La Medicina Medieval PDF

LA MEDICINA MEDIEVAL  18. LA MEDICINA ÀRAB ◼ Mahoma nasqué l’any 570 dC. ◼ Amb l’emigració (hègira) del profeta de la Meca a Medina (622 dC) comença el calendari musulmà. Al-Masjid al-Nabawi en Me...

LA MEDICINA MEDIEVAL  18. LA MEDICINA ÀRAB ◼ Mahoma nasqué l’any 570 dC. ◼ Amb l’emigració (hègira) del profeta de la Meca a Medina (622 dC) comença el calendari musulmà. Al-Masjid al-Nabawi en Medina. En esta mezquita se encuentra la tumba de Mahoma y de los dos primeros califas, Abu Bakr y Umar ibn al-Jattab El nombre de Muhammad escrito en caligrafía árabe. Muchos Polémica actual musulmanes creen que el Islam prohíbe el arte en donde aparecen las figuras de hombre o animales; Al-Masjid al-Nabawi en Medina. En esta mezquita se encuentra la tumba de Mahoma y por tanto mucho del arte islámico de los dos primeros califas, Abu Bakr y Umar es de caligrafía decorativa ibn al-Jattab  18. LA MEDICINA ÀRAB ◼ Els àrabs entraren en contacte amb la medicina grega de la mà de Nestori i els seus seguidors considerats heretges per considerar que en Crist hi havia dues persones, la divina i la humana, foren desterrats de Bizanci on hi havia una escola on s’ensenyava la filosofia d’Aristòtil, es refugiaren a Persia (fundaren l’escola de Gondishapur).  18. LA MEDICINA ÀRAB ◼ Els musulmans conquistaren aquella zona geogràfica l’any 736 i respectaren Gondishapur. Així va ser com van entrar en contacte amb la ciència grega. ◼ Durant el segle VII la capital del califat fou traslladada de Damasc a Bagdad. ◼ En aquesta ciutat varen exercir la medicina: ◼ Razhes (865-925): director de l’hospital de Bagdad. Realizà la primera descripció de la verola i el xarampió. ◼ Hali Abbas (925-982): metge de capçalera del califa. Diferencià les malalties epidèmiques de les endèmiques. ◼ Avicenna (980-1037)  18. LA MEDICINA ÀRAB AVICENNA ◼ El Cannon d’Avicenna és una gran compil.lació mèdica que influí molt en la medicina medieval. ◼ Malauradament la seva influència va ser en molts aspectes negativa: ◼ Donava poca importància a la investigació, considerava la cirurgia com inferior a la medicina i insistia en el cauteri com a mitjà de tractar les hemorràgies quirúrgiques. CANON DE AVICENNA  18. LA MEDICINA ÀRAB ◼ Durant el segle XII sorgeix al món arab l’anomenada Medicina del Profeta, basada en sentències transmeses per Mahoma. ◼ Es tracta d’una medicina màgica, que arribà a substituir en el segle XIV la medicina cièntifica. Mahoma  18. LA MEDICINA ÀRAB ◼ El califat de Còrdova (755-1236) va tenir també grans figures mèdiques: ◼ Albucasis (936-1009), cirurgià, escriguè el famós Al Tasrif (col.lecció), que es va convertir en llibre de text de cirurgia durant l’Edat Mitjana a Europa. ◼ Averrois (1126-1198): metge filòsof Albucasis – va traduir a l’àrab l’obra completa miniatura medieval d’Aristòtil. Colliget (text mèdic seguint els textos de Galè). Tratamiento con ortigas Cauterización del dolor Cirugía oral de muelas ABULCASIS - CIRUGIA ARABE Tratamiento de la IQ Cataratas luxación de hombro  18. LA MEDICINA ÀRAB ◼ Avenzoar (1092-1162) es definí com antigalenista. Va descriure el paràsit de la sarna (l’àcarus scabiei). ◼ Maimònides (1135-1204) és una de les autoritats jueves més respectades de tots els temps. La seva obra mèdica més important fou el Tractatus de Regimine Sanitatis (el nom original és ‘Fi Tadbir al Sihhah’). És el tractat més important d’higiene mental de la medicina àrab.  18. LA MEDICINA ÀRAB ◼ A la Baixa Edat Mitjana eren molt freqüents aquests textos; la dietètica incloïa aspectes ètics i morals, juntament amb consells alimentaris. ◼ Sex res non naturales: ◼ L’aire i el medi ambient ◼ Les menges i begudes ◼ El moviment i el repós ◼ El son i la vigília ◼ Les excrecions i secrecions ◼ Els afectes de l’ànima Diferentes imágenes de Maimónides Reciente version exacta de Mishneh Torah en un tomo.  18. LA MEDICINA ÀRAB ◼ Un altre text mèdic de Maimònides, de gran interès, és el que té per títol Aforisme Mèdics (‘Fusul Musa fi al Tibb). ◼ Sota la dominació musulmana no hi va haver igualtat de drets per a les altres comunitats religioses de la península ibèrica. Els jueus i els cristians hi van patir nombroses limitacions, tot i que els jueus van tenir alguns privilegis. ◼ Duran el segle X, l’Espanya musulmana reemplaçà Babilònia com a centre intel.lectual del judaisme.  Kipá (solideo tradicional judío) y Menorá (candelabro ritual de siete brazos), dos de los más conocidos símbolos de la Los rollos de la Torá, abiertos para su lectura en tradición judía público en la sinagoga  18. LA MEDICINA ÀRAB ◼ La figura més gran del judaïsme hispànic com ja havíem dit fou Mosé ben Maimón, conegut a occident com a Maimònedes, el qual, exercí la seva activitat principalment al Marroc i a Egipte. ◼ Com a metge, jurista, filòsof i teòleg, tractà de reconciliar la fe i la raó a la seva obra teològica més important, Guia dels Perplexos. ◼ Maimònides ha estat fins a l’actualitat el més important model per a tots els savis jueus.  18. LA MEDICINA ÀRAB ◼ Citarem alguns paràgrafs d’una celebre oració que se li atribueix: ◼ “Oh Déu, doneu-me sempre una ment lúcida i pura, que no es deixi distreure per pensaments estranys al costat del llit del malalt.” ◼ “No em deixeu caure en la il.lusòria convicció que tot ho puc.” ◼ “Feu-me veure sempre en el malalt un ésser humà i res més. Déu infinitament bondadós, Vos m’heu escollit per vetllar per la vida i la mort de les teves criatures. Ajudeu- me en aquesta gran tasca perquè prosperi, car sense el vostre suport l’ésser humà no pot aconseguir absolutament res.”  18. LA MEDICINA ÀRAB ◼ El mèrit principal de la medicina àrab va ser mantenir la tradició i l’estil de la medicina grega i transmetre aquestes qualitats a Occident. ◼ Aquesta medicina no va desaparèixer al final de l’Edat Mitjana, sinó que continuà desenvolupant-se i es va estendre a altres àrees geogràfiques del món. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ Durant els deu segles que abraça l’Edat Mitjana es van fer pocs progressos en medicina. ◼ Més aviat es va fer marxa enrere, tota vegada que al començament mancaren els coneixements clàssics de la medicina grega. ◼ Més tard, Galè i Avicenna van ser acceptats sense la més mínima crítica. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ La societat europea estava constituida per una barreja d’elements: ◼ Romans ◼ Bàrbars ◼ Cristians ◼ El clergat era el dipositari de la cultura. ◼ El llatí es convertí en el llenguatge científic i conservà aquest privilegi fins al segle XVIII. Aquesta llengua arribà a unir d’alguna manera tots els pobles d’Europa. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ Una determinada interpretació del cristianisme conduïa els creients a considerar la malaltia com a un element més del pelegrinatge vers a l’altra vida. ◼ Element nou: la CARITAT, la compassió davant la sort adversa. IMPORTÀNCIA DE LA RELIGIÓ EN LA EDAT MITJANA 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ L’Església creà una estructura hospitalària, el concepte d’hospital medieval com a casa d’acolliment de pobres malalts i de gent sense recursos: rodamons, orfes, nens abandonats... ◼ Les seves primeres funcions eren religioses i no pas mèdiques. ◼ Els hospitals medievals procuraven cures mèdiques als malalts, però com a manifestació de la caritat en el sentit més digne del terme. Hospital de Santa Magdalena (Montblanc, segle XIV) MONTBLANC MURALLA 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ Com es fa clàssicament, dividim aquesta època en quatre períodes: ◼ El període monàstic. ◼ Escola de Salern ◼ El segle XIII ◼ El Segle XIV 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ I. El període monàstic ◼ Comprèn el període que va del segle V al X. ◼ Importància dels Sants i les seves devocions: ◼ Sant Roc ha estat des del segle XIV l’alliberador de les pestilències. ◼ Els Sants Cosme i Damià han esdevingut els patrons dels metges. ◼ Moment clau: A les acaballes del segle VIII, quan Carlemany concedí a alguns bisbes la facultat d’obrir escoles monacals i episcopals. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ Els monjos, als convents benedictins de tot Europa, començaren a traduir al llatí, cada cop amb més autoritat, les obres mèdiques de l’antiguitat. ◼ Els benedictins començaren a trobar, a mesura que passaven els segles més i més dificultats per exercir la medicina, perque la jerarquia eclesiàstica veia amb mals ulls aquesta funció dels monjos. Per això dictà una sèrie d’edictes en què s’insistia en aquest fet, que es pot resumir amb la coneguda frase “leges et phisicam non studeant sacerdotes”. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ D’aquests frares, n’hem de conservar la idea que van ésser els primers metges europeus. ◼ Hi ha cada cop més evidència que feien servir certs anestèsics per a alleujar dolors de tot tipus; eren mescles de diferents herbes medicinals. Al monestir de Montecassino, cap a l’any 800 dC., se’n feia servir una composta d’opi, suc de móra, enciam, cicuta, mandràgora i heura. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ II. Escola de Salern. ◼ Escola mèdica que destacà durant els segles XI i XII. ◼ A Salern, petita ciutat molt aprop de Nàpols, es formaren els primers metges medievals no jueus ni àrabs. ◼ La medicina dels mestres de Salern estava fonamentada en les teories d’Hipòcrates i de Galè pel que fa als humors. A Salern creien que la flegma era la secreció nasal, la qual provenia del cervell. Respecte a la bilis negra pensaven que era produïda a la melsa.  19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ En aquesta escola es donava molta importància a l’uroscòpia. S’observava el color, la quantitat i el sediment de l’orina en diferents malalties. ◼ Els colors bàsics de l’orina eren el blanc, el vermell, el groc, i el negre (els quatre colors dels humors hipocràtics). Alguns colors, com el tirant a vi o el verd, eren considerats com a indicadors d’un pronostic infaust. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ Gilles de Corbeil estudià a Salern i la seva obra De Urinis es convertí en un clàssic de la uroscòpia que va estar vigent a les universitats europees fins al segle XVIII. ◼ Un aspecte molt interessant de l’Escola de Salern va ser la publicació de textos de cirurgia en una època en què aquesta no era considerada una branca de la medicina. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ Els preceptes higiènics dictats per l’Escola de Salern van ser molt cotitzats i quedaren recollits en el famós Regimen Sanitatis Salernitanum. ◼ A Salern, a més a més, ensenyaren les primeres metgesses. L’obstetrícia hi va ser practicada per una dona, que es deia Trotula, cap a l’any 1050. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ Dins dels importants cirurgians que destacaren d’aquesta escola trobem Ruggero da Frugardo, el seu deixeble Roland de Parma i un coetani d’aquest Huc de Lucca (1160-1252) el qual creà escola a Bolonya. Ell i el seu deixeble Teodoric (1205-1298) es van oposar fermament a la idea que la supuració de les ferides fos imprescindible per al seu guariment. Aquest últim és ja un cirurgià del segle XIII. ◼ Tots aquests cirurgians eren diferents dels altres, en el sentit que no seguien la tradició àrab, sinó la seva pròpia experiència. Detalle de manuscrito del siglo XIII que muestra el tratamiento de varias heridas en la Escuela de Salerno, British Library, Londres Ilustración de la "Chirurgia" de Teodorico Borgognoni, vendaje de un tobillo, Bibliotheek der Rijksuniversiteit, Leiden. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ III. El segle XIII ◼ En aquest segle destacaren molts metges i el que més Arnau de Vilanova del qual parlarem més endavant. ◼ Hi va haver metges que eren sobretot filòsofs i teòlegs d’orientació aristotèlica. ◼ Sant Tomàs va fer la síntesi d’aristotelisme i cristianisme (el que se’n diu des de llavors escolàstica). ◼ A Bolonya, entre els metges, es notà molt la influència de l’escolàstica. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ Taddeo Alderotti (1223-1303) va introduir el mètode escolàstic en l’ensenyament de la medicina. ◼ El llibre més important d’Alderotti fou el seu influent Consilia: són casos clínics comentats; és una obra impregnada de l’estil i els mètodes escolàstics. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ Sant Tomàs parlava d’una activitat vital que procedia de les potències de l’ànima i deia que la major o menor perfecció dels òrgans podia influir directament en la perfecció d’aquelles potències; a una bona complexió del cos correspondria un ànima noble. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ Una de les novetats d’aquest època va ser la creació de les primeres universitats. ◼ Ara bé, només una minoria dels metges es formaven en aquestes institucions. ◼ Les universitats servien sobretot, quant a la medicina, per educar els grans teòrics, els grans professors, però no van tenir res a veure directament amb la formació concreta de la majoria dels metges. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ Els orígens d’aquestes institucions anomenades universitats són foscos. ◼ El terme universitat feia referència originàriament a una associació de persones regida per uns estatuts. ◼ Durant els segles XVII i XVIII, es designava amb aquest mot els ajuntaments.  19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ Els estudiants hi entraven a l’edat de 14-15 anys, prèviament havien d’haver aprovat els exàmens de les anomenades set arts lliberals: gramàtica, retòrica, lògica, aritmètica, geometria, astronomia i música. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ Els estudiants de medicina feien servir textos grecs i àrabs traduïts al llatí. ◼ Però, la majoria dels metges no es formaven a les universitats, sinó al costat d’institucions com esglésies i monestirs, les quals disposaven de biblioteques, hospitals i jardins amb herbes medicinals. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ IV. El segle XIV. ◼ El gran llibre de cirurgia medieval va ser l’Inventarium sive Chirurgia Magna (1363), escrit per Guy de Chauliac (1300-1370). ◼ Es tracta d’una compilació de tota la cirurgia del seu temps. ◼ Va errar en el tema del tractament de les ferides en tornar a parlar elogiosament de la doctrina del “pus lloable”. Ilustración de la Chirurgia de Guy de Chauliac mostrando la botica de un cirujano, Bibliothèque Nationale, Paris 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ Durant l’epidèmia de pesta negra, Guy de Chauliac es va mantenir ferm a la ciutat d’Avinyó, on intentà de fer el màxim que pogué per tal d’alleujar els malalts. ◼ Més tard escriuria que va fer servir aleshores un remei del seu mestre Arnau de Vilanova. 19. LA MEDICINA MEDIEVAL ◼ Guy de Chauliac va mantenir una gran polèmica amb Petrarca a propòsit de l’eficàcia de la medicina davant la pesta. Petrarca, que havia perdut la seva estimada durant l’epidèmia, reprotxava als metges la seva capacitat per fer quelcom de positiu davant d’aquella tragèdia que assolà Europa l’any 1348 i que se n’emportà una quarta part de la població. La Peste negra fue una devastadora epidemia que asoló Europa en el siglo XIV y que, se estima, mató cerca de un tercio de la población. La mayor parte de los científicos cree que la Peste negra fue un brote de peste bubónica, una terrible enfermedad que se ha extendido en forma de pandemia varias veces a lo largo de la historia. La peste es causada por la bacteria Yersinia pestis que se contagia por las pulgas con la ayuda de la rata negra (Rattus rattus), que podríamos llamar hoy la rata de cloaca.  21. FUNDACIÓ D’HOSPITALS I LLATZERETS ◼ La sanitat del poble estava en mans dels cirurgians- barbers, els quals sabien, entre d’altres coses, tractar les fractures immobilitzant-les, reduir les luxacions articulars, cauteritzar les ferides, aplicar embenats, i utilitzar l’opi i l’alcohol com a analgèsics. ◼ Alguns cirurgians més ben formats podien fer intervencions més complicades, reduir hèrnies, extreures càlculs de la bufeta urinària i operar de cataractes.  21. FUNDACIÓ D’HOSPITALS I LLATZERETS ◼ Els metges quedaven, sovint, al marge d’aquests i d’altres problemes com podien ser l’assistència als nens i a les embarassades. ◼ La seva actuació era sovint purament acadèmica: estudiaven els símptomes, prenien el pols, examinaven l’orina i emetien a continuació un pronóstic. ◼ Per últim, ordenaven quasi sempre una dieta, uns banys i uns remeis a base d’herbes amb propietats purgants o un expectorant. 25. L’ESCOLA DE MEDICINA DE MONTPELLIER ◼ Quan l’Escola de Salern inicià una certa davallada, començà a brillar la de Montpeller. ◼ Hi estudiaren i hi ensenyaren Guy de Chauliac, Arnau de Vilanova i Ramon Llull, entre d’altres. ◼ La seva figura mèdica més representativa va ser l’anglès Bernard de Gordon.  26. ALTRES ASPECTES MÈDICS DE L’EDAT MITJANA ◼ Durant el segle XII es va celebrar molt sovint a l’Escola de Salern l’acte acadèmic d’obtenció del grau de doctor en medicina, amb un protocol que es va estendre després a totes les univerisitats europees. ◼ D’alguna manera ha arribat als nostres dies ja que s’havia de prestar jurament.  26. ALTRES ASPECTES MÈDICS DE L’EDAT MITJANA ◼ Al llarg de l’Edat Mitjana existiren malalties epidèmiques amb una virulència mai no vista. Ens referim sobretot a la pesta i a la sífilis. Els metges del segle XII posseïen receptes de mercurials que alguns opinen que servien per tractar lesions que probablement eren sifilítiques. ◼ Al final de l’Edat Mitjana, l’economia europea girava al voltant dels Països Baixos i del nord d’Itàlia que dominaven les vies comercials d’Àsia.  El Guayaco o Palo Santo contra la sífilis Tratamiento contra la sífilis 27. LA CIRURGIA MEDIEVAL ◼ L’Edat Mitjana és una llarga època durant la qual es produeix el naixement de la medicina occidental. ◼ En aquest període hi ha tres cultures médiques ben diferenciades: ◼ La bizantina ◼ L’àrab ◼ La monàstica  27. LA CIRURGIA MEDIEVAL 1. LA MEDICINA BIZANTINA ◼ L’imperi bizantí va conservar tota la cultura de l’imperi romà oriental. ◼ Bizanci continuà sent una terra grega i en grec escribien els seus metges. ◼ Destacà sobretot l’obra enciclopèdica de Pau d’Egina, la qual conté un extens llibre dedicat exclusivament a la cirurgia. Aquesta obra és un punt de referència de gairebé tots els textos quirúrgics medievals posteriors.  27. LA CIRURGIA MEDIEVAL 2. LA MEDICINA ÀRAB ◼ En un primer moment, els àrabs realitzen la traducció sistemàtica de tota la ciència coneguda en el seu temps. Posteriorment, treuen a la llum obres originals de la seva cultura. ◼ La cirurgia àrab fou important a l’Alta Edat Mitjana i arribà a un gran esplendor a partir del segle XII. ◼ Avicenna, autor d’una obra inmensa de compilació, dedica capítols sencers als temes quirúrgics. ◼ L’obra quirúrgica més important és la d’Albucasis. ◼ Al Tasrif recull de manera enciclopèdica tota la ciència mèdica. ◼ Importancia a l’estudi de l’anatomia. ◼ Descrigué més de 200 instruments quirúrgics. 27. LA CIRURGIA MEDIEVAL 3. MEDICINA MONÀSTICA ◼ Durant la Baixa Edat Mitjana, els monjos dels monestirs van recollir i traduir al llatí moltes obres mèdiques antigues. ◼ A Ripoll, a partir del segle X, i a Toledo, a partir del segle XII hi hagué grans escoles de traductors.  27. LA CIRURGIA MEDIEVAL ◼ Arran de la creació de les universitats, la cirurgia adquirí una notable importància i fou estudiada com una ciència. ◼ La figura més important de la cirurgia medieval és Guy de Chauliac. Nasqué a terres occitanes, a l’Alvèrnia, fou metge i clergue. ◼ La seva gran obra Inventari o Col.lectari de Cirurgia (1363) fa un estudi de tots els aspectes quirúrgics i comenta totes les obres de cirurgia escrites amb anterioritat. ◼ L’obra de Chauliac va ser reeditada durant 3 segles; arriba així a convertir-se en el llibre clàssic de la cirurgia europea. Chirurgia Magna de Guy de Chaulliac