Examen Historia Mon Contemporani PDF

EXAMEN HISTORIA MON CONTEMPORANI 1. L’ERA DE LES REVOLUCIONS. Edat moderna a edat contemporània. Revolució; canvi dràstic i profund de les estructures d’una societat. I en dona pas a noves. Social, econòmic i polític. Edat contemporània és el resultat de dues revolucions que es donen alhora; re...

EXAMEN HISTORIA MON CONTEMPORANI 1. L’ERA DE LES REVOLUCIONS. Edat moderna a edat contemporània. Revolució; canvi dràstic i profund de les estructures d’una societat. I en dona pas a noves. Social, econòmic i polític. Edat contemporània és el resultat de dues revolucions que es donen alhora; revolucions liberals (revolució francesa i revolució americana) i revolució industrial. La primera revolució industrial ve per les revolucions liberals i per el sorgiment del moviment obrer, no drets treballadors. 2. L’ANTIC RÈGIM. Cultura: teocentrista, déu és el centre. Església poder polític i social. Tota la cultura a esglesia i estava tancada als monestirs. Per això la majoria eren analfabets. Economia: rural i de subsistència, per l’autoconsum. Estava basada en l’agricultura i la ramaderia. Societat: estamental per naixença, es distingeixen els privilegiats (no impostos i si càrrecs polítics) i no privilegiats (si impostos i no càrrecs polítics). Política: monarquia absoluta, el rei concentra tots els poders (legislatiu, executiu i judicial). És escollit per origen diví. Els únics països sense monarquia absoluta eren: regne unit, províncies unides dels països baixos i república de venècia. 2.1 LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. La economia de la preindustrialització estava basada en zones rurals i hi havia escàs creixement vegetatiu. Que porta a una crisis de subsistència. Va pujar el preu del blat, fam, dificultat pagar impostos, reducció venta, dèficit pressupostari (menys ingressos reials) i atur. Després de la revolució tots aquests problemes milloren. Pasem de base de l’economia agricultura i ramaderia a base industrial i mecanitzada. La industrialització dona la fi de l’antic règim. La protoindustrialització vol dir aquells factors que van ser precursors per la revolució. Aquests dos factors són: - Comerç de llarga durada: comerç triangular (Europa Àfrica i Amèrica). Millora economía a europa. Es desenvolupa el capitalisme comercial. Acumulació capital fa d’ajut a la revolució. - Indústria rural: Domestic system. Combina treball agrícola amb manufactures casolanes de tèxtils. Indústria sense fàbriques. Majoritàriament dones camperoles a preu fet. Dedicat a productes d’exportació. Sense reglamentació gremial. Empresari dóna feina a camperola i cobra depenent peça roba demanada. 3. L’ESCLAT DE LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. Es produeix a Anglaterra concretament a Gran Bretanya ja que era un dels països que no tenia una monarquia absoluta, tenia una parlamentaria. I apart tenia una xarxa colonial forta i gran quantitat de matèries primeres. Les característiques de l’esclat són: - Energía utilitzada: aigua i carbó. - La primera fàbrica va ser la tèxtil (cotó, llana). - Màquina de vapor i fàbriques - Sorgiment a Gran Bretanya. 3.1 TRANSFORMACIONS. 1. AGRÀRIES. a) Nova estructura propietat. Es comença amb els camps oberts (openfield) que eren les terres comunals ocupades per pagesos i camperols. Puja preu cereals i grans empresaris es motiven a comprar terres comunals perquè veuen posible un bon negoci i es passa al tancament de camps (enclosures). S’està produint privatització de les terres per part dels grans empresaris. On els empresaris s’adonen que quan més inverteixen més beneficis obtenen. I es produeix un èxode rural. b) Innovacions. Sembradora mecánica de Tull. Trilladora d’Andrew Meikle. Segadora de Cyrus. c) Conseqüències transformació agrària. Augment productivitat agrària, augments excedents alimentaris (més demanda). Flux migratori petits camperols ja que el seu treball ha estat substituït per màquines. Excedents mà d’obra a les fàbriques de les ciutats ja que han arribat allà buscant feina. Augment rendes, per poder invertir més en les primeres fàbriques. 2. DEMOGRÀFIQUES Es dona una revolució demogràfica ja que la taxa de mortalitat és més baixa i la de natalitat és més alta. Això està causat per les millores alimentaries, no crisis de subsistència i hi ha una millora higiènica, Asèpsia fa que hi hagin menys infeccions i a finals del segle xviii sorgeixen les primeres vacunes. 3. TRANSFORMACIONS TÈCNIQUES. Passem de Domestic System (feines a casa per un sou): individual, manual, energia humana. A Factory System (treballadors a fàbriques): en serie, mecanització, energía hidráulica, carbó i vapor. Sorgeix màquina de vapor de James Watt i es desenvolupen les mines de carbó, ja que per la màquina és necessari el carbó. 4. PRINCIPALS SECTORS AFECTATS I INNOVACIONS. SECTOR TÈXTIL I SIDERÚRGIC. Revolució producte llana. Es descobreix cotó, producte més bó i més higiènic a Manchester, Liverpool. La industria textil cotonera es separa en dos: TEIXIDORES:  - llançadora de volant de Kay (primera màquina i innovació textil, provoca que es desenvolupés el sector filar. - Telar mecànic de Cartwright, és millor surt després de les de fil. Equilibra procés fil i tèxtil. Procés complet. Vapor. FILADORES: - Spinning Jenny de Hargreaves. - Water frane de Arkwright - Mule Jenny de Crompton (que és la millor) Desenvolupa: agricultura (cotó) industria siderurgica (ferro, metall…) per la construcció i mines de carbó per la utilitat de la màquina. SECTOR SIDERÚRGIC. El carbó que utilitzaven era el vegetal i a les mines van trobar el coc i la hulla i van estar substituïts. Henry Cort: Sistema de pudelació del ferro: permitía cremar carboni i aconseguía ferro més pur, més maleable… Laminació: fabricació ferro mecanitzat que permetía fer làmines de ferro. 5. TRANSFORMACIONS TRANSPORT. Bona xarxa transport, es formes carreteres de peatge (finals segle xviii a Londres). Xarxa de canals fluvials: buscava conectar sectors productors amb matèries primeres. Ports i ciutats. Per connectar ciutats, això portava a més ciutats. Navegació a vapor proporciona comerç internacional i redueix temps trajecte (gran bretanya i amèrica). El ferrocarril potenciava màquina vapor i ferro, per la propulsió i la construcció. Al 1814 Stephenson treu la locomotora de vapor que transportava/carregava mines de carbó. Al 1825 va sorgir la primera línia de tren de càrrega i al 1830 la de passatgers, anava de Manchester a Liverpool, i per això va ser important per la indústria tèxtil. Va ser una evolució, ja que va augmentar la velocitat, la seguretat i la capacitat de càrrega a diferència de com costava abans. Va crear un impacte sobre l’economia. Hi havia més ocupació, més matèries primeres i més comerç. Va ser un canvi per la vida quotidiana: dieta, immigració… 6. EXPANSIÓ COMERCIAL. Hi ha hagut ampliació del mercat intern, augment població, augment demanda de bens, millora sistema transport, més comunicació. Mercat extern: importació i exportació. buscaven primera materia sector tèxtil (cotó). Potència naval i militar important per part de l’imperi colonial (america, africa, asia) i es va aprofitar per desenvolupar. 7. EXTENSIÓ PRIMERA REVOLUCIÓ INDÚSTRIAL. Europa continental, podem distingir entre els first comers, que son els que van trigar menys en industrialitzar-se (excepte gran bretanya) Alemanya, belgica i frança. I els Late comers , que son els que més van trigar, va venir durant segle xix i xx. Aquests trobem: Catalunya sud, piemont (nord italia). Bohèmia i Moràvia. Dinamarca, sud suècia. Voltant Moscow i zones concretes de Rusia. Fora europa, A estats units, més al nord que al sud, ja que el sud no volia acabar amb la esclavitud. Però al 1865 amb el fi de la guerra civil d’estats units i victoria per la part del nord, han dominat el sud i ara van cap a l’oest. El país es va capitalitzar i van treure l’esclavitud i poc a poc es va industrialitzar. Poc a poc es posa a nivells de la primera potència (gran bretanya). A Japó, acaben amb l’estructura feudal. La família Meiji és important perquè transforma país i l’industrialitzen imitant americans. El problema és que es queden sense matèries primeres. L’emperador és Mutsuhito 8. CONSEQÜÈNCIES DE LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. ECONÒMIQUES: Per una banda tenim una consolidació del sistema econòmic capitalista. El capitalisme té com a objectiu buscar el benefici màxim individual. Hi han crisis periòdiques, per desajustos amb l’oferta i la demanda. El liberalisme econòmic està basat en la propietat privada, a l'estat no intervé en economia (desapareix sistema gremial i hi ha una llibertat per produir). Lliurecanvisme, intenció comercial (llei oferta i demanda). Per altre banda ja no estan destinats a l’autoconsum, ara porten més enllà i busquen el benefici, el fer mercat. L’economia de mercat. Hi ha un comerç internacional i un proteccionisme, posen aranzels als productes estrangers per encarir-los i fer que la gent consumeixi més els locals, els del país. Busquen els consumidors, al comerç internacional podem trobar: el lliurecanvisme (comerç sense limitació a nivell internacional per màxim benefici). POLÍTIQUES: Auge de la burgesia, no drets però capitalistes que tenien poder econòmic, forçaràn a revolucions liberals com la revolució francesa. La burgesia son intel·lectuals que volen que hi hagin revolucions liberals per poder aconseguir poder polític i ser com un noble. SOCIALS: Es pasa d’una societat estamental on provens d’un estament per la teva naixença i no hi ha movilitat a una societat de clases que provens depenent de la teva riquessa, i pot moure de classe però costa. Igualtat no pasa enllà social, burgesia poder econòmic, i masses populars (proletariat) treballen per ells. 9. PRIMERES REVOLUCIONS LIBERALS. Es produeix paral·lelament a la revolució industrial. Transformacions polítiques, monarquia absoluta i antic regim van caient. 9. 1 LA REVOLUCIÓ AMERICANA. Naixement estats units d'amèrica. És la primera revolució liberal de l’història. Al 1764 la costa est dels estats units està colonitzada per gran bretanya i estats units tenien 13 colonies: - nord: connecticut, rhode island, masachusets, new hamshire - centre: delaware, pensilvania, nova jersey, nova york. - sud: virginia, carolina nord i carolina sud, georgia CONTEXT HISTÒRIC. 1756-1763 Guerra dels 7 anys, França s’enfronta contra regne unit. Guanya regne unit però porta problemes econòmics. En aquell moment el monarca era jordi iii i va decidir aplicar mesures respecte colonies britàniques (per guanyar diners). Posa nous impostos, restricció llibertats comercials (monopolitza el comerç d’alungs productes, com per exemple el del té, companyía de les indies orientals), no participació política (no defensar els seus drets). Colons americans no d’acord, malestar. Clima de tensió, colonies i europeus britànics. I es van donar dos factors: - Motí del té: al any 1773 a Bostón, Masachusets (una colonia) els colons americans disfressats de indis van assaltar el vaixell de la companyia de les índies orientals angleses i van tirar milers de kg al mar. Les autoritats britàniques van tancar el port i van castigar a la ciutat de boston. - La llista de greuges: va ser una carta per jordi iii demanant. representació política, baixament impostos, llibertat comercial, millores fiscals, representació política. La resposta de jordi iii va ser l’ignoració. LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA. Guerra que va enfrontar les tretze colònies americanes contra la gran bretanya i va conduir a la creació dels estats units d’amèrica. Britànics vs regne unit. Insurgents (colons rebelats) liderats per george washington contaven amb el suport internacional de frança i europa perquè volien debilitar gran bretanya, guerra de les guerrilles. 1775 1777 victòria insurgents batalla de Saratoga. 4 de juliol de 1776 declaració de la independencia. Representants de les 13 colonies reuints a philadelphia liderats per thomas jefferson redacten i firmen declaració. S'autodefineix com 13 nous estats sobirans independents i no reconeixien domini britànic. Nova nació s’havia format: els estats units d’amèrica, declaració drets fonamentals persones. Segueixen en guerra ja que gran bretanya no està d’acord. Però exercit colons britànics molt dèbils, tenien problemes amb la vestimenta i territori. A la batalla de Yorktown exèrcit americà sota ordres george washington. Colons guanyen i derroten britànics. 2 anys més tard regne unit reconeix oficialment independització de les colònies americanes. El tractat de Versalles de 1783. Colònies: estats sobirans. 50 representants de les 13 colonies reunits a philadelphia per redactar constitució. 1787 la nova constitució federal, és la primera constitució moderna de la història i el primer president del nou estat va ser george washington. - principis liberals i democràtics - sufragi universal masculí (blancs) - separació poders (básic estat liberal) - federal, respecta singularitats cada estat - reconeix drets individuals blancs. 9. 2 LA REVOLUCIÓ FRANCESA. INTRODUCCIÓ. La revolució francesa 1789 1799 va significar l’enderrocament de l’antic règim controlat per la monarquia absoluta i l’aristocràcia feudal. I l’implantació del liberalisme polític dominat per la burgesia. En el temps de la revolució, 10 anys, França va patir moltes transformacions en molts dels seus sectors. - Política. Es passa d’una monarquia absoluta a una monarquia constitucional i d’aquesta a una república liberal de caire moderat, portada pels radicals dels jacobins. - Socioeconòmic. Impulsat pel canvi polític. França va començar el camí de la industrialització moderna i l’establiment de la societat burgesa. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ. A nivell ideològic, apareix a la segona meitat del segle xviii un nou moviment filosòfic i cultural, LA IL·LUSTRACIÓ: - l'ús de la raó enfront del teocentrisme - la importancia de la economia i el progrés material imprescindible pel benestar general - l'extensió de l’educació que es considerava la base per poder desenvolupar la societat com a individus - la tolerancia religiosa - l’autonomia del poder civil, sobirania ha de recaure al poble - Negació dels estaments socials, igualtat de tots els ciutadans. A nivell polític, totes aquestes idees il·lustrades van provocar que cap a finals de segle sorgís un nou corrent polític: EL LIBERALISME POLÍTIC: - Sobirania nacional, els ciutadans son els únics que poden escollir la seva legitimitat política i la fan mitjançant el dret a sufragi (ciutadans són qui esullen els seus governants). - existeixen drets individuals inalienables (llibertat, igualtat davant la llei…) - Separació de poders: legislatiu (parlament representants escollits pels ciutadans), executiu (govern escollit), judicial (independentment del govern). Trenca amb la concentració de poders en el rei de la monarquia absoluta - lliure comerç basat en la llibertat econòmica i iniciativa personal. Trenca amb el poder gremial. Tot això ha d'estar recollit en una constitució, una constitució és el document jurídic més important d’un estat, en ella s’han de recollir les lleis bàsiques de l’estat i les seves institucions, drets i deures del ciutadà. La il·lustració i el liberalisme polític van arrelar per tota europa i amèrica, a través de la impremta especialment en la burgesia i en les classes mitjanes urbanes. A finals del segle xviii frança vivia una forta crisi econòmica que era insostenible: - crisi financera: les finances de l’estat estaven properes a la bancarrota (molts deutes) a causa de les despeses militars que va suposar participar a la revolució americana. I les despeses de la cort (que vivien una vida de luxes). A més el sistema fiscal feudal era ineficient, l'exempció fiscal de la noblesa i l'església (osigui no pagaven impostos) limitava els ingressos de l’estat i es va començar a considerar injusta per la resta de la societat. *el luxe i la ostentació van estar molt presents al palau de Versalles durant tota l’edat moderna.  - Crisi de subsistència, des de 1760 hi havien males collites que van provocar l'augment de preus d’alguns productes (farina per al pa) i per tant el descontentament popular. - Crisi industrial, la manufactura i l’artesania també estaven en crisi per la competència que tenien amb els productes de la naixent anglesa. El creixement de la societat al segle xviii va enriquerir la burguesia, però estaven descontents per la marginació política amb la que contaven ja que només els privilegiats podien ostentar càrrecs i tenir representació social. Els camperols i les classes mitjanes urbanes es van fer més forts socialment, però la crisi els va afectar directament. LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ 2.1 EL TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ. LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL 1789 1792. Durant aquesta primera etapa el grup més destacat va ser la burgesia conservadora que buscava arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l’antic règim. Inici de la revolució 1789: La revolució es va iniciar, amb la revolta de l’aristocràcia quan el rei Lluís xvi veient les dificultats econòmiques del país, va intentar que paguessin impostos. Els privilegiats es van negar a pagar impostos i van exigir a Lluís xvi que convoqués als estats generals (assemblea representativa del país, en la que participava el rei i els tres estaments de la societat; noblesa, clergat i no privilegiats (tercer estat). Hi havia un vot per estament. Aquesta convocatoria es va celebrar al 1789. Els representants del tercer estat (més del 90% de la població) van exigir per una doble representació: la deliberació conjunta i fer un vot per persona en comptes de per estament, però no ho van aconseguir. Davant la negativa reial, els representants del tercer estat i alguns representants dels altres dos estaments van decidir separar-se dels estats generals i construir l'assemblea nacional *el jurament de la pilota de 1789 va ser el moment en que es va construir l'assemblea nacional francesa * L’assemblea volia transformar frança en una monarquia constitucional amb sobirania nacional amb divisió de poders i sufragi censatari (tipus de votament que només permetía participar en eleccions a certes persones, donava el dret a votar a aquells que complien amb requisits com: tenir molts diners, pagar impostos alts… excluia a la majoria de la població) La fi de l’antic règim: Lluís xvi es va veure obligat a acceptar aquesta assemblea nacional com a òrgan de govern, per gran part per la pressió popular (alguns fets que el van fer veure’s en l’obligació d’acceptar): - el poble de parís van sortir als carrers per donar suport als representants del tercer estat, i van assaltar la fortalesa de la bastilla (14 de juliol de 1789: diada nacional de frança) van prendre les armes disposats a defensar la força de la revolució. - la revolta també va arribar al camp amb una revolta antisenyorial Amb el triomf de la revolució, la burgesia moderada de l’assemblea nacional, va iniciar una transformació que va suposar la fi a l’antic règim, el que va fer va ser: - va abolir el feudalisme i el delme - va redactar la declaració dels drets del home i del ciutadà - va aprovar la primera constitució francesa 1791, en la que frança comença a ser una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari.  2.2 LA CONVENCIÓ REPUBLICANA: LA REPÚBLICA DEMOCRÁTICA 1792-1794. Va ser impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, que volien una transformació de la societat en un sentit democràtic. Encara seguien els problemes econòmics i socials juntament amb l’oposició del rei i la noblesa (que havien intentat escapar). Per això els radicals es van veure motivats a fer una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d’una nova assemblea: LA CONVENCIÓ: - La convenció va proclamar la primera república francesa (1792) - Rei xvi va ser jutjat, condemnat i executat. En un primer període la república va estar en mans de la burgesia conservadora (els girondins), la convenció girondina. Després dels jacobins (burgesia radical) amb el suport dels sans culottes (masses urbanes revolucionaries de paris i altres ciutats). Van prendre les rendes de la convenció al juny de 1793 persidida per Robespierre (epoca del terror). Coses que van passar: - la revolució francesa estava més a prop del poble que mai, es va radicalitzar. - es va intentar desenvolupar els principis de la democràcia social (sobirania nacional, sufragi universal) posats en una nova constitució però tot i això no arriba a posar-se en pràctica. - Al passat un temps de pràctica, aquest període es va convertir en una dictadura on el comité de salvació pública va dur a terme una repressió indiscriminada contra els enemics de la revolució coneguda com EL GRAN TERROR. osigui que va castigar a tots els que fossin en contra de la revolució. - més de 40000 francessos van acabar a la guillotina incloent nobles, líders girondins (moderats), pagesos descontents i fins i tot la reina maria antonieta - Marie Gouze també va ser guillotinada pels seus pensaments (Olympe de gouges) escriptora, activista i feminista de l’època. Que va escriure l’any 1971 la declaració dels drets de la dona i de la ciutadana. La seva execució era una mostra de que en la revolució hi havien limits ideològics. 2.3 EL DIRECTORI. LA REPÚBLICA BURGESA 1795 1799. Va suposar un retorn al poder de la burgesia conservadora, que va fer sagrat el predomini dels propietaris (situació en que els propietaris de terres o riquesa tenen més poder que la resta de població.) Al 1794 una aliança de tots els sectors contraris a Robespierre va provocar la seva caiguda. Tant ell com els seus dirigents van ser executats. Això va suposar un retorn al poder de la burgesia conservadora, que va crear un nou poder executiu anomenat EL DIRECTORI: - van fer una nova constitució (era ja la tercera) que venia a consolidar els interessos dels propietaris (burgesia conservadora) i retornava la revolució a un caire més moderat. - Govern del directori va ser un govern feble, sempre pendent d’evitar alçaments monàrquics o de l’esquerra jacobina. Precisament a la por a un nou triomf d’aquests va aparèixer Napoleó amb un cop d’estat al 1799 i posarà fi al procés revolucionari. Des de 1799 i fins 1815 napoleó regirà els destins de frança, primer com a cònsol i després com a emperador, en aconseguir fer-se amo de bona part d’europa.