TEMA 2: ACTORS PDF

Actor public: govern Actor privat: empresa Actor social: assosiacio (ONG) Lògica: +-----------------------+-----------------------+-----------------------+ | PÚBLIC | PRIVAT | SOCIAL | +=======================+=======================+=================...

Actor public: govern Actor privat: empresa Actor social: assosiacio (ONG) Lògica: +-----------------------+-----------------------+-----------------------+ | PÚBLIC | PRIVAT | SOCIAL | +=======================+=======================+=======================+ | - - - | - - | - - | +-----------------------+-----------------------+-----------------------+ **2.1 PÚBLICS** L'actuació publica sobre els sistemes de mitjans [Actors publics] Democracies parlamentaries- divisio de poders Institucions que conformen els tres poders d'estats: - - - - - - - [Polítiques de comunicacio] Parlaments i governs: - - Les accions del llegislatiu i l'exceutiu poden afectar al conjunt del sector comunicatiu o algun dels seus components. S'organitzen segons unes directrius politiques i ideologiques (uns valors que justifiquen les accions) Diferent grau d'intervencio [Principals formes d'intervencio:] 1. 2. 3. Institucions publiques (govern) com a font d'informacio [2.1.1 REGULACIÓ: ] Arguments que justifiquen la intervencio reguladora - - - - - - - [Activitats] - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Control per part d'organismes governamentals Ministeri/conselleria o agencia governamental Repartiment competencial Constitucio espanyola Exclusives de l'estat: - - - En l'ambit estatal: - - - - - - - - 2013- es crea un organisme regulador independent - COMISION NACIONAL DE MERCADOS Y COMPETENCIA- CNMC [2.1.2 AUTORITATS REGULADORES INDEPENDENTS] [Autoritats reguladores independents (audiovisual)] - - - - - - - [Enfocaments:] - - - - - European Platform of Regulatory Authorities (EPRA), 1995 Fòrum informal de relació entre autoritats reguladores. Consejo Estal de Medios Audiovisuales (CEMA) - - - La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia assumeix les funcions de diverses institucions reguladores, a banda del CEMA: - - - - - - Àrees: competència, telecomunicacions i serveis audiovisuals, transports, sector postal i energia **Consell de l'Audiovisual de Catalunya** Llei i creació el 2000 **Consejo Audiovisual de Madrid** Creat el 2001 i suprimit el 2006. Consultiu. **Consejo Audiovisual de Navarra** Creat el 2001 i suprimit el 2011 **Consejo del Audiovisual de Andalucía** Llei 2004. Creat el 2005. Oficina de Defensa de l'Audiència **Consell Audiovisual de les Illes Balears** Llei de creació 2010. Consultiu. No desenvolupat. **Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana** Llei de creació 2018. Constituït 2021. [Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC)] Competències sobre prestadors de serveis audiovisuals autonòmics i locals - - - - - - Funcions: - - - - - - - - - - [2.1.2 MITJANS PÚBLICS] [Servei públic] Serveis prestats de forma regular per l'Administració per satisfer necessitats dels ciutadans. Vinculat als conceptes d'interès públic i interès general Formes de gestió (o prestació): - - [Servei públic audiovisual] Europa, en general fins la dècada dels 80, radiotelevisions públiques/ gestió directa/ servei públic monopoli de l'Estat. A partir anys 80: - - Factors del canvi de model: - - - - [Radiotelevisions públiques] Servei a l'interès general - Independència editorial (govern, finançament) [2.1.2.1 EL FINANÇAMENT DELS MITJANS PÚBLICS] [Fonts de finançament ] - - - - Habitualment sistema mixt (mes d'una via de finançament) Fixades a la legislació [Cànon] Impost per tinença i/o ús dels aparells receptors. (han de pagar els ciutadants per cobrir un sistema determinat, ex. un impost per sofregar la despesa en mitjans audiovisuals publics) Generalment finançament sector públic. Especialment estès a Europa Inicialment font habitual a bona part dels sistemes de radiodifusió. Amb la TV: - - Inicialment pagat pels usuaris de la TV pública. Progressivament també pels seus competidors: TV privada i operadores de telecomunicacions. Avantatges: - Inconvenient: - [Fons públics] Impostos i es distribueix a diferents partides, no sabem 100% quin porcentatge va destinat als mitjans publics, no som conscients, pagem impostos en base a la renda que tenim, restributiu. Pressupostos de l'Estat o altres autoritats governamentals (regionals o locals). Principalment centrada en el sector públic (no exclusivament), pot haber per a mitjans privats. Nivells de finançament amb fons públics més alts a Europa que als EUA (residual al Public Broadcasting Service). [Publicitat ] Especialment sector privat, però també pot tenir un pes important en el públic. Tendència a la maximització de l'audiència. Limitacions publicitat: freqüència, quantitat, naturalesa i procedència. Poden haver-hi criteris diferents quant a limitacions entre mitjans públics (limitació de freqüència i quantitat més estricta que en els privats o exclusió segons el mitjà). Via de financiament del sector privat, no conta amb canon ni impostos. Quan depen de publicitat, necesitem tenir mes audencia, necesitem buscar continguts que maximisim aquestes dades. Contingunts de interes del public. [Recursos comercials] Diners que poden ingresar les empreses a traves de vendre llicencies. - - [EL CAS DE RADIOTELEVISIÓN ESPAÑOLA] [1956-1980] - - Nivell economic comença a haver-hi activació del consum per aixo l'augment de la publicitat Cobrar un impost per cobrar un canon - poques familia es podien permetre tenir una televisio, costava mes pagar a la gent que recollia aquest impost que el propi impost [Estatut de la Ràdio i la TV (1980)] Tractava de un Model mixt - - - - - Incloia totes les fonts de finançament, continuava ingresant-se molts diners per la publicitat [Anys 90 i principis 2000] - - - - - - Fa que baixin els ingressos de publicitat en el sector public [Consell per a la reforma dels mitjans de titularitat estatal] 2004-05 Primera legislatura Zapatero (crea un consell de savis que han d'estudiar la situacio de la radio i d'altres mitjans) - - - - - - [Llei de la ràdio i la televisió de titularitat estatal] Dissolució ens públic. Passa a ser una corporació (CRTVE 2007) - - - Instruments per establir les funcions de servei públic i verificar-ne el compliment: - - - - - - [Pla de sanejament] Es fa per reduir el deute Juliol 2006, pla de sanejament de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales. - - - [L'eliminació de la publicitat] Pressions UTECA per limitar la publicitat (7 minuts en comptes de 12). Llei de pressupostos de 2008 de 12 a 11 minuts. 2009 10 minuts **Llei de finançament de RTVE (llei 8/2009, de 28 de agosto)** -Límit de despesa de 1.200 milions € [Model: ] - - - - - - - - [Factors que van influir en el canvi de model:] - - - [Revisió del model] - - 1. 2. 3. [Fracàs del model de finançament] - - - Peticions de reformulació del model de finançament El 2013 el president de la CRTVE, Leopoldo González Echenique. Dimissió el setembre de 2014 [Nova Llei General de Comunicació Audiovisual] - [2.1.2.2 EL GOVERN DELS MITJANS PÚBLICS] [Govern de les radiotelevisions públiques] - - - - - - - - [Models de gestió de les radiotelevisions públiques] - - - - - - - - - [Control de les radiotelevisions públiques] Forma específica de control -\> Comissions parlamentàries Compareixences periòdiques dels responsables de les radiotelevisions públiques al Parlament per retre comptes. S'han de sotmetre a les preguntes dels representats de les forces polítiques. [Comissions parlamentàries] Hi han comisions dins dels parlaments maxim responsable de la radiotelevisio ha d'anar a fer explicacions periodicament (sobre pressupostos, l'estructura,... ) - - **EL CAS DE RADIOTELEVISIÓN ESPAÑOLA** [Mitjans anys 50-finals anys 70] Organismo Autónomo Radio Televisión Española (no era autonom) Dirección General de Radiodifusión y Televisión (formaba part de:) Ministerio de Información y Turismo [Anys 80-primera meitat 2000] Es crea la Ley 4/1980 de estatuto de la radio y la televisión Conversió de RTVE en un **ens públic.** (Cambia el nom pero continua tenint un baixisim grau d'autonomia) Gestió directa dels serveis de ràdio i televisió de titularitat estatal. -\> Creació de tres societats anònimes estatals Òrgans de gestió: - - En tots dos casos el mandat coincidia amb la legislatura. També previst a la llei: - - [Reformes mitjans anys 2000 ] Abril 2004 (primera legislatura Rodríguez Zapatero) Consejo para la Reforma de los Medios de Comunicación de Titularidad del Estado Informe febrer 2005 -\> Ley 17/2006 de la radio y la televisión de titularidad estatal [Llei 17/2006] Dissolució de l'ens públic RTVE Creació d'una **corporació pública** estatal: CRTVE (gener 2007) Òrgans d'administració i govern - - - Òrgans de participació i assessorament: - - - - [Presidència de la CRTVE 2006-2012] Primera persona en aquest carrec - Luis fernandez Quan dimiteix, el model de finanzament cambia, posa canon i treu publicitat, entra en un proces de dificultats, no podia sostenir l'empresa i dimiteix Albert Oliart, no tenia un perfil professional pel carrec, vinculats a uns carrecs als seus fills dimiteix. [Modificació dels òrgans de govern]  Reial Decret-llei, abril 2012 - - - Justificació del Govern: necessitat de desbloquejar l'elecció de la presidència i altres membres del Consell. Juny 2012, elecció dels consellers pendents de renovació i el nou president: Leopoldo González-Echenique Tardor 2014, relleu a la presidència: José Antonio Sánchez. Intensificació de les denúncies del Consell d'Informatius de TVE Nova reforma: cap al model professional? Setembre 2017 Modificació de la Llei 17/2006 mitjançant la llei 5/2017 per recuperar la independència de la Corporació RTVE i el pluralisme en l'elecció parlamentària dels seus òrgans. Elecció per **concurs públic** dels membres del Consell d'Administració (com el model lberal, es posen uns criteris, la gent es presenta amb el seu CV) - - - Termini de tres mesos per elaborar el reglament del concurs [Un procés de renovació lent i complex]  [Resolució al marge del criteri dels experts] Febrer-març 2021 elecció dels nous membres del Consell d'Administració de RTVE. D'aquests, el Congrés escull el nou president (José Manuel Peréz Tornero) Superen majoria de 2/3: pacte de PSOE (3 consellers), PP (3), Unidas Podemos (2) i PNB(1). Setembre 2022 dimissió de Pérez Tornero. Elena Sánchez presidenta interina fins que el Parlament esculli un nou president o presidenta. Març 2024 el consell d'administració cessa Elena Sánchez i el director de continguts. Presidència interina rotatòria (assumida inicialment per Concepción Cascajosa). [Conclusió] - - - - [2.1.3 L'IMPACTE ECONOMIC DELS RECURSOS PÚBLICS SOBRE ELS MITJANS I LES INDÚSTRIES DE LA COMUNICACIÓ] VIES PRINCIPALS D'INGRÉS DE RECURSOS ECONÒMICS PÚBLICS - - - - - Altres vies de transvesar diners als medis de comunicació: - - - - AJUTS A LA PREMSA La crisi de la premsa → tres tipus de factors que comporten la debilitat de la premsa. Les crisis fan que es destinin recursos a pal·liar els seus efectes → afecta a tot arreu, però sobretot a les administracions públiques i mitjans públics (i, per tant, a la publicitat). Tipus de crisis: - - - - - - - - - - PERSPECTIVA INTERNACIONAL (HUMPHREYS, 2006) Molt freqüents als països occidentals, principalment a Europa → principalment les subvencions estaven plantejades per ser donades a la premsa escrita, però a la llarga es van anar donant als mitjans de comunicació. Context primeres polítiques d'ajuts: - - - - JUSTIFICACIONS (HUMPHREYS, 2006) En aquest apartat es justificarà a partir de l'autor Peter Humpheys la necessitat que existeixin ajuts públics a la premsa i de quina forma es critica. - - Efectes (segons Humphreys, les polítiques d'ajuts tenen dos efectes): 1. 2. 3. Importància del pluralisme de la premsa en democràcia CRÍTIQUES (HUMPHREYS, 2006) Punt de vista conservador → es considera que els ajuts: - Punt de vista liberal → es considera que els ajuts: - - Altres crítiques: - - - TIPUS D'AJUTS **Segons l'abast** - - - - - - - - [Criteris per atorgar els ajuts:] - - - - - **Segons la durada** - - **Segons la funció** - - - - - - - SISTEMES D'AJUTS A EUROPA - - **Orientació liberal** Humphreys observa que hi ha un seguit de països amb un caràcter més liberal com són Regne Unit i Irlanda, però també Alemanya i Suïssa. - - - **Centre i nord d'europa** Països com Àustria, Noruega, Finlàndia o Suïssa, importants ajuts estatals directes per mantenir el pluralisme: - - - Sistemes d'ajuts més desenvolupats: \- Ajuts motivats per factors polítics: importància del multipartidisme. \- Finlàndia, Noruega i Suècia importants ajuts estatals directes per mantenir el pluralisme **Països mediterranis** Països com França, Itàlia, Portugal o Espanya: - - - - - [Espanya i catalunya] Anys 80 les primeres subvencions de premsa estat: pluralisme informatiu A Catalunya: pluralisme informatiu + suport linguistic Ajuts (anys 2000) - - - **LA PUBLICITAT INSTITUCIONAL** REGULACIÓ ESTATAL 1992 → primera proposició de llei a les corts pel grup popular (a l'oposició). 1995 → primera llei aprovada a Andalusia. A nivell de l'Estat: **Llei 29/2005** de Publicitat i comunicació institucional. Objectiu → transparència de les campanyes de l'Administració General de l'Estat. - - - REGULACIÓ CATALANA 1997 → comissió Assessora sobre Publicitat Institucional (dependència de la Secretaria de Comunicació del Departament de Presidència). Membres de l'Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes i representats acadèmics i professionals. Elaboració d'una memòria anual que remet al Parlament. 2000 → passa a ser regulada per aquesta llei. Afecta a totes les administracions catalanes (també locals i supralocals) **Lleis de transparència** Lleis de transparència → accés a la informació pública i bon govern. El 2013 a nivell estatal i el 2014 a Catalunya. - - - Instruments: - - - La llei catalana estableix desglossar l'import per mitjans. Podem concloure que hi ha hagut una regulació tardana, s'hauria d'haver fet amb anterioritat