M05 i 06 Teixit Conjuntiu (Dr. Gubern) Curs 2024-25 PDF

Grau en Odontologia FACULTAT DE MEDICINA DE LA UVIC-UCC EFCH-III Curs 202...

Grau en Odontologia FACULTAT DE MEDICINA DE LA UVIC-UCC EFCH-III Curs 2024-25 M06 i M06 – Teixit Conjuntiu Dr. Gubern www.umedicina.cat Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment il·lustrativa de les explicacions a classe d'aquesta presentació, l’autor s’acull a l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual vigent respecte de l'ús parcial d'obres alienes com ara imatges, gràfics o altre material contingudes en les diferents diapositives.. 1 M05 i M06 Teixit Conjuntiu Continguts: Característiques generals del teixit conjuntiu Matriu extracel·lular: fibres i substància fonamental Cèl·lules fixes i lliures del teixit conjuntiu Varietats del teixit conjuntiu Relacions epiteli-conjuntives Característiques estructurals i funcionals generals de les membranes de revestiment mucoses, seroses, cutànies i sinovials Objectius d’aprenentatge: Identificar i descriure les característiques estructurals i funcionals bàsiques del teixit conjuntiu Descriure i identificar els diferents tipus cel·lulars que formen el teixit conjuntiu Descriure els elements i les funcions de la matriu amorfa identificar i descriure els diferents teixits que formen les membranes de revestiment mucoses, seroses, cutànies i sinovials, i descriure la funció que realitzen 2 3 4 Teixit Conjuntiu 5 6 7 Funcions del T. Conjuntiu:  Suport estructural (sosteniment i farciment) Reparació de lesions Compartimentalització  Protecció física i immunològica  Medi d’intercanvi (molt vascularitzat)  detritus metabòlics  nutrients  gasos  Emmagatzemar  greix ( T. Adipós)  aigua  electròlits (Na+) 8 Components del T. Conjuntiu: Cèl·lules Matriu extracel·lular Component fibrós Component amorf (SFA) 9 Components del T. Conjuntiu: Cèl·lules Matriu extracel·lular Component fibrós Component amorf (SFA) 10 Tipus cel·lulars del T. Conjuntiu:  Cèl·lules residents (o fixes)  Teixit Conj.  Vida llarga  Cèl·lules lliures (o emigrants)  Origen Medul·la Òssia Sang  Estímul T.Conj. Funció  Vida curta 11 Tipus cel·lulars del T. Conjuntiu:  Cèl·lules residents (o fixes)  Fibroblasts  Adipòcits  Macròfags  Cèl·lules cebades (Mastòcits) 12 Tipus cel·lulars del T. Conjuntiu:  Cèl·lules residents (o fixes)  Fibroblasts  Adipòcits  Macròfags  Cèl·lules cebades (Mastòcits)  Cèl·lules lliures (o emigrants)  Cèl·lules plasmàtiques  Neutròfils  Basòfils  Eosinòfils  Limfòcits 13 Tipus cel·lulars del T. Conjuntiu:  Cèl·lules residents (o fixes)  Fibroblasts  Adipòcits*  Macròfags  Cèl·lules cebades (Mastòcits)  Cèl·lules lliures (o emigrants)  Cèl·lules plasmàtiques  Neutròfils*  Basòfils*  Eosinòfils*  Limfòcits* 14 *les veurem en altres temes Cèls. Residents: Mesenquimàtica En adults són conegudes com a cèl·lules mare estromals o MSC (de l’anglès Mesenchymal Stem Cells o Mesenchymal Stromal Cells) Irregulars, morfologia fibroblastoide Nuclis grans i ovalats Amb processos 15 Cèls. Residents: Mesenquimàtica En adults són conegudes com a cèl·lules mare estromals o MSC (de l’anglès Mesenchymal Stem Cells o Mesenchymal Stromal Cells) Irregulars, morfologia fibroblastoide Nuclis grans i ovalats Amb processos Secreten substancia fonamental amorfa (no fibres!) 16 Cèls. Residents: Mesenquimàtica Indiferenciades = precursores d’altres cells de teixits connectius (in vitro i in vivo!) Alta capacitat de renovació tot mantenint la pluripotencia. Precursores d’altres cells de teixits connectius (in vitro i in vivo!) Localització En teixit connectiu embrionari Líquid amniòtic i cordó umbilical En menor mesura en alguns òrgans d'animals adults com en la medul·la òssia, teixit adipós, músculs, i polpa dental de les dents de llet. 17 Tipus cel·lulars del T. Conjuntiu:  Cèl·lules residents (o fixes)  Fibroblasts  Adipòcits  Macròfags  Cèl·lules cebades (Mastòcits)  Cèl·lules lliures (o emigrants)  Cèl·lules plasmàtiques  Neutròfils  Basòfils  Eosinòfils  Limfòcits 18 Cèls. Residents: Fibroblasts Deriven de cells mesenquimàtiques Funció: Sintetitzar components MEC (component fibrós i amorf) del TC 19 Cèls. Residents: Fibroblasts Deriven de cells mesenquimàtiques Funció: Sintetitzar components MEC (component fibrós i amorf) del TC 20 Cèls. Residents: Fibroblasts 2 estats: Actius: gran producció y secreció. Inactius: secreció relativament baixa. No són inactives però, mantenen en part la composició de la matriu extracel·lular Actius Inactius Fusiformes o estrellades Més petits Processos citoplasm.  Processos citoplasm. Citoplasma pàl·lid Citoplasma acidòfil* Nucli ovoide, gran i granulós, Nucli petit i allargat, nuclèol  tinció Cromatina laxa  REr   REr (=basòfils*)   Ap. Golgi 21  HEMATOXILINA - EOSINA HEMATOXILINA: EOSINA: Bàsica(+)  Acidòfila Àcida (-)  Basòfila Nucli blau Citoplasma rosat L'hematoxilina és un colorant bàsic. Tenyeix el nucli, el reticle endoplasmàtic rugós i els àcids nucleics en general (estructures àcides) de color blau L'eosina és un compost àcid, la propietat de la qual està basada en la seva polaritat negativa, que li permet enllaçar-se amb constituents cel·lulars de càrrega positiva. Per aquest motiu acoloreix components i orgànuls citoplasmàtics, col·lagen i fibres musculars, però no els nuclis (que són bàsicament àcids nucleics i estan carregats negativament). Aquells components que es tenyeixen amb eosina són coneguts com a acidòfiles o eosinòfils. La coloració resultant de la tinció amb eosina és rosada-taronja per citoplasmes, i vermell intens en el cas dels eritròcits. És fortament fluorescent, encara que aquesta característica és molt poc utilitzada Mostra histològica de pulmó humà tenyida amb hematoxilina i eosina, que mostra els nuclis cel·lulars de color violeta fosc i els eritròcits de22 color vermell. Cèls. Residents: Fibroblasts 23 Cèls. Residents: Fibroblasts Capacitat per diferenciar-se a altres tipus cel·lulars Només se divideixen al ser estimulats Influència:  Componentes matriu extracel·lular (integrines)  Factors de creixement 24 Tipus cel·lulars del T. Conjuntiu:  Cèl·lules residents (o fixes)  Fibroblasts  Adipòcits T. Adipós  Macròfags  Cèl·lules cebades (Mastòcits)  Cèl·lules lliures (o emigrants)  Cèl·lules plasmàtiques  Neutròfils  Basòfils  Eosinòfils  Limfòcits 25 Tipus cel·lulars del T. Conjuntiu:  Cèl·lules residents (o fixes)  Fibroblasts  Adipòcits  Macròfags  Cèl·lules cebades (Mastòcits)  Cèl·lules lliures (o emigrants)  Cèl·lules plasmàtiques  Neutròfils  Basòfils  Eosinòfils  Limfòcits 26 Cèls. Residents: Macròfags Derivades dels monòcits Forman part del sistema mononuclear fagocític Funció: Fagocitosi Cels danyades o mortes µorg o substàncies estranyes Monòcit 27 Cèls. Residents: Macròfags Derivades dels monòcits Funció: Fagocitosi Cels danyades o mortes Video 3 macrofag µorg o substàncies estranyes https://www.youtube.com/watch?v=BDr44vLNnPY 28 Cèls. Residents: Macròfags Derivades dels monòcits Funció: Fagocitosi Cels danyades o mortes Video 4 macrofag µorg o substàncies estranyes https://www.youtube.com/watch?v=w0-0Bqoge2E 29 Cèls. Residents: Macròfags Derivades dels monòcits Funció: Fagocitosi Cels danyades o mortes Video 5 macrofag µorg o substàncies estranyes https://www.youtube.com/watch?v=cwputi8wE7w 30 Cèls. Residents: Macròfags Derivades dels monòcits Funció: Fagocitosi Cels danyades o mortes µorg o substàncies estranyes 31 Cèls. Residents: Macròfags 32 Cèls. Residents: Macròfags Funció: Neteja i defensa de l’organisme. Ingereixen cells mortes, restes cel·lulars i qualsevol tipus de material estrany. FAGOCITOSIS Característiques: Nucli excèntric, forma ronyó, petit,  tinció, no nuclèol  Ap. de Golgi, rRE  Vesícules i grànuls densos Vesícules endocítiques Endosomes Lisosomes Fagolisosomes Mb amb projeccions 33 Tejido conjuntivo propiamente dicho 5. CÉLULAS CÉLULAS MÓVILES/VISITANTES 3. MACRÓFAGOS Los macrófagos reciben diferente nombre según el lugar donde se encuentre, debido a que históricamente no se reconocían como el mismo tipo celular. Así los macrófagos se llaman: Microglía: son los macrófagos del sístema nervioso central. Células de Kupffer: son los macrófagos del hígado. Células espumosas: son las células dominantes de la ateroesclerosis que fagocitan el colesterol. Células de Langerhans: son los macrófagos de la piel. Histiocito: son los macrófagos del tejido conjuntivo. Células mesangiales: son los macrófagos del riñón. Macrófagos alveolares: son los macrófagos del alveolos pulmonares. 34 Tipus cel·lulars del T. Conjuntiu:  Cèl·lules residents (o fixes)  Fibroblasts  Adipòcits  Macròfags  Cèl·lules cebades (Mastòcits)  Cèl·lules lliures (o emigrants)  Cèl·lules plasmàtiques  Neutròfils  Basòfils  Eosinòfils  Limfòcits 35  Cèls. Residents: Mastòcits (Cèls. Cebades) Característiques: 36  Cèls. Residents: Mastòcits (Cèls. Cebades) Característiques: Línia hematopoètica (mateix origen que el basòfil) Cells grans 20-30 m  Ovoides amb nucli esfèric central Poques mitocòndries RE i AG petits Superfície cel·lular con abundants microvellositats i plecs (micro electr)    grànuls basòfils (PAS+) i electredensos  heparina  histamina Grànuls citoplasmàtics proimflamatoris electredensos  altres factors proimflamatoris 37 Cèls. Residents: Mastòcits (Cèls. Cebades) Funció: Detectar la presència de proteïnes estranyes i iniciar resposta local. Mediació processos anafilàctics (vasodilatació, permeabilitat vascular, contracció múscul bronquial…) Localització:  t.c. pell  t.c. membranes mucoses  t.c. rodeja a vasos sanguinis  t.c. càpsules de los òrgans 38 Tipus cel·lulars del T. Conjuntiu:  Cèl·lules residents (o fixes)  Fibroblasts  Adipòcits  Macròfags  Cèl·lules cebades (Mastòcits)  Cèl·lules lliures (o emigrants)  Cèl·lules plasmàtiques  Neutròfils  Basòfils  Eosinòfils  Limfòcits 39 Cèls. Lliures: Cèl. Plasmàtica Funció: Síntesi Abs Característiques:  Deriven de limfòcits B activats  Ovoides (20m)  Nucli esfèric excèntric, Cromatina roda de carro  Citoplasma basòfil  Abundant RER (síntesi proteïnes)  Abundant Ap. Golgi Localització:  t.c. lax vies respiratòries  t.c. lax tub digestiu  glàndules salivals  ganglis limfàtics 40  Video 6 resum https://www.youtube.com/watch?v=EZ9FNuEXNl8 41 Components del T. Conjuntiu: Cèl·lules Matriu extracel·lular Component fibrós Component amorf (SFA) 42 Components del T. Conjuntiu: Cèl·lules Matriu extracel·lular Component fibrós Component amorf (SFA) 43 Matriu extracel·lular Xarxa estructural que envolta i sosté a les cèl·lules de qualsevol teixit  Funcions  Sosteniment mecànic i estructural  Barrera bioquímica  Regulació metabolisme  Anclatge cèl·lules (unions cells-matriu)  Via de migració cel·lular Sistema dinàmic i interactiu que informa a les cèl·lules sobre els canvis bioquímics i mecànics en el medi extern 44 Matriu extracel·lular Cèl·lules productores Conté: Cèl·lules del propi teixit: Fibres  Fibres de col·lagen - Fibroblasts: txt. Conjuntiu  Fibres reticulina - Osteoblasts: txt. Ossi  Fibres elàstiques - Condroblasts: txt. Cartilaginós  Substància fonamental amorfa  Glucosaminoglucans (GAG)  Proteoglucans  Glucoproteïnes 45 Matriu extracel·lular: Fibres  Fibres col·lagen  Fibres més abundants (25% massa proteica cos)—presents en totes les varietats de txt conj 46 Matriu extracel·lular: Fibres  Fibres col·lagen  Fibres més abundants (25% massa proteica cos)—presents en totes les varietats de txt conj  Flexibles  Resistència tensora, poca elasticitat Turgència pell 47 48 49 50 Matriu extracel·lular: Fibres  Fibres col·lagen  Fibres més abundants (25% massa proteica cos)—presents en totes les varietats de txt conj  Flexibles  Resistència tensora, poca elasticitat Turgència pell https://www.youtube.com/watch?v=gR1Zve3tRpw 51 Matriu extracel·lular: Fibres  Fibres col·lagen  Fibres més abundants (25% massa proteica cos)  Flexibles Turgència pell  Resistència tensora, poca elasticitat 52 Matriu extracel·lular: Fibres  Fibres col·lagen  Fibres més abundants (25% massa proteica cos)  Flexibles  Resistència tensora, poca elasticitat  Formada per 3 cadenes  53 cadenes  Ultraestructura  Cada fibra està formada por un grup de fibril·les (fibrilla)  Cada fibril·la es compon d’unitats més petites denominades tropocol·lagen  Les molècules de tropocol·lagen que es sobreposen unes a altres (ratllat transversal microscòpia electrònica) 54 Matriu extracel·lular: Fibres  Fibres col·lagen  Fibres més abundants (25% massa proteica cos)  Flexibles  Resistència tensora, poca elasticitat  Formada per 3 cadenes   27 col·lagens  I: el més comú, TC i T. Ossi (200nm -1a20m)  II: cartílag  III: fibres reticulars col·lagen I col·lagen III 55 Matriu extracel·lular: Fibres  Fibres col·lagen  Fibres més abundants (25% massa proteica cos)  Flexibles  Resistència tensora, poca elasticitat  Formada per 3 cadenes   27 col·lagens  I: el més comú, TC i T. Ossi(200nm -1a20m)  II: cartílag  III: fibres reticulars  IV: no fa fibres, xarxa, làmina basal 56 Matriu extracel·lular: Fibres  Fibres col·lagen  Fibres més abundants (25% massa proteica cos)  Flexibles  Resistència tensora, poca elasticitat  Formada per 3 cadenes   27 col·lagen  I: el més comú, TC i os (200nm -1a20m)  II: cartílag  III: fibres reticulars  IV: no fa fibres, xarxa, làmina basal VII: fixa làmina basal a T.C. 57 Matriu extracel·lular: Fibres  Fibres col·lagen  Fibres més abundants (¼ massa proteica cos)  Flexibles  Resistència tensora, poca elasticitat  Formada per 3 cadenes   27 col·lagen  I: el més comú, TC i os (200nm -1a20m)  II: cartílag  III: fibres reticulars  IV: no fa fibres, xarxa, làmina basal VII: fixa làmina basal a T.C. (Cola7A1, epidermòlisi bullosa) 58 Matriu extracel·lular: Fibres  Fibres de reticulina  Col·lagen III (glucosilat; PAS+) Fibril·les molt primes (20 nm- 0,5 a 2 m)  Xarxa laxa  Estructura de sosteniment per les cèl·lules de diversos teixits i òrgans (epitelis, adipòcits, vasos sanguinis, fibres musculars, nervis...). ESTROMA Òrgans parenquimatosos (ronyó, fetge) Òrgans hematopoètics i limfoides. 59 col·lagen I col·lagen III En histologia animal, el parènquima és aquell teixit que fa de l’òrgan algo funcional; en contraposició de l’estroma, que és la part formada pels teixits de sosteniment. 60 Matriu extracel·lular: Fibres  Fibres elàstiques Més primes que les fibres de col·lagen (10 nm- 0,1 Desmosina a 10 µm) Isodesmosina Dos components estructurals: Nucli central d’elastina Xarxa circumdant de microfibril·les de fibrilina (glucoproteïna) Responen a l’estirament i la distensió 61 Matriu extracel·lular: Fibres  Fibres elàstiques No tenen estriacions Tinció específica: Orceïna nítrica (es tenyeixen malament amb H-E) Estirament/distensió:  + col·lagen limiten distendibilitat teixit Lligaments vertebrals, laringe i artèries elàstiques F. Elàstica F. de Col·lagen 62 Microscopi òptic: estructures ondulades de espessor variable y longitud indeterminada. Col·lagen: es tenyeixen d’eosina (rosa clar) i altres colorants àcids = Acidòfiles Reticulars: tècniques argèntiques Elàstiques: orceïna nítrica Fibres de col·lagen Ф (1 a 20 m)::: fibril·les (200 nm) Fibres reticulars Ф (0,5 a 2 m)::: fibril·les (20 nm) Fibres elàstiques Ф (0,1 a 10 m)::: fibril·les (10 nm) 63 Matriu extracel·lular Conté: Fibres  Fibres de col·lagen  Fibres reticulina  Fibres elàstiques  Substància fonamental amorfa  Glucosaminoglucans (GAG)  Proteoglucans  Glucoproteïnes 64 Matriu extracel·lular: SFA  Basòfila  Es una substància viscosa i clara, amb poca estructura morfològica  Omple els espais entre les cèl·lules i las fibres del conjuntiu  Al ser viscosa, constitueix una barrera per a la penetració de partícules estranyes en el interior del teixit  Formada per:  Proteoglicans: eix proteic sobre el que es disposen un o més tipus de glicosaminoglicans.  Aigua  Sals 65 Matriu extracel·lular: SFA Glicosaminoglucans (GAG) (mucopolisacàrids) Cadenes llargues i no ramificades d'heteropolisacàrids. Fórmula general = [disacàrids]n [sucre àcid + amino sucre] n Sucre àcid = àc. glucurónic o àc. Idurónic (excepció queratan sulfat: galactosa) Amino Sucre = N-acetilGalactosamina o N-acetilglucosamina A excepció de l’ac hialurònic, tots els GAGs conten sulfats 66 Existeixen dos tipus fonamentals de GAGs: GAGs estructurals: son polisacàrids amb alternança d’enllaços β(1→4) y β(1→3). pex sulfats de condroitina o el ácido hialurónico. GAGs de secreció: polisacàrids amb alternança d’enllaços α(1→4) y α(1→3). El més important és l’heparina, una secreció trombolítica (impedeix la coagulació de la sang). 67 Matriu extracel·lular: SFA Glicosaminoglucans (GAG) (mucopolisacàrids) Cadenes llargues i no ramificades d'heteropolisacàrids. Fórmula general = [disacàrids]n [sucre àcid + amino sucre] n Sucre àcid = àc. glucurónic o àc. Idurónic (excepció queratan sulfat: galactosa) Amino Sucre = N-acetilGalactosamina o N-acetilglucosamina A excepció de l’ac hialurònic, tots els GAGs conten sulfats Dímers units per enllaços beta 1-4 = gran resistència = cadenes inflexibles Manteniment turgència teixit Càrrega negativa Gran hidrofília GEL Retenció cations (pEx: Na+) 68 Matriu extracel·lular: SFA Proteoglucans GAG units covalentment a proteïnes 69 Matriu extracel·lular: SFA Proteoglucans GAG units covalentment a proteïnes Alta capacitat d´hidratació de la matriu. Ex. Agrecan (T. Cartilaginós) Funcions Facilitació de locomoció cel·lular Manteniment de turgència Senyalització extracel·lular a través de llocs d’unió  Decorina: conjuntiu, cartílag i ós  Agrecan: cartílag 70  COMPOSICIÓN FIBROBLASTOS MATRIZ EXTRACELULAR muy abundante ACCESORIAS http://www.youtube.com/watch?v=8IvpgG0F6t8 Video 7 matriu 71 Classificació del T. Conjuntiu En funció de la proporció i característiques de la matriu i les cèl·lules: 72 Classificació del T. Conjuntiu En funció de la proporció i característiques de la matriu i les cèl·lules:  T. conjuntiu lax (o areolar) – poques fibres  T. conjuntiu dens (o fibrós) – abundància de fibres (col·lagen tipus I) 73 Classificació del T. Conjuntiu En funció de la proporció i característiques de la matriu i les cèl·lules:  T. conjuntiu lax (o areolar) – poques fibres  T. conjuntiu dens (o fibrós) – abundància de fibres (col·lagen tipus I) 74 T. Conjuntiu lax (o areolar) Característiques  Predominen cèl·lules sobre fibres  fibroblasts  adipòcits  macròfags  mastòcits  Fibres disperses i poc ordenades:  col·lagen primes i escasses  reticulars  elàstiques  SFA  Fibres  Flexible i poc resistent  Difusió nutrients i substàncies de rebuig 75 T. conjuntiu lax (o areolar)  Àmpliament distribuït  Epitelis superfície cos/cavitats internes  Còrion/Làmina pròpia (mucoses) pEx. Intestí  Capa subendotelial (íntima, endocardi)  Capa submesotelial (seroses, pleura, pericardi...)  Epiteli conductes excretors glandulars 76 Gl. mamària Classificació del T. Conjuntiu En funció de la proporció i característiques de la matriu i les cèl·lules:  T. conjuntiu lax (o areolar) – poques fibres  T. conjuntiu dens (o fibrós) – abundància de fibres (col·lagen tipus I) 77 T. conjuntiu dens (o fibrós) Característiques  Fibres  cèl·lules  Tipus:   Fibres col·lagen  F. reticulars  F. elàstiques  Resistència Tensió Gl. mamària 78 T. conjuntiu dens (o fibrós) Classificació  Irregular  Fibres col·lagen entrellaçades de forma irregular, formant feixos gruixuts  Escasses cèl·lules (només fibroblasts)  Escassa SFA 79 T. conjuntiu dens (o fibrós) T. Conjuntiu Dens Irregular Localització  Òrgans buits (Submucosa)  Capa profunda de la Dermis  Càpsules d’alguns òrgans (melsa, fetge, ganglis limfàtics)  Pericondri (envolta al cartílag) Gl. mamària 80  T. conjuntiu dens (o fibrós) Classificació  Irregular  Fibres col·lagen entrellaçades de forma irregular, forman feixos gruixuts  Escasses cèl·lules (només fibroblasts)  Escassa SFA  Regular  Fibres col·lagen formant feixos paral·lels orientats en la direcció de la tracció  Escasses cèl·lules (només fibroblasts)  Escassa SFA  Resisteix tensions mecàniques 81   T. conjuntiu dens (o fibrós) T. Conjuntiu Dens Regular Localització  Tendons (unió múscul-os) 82   T. conjuntiu dens (o fibrós) T. Conjuntiu Dens Regular Localització  Tendons (unió múscul-os) Fibroblasts = tendinòcits 83   T. conjuntiu dens (o fibrós) T. Conjuntiu Dens Regular Localització  Tendons (unió múscul-os)  Lligaments (unió os-os) 84   T. conjuntiu dens (o fibrós) T. Conjuntiu Dens Regular Localització  Tendons (unió múscul-os)  Lligaments (unió os-os)  Estroma de la còrnea Còrnea 85 Classificació del T. Conjuntiu En funció de la proporció i característiques de la matriu i les cèl·lules:  T. conjuntiu laxe (o areolar) – abundància de cèl·lules  T. conjuntiu dens (o fibrós) – abundància de fibres (colagen tipus I) En funció del component majoritari:  Reticular – T. conj. lax amb moltes fibres de reticulina  Mucós – T. conj. lax amb abundant à. hialurònic  Elàstic – T. conj. dens amb moltes fibres elàstiques 86 T. conjuntiu reticular  T. C. lax +  fibres reticulars  Cèl·lules reticulars (fibroblasts especialitzats): sintetitzen col·lagen tipus III Localització Forma l’estroma de: * medul·la òssia * melsa * ganglis limfàtics * timus 87 T. conjuntiu elàstic  T. C. dens +  fibres elàstiques Localització: Fibres formant làmines (òrgans buits sotmesos a alta pressió des de l’interior) * Artèries elàstiques (aorta, pulmonar,...) Artèria elàstica (artèria pulmonar) * Cor * Tràquea i bronquis Formant feixos paral·lels * Cordes vocals * Lligaments columna vertebral * Lligament nucal rumiants 88 T. conjuntiu mucós (o gelatinós)  T. C. Lax present en el període embrionari  Poques cèl·lules i fibres de col·lagen (tipus I i III)   SFA rica en proteoglicans (àc. Hialurònic)  Alta turgència i gran resistència mecànica Localització  Cordó umbilical  Cresta d’algunes aus 89 Relacions T. Epitelial i T. Conjuntiu Sempre, sota de l’epiteli hi ha un teixit conjuntiu Localització Epiteli Conjuntiu Nom de l’estructura Superfície corporal Epidermis Dermis Pell Cavitats obertes Epiteli Còrion/Làmina pròpia Mucosa (Sist. digestiu) Serosa Cavitats tancades Capa Peritoneu (Cav. Abdominal) Mesoteli Celoma Submesotelial Pericardi (Cor) Pleura (Pulmons) Cavitats tancades Capa Íntima (vasos) Endoteli Sist. Cardiovascular Subendotelial Endocardi (cor) 90 Relacions T. Epitelial i T. Conjuntiu Localització Epiteli Conjuntiu Nom de l’estructura Superfície corporal Epidermis Dermis Pell 91 Relacions T. Epitelial i T. Conjuntiu Localització Epiteli Conjuntiu Nom de l’estructura Cavitats obertes Epiteli Còrion/Làmina pròpia Mucosa (Sist. digestiu) Submucosa Mucosa Epitelio Lámina propia 92 Relacions T. Epitelial i T. Conjuntiu Localització Epiteli Conjuntiu Nom de l’estructura Serosa Cavitats tancades Capa Peritoneu (Cav. Abdominal) Mesoteli Celoma Submesotelial Pericardi (Cor) Pleura (Pulmons) 93 Relacions T. Epitelial i T. Conjuntiu Localització Epiteli Conjuntiu Nom de l’estructura Cavitats tancades Capa Íntima (vasos) Endoteli Sist. Cardiovascular Subendotelial Endocardi (cor) 94 95 Bibliografia 96