Processos psicològics bàsics PDF

Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu UT2 – TEMA 5. PROCESSOS PSICOLÒGICS BÀSICS Les funcions cognitives Les habilitats cognitives, també anomenades funcions cognitives, habilitats cognoscitives o capacitats...

Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu UT2 – TEMA 5. PROCESSOS PSICOLÒGICS BÀSICS Les funcions cognitives Les habilitats cognitives, també anomenades funcions cognitives, habilitats cognoscitives o capacitats cognitives, són habilitats basades en el cervell necessàries per a l’adquisició de coneixement, la manipulació d’informació i el raonament. Tenen més a veure amb els mecanismes de com les persones aprenen, recorden, resolen problemes i presten atenció, en comptes dels coneixements reals. Hi ha dos tipus de funcions cognitives: les funcions cognitives bàsiques, és a dir, l’atenció, la memòria i la percepció; i les funcions cognitives superiors com el pensament, el llenguatge i el funcionament executiu, funcions que tot seguit, s’examinaran amb més deteniment. (Interpretar entorn i donar-li resposta, resoldre problemes, fer us de les nostres habilitat, costa molt de veure-les de forma separada, mai funcionen de manera individual) Funcions cognitives bàsiques La percepció Al llarg dels anys, la percepció s'ha abordat des de diferents disciplines, i ha estat un dels temes d'estudi prioritaris tant en la psicologia com en la biologia. Totes elles coincideixen a distingir entre la sensació i la percepció. - Sensació: Procés de rebre, traduir i transmetre missatges del món exterior al cervell. - Percepció: Procés d'organitzar i interpretar la informació rebuda del món exterior i interior. És la manera d’interpretar i entendre la informació que rebem dels sentits a través dels sentits per formar una impressió inconscient o conscient de la realitat física del seu entorn.. (La percepció moltes vegades esta lligada amb la sensació, i ens costa separarles La percepció es el procés de Manera d’interpretar i entendre la info q arriba a traves dels òrgans dels sentits, però abans s’ha de rebre aquest informació Com rebem aquesta info i com la traduïm: sistemes sensorials) Sistemes sensorials Els sentits constitueixen el sistema d'entrada d'informació dels organismes, són les vies fisiològiques que possibiliten la nostra interacció amb l'ambient en el qual vivim. - Sistemes sensorials interoceptius - Sistemes sensorials propioceptius (aquests son els que ens donen més informació) Cinestèsic Vestibular - Sistemes sensorials exteroceptius Sistema visual Sistema auditiu Sistema gustatiu Sistema olfactiu Sistema tàctil - 27 - Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu Sistemes sensorials propioceptius Els sistemes propioceptius també tenen disposats els seus receptors internament, en les articulacions i els músculs, i proporcionen informació relacionada amb la posició en l'espai i el moviment de les diferents parts del cos. - Sistema cinestèsic: aquest sistema aporta informació relativa a l'estructura, localització i moviment del nostre cos, per la qual cosa és de gran rellevància en la coordinació sensorial i motora. A més, aporta informació sobre la tensió muscular, la qual cosa ajuda a regular-la. Sistemes sensorials propioceptius - Sistema vestibular: els receptors d'aquest sistema (cèl·lules ciliars) es troben en un lloc específic i ben localitzat: els canals semicirculars del vestíbul de l'orella interna. Estretament relacionat amb aquests moviments hi ha l'equilibri, per la qual cosa el sistema vestibular és el que ens ajuda a mantenir el sentit de l'equilibri. Sistemes sensorials exteroceptius - Sistema visual: en els éssers humans constitueix un del sentits a partir del qual obtenim major quantitat d'informació exterior, per la qual cosa l'àrea cerebral dedicada a la visió és sorprenentment àmplia en comparació amb la dels altres sentits. L'estímul per a la visió és la llum, energia electromagnètica en forma d'ones lluminoses. - Sistema auditiu: com la visió, és fonamental per la relació amb l'entorn, ja que constitueix la base per a la principal forma de comunicació humana: el llenguatge. L'estímul per a l'audició són les ones sonores, ones que reflecteixen vibracions d'aire. - Sentits químics: Sistema gustatiu: l'estímul del sistema gustatiu és una substància soluble a la saliva que activa els botons gustatius distribuïts per tota la llengua, i ens permet percebre quatre gustos bàsics: dolç, salat, àcid i amarg; la resta de gustos s'obtenen a partir de la seva combinació. Sistema olfactiu: l'estímul són molècules volatilitzades en l'aire que exciten els receptors olfactius situats a les fosses nasals. Aquest sentit i el del gust estan estreta- ment relacionats, ja que s'influeixen mútuament. - Sistema tàctil: proporciona informació́ sobre la temperatura (termocepció), la pressió i el dolor (nocicepció), per la qual cosa els estímuls que l'exciten poden ser d'aquests tres tipus. - 28 - Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu Exemple: La visió Com distingir entre sensació (sentit) i percepció? Percepció i sensació són conceptes diferents: - Una sensació no implica necessàriament que la persona s’adoni de l'origen de l’estímul sensorial - Una sensació es transforma en percepció quan té algun significat per a l’individu. Per tant, a percepció augmenta o s’enforteix a mesura que s’enriqueix l'experiència i la cultura del subjecte - Les sensacions no solament es reben a través dels cinc sentits (vista, oïda, olfacte, gust i tacte), que funcionen de forma automàtica i natural, sinó que també depenen de la quantitat de l'estímul i de la seva naturalesa diferencial. - la capacitat sensitiva ve definida pels llindars de percepció, és a dir, a partir de quina intensitat d'estímuls comencem a percebre alguna cosa? Maneres de processar com arriba la informació al còrtex: - Gestalt: Processament de baix a dalt (down-top). Basat en dades, es centra en les dades sensorials entrants, té lloc en temps real. - En funció del context: Processament de dalt a baix (top-down). La informació s’interpreta mitjançant pistes contextuals, utilitza l’experiència i les expectatives prèvies, informació del passat d'un individu d'experiència, coneixements, les expectatives, motivacions i fons influeixen en la manera d'un objecte percebut s'interpreta i classificats. - 29 - Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu Una forma d’entendre com funciona el procés perceptiu és el que van proposar a principis del segle XX, els psicòlegs anomenats gestàltics o bé Psicologia de la Gestalt (en alemany “totalitat”). La psicologia de la Gestalt defensa que el processament de la nostra percepció es dóna de forma global, és a dir, no fem un procés d’anàlisi detallat on es van sumant les diferents parts que formen part de l’estímul que es percep. La nostra percepció última és diferent a la suma de les parts: les propietats de la totalitat emergeixen de les interaccions espaciotemporals entre els elements percebuts, i no poden ser inferides a partir de cada element aïllat. Els principis de la Gestalt serveixen per explicar com l'ésser humà agrupa les seves sensacions i omple els buits per poder interpretar el món. v Altres principis de la Gestalt fan referència a la separació perceptiva anomenada FIGURA-FONS L’atenció És el procés cognitiu que permet seleccionar la informació i processar només algunes dades de totes les estimulacions sensorials que es reben. No és una funció uniforme sinó que implica un sistema complex en el qual es poden distingir diverses varietats. Tipus d’atenció - Arousal: Fa referència al nostre nivell d'alerta mínim; estat d’activació per al seguiment d’estímuls i ordres. - Atenció focalitzada: capacitat de centrar específicament la nostra atenció en un estímul concret. - Atenció sostinguda: capacitat per mantenir una resposta constant durant la realització d’una activitat continua i repetitiva. Vigilància: capacitat per atendre un estímul un període llarg de temps Control mental o memòria operativa: permet mantenir i manipular mentalment la informació necessària per realitzar una tasca. - 30 -  Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu - Atenció selectiva: capacitat d'atendre un estímul o activitat en concret en presència d'altres estímuls competitius o distractors tant externs com interns. - Atenció alternant: capacitat de canviar el focus atencional i moure’l entre tasques amb demandes cognitives diferents. - Atenció dividida: capacitat que té el nostre cervell per atendre alhora diferents demandes cognitives i respondre-hi simultàniament. Factors que intervenen en l’atenció - Factors externs Intensitat de l’estímul: com més intens, més atenció genera Novetat o canvi: més atenció a allò no conegut Situació espacial i la seva proximitat Estímul previst o esperat Significat de l’objecte: allò conegut o significatiu és més senzill d’atendre. - Factors interns Motivació, capacitat d’inhibició i/o estat d’ànim Necessitats del moment i fisiològiques Desenvolupament de l’atenció Al llarg de la primera infància, l’atenció va millorant en concentració i estabilitat però encara no està madura. Cal encara aprendre a focalitzar-la, controlar-la i adaptar-la. Durant la segona infància (sobretot a partir dels 8-9 anys), s'ajusta d'una manera més flexible el sistema atencional, tornant-se més eficient i treballant de forma més econòmica en funció dels requeriments de cada situació. En aquest punt, els nens son més capaços de mantenir un control atencional durant períodes de temps més llargs. Durant l'adolescència els processos relacionats amb l'atenció milloren i es perfeccionen fins arribar a nivells semblants als d'una persona adulta. També continuen millorant la velocitat de processament i el control inhibitori. Les àrees que presenten majors canvis són els lòbuls frontals, com ja hem explicat, de manera que el desenvolupament de les funcions executives també repercuteix en un millor funcionament de la memòria. Adultesa inicial i intermèdia: - Disminueix la capacitat de processament d'informació i aprenentatge d'alguna cosa nova. - Fer més d'una tasca a la vegada i canviar l'enfocament (atenció dividida) es complica (s’alenteix). Adultesa tardana (envelliment): - Dèficits en el shifting atencional i en l’atenció dividida - Alentiment en la resposta a estímuls - Major afectació per distractors La memòria Capacitat per recordar una informació concreta emmagatzemada prèviament, sobre alguna cosa apresa o viscuda. Etapes: - Adquisició de la informació - Emmagatzematge Memòria sensorial Memòria a curt termini o Memòria a llarg termini Episòdica o Semàntica o Procedimental o Declarativa - Recuperació de la informació Reconeixement Evocació - 31 - Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu Tipus de memòria a llarg termini - Memòria episòdica: guarda informació sobre fets concrets i els ordena temporalment. Guarda les vivències del subjecte en un ordre temporal i tant els sentiments que afecten a la persona com el context que l’envolta, influeixen en aquest procés. La seva font d’informació és la percepció sensorial. - Memòria semàntica: guarda informació més abstracta relativa al llenguatge, les regles, les formules i l’ordena de manera conceptual. La seva font d’informació és la comprensió del coneixement. - Memòria procedimental: és el conjunt d’habilitats que ens permeten fer coses com, per exemple, jugar a bàsquet, tocar el clarinet… va adquirint poc a poc, i és el resultat de les experiències. Inclou també, a més de les habilitats, certes reaccions emocionals davant d’algunes situacions. Desenvolupament de la memòria - Infància A mesura que va madurant, l’infant pot retenir la informació durant més temps. A partir dels dos anys és quan els infants comencen a tenir records, però no és fins als cinc que tenen la memòria completament desenvolupada. - Reconeixement > des del naixement reconeixem sons i olors - MCT i rutines > des dels 6 mesos - Comparar > cap a l’any, podem comparar informació amb altra prèvia - Memòria semàntica > a partir de l’any, amb l’eclosió de la parla - Records parcials > a partir dels 2 anys (p. ex. contes o situacions) - Desenvolupament complet records > des dels 5 anys - Repetició > a partir dels 7 anys - Organització > entre els 10 i els 11 anys - Elaboració de material > pre-adolescència/adolescència Desenvolupament de la memòria – Adolescència i Joventut En aquesta etapa es produeix una millora significativa del funcionament de la memòria de treball i es perfecciona l'ús de les estratègies de codificació, emmagatzematge i recuperació de la informació, fet que permet una millor adquisició de coneixements. - Memòries implícites (de caràcter automàtic i procedimental) que hem creat durant la infància (relacionades amb les experiències prèvies, associacions, hàbits, procediments...) es consoliden a la memòria a llarg termini. - Memòria de treball (podem processar més informació) i de la capacitat de categoritzar i organitzar el coneixement (funció executiva) permet augmentar els continguts de la memòria a llarg termini- Adultesa inicial i intermèdia Alguns dels sistemes a través dels quals accedim a les memòries de manera intencional es deterioren, per exemple, la memòria episòdica o l’accés al lèxic (part de la memòria semàntica). - 32 - Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu - Memòria semàntica segueix millorant per a molts adults. La memòria semàntica és la capacitat de recordar conceptes i fets generals que no estan relacionats amb experiències específiques. Per exemple, entendre el concepte que els rellotges s'utilitzen per comptar el temps és un simple exemple de memòria semàntica. Aquest tipus de memòria també inclou vocabulari i coneixement del llenguatge. - Memòria procedimental, es manté estable. La memòria de com fer les coses, per exemple, com dir l'hora mitjançant la lectura dels nombres en un rellotge. - Memòria episòdica, disminueix amb l’edat. Que captura el "què", "on" i ”quan" de la nostra vida quotidiana. Adultesa tardana Integració Funcions cognitives bàsiques superiors El llenguatge El llenguatge és un codi (oral i escrit) que ens permet relacionar-nos amb altres persones que pertanyen a la nostra comunitat lingüística. Per altra banda, a més de la seva funció essencial en la comunicació i la socialització, també esdevé l’eina central que ens permet estructurar el nostre pensament. - 33 - Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu Jacques Lacan (1901-1981), un dels estudiosos en psiquiatria més importants del segle XX, pensava que el nostre inconscient està estructurat com un llenguatge. El llenguatge és una funció cognitiva que ens permet comunicar-nos i alhora enllaçar el que és exterior a nosaltres i actuar com a element integrador de la resta de funcions cognitives. Els processos que intervenen en les principals funcions del llenguatge són la comprensió oral, l’expressió oral, la lectura i l’escriptura. Permet la comunicació dels propis sentiments o pensaments a un receptor mitjançant l’ús de codis o signes que el receptor pot interpretar. - Àrea de Broca: controla el moviment dels músculs dels llavis, llengua, paladar i cordes vocals. - Àrea de Wernicke: on es produeix la comprensió i la producció de significats. El procés denominat codificació és el que dóna com a resultat l'expressió que pot ser tant oral com escrita, mentre que el procés denominat descodificació té com a resultat la comprensió del missatge. - 34 - Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu Esquema del processament del llenguatge (Ellis i Young, 192) Comprensió oral Per a entendre amb més facilitat el procés de comprensió oral, el podem estructurar en diferents fases o apartats: - Anàlisi auditiva: s'ocupa d'extreure els sons de la parla de l'ona sonora. - Lèxic auditiu: en aquesta fase es troben representades totes les paraules que coneixem oralment per a poder identificar, així, quin és el que correspon a una seqüència de sons determinada. Ens permet identificar les paraules que hem sentit prèviament. - Sistema semàntic: magatzem en el qual són representats els significats, per la qual cosa és imprescindible per a la comprensió del missatge. En moltes teories cognitives, aquest magatzem es correspon amb la memòria semàntica. - 35 - Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu Expressió oral En l'expressió oral, a més del sistema semàntic, intervenen el lèxic fonològic i el magatzem de fonemes. - Lèxic fonològic: es tracta d'un magatzem de les formes verbals dels conceptes. Aquestes formes seran activades pel sistema semàntic. - Magatzem de fonemes: és la representació dels sons individuals de la parla. Guia la producció parlada per processos que acaben en l'articulació. Lectura El procés de la lectura és una mica més complex i engloba els elements següents: - Anàlisi visual: identifica les lletres, les codifica segons la seva posició dins de la paraula i les agrupa perceptivament. - Lèxic visual: identifica la seqüència de lletres (paraules) i, gràcies a ell, podem reconèixer les paraules vistes anteriorment. - Conversió grafema-fonema: segmentació de la paraula en lletres o grups de lletres i traducció en les seves corresponents seqüències fonèmiques. Permet sil·labejar i llegir paraules desconegudes i pseudoparaules. - 36 - Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu Escriptura Finalment, veurem el procés d'escriptura, que té els components següents: - Lèxic ortogràfic: magatzem de les formes ortogràfiques de les paraules familiars. - Magatzem de grafemes: representació abstracta de cadascuna de les lletres usades en la llengua. - Conversió fonema-grafema: transformació dels sons en formes ortogràfiques. Desenvolupament del llenguatge Els mecanismes o els factors que intervenen en l’adquisició del llenguatge, és a dir, que fan possible que l’infant pugui parlar. Aquests factors són: - L’infant ha d’assolir una maduració neurològica i fisiològica. - Ha de tenir una estimulació exterior, penseu que el llenguatge oral apareix de manera natural per una sèrie d’intercanvis entre l’infant i l’entorn que l’envolta. - Els dos factors anteriors han d’anar units, és a dir, l’infant ha de tenir les capacitats per utilitzar el llenguatge i ha de disposar també de les possibilitats per poder desenvolupar-lo. La principal asimetria entre el funcionament masculí i femení es refereix al llenguatge. Les diferències sexuals en l'adquisició del llenguatge també són manifestes. Les nenes adquireixen el llenguatge més de pressa i amb menys dificultats que els nens, i tendeixen a presentar menys alteracions relacionades amb el llenguatge oral o escrit com la disfàsia, la dislèxia o la disgrafia. - Etapa prelingüística: Del naixement (o abans) fins als 12 mesos Primers intents de transmissió de sons per part dels bebès, previs a les primeres paraules. Finalitza amb la parla intencional. - Etapa lingüística: Dels 12 mesos als 5 anys (aproximadament). - 37 - Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu Etapa prelingüística - 0-2 mesos: plor com a primer senyal comunicatiu. Als 2 mesos, el plor ja té to en funció del context. Discrimina el to de la mare/pare - 3-4 mesos: sons guturals i vocàlics. Busca la veu humana Diferencia sons /pa/ /ma/ /ba/ /ga/... Inici del balbuceig. - 5-6 mesos: sons propis i imitació de sons dels adults i d’altres nens - 7-8 mesos: vocalitzacions espontànies que seran les futures paraules - 9-10 mesos: manifestacions intencionals i repetició. Repertori de 4-5 paraules pròpies - 11-12 mesos: primeres paraules de dues síl·labes Etapa lingüística - 12-14 mesos: holofrases (frases d’una sola paraula amb significat comprès per l’entorn) - 15-18 mesos: repertori d’entre 15/20 paraules. Als 17 mesos comença a fer combinacions de dues paraules. - 18-24 mesos: parla sintàctica amb 50 paraules. Fa oracions simples. Als 2 anys té aproximadament 300 paraules i utilitza pronoms personals. Les frases tenen intenció i acció. - 2-3 anys: llenguatge comprensible per a tots els adults (vinculats o no) i unes 900 paraules. Ús de verbs auxiliars i preposicions - 4-5 anys: ús de pronoms en l’ordre i unes 1500 paraules de vocabulari que, als 5 anys poden arribar a les 2300. La gramàtica es va ampliant durant la primera infància amb rapidesa. - Aprenentatge de la pragmàtica: aspectes socials del llenguatge (estatus, rols...). - Bilingüisme | Dialectes > inici de la definició dels llenguatges Dificultats L'enfocament de la neuropsicologia clàssica continua sent seguit avui en dia per molts professionals. Aquest enfocament classifica les afàsies en forma de síndromes que relaciona directament amb la localització de la lesió neurològica. El procediment utilitzat per aquest model consta d'una primera valoració dels símptomes que el porta a classificar-los dins d'una síndrome que li permet inferir on podria estar localitzada la lesió cerebral subjacent. Aquest enfocament ha resultat de gran utilitat per a crear mapes cerebrals amb relació al llenguatge i per a comprendre'n millor la base neuroanatòmica. A més, ha permès crear grups anatomoclínics de patologies. Per poder valorar les possibles dificultats del llenguatge ens hem de centrar en aspectes: - Llenguatge espontani i expressió oral: agilitat, seqüències automatitzades... - Comprensió auditiva: discriminació de paraules, parts del cos, ordres i material ideatori complex - Repetició: de paraules i pseudoparaules - Denominació: de paraules i pseudoparaules, per confrontació visual i lectura - Comprensió lectora: discriminació de paraules i lletres, associació fonètica, lectura d’oracions, paràgrafs i textos... - Escriptura: lletrejada al dictat, per confrontació escrita... - 38 - Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu La funció executiva Les funcions executives fan referència a les capacitats cognitives de la persona que estan implicades en la resolució de noves situacions: objectius, planificació d’estratègies, execució de plans i reconeixement de si quelcom s’ha aconseguit o no. Per tant, les funcions executives són funcions cognitives d’alt nivell, ja que s’emmarquen dins del pensament. Les funcions executives es poden definir com el conjunt de capacitats cognitives necessàries per a controlar i autoregular la pròpia conducta. És a dir, són el que ens permet establir, mantenir, supervisar, corregir i aconseguir un pla d'acció dirigit a una meta. Aquest conjunt de funcions és de gran importància, perquè l'usem diàriament. Lezak (1982, 1987), considerada com la primera autora que va encunyar aquest concepte, va definir les funcions executives com les capacitats per a dur a terme una conducta eficaç, creativa i socialment acceptada. Al seu torn, Sholberg i Mateer (1989) consideren que les funcions executives inclouen una sèrie de processos cognitius entre els quals destaquen: - l'anticipació, - l'elecció d'objectius, - la planificació, - la selecció de la conducta, - l'autoregulació, - l'autocontrol i l'ús de la retroalimentació (feedback). Mateer, en aquesta mateixa línia cognitivista, es refereix als components següents: - direcció de l'atenció, - reconeixement dels patrons de prioritat, - formulació de la intenció, - pla de consecució o assoliment, - execució del pla i reconeixement de l'assoliment Abasten un terme ampli que inclou aspectes com: - resolució de problemes - fluència - flexibilitat - inhibició - planificació - 39 - Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu Aquest conjunt de capacitats cognitives es troben relativament delimitades en les estructures prefrontals del cervell. Les àrees cerebrals més relacionades amb les funcions executives són l'escorça prefrontal dorsolateral, l'escorça prefrontal ventromedial, l'escorça prefrontal orbito frontal i l'escorça cinglada anterior. Segons Portellano i García (2014), els components essencials de les funcions executives són: - Fluència: capacitat de procés d'informació i emissió de respostes de manera eficaç emprant el menor temps possible. - Flexibilitat: capacitat per emetre les respostes adequades i pertinents a cada nova situació, inhibint aquelles respostes que no resulten adequades i facilitant, per tant, l'alternança eficaç entre noves tasques. - Inhibició: és la capacitat per suprimir la informació no rellevant o les respostes automàtiques que no són apropiades a l'hora de fer una tasca de manera eficaç. - Planificació: és la capacitat per determinar, seleccionar i organitzar de manera eficaç els passos i les tasques necessàries per aconseguir l'objectiu proposat. - Presa de decisions: és la capacitat d'escollir l'opció més eficaç entre les diverses alternatives disponibles. - Memòria de treball: és la capacitat de manipulació activa d'informació mentre fem una activitat cognitiva. - Actualització: capacitat per adquirir, inserir i manipular noves informacions útils en la resolució de problemes nous i complexos. Finalment, quan es fa referència a les funcions executives resulta obligat parlar d'autors com Lezak (1982), Baddeley (1997), Shallice i Burgess (1991), Stuss i Benson (1986), Cummings (1993) o Damasio (1994), ja que ningú no pot dubtar de les aportacions valuosíssimes d'aquests autors a l'enriquiment i a l'aclariment del concepte executiu, encara que no és menys cert que el terme necessita una unificació de les aportacions dels diferents autors que ens permeti no perdre excessiu temps a definir què són les FE, sinó plantejar com opera aquest mecanisme cerebral sofisticadíssim a fi d'arribar a un discurs comú entre tots els investigadors dedicats a aquest camp Dificultats executives Els dèficits executius són responsables d'alguns dels obstacles més importants que impedeixen als subjectes que els sofreixen enfrontar-se a situacions noves o reincorporar-se a una activitat ocupacional o laboral, encara que per a precisar més aquesta relació resulta adequat establir quins elements del funcionament executiu es relacionen amb alteracions concretes en el funcionament quotidià. - 40 - Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu Desenvolupament de la funció executiva - Primera infància: el control inhibitori i la memòria de treball són una de les primeres funcions que apareixen i ho fan cap als 7-12 mesos. Preescolar: inici de les tasques d’inhibició i memòria de treball (3-5 anys) i inici de la resta de funcions. - (Pre-)Adolescència: salt potencial de la memòria de treball i la conductes dirigides a objectius. Dels 8 als 10 anys: flexibilitat cognitiva a nivells adults Cap als 15 anys: memòria de treball i control atencional - Edat adulta: finalització de la mielinització a l’escorça prefrontal. Entre els 20-29 anys finalitza el desenvolupament de la funció executiva. Integració de les funcions cognitives Les hem vist per separat, però funcionen de forma conjunta, gairebé inseparable. No podem separar llenguatge de memòria, ni atenció de percepció, ni percepció de llenguatge... tot funciona com un conjunt. Concepte d’intel·ligència Etimològicament... Procedeix de dues paraules llatines: inter i legere que signifiquen entre i escollir. Per tant, es podria definir la intel·ligència com la capacitat d’escollir la millor alternativa entre diverses. Més extensament, la intel·ligència podria ser la capacitat per analitzar una situació, comprendre-la, imaginar diverses alternatives i conductes, valorar-les i comparar-les, i finalment escollir la millor. No existeix una aproximació única al constructe d’intel·ligència. Al llarg de la història, la intel·ligència s’ha relacionat amb: Capacitat per aprendre, pensar i establir relacions entre fets i conceptes > experiència Capacitat per resoldre problemes > raonament Capacitat de plantejar nous problemes > creativitat Problemes específics per definir el constructe... - Hi ha una o múltiples intel·ligències? - És una capacitat general o depèn de diferents factors específics? És entrenable, llavors? - En quina mesura es innata o adquirida? - Reflexa una capacitat bàsica o bé depèn de l’escolarització? - Serveix per predir l’èxit acadèmic, professional i, en general, a la vida? - Hi ha diferències segons el sexe? - Respòn només a variables intel·lectuals o també hi intervenen variables psicològiques i afectives? - Es pot mesurar? Com? - 41 - Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu Intel·ligència: és la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat de donar un sentit encertat a una sentència. Tot i així, no té una definició universal acceptada. - Mesurable (CI) - Aspectes genètics i ambientals - Concepte clàssic d’intel·ligència - Intel·ligències múltiples SPEARMAN i el FACTOR G – el pioner En la teoria bifactorial de la intel·ligència de la qual la capacitat mental està determinada per un factor ‘g’ i per un nombre indeterminat de factors específics ‘s’ - El factor ‘g’ esta determinat per la intel·ligència general, és a dir, es considera l'arrel de la intel·ligència que està present en totes les fases de la conducta. És general per tots els processos mentals de l'individu i es mantenen constants al llarg de la vida del subjecte - El factor ‘’s'’ són les diferents habilitats o aptituds que té la persona per dur a terme una activitat determinada. Varien no solament entre individus sinó també en un mateix individu, en els quals podrien coexistir diferents ‘s' amb diferències importants Molts especialistes en l'àmbit de la psicologia i l'aprenentatge han ofert les seves pròpies propostes: - Francis Galton (1822-1911): considerava que la intel·ligència era una aptitud cognitiva general que determina l'èxit o el fracàs d'una persona en qualsevol tasca en aquest àmbit. Afirmava que les diferències entre la intel·ligència de les persones venien determinades per factors genètics, és a dir, considerava que era una qualitat biològica. - Alfred Binet: "…judici, altrament anomenat bon sentit, sentit pràctic, iniciativa, facultat d'adaptar-se un mateix a les circumstàncies." - David Wechsler: "… la capacitat afegida o global de l'individu d'actuar amb resolució, pensar racionalment, i relacionar-se de manera eficaç amb el seu entorn." - Howard Gardner: "En la meva ment, una competència intel·lectual humana ha de suposar un conjunt d'habilitats per a resoldre problemes a l'individu, resoldre problemes genuïns o dificultats que ell o ella trobi i, quan se n'apropia, pugui crear un producte eficaç —i també ha de suposar el potencial per a trobar o crear problemes— i així, fer possible el treball preliminar per a l'adquisició de nous coneixements." Existeixen altres definicions pròpies provinents d'estudiosos en l'àmbit de les matemàtiques i l'enginyeria: - Alan Turing (1912-1954): "Respondre com un ésser humà." - George Nikolaos Saridis (1931-2006): "L'entropia de control de respostes." - 42 -  Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu Concepte clàssic (i únic avaluable al 100% fins avui... octubre 2023) El quocient intel·lectual o quocient d'intel·ligència (abreviat amb QI o IQ en anglès) és la relació entre la intel·ligència d'un individu mesurada amb un test d'intel·ligència i la intel·ligència mitjana cronològica de l'individu i del seu grup social. Intel·ligències múltiples (Gardner): els humans presenten com a mínim set (actualment se’n consideren 8) classes d'intel·ligències distintives. Són les següents: - Intel·ligència lingüística - Intel·ligència lògicomatemàtica - Intel·ligència espacial - Intel·ligència musical - Intel·ligència corporal i cinestèsica (kinestèsica) - Intel·ligència interpersonal - Intel·ligència intrapersonal - Intel·ligència naturalista coordinació del cos i de l'ús per a l'expressió dels sentiments i pensaments mitjançant el cos. Entendre objectes reals i poder manipular- percebre i distingir els diferents trets de les los mentalment. Inclou la sensibilitat per persones tant a nivell físic com emocional de percebre les relacions entre els conceptes manera particular. de línia, forma, color i espai competència per percebre les autoconeixement, des d’aspectes més relacions que existeixen entre metafísics com la fortalesa, els desitjos, les diverses espècies o grups il·lusions o els reptes. Capacitat de fer d'objectes i persones, així com introjecció dels elements de la realitat en reconèixer i establir si existeixen una visió global de la realitat. distincions i semblances entre ells. comprensió profunda de les paraules i la comprensió sensibilitat davant d'aquestes; facilitat en la decomprensió de nombres nombres i conceptes i conceptes lògics i comunicació escrita i oral, i el control de la la lògics i les seves les seves relacions. relacions. gramàtica. comprensió de nombres i conceptes lògics i les seves relacions. entendre i expressar les formes musicals i la sensibilitat per a la distinció de ritmes, sons, tons i mètrica musical. - 43 - Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu Conceptes associats a la intel·ligència Donada la generalitat del concepte intel·ligència és convenient familiaritzar-se amb termes com capacitat, aptitud, habilitat, destresa. - La capacitat és un concepte general que designa la potencialitat per fer una conducta en termes d'eficàcia i nivell d'execució. La capacitat i aptitud són conceptes similars, en certa mesura innates, permeten un comportament adaptatiu. - Habilitat i destresa són coneixements pràctics i tècnics adquirits mitjançant l'aprenentatge, l'entrenament i la pràctica. Quan aquests s'han centrat en matèries o tavernes molt específiques, es diu que han desenvolupat una competència específica. - El rendiment és una determinada tasca que es veurà mediatitzada tant per la disposició innata (capacitat) com pels graus de destresa en la matèria. El rendiment i l'execució són el nivell d'obtenció de resultats en una tasca. Quocient intel·lectual - El quocient intel·lectual o quocient d'intel·ligència (QI; IQ en anglès) és la relació entre la intel·ligència d'un individu mesurada amb un test d'intel·ligència i la intel·ligència mitjana cronològica, és a dir, l'esperable per la seva edat. - Amb la finalitat de trobar un mètode de correlacionar l'edat mental amb l'edat cronològica William Stern (1912) va formular el quocient intel·lectual. Aquesta nova mesura de la intel·ligència consistia en la divisió entre l'edat mental i l'edat cronològica multiplicada per 100. El valor 100 obtingut quan coincideixen ambdues representa el nivell normal d'intel·ligència. - Els primers tests d'intel·ligència els van realitzar Alfred Binet i Théodore Simon el 1905, i tres anys després van aparèixer les primeres escales d'intel·ligència destinades a avaluar nens d'entre tres i dotze anys. - Als anys 30 David Wechsler ho va adaptar a altres grups dedat. Efecte Flynn - Increment secular de la intel·ligència explica l'augment del QI d'una generació a una altra a la població d'un país. - En aquest augment influeixen factors com el grau de desenvolupament del país, les característiques del test que es fa servir i les característiques de la mostra avaluada. - Es dóna el cas que en països que han començat fa relativament poc la seva modernització, l'increment del quocient intel·lectual entre generacions és més gran. A partir dels resultats obtinguts es poden extrapolar les conclusions següents, explicades com a hipòtesis: - Hipòtesi de Flynn: no augmenta la intel·ligència però si la capacitat de resoldre problemes abstractes. - Hipòtesi educativa: l'augment del quocient intel·lectual es deu a la universalitat de l'educació. - Hipòtesi de Brand: la complexitat de la vida social dels individus fa augmentar el seu quocient intel·lectual. - Hipòtesi nutricional: la millora de la nutrició i les cures parentals són la causa de l'augment del quocient intel·lectual. - 44 - Ciències Psicosocials Campus Docent Sant Joan de Déu Altes capacitats intel·lectuals Terme utilitzat per referir-se a les capacitats intel·lectuals potenciades de caràcter innat d'una persona o nen, destacant-se la capacitat intel·lectual. No obstant això, la majoria de les persones amb aptituds d'Altes Capacitats Intel·lectuals tenen algunes característiques comunes. Conceptes - El talent, com a aptitud, és la capacitat per exercir una activitat. Relacionada amb l'aptitud o la intel·ligència. - El talent acostuma a estar associat a l'habilitat innata. - 45 -