Examen Final Anatomia PDF

TEMA 5: SISTEMA MUSCULAR 1. TIPUS DE TEIXIT HUMÀ Teixit epitelial → cèl·lules molt juntes que actuen de barrera. Teixit conjuntiu → connecta, uneix i sosté l’estructura corpora. TC= nº de cèl·lules + MEC (matriu extracel·lular). TC PRÒP...

TEMA 5: SISTEMA MUSCULAR 1. TIPUS DE TEIXIT HUMÀ Teixit epitelial → cèl·lules molt juntes que actuen de barrera. Teixit conjuntiu → connecta, uneix i sosté l’estructura corpora. TC= nº de cèl·lules + MEC (matriu extracel·lular). TC PRÒPIAMENT DIT: - Laxe - Dens irregular - Dens regular (lligaments i tendons). TC ESPECIALITZAT: - Ossos, sang… Teixit nerviós → transmissió de cèl·lules elèctriques. Teixit muscular → esquelètic, muscular i llis (contracció). MUSCULAR LLIS MUSCULAR CARDÍAC MUSCULAR ESTRIAT VOLUNTARI SARCÒMERS No Si Si NUCLIS 1 1o2 Molts PRESENT Vasos sanguinis Cor INNERVACIÓ SN Autònom SN Autònom Molta FORMA Fusiforme Presenta bifurcacions i Cèl·lula cilíndrica llarga anastomosis (unió). 2. CLASSIFICACIÓ MUSCULAR SEGONS L’ACCIÓ SEGONS LA FORMA SEGONS LA SEVA SEGONS EL RELACIÓ AMB LES FUNCIONAMENT ARTICULACIONS Agonistes: protagonista, Fusiformes: força, forma de fus, Monoarticulars: Múscul esquelètic. fa l’acció. permet moviments més amplis. vincula 1 articulació. Antagonista: fan el Peniformes: estabilitat, forma de Biarticulars: vincula 2 Múscul cardíac. moviment contrari. pluma, fibres curtes i en direcció articulacions. obliqua 0º-30º. Fixador: estabilitzen el Poliarticulars: vincula Múscul llis. segment. moltes articulacions. Sinergistes: músculs que ajuden en el moviment. 3. TIPUS D’ACCIÓ MUSCULAR Concèntriques: implica escurçament d’origen i inserció muscular (natació). Isomètriques: existeix activació muscular sense moviment articular (barres sense moviment/bandera). Excèntriques: producció de força en allargament muscular (salt). TEMA 5: SISTEMA MUSCULAR. ARQUITECTURA MUSCULAR 1. MODEL MUSCULAR ANATÒMIC DE HILL CEP=CEP=COMPONENT ELÀSTIC EN PARAL·LEL (fascias). SEC=CES=COMPONENT ELÀSTIC EN SÈRIE (tendó). CC=COMPONENT CONTRÀCTIL (fibra muscular-sarcòmer). Falten nervis, vasos sanguinis, sistema limfàtic, grasa… 2. COMPONENT ELÀSTIC EN SÈRIE (CES) → TENDÓ La fusió de les 3 capes fibroses (CEP) en els extrems dona lloc al tendó. - Endomisi. - Perimisi. - Epimisi. El tendó està format per teixit conjuntiu. Teixit conjuntiu en el tendó=20% cèl·lules (fibroblastos, fibrocitos…) + 80% MEC (elastina i col·lagen tipo 1). El tendó: - S’adapta a l’exercici (hipertrofia) - Desadaptació (repós, lesió) - Blanquinós. - Molt inervats. 3. COMPONENT ELÀSTIC EN PARAL·LEL (CEP) → FASCIAS 1) Fascia superficial (ha de relliscar) - Defineix la forma corporal i agrupa la grasa en compartiments. - Permet comunicació química, neural i mecànica. 2) Fascia profunda - Cobreix músculs, vísceras, vasos sanguinis i nervis. - Forma els retinaculs i els septs. - No hi ha moviment entre la pell i la fascia superficial (es comporta com una unitat funcional). - Valoració/tècniques → Tuina i Kipler. - És fàcilment deformable pero torna a la seva forma original. - Generalment quan son grogues tenen molta elastina. - Cadena miofascials (corre/cama creuat). - Aponeurosis → tendó ample i pla. - Tabiques → separen grups musculars i fan compartiments. - Omentos/epiplones → fascies en relació a les vísceres.  FUNCIONS DE LES FÀSCIES: - Sosté i forma. - Suport i guia. - Protecció. - Amortiguació. - Hemodinàmic. - Defensa. - Comunicació i intercanvi. - Paper bioquímic. - Transmissió de moviment. 4. COMPONENT CONTRÀCTIL (CC) TEMA 7: SISTEMA MUSCULAR. FIBRA MUSCULAR. 1. PROPIETATS DE LA FIBRA MUSCULAR Els miocits tenen 4 propietats característiques 1) Capacitat de contracció: capacitat per encongir-se quan es estimulat elèctricament. 2) Capacitat d’excitació: capacitat de produir i propagar una resposta en forma d’impulsos elèctrics davant a diferents estímuls. 3) Capacitat elàstica: capacitat per recuperar la morfologia inicial després d’una deformació. 4) Capacitat d’extensió: capacitat d'estirar-se sense patir cap lesió. 2. COMPRENSIÓ MACROSCÒPICA I MICROSCÒPICA DE LA FIBRA MUSCULAR EPIMISI → capa que envolta el ventre muscular. PERIMISI → capa que embolcalla cadascun dels fascicles. ENDOMISI → capa conjuntiva que embolcalla cada una de les cèl·lules. 3. EL SARCÒMER IIIIIII → + JUNT → múscul en contracció. I I I → + SEPARAT → múscul en repós. SARCÒMER: 1) Proteïnes contràctils: - Actina (miofilament prim) - Miosina (miofilament gruixut) 2) Proteïnes no contràctils - Disc Z/Linia Z - Línia M (Miomesina) - Titina - Nebulina ACTINA: 3 Proteïnes: Actina ooooo → Glòbuls d’actina. Troponina → cada x glòbuls, un de diferent color. Tropomiosina → fil llarg. 4. TIPUS DE FIBRES FT ST Color Blanques Vermelles Velocitat Ràpides Lentes Nom Fast Twitch (Ft) Slow Twitch (St) Tipus IIB I Metabolisme Anaeròbic Aeròbic Mitocondris Pocs Molts Generació de tensió Gran capacitat Poca capacitat Fatigables Molt Poc Màxima tensió 50 ms. 100 ms TEMA 8: OSTEOLOGIA ESPATLLA I BRAÇ TEMA 9: ARTROLOGIA ESPATLLA I BRAÇ TEMA 10: ESPATLLA. MIOLOGIA TEMA 11: BRAÇ. MIOLOGIA TEMA 12: OSTEOLOGIA COLZE I AVANTBRAÇ TEMA 13: ARTROLOGIA COLZE I AVANTBRAÇ TEMA 14: COLZE I AVANTBRAÇ. MIOLOGIA TEMA 15: OSTEOLOGIA CARP I MÀ TEMA 16: ARTROLOGIA CARP I MÀ TEMA 17: CARP I MÀ. MIOLOGIA TEMA 18: SISTEMA NERVIÓS SISTEMA NERVIÓS 1 1. INTRODUCCIÓ SISTEMA NERVIÓS El SN es un sistema car, utilitza el 20% del nostre cos. Té continuïtat per tot el cos. Permet relacionar-nos amb el medi intern i extern (rebre informació). Com avaluar el SN: - Neurodinàmica: els moviments del cos ens permet els moviments dels nervis (mecanosensibilitat) → tensió o lliscament. - Test sensorial: veure si funciona el nervi, mirar si es rep o s’expulsa un estímul correctament. - Palpació: palpació directa o indirecta del nervi (mecanosensibilitat). - Anamnesis: explicació dels símptomes. Coloració en relació a la coloració del teixit del SN, que sobretot fa referència al SNC. Substància gris: on trobarem l’acumulació de somes (cossos de les neurones). Substància blanca: on trobarem l’acumulació de prolongacions, sobretot axons. 2. ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS I NEURONA Les dendrites → reben informació (centrípeta: de fora al centre). Els axons → envien informació (centrífuga: del centre cap a fora). Potencial de membrana:  3. PARTS DEL SISTEMA NERVIÓS I TERMINOLOGIA DE LOCALITZACIÓ PARTS DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL 1) ENCÈFAL Cervell - Hemisferis (telencèfal). - Diencèfal. Cerebel. Tronc de l'encèfal - Mesencèfal. - Protuberància o pont. - Bulb o medul·la oblongata. 2) MEDUL·LA PARTS DEL SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC 1) SNP Simpàtic. 2) SNP parasimpàtic Fleshing → tall horitzontal. Charcot → tall sagital. SISTEMA NERVIÓS 2 1. AXÓ I DENDRITES SN: - Neurones → 10% - Cèl·lules glials → 90% de les cèl·lules del SN. Prolongacions o neurites: Dendrites. Ramificacions (1r, 2n, 3r ordre). Dintre de les dendrites: Espines dendritiques: granissat, grussó. - Prolongacions de les dendrites que permeten una millor superfície de contacte per la sinapsis. - Són modificables, poden canviar o desaparèixer depèn de la potència de la sinapsis. Axó: Con axònic: el soma comença a fer-se estret i es converteix en axó. Mielina: embolcall/aïllant de proteïnes, capa lipídica. Sintetitzadors de mielina: - Cèl·lules de Schwann (SN Perifèric) - Oligodendrocitos (SN Central) Axons llargs → Golgi I o projecció (motoneurona). Axons curts → Golgi II o circuit local (interneurones). SNC → TRATOS - Vies aferents → informació de la periferia cap al SNC (encèfal). EX: tacte. - Vies eferents → informació de dintre cap a fora (accions). EX: resposta. TIPOLOGIA DE FIBRES: A → amb mielina (Aa, Ab, Ay, Ag) C → no tenen mielina. Aa → + velocitat de l'impuls elèctric. Ab Ay Ag C → - velocitat de l’impuls elèctric.  2. SOMA, CITOESQUELET, TRANSPORT I CLASSIFICACIÓ NEURONAL LA SOMA: Membrana triple capa fosfolipídica. Capacitat d’encapsular neurotransmissors. El nucli està dividit en: - Nucleols. - Nucleoplasma. Reticle Endoplasmàtic Rugós (RER) → Ribosomes. Reticle Endoplasmàtic Llis (REL) → Calci. Mitocondris. Aparell de Golgi. EL CITOESQUELET: Suport i transport de substàncies. Format per: - Microtúbulo → + funcional. - Microfilament. - Neurotubul → + estructural. Fan el transport de substàncies (proteïnes): - Kinesina (centrifugo, de soma a fora) - Dineina (centripeto, de fora a soma). TIPUS DE NEURONES SEGONS EL NÚMERO DE NEURITES O DE PROLONGACIONS UNIPOLAR: no estan en el cos humà. BIPOLAR: sensor de receptor (retina). PSEUDOUNIPOLAR: sensor de receptor. MULTIPOLAR: + típica (motoneurona). SISTEMA NERVIÓS 3 1. LA NEURONA: CLASSIFICACIÓ FUNCIONAL, NEUROTRANSMISSORS I TIPUS DE SINAPSIS. CLASSIFICACIÓ NEURONAL SEGONS LA SEVA FUNCIÓ: Sensorials: aniren des d’un receptor al SNC. Motores: van del SNC fins a un òrgan efector. Interneurones: fan el pas d’informació entre neurona i neurona. NEUROTRANSMISSORS: Peptídics: endorfina, encefalina, substància P… No peptídics: Glutamato (principal excitador), Gaba (principal inhibidor) … En la seva funció: - Excitatoria. - Inhibitoria. TIPUS DE SINAPSIS: 1) Sinapsis química: + freqüent. Neurona Pre i post sinàptica. Hendidura sinàptica. Unidireccionals. Tenen una cronologia. 2) Sinapsis elèctrica GAP junctions (unions de neurones que fas de pas i s’obren i tanquen). Espontània. Flux d’ions passa d’un costat a un altre. Bidireccional. TERMINOLOGIA EN FUNCIÓ DEL LLOC ON ES DONA LA SINAPSIS: Axosomàtica: axó + soma. Axodendritica: axó + dendrita. Axoespinodendritica: axó + espina dendrítica. Axoaxònica: axó + axó. Dendrodendritica: dendrita + dendrita. Somasomàtica: soma + soma. Glomerular: encapsula diferents connexions amb l’espina dendrítica.  2. NEUROGLIA I RECEPTORS SENSORIALS Glia (90% de les cèl·lules del SN): 1) ASTROCITO (forma d’astre/estrella) Gliosis → creació de teixit fibrós (cicatriu). Fagocitar → capacitat de menjar-se altres cèl·lules. Modulació de la sinapsis → funció d’àrbitre. 2) MICROGLIA (+ petita de les cèl·lules glials) Macròfag → funcions immunitàries en el SNC). Modular la informació. 3) OLIGODENDROCITOS Sintetitzen la mielina al SNC. 4) CÈL·LULES DE SHAWN Sintetitzen la mielina al SNP. 5) SINAPSIS TRIPARTITA RECEPTORS SENSORIALS: Exteroceptors (ens informen d’estímuls externs) - Encapsulats (CORPUSCULS) - No encapsulats. Propioceptors (s’encarreguen d’estímuls propis) → moviments, posició… Enteroreceptors (receptors que ens dona informació del medi intern del cos). - Òrgans interns. - Vasos sanguinis. - Parets intestinals. 1) Corpusculs de Paccini → s’encarrega de detectar pressió profunda i vibració. 2) Corpusculs de Meissner → s’encarrega de detectar pressió a un tacte més suau. 3) Corpusculs de Ruffini → s’encarrega de la temperatura (calor) i de la distensió de la pell. 4) Corpusculs de Krause → s’encarrega del fred. 5) Terminacions nervioses lliures (TNL) → S’encarrega de detectar els estímuls nocius perillosos. 6) Discos de Merkel → s’encarrega de la discriminació de superficies. 7) Perifoliculars → s’encarrrega de notar el tacte dels pèls. 8) Fus neuromuscular → s’encarrega dels canvis de velocitat en el múscul. 9) Òrgan tendinós de Golgi → s’encarrega dels canvis de velocitat en els tendons. SISTEMA NERVIÓS 4 1. EMBRIOLOGIA DEL SN: CONCEPCIÓ, GASTRULACIÓ, NEURULACIÓ, DIFERENCIACIÓ CONCEPCIÓ: Formació del zigot i el seu posterior desenvolupament a Blastocito (dia o-dia 5). Es van reproduint les cèl·lules. Dia 1 → 1 cèlula. Dia 3 → 32 cèl·lules. GASTRULACIÓ: Blastocito → Gàstrula (dia 15-dia 17) NEURULACIÓ: Únicament al SN (ectodermo). Gàstrula → Tub neural (dia 18-dia 27) Si no es tanca el neuro polo posterior: espina bífida (si viure). Si no es tanca el neuro polo anterior: acefàlia (no viure). Placa volar: informació sensitiva (posterior) Placa ventral: informació motora (anterior). DIFERENCIACIÓ: Tub neural → Estadi de 5 vesícules (dia 27 - 5na setmana) SISTEMA NERVIÓS 5 1. NERVIS ESPINALS Forat intervertebral → per on sortiran els nervis espinals i surten cap a la perifèria. Es crea quan s’ajuntes les vèrtebres. Articulació interapofisaria → farà que s’ajuntin les vèrtebres. Nervis espinals creats per: - Raiz anterior → porten informació motora. - Raíz posterior → porten informació sensitiva. Fibres de la raíz posterior: - Fibres laterals → + gruixudes, + ràpides, + resistent. - Fibres medials → + fines, + lentes… (tipo C).  Branques anteriors: - Nivells/segments medul·lars. - Ens formaran els plexes amb excepció dels nervis intercostals. - Plexe: entrebat/xarxa d’axons. - Nervis intercostals (no formen plexes) → T2-T12. Innerven la musculatura intercostal i la part lateral i anterior del tronc a nivell sensitiu. Branques posteriors: - Inerven la pell i la musculatura posterior al tronc. ESTRUCTURES DEL NERVI PERIFÈRIC: Epineuro: teixit que embolcalla les agrupacions dels axons. Perineuro: teixit que embolcalla feixos d’axons. Endoneuro: teixit que embolcalla l’axó. TEIXIT CONNECTIU DEL SNC (MENINGITIS) Duramadre. Aracnoides. Piamadre. 2. PLEXE CERVICAL 1) Nervi dorsal escàpula. 2) Nervi toràcic llarg. 3) Nervi frènic. 4) Nervi supraescapular. 5) Nervi subclavi. 6) Nervi pectoral lateral. 7) Nervi subescapular superior. 8) Nervi toracodorsal. 9) Nervi subescapular interior. 10) Nervi pectoral medial. 11) Nervi cutani braquial medial. 12) Nervi cutani braquial lateral. 3. PLEXE BRAQUIAL 1) Nervi múscul cutani (C5-C6) 2) Nervi axilar (C5-C6) 3) Nervi mitjà (C6-T1) 4) Nervi radial (C6-T1) 5) Nervi cubital (C8-T1) SISTEMA NERVIÓS 6 PLEXE BRAQUIAL INTERFASES: Triangle interescalenic Pectoral menor-Subclavi NERVI MUSCULOCUTANI (C5-C6) Format per les branques anteriors dels nervis espinals dels nivells medul·lars de C5-C6. A nivell sensitiu inerva: Cara lateral de l'avantbraç A nivell motor inerva: Bíceps Braquial Braquial Coracobraquial INTERFASES: M. Coracobraquial M. Braquial – Bíceps Tendón del bíceps NERVI AXILAR (C5-C6) Format per les branques anteriors dels nervis espinals dels nivells medul·lars de C5-C6. A nivell sensitiu inerva: Regió deltoidea A nivell motor inerva: Deltoides Rodó Menor INTERFASES: Cuadrilátero humero-tricipital NERVI MITJÀ (C6-T1) Format per les branques anteriors dels nervis espinals dels nivells medul·lars de C6 i T1. A nivell sensitiu inerva: Cara palmar de la mà fins la meitat del 4rt dit i puntes dorsals dels dits 2,3 i mig 4. A nivell motor: M. Pronador rodó M. Palmar llarg M. Flexor radial del carp M. Flexor profund dels dits (2 i 3) → innervació doble (mediano i cubital) M. Flexor superficial de dits M. Flexor llarg del polze M. Pronador quadrat  M. Flexor curt del polze (haz superficial) → innervació doble (mediano i cubital) M. Abductor curt del polze M. Oponent del polze M. Lumbricals (1 i 2) → innervació doble (mediano i cubital) INTERFASES: Tabique flexo-extensor medial. M. Pronador rodó. M. Flexor superficial dels dits. M. Flexor curt del polze. M. Flexor llarg del polze. Canal carpià. NERVI INTEROSSI ANTERIOR NERVI RADIAL (C6-C8) Format per les branques anteriors dels nervis espinals dels nivells medul·lars de C6 i C8. A nivell sensitiu inerva: Regió posterior del braç i avantbraç. Cara dorsal de la mà del 1 al 4 dit (sense les puntes dels dits 2,3 i 4) A nivell motor: M. Tríceps braquial M. Anconi M. Braquioradial M. Extensor llarg radial del carp M. Extensor curt radial del carp M. Supinador M. Extensor dels dits M. Extensor del 5è M. Extensor del 2n M. Extensor cubital del carp M. Abductor llarg del polze. M. Extensor llarg del polze. M.Extensor curt del polze. INTERFASES: Triangle humero tricipital Canal de torsió Arcada de Frohse del supinador NERVI INTEROSSI POSTERIOR NERVI CUBITAL O ULNAR (C8-T1) Format per les branques anteriors dels nervis espinals dels nivells medul·lars de C8 i T1. A nivell sensitiu inerva: Cara cubital del dorso i la palma de la mà i dits des del mig del 4r dit. A nivell motor: M. Flexor cubital del carp M. Flexor profund dels dits (4rt i 5è) M. Palmar curt M. Flexor curt del polze (haz profundo) M. Adductor del polze M. Abductor de 5è M. Oponent del 5è M. Lumbricals 3 i 4 M. Interossis dorsals i palmars INTERFASES: Tabique flexo-extensor medial Canal cubital o epitrocleo-olecraniano Arcada de Osborne - Flexor cubital/ulnar del carp. Canal de Guyon NERVI INTEROSSI POSTERIOR Anterior de l'avantbraç i té a veure amb la mà o el polze → nervi mediano - les que tinguin relació amb el 5è dit o sigui cubitals. Que tingui que veure amb el cubital o el 5è dit → cubital o ulnar + musculatura interósea. Tota la musculatura que es trobi posterior i/o que sigui extensora és del nervi radial. SISTEMA NERVIÓS 7 PLEXE LUMBAR NERVI ILIOHIPOGÀSTRIC Nervi format per la branca anterior del nervi espinal de nivell medular L1. A nivell sensitiu: Inerva la regió postero lateral de la zona glútea i hipogastrio. A nivell motor: Múscul recte de l’abdomen. Múscul oblic extern. Múscul oblic intern. Múscul transvers de l’abdomen. Múscul piramidal de l’abdomen. NERVI ILIOINGUINAL Nervi format per la branca anterior del nervi espinal del nivell medular L1. A nivell sensitiu: Inerva la zona del pubis, l’escrot (homes) i llavis majors/externs (dones). A nivell motor: Múscul recte de l’abdomen. Múscul oblic extern. Múscul oblic intern. Múscul transvers de l’abdomen. Múscul piramidal de l’abdomen. NERVI GENITOFEMORAL Nervi format per les branques anteriors dels nervis espinals dels nivells medul·lars L1-L2. A nivell sensitiu: Inerva la zona del pubis, l’escrot (homes) i llavis majors/externs (dones) i la part superior de la cuixa. A nivell motor: Múscul cremaster (homes). INTERFASES: Lligament inguinal. Psoas major. Canal inguinal. NERVI CUTANI FEMORAL LATERAL (nervi sensitiu) Nervi format per les branques anteriors dels nervis espinals dels nivells medul·lars L2-L3. A nivell sensitiu: Inerva la regió lateral de la cuixa. INTERFASES: Psoas major. Lligament inguinal. NERVI FEMORAL Nervi format per les branques anteriors dels nervis espinals dels nivells medul·lars L2-L4. A nivell sensitiu: Inerva la sensibilitat antero lateral i anteromedial de la cuixa, i l'articulació coxofemoral. A nivell motor: Múscul psoas major. Múscul ilíac. Múscul psoas menor. Múscul quàdriceps. Múscul sartori. Múscul pectineo. INTERFASES: Múscul psoas. Entre múscul psoas i múscul ilíac. Lligament inguinal. Triangle femoral (scarpa) → format per adductor llarg, sartori, lligament inguinal. Branca antero lateral. Branca antero medial. Branca postero lateral. Branca postero medial (safeno → nervi que s’allarga i arriba a la zona del peu, canal add o Hunter) NERVI OBTURADOR Nervi format per les branques anteriors dels nervis espinals dels nivells medul·lars L2-L4. A nivell sensitiu: Inerva el genoll i els ⅔ inferiors de la zona interna de la cuixa, articulació del genoll, el coxofemoral i el trocanter. A nivell motor: Múscul obturador extern. Múscul adductor major. Múscul adductor llarg. Múscul adductor curt. Múscul gràcil (adductor). Múscul pectineo. INTERFASES: Medial al múscul psoas. Conducte obturador. Múscul obturador extern (2 branques). Anterior (entre l’adductor curt i l’adductor llarg). Posterior (entre l’adductor major i l’adductor curt). SISTEMA NERVIÓS 8 PLEXE SACRE NERVI GLUTI SUPERIOR Nervi format per les branques anteriors dels nervis espinals dels nivells medul·lars L4-S1.. A nivell motor inerva: Múscul gluti mig. Múscul tensor de la fascia lata. Múscul gluti menor. INTERFASES: Escotadura ciática major. Piramidal. NERVI GLUTI INFERIOR Nervi format per les branques anteriors dels nervis espinals dels nivells medul·lars L5-S2. A nivell motor inerva: Múscul gluti major. INTERFASES: Escotadura ciática major. Piramidal. NERVI CUTANI FEMORAL POSTERIOR Nervi format per les branques anteriors dels nervis espinals dels nivells medul·lars S1-S3. A nivell sensitiu inerva: Regió posterior de la cuixa. INTERFASES: Escotadura ciática major. Piramidal. Gluti major. NERVI PUDENDO Nervi format per les branques anteriors dels nervis espinals dels nivells medul·lars S2-S4. A nivell sensitiu inerva: Penis i glande. Clitoris. Escrot. Zona genital. A nivell motor inerva: Musculatura del sòl pèlvic. INTERFASES: Espina ciática Lligament sacrotuberoso. Lligament sacroespinoso. Gluti major Sòl pèlvic. NERVI CIÀTIC Nervi format per les branques anteriors dels nervis espinals dels nivells medul·lars L4-S4. A nivell sensitiu inerva: Nervi peroneal comú i tibial. A nivell motor inerva: ISQUIOTIBIALS Bíceps femoral. Semimembranós. Semitendinós. Nervi tibial (T) - Plantar medial (PM). Té similitud amb el nervi mediano de l’avantbraç. - Plantar lateral (PL). Té similitud amb el nervi cubital de l’avantbraç. A nivell sensitiu inerva: Taló (T) i planta del peu (PM,PL). A nivell motor inerva: Popliti (gemelos) Gastrocnemi (gemelos) Soleo Tibial posterior Flexor llarg dels dits Flexor llarg del primer dit Flexor curt dels dits. Abductor del primer dit. Flexor curt del primer dit. Lumbrical I Quadrat plantar Abductor del cinquè dit Flexor del cinquè dit Oponent del cinquè dit Adductor del primer dit Interossis Lumbricals II,III,IV Nervi Peroneal comú - Peroneal superficial (sup). Té similitud amb el nervi mediano de l’avantbraç. - Peroneal profund (prof). Té similitud amb el nervi cubital de l’avantbraç. A nivell sensitiu inerva: Part lateral de la cama i el peu. 1r espai interdigital. A nivell motor inerva: Tibial anterior Extensor llarg dels dits Extensor llarg del primer dit Extensor curt dels dits Extensor curt del primer dit Tercer peroneal Peroneal llarg Peroneal curt Nervi Sural format per: - Branca del peroneal comú. - Branca del tibial. Innervació sensitiva: Cara posterolateral de la cama i part del cinquè dit. INTERFASES: Escotadura ciàtica major Piramidal Isquiotibials Tríceps sural (tibial) Peroneal llarg (peroneal superficial- peroneal profund) Abductor de primer dit Flexor de dits. Abductor del cinquè dit. SISTEMA NERVIÓS 9 Morfologia externa de la medul·la espinal - Surco medio anterior: - Surco lateral anterior: - Surco medio posterior: - Surco lateral posterior: - Surco intermedio posterior o paramedio (a partir de T6 cap amunt): un surco que apareix quan dintre de la substància blanca de la mèdula comencem a transportar informació que depèn de l’extremitat superior. ANTERIOR POSTERIOR Segmento medular- neuromer-metámera-nivells medulares: els nivells tenen un tamany uniforme i les vertèbres no. Meninges - Piamadre - Duramadre - Aracnoide LCR→ Líquid cefaloraquidi Morfología interna de la médula espinal Substància gris - Asta posterior→ Neurones sensitives - Asta intermedia → Neurones autonómicas - Asta Anterior →Neurones motoras Substància blanca - Cordó post - Cordó mig - Cordó anterior Tracte ascendent (sensitiva) Tracte descendent (motor) Tracte Mixte (amunt i avall) Tracte Asociación