Materials per a professionals de l'ensenyament PDF

Materials per a professionals de l'ensenyament Aquests materials s'han elaborat en base als continguts originals i adaptacions de diversos manuals socioeducatius de treball amb adolescents amb la finalitat de proporcionar eines i recursos als i les professionals per tal de treballar des de les aules la prevenció de les relacions abusives. 1 Contingut L'acció preventiva als centres educatius............................................................ 4 Competències professionals de les i els agents de prevenció de relacions abusives en la parella jove................................................................................. 5 Mòdul 1. Noies i nois som iguals? Tenim els mateixos drets i les mateixes oportunitats?....................................................................................................... 7 Objectius pedagògics...................................................................................... 7 Tema 1. Com es construeix la desigualtat? Estereotips i rols de gènere....... 7 Dinàmica: Qui és qui.................................................................................... 8 Dinàmica: Característiques de dones i homes........................................... 10 Tema 2. La construcció de la masculinitat................................................... 11 Dinàmica: Imatges que parlen per si mateixes.......................................... 11 Dinàmica: Les masculinitats a diferents cultures....................................... 13 Tema 3. Com són les relacions de parella entre joves? Igualtat o desigualtat?...................................................................................................................... 18 Dinàmica: I tu què hi dius........................................................................... 18 Dinàmica: Representem les relacions........................................................ 19 Tema 4. Les relacions afectives: amor romàntic, afectivitat i sexualitat........ 21 Dinàmica: baròmetre de valors.................................................................. 21 Dinàmica: Quin amor t’agrada més?......................................................... 22 Material de suport. Alguns continguts teòrics................................................ 23 El sistema sexe-gènere............................................................................. 23 Altres conceptes clau: androcentrisme i patriarcat.................................... 25 Diferència, desigualtat i discriminació en funció del sexe.......................... 28 Masculinitats.............................................................................................. 29 Altres materials de suport.......................................................................... 31 Mòdul 2. Què en sabem de la violència masclista? Com és la violència masclista en les parelles joves?....................................................................... 33 Objectiu pedagògic....................................................................................... 33 Tema 1. De quina violència estem parlant?.................................................. 33 Dinàmica: Anàlisi de la premsa.................................................................. 34 Dinàmica: Piràmide de la violència............................................................ 35 Tema 2. Quins estereotips i mites entorn la violència masclista existeixen? 37 Dinàmica: Mites i violència......................................................................... 37 Dinàmica: Els mites de la violència............................................................ 39 2 Tema 3. Quins tipus i formes d'abusos hi ha i quines característiques tenen?...................................................................................................................... 41 Dinàmica: Tipus, formes i graus................................................................ 41 Dinàmica: Identificant violències................................................................ 44 Tema 4. Micromasclistes... microviolències.................................................. 46 Dinàmica: Micromasclismes...................................................................... 46 Dinàmica: Paternalismes........................................................................... 49 Tema 5. Com es poden iniciar els abusos en les relacions de parella?........ 50 Dinàmica: Dir “NO” a les expressions de pressió...................................... 50 Dinàmica: Si vols, pots............................................................................... 52 Tema 6. Quina és la dinàmica de la violència en la parella?........................ 54 Dinàmica: Els cicles de la violència I......................................................... 54 Dinàmica: Els cicles de la violència II........................................................ 56 Tema 7. Si detectem al nostre voltant, què podem fer?................................ 58 Dinàmica: Mapa de recursos..................................................................... 58 Dinàmica: Què podem fer?........................................................................ 60 Materials de suport........................................................................................ 61 Model integral per a la comprensió de la violència masclista.................... 61 Violència masclista.................................................................................... 64 Com es poden iniciar els abusos en les relacions de parella..................... 65 La violència masclista en persones joves.................................................. 66 Dinàmica de la violència masclista en la parella........................................ 68 Altres materials de suport.......................................................................... 69 3 L'acció preventiva als centres educatius Des de l’Organització de les Nacions Unides s'ha insistit que la violència vers les dones és una de les violacions als drets humans més generalitzada al món. Es tracta d'un problema social que es manifesta en tots els països, i que afecta moltes dones de diferents classes socials, procedència ètnica, creences religioses, etc. És una violència que es fonamenta en el caràcter estructural de la societat, és a dir, en la forma en què s'organitza la societat (sistema sexe- gènere) i en el persistent desequilibri de poder que hi ha entre dones i homes en tots els àmbits de la vida: social, econòmic, religiós, polític o cultural. Aquest desequilibri de poder es trasllada a les relacions socials i es manifesta en la violència que pateixen les dones en les seves relacions afectives, en l'ocupació, en la violència perpetrada per l'estat, etc. Però és important recordar que l'arrel del problema està en la desigualtat de gènere de l‘organització social, desigualtat que les institucions socials tendeixen a reproduir. L'escola no és aliena a aquest sistema jeràrquic d'organització social, però mitjançant la seva revisió crítica pot convertir-se en artífex de la seva transformació. La Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, en el capítol 4 regula l'actuació de les polítiques públiques en l'àmbit educatiu, incorporant-hi la coeducació com a element fonamental en la prevenció de la violència masclista. En la mateixa llei es defineix que l'objectiu fonamental de l'educació és “proporcionar una formació integral que faci disminuir el sexisme i l'androcentrisme i que faci visibles i estengui a tota la població escolar els sabers femenins que han estat marginats del currículum i de la vida escolar quotidiana”. Els projectes coeducatius poden desemmascarar el caràcter falsament neutre del sistema educatiu, corregir situacions de discriminació que puguin produir-se en l’àmbit escolar i promoure entre l'alumnat una percepció més igualitària de les relacions entre dones i homes. No podem obviar que a l’escola es produeix un procés de socialització fonamental per al desenvolupament personal de l'alumnat. L'escola transmet els valors i les normes que imperen dins del sistema social vigent, és a dir, perpetua els estereotips sexistes tradicionals; però l'escola també pot tenir un rol més transformador des del qual poder modificar aquest sistema patriarcal i androcèntric amb la incorporació de nous valors i actituds amb l'objectiu de formar o educar una ciutadania responsable dins del principi d'igualtat. En aquest sentit és important dotar les i els professionals de materials i eines perquè puguin ser, amb la seva pràctica diària, agents actius en la lluita contra la violència masclista, treballant la prevenció de les relacions abusives entre la població jove i adolescent i fomentant comportaments de respecte mutu entre els sexes i la resolució no violenta dels conflictes entre iguals. 4 Competències professionals de les i els agents de prevenció de relacions abusives en la parella jove A continuació es defineixen les competències conceptuals, procedimentals i actitudinals que el personal professional que treballa amb joves adolescents hauria d’assolir per poder fer actuacions de prevenció de relacions abusives i violència masclista en l’àmbit de la parella. Ser competent en determinats àmbits (saber/coneixements):  Entendre la construcció social del gènere: o Sistema sexe-gènere o Rols i estereotips de gènere o Socialització de gènere: construcció de la masculinitat i la feminitat o Relacions de poder: diferència, desigualtat i discriminació en funció del sexe/gènere o El concepte d’igualtat  Entendre el fenomen de la violència masclista: o Relacions abusives i violència masclista o Formes i àmbits de la violència masclista o Cicle de la violència masclista o Sexisme, homofòbia i transfòbia  Comprendre el fenomen de la violència masclista en l’àmbit de la parella jove: o Estat de la situació de la violència masclista en parelles joves o Micromasclismes o Construcció i mites de l’amor romàntic  Conèixer els factors de risc, de protecció i de resiliència de les persones joves respecte de la violència masclista en l’àmbit de la parella.  Conèixer metodologies i eines per realitzar actuacions i dinàmiques de grup per prevenir les relacions abusives i la violència masclista en les parelles joves.  Conèixer els indicadors que ajuden a detectar relacions abusives en parelles joves.  Conèixer els protocols d’actuació a seguir en cas d’una situació de violència masclista en l’àmbit de la parella en persones joves. Demostrar competència en les habilitats següents (saber fer):  Identificar i analitzar les desigualtats de gènere en el nostre entorn (mitjans de comunicació, llenguatge, conciliació, àmbits privats i públics).  Identificar la multicausalitat dels estereotips de gènere i la multiplicitat de les diferents formes i àmbits de violència de masclista.  Desmitificar els ideals romàntics de l’amor en l’àmbit de les relacions de parella.  Reconèixer i valorar la incidència dels estereotips i rols de gènere en les situacions quotidianes de nois i noies. 5  Transferir valors de respecte i de responsabilitat per desenvolupar una postura personal crítica i activa envers l’abús i la violència en les relacions afectives.  Proporcionar i transferir coneixements a persones joves sobre la violència masclista des de la pràctica reflexiva.  Desenvolupar actuacions de prevenció de violència masclista en l’àmbit de la parella per a joves adolescents.  Avaluar els coneixements, les actituds i els comportaments de les persones joves davant la violència masclista en l’àmbit de la parella.  Generar espais de diàleg on treballar l’expressió dels sentiments i les emocions amb persones joves.  Aplicar tècniques de relaxació i meditació per gestionar la vulnerabilitat i la ràbia.  Determinar l’existència de situacions de vulnerabilitat i violència masclista en persones joves.  Aplicar les pautes d’actuació i protocols de coordinació davant d’una situació efectiva de violència masclista. Ser competent en determinats àmbits (saber estar/actituds):  Posar-se en el lloc d’altres persones per entendre la seva manera d’actuar i sentir (empatia).  Tenir en compte la manera de ser de les altres persones a l’hora de tractar amb elles (assertivitat).  Expressar-se bé oralment i elaborar arguments per defensar l’opinió (capacitat comunicativa).  Respectar els torns de paraula i les diferents opinions dins el grup.  Defugir establir judicis i donar consells sobre l’actuació d’altres persones des d’una posició de superioritat (no ser paternalista).  Eludir menystenir l’opinió de la resta de persones.  Realitzar l’escolta activa i reforçar positivament les decisions i les actituds dels i les joves.  Donar suport i cooperar amb el grup (treball en equip).  Ser tolerant i conciliador: saber cedir.  Estar informat sobre les noves tendències i situacions d’abús i violència en parelles joves (innovació i proactivitat).  Evitar manifestar la vulnerabilitat o la indefensió d’altres persones davant un fet concret (evitar la doble victimització).  Defugir establir prejudicis i estereotipar les persones.  Trobar solucions davant diferents situacions. 6 Mòdul 1. Noies i nois som iguals? Tenim els mateixos drets i les mateixes oportunitats? Objectius pedagògics  Reflexionar al voltant de la construcció de la identitat masculina i femenina.  Analitzar i qüestionar la manera en què els rols tradicionalment atribuïts als homes perpetuen les relacions de poder.  Qüestionar mites i creences errònies al voltant de l’enamorament i l’amor.  Afavorir un coneixement crític en relació amb els estereotips de gènere i les limitacions, discriminacions i desigualtats que provoquen.  Proporcionar models alternatius a la masculinitat tradicional (associada a l'ús i a l'ostentació del poder i la violència) i a la feminitat tradicional (associada a la subordinació del benestar propi i a les necessitats dels altres).  Fer una reflexió crítica sobre les idees que tenen els i les joves sobre les relacions afectives, sobre l'amor i els papers diferencials que pertoca desenvolupar a homes i dones en aquestes relacions. Paraules clau: sexe, gènere, patriarcat, coerció sexual, coacció, heterosexisme, relacions de dominació, masclisme, poder. Tema 1. Com es construeix la desigualtat? Estereotips i rols de gènere  Diferència entre sexe i gènere  Socialització i interiorització de rols de gènere  Valors de la societat actual  Conseqüències de la pressió social en la persona  Els estereotips de gènere reflectits en la cultura  El sexisme en el llenguatge 7 Dinàmica: Qui és qui Font Talla amb els mals rotllos. Institut Català de les Dones. Secretaria de Joventut i Departament d'Educació, 2009. Objectiu Amb aquesta fitxa es pretén que l'alumnat sigui capaç de diferenciar les diferents característiques o trets de caràcter no determinats biològicament que la nostra societat continua considerant com a més propis i adequats per a homes i dones i prendre’n consciència, i de com assumim aquestes idees sense qüestionar-nos la seva validesa o grau d'adequació i si reprodueixen o no idees sexistes. Per aquest motiu, seria convenient qüestionar-los per avançar en la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones eradicant prejudicis i estereotips sexistes.  Conèixer i qüestionar els estereotips i mites sobre el gènere.  Conèixer i qüestionar els estereotips i mites sobre la sexualitat.  Diferenciar el sexe del gènere.  Reconèixer a través de quins canals els han arribat els missatges. Descripció Són cinc personatges: tres nois i dues noies. Hi ha cinc targetes amb noms i cinc targetes amb les descripcions. Per grups han d’associar el nom amb la descripció. Materials a utilitzar  Cinc targetes amb noms: Paula, Clàudia, Dani, Karim i Teo.  Cinc targetes amb propostes. Proposta 1: Tot i que tinc dos germans més, jo m’encarrego de treure el gos, netejar les caques del gat i vetllar perquè sempre tinguin aigua i menjar. Us he de confessar un secret: per fi m’he enrotllat amb el Pol, feia tant de temps que estava esperant aquest moment… Proposta 2: Divendres passat estava fent un cangur i per això no vaig poder arribar a la festa fins a les dotze de la nit. Tothom estava passat de voltes i vaig decidir marxar. No entenc per què sempre s’ha de beure i fumar per passar-s’ho bé. M’agrada jugar a futbol, però no m’agrada competir. I com que, a més, això de la bola no se’m dóna gaire bé, acabo per no involucrar-m’hi. Proposta 3: Ahir al vespre vaig arribar tardíssim a casa i em vaig guanyar una bona esbroncada del meu pare i la meva mare. És que no em vaig adonar que feia més de quatre hores que xerrava amb les meves amigues mentre fèiem un cafè. La meva àvia està malalta, així que, una vegada per setmana vaig a casa seva, li preparo el dinar i frego el que faci falta. El dia de la setmana pot variar, però jo intento que no sigui els dimarts, perquè tinc classe de dansa contemporània i no m’agrada saltar-me-la. Proposta 4: M’he enrotllat amb set persones en l’últim mes, per això llueixo un somriure descomunal. Aquest matí el meu germà, que em coneix molt bé, m’ha aclucat l’ullet i ha dit: vaja crac! M’agrada molt l’esport, la setmana passada vaig guanyar 8 una medalla d’or al meu institut per natació. Així que, ja ho veieu, sigui per una cosa sigui per una altra, no paro de descarregar energia! Proposta 5: I tant que tinc parella, però no té res a veure! M’excita masturbar-me allà on “no toca”: en un lavabo públic, escapant-me enmig del sopar de Nadal, etc. També m’encanta practicar el sexe amb la meva parella, quasi diria que a totes hores. El que no suporto és que em digui “amor”, ho trobo d’un cursi! De gran... ho tinc claríssim, treballaré la fusta. Jo m’he construït l’habitació sencera. És preciosa i aguanta molt –sobretot el llit... ha! ha! ha!... Paraules clau  Sexualitat: amor romàntic (associat a les noies) contra sexe per sexe (associat als nois).  Masturbació (“els únics que es masturben i/o en parlen són els nois”).  Noia receptiva/comprensiva contra noi actiu i dinàmic.  Noia complicada contra noi simple.  Noia associada a la cura (cangur) i noi relacionat amb la tecnologia (arreglar l’ordinador). 9 Dinàmica: Característiques de dones i homes Font Educar en igualdad. Cuadernillo de prevención de la violencia de género en el alumnado. Ayuntamiento de Sevilla. Objectius Amb aquesta fitxa es pretén que l'alumnat sigui capaç de diferenciar característiques o trets de caràcter no determinats biològicament que la nostra societat continua considerant com a més propis i adequats per a homes i dones i prendre’n consciència, i de com assumim aquestes idees sense qüestionar-nos la seva validesa o grau d'adequació i si reprodueixen o no idees sexistes. Per aquest motiu seria convenient qüestionar-los per avançar en la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones eradicant prejudicis i estereotips sexistes. Descripció Es demanarà a l'alumnat que individualment assenyali les característiques que, segons la seva opinió, considera que descriuen o representen millor els homes i/o les dones. A continuació, es raonaran en el gran grup les respostes marcades, i es posarà en relleu que la majoria de les característiques recollides en la llista són apreses, és a dir, transmeses socialment pel fet de ser home o dona i freturoses de base fisiològica que determini la pertinença a un o un altre sexe. Materials a utilitzar Fitxa de treball núm. 1. DONES HOMES AMBDÓS Força física Tendresa Debilitat física Fredor Domini Autoritat Passivitat Iniciativa Submissió Delicadesa Sensibilitat Corpulència Baix/a Sentimentalisme Alt/a Detallista Afecte Comprensió Bellesa Necessitat de 10 Tema 2. La construcció de la masculinitat  Què és la masculinitat i com sorgeix? Construcció social  Consciència de paternitat  Model hegemònic: en l’àmbit privat i en l’àmbit públic Dinàmica: Imatges que parlen per si mateixes Font GARCIA SALOMON, Montserrat. Els paranys de l'amor. Material per treballar la prevenció de relacions abusives amb adolescents i joves. Ed. Octaedro, 2006. Objectius  Analitzar la diferenciació dels espais, les ocupacions, les afeccions, els valors, etc., assignats a dones i homes.  Valorar la iniquitat i les discriminacions que representen, especialment per a les dones, les assignacions força estrictes que reben per raó del sexe.  Reaccionar davant els estereotips de gènere i prejudicis sexistes prevalents.  Ser conscients que les imatges estereotipades d’homes i dones no afavoreixen l’assumpció de relacions igualitàries entre ambdós sexes.  Dissenyar situacions alternatives que modifiquin les imatges estereotipades de dones i homes dels anuncis publicitaris. Descripció Visionar una selecció d’anuncis publicitaris televisius o impresos que presenten imatges estereotipades de dones i homes. És important dividir el grup en subgrups mixtos. Passem un a un els anuncis publicitaris aturant-nos el temps suficient perquè els observin i puguin reflexionar sobre una sèrie de preguntes que proposem respecte a les persones protagonistes de cada anunci.  Quina aparença física tenen?  Com són?  Quins papers/tasques fan?  Quins estris utilitzen?  En quin espai es mouen? Una persona de cada subgrup prendrà nota del que es vagi comentant i en serà la portaveu. Després ho posarem en comú; podríem plantejar-ho de la manera següent: dibuixem dos grans cercles interseccionats, un per als homes i un altre per a les dones. En cadascun dels cercles, anem col·locant cadascun dels valors, contravalors, connotacions, atribucions i característiques assignats a cada sexe i reservem la part interseccionada per a allò que considerem que és comú a ambdós sexes. Reflexionem sobre el significat dels cercles i la possibilitat de modificar-lo. Això ens ajudarà a consensuar models d’imatges alternatives a les que ens presenten els anuncis. Alhora, podem anar introduint les idees següents per reflexionar-hi durant el debat. Materials a utilitzar  Cinta de vídeo amb diferents anuncis significatius sobre el tema  Televisió i vídeo. 11  Cartells i anuncis publicitaris. Paraules clau  Igualtats i diferències intergrup. Models alternatius (nova presó)  Model binari (oposats)  Eixos: productiu-reproductiu (espai publicoprivat)  Biologia-cultura (natural-social). Sexualitat  Generalitzacions no demostrables, verificables  Tipus de poder: expert, de referència, legítim, de recompensa, de coacció. Responsabilitat-poder  Poder: acció-imposició  Categories que impliquen privilegis i no es qüestionen 12 Dinàmica: Les masculinitats a diferents cultures Font Jo vull ser radical! Guia educativa per treballar la construcció d’identitat de gènere a 4t d’ESO i batxillerat. Fil a l’Agulla. Edualter. Objectius  Identificar i conèixer que, malgrat l'existència d'un model dominant d'entendre la masculinitat, tan històricament com culturalment, hi ha hagut diferents formes de construcció d'aquesta masculinitat.  Conèixer l'existència de la diversitat de possibles models construïts sobre la masculinitat i entendre-la. Descripció de l’activitat Malgrat l'existència d'un model dominant d'entendre la masculinitat, tant històricament com culturalment, hi ha hagut diferents formes de construcció d'aquesta masculinitat. Per tant, cal entendre que la masculinitat és una construcció social i cultural determinada, i no pas universal, única i derivada del fet biològic. A partir de la descripció dels exemples proposats per l'estudi de l'antropòleg D. D. Gilmore (Hacerse hombre. Concepciones culturales de la masculinidad. Barcelona: Ediciones Paidós, 1994) sobre les diferents concepcions culturals de la masculinitat en diversos pobles de l'Illa de Truk de la Micronèsia i dels indígenes mehinaku de la selva amazònica (que teniu a continuació), cal identificar les diferents concepcions que hi ha a cada cultura sobre com s'entén la masculinitat. Un cop identificades, cal contrastar amb la masculinitat tradicionalment predominant a Occident i assenyalar les diferències i similituds. Materials a utilitzar Fotocòpies dels exemples enquadrats més avall. El cas de l'Illa de Truk L'Illa de Truk es troba situada al centre del Pacífic sud, entre un conjunt de petites illes anomenades la Micronèsia. Un dels pobles tribals que habiten l'illa són els trukencs. Avui dia, els trukencs s'han adaptat als costums occidentals a causa dels diferents episodis colonials i a la ingerència estrangera, però encara ara conserven bona part de les seves tradicions. Una pràctica àmpliament estesa i arrelada entre la cultura de l'oci dels homes trukencs, que afecta l'etapa de l'adolescència i la joventut, és prendre alcohol. Els joves de Truk valoren molt el fet de beure, sovint sense control, com una prova de duresa. Aquesta pràctica, que se sol realitzar els caps de setmana, en grup i de forma pública, també sol anar acompanyada de violentes baralles on es fan ostentoses mostres de virilitat associades a l'ús de la força física, a la valentia... Les mostres de violència actual dels pobladors de l'illa, il·lustrades en les baralles dels nois joves, es remunten en els temps passats on els joves trukencs eren coneguts per ser valents guerrers. La violència era una de les principals formes 13 que tenien els homes de l‘illa per forjar-se una reputació i un primer pas en la reivindicació de la virilitat, que es consolidava mitjançant les gestes en el camp de batalla. Avui dia, en què el context és ben diferent, les mostres de virilitat han assumit altres expressions, i l'alcoholisme forma part d'una nova fase necessària per a la construcció de la masculinitat. Les baralles, que tenen un component competitiu molt important, no són estrictes competicions individuals, també disposen d'una dimensió col·lectiva que respon al sistema familiar basat en clans i al seu context històric tradicional de rivalitats entre llinatges. Un dels elements que converteixen l'alcoholisme i les baralles dels adolescents i joves en singulars de l'Illa de Truk és que la violència i la virilitat de les baralles són un estat passatger perioditzat en una època concreta de la vida dels homes, que és l'adolescència i la joventut. Els nois joves, en casar-se, abandonen l'alcoholisme i les baralles per convertir-se en pares i marits responsables. El component agressiu del seu caràcter perdura, però troba altres manifestacions: la procreació, el saber, el respecte als ancians i a l'èxit laboral. Aleshores entenem que la violència i la virilitat de les baralles no és un fi en si mateix, sinó un aprenentatge per a la vida adulta. L'aprenentatge de la masculinitat, en el cas dels homes, i de la feminitat, en el cas de les dones, s'educa a partir de l'oposició. Així, mentre que els homes, a partir dels 12 anys, han de prendre alcohol, participar en les baralles per aprendre a ser valents, intrèpids i forts, a afrontar els perills, a córrer riscos... les dones, a partir de la mateixa edat, han de mantenir-se bona part del dia tancades a casa i se les anima a evitar tota mena de riscos i a refusar qualsevol perill. S’espera d'elles que siguin dòcils i submises. Les expressions pròpies de la masculinitat i la feminitat són permanents en el decurs de la vida dels seus pobladors i pobladores. Els homes, però, a diferència de les dones que amb l'arribada de la primera menstruació oficialment es converteixen en dones, no disposen de cerimònies, ni rituals, ni marcadors cronològics que els ajudin a assolir la virilitat que els pertoca. Per tant, a manca d'ajuts clau que els faciliti el reconeixement social conforme són virils, es veuen obligats a fer demostracions constants de la seva masculinitat per tal que la comunitat ho noti i ho aprovi. Aquestes demostracions de virilitat, a més a més de centrar-se en la duresa i la valentia, també s'expressen en la capacitat d'acumulació de béns de consum, els talents verbals, la saviesa, la bona ocupació, un bon rendiment sexual i aventures amoroses, la protecció dels familiars i, sobretot, la protecció de les dones. El cas dels indígenes mehinaku de la selva amazònica de Brasil Els indis mehinaku són aborígens que viuen a una de les zones més remotes de la selva del Brasil. A causa del seu aïllament geogràfic conserven quasi intacta 14 la seva cultura aborigen. Viuen de l'agricultura, la pesca i la caça i disposen d'una estricta divisió del treball en funció del sexe: els homes s'aventuren a allunyar-se del poblat per caçar i pescar, mentre que les dones es queden a casa cuidant els infants i desenvolupant la resta de tasques domèstiques. Així com els trukencs, els homes mehinaku es preocupem molt de la virilitat. Per ells, la virilitat és una posició equivalent a la més elevada virtut social. El prestigi d'un home es defineix per la correcció en com interpreta el seu paper masculí. A diferència dels trukencs, els mehinaku mai no fan guerres ni mai han estat guerrers. Són un poble conscientment no violent i consideren, no tan sols la guerra, sinó també les mostres de còlera, com a quelcom moralment repulsiu. Fins i tot en els seus apreciats i famosos combats de lluita s'observen estrictes regles de correcció. Malgrat aquesta conducta serena i controlada, els mehinaku són altament competitius en altres aspectes. Són sorprenentment molt adquisitius i materialistes. Tots els homes procuren superar els altres homes en les gestes de pesca i en l'acumulació de propietats com és ara les eines o els béns de consum importats. La principal mesura de virilitat per als mehinaku és la seva capacitat sexual. La "funció sexual" és el passaport per a l'acceptació general com a homes, i, de fet, defineix la posició de l'home adult. La importància atorgada al sexe en la construcció de la masculinitat, sumada al fet que els assumptes d'aptitud sexual són de domini públic, comporta que els homes visquin permanentment preocupats per la seva potència sexual i pateixin crònicament "l'ansietat per complir". Un exemple que il·lustra el caràcter públic de la sexualitat i la pressió que aquesta exerceix sobre els homes és la ridiculització i l’avergonyiment públic dels que són incapaços de provocar l'orgasme a la seva dona o que no aconsegueixen engendrar fills. Per aprovar la virilitat, el vigor sexual és necessari però no suficient. Els beneficis materials, traduïts en l'acumulació d'utensilis i aliments, també són molt importants en la imatge masculina. Els èxits materials i els èxits sexuals dels homes mehinaku estan estretament relacionats. Aquesta relació es deu al fet que els homes ofereixen béns materials per a les dones a canvi de favors sexuals. L'intercanvi parteix de la creença que les dones, per naturalesa, tenen menys desig sexual que els homes i, per tant, ells les han de convèncer amb l'oferiment dels seus béns. Aquesta visió respon al fet que, al marge de si les dones tenen o no menys desig sexual que ells, en la cultura mehinaku elles s'han de mostrar reservades en les qüestions sexuals. A partir d'aquesta lògica d'intercanvi ens trobem, doncs, que els homes pobres solen obtenir menys conquestes sexuals, i es veuen obligats a renunciar a una imatge masculina immaculada, per la qual quedaran relegats a una posició inferior en la jerarquia del prestigi. L'indi mehinaku, si se'l vol considerar un bon mascle, també ha de fer paleses diferents formes d'hiperactivitat: ha de ser vigorós, dinàmic, enèrgic i treballador. 15 Els homes no poden ser mandrosos i se'ls jutjarà en funció de la seva predisposició a sortir a treballar (una de les principals ocupacions és la pesca) i, si pot ser, en els indrets més perillosos o amb més dificultat d'accés. Les expedicions perilloses es consideren un deure cívic i una mostra de "bona ciutadania", a causa de la importància que té el peix en la dieta mehinaku. En conseqüència, ens trobem davant d'una cultura que relaciona fortament l'eficiència econòmica amb el deure cívic i la virilitat. La virilitat s'inculca com a part d'una ètica de responsabilitat social més general. L'aspecte físic dels homes també té molta importància. Els homes mehinaku han de ser musculosos i atlètics, prova anatòmica d'aptitud. L'home ideal és alt i fort, i es mou amb gràcia i seguretat. Desprèn confiança de si mateix. Els homes alts també tenen més èxit que els homes baixos, anomenats peritsi, un terme despectiu amb connotacions de lletjor. Són menyspreats per les dones, refusats pels familiars i humiliats per la resta dels companys. El mascle mehinaku sempre es preocupa de no estar a l'alçada en la producció de béns. La por a la insuficiència econòmica és una constant en la seva vida, fet que l'empeny a emprendre esforços cada vegada més grans. De fet, els homes pateixen una terrible ansietat per no semblar mandrosos. Una de les maneres de combatre aquesta por consisteix a patrocinar tot sovint rituals que requereixin enormes despeses de treball i riquesa acumulades en forma d'aliments. Els homes, no tan sols s'han de mostrar dinàmics i seriosos en l'obtenció d'aliments, sinó que també s'han de mostrar generosos i desinteressats en els fruits del seu treball. Per als mehinaku el pitjor dels homes és aquell que és mandrós, garrepa, cobdiciós i que menja més del que li correspon. En contraposició, a l'home de veritat li agrada compartir allò de què disposa, és ambiciós i generós a la vegada, és un col·laborador responsable que ho posa tot de la seva part. Com en moltes societats que aprecien els esports, els mehinaku han desenvolupat marcs de referència simbòlics en forma de jocs competitius mitjançant els quals els homes poden demostrar la seva valentia envers els seus companys. La lluita és el seu esport preferit. Tots els homes l'han de practicar, esforçar-se i, si és possible, guanyar. La lluita simbolitza totes les aptituds masculines i, per tant, la capacitat per a la lluita és, sobre totes les coses, la mesura d'un home i la seva promoció personal. Els triomfadors de la lluita encarnen la màxima expressió de virilitat, i són motiu de desig per a totes les dones, a diferència dels perdedors, que no se'ls respecta, se'ls considera covards i incompetents i alhora se'ls neguen les altres qualitats. L'espai comunal dels mehinaku està dividit en públic i privat, i en la divisió també s'observen fronteres sexuals. La imatge de la virilitat mehinaku obliga els homes a sortir als espais oberts, i se'ls prohibeix entretenir-se o refugiar-se a casa, empenyent-los envers l'exterior, on hauran de competir o fracassar. Dins del poblat i a diferència de les dones, més reservades, els homes sempre actuen més o menys deliberadament en les zones centrals del poble. Per exemple, l'espai de la lluita, que és un lloc obert associat amb la masculinitat, 16 està situat, simbòlicament, en el centre exacte del poble. Així, la participació en aquests i altres tipus d'activitats masculines suposen un allunyament, culturalment imposat, de la intimitat i empeny els homes als compromisos competitius. El mehinaku molt casolà o introvertit perd part del seu dret a la masculinitat. La masculinitat mehinaku és rígidament extravertida i sociable, una moralitat de la interacció, i està subjecta a la més severa avaluació pública. Els mehinaku anomenen aquesta sociabilitat masculina "donar la cara". 17 Tema 3. Com són les relacions de parella entre joves? Igualtat o desigualtat?  Les relacions de poder... Exclusió i domini  Model submissió-domini Dinàmica: I tu què hi dius Font Jo vull ser radical! Guia educativa per treballar la construcció d’identitat de gènere a 4rt d’ESO i batxillerat. Fil a l’Agulla. Edualter. Objectiu Copsar quin és el coneixement i l’estat d’opinió inicial dels participants sobre la construcció de les identitats de gènere. Fomentar la reflexió, l’argumentació, la capacitat de diàleg i el posicionament personal (fet que inclou la possibilitat de modificar-ho). Fomentar l’escolta activa, obrir-nos a aprendre dels altres i a respectar els diferents punts de vista. Descripció Situem les persones del grup al centre de l’aula i enunciem una frase cada vegada. Com a exemples per a aquest cas, us proposem aquests quatre, però podeu fer servir els que us semblin més adients, d’acord amb el coneixement previ del grup:  Nois i noies som iguals.  Si estic gelós és perquè estimo de debò l’altre.  Quan una noia et tira la canya, ha d’arribar fins al final.  Els nois tenen més necessitats sexuals que les noies. A continuació, demanem als participants que se situïn a l’esquerra de la classe si estan d’acord amb l’enunciat, i a la dreta si hi estan en desacord. En un primer moment, les persones han de decidir-se per una postura extrema, blanc o negre. Seguidament, es dóna un objecte que fa la funció de micròfon (un bolígraf, una pilota, un estoig) alternativament a una banda i l'altra per escoltar els arguments de l’alumnat, començant per la banda minoritària. En un segon moment, després d'escoltar unes quantes opinions, es pregunta si algú vol matisar la seva posició i moure’s de lloc. Ara l'espai no s'ha de veure com una decisió entre dos blocs d'opinió, sinó com un baròmetre que gradua les múltiples opinions. És important insistir que no es tracta d'un joc de rèplica contra rèplica, sinó que l'objectiu de l’alumnat és argumentar per què han pres una posició a favor o en contra de l'enunciat. Materials a utilitzar Fulls amb frases escrites relacionades amb les relacions de parella i com ho viuen els nois i noies. Objecte amb funció de micròfon (un bolígraf, una pilota o un estoig). Paraules clau:Construcció de la identitat de gènere. 18 Dinàmica: Representem les relacions Font Talla amb els mals rotllos Objectius  Comparar els valors, les actituds i els comportaments dels membres d’una família que interpreten dos models relacionals: l’un democràtic i l’altre jeràrquic.  Comparar els valors, les actituds i els comportaments dels membres d’una parella que interpreten dos models relacionals: l’un democràtic i l’altre jeràrquic.  Analitzar com es desenvolupa la seva relació i com resolen les situacions. Descripció Joc de simulació per representar la situació familiar i la situació de parella proposades. Ambdues s’han d’abordar des de dues vessants diferents: el model jeràrquic i el model democràtic. Demanem persones voluntàries per fer dues representacions. Lliurem a cada grup el text amb la descripció de la representació. Cada grup ha de delimitar els papers dels personatges que hi intervenen. Deixem deu minuts perquè els grups preparin la seva representació. Expliquem a la resta de participants com han de fer l’observació, és a dir, en què han de fixar-se i com han d’analitzar-ho. Podem fer servir el guió següent:  Distribució i papers dels personatges.  Text i actuació: el que diuen, com actuen, com s’han sentit i com són les relacions entre els personatges.  Sentiments que ens desperta la representació.  Grau de proximitat/llunyania personal respecte de les realitats presentades.  Què aprovem i desitgem?  Què qüestionem i/o rebutgem?  Quins canvis introduiríem per millorar les relacions personals dels personatges, etc.? Primera situació Imaginem una família composta per la mare i el pare, un avi o una àvia i tres fills/es: un noi i una noia adolescents i un noi o una noia preadolescents. L’acció es va desenvolupant amb la preparació de l’àpat, mentre es para la taula i durant el transcurs de l’àpat. Avui el fill i la filla adolescents han rebut les notes amb diferents resultats i demanen anar a un concert aquella mateixa nit. Cal pensar com reacciona i quin paper adopta cada personatge al llarg de la representació i davant d’aquest fet. Segona situació 19 Una parella que surt, uns amics i amigues comuns i un noi o una noia que “lliga” molt. L’acció es desenvolupa en una discoteca on aquest grup de persones està xerrant, ballant, prenent alguna cosa, etc. Qui faci el paper de la persona que lliga molt haurà de tractar de fer-ho amb un o una dels membres de la parella. Cal pensar com reacciona i quin paper adopta cada personatge al llarg de la representació i davant d’aquest fet. Representem les situacions seguint l’esquema següent:  Iniciem de la representació.  Transcorreguda una estona aturem l’actuació –congelem la imatge. Convidem actors i actrius i les persones que han estat fent d’observadores que comentin què els ha semblat i com s’han sentit actuant en un determinat paper o observant la representació. Per facilitar el debat podem fer servir el guió presentat anteriorment a les persones observadores.  Proposem tornar a iniciar la representació incorporant-hi els canvis necessaris per millorar les relacions personals i aconseguir una convivència democràtica que respecti les diferències personals.  Ho posem en comú per comentar la repetició de la representació i comparar-la amb la primera. Materials a utilitzar Textos en els quals s’expliquen les situacions per lliurar als grups. Podem disposar d’alguns objectes i utensilis per ambientar els espais on tenen lloc les representacions. Paraules clau Igualtats i diferències intergrup, models alternatius, model binari, eixos productiu- reproductiu, espai publicoprivat, biològic, cultural, sexualitat, generalitzacions, poder expert, poder de referència, poder legítim, poder de recompensa, poder de coacció. 20 Tema 4. Les relacions afectives: amor romàntic, afectivitat i sexualitat  Amor romàntic Dinàmica: baròmetre de valors Font ¿Y tú qué sabes sobre “eso”? Manual de educación sexual para jóvenes. Ana Infante García, Ángela París Ángel, Lola Fernández Herrera, M.ª del Mar Padrón Morales. Coordinació des de la Diputació de Màlaga. 2009. Objectiu  Desvetllar les creences errònies que afavoreixen el manteniment dels rols i estereotips de gènere.  Conèixer les raons sobre les quals se sustenten aquestes creences.  Afavorir la reflexió i el canvi de postura vers arguments contundents. Descripció Organitzem l’aula de manera que quedi un espai ampli i diàfan. Expliquem que una meitat de l’espai serà ocupat per qui estigui a favor o d’acord amb els enunciats que el monitor o monitora llegirà i, l’altra meitat ocuparà l’espai dedicat al desacord, de tal manera que l’alumnat quedarà “enfrontat” segons el seu posicionament. Cada membre del grup anirà donant els arguments que justifiquen la seva inclusió en un lloc o en un altre. Una vegada escoltades les raons d’ambdós costats, s’obre la possibilitat de canviar de posició; per anunciar una altra frase, es demanarà que tornin al centre i així successivament. En la mesura del possible el o la docent prendrà nota de les diferents posicions adoptades i dels arguments aportats. En finalitzar l’activitat, seria interessant posar en comú qüestions com ara: Amb quina frase heu tingut més dificultats per situar-vos? Què ha suposat per a vosaltres haver de prendre una posició en cada frase? Com us sentiu davant de persones que no comparteixen els vostres punts de vista i/o valors? Materials a utilitzar Relació dels mites i creences: Els homes no ploren. Els homes experimenten més plaer sexual que les dones. El paper fonamental de la dona és ser una bona mestressa de casa i tenir cura dels fills i filles. Una noia no té per què portar un preservatiu. Els nois no poden dir que no a una relació sexual. Els nois no són tendres ni dolços. Paraules clau: Afectivitat, sexualitat. 21 Dinàmica: Quin amor t’agrada més? Font Talla amb els mals rotllos Objectiu  Reflexionar sobre el model amorós que ens transmeten les cançons de moda.  Fomentar la reflexió i l’anàlisi crítica sobre l’actitud de l’home i de la dona entorn de la persona desitjada.  Identificar elements que puguin conduir a una relació basada en la possessió i/o en la discriminació. Descripció Activitat en la qual analitzarem una cançó que presenta una relació amorosa. Reflexió sobre els models de relació que presenten les cançons que escolten els i les joves. Es reparteixen al grup les fotocòpies i es proposa escoltar una cançó. Es demana que vagin seguint la lletra amb la fotocòpia per tal que puguin estar més atents al contingut de la cançó. Seguidament se subdivideix el grup en grups més petits de treball i es plantegen les qüestions següents:  Com imagineu la noia que descriu la cançó?  Com imagineu/com creieu que és la parella d’aquesta noia?  Quin tipus de relació tenen?  Quin futur penseu que tindrà aquesta relació? Com els imagineu d’aquí a un temps? Materials a utilitzar Fotocòpies d’una cançó comercial, en aquest cas s’escull:  Amar es para siempre, de Jennifer López  Al otro lado del sofá, de l’Oreja de Van Gogh  Nada valgo sin tu amor, de Juanes  Sin ti no soy nada, de Amaral i un radiocasset amb reproductor de CD. Paraules clau Models, expectatives amoroses, rols. 22 Material de suport. Alguns continguts teòrics Programa de formació en línia, curs 2010: La transversalitat de gènere i de les dones a les polítiques públiques. EAPC/ICD/IIEDG. El sistema sexe-gènere Originalment, parlar del sistema sexe-gènere és parlar d’un sistema teòric que ens permet entendre la realitat social des d’un punt de vista concret, que tracta d’explicar com, basant-nos en la diferència del sexe biològic (femella o mascle), es crea tot un conjunt de creences, valors, costums, normes, pràctiques, oportunitats i comportaments socials diferents per a ambdós sexes. El sexe és entès com la diferència sexual anatòmica, en canvi el gènere és definit com una construcció social que canvia en el temps i segons les societats. El gènere es defineix en contraposició amb sexe en el marc d’una posició binària (sexe i gènere). Aquest primer apropament prendria les definicions bàsiques següents com a punt de partida:  Sexe es refereix a ‘la categoria biològica masculina i femenina, determinada per la presència del cromosoma XX en les dones i el cromosoma XY en els homes. Aquests cromosomes són portadors d’informació genètica que proporciona diferents caràcters sexuals a les persones’.  Gènere és un terme que s’empra per destacar els aspectes culturals, psicològics i socialment construïts del sexe, i diferenciar-los dels seus components merament biològics. Es considera que és ‘el conjunt de conductes apreses que cada cultura associa al fet de ser un home o una dona’. Gènere = conjunt de conductes apreses que cada cultura associa al fet de ser un home o una dona. El sistema sexe-gènere constitueix la categoria analítica bàsica dels pensaments feministes. Aquest concepte, comunament expressat com a gènere, va aparèixer a la fi del segle XX. Van ser Kate Millet (1973), en la seva obra Sexual Politics de 1970, i Gail Rubin (1975), en el seu article “The Traffic in Women: Notes on the ‘Political Economy’ of sex” de 1975, qui van donar per primera vegada contingut feminista al concepte gènere. La primera es referia al gènere tan sols com a categoria analítica i la segona, a més, com un sistema d'organització social. Grosso modo, van concebre el gènere com el sistema de relacions socials que transforma la sexualitat biològica en un producte de l'activitat humana. Parafrasejant Simone de Beauvoir, les dones es fan, no neixen. Des de llavors, el feminisme ha usat el concepte gènere per fer referència a la construcció cultural del femení i del masculí mitjançant processos de socialització que formen el subjecte des de la infància. L'objectiu era demostrar que l'opressió de les dones tenia una causa social, no natural o biològica. 23 En un primer moment, quan va ser encunyat el terme sobre els anys setanta, el concepte gènere va ser alliberador perquè va permetre a les dones desfer-se del biologicisme i del discurs d’allò natural. L'alliberament de l'opressió era possible. Amb posterioritat, com es veurà més endavant, el concepte ha estat considerat menys revolucionari. Joan W. Scott ofereix una de les definicions de gènere més conegudes. El nucli del concepte tindria dues proposicions interconnectades: el gènere com a element constitutiu de les relacions socials basades en les distincions que diferencien els sexes, la primera, i el gènere com a forma primària de relacions significants de poder, la segona. El gènere com a element constitutiu suposa la construcció social dels individus associats a la idea de dona i d'home. En aquesta construcció, la difusió de símbols disponibles culturalment que aporten representacions múltiples sobre el femení i el masculí és summament rellevant. Aquests símbols, dotats d'una idea de permanència intemporal, són interpretats i inculcats mitjançant conceptes normatius (doctrines religioses, legals, educatives, etc.). Com a forma primària de relacions de poder, el gènere és el camp primari en el qual o a través del qual s'articula el poder. És a dir, ha estat i és una forma habitual de facilitar la significació del poder en les tradicions judeocristiana i islàmica. El gènere es dissol en la conceptualització i la constitució del mateix poder. D'altra banda, el gènere atorga a les persones identitat subjectiva a través d'un acte de subjecció. Les conductes, els impulsos, el desig, les voluntats, els anhels, etcètera, estan condicionats pels processos de socialització. Aquesta seria la dimensió psíquica del gènere. El mecanisme cultural d’assignació del gènere s’inicia abans del naixement, amb una sèrie d’expectatives, preparatius i desigs que variaran en funció de si la criatura esperada sigui una nena o un nen i, durant la resta de la vida, se li diferencia i reconeix, alhora que s'estableixen els límits que la societat imposa a les seves possibilitats d’ésser. La socialització de gènere és un procés a través del qual a cada edat es van incorporant noves pautes culturals femenines i masculines, ja abans que s’arribi a l’edat adulta aquestes ens semblen naturals. De tota manera, no és un procés que discorri en una sola direcció, imposant expectatives socials i culturals a les persones, la socialització és també una qüestió d’acció social individual. I aquesta doble dimensió, col·lectiva i individual, és la que pot produir canvis socials significatius, ja que va redefinint de manera deliberada les posicions en l’ordre social. El gènere binari (masculí-femení) es defineix en oposició a l'altre, més en concret, el femení es defineix en oposició a l'estàndard, a la normalitat del masculí. D’aquí ve l’esment de la cita coneguda de Beauvoir que diu que “ell és el Subjecte, és l'Absolut: ella és l’Alteritat”. El gènere femení s'ha construït com el “un altre”, el segon sexe. No obstant això, si afegim aportacions postmodernes a aquesta definició, hem de dir que el gènere no és un estat ni una cosa fixa, sinó una relació o un procés. Els seus continguts poden variar enormement. El gènere no és, doncs, un estat interior i estàtic, sinó una actuació que cada persona fa diàriament i de manera diferent segons els àmbits en els quals es mou. Els humans tenim capacitat per confirmar o negar el gènere que ens dóna forma, ja que aquest és sempre una acció. 24 Per Judith Butler, per exemple, el gènere és un procés relacional dinàmic i creatiu que es realitza constantment. Tractaments feministes posteriors més recents, postestructuralistes o postmoderns generalment, han trencat amb la dicotomia sexe-gènere i han criticat el mateix concepte de gènere. En primer lloc, perquè el sexe no seria el punt de partida per a la construcció del gènere, sinó la seva dimensió física. El “gènere és una categoria social imposada sobre un cos sexuat”. En segon lloc, perquè el gènere és una abstracció i una generalització que és cega a la diversitat, a la qüestió de classe i de raça. Altres conceptes clau: androcentrisme i patriarcat Per androcentrisme entenem ‘la visió del món en termes masculins’. És una manera de reconstrucció de l’univers des d'una òptica masculina, en què l’ego és un mascle i les dones són objectes, més que subjectes. El mascle és la referència, mentre que les dones són “l’altre”. “Es dóna quan un estudi, anàlisi o investigació s'enfoca des de la perspectiva masculina, únicament presentant l'experiència masculina com a central a l'experiència humana i, per tant, l'única rellevant, fent-se l'estudi de la població femenina, quan es fa, únicament en relació amb les necessitats, experiències i/o preocupacions del sexe dominant masculí. Dues formes extremes d’androcentrisme són la misogínia i la ginopia. La primera consisteix en el repudi al femení i la segona en la impossibilitat de veure el femení o la invisibilització de l'experiència femenina.” (Alda Facio). Autors i autores han tractat de fer una tipologia d’androcentrismes. Vegem-ne exemples:  Construcció de l’actor com a mascle. Quan les dones apareixen, ho fan com a objectes. Exemple: “la guerra intergrupal com a mitjà per aconseguir aliments, dones, esclaus…”.  Ginopia o invisibilitat de les dones. Es produeix quan les dones són excloses de la recerca. Exemple: “la taxa d’atur és del 9 %, però en els joves menors de 25 puja al 12 %”.  Interessos masculins sobre femenins. Trivialització de les experiències de les dones. Exemple: “a les causes de divorci, les dones parteixen d’arguments diferents dels que habitualment sostenen els homes”.  Misogínia i culpabilització de les dones. Sovint s’acusa les dones de conducta inapropiada quan elles són víctimes de la conducta d’altres.  Domini masculí / sotmetiment femení. Mutilació, degradació… Exemples: cremar les vídues, embenar els peus, obligatorietat de vestir el burca… A causa de l'arrelament a la societat, pot passar-nos per alt aquest punt de vista androcèntric. Però si ho observem amb detall, en trobem múltiples exemples:  Supergeneralització. Quan un estudi es fa només sobre un sexe però es presenta com si fos aplicable a ambdós sexes. O quan és impossible saber si s’aplica a un o a ambdós. Alguns exemples els tenim en el llenguatge sexista (quan s’usa un terme referit a un sol sexe però inclou els dos sexes), en els títols generals (per exemple, el mal tracte domèstic) o en conceptes generals 25 (per exemple, el sufragi universal a la Revolució Francesa, el concepte de fertilitat…).  Insensibilitat de gènere. Ignorar el sexe com una variable socialment important, no considerar el sexe de tots els participants a la investigació (des dels subjectes investigats, els investigadors fins als autors de declaracions). També és senyal d’androcentrisme donar per fet que hi ha coses, accions, actituds pròpies d’un sexe o d’una identitat de gènere, i oblidar que, en realitat, hi ha molt pocs atributs que siguin específics del sexe. Una de les maneres de combatre l’androcentrisme són les propostes d’anàlisi de la realitat des d’un enfocament de gènere. El patriarcat és un concepte creat pel feminisme radical. Podríem definir patriarcat com ‘la relació de poder directa entre els homes i les dones, en la qual els primers, que tenen interessos concrets i fonamentats en el control, l’ús, la submissió i l’opressió de les segones porten a terme efectivament els seus interessos’. Aquesta relació de poder provoca desigualtat entre els dominadors, els homes, i les subordinades, les dones. Aquesta opressió i subordinació està profundament i poderosament arrelada en l’organització o la socialització en rols de sexe. És una estructura primària de poder que es manté de manera intencionada i deliberada. La societat patriarcal considera que la dona no té rellevància ni vàlua en comparació de l’home, i els homes són els que han d’ocupar predominantment els llocs de més poder a les empreses, a la política, al govern i, per descomptat també, a la família. Les dones tenen assignats espais físics i simbòlics que no han estat triats per elles i que no suposen el reconeixement ni el poder del col·lectiu genèric, que els homes es reserven per a ells mateixos. L’origen d’aquesta desigualtat es remunta als pobles primitius, on per condicions adverses de la naturalesa i les eines precàries de què disposaven, era l’home qui sortia a buscar l’aliment, ajudat per la seva fortalesa física, mentre que la dona es quedava cuidant els fills i amb una servitud quasi permanent del seu cos, a causa de la menstruació, l’embaràs i el part. Aquest sistema patriarcal ha perpetuat aquest ordre jerarquitzat i per això ha elaborat tota una ideologia que el sustenta, fet que el dota d'una aparença científica. L’èmfasi es posa en la diferència natural i en els factors culturals que donaren lloc a la construcció d’un “ideal” de dona, a qui s’assignaven determinades funcions socials, les domèstiques, i certes conductes com ara la dolçor, la paciència o la comprensió, les quals “per casualitat” eren les idònies per realitzar les tasques que li havien estat assignades amb anterioritat. Grans filòsofs, que han estat considerats així, van deixar algunes reflexions sobre la dona i les seves casualitats:  Aristòtil va dir que la dona és femella per la seva manca de qualitats, i que és incapaç de formar-se un judici propi, o de tenir criteris propis. Resta estancada en la mentalitat infantil. 26  Tomàs d’Aquino ens definí la dona com un ésser sense substància pròpia, relegat al pla d'allò purament ocasional.  Rousseau considerà que la dona havia perdut l’estat de naturalesa i s’havia convertit en un ésser fals, mundà i artificial, la regeneració de la qual l'obliga a aprendre a viure segons el seu origen. Per tant, la dona resulta que és un ser corporal, intuïtiu, sensible, dèbil en l’aspecte orgànic i inepta per a la lògica de la raó. Es conclou que la natura encadena la dona a l’home, ja que aquest és l’únic posseïdor del poder intel·lectual. Quan s’educa les nenes i els nens amb aquesta ideologia androcèntrica, segons la qual la millor situació és aquella en què els homes són els dominadors i es va transmetent aquella idea de superioritat i de dominació d’un gènere sobre l’altre, aquests interioritzen una sèrie de mites sobre la masculinitat, com ara:  La masculinitat és la forma més valorada de la identitat genèrica.  El poder, la dominació, la competència i el control són essencials com a prova de masculinitat.  La vulnerabilitat, els sentiments i les emocions en l’home són signes de feminitat i han de ser evitats. L’autocontrol i el control sobre els altres i sobre el seu entorn són essencials perquè l’home se senti segur.  Un home que demana ajuda o tracta de trobar suport en altres mostra senyals de debilitat, vulnerabilitat i incompetència.  El pensament racional i lògic de l’home és la forma superior d’intel·ligència per enfocar qualsevol problema.  L’èxit masculí en les relacions amb les dones està associat a la subordinació de la dona a través de l’ús del poder i del control de la relació.  L’autoestima es fonamenta primàriament en els assoliments i els èxits obtinguts en la vida laboral i econòmica. Com a conseqüència d’això, un nen que creixi en aquesta cultura, que valora positivament la identitat masculina, separarà de manera ràpida i maldestre la seva identitat de la de la mare i, posteriorment, de la de tot el gènere femení. La nena que creixi en un ambient de característiques similars, aprendrà de seguida que el seu gènere està infravalorat, aprendrà els valors, les habilitats, les creences, etc. que li són propis per ser dona i tindrà sentiments sobre si mateixa positius i negatius. Vegem algunes definicions recents del concepte patriarcat:  “El patriarcat és un ordre social genèric de poder basat en un mode de dominació, el paradigma del qual és l'home. Aquest ordre assegura la supremacia dels homes i d'allò masculí sobre la interiorització prèvia de les dones i d'allò femení. Així mateix, és un ordre de domini d'uns homes sobre altres i d'alienació entre les dones.” (Marcela Lagarde)  “El patriarcat, lluny de tenir unitat ontològica estable, és un conjunt pràctic –és a dir, que es constitueix en i mitjançant un sistema de pràctiques reals i simbòliques i pren tota la seva consistència d'aquestes pràctiques. Un conjunt pràctic així només pot ser metaestable, per la qual cosa podríem dir que patriarcat és el conjunt metaestable de pactes –també metaestables– entre els mascles, a través del qual es constitueix el col·lectiu de mascles com a gènere- sexe i, correlativament, el de les dones (per aquesta raó, considerem que no té gaire sentit una tipologia abstracta de sistemes de gènere-sexe que 27 distingeixi analíticament la construcció cultural diferencial dels gèneres qualssevol d'ambdós, ja que en resulten sistemes de gènere-sexe amb dominant masculina o amb dominant femenina o bé igualitaris." (Celia Amorós)  “El terme patriarcat conté una crítica política molt més important que el terme de gènere, que sembla un terme més acadèmic, més descriptiu i que pot fins i tot en algunes aproximacions analítiques ser simplement descriptiu. Un enfocament de gènere no és per força un enfocament feminista, tot i que els enfocaments feministes sovint són anomenats enfocaments de gènere, pel que són, però, compte!, no és ben bé el mateix.” (Alicia Puleo) Diferència, desigualtat i discriminació en funció del sexe Les societats patriarcals, a banda d’establir de manera arbitrària identitats, tasques i responsabilitats diferents per a cadascun dels sexes, atorguen un grau més alt de consideració als valors associats al sexe masculí per damunt dels associats al sexe femení. La diferència sexual per si mateixa no és raó de desigualtat. L’atribució de valors i de poder diferent a cadascuna de les categories, en aquest cas home i dona, és el que transforma la diferència en desigualtat. La desigualtat es refereix a les diferents oportunitats que tenen homes i dones per accedir a béns i recursos, com poden ser la salut, l’educació, l’habitatge i el treball, i també a l’autonomia, l’accés a la informació, la presa de decisions, i la presència i la visibilitat públiques. Amb tot això no es busca amagar les diferències i promoure la uniformitat i l’homogeneïtat entre les persones, sinó remarcar que cal garantir les condicions d’igualtat i, a la vegada, respectar la diferència. Una cosa i l’altra són compatibles. Una de les expressions de la desigualtat de gènere és la discriminació sexual. Les discriminacions poden servir tant per beneficiar un grup social com per perjudicar-lo, però en la societat de què formem part, les dones han patit més discriminacions negatives, és a dir, un tractament desigual amb conseqüències perjudicials, a diferència de les discriminacions atorgades als homes davant de situacions semblants (Izquierdo, 1998: p. 29). Actualment, en el món occidental, el marc normatiu preveu la no-discriminació per raó de sexe, és per això que és menys probable trobar discriminacions directes. Tot i així, proliferen les discriminacions indirectes, actes aparentment neutres que, a la pràctica, determinen un impacte advers en el col·lectiu femení sense trobar justificació en un motiu aliè al sexe.  Diferència: diversitat de trets que donen identitat a les persones a causa del seu origen o les opcions personals i que, no tan sols afavoreixen altres persones, sinó que enriqueixen i afegeixen valor a qualsevol tipus de grup humà.  Desigualtat de gènere: situació social en què hi ha una relació entre homes i dones caracteritzada principalment per la subordinació de les dones respecte 28 als homes en la majoria d'àmbits de la vida i per un grau diferent d’accés a recursos i a informació. Les desigualtats de gènere tenen l'origen en el desenvolupament de les societats sexistes, androcèntriques i patriarcals.  Discriminació: distincions i pràctiques socials de caràcter arbitrari i desigual envers una persona o un col·lectiu per motius de sexe, ètnia, ideologia, edat, opció sexual o qualsevol altre que atorgui identitat.  Discriminació directa: situació de desigualtat clara, objectiva i contrària a les normes establertes que es pot verificar directament sense recórrer a l’anàlisi complementària.  Discriminació indirecta: maneres d’actuar o conjunt de regles que semblen neutres però que, a la pràctica, produeixen efectes discriminatoris per a una determinada categoria o sexe. Fa referència a la discriminació camuflada i de la qual no es pot comprovar l’existència directament. La diferència, per tant, tampoc és per definició discriminatòria, el problema és que s’estableixen relacions de subordinació entre aquestes mateixes diferències, i aleshores sorgeix la discriminació. La desigualtat i la discriminació existent entre homes i dones són els que generen l’existència de situacions de domini, d’abús, d’opressió, de subordinació i de desavantatge d’uns per damunt dels altres davant la realitat i les oportunitats socials. La materialització més devastadora d’aquesta relació de domini i abús dels homes envers les dones ha estat i és la violència masclista, la violència que s’exerceix contra les dones pel sol fet de ser-ho. Font: Alberich Gonzàlez, Neus; Nugueiz Castosa, Sílvia. Joves i inclusió social: conceptes bàsics, interculturalitat i gènere. Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons. EAPC. Masculinitats "...el género masculino viene definido desde las esferas sociales y culturales, y no por imperativos biológicos. La conciencia de esto ha comportado que lo masculino tome perspectiva, artificiosidad, por lo que se está en disposición de actuar sobre aquello que se denomina masculino.” (Alcoba y Puigvert; 2007, p. 23) Els homes van construir la seva identitat sexual a partir d’una masculinitat hegemònica i heterosexual, que durant molt temps va ser presa com a referent social. A banda del gènere, la construcció de la masculinitat tradicional està també relacionada amb altres categories, com la classe social, l'ètnia i l'orientació sexual. La masculinitat hegemònica s'entén la raça blanca, amb poder adquisitiu i heterosexual. D'acord amb Connell, la masculinitat hegemònica es pot definir com la configuració de la pràctica genèrica que encarna la resposta correntment acceptada al problema de la legitimitat del patriarcat, la que garanteix (o es pren per garantir) la posició dominant dels homes i la subordinació de les dones. 29 Aquesta manera de construir-se com a home deia als barons que havien de ser forts, ser els millors, que les relacions basades en la competència donen poder. A ells, se'ls va dir que tenien el poder de la racionalitat, que sempre haurien de saber què fer, que haurien de ser els proveïdors econòmics de la família i protegir les dones, pobres éssers inferiors i indefensos, poc dotats d'intel·ligència però hàbils sense igual per als destins de la casa i la criança dels nens i nenes. La masculinitat hegemònica defensava que l'autoritat és masculina i s'exerceix amb força física, i durant segles els homes juraven que l'honra es renta amb sang i amb aquesta sang van tacar la història, perquè l'home, que és un vertader mascle, sap i vol barallar-se. I durant aquests mateixos segles, els homes van perdre la possibilitat d'abraçar els seus fills i filles, de jugar amb ells, de sentir-se tristos i de plorar sense remordiment ni vergonya, de tenir relacions de parella i no dominants amb les dones. En la masculinitat hegemònica hi havia la certesa implícita que un home té un desig sexual sense límits per a totes i per a qualsevol dona i mai per un altre home. Així, la fidelitat va ser durant segles acceptada com una impossibilitat per als homes però imprescindible en una dona. Els homes van aprendre abraçades i carícies de conquesta i no de compartir i sentir. L'amor no era possible entre dos éssers amb genitals iguals i durant gaires segles. L'home que desitjava sexualment o amorosament altres homes era vist com la negació del masculí, era associat a la dona, considerada com el costat feble de l'espècie humana. L'homosexualitat, en la ideologia patriarcal, "és el celler de tot el que és simbòlicament expel·lit de la masculinitat hegemònica, (…) associant-se fàcilment a la feminitat”. L'homosexualitat va ser durant molts i molts segles considerada com una malaltia, com una desviació de comportament d'homes i dones, com una amenaça per a la divisió sexual del treball i de la vida tan ben establerta. I els homes van aprendre que entre homes no hi ha tendresa. La masculinitat hegemònica, exercida durant segles pels homes, va ser també construïda per les dones, perquè té a veure amb l'exercici de les formes apreses socialment de ser home i de ser dona. Les formes de construir-se home i dona s'han reproduït a través dels temps, en cada societat, en cada família, en cada persona, home i dona. Però també, al llarg del temps, va haver-hi resistències a l'hegemonia dels cossos empresonats en relacions desiguals. En particular en els anys setanta, les importants conquestes de les dones a l'entrada al mercat de treball, en el control del seu cos i de la reproducció, junt amb la seva implicació en les lluites polítiques de l'època que cada vegada anava a més, va fer moure la identitat masculina hegemònica, la qual cosa va afectar necessàriament els barons i va comportar una crisi de la masculinitat. Aquesta crisi va permetre als homes repensar la seva forma de ser home, començar a alliberar-se de la camisa de força d'aquesta masculinitat hegemònica i a desitjar i provar altres formes de ser home. Així, fins i tot essent relativament pocs i poc divulgats, és fonamental parlar sobre l'estudi de les masculinitats (Men's Studies), és a dir, els corrents teòrics que 30 estudien la masculinitat, i que s'han dedicat a la visibilizació i crítica de l'existència d'una masculinitat hegemònica i dominant, excloent i agressiva, model genèric per a la dominació del baró sobre les dones i sobre altres barons. Van sorgir en la dècada dels vuitanta, a Estats Units, Canadà, Anglaterra i Suècia, i van guanyant cada vegada més investigadors i investigadores. "Alguns dels autors més rellevants fan referència a la construcció social de la masculinitat i de l'emergència d'una masculinitat hegemònica que no sols oprimeix les dones, sinó altres masculinitats subordinades (Connell, 1995; Kaufman 1997; Kimmel, 1997). Així mateix, no és possible entendre aquests estudis sense els antecedents del feminisme tant polític com acadèmic. Un altre antecedent d'importància és el desenvolupament dels estudis gais que són representatius dels primers homes que comencen a preguntar-se sobre la seva identitat i a trencar amb la masculinitat hegemònica”. Al contrari dels feminismes, la creació de moviments socials en aquest camp de les masculinitats no és tan profusa, però els seus objectius són clars: "Què és el que pretenen els moviments reivindicatius de les masculinitats actualment? No es pretén lluitar ’contra’ les dones o el feminisme, ja que no se'ls veu com a moviments antagònics, sinó com a grups coincidents, si més no en dos punts bàsics: en el d'ampliar els conceptes de democràcia i d'igualtat i en l'objectiu de tractar de ’construir una explicació teòrica que els permeti transformar les seves vides’ d'una manera menys dolorosa i des de la pràctica en la quotidianitat, per forjar-se una nova identitat que, com a homes, els impedeixi continuar sent opressors”. Així, s’observa un creixement en el nombre d'organitzacions d'homes contra la violència masclista i l’impacte que fan, que donen suport a les lluites de les dones (pro feministes), o que organitzen grups de suport per repensar la construcció dels seus rols de gènere d'una manera més equitativa i socialment justa. “Si la masculinitat s'aprèn i es construeix, no hi ha dubte que també pot canviar.” (Badinter; 1993, p. 45). Font: Maleta pedagògica. Un equipatge per a la interculturalitat. Fundació Surt. Mòdul 1 sobre equitat de gènere. Connell, R. W."La organización social de la masculinidad". A: Teresa Valdés y José Olavaria (ed.). Masculinidades, poder y crisis. Flasco: Xile, Santiago, Isis Internacional, 1997, p. 39. Connell, R. W."La organización social de la masculinidad". A: Teresa Valdés y José Olavaria (ed.). Masculinidades, poder y crisis. Flacso: Xile, Santiago, Isis Internacional, 1997, p. 40-41. Garcia, Carlos i Gómez, Freddy. La masculinidad como campo de estudio y de acción social. Universidad de Antioquia, 2000. Benno de Keijzer. Hasta donde el cuerpo aguante: género, cuerpo y salud masculina. Alfonso Hernández. ¿Masculinidad o masculinidades? Altres materials de suport 31 Sexisme  Señoras que hablan de música  ¿Reproduces sexismo? (MP3/MP4) Amor romàntic  Fundación de Mujeres. Masculinitats  Transformar els homes. Un repte social. Daniel Gabarró. 32 Mòdul 2. Què en sabem de la violència masclista? Com és la violència masclista en les parelles joves? Objectiu pedagògic  Aproximar-nos als diferents elements per entendre i reconèixer la problemàtica de la violència masclista en l’àmbit de la parella (tradicionalment minimitzada i ocultada) per tal de prevenir-la.  Treballar els diferents estereotips i mites entorn de la violència masclista i desconstruir-los.  Conèixer les diferents formes i àmbits en què es manifesta la violència, incloent-hi els micromasclismes.  Conèixer com s’inicien les relacions d’abús i les dinàmiques que s’estableixen en aquestes relacions abusives.  Millorar la capacitat de detecció d’abús en les relacions de parella i conèixer els recursos imprescindibles per fer front a aquesta situació. Paraules clau: violència masclista, violència psicològica, violència física, violència sexual, violència econòmica, cibermasclisme , micromasclisme. Tema 1. De quina violència estem parlant?  Multicausalitat de la violència masclista 33 Dinàmica: Anàlisi de la premsa Font LAGUNA ACEVES, Elena; PORCEL GARCÍA, Esther. La necesidad de la prevención ante la violencia de género. Barcelona: Edualter, 2008 Objectius  Potenciar la capacitat de reflexió i d'anàlisi dels mitjans de comunicació.  Fomentar una visió crítica de les notícies sobre violència de gènere.  Conèixer alguns factors determinants de la violència envers les dones.  Reflexionar sobre els estereotips relacionats amb els rols de gènere.  Afavorir la comunicació a través del diàleg i el debat. Descripció Dividim la classe en grups de quatre persones i repartim els diaris del mes a cadascun. Els i les joves hauran de retallar aquelles notícies que considerin que tenen a veure amb la violència de gènere. Es tracta de conèixer quines idees tenen sobre aquest tema i de reflexionar sobre com els mitjans de comunicació, inclosa la televisió, tracten aquesta problemàtica. Utilitzarem la notícia de l'annex 0 (està en un arxiu Word dins de la mateixa carpeta) per iniciar el debat sobre els factors i les bases de la violència de gènere (desigualtat entre els gèneres, els diferents rols dins de la família, els estereotips de gènere, la influència de la literatura popular, el cinema i les tradicions culturals, etc.) i per comparar els enfocaments diferents que poden plantejar els mitjans de comunicació: des d'aquelles notícies que només comptabilitzen els assassinats de dones en mans de les seves parelles o exparelles, les que donen tots els detalls de les agressions i la mort, les que busquen els culpables d'aquesta problemàtica, fins a les notícies que fomenten la reflexió i la prevenció, que són les més educatives però les menys presents en la premsa diària. Materials a utilitzar Diaris de notícies del mes, tisores. Paraules clau Factors de la violència, desigualtat, rols, estereotips, mitjans de comunicació, agressions. 34 Dinàmica: Piràmide de la violència Font Talla amb els mals rotllos. Institut Català de les Dones. Secretaria de Joventut i Departament d'Educació, 2009. Objectius Identificar diferents tipus de violència i els seus graus d’intensitat, legitimació social i tolerància personal envers aquestes violències. Descripció Conèixer que la violència va més enllà de les manifestacions físiques. Saber que fer mal a algú amb insults o menyspreus també és un tipus de maltractament. Ser conscients que hi ha un tipus de violència més tolerada i una altra que no ho és tant per la seva visibilitat i impacte, tant en l’àmbit social com en el personal, o per estar més o menys normalitzada. Reconèixer l’abús des del principi és bàsic per aturar el cicle de la violència. Es demana al grup que diguin què és el primer que pensen quan es diu la paraula violència. El grup va dient paraules i qui dinamitza les apunta a la pissarra. Generalment sorgeixen, d’una banda, formes de violència (per exemple, apunyalar), de l’altra, conseqüències d’aquesta (per exemple, impotència), que s’intentarà escriure en columnes diferents. Seguidament, es dibuixarà a la pissarra una piràmide, amb una línia més o menys al mig. A la part de dalt es col·locaran les formes de violència visibles o penades per la llei, a la de baix les més invisibles o no (o poc) penades. S’agafa una paraula i el grup ha de decidir on es col·loca, també en funció de la seva intensitat ( per exemple matar a la punta de la piràmide). Obrim el debat: 35 Què veuen en aquest dibuix? Què en pensen? Cal que analitzin cada paraula i diguin per què creuen que és tolerada o no tolerada. Es reflexiona sobre les que permetem/no permetem i les que fem/no fem. Seguidament s’avaluen les conseqüències d’aquestes violències (per exemple, “fer-te mal” t’ho pot provocar un cop, i una humiliació?). Paraules clau Legitimació social, tolerància, tipus de violència, graus d'intensitat de la violència, violència tolerada, violència socialment no tolerada. 36 Tema 2. Quins estereotips i mites entorn la violència masclista existeixen?  Desmuntem mites  Eines per desmuntar: l’apoderament Dinàmica: Mites i violència Font Talla amb els mals rotllos. Institut Català de les Dones. Secretaria de Joventut i Departament d'Educació, 2009. Objectius Reflexionar sobre els mites i les falses creences entorn de la violència masclista. Possibilitar el debat entorn de la construcció dels mites i el motiu de la seva existència. Analitzar els mites i contrastar-los amb la realitat per poder-los desmuntar. Descripció Es fan quatre grups, cada un analitzarà els mites de cada una de les columnes, amb la finalitat de treballar-los millor. Dins de cada grup es poden fer parelles que representin la diversitat d’opció sexual i cada una treballarà de dos a tres mites. Es deixen uns quinze minuts per fer-ne l’anàlisi, i un cop finalitzada es posa en comú.Es passen les preguntes següents per fer-ne l’anàlisi:  Per què serveixen els mites? D’on surten?  Aquests mites són causa de violència?  Tots ho són? Només algunes parts? Quines sí? Quines no? Per grups aniran compartint amb el grup gran les conclusions que han extret de les seves reflexions i la resta de grups complementaran la informació que creguin convenient. La persona dinamitzadora s’encarregarà de concloure el diàleg de manera que els mites quedin contrastats amb la realitat i es vagin desmentint. Devolucions clares per als joves. Creure els mites de manera dogmàtica només ajuda a perpetuar i a justificar tota forma de violència. Fixeu-vos en les persones del vostre voltant, pregunteu, poseu-vos a la seva pell, analitzeu diferents situacions, comenteu-ho amb les amigues i amics. D’aquesta manera farem una tasca molt més acurada i cadascú i cadascuna de manera individual o col·lectiva podrà verificar si els mites estan sustentats sobre una teoria real o bé només són fal·làcies per mantenir una situació de poder que només beneficia una part de la població. 37 Llista de mites La violència en la parella... Les dones maltractades.... És un tema de moda. Són mestresses de casa sense És el resultat de l’alcoholisme. recursos propis. Es deu a la falta de feina. Provoquen la violència. Es dóna en persones sense cultura. Són amants de la violència. No té lloc a les societats avançades. No saben viure d’una altra manera. És inevitable per naturalesa. No diuen la veritat. No és un problema greu. Són passives i dependents. Es desencadena entre les persones Són incultes. malaltes. Són dones d’una altra generació. És cosa del passat. Estan malaltes. Pot passar quan les persones se No volen separar-se. separen. No es deixen ajudar. És el resultat de "l'alliberament de la Busquen homes violents. dona". Maltracten psicològicament l’home És més freqüent en famílies problemàtiques Els homes La solució seria... violents… Que els jutges actuessin més. Són Que les penes de presó fossin més alcohòlics severes. Estan malalts. Que les dones ho denunciessin. Perden el control amb facilitat. Que les persones tinguessin més No tenen cultura. cultura Pertanyen a grups marginals. Que desaparegués el masclisme. Són masclistes. Que els homes violents entenguessin Són molt primaris. que han de deixar de ser-ho. Que hi No saben parlar. hagués més cases d’acollida. Que les Estan ”fets a l’antiga”. dones tinguessin més accés al treball remunerat. Són homes separats que han perdut Que disminuís l’alcoholisme. els seus drets. Que les dones no ho toleressin. Són persones impulsives. Tots els homes ho són. Que hi hagués menys violència a la No són tendres. televisió. Que les dones aguantessin Són homes sense treball ni diners. més. Paraules clau Mites envers la violència, causes de la violència, relacions de domini, estereotips. 38 Dinàmica: Els mites de la violència Font GARCIA SALOMON, Montserrat. Els paranys de l'amor. Material per treballar la prevenció de relacions abusives amb adolescents i joves. Barcelona: Ed. Octaedro, 2006. Objectius  Interessar-se pel fenomen de la violència envers les dones.  Analitzar algunes causes de la violència de gènere.  Adoptar una actitud de reflexió i d'anàlisi crítica respecte a les relacions intergenèriques.  Identificar els tòpics i les justificacions socials inadmissibles respecte al fenomen de la violència que pateixen les dones. Descripció Disposem d'un joc de quaranta-cinc targetes. En cada una hi apareix l’enunciat següent: “La violència dels homes envers les dones té lloc perquè...” i en cadascuna de les targetes apareixen respostes que reflecteixen tòpics, creences, explicacions respecte al fenomen de la violència envers les dones. Aquestes respostes hauran de ser valorades per tal de seleccionar aquelles que el grup consideri que expliquen millor aquest fenomen. Hi ha tres tipus d'explicacions que posarem a la pissarra a fi de classificar totes les targetes:  Culpen les dones del problema.  Justifiquen les actuacions dels homes.  Raons de tipus estructural. Indicacions metodològiques:  Disposar el grup en semicercle i fer una breu explicació de la dinàmica.  Distribuir les persones en grups de quatre o cinc persones.  Repartir les quaranta-cinc targetes als grups. Cada grup té unes quantes per tal d'escollir-ne les que creu que expliquen el fenomen de la violència envers les dones. El grup també pot demanar comodins (targetes en blanc) per escriure altres explicacions que consideri que cal tenir en compte per explicar el fenomen. La selecció de les targetes es farà de manera ràpida, no més de dos minuts.  Debatre on cada grup argumentarà la seva selecció i les dificultats i argumentacions aportades durant el procés de deliberació. Algunes idees per introduir en el debat són: Posar de manifest que no hi ha una sola causa que expliqui el fenomen, sinó que cal entendre aquesta problemàtica com a multicausal. 39 Fer veure que hi ha elements que podem considerar facilitadors de la violència (drogoaddicció, atur, marginació, etc.), però en cap cas poden entendre's com a desencadenament del fenomen. Destacar que es tracta d'un problema que s'ha d'interpretar tenint present el seu triple caràcter social, històric i cultural. Materials a utilitzar Joc de quaranta-cinc targetes (s'adjunta el fitxer: targes.doc) Targetes en blanc Paraules clau Creences, estereotips, violència estructural. 40 Tema 3. Quins tipus i formes d'abusos hi ha i quines característiques tenen?  Formes de violència masclista  Àmbits de la violència masclista  Cibermasclisme (sexting, grooming, texting, flirtexting, toothing, bluedating, sextorsió, sexcàsting, webcast, ciberassetjament) Dinàmica: Tipus, formes i graus Font Talla amb els mals rotllos. Institut Català de les Dones. Secretaria de Joventut i Departament d'Educació, 2009. Objectius Conèixer les diferents formes de violència que hi ha ens fa més hàbils a l’hora de reconèixer una situació d’abús. Cal dir que en una relació de parella pot haver- hi més d’una situació de violència, tot i així, cada una d’aquestes situacions, per separat, té la funció de sotmetre una persona, i totes elles al mateix nivell fan mal i destrueixen l’autoestima i a la llarga la vitalitat de la persona.  Reflexionar sobre les diferents tipologies de violència masclista.  Diferenciar situacions de violència en les relacions de parella.  Prendre consciència de l’existència d’actituds violentes acceptades socialment. Descripció Disposem el grup en forma d’u per explicar el funcionament i les normes de la dinàmica següent (cal permetre parlar a tothom que vulgui, respectant torns de paraula, sense insultar ni desvalorar cap opinió, i crear un ambient de llibertat i respecte). Tot seguit expliquem al grup que es distribuiran en petits grups de cinc a vuit persones (màxim quatre grups). A cada un els repartirem una sèrie de targetes que hauran de contextualitzar prèviament i després identificar si es tracta de violència o no, i de quin tipus (5 minuts). Es deixa temps perquè sorgeixi el debat als grups petits sobre les diverses situacions que els hem plantejat. Un cop acabada l’activitat, tornem a distribuir la classe en forma d’u (15 minuts). Mentre es porta a terme el debat en grups petits, enganxem el mural a la paret, en què hi haurà diverses columnes on es diferencien: violència física, violència sexual, violència psicològica, violència social, violència econòmica, no-violència i els àmbits en els quals s’ubiquen. Cada grup explicarà a la resta les situacions 41 que els ha tocat, exposaran quin tipus de violència creuen que és i ho enganxaran a la columna que hagin decidit (20 minuts). Després de col·locar cada situació a la columna que creguin que la defineix, la resta dels grups hi podran intervenir per donar la seva opinió. Es pot crear debat i, en el casos de desacord, intentar arribar a un consens per ubicar la targeta en un altre lloc (15 minuts). Finalment, cal arribar a unes conclusions d’acord amb tot allò que s’ha anat dient durant el debat i donar una definició dels conceptes bàsics que s’han treballat (5 minuts). Situacions: 1. En una discoteca, una noia diu a la seva amiga: “Algú del costat de la barra m’acaba de fotre mà!” (Violència sexual en l’àmbit social.) 2. Enmig d’una conversa d’un grup d’amics, un noi diu a la seva novia: “Tens el cap ple de vent! No diguis res que encara faràs el ridícul.” (Violència social en l’àmbit de la parella.) 3. Arriba la festa de final de curs i en Sergi va a buscar la seva amiga Sílvia a casa. Quan la veu sortir li diu: “Això et queda fatal, tia!” (No-violència.) 4. En Joan i la Marta es van casar l’any passat. Un dia, mentre passegen, ell entra a un caixer, perquè vol actualitzar la llibreta, i diu a la Marta: “Has tornat a treure diners del compte sense avisar-me? Que sigui l’última vegada que no em demanes permís!” (Violència econòmica en l’àmbit de la parella.) 5. En Rafel diu al Joan: “Si no m’acompanyes al cine és perquè no m’estimes prou!” (Violència psicològica en l’àmbit de la parella.) 6. L’Anna diu a la Núria, la seva millor amiga: “En Manel n’està tant de mi! En tot moment m’està escrivint missatges preguntant on sóc i amb qui, i si el trobo a faltar...” (Violència psicològica en l’àmbit de la parella.) 7. En Joan i la Maite estan sortint junts i ara fa dies que no es veuen, han quedat per prendre alguna cosa. Quan ella arriba, ell li diu: “Tia, et veig molt canviada, no sé què deu ser, que t’has engreixat?” (Pot ser violència psicològica.) 8. En una oficina el cap comunica a la seva secretària: “Si en menys de mitja hora no tens tots els informes acabats, te la carregaràs!” (Violència psicològica en l’àmbit laboral.) 9. Un amic diu a un altre: “Aquesta nit fotré un clau! Ja veuràs si xalaré!” (Violència sexual en l’àmbit social.) 42 10. Mentre passegen, la Maria i l’Anna es creuen amb una coneguda que les saluda i l’Anna diu a la Maria: “No m’agrada que miris altres noies quan estàs amb mi.” (Pot ser violència psicològica en l’àmbit de la parella.) 11. És cap de setmana i la Maite decideix anar a comprar per fer el sopar, ho comenta a en Miquel, el seu home, i ell li respon: “Aquí et deixo vint euros per anar a comprar, quan s’acabin prou!” (Violència econòmica en l’àmbit de la parella.) 12. Un matí a la feina la Rosa comenta al seu company: “No entenc perquè tenim sous diferents, si fem la mateixa feina i vam entrar a treballar a la vegada!” (Violència econòmica en l’àmbit laboral.) 13. Hi ha fires al poble del costat d’on viuen el Martí i la Núria. Un grup d’amics i amigues truquen al Martí perquè hi vagin a prendre alguna cosa plegats i ell els diu que hi anirà ell sol i no li dirà res a la Núria, perquè així s’ho passarà millor. (Violència psicològica en l’àmbit de la parella.) 14. La Maria ha quedat amb les seves amigues de la infància per sopar després de molt temps sense veure’s. Quan la seva parella se n’assabenta, li diu que ella també anirà a sopar amb elles, perquè no té perquè anar-hi sola. (Violència psicològica en l’àmbit de la parella.) 15. L’Ester ha quedat amb les seves amigues, però com sempre, no hi pot anar perquè l’Oriol no li ho permet, ja que

Materials per a professionals de l'ensenyament PDF

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript

Upgrade to continue