RA3 MÒDUL 0732 _IDENTIFICACIÓ D'ACTITUDS I ESTATS EMOCIONALS DEL PACIENT PDF

RA3 : IDENTIFICACIÓ D’ACTITUDS I ESTATS EMOCIONALS DEL PACIENT MÒDUL 0732: EXPLORACIÓ DE LA CAVITAT ORAL 3.1. Necessitats especíﬁques d’atenció 3.2. Informació a l’usuari:selecció de la informació. 3.3. Compromís pacient-equip professional. 3.4. Comunicació: conductes empatiques i assertives INTRODUCCIÓ Els principals motius pels que molts pacients no van a la clínica de manera regular, són l’ansietat i la por. Això diﬁculta l’atenció odontológica de gran nombre de pacients, i ﬁns i tot pot arribar a diﬁcultar el seguiment del tractament. Està demostrat per nombrosos estudis que la principal causa de l’absentisme a les cites odontològiques és per causa de la por i l’ansietat , i no per motius econòmics. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.1. ATENCIÓ A LA INFÀNCIA 3.1.2. ATENCIÓ A L’ADOLESCÈNCIA 3.1.3. ATENCIÓ AL PACIENT ADULT 3.1.4. ATENCIÓ AL PACIENT ANCIÀ. 3.1.5. ATENCIÓ AL PACIENT DISCAPACITAT 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.1. ATENCIÓ A LA INFANCIA : Els nens degut a la seva dependència durant el procés de socialització i desenvolupament evolutiu, són molt vulnerables al control del seu comportament. Per assolir l'èxit al tractament dental del nen s'ha de comprendre tant la seva conducta, com la dels pares. El coneixement del desenvolupament psicològic del nen i el maneig de la conducta són aspectes claus en odontopediatria. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.1. ATENCIÓ A LA INFANCIA : Els nens, en funció de la seva edat presenten unes característiques generals que condicionen la manera de treballar i el tractament: 0-2 anys: el nen és totalment dependent i els tractaments han de ser breus i necessitem l’ajuda dels pares per realitzar-los. 2-4 anys: s’utilitzaran ordres senzilles i afavorir qualsevol rutina, es requereix paciència, empatia, i reforç positiu, alabant el seu comportament quan sigui bo. 4-6 anys: són freqüents les “pataletas”, i els “per què?”, els jocs i elogis afavoreixen la seva col·laboració,, però es requereix fermesa. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.1. ATENCIÓ A LA INFANCIA : 6-8 anys: habitualment cooperen i no aceptan bé les crítiques i que les cridin l’atenció. Important explicar-lis el procediment que es va a realitzar amb vocabulari adaptat a la seva edat. 9-12 anys: mostren certa rebel·lia front als pares, ja tenen més responsabilitats amb la seva higiene personal. S’han de motivar i fer-lis responsables de la seva higiene bucal i desenvolupar hàbits saludables. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.1. ATENCIÓ A LA INFANCIA : Factors que determinen la conducta del nen a la consulta dental: 1. Actitud de l’entorn: pares i família poden transmetre pors als nens, evitar expressions com “si menges xuxes, aniras al dentista”. 2. Experiències prèvies negatives. 3. Presència dels pares: en ocasions diﬁculta el tractament poden distreure al nen i transmetre la seva ansietat. 4. Duració i hora de la visita: procurar visites curtes sobretot els nens més petits. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.1. ATENCIÓ A LA INFANCIA : Els objectius més importants del control de la conducta del nen són: ○ Establir una bona comunicació amb el nen i pares, tant des del punt de vista verbal , com no verbal: mirada, veu… ○ Guanyar la conﬁança del nen i dels pares, i la seva acceptació del tractament dental i activitats d’educació per la salut oral. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ ○ Explicar al nen i als pares els aspectes positius de la prevenció, involucrar als pares en el tractament i educació per la salut oral. ○ Proporcionar un ambient relaxat i còmode per al personal de l’equip de treball dental durant el procediment odontològic. ○ Dur a terme el tractament necessari de la millor manera per al nen 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ TÈCNIQUES PSICOLÒGIQUES DE CONTROL DE LA CONDUCTA DEL NEN Tècniques de comunicació , per millorar la comunicació entre l’equip de treball dental i el nen: ○ LLenguatge pediàtric. ○ Dir-mostrar -Fer ○ Control de veu 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ LLENGUATGE PEDIATRIC: Escollir el llenguatge adequat per a cada edat, no mentir mai. En nens petits és important afegir una mica de fantasia en la conversa, parlar-li sempre al seu nivell o a un nivell lleugerament superior i les instruccions han de ser clares, evitant utilitzar paraules que li puguin provoca por. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ DIR-MOSTRAR-FER: 1º Dir: explicar al nen el que se li va a fer abans de qualsevol actuació, amb la ﬁnalitat de reduir l’ansietat. 2º Mostrar al nen exactament com es durà a terme la tècnica. 3º Realitzar la tècnica tal com se li ha explicat i demostrat. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ CONTROL DE VEU: Si es perd la comunicació amb el nen degut a una mala conducta,s’intenta restablir el contacte aplicant un canvi de la veu per part del professional per aconseguir l’atenció del nen i ha d’anar acompanyat d’un canvi d’expressió facial. Quan el nen ha canviat de conducta se li ha d’agrair el canvi i se li ha de parlar de forma suau i agradable. Aquesta tècnica utilitzada de forma correcta i puntual és molt útil. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ TÈCNIQUES PSICOLÒGIQUES DE CONTROL DE LA CONDUCTA DEL NEN Tècniques de modiﬁcació de la conducta: consisteixen en canviar un comportament negatiu en un positiu i desitjat, de forma gradual. L'inconvenient és que fa falta temps i paciència per part del personal de la clínica dental. ○ Reforç positiu. ○ Dessensibilització. ○ Imitació. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ REFORÇ POSITIU: Qualsevol conducta positiva ha de ser reforçada verbalment i amb gestos per part dels professionals. Les conductes que són reforçades romanen i les conductes no reforçades desapareixen. El reforç positiu pot ser: Social: Elogis, expressió facial d'agraïment, somriure, etc. Premi actiu: Adhesius, cromos, raspall de dents, diploma, etc. IMPORTANT: perquè el reforç positiu sigui efectiu, sempre ha de ser atorgat després que hi hagi hagut una bona col·laboració per part del nen, mai abans. No hem de lliurar un premi si la conducta del nen no ha estat l’adequada, ja que reforçaria la mala conducta 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ DESSENSIBILITZACIÓ: la dessensibilització inclou ensenyar tècniques de relaxació al nen. Es tracta de descriure escenes que guardin relació amb les seves pors. Les escenes imaginàries han de ser presentades de forma gradual, de manera que al principi només s’usen escenes que provoquen poca por i gradualment es van introduint situacions que provoquen més por. Es tracta d’exposar al nen la situació que li provoca por ( per exemple, el soroll de l’instrumental rotatori) 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ IMITACIÓ: el nen aprèn sobre la situació al gabinet dental veient com altres nens que mostren una conducta adequada reben tractament dental.És una tècnica molt útil per millorar la conducta dels nens aprensius que no han tingut mai experiències de tractament. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ TÈCNIQUES DE CONTROL DE LA CONDUCTA DEL NEN Tècniques d’enfocament físic: són tècniques que controlen o limiten els moviments dels nens amb la ﬁnalitat de protegir-los durant el tractament dental. S’utilitzen principalment en pacients que no controlen els seus moviments, i en urgències dentals amb nens descontrolats. Són també una alternativa a la sedació o anestesia general, i sempre s’han d’explicar bé als nens i als pares, en cap cas és un càstig. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ Tècniques d’enfocament físic: ○ Obreboques o blocs de mossegada: per evitar que el nen tanqui la boca i s'ha de lligar amb ﬁl dental. ○ Mà sobre boca: el professional coloca la mà ﬁrme sobre la boca del nen quan té una rabieta, en un tó suau i sense enfado se li diu que es retirarà la mà quan millori el seu comportament. ( controvertit). ○ Immobilització: operador i auxiliar controlan moviments del cap,braços i cames en procediments com l’anestèsia. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ TÈCNIQUES PSICOLÒGIQUES DE CONTROL DE LA CONDUCTA DEL NEN Altres tècniques de control de la conducta ○ Distracció ○ Tècniques de visualització ○ Tècnica d’hipnosi 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ DISTRACCIÓ: aquesta tècnica consisteix a centrar l’atenció de l’infant cap a estímuls diferents a la sensació desagradable o dolorosa. Així el nen disminueix la seva ansietat. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ TÈCNIQUES DE VISUALITZACIÓ: consisteix en utilitzar la imaginació per desenvolupar representacions internes (imatges mentals),que disminueixin la intensitat de l’estímul desagradable o dolorós. TÈCNICA D’HIPNOSI: la hipnosi és un estat de relaxació mental i de consciència limitada. És important el consentiment escrit dels pares. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.2. ATENCIÓ A L’ADOLESCÈNCIA Per a l’adolescent la salut és un aspecte llunyà i poc prioritari en general. Les reaccions solen ser desmesurades i intenses i poden passar ràpidament d’una situació d’incomunicació , a un altre de gran comunicabilitat i euforia. És convenient fer l’adolescent partícip de les decisions sobre els tractaments, així com evitar el tracte autoritari 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.3. ATENCIÓ A L’ADULT Entre els grans reptes de l’odontologia es troba el control de l'ansietat dels pacients. Els temors més freqüents són: el fet de veure la xeringa, la punxada d’anestèsia, el soroll del “torno”. I respecte a les intervencions, les més temudes són les extraccions i endodòncies. Odontofòbia: és un trastorn d’ansietat especíﬁc, accentuat i persistent o irracional d’objectes i situacions relacionades amb el dentista i el consultori odontològic. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.3. ATENCIÓ A L’ADULT Pel tractament de la por preestablerta, s’utilitzen tècniques psicològiques concretes, com la relaxació i la visualització, o la desensibilització sistemàtica. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.3. ATENCIÓ A L’ADULT ESTRATÈGIES PER REDUIR L’ANSIETAT ALS PACIENTS ADULTS: Atendre’ls lo abans possible. Duració de la visita curta No deixar al pacient sòl. Promoure la comunicació amb el pacient: cuidar la comunicació verbal i no verbal. Distracció: parlant d’altres temes com la família, treball... 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ Disminució del soroll ambiental: la mùsica ambiental melòdica i suau pot induir un ambient tranquil.litzador,relaxarà al pacient. Relaxació i autoajuda: fer que el pacient respiri profundament 3 o 4 vegades , relaxar espatlles, coll... Percepció de control: explicar al pacient que pot detener el tractament quan ell vulgui, aixecant la mà esquerra. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.4. ATENCIÓ AL PACIENT ANCIÀ: Aspectes a tenir en compte: Quan tractem a un ancià hem de tenir en consideració especialment el seu estat de salut general. És freqüent que aquests pacients presenten patologies i estiguin polimedicats. Els problemes econòmics, és important realitzar un pla de tractament realista i rehabilitador pensant en el pacient. Problemes per mantenir l’atenció i per tant escoltar, moltes vegades presenten limitacions en l’audició i la visió, i això diﬁculta la comunicació amb el pacient. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.4. ATENCIÓ AL PACIENT ANCIÀ: https://www.slideshare.net/Dentaid/aspectos-clave-en-la-atenci n-odontolgica-a-los-pacientes-mayores?qid=7a354085-0032-4 325-b2fc-b19fd55526a8&v=&b=&from_search=5 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.5. ATENCIÓ AL PACIENT DISCAPACITAT: L’OMS deﬁneix el terme discapacitat com una restricció o manca, causada per una deﬁciència de la capacitat de realitzar una activitat en la mateixa forma que la que es considera normal per un ésser humà qualsevol. Posteriorment, va englobar en la deﬁnició les deﬁciències, limitacions en l’activitat o restriccions en la participació. És a dir, es va tenir en compte la discapacitat d’una persona en referència a la seva participació en l’entorn professional i social. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ Discapacitat psíquica/intel.lectual: segons l’OMS és aquella persona amb una capacitat intel.lectual signiﬁcativament inferior a la mitjana, que es manifesta en el curs del desenvolupament i s’associa a una clara alteració dels comportaments adaptatius( maduració, aprenentatge, ajust social) 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ Discapacitat física: persones amb una alteració en el seu aparell locomotor, que produeix una alteració del funcionament del sistema osteoarticular, muscular i/o nerviós, i que en graus variables limita algunes activitats que poden realitzar la resta de les persones. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.5. ATENCIÓ AL PACIENT DISCAPACITAT: El tractament odontològic de pacients discapacitats psíquics i físics s’ha de fer mitjançant la utilització de procediments que permetin al pacient controlar els seus moviments voluntaris o involuntaris i eliminar l’ansietat i la por. Establir una bona comunicació i demostrar empatía són aspectes fonamentals per aconseguir una bona relació amb el pacient. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.5. ATENCIÓ AL PACIENT DISCAPACITAT: Pacients amb discapacitat auditiva presenta una privació parcial o total de la capacitat d’escoltar sons. Hem de tenir en compte el següent: - Evitar retards en l’inici del tractament. - Programar procediments odontològics curts. - Permetre que en el gabinet entri l’acompanyant: intèrpret. - Treure’ns la mascareta per parlar amb ell. - Potenciar la comunicació no verbal. - Explicar-li que se li va a fer i ensenyar-li l’instrumental. 1.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.5. ATENCIÓ AL PACIENT DISCAPACITAT: Pacients amb discapacitat visual: presenten una privació parcial o total del sentit de la vista. Hem de tenir en compte el següent: - Tractar al pacient de forma metòdica i ordenada evitant moviments bruscos, - És important el contacte físic, - Potenciar el sentit del tacte i audició. - Sempre el mateix personal, reconeixement per la veu. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.5. ATENCIÓ AL PACIENT DISCAPACITAT: Pacients amb discapacitat psíquica: Difícils de tractar per la gran patologia que presenten i el maneig de la conducta. Les patologies més freqüents són: gingivitis i periodontitis, caries i traumatismes dentals, bruxisme, maloclusions i falta de higiene oral. Presenten problemes de conducta i falta de col·laboració, s’han de donar missatges curts i senzills. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.5. ATENCIÓ AL PACIENT DISCAPACITAT: Pacients amb Síndrome de Down: és la causa més freqüent de retard mental d’origen genètic. S’han de tenir en compte que aquests pacient presenten les següents característiques a la boca: Macroglosia: diﬁculta la fonació i deglució, llengua ﬁsurada. Microdoncia: en dentició temporal i permanent, diastemes. Agenesies 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ Retard en l’erupció dentària. Baixa prevalença de càries. Malaltia periodontal precoç i avançada: inclòs a edats tempranes i de manera agresiva. Alteracions oclusals: clase III, mossegada creuada anterior i posterior, mossegada oberta anterior, protrusió mandibular... El tractament s’ajustarà al grau de col·laboració. Són espontanis afectuosos, gentils, pacients, molt imitadors, honestos, tolerants i sensibles. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.5. ATENCIÓ AL PACIENT DISCAPACITAT: TÈCNIQUES PSICOLÒGIQUES DE CONTROL DE LA CONDUCTA DEL PACIENT DISCAPACITAT: Són les mateixes que les emprades per modiﬁcar la conducta del nen, explicades amb anterioritat. Tenen dues ﬁnalitats fonamentals: la comunicació i l’educació per aconseguir l’objectiu de realitzar el tractament dental d’una manera efectiva. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ 3.1.5. ATENCIÓ AL PACIENT DISCAPACITAT: TÈCNIQUES DE CONTROL FÍSIC DEL PACIENT ○ Restricció ﬁsica activa: portada a terme per l’equip de treball dental i de vegades amb l’ajuda de pares o acompanyant. ○ Restricció física passiva: Subjecció del pacient mitjançant estris incloent llençol triangular, cinturons de seguretat, cintes, bandes...No ha de provocar un trauma físic ni psicològic. Mai s’ha d’associar a un càstig pel pacient. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ TÈCNIQUES DE CONTROL FARMACOLÒGIC: ○ Sedació conscient: Encara que s’utilitzi el control psicològic i/o físic del pacient discapacitat, en ocasions, quan aquest mostra gran resistència emocional i/o física, el professional ha de prescriure fàrmacs, per aconseguir que estigui més relaxat, quiet i amb menys tensió. El pacient presenta una mínima depressió del nivell de consciència controlada i induïda, el pacient manté la via aèria permeable i reacciona adequadament als estímuls verbals i físics. 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ TÈCNIQUES DE CONTROL FARMACOLÒGIC: ○ Sedació conscient: Tipus: Per inhalació ( amb òxid nitrós): indicat per nivells d’ansietat lleu o moderada Vía oral: procediment que requereixen de la cooperació del pacient o la via parenteral es impossible Via intramuscular i intravenosa: grans problemes de maneig de conducta i incapacitat. SEDACIÓ CONSCIENT AMB ÒXID NITRÓS. SEDACIÓ CONSCIENT AMB ÒXID NITRÓS 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ TÈCNIQUES DE CONTROL FARMACOLÒGIC: ○ Sedació profunda: estat de depressió de la consciència controlat i induït per fàrmacs i del qual el pacient no és fàcilment despertat però no s’arriba als graus profunds que requereix l’anestèsia general. Es pot acompanyar per una pèrdua parcial o completa dels reﬂexos protectors, incloent la capacitat per mantenir la via aèria permeable i/o la capacitat de respondre als estímuls verbals i físics. Sempre sota la supervisió i vigilància d’un metge anestesiòleg, monitoritzat i controlat el pacient SEDACIÓ PROFUNDA 3.1. NECESSITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ TÈCNIQUES DE CONTROL FARMACOLÒGIC: ○ Anestesia general: amb l’anestèsia general s’obté una pèrdua de consciència controlada juntament amb una pèrdua total dels reﬂexos defensius, incloent la capacitat de mantenir la via aèria permeable i respondre ordres verbals. Han de ser realitzades per un metge anestesiòleg, es requereix l’ús d’un quiròfan i d’una sala de recuperació.Indicada en pacients amb discapacitat psíquica important o pacients amb un grau de comprensió, col·laboració gairebé nules. 3.2. INFORMACIÓ A L’USUARI: SELECCIÓ DE LA INFORMACIÓ L’odontologia actual té un enfoque més preventiu que restauratiu, on l’equip de salut bucodental realitza un acostament a la població amb l’objectiu d’ensenyar-li a prevenir patologies i diagnosticar-les precoçment. L’odontòleg ja no treballa sòl, si no que té un equip preparat per donar informació útil al pacient 3.2. INFORMACIÓ A L’USUARI: SELECCIÓ DE LA INFORMACIÓ Quan atenem a un nou pacient tenim en compte determinats aspectes com: l'anàlisi de l’individu, la primera impressió i la percepció interpersonal, que ens permet conèixer els motius pels quals ens visita. Després de la primera trobada, mitjançant la comunicació realitzem una anamnesi exhaustiva emetent preguntes clares (missatges) per poder rebre respostes que ens portin a un diagnòstic correcte (retroalimentació). És important que utilitzem el mateix codi que el pacient per adaptar el missatge al seu nivell sociocultural. 3.2. INFORMACIÓ A L’USUARI: SELECCIÓ DE LA INFORMACIÓ Quan s’estableix el pla de tractament, elaborem un contracte mitjançant un diàleg constructiu, valorant el que el pacient desitja i el que podem oferir.li arribant a un mutu acord. Si aquest acord no es realitza d’aquesta manera , es produeixen conﬂictes al no donar explicacions accesibles al pacient. Sempre a part de la informació verbal que donem al pacient (màxim 15 minuts), s’ha de completar amb informació escrita en diferents formats per què el pacient pugui revisar a casa. 3.2. INFORMACIÓ A L’USUARI: SELECCIÓ DE LA INFORMACIÓ FEEDBACK DE LA INFORMACIÓ: La comunicació motiva als pacients a augmentar l’ùs dels serveis dentals. La majoria desitja més informació de la que reben i no els agrada els professionals que comencen el tractament sense explicació alguna. El pacient acepta els pressupostos i plans de tractament per que l’equip de salut bucodental li ha informat bé de les avantatges i desavantatges del mateix. 3.2. INFORMACIÓ A L’USUARI: SELECCIÓ DE LA INFORMACIÓ FEEDBACK DE LA INFORMACIÓ: Una bona qualitat del servei farà que els pacients es ﬁdelitzen amb nosaltres, i que ens recomanen a familiars i amics. Per això és important l’escolta activa: recollir, analitzar i controlar la informació que cada pacient ens dona. 3.2. INFORMACIÓ A L’USUARI: SELECCIÓ DE LA INFORMACIÓ FEEDBACK DE LA INFORMACIÓ: La comunicació amb l’equip auxiliar i higienista és fonamental per respondre les preguntes que no s’atreveixen a formular a l’odontòleg. L'èxit de la práctica professional resideix en la connexió, empatia, i el respecte als nostres pacients, per què la seva visita és el que dóna sentit a la clínica. 3.2. INFORMACIÓ A L’USUARI: SELECCIÓ DE LA INFORMACIÓ PLA DE COL·LABORACIÓ EN L’EXPLORACIÓ I ALTRES TÈCNIQUES D’ATENCIÓ BUCODENTAL: L’higienista és la persona encarregada de promoure la salut bucodental de les persones i la comunitat, mitjançant el desenvolupament d’activitats preventives i assistencials. L’higienista bucodental portarà a terme les seves funcions com ajudant i col·laborador de l’odontòleg. L’odontoleg és el màxim responsable del tractament del pacient i assumeix la supervisió del 3.3. COMPROMÍS PACIENT-EQUIP PROFESSIONAL 3.3.1. COMPROMÍS CONDUCTUAL DEL PACIENT. 3.3.2. COMPROMÍS MÈDIC. 3.3.3. COMPROMÍS DE RESULTATS. 3.3. COMPROMÍS PACIENT-EQUIP PROFESSIONAL 3.3.1. COMPROMÍS CONDUCTUAL DEL PACIENT: els pacients especials tenen una personalitat de base que pot condicionar la seva actitud davant del tractament. Podem classiﬁcar als pacients segons la seva conducta: ○ Receptiu: acepta la seva patologia i té plena conﬁança. El més favorable ○ Escèptic: duda del professional i de l'èxit del tractament, tractarem d’obtenir la seva conﬁança. 3.3. COMPROMÍS PACIENT-EQUIP PROFESSIONAL ○ Histèric: nerviós, ansiós, no conﬁa en el professional. Explicar bé. ○ Passiu: sense entusiasme per cooperar ni tractar-se requereix molta paciència. 3.3. COMPROMÍS PACIENT-EQUIP PROFESSIONAL Hi ha 2 tipus d’actituds del pacient davant del tractament: 1. Actitud negativa, agressiva i de rebuig: són pacients que no estan d’acord amb els compromisos que suposa el tractament i es veuen incapaços de portar-los a terme. Aixó inﬂuirà molt negativament en el resultat del tractament, per tant és millor modiﬁcar el pla de tractament si fos necessari. L’higienista bucodental tractarà de corregir aquestes actituds negatives i poc col·laboratives, fent veure als pacients la importància de la seva salut oral sobre la qualitat de vida i buscant establir una relació de compromís mutu. 3.3. COMPROMÍS PACIENT-EQUIP PROFESSIONAL 2. Actitud positiva, de col·laboració i acceptació: són pacients que estan d’acord amb el tractament, i porten a terme les exigències que aquest tractament requereix. És la situació ideal, i la que busquem sempre. Per tant el professional sempre prestarà molta atenció a la reacció i actitud que el pacient i/o tutors (pacients amb discapacitat i nens) presenten. I en cas de ser negatives realitzarà les modiﬁcacions pertinents per aconseguir la comoditat i col·laboració del pacient. 3.3. COMPROMÍS PACIENT-EQUIP PROFESSIONAL 3.3.2. COMPROMÍS MÈDIC: el compromís mèdic es refereix a les obligacions que té el professional davant de qualsevol pacient, les actituds que presenta deuen estar sempre guiades per l'ètica i la moral. 3.3. COMPROMÍS PACIENT-EQUIP PROFESSIONAL 3.3.2 Normes de conducta dels professionals de la clínica (auxiliars, higienistes, facultatius): ○ Actitud atenta, escoltant, responent les preguntes. ○ Educat i respectar al pacient. ○ Tractar al pacient com un igual. ○ Conèixer i estar correctament format en el procediment. 3.3. COMPROMÍS PACIENT-EQUIP PROFESSIONAL ○ Ser responsable ○ Ordenat i net al seu lloc de treball ○ Participació activa i col·laboració entre els diferents professionals de la clínica. ○ Relació i comunicació ﬂuida entre el professional i pacient ○ Educar i orientar al pacient ○ Atendre al pacient sempre i en l’horari establert ○ Treballar sempre amb professionalitat ○ Evitar rebuig degut a diferències polítiques, culturals, de raça, sexe, edat, religió, orientació sexual... 3.3. COMPROMÍS PACIENT-EQUIP PROFESSIONAL Quan s'accepta un pla de tractament, el professional es compromet a portar-lo a terme de forma legal i ètica, garantint: Que té els coneixements suﬁcients per realitzar-lo. Està actualitzat, formació continua. S’ha triat el tractament més adequat, per motius mèdics, mai per motius econòmics. Derivació del tractament a especialista en cas necessari. No realitzarà sobre-tractaments (tractar patologies inexistents), per obtenir més beneﬁci econòmic. 3.3. COMPROMÍS PACIENT-EQUIP PROFESSIONAL 3.3.3. COMPROMÍS DE RESULTATS: Per llei, l’odontologia es considera una especialitat mèdica amb obligació de resultats, i no de medis, al contrari que la gran part d’especialitats de medicina. L'obligació de resultats es dona quan el pla de tractament admès obliga al professional a obtenir el resultat promès al pacient. Donat que l’odontologia requereix resultats, mai s’haurà de crear falses expectatives al pacient, ja que si no es compleix, el professional estarà incumplint la llei. Sempre és millor ser prudents. 3.3. COMPROMÍS PACIENT-EQUIP PROFESSIONAL 3.3.3. COMPROMÍS DE RESULTATS: Un pacient amb expectatives molt altes, pot quedar decepcionat si veu que no s’aconsegueix el que desitjaba, això pot generar problemes legals entre pacient i professional. Per evitar-ho explicar sempre les possibilitats reals. És important esbrinar els desitjos, necessitats i expectatives del pacient abans de fer el pla de tractament, per això la importància de fer una entrevista prèvia. 3.3. COMPROMÍS PACIENT-EQUIP PROFESSIONAL 3.3.3. COMPROMÍS DE RESULTATS: En el cas de pacients especials, tenir en compte com inﬂuirà la malaltia del pacient en el resultat, s’ha d’explicar abans de realitzar qualsevol procediment, per assegurar-nos que ho comprèn i ho accepta. 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES 3.4.1. ELEMENTS DEL PROCÉS DE COMUNICACIÓ. 3.4.2. COMUNICACIÓ VERBAL 3.4.3. COMUNICACIÓ NO VERBAL 3.4.4. TÈCNIQUES QUE AJUDEN A REDUIR LA DIFICULTAT DE LA COMUNICACIÓ. 3.4.5. ASSERTIVITAT. 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES El procés de comunicació consisteix en l’intercanvi d’informació entre dos o més persones que per diferents motius estableixen un contacte. La difusió de pràctiques saludables per part de l’higienista implica informar, comunicar, motivar i impulsar per què els individus i col·lectius adopten i mantinguin pràctiques i estils de vida saludables. Els pacients valoren molt positivament l’empatia dels professionals, la informació comprensible, el temps que els dediquen i la posibilitat d’expressar la seva situació. ELEMENTS DEL PROCÉS DE COMUNICACIÓ 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES 3.4.1. ELEMENTS DEL PROCÉS DE COMUNICACIÓ: EMISSOR: persona que comunica algo. MISSATGE: la informació que l’emissor envia al receptor. CANAL: medi físic que posa en contacte emissor i receptor, i permet que el missatge arribi al seu destí. RECEPTOR: persona que rep el missatge. 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES 3.4.1. ELEMENTS DEL PROCÉS DE COMUNICACIÓ: CODI: signes i símbols que s’utilitzen per transmetre el missatge. CONTEXT: situació i circumstàncies en la que es produeix la comunicació RETROALIMENTACIÓ (feedback): pas ﬁnal de la comunicació, garantizant que s’hagi entès el missatge. La comunicació entre dues persones es considera eﬁcaç quan el receptor interpreta el missatge en el sentit que pretén l’emissor 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES 3.4.2. COMUNICACIÓ VERBAL: Utilitza les paraules com element de comunicació. Pot realitzar-se de forma oral ( mitjançant signes orals i paraulas dites) i de forma escrita ( mitjançant representació gràﬁca de signes). 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES 3.4.3. COMUNICACIÓ NO VERBAL: En una conversa normal, els components verbals constitueixen menys del 35% del signiﬁcat social de la situació, en tant que, més del 65% és expressat en components no verbals. El llenguatge corporal no verbal diu molt. La comunicació no verbal té tanta o més importància que la paraula. 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES 3.4.3. COMUNICACIÓ NO VERBAL: Parallenguatge: forma part dels dos tipus de comunicació verbal i no verbal, fa referència a com transmetem el missatge ( agressivitat, alegria, entusiasme, serietat …) 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES 3.4.3. COMUNICACIÓ NO VERBAL: Tipus: Postura corporal: expressa informació sobre el contingut afectiu: apropament, atenció, rebuig, arrogància, etc. Contacte corporal: és una forma primitiva de llenguatge no verbal, afecta a multiples parts del cos. 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES Proximitat física: les zones que marquen la distància a la qual consentim que estigui una persona, segons el nostre grau d’intimitat i d’acord amb ella , són les següents: ○ Distància íntima (ﬁns a 45 cm), conversa íntima, i per treballar metges, dentistes, pot intimidar als pacients. ○ Distància personal (45-120 cm), trobades personals. ○ Distància social (120-360 cm), converses formals. ○ Distància pública ( + de 360 cm) discursos, conferències... 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES Expressió facial: en el transcurs d’una conversa es recomana: ○ Contacte visual més intens quan més gran sigui la distància. ○ No s’ha d’apartar la vista en moments en que pugui ser interpretat com una senyal de desconﬁança. ○ Mantenir el contacte visual amb el pacient transmet interès cap a ell, però deu ser intermitent per no intimidar. 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES 3.4.4. TÈCNIQUES QUE AJUDEN A REDUIR LES DIFICULTATS DE COMUNICACIÓ: Utilitzar una manera correcta de retroalimentació: A major complexitat de la informació emesa, motivar els receptors per aclarir dubtes i assenyalar aspectes ambigús. Com receptors podem millorar la comunicació preguntant, reaﬁrmant o repetint la informació. 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES Empatia ( ser sensible al món del receptor): Les persones diferim en actituds, valors, necessitats i expectatives. Amb empatia entendrem millor als altres i podrem comunicar-nos més fàcilment. Saber escoltar es ser empàtic per entendre el que diuen els altres. Les persones amb molta empatia són capaços de sincronitzar el seu llenguatge corporal amb el del seu interlocutor. 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES Utilitzar un llenguatge senzill i directe: Parlar de manera que el receptor entengui el que li diem. La comunicació ha d’estar a nivell del receptor. Utilitzar la informació amb eﬁcàcia: La informació ha de ser completa, comprensible, necessària i permanent. 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES Escoltar a mes a mes de parlar ( escolta activa): No es pot escoltar i entendre si s’està parlant, Molt important: deixar parlar als altres. Què és l’escolta activa?: Callar Mirar als ulls Estar atent al que diu i al que sent. Donar temps i ser pacient. Parafrasejar el que diu, per estar segur d’haver entès. 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES Què no és l’escolta activa?: Emetre judicis, discutir. Interrompre o completar frases. Assumir que saps el que anirà a dir, i avançar-se a dir-ho. Distreure’s, fent altres coses al mateix temps. Donar solucions, en lloc de donar per suposat que l’altre és capaç de trobar la seva. Tabla pag.378: Factores que favorecen y diﬁcultan la comunicación 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES 3.4.5. ASSERTIVITAT: És l’habilitat personal que ens permet expressar sentiments, opinions i pensaments en el moment oportú, de forma adequada. Aquelles persones que s'enfronten a les situacions de forma assertiva tenen més possibilitats de resoldre-les amb èxit. Mitjançant les conductes assertives es potencien les resolucions favorables i es minimitzen les desfavorables. 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES 3.4.5. ASSERTIVITAT: La comunicació assertiva consisteix en expressar el que se sent de manera lliure, clara i empàtica; posant-se al lloc de l’altre persona. La persona assertiva sempre buscarà el moment oportú, el lloc adequat i les paraules correctes per transmetre el seu missatge. 3.4. COMUNICACIÓ: CONDUCTES EMPATIQUES I ASSERTIVES Principals elements verbals, no verbals i paraverbals que caracteritzen la comunicació assertiva: 1. Expressió facial amistosa i distesa. 2. Contacte visual intermitent amb l’interlocutor però sense incomodar-li. 3. Gestos ferms i no amenaçadors. 4. Postura erguida, sense rigidez, sense envair l’espai personal. 5. Volum de veu adequat i entonació correcta i agradable. 6. Parlar amb ﬂuïdesa i claredat durant el temps just. 7. Utilitzar la primera persona: penso, sento… i requerir la col·laboració del receptor: què li sembla? què opina?... RESUM: 1. La por al dentista és un dels principals motius pel que el pacient no acudeix a la consulta de forma regular. Per això, és fonamental conèixer tècniques que permetin treballar amb el pacient en funció de la seva edat i possibilitats. 2. Una bona comunicació amb el pacient serà fonamental per establir una relació de conﬁança, a més de la comunicació verbal, existeix la comunicació no verbal, que és molt important. També són imprescindibles en la relació amb el pacient l’escolta activa i la capacitat d’empatitzar amb ell. RESUM: 3. Els nens presenten una sèrie de característiques que condicionen la manera de treballar. La majoria dels nens presenten una actitud positiva, sobretot si l’ambient és relaxat i la relació amb el professional és de conﬁança. Els nens amb conductes més difícils necessiten tècniques de control de conducta. 4. Els adolescents, ancians i adults també tenen una serie de peculiaritats que s’han de tenir en compte per afavorir la col·laboració en el tractament i evitar l’ansietat. 5. El pacient amb discapacitat presenta dos factors que condicionen el pla de tractament: la presencia de major patologia i la diﬁcultat en el maneig de la conducta. ACTIVITATS DE REPÀS 1. Descriu les característiques dels nens segons el diferents grups d’edat. 2. Explica les 3 tècniques de comunicació bàsiques per controlar la conducta del nen, i posa un exemple pràctic de cadascuna. 3. En què consisteix el reforç positiu, dins de les tècniques de modiﬁcació de la conducta?. 4. Quines són les tècniques d’enfocament físic? i en quins casos s’utilitzen? CAS PRÀCTIC: Nen de 7 anys que arriba a la clínica per realitzar una proﬁlaxis amb copa de goma. 1.Quin comportament cal esperar d’un nen d’aquesta edat que no hagi tingut males experiències? 2.Com explicaries la tècnica de dir-mostrar-fer en aquest cas? 3.Si el seu comportament es bó, com reforçaries la seva conducta? ACTIVITATS DE REPÀS 5. Explica les estratègies que poden utilitzar a la clínica per reduir l’ansietat als pacients adults. 6. Explica 5 característiques importants de les visites als pacients grans. 7. Quins aspectes hem de tenir en compte amb un pacient amb discapacitat auditiva?. ACTIVITATS DE REPÀS 8. Quines patologies i alteracions trobarem a la cavitat oral dels pacients amb Síndrome de Down? 9. Tipus de sedació conscient.. 10. Perquè és important el feedback de la informació que donem al pacient? ACTIVITATS DE REPÀS 11. Explica com és l'actitud negativa i de rebuig d’un pacient davant del tractament ,i com actuarem davant d’aquesta actitud? 12. Tipus de distància entre emissor i receptor. 13. 3 factors que afavoreixen i 3 que diﬁculten la comunicació. 14. Principals elements de la comunicació assertiva.

RA3 MÒDUL 0732 _IDENTIFICACIÓ D'ACTITUDS I ESTATS EMOCIONALS DEL PACIENT PDF

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript

Upgrade to continue