit fer-ho. j. Impedir a l’autoritat l’accés als terrenys rurals tancats. k. Infringir el que es disposa sobre el cobrament de peces de caça major que foren ferides en terrenys sobre els quals estava permès caçar. l. Caçar el cabirol, cérvol o daina en época de zel sense el degut permís. m. Caçar en època de veda. n. Caçar en terrenys sotmesos a règim de caça controlada combinant l’acció de dos o més grups de caçadors. o. Posseir o transportar peces de caça, l’edat o sexe de les quals no concordin amb els legalment permesos. p. La destrucció de vivers o nius. q. Importar, exportar, transportar o deixar anar caça viva, així com ous d’aus cinegètiques sense autorització. r. La comercialització de peces de caça per a consum sense complir les condicions del departament de salut. s. Sol·licitar o posseir llicència de caça estant inhabilitat per a ferho. t. Sol·licitar llicència de caça qui havent estat sancionat, no hagués complert les penes imposades. u. Caçar sense complir les mesures de seguretat que s’especifiquen quan s’utilitzin armes llargues ratllades.