Manual de Prevenció de Riscos Laborals en Jardineria PDF

M M EN R U A DE AN PA...

M M EN R U A DE AN PA IS L RC DE AN SI J JA EN R U A AR CO D PA IS L RD E RC J IN D S SI SD JA RD AR CO D E E B IN AR L PR IN D S C E ER AB E SD LO E B IN L PR NA ÍA O VE AR AB E ,I NS CE ER RA NC LO O TIT VE NA ,I A Í UT M LS IÓ NS U RA NC TIT NI UT CI PA LS IÓ M L NI U CI PA L M M DE AN DE AN EN R U A PA IS L RC EN R U A PA IS L S I JA RC J JA CO D SI RD R E JA IN D S AR CO D RD IN D S E SD E B IN L PR SD AR E B IN AR L PR C E ER AB E LO O AB E VE CE ER NA ÍA LO O ,I VE NA ,I A Í NS TIT RA NC NS RA NC UT LS IÓ TIT M UT U LS IÓ M NI NI U CI PA CI L PA L  EMERGÈNCIES EMERGENCIAS 080 BOMBERS / BOMBEROS 112 EMERGÈNCIES / EMERGENCIAS 061 AMBULÀNCIES / AMBULANCIAS MOSSOS D’ESQUADRA / MOZOS DE ESCUADRA 091 POLICÍA NACIONAL / POLICÍA NACIONAL 092 GUÀRDIA URBANA / GUARDIA URBANA URGÈNCIES MÈDIQUES URGENCIAS MÉDICAS 93 2652211 MC MUTUAL ( 8 a 21:00h. de dill. a dv. ) c/ Ausiàs March, 41 93 4141751 CLÍNICA CYCLOPS 24h. 93 4141992 c/ Copèrnic, 58 93 2095311 LESIONS OCULARS / LESIONES OCULARES Centro de Oftalmología Barraquer Entrada: c/ Muntaner, 314 o c/ La Forja, 88-92 93 2746000 GRANS CREMATS / GRANDES QUEMADOS 93 4893000 Hospital del Vall d’Hebron P. Vall d’Hebron, 119-129 93 3174400 INSTITUT NACIONAL DE TOXICOLOGIA / 93 3174061 INSTITUTO NACIONAL DE TOXICOLOGÍA Hospital Clínic: c/ Mercè, 1, 3r, Barcelona (de lunes a viernes de 9 a 14h.) Urgencia ir directamente al Hospital Clínic o al de Sant Pau Barcelona 91 5620420 Madrid (24h.) ALTRES OTROS 93 4132517 PARCS I JARDINS Seguretat i salut / Seguridad y salud 629 372937 PARCS I JARDINS Jefe de Guardia 93 4132400 PARCS I JARDINS Central 93 4184955 SERVEI DE VIGILÀNCIA DE LA SALUT / SERVICIO DE VIGILANCIA DE LA SALUD (PREVENRISK) Índex 1. Introducció 1.1. Objectius 5 1.2. Consideracions d’interès per al treballador 5 2. Conceptes generals de prevenció de riscos laborals 2.1. Normativa 7 2.2. Definicions 8 2.3. Integració de l’activitat preventiva 9 2.4. Obligacions d’empresaris i treballadors 10 2.5. Drets dels empresaris i dels treballadors 11 2.6. Principis generals de l’acció preventiva 12 2.7. Tècniques bàsiques de prevenció - Seguretat 12 - Higiene industrial 12 - Ergonomia 13 - Psicosociologia del treball 13 - Medicina del treball 13 2.8. Mesures de protecció 2.8.1 Col·lectives 14 2.8.2 Individuals 14 3. RISCOS LABORALS I MESURES PREVENTIVES GENERALS 3.1. Ordre i neteja a les casetes 17 3.2. Manipulació de productes químics 18 3.3. Risc elèctric 20 3.4. Manipulació manual de càrregues 21 3.5. Senyalització 26 3.6. Prevenció d’incendis 29 3.7. Soroll 30 3.8. Escales 33 3.9. Bastides 35 3.10. Talussos (Vegeu manual específic sobre treballs en talussos) 37 3.11. Maquinària - General 37 - Grup electrogen 38 - Emplenat de combustible 38 3.12. Eines 39 3.13. Seguretat viària 40 3.14. Vehicles 43 3.15. Feines en vies de circulació 44 3.15.1. Actuació a la part central de les Rondes i túnels de la ciutat 44 3.15.2. Intervencions que necessiten ocupar un carril de circulació 44 3.15.3. Intervencions que no necessiten ocupar un carril de circulació 45 3.16. Primers auxilis 3.16.1. Consideracions generals 46 3.16.2. Posició de seguretat 47 3.16.3. Recomanacions bàsiques per al socorrista 47 3.16.4. Farmaciola 48 3.16.5. Lesions traumàtiques 49 3.16.6. Lesions produïdes per la calor 52 3.16.7. Lesions produïdes per éssers vius 54 3.16.8. Lesions oculars 55 4. RISCOS LABORALS I MESURES PREVENTIVES ESPECÍFIQUES 4.1. Consideracions generals 57 4.2. Preparació del terreny 4.2.1. Mecànicament: motocultor 58 4.2.2. Manualment: cavada 59 4.3. Abonament del terreny (orgànic i químic) 60 4.4. Transport 4.4.1. Mecànic: vehicles 61 4.4.2. Manual: carretó 62 4.5. Plantació 4.5.1. Arbrat i arbustos 63 4.5.2. Grups de flor 64 4.6. Reg 4.6.1. Mecànicament: aspersió o degoteig 65 4.6.2. Manualment: mànega o patinet 66 4.7. Neteja 4.7.1. Mecànicament: bufadora 67 4.7.2. Manualment: cabàs i escombra 68 4.7.3. Manualment: escatada i entrecavada 69 4.8. Manteniment de la gespa 4.8.1. Sega, escarificat, airejat: segadora, escarificadora i airejadora 70 4.8.2. Desbroç: desbrossadora 71 4.9. Retallada i poda d’arbustos i tanques 4.9.1. Mecànicament: retalladora de tanques 72 4.9.2. Manualment: tisores i xerracs (amb perxa o sense) 73 4.10. Poda d’arbres (en alçada): 4.10.1. Motoserra i plataformes elevadores: 74 4.11. Tractaments fitosanitaris: 4.11.1. Motxilla i carretó Gaysa 76 4.11.2. Actuació en cas d’intoxicació 78 5. BIBLIOGRAFIA I AGRAÏMENTS Bibliografia 81 Agraïments 82 1.0 1.1 Objectius Aquest manual s’ha elaborat amb l’objectiu de recollir els aspectes més importants de la prevenció de riscos laborals (PRL des d’ara), des d’una perspectiva general i des de la particular que presenta l’activitat en el sector de la jardineria. Introducció L’objectiu bàsic és reduir la sinistralitat mitjançant una informació i una formació que determinin uns comportaments i unes actituds concordes amb el que ha de ser treball segur i saludable. Esperem que la informació, al costat dels consells i de les explicacions dels tècnics siguin una ajuda per arribar a l’objectiu bàsic de reduir la sinistralitat. 1.2 Consideracions d’interès per al treballador Tots els treballadors han de conèixer i acatar les normes de seguretat que s’estableixin per desenvo- lupar la feina. En cas de dubte o desconeixement cal adreçar-se al responsable superior. Les causes més freqüents de riscos es produeixen per errors d’actuació o d’omissió, i per tant, és important la formació en prevenció i la utilització dels equips de protecció individual (EPI des d’ara) més adequats a cada tipus de treball. El treballador ha de col·laborar en la PRL i informar de qualsevol situació que pugui produir-se en el desenvolupament del treball i que comporti risc per a la seguretat o la salut.  2 CO DE N RI P CEP SC RE T OS VE ES LA NC GEN BO IÓ E RA DE RA LS LS 2.1 Normativa La normativa en matèria de PRL Constitució Espanyola Article 15. Reconeix el dret a la vida i a la integritat física i moral. es troba en el nostre ordenament jurídic, en primer lloc a la Article 40.2. Constitució Espanyola de 1978 Estableix dintre de la política social i econòmica, el deure dels poders i a l’Estatut dels Treballadors. públics de vetllar per la seguretat i la higiene en el treball. Estatut dels treballadors L’Estatut estableix drets i obligacions per als treballadors. Article 4.2 Estableix com a condició de la relació de treball el dret que tenen els treballadors a la seva integri- tat física i a una adequada política de seguretat i d’higiene. Article 5 a) Estableix que els treballadors tenen el deure de complir les obligacions concretes del seu lloc de treball. b) Els treballadors tenen el deure de complir les mesures de seguretat i d’higiene que s’adoptin. Article 19.1 El treballador té dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i d’higiene. Article 19.2 El treballador està obligat a complir a la feina les mesures legals i reglamentàries de seguretat i d’higiene. La Llei 31/1995, de 8 de novembre sobre la prevenció de riscos laborals és el resultat de la trans- posició de diverses directrius europees molt significatives en matèria de prevenció de riscos, es- pecialment la Directriu del consell 89/391/CEE de 12 de juny, relativa a l’aplicació de mesures per promoure la millora de la salut dels treballadors a la feina.  2.2 Definicions Prevenció Conjunt d’activitats o mesures adoptades o previstes en totes les fases d’activitat de l’empresa amb la finalitat d’evitar o disminuir els riscos derivats del treball. Risc laboral Possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany derivat de la feina. Danys derivats de la feina Malalties, patologies o lesions sofertes amb motiu de la feina. Risc laboral greu i imminent Aquell que resulti probable racionalment, que es materialitzi en un futur immediat i que pugui suposar un dany greu per a la salut dels treballadors. Equip de treball Qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzats a la feina. Accident laboral Tota lesió corporal que el treballador es faci durant o a conseqüència de la feina que faci per compte d’altri. Tindran la consideració d’accident laboral, entre d’altres: 1 Els que tingui el treballador en anar a la feina o en tornar-ne (“in itinere”) 2 Els que tingui el treballador durant o a conseqüència del compliment de les tasques que impli- quen els càrrecs electes de caràcter sindical. 3 Els ocorreguts durant o a conseqüència de les tasques desenvolupades encara que siguin distintes a les de la seva categoria professional. 4 Els ocorreguts en actes de salvament o similars quan tinguin connexió amb la feina. 5 Se suposarà, llevat que es provi el contrari, que són constitutives d’accident laboral les lesions que rebi el treballador durant el temps i en el lloc de treball. No tindran la consideració d’accident laboral, entre d’altres: 1 Els causats per una força major aliena a la feina. 2 Els causats per imprudència temerària del treballador accidentat: Quan l’accidentat desobeeix normes, instruccions o ordres que hagi donat l’empresari d’una manera reiterada i notòria en matèria de seguretat i d’higiene. 3 Els causats per dol del treballador accidentat: es considera que s’ha produït dol, quan el treballador conscientment, voluntàriament i maliciosament provoca un accident per a obtenir-ne algun benefici.   Malaltia professional Des del punt de vista preventiu s’entén com aquella deterioració lenta i gradual de la salut del tre- ballador produïda, com conseqüència de la feina duta a terme per compte d’altri, per una exposició constant a situacions adverses, que pugui produir l’ambient que hi ha a la feina o per la manera com està organitzada. Aquest concepte ha de constar al quadre de malalties professionals. EPI: Equip de protecció individual LPRL: Llei de prevenció de riscos laborals RSP: Reglament dels serveis de prevenció PMA: Procediment medi ambient 2.3 Integració de La prevenció de riscos laborals, com a actuació que s’ha de desenvolupar en el si de l’empresa, ha d’integrar-se en el conjunt de les seves activitats i decisions, tant en els processos tècnics, en l’organització del treball i en les condicions en què aquest es presti, com en la línia jeràrquica de l’empresa, incloent tots els nivells que li són propis. l’activitat La integració de la prevenció en tots els nivells jeràrquics de l’empresa implica l’atribució i l’assumpció per a tots aquests nivells de l’obligació d’incloure la prevenció de riscos en qualsevol preventiva(art. 1 RSP) activitat que facin o ordenin i en totes les decisions que adoptin.  2.4 Obligacions Obligacions de l’empresari La Llei 31/95 obliga l’empresari a protegir els treballadors davant dels riscos laborals. D’aquí es deriven les obligacions següents, entre d’altres: d’empresaris 1 Organitzar la prevenció a l’empresa. i treballadors 2 Avaluar els riscos de les instal·lacions, màquines, equips de treball, llocs de treball i tasques. 3 Establir les mesures de prevenció d’acord amb els riscos identificats. 4 Controlar l’eficàcia de les mesures mitjançant inspeccions periòdiques. 5 Proporcionar als treballadors els equips de protecció individual o col·lectiva necessaris per a desenvolupar la feina, quan els riscos no puguin eliminar-se. 6 Consultar-ho amb els treballadors o amb els representants i permetre que participin en les qüestions que afectin la seguretat i la salut laborals. 7 Garantir la vigilància mèdica periòdica de la salut dels treballadors. 8 Registrar documentalment totes les seves actuacions. 9 Informar al personal i adoptar mesures, quan els treballadors puguin estar exposats a un risc greu i imminent. Obligacions del treballador (art. 29 LPRL) 1 Complir les mesures de protecció i de prevenció que estableixi l’empresari. 2 Usar adequadament les màquines, els aparells, les eines, les substàncies perilloses, els equips de transport i en general qualsevol altre mitjà amb el qual desenvolupi la seva activitat. 3 Utilitzar correctament els mitjans i equips de protecció. 4 No modificar ni anul·lar i utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents. 5 Informar immediatament de qualsevol situació que consideri que es un risc per a la seguretat i salut dels treballadors. 6 Cooperar amb l’empresari perquè pugui garantir unes condicions de treball segures. 10 2.5 Drets Drets de l’empresari 1 Exigir el compliment de les obligacions abans citades. 2 Exigir el compliment de la normativa i de les mesures de seguretat i d’higiene en el treball. d’empresaris 3 Formar part del Comitè de Seguretat i Salut, ja sigui directament o per mitjà dels seus representants. i treballadors Drets del treballador 1 Tenir una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. 2 Rebre informació sobre els riscos existents, les mesures de protecció, les mesures d’emergència i saber quan poden estar exposats a un risc greu i imminent. 3 Ser consultats i participar en totes les qüestions que afectin a la seguretat i la salut laboral. 4 Rebre formació en matèria preventiva. 5 Ser sotmès a un control periòdic de la salut. 6 Formar part del Comitè de Seguretat i Salut, mitjançant els representants. 7 Protegir el personal especialment sensible. 8 Utilitzar mitjans de treball adequats i degudament protegits. 9 Facilitar-los els equips de protecció adequats en funció de les tasques que s’hagin de fer. 11 2.6 Principis gene- L’empresari ha d’aplicar les mesures preventives, segons els principis generals següents: 1 Evitar els riscos. rals de l’acció 2 Avaluar els riscos que no es puguin evitar. 3 Combatre els riscos quan s’inicien, preventiva (art.15 LPRL) 4 Adaptar la feina a la persona. 5 Tenir en compte l’evolució de la tècnica. 6 Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc o gens de perill. 7 Planificar la prevenció, i cercar un conjunt coherent que hi integri la tècnica, l’organització del treball, les condicions laborals, les relacions socials i la influència dels factors ambientals a la feina. 8 Adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual. 9 Donar les instruccions adequades als treballadors. 2.7 Tècniques Seguretat Conjunt de tècniques i procediments l’objectiu dels quals és eliminar o disminuir el risc que es produeixin accidents laborals. bàsiques 1 Caiguda d’eines. 2 Cops i talls. de prevenció 3 Caigudes al mateix nivell o a diferent nivell. 4 Atrapades. 5 Risc elèctric, etc. Higiene industrial Tècnica no mèdica d’intervenció en aquells riscos que puguin provocar alteracions a la salut a causa de l’exposició del treballador a agents físics, químics i biològics. 1 Químics: Vapors / Gasos / Polvoritzacions... 2 Físics: Soroll / Vibracions / Radiacions... 3 Biològics: Virus / Bacteris / Fongs... 12 Ergonomia Conjunt de tècniques encaminades a adaptar les condicions laborals a les característiques del treballador. Persegueix el confort al treball. 1 Il·luminació i espai 2 Soroll ambiental 3 Calor / Fred 4 Disseny del lloc de treball Psicosociologia del treball L’objectiu és controlar els riscos derivats de les característiques organitzatives i de l’estructura de l’empresa. 1 Insatisfacció 2 Ansietat 3 Estrès Medicina del treball Estudia la interacció de l’organisme humà en relació amb el treball i la seva influència en la salut. Les seves tècniques no són només sanitàries o d’intervenció en cas d’urgència, sinó preventives, com la vigilància de la salut, l’educació sanitària i la promoció de la salut. 13 2.8 2.8.1 Mesures de protecció col·lectiva Definició Mesures de Element de seguretat que protegeix un o diversos treballadors, sense que estiguin fent cap activitat que impliqui un risc. protecció L’article 15 LPRL recull com un dels principis de l’activitat preventiva el fet d’adoptar “mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual.” Alguns exemples Risc Mesura col·Lectiva Caiguda a diferent nivell Tanques i baranes Incendi Instal·lacions fixes d’extinció (boques d’incendi, hidrants...) Contaminants químics Sistemes de ventilació i extracció Elèctric Presa de terra Soroll Aïllament acústic (sala anecoica) Projecció de partícules per l’ús de màquines Pantalla de protecció a la màquina 2.8.2 Mesures de protecció individual EPI Definició Qualsevol equip que hagi de dur o subjectar el treballador perquè el protegeixi d’un o de diversos riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o salut i també qualsevol element o accessori destinat a aquest efecte. S’utilitzen quan no és possible usar mitjans de protecció col·lectiva. No són EPI La roba de feina corrent i els uniformes que no estiguin específicament destinats a protegir la salut o la integritat física del treballador. Requisits 1 Tenir de la marca CE 2 Fullet informatiu en català o castellà 14 Alguns exemples Part del cos que cal protegir EPI Cap Casc Oïda Taps, orelleres Ulls i cara Ulleres, pantalla Vies respiratòries Mascaretes, filtres Braços i mans Guants, manigots Peus i cames Calçat de seguretat, polaines, canyelleres Cos Arnès Obligacions del treballador 1 Utilitzar i tenir cura dels EPI. 2 Guardar-los al lloc indicat. 3 Informar de qualsevol desperfecte Obligacions de l’empresari 1 Determinar els llocs de treball i les tasques que necessiten utilitzar els EPI. 2 Triar els equips més adequats. 3 Informar de la part del cos que protegeix, del risc i informar de quan s’ha d’utilitzar. 4 Instruir sobre l’ús i el manteniment d’aquest material. 5 Subministrar-lo gratuïtament al treballador. 6 Vetllar perquè l’ús d’aquest material sigui efectiu. 7 Controlar-ne el correcte manteniment. 15 3 RI I M SC GE E OS NE SU LA RA RES BO LS P RA RE L VE S NT IV ES 3.1 Ordre i neteja General 1 Tots els treballadors tenen l’obligació de netejar i tenir ordenades i en bones condicions les dependències de la caseta de la qual estiguin fent ús. a les casetes 2 La caseta (magatzem i vestuaris) ha de tenir ventilació suficient (natural o automàtica) per evitar humitats i males olors. 3 A cada caseta, hi haurà una farmaciola amb el contingut mínim per fer una primera cura i una llista amb els telèfons d’emergència. 4 Cada caseta ha de tenir penjat al seu taulell d’anuncis el Manual sobre actuació en cas d’emergència en casetes. 5 Es mantindran lliures d’obstacles les vies de pas i les sortides. 6 S’ha d’accedir fàcilment als extintors i han d’estar situats preferiblement als costats de les portes. Han d’estar senyalitzats i la part superior de l’extintor ha d’estar penjada a una alçada màxima d’1,7 m. Vestuaris 1 És necessari que cada divendres, com a mínim, es faci una neteja general de tot el sòl, sanitaris i dutxes. Els criteris mínims quant a periodicitat són: - Casetes fins a 6 treballadors: 1 vegada / setmana - De 6 a 10 treballadors: 2 vegades / setmana - Més de 10 treballadors: diàriament 2 En el vestuari només es guardaran els efectes personals dels treballadors i la roba i els EPI relacionats amb la feina. 3 Cada treballador tindrà un armariet per desar-hi la roba. Els treballadors que tinguin EPI especials tindran dos armariets o un de dos cossos, per desar-hi l’equip. 4 Els vestuaris d’homes i de dones estaran separats, llevat que s’habilitin sistemes que permetin usar de les mateixes dependències a la vegada que es respecta el dret a la intimitat del personal d’ambdós sexes. 5 Cada vestuari ha de tenir: - Rentamans, mirall i sabonera. - Dutxes amb aigua calenta i freda, sabonera, penjadors i porta o cortina que proporcioni intimi tat i impedeixi la sortida de l’aigua. Es recomana usar sabatilles de goma. - Sanitaris amb descàrrega automàtica d’aigua, ventilació, porta-rotlles de paper higiènic i escombreta, penja-robes i pany interior. En el de les dones hi haurà d’haver un contenidor especial tancat. - Calefactors elèctrics, d’aire o d’oli suficients i temporitzadors. Estan prohibits els calefactors de resistència i els de gas. 17  Magatzem 1 Les eines es col·locaran sobre cavallets o prestatgeries adequats. Si hi ha prestatgeries han de collar-se entre si i a la paret o al sòl. Els materials més pesants s’han de situar a les parts inferiors de la prestatgeria. S’ha d’evitar deixar material directament al terra. 2 No s’han de col·locar materials o utensilis en llocs que puguin provocar ensopegades o caigu- des damunt d’altres treballadors, de màquines o d’instal·lacions. 3 Cal tancar el magatzem amb clau sempre que no hi hagi ningú a l’interior. 4 No s’han de guardar all magatzem altres materials, maquinària o utensilis que no tinguin relació amb les tasques de jardineria o siguin aliens a l’empresa. 3.2 Manipulació 1 Tots els treballadors han de tenir una còpia de les fitxes de seguretat dels productes químics que hagin de fer servir. Hi ha d’haver també una copia prop del lloc d’emmagatzematge per si cal consultar-les. de productes 2 Tots els productes químics (combustibles, fitosanitaris, clor, productes de neteja,...) han d’estar en el seu envàs original i estar correctament etiquetats. químics 3 Emmagatzematge de combustible. Armari ignífug: - Es guardarà en aquest armari el combustible. - Es situarà en un lloc amb ventilació i preferiblement allunyat de portes. - Els combustibles han d’estar degudament etiquetats per facilitar-ne la identificació. - No s’ha de col·locar res damunt de l’armari. - Ha d’estar : - Net (interior i exterior) - Tancat amb clau - Senyalitzat (senyal de material inflamable i prohibició de fumar) - Ha de tenir una safata de retenció per a abocaments. - Els productes s’agruparan dins l’armari segons el tipus de perillositat. 18 4 Els productes fitosanitaris no s’emmagatzemaran amb el combustible. Es guardaran en un armari de seguretat, que haurà de reunir els següents requisits: - S’ubicarà en un lloc amb ventilació (natural o forçada) i preferiblement allunyat de portes. - No s’ha de col·locar res sobre l’armari. - L’armari ha d’estar: - Net (interior i exterior) - Tancat amb clau - Senyalitzat (Productes Fitosanitaris i prohibit fumar) - Ha de tenir una safata de retenció per a abocaments. - Els productes s’agruparan dins l’armari segons el tipus de perillositat. 5 Els vessaments de líquids (àcids, olis, combustibles, productes fitosanitaris o d’altres) s’han de netejar immediatament, una vegada eliminada la causa de l’abocament. 6 Tant al magatzem on guardeu els productes químics com als armaris que els continguin, ha d’haver una senyal de prohibit fumar clarament visible. Explosiu Comburent Fàcilment inflamable Extremadament inflamable Tòxic Molt tòxic Corrosiu Nociu Irritant Perillós per al medi ambient 19 3.3 Risc elèctric Riscos generals Risc elèctric és tot aquell risc que origina l’energia elèctrica, hi queden específicament inclosos els riscos de: 1 Xoc elèctric per contacte directe o indirecte. 2 Cremades, caigudes o cops per xoc o arc elèctric. 3 Incendis o explosions que origini l’electricitat. Tipus de contacte: 1 Contacte directe: La persona entra en contacte amb parts actives de la instal·lació o amb elements habituals en tensió. 2 Contacte indirecte: La persona entra en contacte amb masses posades accidentalment en tensió perquè no formen part del circuit. Mesures preventives 1 Abans de començar a treballar s’haurà de comprovar que no hi ha corrent. 2 No s’hauran de manipular mai elements elèctrics amb les mans mullades, en ambients humits o mullats accidentalment (tasques de neteja, instal·lacions a la intempèrie, etc.). 3 No s’alteraran ni retiraran les preses de terra ni els aïllaments de les parts actives dels diferents equips, instal·lacions i sistemes. 4 Cal evitar, tant com sigui possible, la utilització d’endolls múltiples per no sobrecarregar la instal·lació elèctrica. No s’improvisaran mai entroncaments ni connexions. 5 Per desconnectar l’electricitat cal estirar la clavilla directament, no s’ha d’estirar el cable. 6 En cap cas es portaran a terme treballs elèctrics sense estar capacitat ni autoritzat per fer-los. Actuació en cas d’accident 1 Desconnectar el corrent i intentar d’usar algun element aïllant. 2 Allunyar l’accidentat de la zona de perill, sense tocar-lo directament. 3 Si escau, apagar el foc amb flassades. No s’utilitzarà aigua sense haver desconnectat abans el corrent. 4 Avisar els serveis sanitaris. 20 3.4 Manipulació Definició S’entén per maneig manual de càrregues qualsevol operació de transport o subjecció d’una càrrega que facin un o diversos treballadors, i també aixecar-les, col·locar-les, donar-los una embranzida, manual de moure-les mitjançant tracció o desplaçar-les sempre que, segons les seves característiques o condi- cions ergonòmiques inadequades, comportin riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors. càrregues No s’hi inclou l’aplicació de forces com el moviment d’una manivela o una palanca de comandaments. Es considera que la manipulació manual de tota càrrega que pesi més de 3 kg pot comportar un potencial risc dorsolumbar si es manipula en condicions desfavorables (allunyada del cos, amb postures inadequades, etc.): 1 En general, el pes màxim que es recomana no sobrepassar és de 25 kg. 2 En el cas de les dones, joves o més grans és convenient no superar els 15 kg. 3 Sota cap circumstància es manipularan càrregues que pesin més de 40 kg. Si les dimensions o el pes de la càrrega així ho aconsellen s’haurà de, sempre que sigui possible, fraccionar o tornar a preparar la càrrega, amb ajudes mecàniques o amb l’ajuda d’altres treballadors quan sigui necessari. Riscos generals A causa de la gran varietat d’activitats laborals que inclouen operacions de maneig manual de càrregues, hi poden haver un nombre important de riscos per a la seguretat i salut dels treballadors: 1 Caigudes de personal al mateix nivell o a distint nivell. 2 Cops i atrapades a causa de la caiguda dels objectes manipulats o emmagatzemats. 3 Cops contra objectes mòbils i immòbils. 4 Contactes tèrmics a causa de l’alta temperatura de la càrrega. 5 Talls i esgarrapades produïts amb cantells esmolats o esberlats, amb claus, etc... 6 Fatiga física a causa de sobreesforços, postures forçades i moviments repetitius. Mesures preventives 1 Examinar la càrrega abans de manipular-la i intentar de localitzar zones que puguin resultar perilloses en el moment d’agafar-les (arestes, vores esmolades, puntes de claus, etc.) 2 Situar la càrrega en el lloc més favorable per a la persona que ha de manipular-la de manera que hi estigui a prop, al davant i a l’alçada del maluc. 3 Transportar la càrrega a l’alçada del maluc i el més a prop possible del cos. 4 Manejar una càrrega entre dues persones si l’objecte és voluminós i/o difícil d’agafar. 5 Utilitzar les ajudes mecàniques sempre que sigui possible, amb cura de no sobrecarregar-les i col·locar la càrrega d’una manera equilibrada abans de transportar-la. Utilitzar sotaventreres i altres elements auxiliars quan sigui necessari. 21  MèTODe CORRECTe D’ELEVACIÓ i de TRANSPORT Si les càrregues que s’han de manipular es troben al sòl o prop d’un mateix, s’utilitzaran les tèc- niques de maneig de càrregues que permetin utilitzar els músculs de les cames més que els de l’esquena per intentar disminuir la tensió a la zona lumbar. 1 Aproximació de la càrrega Per aixecar una càrrega cal aproximar-s’hi (A). Si no es fa així, es faria un esforç cinc vegades més gran (B) que en el primer cas. 75 kg 375 kg 25 kg A 25 kg B 2 Posició dels peus Per aixecar amb seguretat una càrrega és important la posició dels peus : 1 Emmarcant la càrrega. 2 Lleugerament separats. 3 Lleugerament avançat l’un amb relació a l’altre. 3 Assegurar la presa de mans El correcte és agafar-la amb el palmell de la mà i la base dels dits. En ser més gran la superfície per on l’agafem, es redueix l’esforç. Si es tracta d’objectes pesants, es pot, abans d’agafar-los, preparar-los sobre falques per facilitar la tasca de posar-hi les mans i poder situar-les correctament. 4 Els braços estirats Tant com es pugui, els braços han de treballar seguint les recomanacions següents: 1 Estirats, no flexionats. 2 Els braços han de mantenir “suspesa” la càrrega, però no elevar-la. 3 Per transportar una càrrega, cal mantenir-la enganxada al cos. Si no s’actua d’aquesta manera, s’obliga que els bíceps facin un esforç 15 vegades més gran que el pes que s’aixeca. 22 5 Fixar la columna vertebral Les càrregues han d’aixecar-se mantenint la columna vertebral recta i aliniada. Per mantenir l’esquena recta cal: 1 Ficar endins lleugerament els ronyons. 2 Baixar lleugerament el cap (mentó una mica entrat). Si es fa amb l’esquena arquejada, pot passar que s’hi faci una hèrnia discal, la qual pot originar lumbàlgies i ciàtiques. La torsió del tronc, sobretot si es fa mentre s’aixeca la càrrega, pot igualment produir lesions. En aquest cas, cal dividir el moviment en dos temps: 1 Primer aixecar la càrrega. 2 Després girar tot el cos movent els peus amb petits desplaçaments. Encara és millor que, abans d’aixecar la càrrega, ens orientem correctament cap allà on s’ha d’anar per no haver, després, de girar el cos. 6 Usar la força de les cames 1 Utilitzarem els músculs de les cames per donar el primer impuls a la càrrega que hem d’aixecar, ja que els músculs de la cama són els més forts del cos humà. 2 Per fer-ho, flexionarem les cames doblegant els genolls, sense arribar a asseure’ns als talons ja que llavors resulta difícil aixecar-se (la cuixa i el tou de la cama han de formar un angle de més de 90º). 3 A més, el fet de flexionar les cames ajuda a mantenir recta la columna vertebral. 4 Els músculs de les cames han d’utilitzar-se també per empènyer un objecte, vehicle, etc. 7 Aprofitar la tendència a la caiguda i el moviment ascendent 1 Per dipositar en un plànol inferior algun objecte que es trobi en un plànol superior, ens limitarem a frenar-ne la caiguda. 2 Per aixecar una càrrega que després serà dipositada en una prestatgeria, han d’encadenar-se les operacions, sense aturar-nos, ja que si ens aturem l’esforç serà doble, hauríem de vèncer dues vegades la força de gravetat. 23  Per què fa mal l’esquena? Comportament de la columna vertebral La columna vertebral està formada per una estructura de 32 a 35 ossos anomenats vèrtebres. La columna té cinc regions ben diferenciades. 1 Cada vèrtebra està formada per una banda compacta que és l’os en si, el qual, al centre, hi té un orifici pel qual passa la medul·la espinal, que és un conjunt de fibres nervioses les ramificacions de les quals controlen distintes parts del cos. 2 Entre cada vèrtebra trobem els denominats discos intervertebrals, que són cartílags (= fibres elàstiques) amb un nucli gelatinós deformable (semblant a una petita bossa plena d’un líquid viscós). 3 Quan la columna es manté recta, el nucli gelatinós es troba al centre del disc i tot el sistema està, d’aquesta manera, equilibrat. 4 Quan la columna es flexiona, el nucli es desplaça per l’efecte falca que hi exerceixen les vèrtebres sobre ell. NUCLI COLUMNA FLEXIÓ 7 CERVICALS GELATINÓS RECTA ANELL FIBRÓS MEDUL·LA 12 DORSALS ESPINAL 5 LUMBARS ANELL FIBRÓS 5 SACRES NUCLI EL NUCLI RESTA EL NUCLI ES GELATINÓS AL CENTRE DEL DISC DESPLAÇA CAP ENRERA 3 a 5 COCCIGEALS EL DOLOR La repetició de moviments que impliquen el desplaçament del nucli gelatinós, produeix un des- gast del disc intervertebral i les fibres elàstiques que formen el cartílag poden arribar a trencar-se. 1 En redreçar el cos després d’una flexió, una part del nucli pot quedar atrapada entre aquestes fibres trencades i és quan es desencadena el dolor violent conegut actualment com lumbàlgia. 2 Altres dolors comuns d’esquena són: la lumbàlgia aguda, la ciàtica i la hèrnia discal. 24 CONSELLS GENERALS PER PROTEGIR L’ESQUENA Seguir els consells indicats en aquest annex. 1 Mantenir-se dret, s’aconsegueix: - Duent les espatlles cap endarrere suaument. - Mantenint el cap aixecat amb el coll recte. - Mantenint el ventre suaument entrat i els músculs de l’abdomen contrets. - Equilibrant la càrrega 2 Doblegar els genolls: per evitar mals d’esquena, és bo adquirir el costum d’ajupir-se doblegant els genolls (posar-se a la gatzoneta mantenint l’esquena recta) 3 L’esport: Esports que reporten un benefici a l’esquena: - Natació, fonamentalment els estils crol i esquena (la braça no és aconsellable perquè enfonsa els ronyons i el coll). - Ciclisme. - Marxa. - Esquí de muntanya. 25 3.5 Senyalització La senyalització dirigida a advertir senyals en forma de panell 1 Senyals d’advertiment (forma triangular, pictograma negre sobre fons groc i vores negres). els treballadors de la presència d’un risc, o a recordar-los una prohibició o obligació, es fa mitjançant: Càrregues Matèries inflamables Matèries explosives Matèries tòxiques Matèries corrosives Matèries radioactives en suspensió Vehicle Radiacions Risc elèctric Perill en general Radiacions làser Matèries comburents de manutenció no ionitzants Camp magnètic Caiguda a Matèries nocives Risc d’entrebanc Risc biològic Baixa temperatura intens diferent nivell o irritants 2 Senyals de prohibició (forma rodona, pictograma negre sobre fons blanc, vores i banda transversal descendent d’esquerra a dreta, vermells). Prohibit fumar Prohibit fumar Prohibit el pas Prohibit l’apagament i encendre foc als vianants amb aigua Entrada prohibida Aigua no potable Prohibit als vehicles No toqueu a persones de manutenció no autoritzades 26 3 Senyals d’obligació (forma rodona, pictograma blanc sobre fons blau). Protecció Protecció Protecció Protecció Protecció Protecció obligatòria obligatòria obligatòria obligatòria per a les obligatòria obligatòria de la vista del cap de l’oïda vies respiratòries dels peus de les mans Protecció Protecció Protecció individual Vía obligatòria Protecció general obligatòria obligatòria obligatòria contra per a vianants (acompanyada, si del cos de la cara caigudes cal, d’un senyal addicional) 4 Senyals relatius als equips de lluita contra incendis (forma rectangular o quadrada, pictograma blanc sobre fons vermell). Mànega per Escala de mà Extintor Telèfon per a la lluita a incendis contra incendis Direcció que cal seguir (senyal indicatiu addicional als anteriors) 5 Senyals de salvament o socors (forma rectangular o quadrada, pictograma blanc sobre fons verd). Via/sortida de socors Telèfon de salvament Direcció que cal seguir Primers Llitera Dutxa Rentat (senyal indicatiu addicional als següents) auxilis de seguretat d’ulls 27  SENYALS LLUMINOSOS I ACÚSTICS Un senyal lluminós o acústic indicarà, en engegar-se, la necessitat de fer una determinada acció, i es mantindrà en funcionament mentre persisteixi aquesta necessitat. 1 Els senyals lluminosos s’han de percebre clarament, i la continuïtat de la intermitència del senyal indicarà un grau més important de perill o que la intervenció que s’ha de fer és molt urgent. 2 El senyal acústic tindrà un nivell sonor superior al nivell de soroll ambiental, de manera que sigui clarament audible. Quan aquests senyals siguin intermitents indicaran un perill o una urgència més greus; no obstant això, el so d’un senyal d’evacuació serà sempre continu. 28 3.6 Prevenció normes de prevenció 1 La prevenció d’incendis es fonamenta en impedir la presència simultània de focus de calor (llums desprotegits, llumins, cigarrets,...) i materials combustibles (gasolina, fusta, paper, d’incendis plàstic,...). 2 Cal respectar la prohibició de fumar en els llocs que indiqui l’empresa i especialment en magatzems de combustible. Els cigars i els llumins s’han de deixar als cendrers, ben apagats. No s’han de llençar en qualsevol lloc. 3 S’ha de conservar el lloc de treball net i ordenat. La brutícia, els vessaments de líquids combus tibles i els materials com el paper i el cartró són fàcilment origen d’incendis. 4 Cal netejar immediatament els abocaments de combustible o de productes químics. No s’ha de fumar mentre es manipulen. 5 No s’han d’obstruir amb materials emmagatzemats els extintors, les mànegues, les sortides d’emergència, els quadres elèctrics i els armaris ignífugs. S’hi ha de poder accedir sempre. 6 Quan es facin tasques de manteniment que impliquin l’ús d’eines elèctriques, de soldadura, moles, etc. Se n’hauran d’allunyar els materials combustibles (fustes, paper, mànegues, etc.) 7 No s’ha de deteriorar i cal mantenir en perfecte estat la instal·lació elèctrica, tancament de portes i finestres, extintors, il·luminació d’emergència, si n’hi ha, etc. 8 Cal rebutjar aparells elèctrics en mal estat. 9 No s’han de sobrecarregar les línies elèctriques amb la utilització de connexions múltiples. 10 Calefactors / Estufes: - Estan prohibits els calefactors de resistència i els de gas. - No s’ha de deixar material (roba, caixes, etc.) a prop o damunt dels calefactors. - No s’han de deixar els calefactors encesos tota la nit, cal utilitzar un temporitzador o un programador. Tot treballador que descobreixi l’inici d’un incendi 1 Avisarà el Cos de Bombers (tel. 080). 2 Informarà els seus companys perquè evacuïn la caseta. 3 Si el foc és petit i pot controlar-se, intentarà apagar-lo amb l’extintor més proper. - No ha d’actuar mai tot sol. - Si no el pot controlar, no s’ha d’arriscar, ha de sortir del lloc i tancar les portes i les finestres mentre se’n va i dirigir-se cap al punt de reunió, a l’exterior. - Si observa que una porta està molt calenta o que en surt fum, no l’obri, avisi els Bombers i vagi-se’n. 29 3.7 Soroll definició El soroll es defineix, en general, com un so no desitjat i molest. L’existència de soroll en l’ambient de treball pot suposar risc de pèrdua d’audició. Els nivells exces- sius de soroll (contaminant físic mediambiental) lesionen certes terminacions nervioses de l’oïda i poden produir una hipoacúsia de tipus laboral (sordesa). Les fibres nervioses encarregades de transmetre al cervell sorolls de freqüència 4.000 Hz, són les primeres a lesionar-se, i a continuació la resta. L’home és conscient d’aquesta pèrdua irrecuperable quan queden afectades les freqüències conversacionals, cosa que perjudica la seva relació amb els altres. EFECTES NOCIUS DEL SOROLL El soroll és el so que representa un risc laboral per a la salut, i que provoca una sensació irritant i desagradable. El nivell de risc depèn de diversos factors: 1 La qualitat del soroll que està determinada per la intensitat i la freqüència 2 La sensibilitat de l’individu, que depèn de factors hereditaris, estat de salut, hàbits, edat, sexe... 3 La durada de l’exposició 4 Distància de la font emissora. Més a prop, més nivell El soroll pot tenir efectes nocius sobre el nostre organisme. No solament en l’aparell auditiu, sinó també en el respiratori, el nerviós, el digestiu, els efectes visuals, els endocrins, i els cardiovascu- lars. Efectes auditius del soroll La llarga exposició (vuit hores al dia, cinc dies a la setmana i durant diversos anys) a nivells de sorolls elevats, pot provocar una disminució auditiva permanent o hipoacúsia. La hipoacúsia per soroll és bilateral, irreversible i no evolutiva i està reconeguda com a malaltia laboral. Per mesurar la capacitat auditiva s’utilitza un aparell anomenat audímetre, mitjançant el qual s’emeten sorolls de diferents seqüències (greus, mitjans i aguts) i de diferent nivell d’intensitat. En funció dels diferents sorolls que percep per la persona examinada es confecciona l’audiometria, que ens indicarà si l’audició és normal o no. Efectes no auditius del soroll Hi ha altres efectes del soroll, que normalment s’hi relacionen amb ell, però que són igualment preocupants, ja que l’exposició a nivells alts de soroll té efectes sobre la majoria d’òrgans o sistemes del cos humà, i poden alterar la salut de les persones que hi estan exposades. 30  Els efectes no auditius del soroll són els següents: 1 Efectes respiratoris Augment de la freqüència respiratòria que torna a la normalitat en cessar l’exposició al soroll. 2 Efectes cardiovasculars Augment de la incidència de trastorns vasculars com pot ser la hipertensió arterial. 3 Efectes digestius Pot provocar un augment de la incidència d’úlceres gastroduodenals, augment de l’acidesa, etc. 4 Efectes visuals Pot provocar alteracions de l’agudesa visual, del camp visual i de la visió cromàtica. 5 Efectes endocrins Pot provocar modificacions en el normal funcionament de diverses glàndules com hipòfisi, tiroi- des, suprarenals, etc, que poden produir variacions en la concentració a la sang de les hormones que segreguen. 6 Efectes sobre el sistema nerviós L’exposició a nivells elevats de soroll pot provocar alteracions en l’electroencefalograma, trastorns del son, cansament, irritabilitat, inquietud i inapetència sexual. 7 Té especial importància L’efecte que té el soroll de disminuir el grau d’atenció i l’augment del temps de reacció, amb la qual cosa s’afavoreix l’augment dels errors i l’augment dels accidents laborals. El risc de pèrdua auditiva comença a ser significatiu a partir d’un nivell equivalent diari (LAeq,d) de 80 dBA i suposa diversos anys d’exposició. El LAeq,d és el terme mitjà diari del nivell de pressió sonora assignable a un lloc de treball. CRITERIS PREVENTIUS BÀSICS La prevenció de la pèrdua d’audició implica la disminució del LAeq,d per sota dels 80 dBA. Això s’aconsegueix mitjançant mesures operatives (tancament de les fonts de soroll, col·locació de barreres acústiques, augment de l’absorció de parets i de sostres, etc.) o disminució del temps d’exposició. Quan res d’això és possible o és insuficient, cal recórrer als protectors personals (EPI, que poden ser de diversos tipus: orelleres, taps, etc.) però tots han de posseir la corresponent certificació que garanteixi una disminució adequada del soroll i una qualitat de fabricació. PROTECCIÓ PERSONAL AÏLLAR LA FONT DE SOROLL INSONORITZAR SOSTRES I INSTAL·LAR MAMPARES AÏLLANTS 31  NORMATIVA SOBRE SOROLL La normativa bàsica sobre soroll es basa en el Reial decret 286/2006 de 10 de Març, “Sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscs relacionats amb l’exposició al soroll”. exposIcIó avaluacIó control proteccIó varIs laeq,d db(a) (1) d’exposIcIó MèdIc personal lpic db (c) al soroll audItIu valors Inferiors LAeq = 80 dB (A) TRIENNAL QUINQUENNAL DONAR A TOTHOM INFORMAR d’exposició que donen Pico dB = 135 dB (C) I FORMAR lloc a una acció valors superiors LAeq,d = 85dB (A) DONAR A TOTHOM INFORMAR d’exposició que donen ANUAL TRIENNAL y Lpic = 137 dB (C) ÚS OBLIGATORI I FORMAR lloc a una acció valors límits LAeq,d = 87 dB (A) INFORMAR DONAR A TOTHOM d’exposició (2) ANUAL -------- I FORMAR Y Lpic = 140 dB (C) ÚS OBLIGATORI Pla Millores (1) Quan existeixin variacions considerables d’una jornada a l’altra, es podrà utilitzar el nivell d’Exposició Setmanal LAeq, S. (2) Per al càlcul, es tindrà en compte l’atenuació que procuren els Protectors auditius individuals (EPI) utilitzats pels treballadors. Models de protectors auditius: PROTECTOR INSERIT ORELLERES 32 3.8 Escales general 1 Les escales han de ser revisades periòdicament i abans d’utilitzar-les. 2 Està prohibit utilitzar escales de fusta pintades ja que poden amagar defectes importants. 3 Per evitar que l’escala rellisqui, aquesta haurà de disposar de sistemes de fixació a la seva part superior o inferior. En qualsevol cas sempre una altra persona aguantarà l’escala des del sòl. 4 Per a accedir a llocs elevats (murs, parets, etc.) l’escala haurà de sobrepassar 1 metre el punt superior de suport, per a garantir un accés segur. No s’ha de pujar mai a l’últim graó de l’escala. 5 Cal pujar a l’escala i baixar-ne sempre de cara a l’escala i agafat amb les dues mans. 6 Les escales només les pot utilitzar una sola persona alhora. 7 Quan es realitzin treballs a més de 3,5 m d’alçada, el treballador haurà d’anar assegurat amb un arnés anticaigudes. 8 No es poden transportar als braços sobre l’escala pesos superiors a 15 kg i hauran de permetre al treballador agafar-se amb ambdues mans a l’escala. Està prohibit transportar càrregues que pel seu pes o dimensions comprometin la seguretat del treballador. escala de mà (simple) Quan es pot treballar amb escala de mà: Quan l’alçada de la feina no permeti fer-la des del sòl o amb altres mitjans mecànics. Consideracions que cal tenir en compte: 1 Es col·locarà, sempre que sigui possible, formant un angle de 75º amb la horitzontal. 2 Es prohibeix empalmar dues escales. 3 No s’utilitzaran escales de més de 5m de les que no es tinguin garanties sobre la seva resistència. Equips de protecció individuals: 1 Equip de protecció anticaigudes (si s’escau) 2 Casc (amb barballera lligada) 3 Els equips de protecció que siguin necessaris, segons la tasca que s’hagi de fer. 33  escala de tisora Quan es pot treballar amb escala de tisora: 1 Quan l’alçada de la feina no permeti fer-ho des del terra o amb altres mitjans mecànics. 2 L’alçada màxima per treballar amb l’escala és de 1,5 metres (situació dels peus de l’operari). 3 Generalment s’utilitza en la poda de tanques, parets, etc. Consideracions que cal tenir en compte: 1 Revisar que l’escala es troba en perfectes condicions abans de pujar-hi i que disposa d’un sistema antiobertura (cadena intermèdia) que uneix les dues parts de l’escala. 2 Treballar sempre amb els dos peus al mateix costat de l’escala. 3 Està totalment prohibit unir dues escales de tisora amb un tauló de fusta per treballar-hi al damunt com si fos una bastida. Equips de protecció individuals: 1 Equip de protecció anticaigudes (si s’escau) 2 Casc (amb barballera lligada) 3 Els equips de protecció que siguin necessaris, segons la tasca que s’hagi de fer. 34 3.9 Bastides Normes de seguretat per treballar dalt de les bastides Les bastides s’han de traslladar sense eines i material. No es permet traslladar al personal damunt la bastida. El desplaçament de la bastida s’efectuarà entre dues persones. Les rodes estaran frenades mentre es treballi dalt No es treballarà mai a dalt de la bastida sense la barana de la bastida. perimetral de seguretat. Quan el sòl sigui lleugerament irregular, la bastida s’ha Si el sòl és irregular, s’utilitzaràn les potes regulables (sense rodes). d’assegurar damunt de taulons o de fustes. La bastida estarà dotada de: entornpeus, barana superior, barana intermèdia. La barana es colocarà el més a prop possible de la paret. 35  general 1 Verificar que la bastida té el marcat CE. 2 Llegir el manual d’instruccions del fabricant, sobre muntatge, utilització i desmuntatge i tenir-lo a disposició per consultes. 3 Els elements de recolzament de la bastida han d’estar protegits contra el risc de que puguin relliscar. 4 Les dimensions, forma i disposició de les plataformes en una bastida hauran de ser apropiades al tipus de treball a realitzar, adequades a les càrregues a suportar i permetre que es treballi i circuli en elles amb seguretat. 5 Quan algunes parts de la bastida no estiguin preparades per la seva utilització, en particular durant el muntatge, desmuntatge o transformació, aquestes parts hauran de senyalitzar-se (senyal de perill general) i delimitar-se, impedint l’accés a la zona de perill. 6 Les bastides només podran ser muntades o desmuntades: - Per treballadors formats específicament en aquesta tasca concreta. - Sota la direcció d’una persona: a) Amb una formació universitària o professional que l’habiliti per aquesta tasca concreta b) Que disposi d’una experiència certificada per l’empresari en aquesta matèria de més de dos anys i disposi del curs bàsic de prevenció de riscos laborals. 7 Les bastides hauran de ser inspeccionades: - Abans de la seva posta en servei i, a continuació, periòdicament. - Després de qualsevol modificació, període de no utilització, exposició a intempèrie o qualsevol altra circumstància que hagués pogut afectar la seva resistència i estabilitat - Aquestes inspeccions només les podran realitzar les persones indicades als apartats a) i b) del punt anterior. utilització i desplaçament 1 L’entrada a la plataforma de treball es farà a través de l’escala interior. 2 Està totalment prohibit utilitzar taulons de fusta com a base de treball. 3 Està totalment prohibit sortir fora de la bastida mentre s’estigui treballant en alçada. 4 Està prohibit el desplaçament i/o l’elevació de bastides amb ajuda de vehicles. 5 Està prohibit recolzar-se a les proteccions laterals mentre duri la feina. 6 Està prohibit augmentar l’alçada de la bastida mitjançant escales, caixes o altres dispositius. 7 Mentre es treballi damunt de la bastida les rodes han d’estar frenades. 8 La bastida no pot ser utilitzada com a torre d’escalada per accedir a altres construccions. 9 En cas de feines properes a línies elèctriques, cal verificar que se n’ha tallat el corrent. 10 En cas de mal temps, fort vent, pluja o neu no s’ha de treballar dalt de les bastides. 36 3.10 Talussos Vegeu el manual específic sobre treball en talussos. El personal que treballi en talussos haurà d’haver rebut formació específica en aquesta matèria. 3.11 Maquinària general 1 La nova maquinària ha de disposar del marcat CE i la seva corresponent declaració de conformitat. 2 Abans d’utilitzar-la cal llegir el Manual d’instruccions (en castellà i/o català) i tenir-lo a mà per si s’ha de consultar. 3 Les instruccions en forma d’adhesiu que porti la màquina han d’estar en català i/o castellà i s’han de conservar durant tota la vida de la màquina. 4 No s’han d’utilitzar les màquines si no es tenen els coneixements necessaris per a fer-ne un ús adequat i responsable. 5 Cal verificar abans d’usar la màquina que està en bon estat i que té tots els elements de protecció. 6 No fer-hi reparacions per a les quals no es tingui la formació adequada. Les operacions de manteniment o les reparacions es faran amb la màquina parada. 7 Cal extremar les precaucions mentre s’emplena la màquina de combustible. No es pot fumar durant aquesta operació. 8 Cal usar els EPI corresponents i no utilitzar roba o accessoris que puguin enredar-se en les obertures d’aspiració, fulles, etc. 37  9 Cal engegar les màquines en llocs plans i la postura de l’operari ha de ser estable. 10 No es pot fumar ni beure alcohol durant l’ús de qualsevol tipus de màquina. 11 S’ha de mantenir un radi de seguretat prudencial amb persones o coses que puguin veure’s afectades per la projecció de partícules. Si és possible, cal senyalitzar la zona. 12 Cal usar roba d’alta visibilitat en tot moment perquè tant els vehicles com el públic en general pugui distingir ràpidament els operaris. 13 Cal netejar la màquina després d’usar-la i revisar-la periòdicament. 14 Quan es tracti de màquines especialment sorolloses (p.e. bufadora), pesants o incòmodes (p.e. motxilla fumigadora) es recomana la rotació de personal a l’hora d’usar-les. 15 Cal revisar la zona de treball per detectar-hi o eliminar-ne els elements que puguin sortir-ne projectats. 16 Les màquines que tinguin peces regulables extensibles o arnesos s’han d’ajustar al treballa- dor per assegurar-ne un ús còmode i segur. 17 Cal subjectar la màquina amb les dues mans (excepte si el manual d’instruccions indica el contrari). 18 No es pot abandonar mai la màquina amb el motor en marxa i/o les claus posades. 19 Per transportar les màquines d’un lloc a un altre cal que el motor estigui apagat. GRUP ELECTROGEN 1 Cal llegir el manual d’instruccions de la màquina abans d’utilitzar-la. 2 És imprescindible saber com parar ràpidament el grup electrogen abans d’encendre’l. 3 S’ha de mantenir un radi de seguretat mínim d’un metre de distància. 4 No s’ha d’utilitzar aquest material en zones tancades amb insuficient ventilació. D’aquesta ma- nera s’eviten accidents per inhalació de gasos. No s’ha d’utilitzar a l’aire lliure en dies de pluja. 5 El material s’ha de col·locar sobre una superfície horitzontal. 6 Cal extremar les precaucions quan s’emplena l’aparell de combustible. Consulteu el manual. 7 No s’ha de manipular el generador mentre estigui en marxa. S’ha d’esperar, un cop apagat, que es refredi. 8 No se’l pot manipular amb les mans mullades. EMPLENAT DE COMBUSTIBLE 1 El transport de combustible al vehicle es farà en recipients especials adequats. 2 No es pot fumar mentre s’usen les màquines que funcionen amb combustible. 3 No s’hi ha de posar gasolina amb el motor en marxa o mentre estigui calent. 4 Només s’hi pot posar gasolina en llocs ventilats. Preferiblement a l’aire lliure. 5 Els vessaments de combustible s’han de netejar immediatament. 6 Abans d’encendre la màquina cal estar segurs que no hi ha pèrdues de combustible. 7 En finalitzar la feina, cal tancar la clau de pas de la gasolina i netejar la màquina. 8 Les màquines que no s’hagin d’utilitzar durant un temps s’han de guardar amb el dipòsit de combustible buit. 38 3.12 Eines riscos generals 1 Cops, talls i punxades provocats amb les eines. 2 Lesions oculars a causa de partícules procedents d’objectes o eines. 3 Cops a causa de la caiguda d’eines o materials manipulats. 4 Malalties a causa de sobreesforços i gestos violents. 5 Incendi o explosió (espurnes en ambients explosius o inflamables). Les causes genèriques associades als riscos descrits són les següents: 1 Ús d’eines en mal estat, de deficient qualitat o inadequades per a la tasca. 2 Utilització incorrecta, descurada o inexperta, contrària a les condicions de disseny. 3 Eines mal conservades o incorrectament transportades i emmagatzemades. mesures preventives Ús i conservació Abans de començar la feina, cada treballador verificarà el bon estat de l’eina, inspeccionarà amb cura els mànecs, els fils, els acoblaments i les fixacions per veure si hi ha esquerdes, estelles, si n’hi ha alguna de trencada, etc. 1 Les eines es conservaran netes i sense greix. 2 Les mordasses, les boques i els altres elements de les eines ajustables no han d’estar gastats, deformats ni solts (claus, alicates, etc.). 3 Els mànecs no hauran d’estar estellats o esberlats. Hauran de trobar-se perfectament acoblats i sòlidament fixats a l’eina. 4 Les eines de tall estaran correctament esmolades, sense rebaves ni vores rovellades. Cal prestar atenció a l’estat del dentat de les llimes i de les serres metàl·liques. 5 Sempre que sigui necessari hauran d’emprar-se equips de protecció individual adequats al risc existent en cada cas. 6 Quan existeixi risc de contacte elèctric s’han d’usar eines amb mànec de protecció aïllant i elements antiespurna en ambients inflamables. No es faran mai reparacions quan hi hagi tensió. Tota instal·lació haurà de considerar-se sota tensió mentre no es demostri el contrari amb els equips oportuns. emmagatzematge i transport 1 En finalitzar la feina, les eines hauran de ser oportunament recollides i emmagatzemades. 2 En l’emmagatzematge de les eines s’evitarà dipositar-les en llocs humits o exposats als agents atmosfèrics. 3 Les eines punxants o tallants es mantindran amb la punta o el fil protegits per bosses de plàstic o de cuir mentre estiguin emmagatzemades o quan s’hagin de transportar. 4 En general, el transport haurà de portar-se a terme en caixes o maletes portàtils especialment dissenyades, no s’han d’utilitzar les butxaques ni improvisar un mitjà de transport. 39  5 En les feines en zones elevades s’utilitzaran cinturons especials, bosses o bandoleres per trans- portar les eines de manera que sigui possible l’ascens i el descens amb les mans lliures. Mentre s’usin les eines es col·locaran de manera que no puguin caure i causar danys. 6 Les eines s’hauran de donar a la mà, no s’han de llançar mai. 3.13 Seguretat viària En tot tipus de desplaçaments s’han de NORMES DE SEGURETAT PER A CONDUCTORS Vies de circulació: 1 Respecteu en tot moment els senyals de circulació, encara que conegueu la carretera complir les dues regles bàsiques de la 2 Extremeu les precaucions, amb una atenció especial quan trobeu: conducció: prevenció i prudència. - Creuaments de carreteres Per això, és necessari recordar una sèrie - Canvis de rasant de recomanacions bàsiques que tots els - Revolts amb escassa visibilitat conductors han de complir. - Passos a nivell 3 Si us trobeu un banc de boira, circuleu lentament, utilitzeu els llums antiboira del darrere i els del davant i no useu llums llargs per evitar que enlluernin la visió, tant la vostra com la dels altres conductors. 4 Quan el vent bufi amb força modereu la velocitat, agafeu el volant amb les dues mans, amb força, i eviteu moviments bruscs. 5 Quan plogui, reduïu la velocitat i utilitzeu els frens moderadament. Si la pluja és intensa i l’eixugaparabrises no garanteix una bona visibilitat, atureu el vehicle en un lloc segur i espereu fins que amaini. 6 Quan, excepcionalment, us veieu obligats a circular per una carretera gelada, useu l’embraga- ment i el fre suaument, mantingueu la direcció segura i si és necessari utilitzeu les cadenes. 40 Vehicles: 1 Heu de tenir cura en tot moment l’estat del vehicle. Heu de mantenir-ne la correcta posada a punt, comprovar-ne periòdicament el nivell dels líquids i mantenir-ne nets els vidres per a més seguretat. 2 Heu de dur sempre la documentació del vehicle i heu de recordar de passar la ITV 3 Heu de dur sempre els recanvis imprescindibles: - Roda de recanvi amb la pressió necessària i eines per poder col·locar-la - Joc de llums en perfecte estat - Dispositius portàtils de presenyalització de perill (triangles d’avaria) - Roba d’alta visibilitat 4 En qualsevol cas, estigueu atents als: Sistemes de seguretat activa: - Estat dels pneumàtics (pressió, dibuix i ranures). - Correcte funcionament de la direcció. - Possibles anomalies de la suspensió. - Efectivitat dels frens. - Correcte funcionament, reglatge i neteja del sistema d’enllumenat. - Estat de les escombretes i eficàcia dels eixugaparabrises. Sistemes de seguretat passiva: - Estat i correcte funcionament dels cinturons de seguretat, coixí de seguretat, xassís i carrosseria. FACTOR HUMÀ: MANERA DE CONDUIR 1 Conduïu amb prudència. Quan hagueu de maniobrar, senyalitzeu amb suficient antelació la vostra intenció i comproveu a través dels miralls retrovisors que els altres s’han adonat del vostre advertiment. 2 Transporteu com a màxim, el nombre de persones per al qual estigui autoritzat el vehicle, totes elles han d’estar col·locades al lloc que els correspongui. 3 No efectueu un avançament sense haver comprovat que no hi ha senyals que ho prohibeixin, que hi ha prou visibilitat i que la vostra velocitat és notòriament superior a la del vehicle que heu d’avançar. 4 Si us han d’avançar no incrementeu la velocitat i faciliteu la maniobra a la resta de conductors 5 Useu apropiadament els frens, recordeu que com més gran és la velocitat, a l’hora de frenar és més difícil controlar completament el vehicle, i més llarg el recorregut de la frenada. 6 Obeïu les prescripcions dels senyals de circulació, respecteu els semàfors i els límits de velocitat establerts. Adeqüeu en tot moment la velocitat a l’estat de la carretera, de la càrrega i de les condicions meteorològiques. Recordeu que la velocitat inadequada és la causa de bona part dels accidents. 7 Si fa sol, utilitzeu ulleres apropiades, però heu de vigilar els canvis de contrast i la lluminositat que suposa entrar als túnels o sortir-ne o travessar zones d’ombra, ja que un vehicle, un vianant o qualsevol obstacle són menys visibles. 8 Quan conduïu de nit, no utilitzeu els fars indegudament i feu correctament els canvis de llums, heu de procurar no enlluernar els altres. 41  9 No oblideu que tots els passatgers han d’utilitzar obligatòriament el cinturó de seguretat en qualsevol tipus de recorregut urbà o interurbà, encara que sigui curt. Acostumeu-vos a utilitzar- lo en qualsevol trajecte. 10 El reposacaps és un dispositiu més de seguretat que prevé les lesions al coll i al clatell. 11 No utilitzeu el telèfon mòbil o qualsevol altre sistema de comunicació mentre conduïu. 12 No dugueu càrregues dins del vehicle que puguin entorpir la circulació. Avalueu la càrrega que heu de transportar i col·loqueu-la equilibradament, repartiu els pesos i eviteu les sobrecàrregues 13 Si circuleu amb ciclomotors o amb motocicletes utilitzeu sempre guants i el casc reglamentari col·locat correctament (no inclinat cap endavant ni cap endarrere i amb la corretja de seguretat cordada). Addicionalment, pot ser necessari utilitzar ulleres per protegir la vista del fred, del vent, de la pols, dels mosquits, etc. 14 Factors com el cansament o la fatiga, la ingestió de begudes alcohòliques o certs medica ments, poden ser perillosos a l’hora de conduir, ja que poden fer augmentar el risc de desenca denar un accident. 15 Recordeu que l’alcohol, fins i tot ingerit en petites quantitats, influeix negativament en la conducció. 16 Nombrosos medicaments poden ser perillosos a l’hora de conduir. No us automediqueu, con sulteu-ho amb el metge o amb el farmacèutic i llegiu-ne sempre els prospectes. 17 No llanceu mai cap objecte per la finestreta, podríeu provocar un accident o un incendi si es tracta d’una burilla. normes de seguretat per a vianants 1 Les normes de circulació també afecten els vianants. Respecteu els senyals de trànsit, els semàfors i les indicacions dels agents. 2 Travesseu perpendicularment a la vorera i, sempre que sigui possible, utilitzeu els passos de vianants. En tots els casos assegureu-vos que teniu suficient visibilitat. 3 Presteu una atenció especial a les entrades i a les sortides dels garatges. 4 No supereu els límits del voral. Camineu sempre per l’esquerra (en filera si sou diverses persones), de manera que pugueu veure els vehicles que s’aproximen de cara. 5 Utilitzeu roba d’alta visibilitat. 42 3.14 Vehicles abans d’utilitzar-los, cal verificar: 1 Nivells d’oli, aigua i combustible. 2 Bon estat de les rodes i de la pressió. 3 Funcionament del rotatiu. 4 Triangle i recanvis necessaris. 5 Que teniu l’extintor, la farmaciola amb el contingut mínim i la llista de telèfons d’emergència. prohibicions 1 No aparcar a les voreres. 2 No abandonar mai el vehicle amb les claus posades. 3 No circular mai amb el bolquet aixecat. 4 La càrrega no ha de sobrepassar les dimensions de la caixa del vehicle. Si les sobrepassa en longitud, s’haurà de senyalitzar adequadament. 5 Està prohibit transportar persones a la caixa del vehicle. normes d’ús 1 Circular sempre amb el llum rotatiu encès quan: - Circuleu per l’interior de parcs - Circuleu a velocitat anormalment reduïda per vies de circulació de vehicles 2 Quan feu tasques prop de vies de circulació de vehicles, utilitzeu els avisadors (quatre intermi- tents) ja que l’ús continuat del llum rotatiu pot descarregar la bateria. 3 Cal dur sempre posada la roba d’alta visibilitat. 4 Abans de buidar la càrrega del vehicle heu d’obrir abans la porta de la caixa. 5 Durant el transport, la càrrega anirà sempre assegurada i coberta. 6 Cal extremar les precaucions en pujar al vehicle i en baixar-ne. S’han d’utilitzar les escales i els agafadors. No s’ha de saltar del vehicle. 7 La cabina del vehicle ha d’estar neta. No s’hi han de transportar eines soltes, s’han de guardar a caixes destinades per a aquesta funció. 8 Si s’hi transporta combustible, s’haurà de fer en recipients especials destinats a aquest transport. 9 Qualsevol anomalia que es detecti s’ha de comunicar al superior per poder-la reparar. 10 Durant la descàrrega als molls s’han d’extremar les precaucions per evitar que el vehicle caigui dins del contenidor de residus. 11 Cal respectar el límit màxim de velocitat de 20 km/h quan se circuli dins dels parcs. 12 S’han de complir sempre amb les normes de la DGT. Recordeu: ESTÀ PROHIBIT FUMAR DINS DELS VEHICLES. 43 3.15 3.15.1 Actuació a la part central de la Ronda de Dalt, Ronda Litoral, Ronda del Mig (entre pça. Cerdà i c/ Prat de la riba) i túnels de la ciutat Feines en vies horari de circulació Norma general: Els treballs es realitzaran en horari nocturn. Urgència: Podran realitzar-se treballs durant el dia, prèvia comunicació a la Guàrdia Urbana. avisos Sempre que s’hagin de desenvolupar treballs en la part central de la Ronda de Dalt, Ronda Litoral, Ronda del Mig i túnels de la ciutat s’avisarà per fax amb 48 hores d’antelació al Departament d’Obres de la Guàrdia Urbana. Equips de protecció individual Roba d’alta visibilitat i equips de protecció individuals que corresponguin, segons les tasques a desenvolupar. senyalització Els treballs s’iniciaran quan arribi la patrulla de la Guàrdia. La patrulla es col·locarà al darrere del vehicle de Parcs i Jardins que anirà posant les següents senyals: - 1r senyal: obres - a 100 metres 2n i 3r senyal: velocitat màxima 60 i estrenyiment de la calçada - a 100 metres 4t senyal: direcció obligatòria i pannell de balisament, cons al llarg de tota la zona a actuar (cada con a una distància de 10 metres). De nit: S’hi col·locarà una cascada de llums. 3.15.2 Intervencions que necessiten ocupar un carril de circulació horari S’intentaran evitar les intervencions entre les 7.30 i les 9.30 hores, ja que és la franja horària més conflictiva. avisos S’avisarà per fax amb 48 hores d’antelació el Departament d’Obres de la Guàrdia Urbana. 44 senyalització S’utilitzaran els senyals següents: - a 10 metres 1r senyal: obres. - a 10 metres 2n i 3r senyal: velocitat màxima 30 i estrenyiment de la calçada. - 4t senyal: direcció obligatòria i cons als llarg de la zona on s’ha d’intervenir (cada con a una distància de 10 metres, si la circulació és ràpida, i 5 metres, si és lenta). De nit: S’hi col·locarà una cascada de llums. EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL Roba d’alta visibilitat i els equips de protecció individuals que corresponguin, segons les tasques que s’han de dur a terme a la zona. 3.15.3 Intervencions que no necessiten ocupar un carril de circulació (feines puntuals de poca durada) horari S’intentaran evitar les intervencions entre les 7.30 i les 9.30 hores, ja que és la franja horària més conflictiva. avisos No serà necessari avisar la Guàrdia Urbana, perquè seran casos en que no s’ocuparà tot un carril de circulació. Només s’ocuparà la part necessària per fer-hi la feina sense perill. EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL Roba d’alta visibilitat i els equips de protecció individuals que corresponguin, segons les tasques que s’hagin de fer a la zona. senyalització Tota la zona on s’ha de treballar se senyalitzarà amb cons i s’ocuparà la part de la via necessària (que serà menys d’un carril de circulació). Els primers cons es col·locaran a 5 m de distància entre ells i els següents a 5 metres de distància si la circulació és lenta, i a 10 metres, si és ràpida. De nit: S’hi col·locarà una cascada de llums. 45  NOTA GENERAL Els treballs que es facin a la part més exposada de les voreres, es faran sempre de manera que es vegin venir els vehicles de cara; no es faran mai d’esquena.