TASCA 3 El Moviment Obrer PDF

TASCA 3 EL MOVIMENT OBRER  EL MOVIMENT OBRER Índex 1- Introducció: la societat industrial 2- Primeres manifestacions del Moviment Obrer 3- Ideologia del Moviment Obrer: El Socialisme 3.1-El Socialisme Utòpic 3.2-El Socialisme Revolucionari...

TASCA 3 EL MOVIMENT OBRER  EL MOVIMENT OBRER Índex 1- Introducció: la societat industrial 2- Primeres manifestacions del Moviment Obrer 3- Ideologia del Moviment Obrer: El Socialisme 3.1-El Socialisme Utòpic 3.2-El Socialisme Revolucionari 3.2.1-El Marxisme 3.2.2-L'Anarquisme 4- El Moviment Internacionalista 5.- El Sufragisme: el primer feminisme  1.- Introducció INTRODUCCIÓ: LA SOCIETAT INDUSTRIAL UNA SOCIETAT URBANA I DE CLASSES  1.- Introducció Amb la implantació de la Revolució Industrial (mecanització de la producció) en molt poc temps grans masses de població rural es desplacen cap a les ciutats per abastir a la industria de la ma d’obra necessària provocant un gran creixement de les ciutats mentre al camp la població disminuïa ràpidament. El desenvolupament (creixement) de les ciutats a Europa ens permet veure quines zones és van industrialitzar primer i quines ho van fer més tard.  1.- Introducció Les ciutats creixen molt ràpidament per la instal·lació de les industries i l’arribada de nova població procedent del camp. Les ciutats també ampliaran les seves funcions passant de ser centres administratius i comercials, a ser també, els grans centres de producció, intercanvi i distribució de la nova producció industrial.  1.- Introducció Les ciutats també seran el lloc on conviuran els nous grups socials: la burgesia i el proletariat. BURGESIA PROLETARIAT Dos grups socials que es diferenciaran per tenir o no la propietat dels mitjans de producció, i per tenir... unes condicions de vida i treball molt diferents.  1.- Introducció 3.2.- UNA NOVA ORGANITZACIÓ SOCIAL: LA SOCIETAT DE CLASSES La Revolució. Industrial portarà a una nova organització de la societat en classes Propietaris de les empreses industrials, comercials BURGESIA i financeres. Força de treball industrial i agrària. Treballen a canvi PROLETARIAT d’un jornal o salari. IGUALTAT CIVIL – DIFERÈNCIES ECONÒMIQUES  1.- Introducció LA BURGESIA Grup dominant en la societat Industrial. Són els propietaris dels Mitjans de Producció (Fàbriques...) També monopolitzen el poder polític (Nou Estat Liberal Burges) Gaudeixen de bones condicions de vida i de treball - Bones condicions de vida - Propietaris dels seus negocis. (alimentació, roba...) - Obtenen alts beneficis - Habitatges de Luxe, barris amb avingudes i enllumenat - Les dones no treballen i els nens reben educació i formació. - Bona formació cultural: Gaudeixen de les arts la música i la literatura Exploten al proletariat - Esperança de vida per sobre de la mitjana: Assistència Tenen clara consciencia de classe. És consideren mèdica i sanitaria. superiors als proletaris.  1.- Introducció LA BURGESIA  1.- Introducció EL PROLETARIAT Treballador que només és propietari de la seva capacitat de treballar. Pateixen dures condicions de vida i de treball - Males condicions de vida -Sous molt baixos. (alimentació, roba...) -Llargues jornades laborals (14 / 16 Hores) - Habitatges precaris, barris degradats -Males condicions de treball. (Inexistent o nul·la legislació laboral) - Analfabetisme (la majoria no te estudis) - Dones i nens també treballen amb sous més baixos - Treball infantil -Mortalitat alta (sense seguretat SON EXPLOTATS social) PER LA BURGESIA  1.- Introducció EL PROLETARIAT  1.- Introducció La Societat Industrial :  1.- Introducció La Societat Industrial :  1.- Introducció. CONCLUSIONS TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL NOU SISTEMA ECONÒMIC EL CAPITALISME NOVA SOCIETAT SOCIETAT URBANA SOCIETAT DE CLASSES Paral·lelament les anomenades revolucions burgeses generen una nova organització política: L’ESTAT LIBERAL BURGES Tot això configura una nova realitat: EL MÓN CONTEMPRANI BURGESIA: Ostenta el poder polític i PROLETARIAT: Força de treball Propietària dels Mitjans de Producció. treballaven a canvi d’un jornal o salari Les dures condicions de vida i treball que pateixen els obrers , mica en mica, els hi faran prendre consciencia de que ells, els proletaris, són un grup social diferent filmreel a la burgesia i de que aquest, els exploten. I és, quan passa això que s’inicia el... EL MOVIMENT OBRER  1.- Introducció TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Nou Sistema Econòmic ----> Capitalisme Nova Societat ----> Societat Urbana ----> Societat de Classes Paral·lelament les anomenades revolucions burgeses generen una nova organització política: L’ESTAT LIBERAL BURGES Tot això configura una nova realitat: EL MÓN CONTEMPRANI BURGESIA:Propietària dels Mitjans de PROLETARIAT: Força de treball Producció i Ostenta el poder polític treballaven a canvi d’un jornal o salari  1.- Introducció La Societat De Classes Propietaris de les empreses industrials, comercials Burgesia i financeres Proletariat Força de treball industrial i agrària, treballaven a canvi d’un jornal o salari. IGUALTAT CIVIL – DIFERÈNCIES ECONÒMIQUES PRIMERES MANIFESTACIONS DEL MOVIMENT OBRER  2.- Primeres manifestacions del Moviment Obrer PRIMERES MANIFESTACIONS DEL MOVIMENT OBRER Davant les desigualtats que la nova organització social va generar els obrers realitzaren un conjunt de lluites al llarg de tot el segle XIX i principis del segle XX per aconseguir millorar les seves condicions de vida i de treball. Primeres manifestacions El Ludisme Aquest moviment s’inicia a Gran Bretanya (1811-1816) i posteriorment s'estendrà pels tots els països on s’anava implantant la Industrialització (Alcoi en 1821 i Barcelona en 1835). El nom de Ludisme derivarà de la mítica figura del capità Ned Ludd. Una amenaça ludita “Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquestes detestables màquines esquiladores. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents que la destrueixi. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar-lo a vostè i d’incendiar la casa. “ Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812)  2.- Primeres manifestacions del Moviment Obrer El Ludisme Moviment reivindicatiu de caràcter violent que consisteix en la destrucció de les màquines, a les quals, els obres consideren les culpables de la seva situació. Era la manera que tenien de Són revoltes violentes i pressionar i desorganitzades que intimidar a els obrers realitzen en l'empresari defensa dels seu llocs davant d’un de treball. conflicte laboral  2.- Primeres manifestacions del Moviment Obrer Posteriorment els obrers comencen a organitzar-se i apareixen: Primeres Organitzacions obreres Societats que els obrers van crear per ajudar-se entre ells en cas Mútues de necessitat. (malaltia, atur, accident, mort...) Sovint eren secretes i clandestines. La llei prohibia l’associació. Associacions d’obrers legals d’un ofici creades per reivindicar Sindicats millores laborals: millors sous, menor jornada laboral, limitació treball infantil... Els primers sindicats es van crear a Anglaterra el 1824 ( Trade Unions) Primer eren per sector productius: Tèxtil, siderúrgic, miner, ferrocarril.... Desprès van adquirir caràcter nacional “Great Trade Unions”. Associació de varis sindicats que arribar a tenir 500.000 afiliats.  2.- Primeres manifestacions del Moviment Obrer Un dels principals instruments de lluita dels sindicats per aconseguir millores laborals va ser “la vaga”, és a dir, parar la producció per obligar als empresaris a negociar millores en les condicions de treball.  2.- Primeres manifestacions del Moviment Obrer El Cartisme Moviment obrer sorgit a Gran Bretanya en 1836 i durarà fins l’any 1842. El nom de Cartisme derivarà de la Carta del Poble en la que reivindiquen la participació política de la classe obrera Aquest moviment defensava la necessitat d'organitzar-se els obrers en un partit polític per a poder canviar les lleis i millorar les relacions socials. D'eixe mode, en 1836 un grup d'obrers va fundar la Working Men’s Association, responsable de redactar la Carta del Poble. En 1842 es va transformar en l'Associació Nacional de la Carta, el primer partit polític dels treballadors. Les seues reivindicacions consistien en el sufragi universal masculí i secret; la idèntica divisió dels districtes electorals; i la immunitat i un sou per als diputats. Van enviar una Carta al Parlament britànic amb les seues demandes, però aquesta va ser rebutjada. Encara que el cartisme no va aconseguir els seus objectius va permetre la conscienciació d'àmplies capes de treballadors i la consecució de la primera reducció de la jornada laboral a 10h en 1847 IDEOLOGIA DEL MOVIMENT OBRER : EL SOCIALISME  3.- Ideologia del Moviment Obrer: El Socialisme En la nova societat industrial una sèrie de pensadores van denunciar les desigualtats creades pel sistema capitalista i van proposar nous models d’organització social donant lloc a l’aparició d’una nova ideologia: El Socialisme és una nova ideologia que denuncia la misèria EL SOCIALISME dels obrers i les desigualtats provocades per la propietat privada dels mitjans de producció. Proposa la creació un nou model de societat sense propietat privada ni classes socials i basat en la igualtat, la solidaritat i la llibertat. ELS SOCIALISME UTÒPIC (1ª meitat s. XIX) Es desenvolupen dos corrents: EL SOCIALISME REVOLUCIONARI (2ª s. XIX) Aquests dos corrents es desenvoluparen successivament al llarg del segle XIX: En la primera meitat es desenvoluparà el socialisme utòpic i en la segona meitat el socialisme revolucionari. EL SOCIALISME UTÒPIC PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XIX  3.1.- El Socialisme Utòpic PRIMERA MEITAT SEL S. XIX: EL SOCIALISME UTÒPIC Durant la primera meitat del segle XIX un grup d’intel·lectuals amb preocupacions socials critiquen les desigualtats i misèria provocades pel capitalisme (atur, explotació, crisis...) i proposen nous models d’organització social, basats en la igualtat, la fraternitat i la llibertat i que reberen el nom de Socialistes Utòpics. ELS MÉS DESTAQUES FOREN: Étienne Cabet Dissenya el país d’ Icaria, un lloc on es realitza el somni comunista d’una igualtat social completa. Proposa la creació de Falansteris, comunitats de producció i Charles Fourier de consum on la propietat era col·lectiva. Homes, dones i infants compartien totes les tasques (pioner en el reconeixement de la igualtat de sexes) Robert Owen Creador de New Lamark i New Harmony. Defensa. 150px-Hw-fourier l'organització de cooperatives en què desapareixeria l'explotació i la millora de la societat i l’educació com a mitjà pel desenvolupament integral dels homes i les dones.  3.1.- El Socialisme Utòpic Robert Owen va ser el director de la fàbrica de teixits “Lamark” entre 1800 y 1825. Owen va transformar la vida dels treballadors d’aquesta industria tèxtil aplicant les seves idees: Va eliminar el treball dels menors, va eliminar els càstigs corporals i va proporcionar als treballadors habitatges dignes,, assistència sanitària gratuïta, menjar a preus assequibles i escoles on els nens i nenes dels treballadors rebien educació gratuïta i de qualitat. Boicotejat pels altres empresaris, Owen és veurà obligat a marxà a EEUU, on fundarà “New Harmony” donant continuïtat al seu projecte. EL SOCIALISME REVOLUCIONARI: MARXISME I ANARQUISME SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX  3.2.- El Socialisme Revolucionari EL SOCIALISME REVOLUCIONARI En desenvolupa en la 2ª meitat del segle XIX K. Marx i F. Engels publiquen “El Manifest Comunista” (1848)  3.2.- El Socialisme Revolucionari CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL SOCIALISME REVOLUCIONARI Volen superar el fracàs i les limitacions dels socialistes utòpics. Plantegen la necessitat de destruir l’ordre burgès i de crear-ne un de nou en el qual no existís la propietat privada ni les classes socials Consideren que la burgesia no cedirà voluntàriament i que el canvi social, haurà de ser producte d’una revolució protagonitzada pel propi proletariat. EL MARXISME (Karl Marx, F. Engels) Dues vies per fer la revolució: EL ANARQUISME (Bakunin, Kropotkin)  3.2.1.- El Marxisme EL MARXISME Pren el nom de l'alemany Karl Marx que, juntament amb Friedrich Engels són les figures principals. Junts van elaborar una teoría per transformar la seva societat: el socialisme científic o comunisme. “Els filòsofs no han fet més que interpretar el món, del que es tracta és de transformar-lo” Les dues obres principals on es recull aquesta teoria son: el Manifest Comunista publicat conjuntament a Londres el 1848 i El capital publicat per Marx al 1867. El Manifest Comunista publicat per Marx i Engels en 1848, va ser la primera formulació de la doctrina marxista.  3.2.1.- El Marxisme PRINCIPIS IDEOLÒGICS DEL MARXISME LA LLUITA DE CLASSES COM A MOTOR DE LA HISTÒRIA. Una ANÀLISI anàlisi del passat, de la història, com una lluita de classes DEL permanent, com un antagonisme entre els opressors i els PASSAT oprimits, que constituïa el motor del desenvolupament històric. Segons els marxistes, l'oposició o enfrontament entre classes caracteritza les etapes de la Història: esclavisme, feudalisme i capitalisme. (DIAPOSITIVA) CRÍTICA DEL CAPITALISME. Marx denunciava la propietat CRÍTICA privada dels mitjans de producció i l'explotació del treball DEL assalariat, del qual s'apropia el capitalista amb els beneficis PRESENT que genera. (DIAPOSITIVA) LA DICTADURA DEL PROLETARIAT I EL COMUNISME. La proposta d'una nova societat comunista. Per això, calia que els treballadors feren la Revolució prengueren el poder polític al qual PROPOSTA seguiria un període transitori, la dictadura del proletariat, que DE FUTUR eliminaria la propietat privada i la substituiria per formes de propietat socialitzada. Això portaria, en una segona fase, a la desaparició de les classes i a la constitució d'una societat igualitària, el comunisme. (DIAPOSITIVA)  3.2.1.- El Marxisme ANÀLISI DEL PASSAT Per al marxisme el motor de la història és la lluita de classes, és a dir, l’enfrontament entre opressors i oprimits a causa de la possessió dels mitjans de producció. Segons aquesta visió des de que s’abandonà el comunisme primitiu de la Prehistòria, en el que la producció i el consum eren col·lectius, al llarg de la història s’han succeït tres modes de producció, en el que es mostrava eixa lluita de classes: l’Esclavisme (homes lliures i esclaus), el Feudalisme (senyors i serfs) i el Capitalisme (burgesos i proletaris)  3.2.1.- El Marxisme CRÍTICA DEL PRESENT En el seu llibre “El Capital” Marx analitza el sistema de producció capitalista i explica que l'explotació burgesa és inherent al capitalisme, ja que el treball de l'obrer genera una plusvàlua o benefici superior al salari que percep. Part dels guanys que genera l’obrer amb el seu treball, i dels Plusvàlua quals s’apropia el capitalista. Aquesta apropiació indeguda d’una part del benefici produït i no retribuït, pel treball de l’obrer provoca l’enriquiment dels empresaris i per tant les desigualtats socials. Aquesta situació injusta portarà, segons Marx a un enfrontament Inevitable entre la burgesia i el proletariat.  3.2.1.- El Marxisme PROPOSTA DE FUTUR Per posar fi a l’explotació capitalista, i acabar amb les desigualtats que aquest sistema provoca Marx proclama la necessitat de que el proletariat realitzi una revolució. Els obrers aconseguirien el poder polític per organitzar Dictadura del un Estat obrer al servei dels treballadors mitjançant l’establiment de la... proletariat Fase de transició, durant la qual s’abolirà la propietat privada, se socialitzaran els mitjans de producció. ( Passaran a ser propietat de tota la societat) Amb la desaparició de la Propietat Privada dels SOCIETAT mitjans de producció, no hi hauria classes, ni COMUNISTA desigualtats socials.. Una societat sense propietat privada, sense desigualtats I sense classes, en la qual, cada membre rebria segons les seves necessitats i aportaria segons les seves capacitats. La Dictadura del proletariat “El primer pas de la revolució obrera serà la conquesta del poder pel proletariat. Un cop al poder, el proletariat anirà desposseint de mica en mica la burgesia de tot el capital i de totes les seves altres propietats, que passaran a mans de l’Estat. “ Karl Marx i Friedrich Engels, Manifest Comunista (1848)  3.2.2.- L’Anarquisme L’ANARQUISME Anarquisme “Absència de poder” significa L’anarquisme no presenta una teoria tant elaborada com el marxisme. En més aviat un conjunt de teories i moviments per oposar-se i abolir (eliminar) tota classe de govern o autoritat PRINCIPALS PENSADORS: Com a precursor cal destacar la figura de Proudhon, autor de la cèlebre frase: “ La propietat privada és un robatori” Els dos màxims representants seràn: Bakunin i Kropotkin. PRINCIPI BÀSIC Tots els corrents anarquistes criticaven la societat capitalista i proposaven un model alternatiu basat en l'absència d'autoritat Pierre J. Proudhon Mikhail Bakunin Piotr Kropotkin  3.2.2.- L’Anarquisme ALTRES PRINCIPIS DE L’ANARQUISME Rebuig de la societat Rebuig de l’autoritat i negació de capitalista basada en la l’Estat, al que consideren una propietat privada i en forma d’opressió per a la l’explotació dels treballadors llibertat humana. Defensa de la propietat Proposen la seva destrucció i col·lectiva dels mitjans de substitució per comunes producció federades lliurement. Els oprimits s’alçarien de manera espontània contra la seva explotació (La revolució no hauria d’estar dirigida per cap partit, sinó per l’alçament espontani del poble). Creant una societat igualitària, basada en la lliure federació de comunes. “Tots els béns serien col·lectivitzats, creant-se cooperatives de producció i consum“ “L’Estat seria destruït.” “La nova societat no tindria propietat privada, ni classes, ni jerarquies. (ni Déu, ni Estat, ni amo). L’Anarquisme segons Kropotkin “Nosaltres volem la llibertat Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si. Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat.” Declaració de Kropotkin davant un tribunal de justícia (1883)  3.2.2.- L’Anarquisme En síntesi, el que els pensadors anarquistes proposen és: Un model alternatiu de Societat Sense autoritat ni jerarquies sense propietat privada ni classes -Rebuig a l’acció política (no als partits) -Defensen la Col·lectivització de tots els -Defensen l’espontaneïtat revolucionària béns i la creació de cooperatives de de les masses per a destruir l’Estat i producció i consum la lliure associació acabar amb l’explotació capitalista. entre elles ( Federalisme) Els principis bàsics de l’Anarquisme són: la llibertat individual, la solidaritat social, la crítica a la propietat privada, la defensa de la propietat col·lectiva i l'oposició a tota mena d'organització jeràrquica (religiosa, política, estatal). I el seu objectiu és aconseguir una societat lliure i igualitària (sense jerarquies, sense propietat privada, sense explotació ni classes socials).  3.2.2.- L’Anarquisme L’ANARQUISME Anarquisme “Absència de poder” significa L’anarquisme no presenta una teoria tant elaborada com el marxisme. En més aviat un conjunt de teories i moviments per oposar-se i abolir (eliminar) tota classe de govern o autoritat PRINCIPALS PENSADORS: Com a precursor cal destacar la figura de Proudhon, autor de la cèlebre frase: “ La propietat privada és un robatori” Els dos màxims representants seràn: Bakunin i Kropotkin. PRINCIPI BÀSIC Creença en la capacitat dels individus per establir una societat igualitària, partint de la seva llibertat i responsabilitat individual. Pierre J. Proudhon Mikhail Bakunin Piotr Kropotkin  3.2.2.- L’Anarquisme Dins l’Anarquisme podem diferenciar dues tendències: ANARCOCOMUNISME ANARCOSINDICALISME (KOPROTKIN) (BAKUNIN) S'oposava a qualsevol forma Partidaris de la creació de sindicats d'organització i propugnava l'acció anarquistes. Defensen l’acció sindical violenta de menuts grups contra la com a mitjà per millorar la condició dels societat burgesa. “la propaganda pel obrers i impulsar la revolució social. fet” l’acció col·lectiva revolucionaria defensava l'apoliticisme (els obrers no contra els Pilars dels capitalisme (la havien de votar en les eleccions burgesia, L’exèrcit, l’Estat i burgeses) i propugnava la vaga general l'Església.) com a instrument revolucionari. es_cnt  El Socialisme Revolucionari: Marxistes i Anarquistes. MARXISTES I ANARQUISTES: ELEMENTS COMUNS I DIFERÈNCIES (S. XIX) ELEMENTS COMUNS - Ideologia anticapitalista i socialista - Revolucionaris - Internacionalistes (AIT) DIFERENCIES Marxistes Anarquistes - A favor de l’organització i de la - Contraris a l’organització i a la participació en la vida política. participació política. -Revolució política: Prendre el - Revolució social: Destruir l’Estat poder com a primer pas per i tota forma de poder com a únic transformar la societat. pas per transformar la societat. EL MOVIMENT INTERNACIONALISTA ( AIT )  4.- El Moviment Internacionalista: La AIT EL MOVIMENT INTERNACIONALISTE (AIT) Tot i les diferencies entre Marxistes i Anarquistes de com dur a terme la Revolució Obrera; tots dos defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme, És a dir, tots dos són partidaris de crear una organització que mobilitzés els obrers de tots els països. Les paraules que Marx havia escrit en el Manifest Comunista” van servir de consigna: “Proletaris del món, uniu-vos” Així, a Londres, el 1864 es funda: L’Associació Internacional de Treballadors ( AIT)  4.- El Moviment Internacionalista: La AIT PRIMERA INTERNACIONAL ( AIT ) S’organitza en seccions nacionals (representants dels obrers dels diferents països) coordinats per un Consell General presidit per Marx. En els Estatuts ( normes bàsiques) es proclama que l’emancipació de la classe obrera l'havien de realitzar els propis treballadors, conquistant el poder polític S’acordà: impulsar les vagues i mobilitzacions obreres per reduir la jornada laboral, suprimir el treball infantil i millorar les condicions laborals de la dona. Esta formada per obrers tant d'ideologia marxista com anarquista. Dissolució 1876 (NY) Les diferències ideològiques entre Anarquistes i marxistes, i especialment l’enemistat entre els líders de les dues tendències (Marx i Bakunin) donen lloc a diferències que la fan inviable, provocant la seva dissolució al 1876.  4.- El Moviment Internacionalista: La AIT “Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf complet de la igualtat econòmica i social, però dins de l’Estat; per mitjà de la dictadura d’un govern provisional, molt fort i, per dir-ho d’alguna manera, despòtic, és a dir, negant la llibertat. El seu ideal econòmic és l’ Estat convertit en l’únic propietari de la terra i del capital. Nosaltres volem aquest mateix triomf de la igualtat econòmica i social, però per l’abolició de l’Estat. Volem la reconstrucció de la societat i la construcció de la unitat humana, no de dalt a baix i per mitjà d’una autoritat, sinó de baix a dalt, a través de la federació lliure d’associacions obreres de tot tipus, emancipades del jou de l’Estat.” Bakunin, 1872  4.- El Moviment Internacionalista: La AIT Autonomia de les seccions, lliure federació dels grups autònoms, antiautoritat, anarquia, heus aquí unes frases que són pròpies d’un grup de desclassats, sense carrera ni sortida, que conspiren a l’interior de la internacional per tal d’imposar-hi el programa del senyor Bakunin. Les seues frases no són sinò una maniobra per... desorganitzar la internacional. Karl Marx , 1873  4.- El Moviment Internacionalista: La AIT Un altre fet que contribuí a la fi de la internacional va ser la “Comuna de Paris” de qual la AIT, va ser acusada de ser la instigadora. LA COMUNA DE PARIS (1871) La Comuna de París fou la primera experiència històrica d’un govern obrer. Es va constituir aprofitant un buit de poder creat per la marxa a Versalles del govern, després de la derrota de França en la guerra contra Prussià per negociar la rendició. Durant dos mesos una assemblea comunal formada per diversos grups representants del poble de Paris van governar aplicant un programa revolucionari: - Eliminen la propietat privada de les empreses i van organitzar els obrers en cooperatives de producció. - Van suprimir el treball nocturn no imprescindible - Van establir dret de reunió i llibertat de premsa - Van separar l'Església de l’Estat - Van prohibir el treball infantil i van establir l’ensenyament obligatori i gratuït...  4.- El Moviment Internacionalista: La AIT Veient el que estava succeint a Paris, El maig de 1871, el govern francès i prussià reunits a Versalles, es van unir i van entrar a París per esclafar el moviment, amb una violència inusitada i realitzant una ferotge i sanguinària repressió. No obstant, la Comuna es convertirà per sempre més en: “El símbol de la construcció d’un Estat al servei de la classe obrera”  4.- El Moviment Internacionalista: La AIT Repressió contra la AIT Desprès dels fets de La Comuna de París la AIT va ser declarada “fora de la llei” i els seus membres perseguits Llei contra la internacional. Març de 1872 1r.- Tota associació internacional que sota qualsevol denominació i especialment sota la d’Associació Internacional de Treballadors tingui per principi l’abolició de la propietat, de la família, de la pàtria, de la religió, constituirà, pel sol fet de la seva existència, un atemptat contra la pau pública. 2.- Tot francès que s’afiliï a l’AIT o doni mostres de simpatia envers aquesta associació o envers qualsevol altra que professi els mateixos principis serà castigat amb presó de tres mesos a dos anys i amb una multa De 50 a 1000 francs. A més, se’l podrà privar de tots els seus drets cívics, civils i de família...  4.-El Moviment Internacionalista ( AIT LA SEGONA INTERNACIONAL (1889 – 1916) Es va crear a París al 1889 commemorant el centenari de la Revolució Francesa. Ideològicament més homogènia. Està formada sols per partits polítics socialistes que acceptaven la legalitat democràtica (els anarquistes no hi són acceptats) Reclamà millorar la protecció dels treballadors, la jornada laboral de 8 hores i la prohibició del treball infantil Va tenir una gran repercussió, creant alguns dels principals símbols del moviment obrer com: El Primer de Maig (dia del treballador) Jornada amb un fort caràcter reivindicatiu. “La Internacional” (Himne obrer) La segona Internacional establí principis que serviran de guia al socialisme al llarg del segle XX: Defensa i extensió de la democràcia, la presa pacífica del poder polític, i la fi de discriminació sexual... PER QUÈ ES VA TRIAR EL 1R DE MAIG COM A DIA MUNDIAL DE LA LLUITA OBRERA? L'any 1889, la Segona Internacional va declarar el Primer de Maig com a jornada reivindicativa. En homenatge als Màrtirs de Chicago, un grup de sindicalistes que van ser executats per la seua participació en una vaga que es va iniciar l'1 de maig del 1886 i es va estendre pels Estats Units amb la finalitat d'aconseguir la jornada laboral de huit hores.  L’Evolució el Moviment Obrer (1870-1914) EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER: 1870-1914 En paral·lel al desenvolupament de les internacionals en el moviment obrer es donaren importants canvis a partir del anys 80 del segle XIX: Es produeix un fort creixement del nombre d’obrers provocat per continuo desenvolupament de la industrialització la qual cosa va augmentar la força dels sindicats, Els sindicats aconseguiren imposar la pràctica de la negociació col·lectiva amb els patrons, i així millorar els salaris i les condicions laborals dels obrers.  L’Evolució el Moviment Obrer (1870-1914) També recollint les recomanacions de la 1ª Internacional, es van crear el primers partits polítics obrers. Aquest partits eren d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista. El més important d’aquest partits fou el SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany), el qual, a curt termini volia aconseguir reformes polítiques i socials per mitjà de la lluita parlamentària, però, que a llarg termini no renunciava a l’ideal revolucionari d’implantar una societat socialista, sense propietat privada ni classes socials. El SPD també es va fomentar la creació de sindicats nacionals, els quals s’encarregaven de realitzar l’acció reivindicativa, mentre el partit realitzava l’acció política al parlament. El SPD es va convertir en el punt de referència per tots el partits polítics i sindicats obrers de la resta d’Europa.  L’Evolució el Moviment Obrer (1870-1914) La pressió dels obrers a través dels partits polítics socialistes als parlaments i dels sindicats al carrer van fer possible les primeres legislacions laborals al seu favor. filmreel - L’edat mínima per treballar es fixà en 12 anys. filmreel - La Jornada laboral s’establí en 10 hores diàries. -A finals del segle XIX es prohibí el treball femení nocturn i es va establir el repòs obligatori després del part - S’establiren les assegurances obligatòries en cas de malaltia, accident, invalidesa i vellesa. (entre finals del XIX i principis del XX )  EL SUFRAGISME: EL PRIMER FEMINISME  5.- El sufragisme: el primer feminisme Aquest cartell fa una comparació entre les dones i els presos i malalts mentals, que tampoc tenien dret a vot. Convidava a reflexionar si les dones han de ser classificades, doncs, dins d'aquest grup, i mostra una dona tancada amb aquests presos i malalts, intentant trobar la clau per eixir. Les dones sufragistes reclamaven que eren iguals que els homes i que mereixien tenir els mateixos drets, perquè eren completament capaces d'escollir per si mateixes aquells que volien que foren els seus representants. Les dones sufragistes reclamaven que eren iguals que els homes i que mereixien tenir els mateixos drets, perquè eren completament capaces d'escollir per si mateixes aquells que volien que foren els seus representants.  5.- El sufragisme: el primer feminisme Seneca Falls (1848) Primer document col·lectiu del feminisme nord-americà que criticava la discriminació de la dona, reclamava la igualtat de gènere i el dret al vot.  5.- El sufragisme: el primer feminisme Tant les sufragistes com les suffragettes reclamaven el sufragi femení. Tant les sufragistes com les suffragettes reclamaven el sufragi femení. Sufragistes La líder Millicent Garret Fawcett, que fundà a Gran Bretanya la Unió Nacional de Societats Sufragistes (NUWSS) VOT FEMENÍ VOT FEMENÍ Tàctica de lobby parlamentari (grup d’influència dins del parlament) Campanyes propagandístiques, mítings i grans manifestacions de protesta Tenien el suport d'uns certs grups d'homes. Volien demostrar al món que podien aconseguir les seues reivindicacions sense recórrer a la violència o “fer coses estúpides” com han fet els homes.  5.- El sufragisme: el primer feminisme Tant les sufragistes com les suffragettes reclamaven el sufragi femení. Tant les sufragistes com les suffragettes reclamaven el sufragi femení. Suffragettes La líder Emmeline Pankhurst, de la Unió Social i Política de les Dones (WSPU), suffragettes o militants VOT FEMENÍ VOT FEMENÍ Moviment més radical i exclusivament de dones Defensava l'acció per damunt de les paraules i el fet que l'única manera d'aconseguir algun resultat era cridar l'atenció de l'opinió pública a qualsevol preu i interessar- la per aquesta qüestió per a pressionar al Govern. Duien a terme actuacions violentes com interrompre mítings, incendiar comerços, encadenar-se a edificis, etc. i fins i tot col·locar bombes. Creia que la condició de la dona era tan desastrosa que qualsevol mitjà, per violent que fora, era justificat per a aconseguir els seus objectius.