Resum d'història PDF

Història: La història es pot dividir en dos apartats, la prehistòria i la història. Es poden distingir per la invenció de l’escriptura. La prehistòria está dividida en dues grans èpoques; la de la pedra i la dels metalls. La edat de pedra està dividida en tres altres etapes; el paleolític, el mesol...

Història: La història es pot dividir en dos apartats, la prehistòria i la història. Es poden distingir per la invenció de l’escriptura. La prehistòria está dividida en dues grans èpoques; la de la pedra i la dels metalls. La edat de pedra està dividida en tres altres etapes; el paleolític, el mesolític i el neolític. El paleolític (pedra colpejada) es caracteritza per l’ús dels instruments de pedra tallada. El paleolític està dividit en tres èpoques: l’inferior (que va dels 3000000 aC al 200000 aC), el mitjà (200000 al 40000 aC) i el superior (que va del 40000 aC fins al 10000), per tant el paleolític es troba entre els 3000000 acC i el 10000 aC. Posteriorment al paleolític, trobem el mesolític (meso - entre) que està caracteritzat per estar entre el paleolític i el neolític, durant aquesta època es destaca la domesticació. El mesolític va del 10000 aC al 7000 aC. A continuació ve el neolític (pedra nova) caracteritzat per l’ús d'eines de pedra perfeccionades (pedra polimentada) i amb la transició de ser nòmades a ser sedentaris gràcies a la ramaderia i l'agricultura. Aquesta època dura del 7000 al 4000 aC. Després tenim la edat del metall que dura del 4000 ac al 800 ac: - Coure: 4000 - 3000 aC. - Bronze: 3000 - 1200 aC. - Ferro: 1200 - 800 aC. El ferro era el material més abundant i els tres tipus de metalurgia s’utilitzaven amb forns per moldejar. La història es pot dividir en 4 etapes: Antiga - que comença amb la invenció de l’escriptura (pictogrames). Mitja - que comença al caure l’imperi romà occità el 476 d.C. i es divideix en dos parts: alta (476 aC - s. XII) i la baixa (s. XIII - 1492 l’any en què es descobreix amèrica). Moderna (1492 - 1789 que hi ha la revolució francesa i revolució industrial). Contemporània (1789 - fins l’actualitat). El món contemporani: El naixement del món contemporani el podem diferenciar amb l’antic règim: l’absolutisme (antic règim s.XVI a s.XVIII) i el liberalisme (nou règim s.XIX a s. XXI). En temes de política podem classificar així: -Absolutisme (antic règim): Monarquia absoluta (tot el poder el té el rei), concentració de poder, i dret diví (el dret de governar ve de família). -Liberalisme (antic règim - edat contemporània): Pot haver-hi o monarquia liberal (Constitucional on el rei té més poder o parlamentaria on el rei té menys poder) o república. També hi ha la constitució (les lleis supremes del país) i el parlament (les corts o càmeres de representants del poble que fan les lleis). Hi ha una separació de poders: Executiu que governa, legislatiu que fa les lleis i el judicial. També podem trobar el sufragi (qui pot votar): universal (tothom pero fins el s.XX només eren els homes) i el sufragi censatari (adinerats). En temes d’economia podem caracteritzar així: -Absolutisme (antic règim): la font de riquesa provenia de si tenies terres o no, del comerç internacional i de les manufactures (molts artesans treballant en un mateix local per tu). -Liberalisme (nou règim - edat contemporània): la font de riquesa provenia de la revolució industrial i eres ric si tenies diners aconseguits majoritàriament a partir de les fàbriques. En temes de societat: -Absolutisme (antic règim): la societat era estamental, hi havia una divisió a la societat i era hereditari. Es podia dividir en dos, els privilegiats (noblesa i clergat) que no pagaven impostos i els no privilegiats (3r estat) que sí que pagaven impostos. -Liberalisme (nou règim - edat contemporànea): La societat estava dividida en classes en funció del valor monetari (per diners). Hi havia la burgesia (comerciants, industrials i financera - que era una professió liberal o sigui un autonom amb estudis superiors) i també hi havia el prolateriat (els jornalers que era la mà d’obra i els pagesos que treballaven al camp. La societat es basava en la meritocràcia: és una forma de govern o d'organització social basada en l'habilitat, mèrit o talent en comptes de la riquesa, la posició familiar, el privilegi de la classe social o qualsevol altre determinant de la posició social. És a dir, quan més mèrits tens més diners guanyes. L'economia d’Espanya al segle XIX: HI havia una gestió de recursos limitats amb una llista de necessitats il·limitada. Ho podem classifica en dues parts: -La revolució industrial (Espanya s’uneix el s. XIX) i es caracteritza per ser tardana i localitzada (Catalunya, país basc i astúries) -La revolució agrària (reforma): Les propietats que hi havia eren majoritàriament minifundis (herències que s’anaven dividint i cada cop les terres eren més petites) i també hi havien alguns latifundis (terres molt grans que provenen de l’edat mitjana on el rei les paga perquè no es divideixin i siguin molt profitoses) i es fa una distribució amb desamortització: el 1836-37 el Ministre Mendizábal mana expropiar les terres de l'església i vendre'ls a menys breu ja que hi ha més oferta, no s’indemnitzen i es venen a la burgesia simple. El 1854 Madoz decideix expropiar i vendre les terres comunes (terres de tots) a menys preu ja que hi ha més oferta. Tot això es fa perquè no hi hagi tanta distinció de classes, que els rics siguin molt rics i els pobres molt pobres. Implementació del liberalisme a Espanya i Catalunya: Cronologia: 1808: inici guerra del francés 1812: la constitució de Cadis (l’únic lloc no conquerit) ja que hi ha la guerra del francès. 1814: fi guerra del francés i Ferran VII torna al govern (molt mal rei) 1820/1823: Hi ha un trieni iberal on el coronel Riego fa un pronunciament on hi ha molta presió sobre el rei i al final del trieni és executat i es converteix en un símbol de lluita liberal. 1833: Ferran XII mort i la seva filla Isabel II és la Reina però com que té tres anys regna la mare. Això passa perque Ferran XII progmàtica la llei Sàlica (la modifica) perquè les dones puguin heredar el tron. 1868: defenestració d’Isabel II per una revolució militar liderada pel general Joan Prim, A. Martínez Campos i el general Serrano. 1869-1871: hi ha un govern provisional on s’instala la constitució del 1869, on s’instala el sufragi universal, els homes, per primera vegada, poden votar. També s’instala una nova moneda: la pesseta. 1871-1873: Hi ha el Rei Amadeu I de Savoia però ningú el vol i abdica. La mort de Joan Prim, l'oposició generalitzada dels diferents sectors polítics, les guerres i revoltes internes, i la falta de suport de l'exèrcit van fer que el seu regnat fos molt complicat. Com que la monarquia no està funcionant, es proclama la primera Republica d’Espanya 1873: Proclamació de la primera Republica: hi ha 4 presidents que duren molt poc - E figueras (Català) - F. Pi i Margall (Català que vol una republica federal) - N. Salmeron (no firma les penes de mort) - E Castelar (Conservador) - General Serrano 1874: Hi ha un cop d’estat per el General Pavia que acaba amb la primera republica (gener) i al desembre Martinez Campos fa un pronunciament per que torni la monarquia borbonica i torna amb Alfons XII, fill de Isabel II. Ferran VII (Absolutista): - Debil durant guerra Francés - Pronunciament perquè volen liberalisme i no monarquia absolutista. - L’exercit dels 100.000 fils de St. Luís acaben amb el trieni liberal del 1823 per que torni Ferran VII i torna l’absolutisme fins la seva mort el 1833. Isabel II (Liberalista): - Arriba al tron amb 3 anys i governa la mare (Maria Cristina Borbó) Sexenni democràtic 1868 al 1874: - Govern provisionals i busquen un rei no borbó i democràtic - Troben a Amadeu I Savoia pero abdica el 1873 - Despres hi ha la republica: la republica tñe dos tipus: unitaria i centralitzada (govern en una ciutat) o federal i descentrlitzada (cada estat té el seu govern) Els borbons a la 1a meitat del s.XIX: Carles IV es casa amb M. Luisa de Parma i tenen dos fills: Ferran VIII i Carles Maria Isidre, dos absolutistes. Ferran VII regna i quan mor el 1833 la seva filla Isabel II hereda el tron pero com que te tres anys governa la mare: Maria Cristina Borbó (liberal). També té una altre filla: Luisa Fernanda, nascudes les dues el 1830. Carles Maria Isidre s’enfada perque no té el tró despres de que mori el seu germà i els seus succsesors segueixen lluitant per tenir el regnat. Això causa les 3 guerres carlines al s. XIX. Ferran VII abans de morir promulga la pacmàtica senció de la llei Sàlica. Isabel II té un fill: Alfons XII Promulgar: fer llei oficial / pública. Pragmàtica sanció: modificar la llei Llei Sàlica: dones no poden heredar el tron Restauració borbonica: 1a etapa: Després del cop d’estat del general Pavia i el pronunciament de Martinez Campos el 1874 tornen els borbons amb Alfons XII, fill d’isabel II i s’el coneix com a pacificador: Acaba amb la 3ra guerra Carlina (1872/1876) i fa un acord i torna el règim fural (preservació de les lleis, institucions i costums tradicionals de les comunitats autònomes) per garantir la pau. També va posar fi a la Insurrecció armada de Cuba (causada per que els cubans tenien deures i no drets) que va durar del 1868 al 1878 quan es van firmar uns tractats de pau on es va otorgar autonomia a cuba (pero no es va cumplir) i es va fer una amnistia (oblit del pecat). Cinquena constitució el 1876: la corona té més poder i s’inhabiliten els cops d’estats. El rei convoca i designa els senadors i nomena el govern (poder executiu). Els senadors treballen a la cort espanyola i tenen el poder legislatiu. Els electors (sufragi segons el govern) el congrés i el senat però les corts segueixen tinguent més poder i el rei és qui ha convocat els senadors. El rei té tot el poder casi. Partits dinàstics: Liberal (progresista i moderats) amb sufragi universal masculi, reforma social, ampliació de drets i llibertats i societat laica i restric de l’esglèsia. Votats per la mitjana burgesia. Conservadors (partit moderat): sufragi sencetari, immobilisme social (no pots assenndir les classes socials), no llibertats, estat confecional + esglèsia. Votats pepr l’alta burgesia, aristocràcia i eclesiastica. Estat esglèsia: - confessional: el govern s’identifica amb 1 religió - Aconfessional: estat recolza la religió però no s’identifica amb cap - Laic: separació totat de l’estat i la religió Quan alfons XII mort, la regència cau sobre Maria Cristina que esta embarassada d’un fill postum (neix despres de la mort del pare) 2a etapa: Alfons XIII, fill d’Alfons XII agafa el tron el 1902-1913 i proclama la 2na república. Durant el seu regnat, hi ha la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) qui trenca el pacte pardo. Pacte pardo: la mort del rei no afecte el bipartidisme (Decideix la dona Maria Cristina). Moviment obrer al s.XIX: Associasionisme: s’ajunten entre els obrers per tenir més poder - Ludisme: manera radical de solucionar desigualtats (cremar fàbriques) - Mutues: ajutsar-se per poder pagar el metge - societat d’ajut mutu (quota mensual) - Monts de pietat: cases d’empenyorament sense ànim de lucre - Caixes d’estalvi (obra social): banc públic snese ànim de lucre que reinverteix els guanys en serveis a la ciutadania. - Cooperativisme: de producció (treballadors que són propietaris) i de consum (socis que compren a un preu més assequible) Sindicalisme: organització que defensa drets dels treballadors (negocien en convenis): - Anarquia: rebuig de poder: anarcocomunisme: rebuigent tot el poder (terrorirsme), anarcosindicalisme: rebuigent tot poder menys els sindicats. - Socialisme: UGT 1888: unió general de treballadors Partits polítics (d’obrers que volen anar al congrés i fer lleis que afavoreixen els obrers): - PSOE 1879 primer partit obrer fundat per Pablo Iglesias però no aconseguixen entrar al congres fins el 1910 amb un diputat. L’obrerisme: socialisme i anarquisme: Les revolucions amb violencia eren principalment causades per la gana i la falta de llibertat extrema. La llei natural del salari afirma que tots els ingressos d’una familia es destinen a satisfer les necessitats bàsiques (no hi ha capacitat d’estalvi). Atacs anarquistes: - Alfons XII el 1878 un anarquista catala l’intenta matar i l’executen amb el garrot vil. El 1879 el tornen a intentar matar. - Martínez Campos el 1893 que es capita general de catalunya li llencen una bomba orsini pero no mor i executen a l’anarquista. - Liceu 1893: un anarquista catala bombardeja el teatre de Liceu i fa una matança - Corpus Christi 1896 bombardejen una processó i maten a molta gent.  - Antonio Cánovas de Castillo (partit liberal del bipartdisime) el maten el 1897 un anarquista italià. Per jutjar a tots els terroristes anarquistes (anarcocomunisme) hi ha els processos de montjuïc. Els anarquistes volen derrotar el poder econòmic, polític i religiós. Frau electoral / tupinada: Caciquisme: mitjançant el poder econòmic s’influeix als votants de les zones rurals. Organigrama: Rei (nomena i destitueix) Govern (contacte ministeri i elaboren les llistes d’encasillados: candidats a càrrecs públics que eren designats i controlats pel sistema polític de la Restauració, predominantment pels dos grans partits: el Partit Liberal i el Partit Conservador.) MInistre governació (cuneros: augmentar el nombre de vots a favor d'un determinat partit o per donar aparença de participació electoral, permetent que els partits manipulessin els resultats electorals a favor seu.) Governadors civils (representant de l’estat a la provincia) Civils Recompte de vots: “mal contats” Alteració del cens: - doble vot: com que no estaven registrats, donaven un altre nom per tornar a votar - Vots dels difunts: agafaven l’identitat dels difunts per votar més cops Partits dins del sistema bipartidista: - liberals (Cánovas) - Conservador (Sagasta) Partits fora del sistema bipartidista: - Republicans: unitaris (centralitzats) i federals (descentralitzas). Possibilisme: oferir una resposta que sigui posible (més realista - adaptar-se) - Ultre catòlics: Carlins (conservadors) el seu lema era Déu, Pàtria, Rei i Furs (Furs: privilegis que tenen alguns terriroris des de l’edat mitjana) - Socialistes: 1879 Pablo Iglesias PSOE