La Revolució Francesa i l'Imperi (PDF)

La Revolució Francesa i l’Imperi Per què la Revolució Francesa suposa l’inici de l’edat contemporànea?  REVOLUCIÓ FRANCESA (1789) CONTEXT HISTÒRIC -Què és la Revolució Francesa? 2 -Quan? On? -Quins canvis va suposar? SONG: VIVA LA VIDA COLDPLAY https://www.youtube.com/watc...

La Revolució Francesa i l’Imperi Per què la Revolució Francesa suposa l’inici de l’edat contemporànea?  REVOLUCIÓ FRANCESA (1789) CONTEXT HISTÒRIC -Què és la Revolució Francesa? 2 -Quan? On? -Quins canvis va suposar? SONG: VIVA LA VIDA COLDPLAY https://www.youtube.com/watch?v=jrP8lrB2BCE&t=15s La Revolució Francesa  Causes de la Revolució 1. 1788:Malestar en diferents sectors del Tercer Estat: ✓ Llauradors: precarietat per les males collites i l’augment de les rendes senyorials. Protestes i negativa a pagar. ✓ Classes populars urbanes: escassetat, augment de preus, atur. Motins. ✓ Burgesia: es veu exclosa dels càrrecs polítics i amb trabes econòmiques. Reclama llibertat econòmica i una política més representativa. 2. Crisi financera: grans despeses de l’Estat i de la cort. Dèficit. Era necessària una reforma fiscal: privilegiats paguen impostos. Oposició de la noblesa=exigeix convocatòria dels Estats Generals. 3. Influència de les idees il·lustrades. 4. Existència del model polític anglès i nord-americà. **ACTIVITATS 23 I 24  L’aristocràcia es nega a pagar impostos i exigeix al rei convocar els Estats Generals: 1. Institució per fer reforma fiscal i buscar suport a les seves decisions, però estava obligat a escoltar les queixes dels estaments. 2. Cada estament es reunia i discutia per separat. 3. Cada estament disposava d’un sol vot. - Maig 1789 a Versalles, el rei convoca els Estats Generals. - Els representants del 3r Estat (els burgesos il·lustrats): els va donar l’oportunitat d’organitzar-se i preparar les seves queixes i propostes. Presenten els “Cahiers de doléances”→QUADERNS DE QUEIXES. Idea de fons: sobirania nacional; els diputats dels Estats Generals representaven la voluntat de la nació - Reclamen el vot per persona, no per estament. - Pamflet de l’abat Sieyés: Què és el tercer estat? On defensa una societat sense privilegis i amb reformes il·lustrades. -3r Estat proposa: deliberació conjunta i vot per persona. - NEGATIVA de la noblesa i el clergat. REVOLTA: - 20 juny, el Tercer Estat (burgesos i alguns il·lustrats), reunits en un pavelló de París (Jéu de Paume) es van erigir en representants de la nació: Assemblea Nacional. Fan el compromís d’elaborar una Constitució que expresse la sobirania nacional. - El rei va concentrar tropes a París. REVOLTA POPULAR A PARÍS: -14 de juliol 1789: les classes populars protagonitzen la presa de la Bastilla: van agafar armes i van defensar per la força el procés revolucionari. - Revolució es va estendre al camp en forma de revolta antisenyorial: Gran Por.  ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA NOM ETAPA CRONOLOGIA PRINCIPALS FETS MESURES PROTAGONISTES Activitat 4ESO  LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1790-1792) 1. L’Assemblea Nacional pren una sèrie de mesures per desmantellar l`Antic Règim: - abolició del privilegis i drets feudals de noblesa i clero. - 26 d’agost: la Declaració de Drets de l’home i del ciutadà: ciutadans lliures i iguals davant la llei. ( Reconeixia drets inalienables: llibertat de pensament, igualtat jurídica,dret a la propietat, seguretat...). Reformes per posar fi a l’AR: - - Constitució Civil del Clero:l’Església sotmesa a l’estat. Expropiació de béns (béns nacionals). - Llibertat econòmica: crear empreses, posar preus, etc -Supressió dels privilegis feudals: títols nobiliaris, etc. 2. L’Assamblea Nacional es constitueix en Assemblea Constituent: redactar Constitució: lleis per implantar el liberalisme econòmic i polític.: Constitució, 1791: a) Monarquia parlamentària i constitucional. b) Separació de poders c) Sufragi censatari: només tenen drets a vot els ciutadans actius amb una renda determinada.  CONSTITUCIÓ 1791: a) Monarquia parlamentària i constitucional. b) Separació de poders c) Sufragi censatari d) Declaració drets e) Sobirania nacional f) Noves lleis g) Creació de la Guàrdia Nacional (per defensar-se dels absolutistes) h) Desamortització dels béns de l'Església (crisi financera). i) Separació Església i Estat https://edubook.vicensvives.com/b/section/bf190b70-d120-490d-95b9- fcdf5431b2e1/video/2fbbad1e-4565-49f5-b457-518b83b68fde  CAIGUDA DE LA MONARQUIA: -problemes a les ciutats: escassetat, alça de preus moviment dels sans-culottes -aparició dels clubs patriòtics (aparició dels jacobins /girondins amb punts de vista diferents) -Detenció del rei a Varennes->Palau de les Tulleries. -l’Assemblea declara la guerra contra Austria (focus de la contrarrevolució) i Prússia - sans-culottes: insurrecció: assalt Palau Tulleries, 1792. Detenen el monarca i la familia reial. *Convocatòria de noves eleccions amb sufragi universal masculí.  La República (1792-94). 20 de setembre 1792: abolició de la monarquia i proclamació de la República per part del nou govern, la Convenció Nacional. Etapa girondina (1792-1793) Inici procés judicial contra el rei (diferents postures girondins/jacobins) 21 gener 1793: execució del rei i la reina. - Monarques europeus fan una coalició contra França. - Revoltes contrarrevolucionàries: La Vendé: insurrecció de camperols. - Juny 1793: els jacobins formen nou Execució de Luis XVI, 21 de gener de 1793 govern (Robespierre), més radicals.  L’etapa jacobina(1793-94). - Suport dels sans-culottes - Nova Constitució, 1793: sobirania nacional, sufragi universal, drets socials - Democràcia social i reformes socials: Llei de Màximum - Època del terror: - Comitè de Salvació Pública. - Llei de sospitosos. - Execucions dels antirrevolucionaris (Guillotina) M. Robespierre - Lleva en massa: exèrcit per fer front a l’atac enemic. - Prohibició del culte religiós. - Estiu 1794: revoltes interiors sufocades i “Si la virtut és la font del govern popular en temps de pau, la font d’aquest govern durant l’exèrcit francès s’imposa a la coalició una revolució és la virtut combinada amb el estrangera. terror: virtut sense la qual el terror és - El Terror provoca una gran oposició al destructiu, terror sense el qual la virtut és govern dictatorial. impotent. El Terror no és més que justícia, ràpida, severa i inflexible; és, doncs, una - Juliol 1794: cop d’Estat de Termidor que emanació de la virtut; no és pas un principi diferent sinó més aviat una conseqüència del provoca el derrocament i l’execució de principi general de la democràcia, aplicat als Robespierre i dels seus aliats. més peremptoris desitjos del país. (...) En una revolució, el govern és el despotisme de la llibertat contra la tirania.” Discurs, febrer 1794  4ESO Republica conservadora: EL DIRECTORI (1794-1799) - Burgesia conservadora. - Nova Constitució, 1795: sufragi censatari, restricció de llibertats. - Deroga les lleis anteriors dels jacobins. “Terror blanc” - Retorn dels exiliats. - Inestabilitat política. Oposició de l’aristocràcia i les classes populars. - Crisi econòmica i social; guerra contra potències estrangeres... Napoleó Bonaparte comença a destacar. És un jove general victoriós. Exèrcit guanya prestigi i sembla l’única institució que pot assegurar l’ordre i la defensa nacional. 1799: Napoleó protagonitza un cop d’Estat que posa fi al Directori i neix el Consolat (1799-1804). RESUM: línia del temps  Napoleó Bonaparte (1799-1814) Del Consolat a l’Imperi. 1r EL CONSOLAT: Govern format per 3 cònsols. Poder personal de Napoleó. Constitució 1799 1802: Napoleó es anomenat cònsol vitalici. 2n L’ IMPERI: 1804: Napoleó es proclamà emperador. Què va significar el seu mandat? Augment del seu poder personal Restricció de lliberats Creació d’un Estat centralitzat Mesures revolucionaries en sentit moderat Nou Codi Civil, reforma administració, sist. educatiu, supressió privilegis.. Importància dels negocis i els mèrits -> fortuna de la burgesia: principi de riquesa personal. Consolida els principals valors burgesos de la revol. Francesa en sentit moderat. Pàg. 19 Act. 47 https://www.youtube.com/watch?v=849uunWs-_4&t=236s Projecte i Cronologia del domini sobre Europa: Control de territoris fins 1812 1812: fracàs a Rússia + dificultats en la guerra a Espanya 1813: formació d’una gran coalició europea en contra de Napoleó. 1814: destitució de Napoleó → illa Elba retorn: Cent Dies 1815: derrota de Waterloo →illa S.Elena Domini d’Europa  http://www.buxaweb.cat/ dossiers/revolucionslibera ls.htm Per què la Revolució Francesa suposa l’inici de l’edat contemporànea?  Comentari d’un text històric. Classificació - 1. Classificació del text - A. Tipus de text i de font. - B. Enquadrament espai-temporal - C. Autor o autors - D. Finalitat - E. Destinataris  Comentari d’un text històric. Classificació 1.Fonts ESCRITES o TEXTUALS: Són les fonts més habituals. Poden ser primàries o secundàries. Fonts primàries: - Elaborades pràcticament al mateix temps que els esdeveniments que volem conèixer. - Arriben a nosaltres sense ser transformades, tal com van ser fetes en el seu moment. Són testimonis de primera mà contemporanis als fets: lleis, tractats, memòries, censos de població, articles de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana... Fonts secundàries: elaboren a partir de les Fonts primàries: els manuals, llibres de text, articles, els estudis científics i articles de revistes especialitzades... També són fonts secundàries els gràfics i els mapes temàtics realitzats amb dades primàries.  B. ENQUADRAMENT ESPAI-TEMPORAL (circumstàncies en què va ser escrit el text) Si està datat hem de relacionar la data amb algun fet històric important o amb un període rellevant que tinga a veure amb el contingut del text. - Es tracta de posar el text en el seu context històric, però no cal explicar-lo. C. AUTOR. - Cal assenyalar si es un autor individual o col·lectiu. - Si l'autor és individual fer una breu biogràfica que aporte tot el que siga d'interès per comprendre millor el text (data del naixement i mort, origenn social, principals activitats realitzades al llarg de la seva vida, la seva ideologia, obres importants que va escriure) - Si l'autor és col·lectiu (Assemblea legislativa, partit polític, sessió de les Corts...) , és a dir ,comentar tot el que clarifique la significació històrica del text. D. FINALITAT. - Objectius pels que es va redactar el text. El propòsit que tenia l'autor en redactar el document. E. DESTINATARI. Destinació del text: privat o públic. En aquest últim cas pot ser un grup concret de persones, una comunitat local, nacional, internacional... ACTIVITAS DE FINAL DE TEMA: -PÀG. 28: 72, 73, 74