La Revolució Francesa i l'Imperi PDF

La Revolució Francesa i l'Imperi La Crisi de l’Antic Règim L’Antic Règim és un sistema polític, social i econòmic que es trenca amb la Revolució Francesa. Estaments i Privilegiats Aquest sistema es caracteritzava per una estructura piramidal basada en estaments, on els privilegiats eren la noble...

La Revolució Francesa i l'Imperi La Crisi de l’Antic Règim L’Antic Règim és un sistema polític, social i econòmic que es trenca amb la Revolució Francesa. Estaments i Privilegiats Aquest sistema es caracteritzava per una estructura piramidal basada en estaments, on els privilegiats eren la noblesa i el clergat, que tenien la major part de les terres, drets, i cobraven rendes i impostos. En canvi, el Tercer Estat, compost per pagesos, classes urbanes i la burgesia, no tenia drets i era qui suportava la càrrega fiscal. Aspecte Econòmic i Demogràfic La principal font de riquesa era l'agricultura, però era poc productiva i tècnicament endarrerida. Les terres eren vinculades (senyoriu), és a dir, que pertanyien a la noblesa, al clergat i a la corona, que imposaven normes i es beneficiaven de prestacions laborals. A més, la població estava estancada a causa d'una alta mortalitat i una esperança de vida baixa, amb problemes de subalimentació i crisis de subsistència. L’Impuls de la Burgesia Urbana La burgesia urbana era la classe alta del Tercer Estat. Tenia riquesa, però no gaudia de drets polítics. Va començar a reclamar canvis i llibertat econòmica, així com canvis estructurals per augmentar la productivitat agrícola i impulsar el comerç i la manufactura. No obstant això, es trobaven limitats per la legislació estatal i els gremis. Monarquia Absoluta i la Il·lustració L'absolutisme és un sistema de govern en què el rei té poder total, sense estar limitat per lleis o altres autoritats. El monarca controlava la política exterior, redactava lleis, administrava justícia i nomenava magistrats, exercint un poder arbitrari. Tot i això, els privilegiats tenien drets i poders que limitaven el rei, i el parlament podia crear impostos i ratificar nous monarques. En contraposició, el moviment intel·lectual que defensava la llibertat, la igualtat i l'ús de la raó criticava l'absolutisme. Promovia els drets individuals i la separació de poders. Aquest moviment proposava un poder legislatiu separat de l'executiu i garantitzava els drets de les persones, la llibertat de pensament i el respecte a idees diferents. Pensadors com John Locke, Montesquieu i Diderot van ser destacats en aquest corrent. Les reformes econòmiques i administratives inspirades per la Il·lustració, però sense canviar l’Antic Règim, es van conèixer com a Despotisme Il·lustrat. Causes de la Revolució  1. Crisi Econòmica: Augment de les rendes senyorials i males collites. 2. Crisi Política: Expansió de les idees il·lustrades i reclamacions de la burgesia. 3. Crisi Financera: Situació financera desastrosa i augment d'impostos. La Monarquía Constitucional (1790-1792) Entre 1790 i 1792, França va intentar establir una monarquia constitucional, on el rei compartia el poder amb una Assemblea Legislativa i el seu poder quedava limitat per la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Les tensions polítiques i socials van provocar la caiguda d'aquesta monarquia. Molts privilegiats van marxar a Àustria per organitzar-se contra la revolució, i el rei Lluís XVI va ser arrestat a Varennes el 1791 quan intentava escapar. Amb la formació de clubs polítics com els jacobins i els girondins, França es va polaritzar. Els girondins volien consolidar els guanys de la revolució, mentre que els jacobins defensaven reformes més radicals. La derrota de l’exèrcit austríac i la proclamació de la República el 1792 van ser moments decisius. Àustria va declarar la guerra a França, i es van convocar eleccions per sufragi universal, conduint a la proclamació de la República després de la reunió de la nova Convenció Nacional. Constitució del 1789 La Constitució de 1789 va ser un pas decisiu en la Revolució Francesa. Va substituir l'Estat General, l'assemblea representativa de l'Antic Règim, per l'Assemblea Nacional, que es va convertir en l'òrgan legislatiu del nou sistema polític. Aquesta assemblea tenia el poder de votar lleis i controlar el govern, establint la igualtat de drets, la llibertat individual i la sobirania nacional, posant fi a l'absolutisme. La presa de la Bastilla el 14 de juliol de 1789 es considera l'inici simbòlic de la revolució. La nova constitució va establir la separació de poders entre l'executiu, el legislatiu i el judicial, garantint que ningú tingués un poder absolut. Durant aquest període, la Gran Por va ser un moment d'inseguretat i violència que va reflectir les tensions socials a França. La República Girondina (1792-1793) Durant la República Girondina, França va viure moments dramàtics, com l'execució de Lluís XVI i la guerra civil. Els girondins, un grup moderat liderat per Brissot, creien que la revolució ja havia aconseguit els seus objectius. Volien estabilitzar el país, derrotar els seus enemics i expandir les idees revolucionàries a Europa, mentre lluitaven contra les amenaces internes i externes. La República Jacobina (1793-1794) En aquest període, els jacobins van agafar el control de la Revolució. Van detenir i executar els líders girondins per assegurar el seu poder i van impulsar reformes radicals, proclamant que la sobirania nacional significa que el poder està en mans del poble. Van establir el sufragi universal masculí, van eliminar els drets feudals i van defensar els drets individuals com a prioritaris. Baix el lideratge de Robespierre, els jacobins van implementar reformes importants com la redistribució de terres i l'educació obligatòria i gratuïta. Aquesta etapa es va caracteritzar per la violència extrema del Terror, amb milers d'execucions per sospites de contrarevolució. El Comitè de Salvació Pública, dirigit per Robespierre, va concentrar el poder fins que ell mateix va ser executat el 1794, posant fi a aquest període. La Plana La majoria de diputats se situaven al centre i oscil·laven entre els dos grups principals. (El centre polític) Violència i Conflictes Polítics: Robespierre va utilitzar una violència extrema per eliminar els seus adversaris i mantenir el control. Els sectors més radicals de la Revolució reclamaven anar més enllà amb les reformes socials en benefici del poble, mentre que la burgesia moderada volia posar fi a les reformes jacobines, que consideraven massa radicals. Caiguda de Robespierre Finalment, la tensió entre grups radicals i moderats va portar a un cop d'estat contra Robespierre, qui va ser arrestat i executat a la guillotina, posant fi al període del Terror. Durant el Terror, el Comitè de Salvació Pública, liderat per Robespierre, va suspendre drets i llibertats per controlar els adversaris polítics. Robespierre va acumular poder i va implementar la Llei de Sospitosos, que permetia detenir i executar persones sospitoses de ser contrarevolucionàries, cosa que va provocar milers d'execucions. A mesura que les tensions internes augmentaven, els radicals volien més reformes socials, mentre que la burgesia moderada volia acabar amb les polítiques extremes. Aquesta tensió va portar finalment a la caiguda de Robespierre, iniciant un nou període a la Revolució Francesa. Napoleó Després del Terror, el poder va passar al Directori (1795-1799), un govern que es va mostrar ineficaç i corrupte. El 1799, Napoleó Bonaparte va donar un cop d'estat, convertint-se en Primer Cònsol i posant fi a la Revolució Francesa. En 1804, es va proclamar Emperador dels Francesos, establint el Primer Imperi Francès. La Revolució es considera acabada amb la presa del poder de Napoleó, tot i que alguns historiadors argumenten que el procés revolucionari es va tancar completament quan ell es va convertir en emperador. Amb Napoleó, el govern va passar d'una assemblea