TEMA 11.1 - COMPARTIMENTACIÓ EN SECTORS D'INCENDI PDF

CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ CTE - EXIGÈNCIA BÀSICA SI 1 PROPAGACIÓ INTERIOR Real Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) El CTE és el marc normatiu pel que es regulen les exigències bàsiques de qualitat que han de complir els edificis, incloses les seves...

CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ CTE - EXIGÈNCIA BÀSICA SI 1 PROPAGACIÓ INTERIOR Real Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) El CTE és el marc normatiu pel que es regulen les exigències bàsiques de qualitat que han de complir els edificis, incloses les seves instal·lacions, per satisfer els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat, en desplegament del previst en la disposició final segona de la LOE. El CTE serà d’aplicació a les edificacions públiques i privades els quals projectes precisin disposar de la corresponent llicencia d’autorització legalment exigible. S’aplicarà a les obres d’edificació de nova construcció, excepte a aquelles construccions de senzilles tècnica i d’escassa entitat constructiva, que no tinguin caràcter residencial públic, ja sigui de forma eventual o permanent, que es desenvolupin en una sola planta i no afectin a la seguretat de les persones. S’aplicarà també a les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que es realitzin en edificis existents, sempre i quan dites obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció i, en el seu cas, amb el grau de protecció que puguin tenir els edificis afectats. El CTE no serà d’aplicació a les obres de nova construcció i a les obres en els edificis existents que tenien sol·licitada la llicència d’edificació a l’entrada en vigor d’aquell. El CTE es divideix en dues parts de caràcter reglamentari: a) Primera part: conté les disposicions de caràcter general (àmbit d’aplicació, estructura, classificació d’usos), i les exigències que han de complir els edificis per satisfer els requisits de seguretat i habitabilitat de l’edificació. Està dividida en vàries seccions referides cada una d’elles a les distintes àrees que han de regular-se. b) Segona part: es compon dels Documents Bàsics (DB) que són textos de caràcter tècnic. Cada document inclou els límits i la quantificació de les exigències bàsiques i una relació de procediments que permeten complir els requisits. - Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi (SI). 1. L’objectiu del requisit bàsic ‘’Seguretat en cas d’incendi’’ consisteix en reduir a límits acceptables el risc de que els usuaris d’un edifici sofreixin danys derivats d’un incendi d’origen accidental, com conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment. 2. Per satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i utilitzaran de forma que, en cas d’incendi, es compleixin les exigències bàsiques que s’estableixen en els apartats següents. 3. El Document Bàsic DB-SI especifica paràmetres objectius i procediments el qual compliment assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat d’incendi, excepte en el cas d’edificis, establiments i zones d’ús industrial als que els sigui d’aplicació el ‘’Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials’’. El Document està dividit en les següents seccions: SI 1 - Propagació interior. SI 2 - Propagació exterior. SI 3 - Evacuació d’ocupants. SI 4 - Instal·lacions de protecció contra incendis. SI 5 - Intervenció dels bombers. SI 6 - Resistència al foc de l’estructura. PROTECCIÓ PASSIVA EN EDIFICIS I COMPARTIMENTACIÓ EN SECTORS D’INCENDI Protecció passiva Elements i solucions ‘’prevenció’’ que cal adoptar per evitar o minimitzar les pèrdues humanes o materials en cas d’incendi. Conjunt de criteris constructius per garantir la seguretat en cas d’incendi (estabilitat, plans d’evacuació). Parlar de protecció passiva és parlar de disseny. Sector d’incendi Espai d’un edifici separat d’altres zones del mateix per elements constructius delimitadors resistents al foc durant un període de temps determinat, en l’interior del qual es pot confinar o excloure l’incendi perquè no es pugui propagar a una altre part de l’edifici. (DPC-DI2). Els locals de risc especial no es consideren sectors d’incendi. SECCIÓ SI 1 PROPAGACIÓ INTERIOR 1 Compartimentació en sectors d’incendi 1. Els edificis s’han de compartimentar en sectors d’incendi segons les condicions que s’estableixen en la tabla 1.1. d’aquesta secció. Les superfícies màximes indicades en dita tabla per els sectors d’incendi poden duplicar-se quan estiguin protegits amb una instal·lació automàtica d’extinció. 2. A efectes del còmput de la superfície d’un sector d’incendi, es considera que els locals de risc especial, les escales i passadissos protegits, els vestíbuls d’independència i les escales compartimentades com sector d’incendis, que estiguin continguts en dit sector no formen part del mateix. 3. La resistència al foc dels elements separadors dels sectors d’incendi han de satisfer les condicions que s’estableixen en la tabla 1.2. d’aquesta secció. Com alternativa, quan, conforme a l’establert en la secció S1 6, s’hagi d’adoptat el temps equivalent d’exposició al foc per els elements estructurals, podrà adoptar-se aquest mateix temps per la resistència al foc que han d’aportar els elements separadors dels sectors d’incendi. 4. Les escales i els ascensors que comuniquin sectors d’incendi diferents o bé zones de risc especial amb la resta de l’edifici estaran compartimentats conforme al que s’estableix en el punt 3 anterior. Els ascensors disposaran en cada accés, o bé de portes E 30, o bé d’un vestíbul d’independència amb una porta EI2 30-C5, excepte en zones de risc especial o d’ús Aparcament, en les que s’ha de disposar sempre de dit vestíbul. Quan considerant dos sectors, el més baix sigui un sector de risc mínim, o bé si no ho és s’opti per disposar en ell tant d’una porta EI2 30-C5 d’accés al vestíbul d’independència de l’ascensor, com una porta E 30 d’accés a l’ascensor, en el sector més alt no es precisa cap de dites mesures. En general - Tot establiment ha de constituir sector d’incendi diferenciat del resta de l’edifici excepte, en edificis el qual ús principal sigui Residencial habitatge, els establiments la qual superfície construïda no excedeixi de 500 m2 i el qual ús sigui Docent, Administratiu, o Residencial públic. - Tota zona el qual ús previst sigui diferent i subsidiari de l’edifici o de l’establiment en el que estigui integrada ha de constituir un sector d’incendi diferent quan superi els següents límits: Zona d’ús Residencial vivienda, en tot cas. Zona d’allotjament o d’ús Administratiu, Comercial o Docent la qual superfície construïda excedeixi de 500 m2. Zona d’ús Pública concurrència la qual ocupació excedeixi de 500 persones. Zona d’ús Aparcament la qual superfície construïda excedeixi de 100 m2. Qualsevol comunicació amb zones d’altre ús s’ha de fer a través de vestíbuls d’independència. - Un espai diàfan pot constituir un únic sector d’incendi que superi els límits de superfície construïda que s’estableixen, sempre que al manco el 90% d’aquesta es desenvolupi en una planta, les seves sortides comuniquin directament amb l’espai lliure exterior, almenys el 75% del seu perímetre sigui façana i no existeixi sobre dit recinte cap zona habitable. - No s’estableix límit de superfície pels sectors de risc mínim. Residencial vivienda - La superfície construïda de tot sector d’incendi no ha d’excedir de 2.500 m2. - Els elements que separen viviendes entre si han de ser almenys EI 60. Administratiu - La superfície construïda de tot sector d’incendi no ha d’excedir de 2.500 m2. Comercial - Excepte en els casos contemplats en els guions següents, la superfície construïda de tot sector d’incendi no ha d’excedir de: i) 2.500 m2 en general. ii) 10.000 m2 en els establiments o centres comercials que ocupin en la seva totalitat un edifici íntegrament protegit amb una instal·lació automàtica d’extinció i la qual altura d’evacuació no excedeixi de 10 m. - En establiments o centres comercials que ocupin en la seva totalitat un edifici exempt íntegrament protegit amb una instal·lació automàtica d’extinció, les zones destinades al públic poden constituir un únic sector d’incendi quan en elles l’altura d’evacuació descendent no excedeixi de 10 m ni la ascendent excedeixi de 4 m i cada planta tengui l’evacuació de tots els ocupants resolta mitjançant sortides d’edifici situades en la pròpia planta i sortides de planta que donin accés a escales protegides o a passadissos protegits que condueixin directament a l’espai exterior segur. - En centres comercials cada establiment d’ús Pública concurrència: i) en el que es prevegi l’existència d’espectacles (inclosos cines, teatres, discoteques, sales de ball) qualsevol que sigui la seva superfície. ii) destinat a altre tipus d’activitat, quan la seva superfície construïda excedeixi de 500 m2, ha de constituir al manco un sector d’incendi diferenciat, inclòs el possible vestíbul comú a diferents sales. Residencial públic - La superfície construïda de cada sector d’incendi no ha d’excedir de 2.500 m2. - Tota l’habitació per allotjament, així com tot ofici de planta la qual dimensió i ús previst no obliguin a la seva classificació com local de risc especial conforme a SI 1-2, ha de tenir parets EI 60 I, en establiments la qual superfície construïda excedeixi de 500 m2, portes d’accés EI2 30-C5. Docent - Si l’edifici té més d’una planta, la superfície construïda de cada sector d’incendi no ha d’excedir de 4.000 m2. Quan tengui una única planta, no serà precís que estigui compartimentada en sectors d’incendi. Hospitalari - Les plantes amb zones d’hospitalització o amb unitats especials (quiròfans, UVI) han d’estar compartimentades almenys en dos sectors d’incendi, cada un d’ells amb una superfície construïda que no excedeixi de 1.500 m2 i amb espai suficient per albergar als pacients d’un dels sectors contigus. S’exceptua de l’anterior aquelles plantes la qual superfície construïda no excedeixi de 1.500 m2, que tenguin sortides directes a l’espai exterior segur i els quals recorreguts d’evacuació fins elles no excedeixin de 25 m. - En altres zones de l’edifici, la superfície construïda de cada sector d’incendi no ha d’excedir de 2.500 m2. Pública concurrència - La superfície construïda de cada sector d’incendi no ha d’excedir de 2.500 m2, excepte en els casos contemplats següents. - Els espais destinats a públic assegut en seients fixes en cines, teatres, auditoris, sales per congressos, així com museus, espais per culte religiós, i els recintes poliesportius, firals i semblants poden constituir un sector d’incendi de superfície construïda major de 2.500 m2 sempre que: a) estiguin compartimentats respecta d’altres zones mitjançant elements EI 120. b) tenguin resolta l’evacuació mitjançant sortides de planta que comuniquin amb un sector de risc mínim a través de vestíbuls d’independència, o bé mitjançant sortides d’edifici. c) els materials de revestiment siguin B-s1d0 en parets i sòtils, i BFL-s1 en sols. d) la densitat de càrrega de foc deguda als materials de revestiment i al mobiliari fixe no excedeixi de 200 Mj/m2. e) no existeixi sobre dits espais cap zona habitable. - Les caixes escèniques han de constituir un sector d’incendi diferenciat. Aparcament - Ha de constituir un sector d’incendi diferenciat quan estigui integrat en un edifici amb altres usos. Qualsevol comunicació amb ells s’ha de fer a través d’un vestíbul d’independència. - Es aparcaments robotitzats situats baix un altres ús estaran compartimentats en sectors d’incendi que no excedeixin de 10.000 m2. Resistència al foc de les parets, sòtils i portes que delimiten sectors d’incendi Parets i sòtils que separen el sector d’incendi de la resta de l’edifici, sent el seu ús previst Plantes baix rasant Plantes sobre rasant en edifici amb altura d’evacuació h igual o h menor de 15 i h més 28 menor de 15 igual o menor de m m 28 m Sector de risc mínim en edificis de qualsevol ús Residencial vivenda, Residencial públic, Docent, Administratiu Comercial, Pública concurrència, Hospitalari No s’admet EI 120 EI 120 EI 120 EI 120 EI 60 EI 90 EI 120 EI 120 EI 90 EI 120 EI 180 Aparcament EI 120 EI 120 EI 120 EI 120 COMPORTAMENT DAVANT EL FOC DELS ELEMENTS ESTRUCTURALS I MATERIALS Classificació europea de les propietats de reacció al foc dels materials de construcció RD 312/2005 (RD 482/2013 i norma UNE-EN 13501-2:2002 Euroclasses) La classificació dels materials per parets i sòtils anirà sense subíndex. La classificació per els sols portarà el subíndex FL (Floor), i els productes lineals per aïllaments de canonades portaran el subíndex L (Line). No combustible. Sense contribució en grau màxim al foc (sense flama sostinguda) No combustible. Sense contribució en grau menor al foc (duració de la flama inferior o igual a 20 segons) A1 A1FL A1L A2 A2FL A2L B BFL BL Combustible. Contribució molt limitada al foc C CFL CL Combustible. Contribució limitada al foc D DFL DL Combustible. Contribució mitja al foc E EFL EL Combustible. Contribució alta al foc F FFL FL Sense determinació de propietats Els nivells A1 i A2 estan integrats per productes incombustibles, per tant, més segurs en matèria de protecció. Els materials més perillosos en relació al seu comportament davant el foc, s’inclouen en els nivells B, C, D, i E. El nivell F integra materials els quals comportament davant el foc no ha estat avaluat. S’han de considerar les classificacions addicionals següents que són de caràcter obligatori per la majoria de classes. Aquestes classificacions són producció de fums s (smoke) i caiguda de gotes inflamades d (drop). Producció de fum s1: velocitat i quantitat d’emissió de fum baixa. s2: velocitat i quantitat d’emissió de fum mitja. s3: velocitat i quantitat d’emissió de fum elevada (no s1 ni s2). Caiguda de gotes o partícules inflamades d0: sense caiguda de gotes i partícules inflamades en 600 segons d’assaig d1: sense caiguda de gotes i partícules inflamades durant més de 10 segons en 600 segons d’assaig d2: alta caiguda de gotes i partícules inflamades (no d0 ni d1). Taula de combinació de paràmetres de combustibilitat, fums i caiguda de gotes inflamades. Classe Fums Gotes A1/AL no no A2/A2L si si B/BL si si C/CL si si D/DL si si E/EL no si F/FL no no Reacció al foc Resposta d’un material al foc mesurada en termes de la seva contribució al desenvolupament del mateix amb la seva pròpia combustió, baix condicions específiques d’assaig (DPC – DI2). Ens defineix el comportament davant el foc dels materials de construcció i d’acabat interior. Estudia la contribució d’aquest material a un foc, l’aliment que aporta a l’incendi. Classificació en funció de les característiques de resistència al foc dels elements i productes de construcció El comportament davant el foc d’un element constructiu es defineix pel temps durant el qual dit element ha de mantenir aquelles condicions que l’hi siguin aplicables durant l’assaig normalitzat segons la norma UNE 23093 ‘’Assaig de la resistència al foc a les estructures i elements de construcció’’. Les condicions assajades són: a) Estabilitat o capacitat portant. b) Absència d’emissió de gasos inflamables per la cara no exposada al foc. c) Estanquitat al pas de flames o gasos calents. d) Resistència tèrmica suficient per impedir que es produeixin en la cara no exposada temperatures superiors a les que s’estableixen en la mencionada UNE. - Estabilitat al foc (EF): l’element constructiu (estructura) garanteix la condició a). - Paraflames (PF): l’element constructiu (tancament) garanteix les condicions a), b), c). - Resistència al foc (RF): l’element constructiu (tancament) garanteix les condicions a), b), c) i d). Classificació europea de les propietats de resistència al foc dels elements de construcció RD 312/2005 (RD 842/2013 i norma UNE-EN 13501-2:2002) Classificació de resistència al foc d’elements constructius excepte cobertes, sistemes i serveis de ventilació. R: Capacitat portant (resistance). E: Integritat (integrity). I: Aïllament. W: Radiació. C: Tancament automàtic. S: Pas de fums. P o HP: Continuïtat de l’alimentació elèctrica o transmissió de senyal. G: Resistència a la combustió de sutges. K: Capacitat de protecció contra incendis. D: Durada de l’estabilitat a temperatura constant. DH: Durada de l’estabilitat considerant la corba temps – temperatura. F: Funcionalitat dels extractors mecànics de fum i calor. B: Funcionalitat dels extractors passius de fum i calor. Seguit de l’escala de temps: 10, 15, 20, 30, 45, 60, 90, 120, 180, 240 ó 360 minuts. Amb aquesta nova classificació les classes s’indiquen de la següent forma: R (t): temps que es compleix l’estabilitat al foc o capacitat portant (similar a estabilitat al foc EF). RE (t): temps que es compleix l’estabilitat i la integritat al pas de flames i gasos calents (similar a paraflames PF). REI (t): temps que es compleix l’estabilitat, la integritat, i l’aïllament tèrmic (similar a resistència al foc RF). - R Capacitat portant: un element constructiu té la capacitat portant en relació al foc, quan manté les accions resistents específiques durant l’assaig de resistència al foc. Capacitat d’un element constructiu de suportar durant un període de temps i sense pèrdua de l’estabilitat estructural, l’exposició al foc en una o més cares, baix accions mecàniques definides. - E Integritat: un element constructiu exposat al foc en un dels seus costats, es defineix quan té la capacitat de prevenir el pas de flames i gasos calents, o aparició de flames a la cara no exposada durant un temps establers en un assaig normalitzat. Capacitat de no deixar pas a les flames o gasos calents que puguin produir la ignició de la cara no exposada al foc del mateix o de qualsevol material adjacent a aquesta superfície. - I Aïllament: capacitat d’un element constructiu separador per impedir el pas de calor durant un temps expressat en minuts a partir d’un assaig determinat. Capacitat d’un element constructiu de suportar l’exposició al foc en un sol costat, de forma que no superi una temperatura determinada en la cara no exposada al foc. Resistència al foc Capacitat d’un element de construcció per a mantenir o complir durant un període de temps determinat, la capacitat portant (R) que li sigui exigible, la integritat (E) o l’aïllament tèrmic (I) en termes especificats en l’assaig normalitzat corresponent (DPC – DI2). La resistència al foc és la capacitat d’un element constructiu per contenir un incendi. Es mesura en minuts i fa referència a elements constructius. SECCIÓ SI 6 Resistència al foc de l’estructura 1 Generalitats L’elevació de la temperatura produïda a conseqüència d’un incendi en un edifici afecta a la seva estructura de dues formes diferents. Per una banda els materials veuen afectades les seves propietats, modificant-se de forma important la seva capacitat. Per altra banda apareixen accions indirectes com a conseqüència de les deformacions dels elements, que generalment donen lloc a tensions que se sumen a les degudes a altres accions. 2 Resistència al foc de l’estructura S’admet que un element té suficient resistència al foc si, durant la duració de l’incendi, el valor de càlcul del efecte de les accions, en tot instant, no supera el valor de la resistència de dit element. 3 Elements estructurals principals Es considera que la resistència al foc d’un element estructural principal de l’edifici inclosos (forjats, bigues i suports), és suficient si: - arriba la classe indicada en les següents taules que representen el temps en minuts de resistència davant l’acció representada per la corba normalitzada temps-temperatura. - suporta dita acció durant el temps equivalent d’exposició al foc indicat en l’annex B. Taula 3.1 de resistència al foc suficient dels elements estructurals Us del sector d’incendi condiderat Vivienda unifamiliar Residencial vivienda, residencial públic, docent, administratiu Comercial, pública concurrència, hospitalari Aparcament (edifici d’ús exclusiu o situat sobre un altre) Aparcament (situat baix un altre ús distint) Plantes de soterrani Plantes sobre rasant, altura d’evacuació de l’edifici Menor o De 16 a 28 Més de igual 15 m m 28 m R 30 R 30 - - R 120 R 60 R 90 R 120 R 1203 R 90 R 120 R 180 R 90 R 90 R 90 R 1204 La resistència al foc suficient R dels elements estructurals d’un sol que separa sectors d’incendi és funció de l’ús del sector interior. Els elements estructurals de sols que no delimiten un sector d’incendis, sinó que estan continguts en éll, han de tenir almenys la resistència al foc suficient R que s’exigeixi per l’ús de dit sector. (1) (2) En viviendes unifamiliars agrupades o encastades, els elements que formen part de l’estructura comú tindran la resistència al foc exigible a edificis d’ús Residencial vivienda. (3) R 180 si l’altura d’evacuació de l’edifici excedeix de 28 m. (4) R 180 quan es tracti d’aparcaments robotitzats. Taula 3.2 de resistència al foc suficient dels elements estructurals de zones de risc especial integrades en els edificis Risc especial baix Risc especial mig Risc especial alt R 90 R 120 R 180 No serà inferir de l’estructura de la planta de l’edifici excepte quan la zona es trobi baix una coberta no prevista per evacuació i la qual fallida no suposi risc per l’estabilitat d’altres plantes ni per la compartimentació contra incendis, en qual cas pot ser R 30. (1) La resistència al foc suficient R dels elements estructurals d’un sol d’una zona de risc especial és funció de l’us de l’espai existent baix dit sol. L’estructura principal de les cobertes no previstes per ser utilitzades en l’evacuació dels ocupants i la qual altura d’evacuació respecta de la rasant exterior no excedeixi de 28 m, així com els elements que únicament sustentin dites cobertes, podran ser R 30 quan la seva fallida no pugui ocasionar danys greus als edificis o establiments pròxims, ni comprometre l’estabilitat d’altres plantes inferiors o la compartimentació dels sectors d’incendi. A tals efectes pot entendre’s com lleugera aquella coberta la qual càrrega permanent deguda únicament al seu tancament no excedeixi de 1 kN/m2. 4 Elements estructurals secundaris Els elements estructurals d’una escala protegida o d’un passadís protegit que estiguin continguts en el recinte d’aquests, seran com a mínim R-30. Quan es tracti d’escales especialment protegides no s’exigeix resistència al foc a els elements estructurals. Els elements estructurals el qual col·lapse davant l’acció directa de l’incendi no pugui ocasionar danys als ocupants, ni comprometre l’estabilitat global de l’estructura, l’evacuació o la compartimentació en sectors d’incendi del edifici, com pot ser el cas de petites entre plantes o de sols o escales de construcció lleugera, no precisen complir cap exigència de resistència al foc. Tot sol que, tenint en compte l’anterior, ha de garantir la resistència al foc R que s’estableix en la taula 3.1, ha de ser accessible al manco per una escala que garanteixi aquesta resistència o que sigui protegida. En el DB SI dins de la compartimentació, parla de locals i zones de risc especial, que es classifiquen conforme als graus de risc alt, mig i baix tenint en compte els diferents paràmetres de superfície, volum o potència. Les condicions de les zones de risc especial integrades en un edifici són les següents: Característiques Risc baix Risc mig Risc alt Resistència al foc d’una R 90 R 120 R 180 estructura portant Resistència al foc de parets i sòtils que EI 90 EI 120 EI 180 separen la zona del resta de l’edifici Portes de comunicació EI 45-C*5 EI 30-C5 EI 45-C5 amb la resta de l’edifici Màxim recorregut fins Menys o Menys o Menys o alguna sortida igual de 25 m igual de 25 m igual de 25 m * Indicatiu de tancament automàtic. Dins el DB SI, en l’apartat de compartimentació també parla de la relació al foc que han de tenir els elements constructius, decoratius i de mobiliari. És la següent taula: Situació de l’element Zones ocupables Passadissos i escales protegides Aparcaments i recintes de risc especial Espais ocults no estancs o que sent estancs puguin iniciar o propagar el foc De sòtils i parets C s2 d0 B s1 d0 B s1 d0 De sols EFL CFL s1 BFL s1 B s3 d0 BFL s2 IGNIFUGACIÓ La ignifugació és qualsevol tractament que rebaixa la ‘’classe’’ d’un material a efectes de la seva reacció al foc i millora el seu comportament davant el foc. Consisteix en incorporar a un material algun producte que millora la seva ‘’classe de reacció al foc’’. Exemple: un material de ‘’classe E’’, tractat amb productes el converteixo en material de ‘’classe C’’, per tant ja ignifugat. Quan un material ignifugat cremi ho farà de la mateixa forma que si no hagués estat ignifugat, és dir, emetrà la mateixa quantitat de calor, i la mateixa toxicitat en els gasos. - Ignifugació UNE-EN 13943: procediment mitjançant el qual es proporciona millor caràcter ignífug a un material o producte. Per caràcter ignífug s’entén com la propietat d’un material on la combustió amb flama queda retardada, suprimida o previnguda. Ignifugat és ‘’tractat amb un ignifugant’’. L’ignifugant és la substància afegida, o tractament aplicat per suprimir o retardar l’aparició de flames i/o reduir la seva velocitat de propagació.