ESP - TEMA 5.pdf

Tema 5 206 5.1. L’activitat piscícola a Catalunya: normativa i regulació de la pesca esportiva a les aigües continentals a Catalunya 5.1.1. Introducció i competències 5.1.2. Objecte de la Llei 22/2009, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals 5.1.3. Definicions 5.1.4. Pla d’orden...

Tema 5 206 5.1. L’activitat piscícola a Catalunya: normativa i regulació de la pesca esportiva a les aigües continentals a Catalunya 5.1.1. Introducció i competències 5.1.2. Objecte de la Llei 22/2009, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals 5.1.3. Definicions 5.1.4. Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals 5.1.5. Dret a pescar i propietat i comercialització dels exemplars d’espècies objecte de pesca 5.1.6. Protecció i conservació dels ecosistemes aquàtics continentals 5.1.7. Classificació i regulació de les espècies de peixos i de crustacis 5.1.8. Introduccions, reintroduccions, repoblacions i translocacions 5.1.9. Arts, modalitats i accions de pesca en aigües continentals 5.1.10. Acreditació de les persones pescadores: llicències i permisos 5.1.11. Centres de recuperació de la fauna en aigües continentals 5.1.12. Centres industrials de producció de fauna en aigües continentals 5.1.13. Participació ciutadana, formació i educació 5.1.14. Entitats tutores de la pesca i entitats tutores del riu 5.1.15. Altres regulacions 5.2. Classificació de les zones de pesca a Catalunya 5.2.1. Classificació de les aigües continentals pel que fa a la gestió de la pesca 5.2.2. Classificació dels trams de cursos i les masses d’aigua continental pel que fa a la pesca 5.3. Espècies piscícoles i períodes hàbils 5.3.1. Espècies piscícoles 5.3.2. Períodes hàbils per a la pesca en aigües continentals 5.4. Competicions esportives 5.5. Infraccions 5.5.1. Infraccions lleus 5.5.2. Infraccions greus 5.5.3. Infraccions molt greus 5.5.4. Comís dels materials emprats 5.5.5. Intervenció dels exemplars capturats i destinació 5.6. Normativa relacionada Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals Tema 5 5.1. L’activitat piscícola a Catalunya: normativa i regulació de la pesca esportiva a les aigües continentals a Catalunya 5.1.1. Introducció i competències Durant els darrers anys, ha augmentat sensiblement la preocupació de la societat catalana pels problemes relatius a la conservació dels ecosistemes aquàtics i de la biodiversitat. L’esgotament progressiu dels recursos naturals, la disminució de diverses poblacions de fauna i flora silvestres i la degradació dels espais naturals han preocupat seriosament els ciutadans que reivindiquen el dret a gaudir d’un medi ambient de qualitat que els asseguri el benestar i el de les generacions futures. La pesca en aigües continentals ja fa temps que ha deixat d’ésser una font de recursos per a la supervivència humana i s’ha convertit, principalment, en una activitat esportiva i recreativa. Avui es practiquen noves tècniques de pesca i hi ha nous arts i nous esquers que permeten desenvolupar una pesca de mínim impacte, compatible amb la protecció de les poblacions aqüícoles i del medi natural. L’article 119 de l’Estatut d’autonomia atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca fluvial, que inclou en tot cas la planificació i la regulació dels recursos pesquers, la delimitació d’espais protegits, la regulació del règim d’intervenció administrativa i la vigilància dels aprofitaments piscícoles. Els articles 27 i 46 de l’Estatut estableixen la necessitat de promoure un ús racional i sostenible dels recursos naturals. Fins a l’any 2009, la pesca en aigües continentals de Catalunya es va regir per la Llei estatal de regulació de la pesca fluvial, de 20 de febrer de 1942, i pel Reglament que la desplega, aprovat pel Decret estatal de 6 d’abril de 1943. L’any 2009, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 22/2009, del 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals, la qual encara no disposa de desplegament reglamentari. 5.1.2. Objecte de la Llei 22/2009, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals L’objecte d’aquesta Llei és regular, protegir i fomentar el dret a l’exercici de la pesca en tots els rius, els rierols, els estanys, les basses, els llacs, els canals, els embassaments i altres aigües o trams, d’origen natural o d’origen artificial, dolces, salabroses o salades, de caràcter públic o privat, que es localitzin dins els límits territorials de Catalunya i que es trobin en terra ferma, i més concretament: a) Planificar, protegir, fomentar i regular l’exercici de la pesca no professional en tots els cursos i les masses d’aigua continental situats a Catalunya. b) Protegir, recuperar, conservar, fomentar i aprofitar d’una manera sostenible els recursos de pesca no professional. Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals 207 Temari Específic - Tema 5 c) Garantir un estat de conservació favorable dels hàbitats en tots els cursos i les masses d’aigua continental, especialment els inclosos en l’annex I de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, o la norma que la substitueixi, i de les espècies incloses en l’annex II de la dita directiva. d) Formar i educar els pescadors i la resta de persones que interactuen amb els ecosistemes aquàtics continentals en el respecte al medi ambient i, en especial, als ecosistemes aquàtics continentals. e) Fomentar la pesca responsable com a factor de desenvolupament econòmic local, amb la màxima participació social dins l’àmbit territorial implicat. f) Establir les limitacions imprescindibles als diferents usos dels cursos i les masses d’aigua continental per conservar-los correctament com a hàbitats. 5.1.3. Definicions a) Ecosistema aquàtic continental: la xarxa de relacions biològiques establertes en cursos o masses d’aigua continental, incloent-hi les diferents espècies i el medi físic en què aquestes es desenvolupen. b) Aigües continentals: tots els rius, els rierols, els estanys, les basses, els llacs, els canals, els embassaments i altres aigües o trams, d’origen natural o d’origen artificial, dolces, salabroses o salades, de caràcter públic o privat, que es localitzin dins els límits territorials de Catalunya i que es trobin en terra ferma. En el cas de la desembocadura d’un riu, s’entén que són aigües continentals les que es troben dins la línia recta imaginària que uneix els punts exteriors en terra ferma de llurs ribes. c) Aigües de salmònids: les aigües que tenen les condicions ecològiques per ésser habitades de manera predominant per la truita comuna (Salmo trutta). d) Aigües de ciprínids: les aigües que tenen les condicions ecològiques per ésser habitades de manera predominant per espècies pertanyents a la família dels ciprínids, incloent-hi les que per degradació han perdut llurs condicions originals d’aigües de salmònids. e) Aigües de reserva genètica: les aigües habitades per poblacions d’espècies autòctones els individus de les quals presenten característiques genètiques pròpies. f) Espècie autòctona: l’espècie de peix o de crustaci present dins la seva àrea de distribució natural. g) Espècie al·lòctona o introduïda: l’espècie de peix o de crustaci present fora de la seva àrea de distribució natural. h) Espècie pescable: l’espècie de peix o de crustaci que té poblacions amb un nivell demogràfic suficient per suportar, sense posar en perill la seva viabilitat, l’exercici de la pesca amb captura. i) Espècie protegida: l’espècie de peix o de crustaci declarada protegida o amenaçada per la normativa de Catalunya, de l’Estat o de la Unió Europea. j) Població sensible: la població d’una espècie de peix o de crustaci en retrocés, l’estat de la qual es pot agreujar si s’hi exerceix la pesca amb captura. k) Introducció: l’actuació d’alliberament en l’ecosistema de qualsevol exemplar d’espècie de flora o de fauna, en qualsevol estadi biològic, en masses d’aigua en què l’espècie no és present d’una manera natural i a les quals els individus d’aquesta no podrien arribar per si mateixos. l) Reintroducció: l’actuació d’alliberament en l’ecosistema de qualsevol exemplar d’espècie o subespècie autòctona de peix, de crustaci, de mol·lusc o d’altres organismes, en qualsevol estadi biològic, amb l’objectiu de recuperar-ne una població local allà on hagi desaparegut o s’hagi reduït fins a un nivell que la faci inviable. m) Repoblació: l’alliberament d’exemplars d’espècies pescables per tal de satisfer la demanda de pesca. n) Translocació: l’actuació consistent a capturar en el medi natural qualsevol exemplar d’espècie de peix, de crustaci o de mol·lusc, en qualsevol estadi biològic, i posteriorment alliberar-lo en un tram diferent del de captura, fins al qual l’espècie no podria arribar per si mateixa. 208 Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals Temari Específic - Tema 5 o) Zona de fresa: les aigües o els trams de riu que per llurs característiques naturals constitueixen el lloc adequat per a la reproducció de les diferents espècies de peixos. p) Zona de pesca: el curs, el tram o la massa d’aigua on la pesca és permesa i regulada. q) Acció de pescar o pesca: qualsevol conducta que, mitjançant l’ús d’arts, substàncies o altres mitjans adequats, tendeix a buscar, atreure o perseguir peixos o crustacis que habiten en l’ecosistema aquàtic continental amb la finalitat de capturar-los, tant si és per apropiar-se’n com si és per retornar-los al medi aquàtic. r) Pesca professional en aigües continentals: l’acció de pescar en aigües continentals exercida amb la finalitat de comercialitzar els productes que se n’obtinguin. Les persones i les entitats que l’exerceixin han de tenir els permisos i les autoritzacions pertinents del departament competent en matèria de pesca professional en aigües continentals. s) Pesca esportiva: l’acció de pescar en aigües continentals exercida amb finalitats de competir, en el nivell internacional, estatal, autonòmic o local, o en l’àmbit propi de les societats de pescadors, i també les activitats preparatòries, les demostracions, els concursos i els entrenaments. t) Pesca científica: l’acció de pescar en aigües continentals exercida amb finalitats de recerca. u) Pesca recreativa: l’acció de pescar en aigües continentals exercida amb finalitats de lleure; és a dir, ni comercials, ni esportives, ni de recerca ni professionals. v) Pesca sense mort: l’acció de pescar en aigües continentals exercida de tal manera que tots els exemplars capturats es retornen a les aigües de procedència immediatament, amb les excepcions establertes per aquesta Llei, i de la manera menys lesiva possible. w) Grumeig: l’acció de pescar que consisteix a tirar, dipositar o aportar substàncies a les aigües, per qualsevol mitjà, amb la finalitat d’atreure’n exemplars de peixos o de crustacis. x) Esquer: la substància, l’organisme viu o mort o l’objecte que serveix per atreure peixos o crustacis en l’acció de pescar. y) Esquer natural: els animals vius o morts, llurs restes, ous i embrions, els vegetals i els productes alimentaris d’origen, barrejats o elaborats. z) Esquer artificial: les culleretes i les imitacions i simulacions d’insectes, de peixos i d’altres animals, i també qualsevol altre objecte d’una naturalesa similar. 5.1.4. Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals La Llei 22/2009, del 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals, defineix el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals com l’instrument tècnic que estableix la classificació dels diferents trams de cursos i masses d’aigua als efectes de la pesca, i també la resta de preceptes en matèria de pesca en aigües continentals que determinen aquesta Llei i el Reglament que la desplega. El contingut, el procediment d’elaboració, l’aprovació, la revisió i el període de vigència d’aquest Pla s’han d’establir per reglament. El Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals ha d’ésser aprovat pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals i s’ha de presentar davant la comissió competent del Parlament de Catalunya. A manca de la seva aprovació, a efectes pràctics en fa aquesta funció la Resolució anual de vedes de pesca. 5.1.5. Dret a pescar i propietat i comercialització dels exemplars d’espècies objecte de pesca 5.1.5.1. Dret a pescar El dret a pescar en aigües continentals correspon a totes les persones que no es trobin incapacitades ni inhabilitades específicament per a l’exercici de la pesca i que tinguin la llicència de pesca recreativa. Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals 209 Temari Específic - Tema 5 Per pescar en una zona de pesca controlada, cal, a més, el permís de pesca personal i intransferible. En cas de pescar en aigües de titularitat privada, cal disposar, a més de la llicència, de l’autorització de la persona titular de les aigües. Els tipus i imports de les llicències i els permisos de pesca queden fixats per la legislació de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya. 5.1.5.2. Propietat dels exemplars d’espècies objecte de pesca Els diferents exemplars d’espècies objecte de pesca són res nullius mentre es trobin en l’ecosistema aquàtic continental. La propietat dels exemplars d’espècies objecte de pesca s’adquireix per ocupació, sempre que es respecti el que disposen aquesta Llei i les disposicions que la despleguen. 5.1.5.3. Comercialització dels exemplars d’espècies objecte de pesca Resta prohibida la comercialització de qualsevol exemplar d’espècie de peix o de crustaci pescat en règim no professional, llevat que sigui en el marc dels plans aprovats pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals. 5.1.6. Protecció i conservació dels ecosistemes aquàtics continentals 5.1.6.1. Autoritzacions i concessions sobre el domini públic hidràulic L’Administració hidràulica que tramiti una autorització o una concessió per derivar cabal, fer obres de canalització, construir dics o fer altres obres de caràcter transversal a la llera d’un curs d’aigua, o per extreure àrids o fer dragatges, o per a qualsevol actuació que pugui afectar els individus de les espècies aqüícoles que habiten en els trams o les masses d’aigua inclosos en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals, sens perjudici de la resta d’informes i tràmits que siguin preceptius, ha de sol·licitar un informe preceptiu a l’òrgan corresponent del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals, que valori les actuacions projectades en funció de l’afectació que poden tenir en les espècies aqüícoles i en la pràctica de la pesca. 5.1.6.2. Règim de cabals de manteniment El règim de cabals de manteniment, en el cas de les conques internes, és el que estableixen en cada moment el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya i els plans zonals corresponents. Per a la resta d’aigües continentals, el règim de cabals de manteniment és el que estableixen els plans hidrològics elaborats per les administracions competents. Les persones concessionàries d’aprofitaments hidràulics estan obligades a complir el que disposa el títol concessional, a l’efecte de protegir la fauna aqüícola i garantir que el funcionament de l’ecosistema aquàtic continental sigui òptim des d’un punt de vista ecològic i, en particular, assegurar l’evolució natural, la mobilitat i la reproducció de les poblacions de les espècies aqüícoles. Amb aquesta finalitat, els títols concessionals han d’establir la instal·lació, a càrrec de la persona titular, dels rètols informatius que l’Administració hidràulica determini, en els quals ha de constar, com a mínim, el cabal concedit, el règim de concessió, la data de caducitat i el cabal de manteniment assignat. Els títols concessionals han d’establir també la instal·lació dels mitjans telemàtics, mecànics o d’una altra naturalesa que calgui per verificar i garantir el compliment del que disposin els dits títols. Els cabals de manteniment es poden reduir per atendre l’abastament de la població, per raons d’estiatge o d’escassetat de recursos hídrics i en supòsits excepcionals, en els termes que estableixen la legislació d’aigües, el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya i els plans hidrològics de la resta d’administracions hidràuliques respecte a la resta d’aigües continentals regulades per aquesta Llei. 210 Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals Temari Específic - Tema 5 5.1.6.3. Variació de cabals circulants: Tota variació del cabal d’un curs fluvial motivada per qualsevol tipus de concessió o aprofitament hidràulic que impliqui un augment sobtat del nivell de calat o del volum d’aigua s’ha d’efectuar, amb caràcter general, d’una manera gradual en el temps i activant els mecanismes d’avís necessaris per mitjà de senyals acústics i lluminosos que adverteixin suficientment sobre l’obertura de comportes o l’increment de cabals fluvials per mitjans artificials en les zones d’influència de caiguda de preses i aprofitaments hidràulics, a fi de garantir la seguretat dels pescadors i d’altres persones en interacció amb les aigües continentals i de mantenir la fauna i la flora, i sens perjudici de les autoritzacions que siguin preceptives. En cap cas no es poden efectuar variacions sobtades de cabals per fer activitats lúdiques que puguin incidir negativament en els processos de reproducció i alevinatge de la fauna aqüícola o en la pràctica de la pesca. 5.1.6.4. Alteració del volum o el cabal de masses d’aigua En cas que, per necessitats justificades degudament, calgui alterar el volum o el cabal de qualsevol massa d’aigua inclosa en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals i que aquesta alteració pugui afectar-ne les poblacions aqüícoles, juntament amb la sol·licitud que s’ha d’adreçar a l’Administració hidràulica competent, cal presentar un pla de salvament de les espècies autòctones de fauna afectades i, si escau, d’eliminació de les espècies introduïdes. El contingut mínim d’aquest pla, les directrius d’actuació i el procediment pel qual l’òrgan corresponent del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals ha d’avaluar la suficiència del pla de salvament presentat s’han d’establir per reglament. Qui redueixi el cabal d’un curs d’aigua o un tram o esgoti una massa d’aigua natural o artificial, en els termes que estableix el paràgraf anterior, té l’obligació de salvaguardar els peixos, amfibis, crustacis, rèptils i mol·luscs pertanyents a espècies de fauna salvatge que hi habitin, d’acord amb el que determini el pla de salvament a què fa referència el mateix apartat. En cas que es detecti un problema sanitari o un risc biològic de propagació de paràsits, patògens, propàguls o larves d’espècies invasores, el departament competent en matèria de medi ambient pot declarar la suspensió immediata del pla de salvament, encara que hagi estat aprovat, o la suspensió de les operacions de salvament, tot i que ja s’hagin iniciat. El procediment per declarar la suspensió s’ha de determinar per reglament. La persona sol·licitant de l’autorització per alterar el volum o el cabal, o per reduir o esgotar una massa d’aigua, ha d’efectuar i assumir el cost de totes les operacions de salvament regulades per aquest article. En cas que no les efectuï o que no s’executin d’acord amb el pla de salvament, han d’ésser dutes a terme de manera subsidiària per l’Administració amb càrrec a la persona obligada, sens perjudici de les sancions corresponents i de l’obligació d’indemnitzar pels danys i perjudicis que s’ocasionin. Les operacions d’alteració del volum o del cabal o de reducció o esgotament d’una massa d’aigua que l’Administració reconegui com a urgents estan exemptes del que disposen els apartats anteriors. L’Administració ha de justificar fefaentment la decisió de reconèixer si una operació és urgent. En aquests casos, l’Administració actuant ha d’adoptar, en el grau en què sigui possible, les mesures pertinents per salvaguardar la fauna a què fa referència aquest article. El cost d’aquestes operacions de salvament ha d’ésser assumit per qui alteri el volum de la massa d’aigua. 5.1.6.5. Cabal mínim per a les aigües de reserva genètica Els trams dels cursos d’aigua declarats reserva genètica han de tenir assignat un cabal suficient per salvaguardar les poblacions de peixos que han motivat la declaració. El Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals ha de determinar aquests cabals. Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals 211 Temari Específic - Tema 5 5.1.6.6. Reixes i sistemes de protecció de canals de derivació d’aigües Les sol·licituds d’autoritzacions i concessions per constituir un aprofitament hidràulic nou o per revisar, transferir o modificar les característiques d’un de preexistent han d’anar acompanyades del projecte tècnic corresponent, el qual ha d’incloure: a) La previsió de la instal·lació i el manteniment de reixes a l’entrada del canal i darrere les turbines, amb la finalitat d’impedir el pas dels peixos, especialment els d’una mida igual o superior a la mida mínima de captura. Aquestes reixes poden ésser substituïdes per altres mecanismes anàlegs, sempre que llur eficàcia hagi estat certificada per l’Administració competent. b) La previsió de la col·locació de passos necessaris i eficients per a la fauna silvestre sobre els canals de derivació i desguàs. c) La previsió de la col·locació de baranes, tanques o altres dispositius que impedeixin l’entrada i la caiguda accidental de persones o animals a canals, rampes, escales o altres dispositius. L’ordre de prioritat dels diferents dispositius o actuacions per garantir el pas de la fauna en general i per protegir els canals de derivació d’aigües, i els llocs i les condicions en què s’han de fer efectius, s’han d’establir per reglament. 5.1.6.7. Connectivitat del curs En el cas de la construcció de dics o d’altres obres de caràcter transversal a la llera d’un curs d’aigua, les sol·licituds d’autorització o de concessió han d’anar acompanyades del projecte tècnic corresponent, amb la finalitat de garantir l’acompliment del cicle biològic de les espècies aqüícoles, llurs migracions periòdiques al llarg dels cursos fluvials i, per tant, la connectivitat del curs necessària. El projecte tècnic ha d’incloure: a) La previsió d’una escala, un pas o qualsevol altre dispositiu o actuació que permeti amb eficiència el moviment natural de les espècies de fauna aqüícoles del medi fluvial. b) La previsió del cabal necessari que ha de circular per l’escala, pel pas o per qualsevol altre dispositiu, a què fa referència la lletra a, per tal de garantir que les espècies de fauna aqüícoles el poden remuntar. L’Administració hidràulica ha de sol·licitar l’estudi d’impacte ambiental, amb la finalitat a què fa referència el paràgraf anterior. Els dispositius de connectivitat establerts s’han de mantenir en un estat que en garanteixi la finalitat, i lliures d’obstacles i de qualsevol artefacte, fix o mòbil, que permeti o faciliti la captura dels peixos quan hi passin. 5.1.6.8. Qualitat de les aigües i de l’ecosistema aquàtic continental El departament competent en matèria de medi ambient ha de comunicar als organismes de conca competents les condicions mínimes necessàries de la qualitat de l’aigua i de l’entorn fisicobiològic perquè les aigües sotmeses a l’ordenació d’aquesta Llei es conservin com a hàbitats de les espècies de fauna i flora aqüícoles. Aquestes condicions han d’ésser considerades en els plans hidrològics respectius. 5.1.6.9. Conservació de les zones de fresa El departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals ha d’elaborar un catàleg de les principals zones de fresa de les espècies de peixos que es determinin per reglament, a fi de dictar les normes pertinents per a la conservació d’aquestes espècies. Aquest catàleg s’ha de posar en coneixement de l’Administració hidràulica competent per ésser inclòs, quan escaigui, en la planificació hidrològica i en el registre de zones protegides. 212 Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals Temari Específic - Tema 5 No es pot autoritzar l’extracció d’àrids ni qualsevol altra intervenció sobre les lleres dels cursos d’aigua en les quals es localitzin zones de fresa incloses en el catàleg a què fa referència el paràgraf anterior. El departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals ha de fomentar l’adequació de les zones de fresa i dels trams d’alevinatge que serveixin per incrementar la riquesa íctica de les aigües continentals i el foment de les espècies de fauna aqüícoles que es determini per reglament. 5.1.7. Classificació i regulació de les espècies de peixos i de crustacis 5.1.7.1. Classificació de les espècies de peixos i de crustacis a efectes de la pesca Les espècies de peixos i de crustacis es classifiquen en les categories següents: a) Espècies protegides. b) Espècies pescables. c) Espècies introduïdes. La classificació d’una espècie en una categoria o en una altra de les establertes per aquest article i la revisió de la classificació han de figurar en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals. Les addicions, supressions o modificacions en la classificació s’han de fer pel procediment que es determini per reglament. La classificació de les espècies que desenvolupen una part de llur cicle biològic en aigües marines i una altra part en aigües continentals s’ha de fer de comú acord amb el departament competent en matèria de pesca marítima. Les espècies classificades com a protegides no poden ésser objecte de pesca, captura ni aprofitament. Si de manera accidental es captura un exemplar d’una d’aquestes espècies, s’ha de retornar immediatament a les aigües de procedència de la manera menys lesiva possible. Es poden declarar poblacions d’espècies sensibles en els casos en què es detecti una forta davallada de llur densitat demogràfica. La regulació de la pesca en els trams habitats per poblacions d’espècies sensibles ha d’anar encaminada a protegir i conservar aquestes poblacions. Aquest precepte no és aplicable a l’anguila (Anguilla anguilla) en el supòsit de pesca professional, que ha d’ésser autoritzada degudament pel departament competent. Tots els exemplars pescats d’espècies introduïdes han d’ésser eliminats per mitjà del procediment més adequat. El transport d’exemplars vius d’espècies de peixos i crustacis classificades com a introduïdes està sotmès a l’autorització del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals. El procés per obtenir aquesta autorització s’ha d’establir per reglament. 5.1.7.2. Mides de captura de peixos i de crustacis Es prohibeixen la pesca, la possessió, el transport sense autorització i el consum d’exemplars de peixos o de crustacis que no assoleixin la mida mínima o que superin la mida màxima establertes per a les espècies de pesca no professional. El Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals ha d’establir les mides mínimes de captura de peixos i de crustacis, les quals han de garantir que els exemplars capturats hagin pogut completar el cicle reproductiu com a mínim en una ocasió. També es poden determinar mides màximes de captura amb la finalitat de protegir els exemplars reproductors. Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals 213 Temari Específic - Tema 5 Les mides mínimes i màximes de captura dels exemplars d’espècies que desenvolupen una part del cicle biològic en aigües marines i una altra part en aigües continentals s’han de determinar de comú acord amb el departament competent en matèria de pesca marítima. Tots els exemplars d’espècies capturats que no assoleixin la mida mínima o bé que superin la mida màxima establerta, en cas que n’hi hagi una de fixada, s’han de retornar immediatament a les aigües de procedència de la manera menys lesiva possible. La mida dels peixos és la distància des de l’extrem anterior del musell superior fins al punt mitjà de la part posterior de l’aleta caudal amb la cua estesa. La mida dels crustacis és la distància des dels ulls fins a l’extrem de la cua estesa. 5.1.7.3. Pesca científica i control poblacional El departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals pot autoritzar la pesca de qualsevol espècie de fauna aqüícola, en qualsevol època de l’any i en qualsevol massa d’aigua continental, amb l’objectiu que se’n facin estudis científics o de control poblacional, independentment de la classificació de l’espècie i de l’art, la modalitat o el procediment utilitzat, sens perjudici del que estableix la legislació vigent. 5.1.7.4. Control d’espècies El departament competent ha d’emprendre les actuacions necessàries per controlar o erradicar les poblacions d’espècies piscívores que causin un fort impacte sobre les espècies autòctones de fauna o de flora, amb la finalitat de protegir, conservar i millorar les poblacions d’aquestes espècies. El departament competent ha d’emprendre les actuacions necessàries per controlar les poblacions d’espècies que incideixin negativament sobre la resta, tant si són introduïdes com si no, amb la mateixa finalitat que l’establerta pel paràgraf anterior. S’han de controlar d’una manera especial les poblacions d’espècies piscívores la densitat demogràfica de les quals hagi augmentat en detriment de la resta i que puguin arribar a distorsionar l’equilibri natural entre les espècies de peixos i de crustacis. 5.1.8. Introduccions, reintroduccions, repoblacions i translocacions Per fer repoblacions, reintroduccions o translocacions, cal l’autorització del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals. El procediment, els requisits per a l’autorització i els criteris que han de regir la pràctica de repoblacions, reintroduccions i translocacions s’han d’establir per reglament. Es prohibeixen les repoblacions, les reintroduccions i les translocacions en les aigües de reserva genètica, llevat de les que formin part dels plans de recuperació d’espècies protegides o sensibles aprovats pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals. La resta de mesures necessàries per preservar i fomentar els valors biològics i genètics d’aquestes aigües s’han d’establir per reglament. Es prohibeixen la introducció, la repoblació i la translocació, en qualsevol tipus d’aigua, d’exemplars d’espècies introduïdes. 5.1.9. Arts, modalitats i accions de pesca en aigües continentals 5.1.9.1. Arts, modalitats i accions de pesca en aigües continentals Per a la pesca recreativa i la pesca esportiva de competició, únicament es permet com a art de pesca la canya de pescar. Per cada pescador o pescadora, es permet la utilització de dues canyes en acció 214 Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals Temari Específic - Tema 5 de pesca, separades per una distància inferior als 10 metres. En les aigües de salmònids, excepte en els embassaments, només es permet la utilització d’una canya. Correspon al departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals establir els trams, les quantitats i les condicions en què es permet el grumeig i la naturalesa de les substàncies emprades per a aquesta finalitat. En cap cas no es pot autoritzar el grumeig en les aigües de salmònids. Aquesta regulació s’ha d’incorporar al Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals. D’acord amb la Resolució ACC/483/2023, de 15 de febrer, per la qual s’ordena la pesca a les aigües continentals de Catalunya durant la temporada 2023, als efectes de la pesca recreativa i esportiva a les aigües continentals, s’estableixen les modalitats de pesca següents: a) Amb mort: aquella pesca amb finalitats extractives. b) Sense mort: aquella pesca en la qual els exemplars capturats tornen a ser alliberats al medi natural. D’acord amb la Resolució ACC/483/2023, de 15 de febrer, per la qual s’ordena la pesca a les aigües continentals de Catalunya durant la temporada 2023, en les aigües declarades de salmònids i en les zones de pesca controlada intensiva, tot pescador ha de disposar i fer ús del salabre per extreure els peixos del medi natural. S’exceptuen d’aquesta obligatorietat algunes zones de pesca controlada que limiten amb la Comunitat Autònoma d’Aragó. D’acord amb la Resolució ACC/483/2023, de 15 de febrer, per la qual s’ordena la pesca a les aigües continentals de Catalunya durant la temporada 2023, es permet el manteniment en viu de les captures a les persones participants en les competicions autoritzades pel departament competent i als pescadors que disposin de la targeta federativa de competició, llevat de captures accidentals d’espècies exòtiques catalogades com a invasores, que s’han de sacrificar immediatament. Únicament es permet l’ús del viver o sac de retenció (rejón) per al manteniment en viu de les captures. Queda totalment prohibit l’ús de cubells, galledes, cordes, passadors (stringers) i materials similars passats per l’opercle del peix o que hi causin ferides per al seu manteniment en viu. Finalitzada l’acció de pesca o a petició dels agents de l’autoritat o del personal del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals, els exemplars capturats s’han de retornar a les aigües de procedència. 5.1.9.2. Hams permesos D’acord amb la Resolució ACC/483/2023, de 15 de febrer, per la qual s’ordena la pesca a les aigües continentals de Catalunya durant la temporada 2023: a) Hams permesos en aigües de salmònids (alta i baixa muntanya): En les zones de pesca lliure sense mort i zones de pesca controlada sense mort, s’autoritza únicament l’ús d’hams simples sense arponet o amb l’arponet completament aixafat. En les zones de pesca controlada amb mort, s’autoritza l’ús d’hams simples amb arponet excepte en l’ús de peixos artificials i esquers ondulants que poden dur hams triples sense arponet o amb els arponets completament aixafats. La pesca amb esquers naturals s’autoritza únicament amb hams simples sense arponet d’una numeració compresa entre el núm. 1 i el núm. 7. b) Hams permesos en aigües de ciprínids: La pesca amb esquers naturals és permesa amb hams simples amb arponet o sense amb un màxim de dos hams en la mateixa línia. Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals 215 Temari Específic - Tema 5 La pesca amb esquers artificials és permesa amb hams simples o triples amb arponet o sense. c) Hams permesos en zones de pesca controlada intensiva: Els hams permesos poden ser qualssevol dels autoritzats en els apartats anteriors, llevat dels hams triples amb arponet o sense i dels hams simples amb arponet que resten prohibits a les zones intensives sense mort. d) Hams permesos en les aigües que limiten amb la Comunitat Autònoma d’Aragó: Els hams que figuren en els plans tècnics de gestió piscícola es regulen d’acord amb la gestió efectuada conjuntament per ambdues comunitats. 5.1.9.3. Arts, modalitats i accions no autoritzades per a la pesca en aigües continentals Es prohibeixen en tots els casos, en totes les aigües continentals, les actuacions següents: a) Usar substàncies explosives. b) Usar substàncies verinoses per als peixos o desoxigenadores de les aigües, o bé substàncies paralitzants, tranquil·litzants o repel·lents. S’exceptua d’aquesta prohibició l’ús de substàncies paralitzants o tranquil·litzants en els casos de pesca científica o de control poblacional, sempre que s’hagi obtingut l’autorització pertinent, i també en les operacions contingudes en un pla de salvament aprovat d’acord amb el que estableix l’article 12. c) Usar aparells electrocutants o paralitzants, o fonts lluminoses artificials, excepte en els casos de pesca científica o de control poblacional, d’acord amb l’article 20, i també en les operacions contingudes Control de pesca furtiva nocturna. en un pla de salvament aprovat d’acord amb el que Control de pesca furtiva nocturna. estableix l’article 12. d) Pescar utilitzant el salabre com a element de captura, excepte en els casos de pesca científica o de control poblacional, sempre5.1.9.3. que s’hagi obtingut l’autorització i també Arts, modalitats i accions nopertinent, autoritzades per a la pesca en aigües continentals en les operacions contingudes en un pla de salvament aprovat d’acord amb el que estableix l’article 12. Es permet la utilització del salabre com a element auxiliar en l’acció de la pesca. Es prohibeixen en tots els casos, en totes les aigües continentals, les actuacions e) Pescar amb armes de foc o d’aire comprimit, arcs següents: o ballestes, o utilitzar instruments punxants a) Usar substàncies explosives. o impactants. b) Usar substàncies verinoses per als peixos o desoxigenadores de les aigües, o bé f) Practicar la pesca subaquàtica. substàncies paralitzants, tranquil·litzants o repel·lents. S’exceptua d’aquesta prohibició l’ús de substàncies paralitzants tranquil·litzants g) Qualsevol procediment de pesca que impliqui la construcció d’obstacles o ode barreres deen els casos de pesca científica o de control poblacional, sempre que s’hagi obtingut l’autorització pertinent, qualsevol tipus i amb qualsevol material amb la finalitat de canalitzar les aigües i obligar els i també en les operacions contingudes en un pla de salvament aprovat d’acord amb peixos a seguir una direcció determinada,eli que també l’alteració de les lleres o els cabals dels estableix l’article 12. c) Usar aparells electrocutants o paralitzants, o fontsde lluminoses cursos d’aigua per facilitar la pesca. S’exceptuen d’aquesta prohibició els casos pesca artificials, excepte en els casos de pesca científica o de control poblacional, d’acord amb l’article 20, i professional autoritzats degudament. també en les operacions contingudes en un pla de salvament aprovat d’acord amb el que l’article 12. científica o de control poh) Usar qualsevol tipus de xarxa, excepte en els estableix casos de pesca d) Pescar utilitzant el salabre com a element de captura, excepte en els casos de pesca blacional, sempre que s’hagi obtingut l’autorització pertinent, i també en les operacions científica o de control poblacional, sempre que s’hagi obtingut l’autorització pertinent, contingudes en un pla de salvament aprovat. i també en les operacions contingudes en un pla de salvament aprovat d’acord amb el que estableix l’article 12. Es permet la utilització del salabre com a element auxiliar i) Usar palangres, línies dorments o altres arts similars. en l’acció de la pesca. j) Usar qualsevol altre mitjà o procediment perarmes reglament. e) prohibit Pescar amb de foc o d’aire comprimit, arcs o ballestes, o utilitzar instruments f) 216 punxants o impactants. Practicar la pesca subaquàtica. Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals Temari Específic - Tema 5 5.1.9.4. Prohibicions de pescar per raó del lloc Es prohibeix la pesca en els llocs següents: a) Els canals, les obres de captació d’aigües i les lleres de derivació o reg localitzats en aigües de salmònids, llevat dels que siguin autoritzats pel Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals. b) Els passos o les escales de peixos. També es prohibeix col·locar-hi un esquer a una distància inferior a 50 metres de l’entrada o de la sortida. c) L’espai comprès entre una presa i la seva zona d’influència, que és, als efectes d’aquesta Llei, de 50 metres enllà del punt de caiguda de l’aigua. 5.1.9.5. Utilització d’embarcacions per a la pesca en aigües continentals Els cursos, els trams de cursos i les masses d’aigua en què es permet la pesca des d’una embarcació, i també el procediment d’autorització i la regulació específica d’aquesta modalitat de pesca, han d’ésser establerts pel Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals. L’autorització per a la pesca des d’una embarcació es fa sens perjudici de la necessitat que l’organisme de conca emeti l’autorització pertinent per a la navegació. D’acord amb la Resolució ACC/483/2023, de 15 de febrer, per la qual s’ordena la pesca a les aigües continentals de Catalunya durant la temporada 2023, per a l’exercici de la pesca recreativa i esportiva, s’autoritza l’ús d’embarcacions i artefactes complementaris del bany (catamarans, inflables de tipus ànec, caiacs, canoes...) en totes les aigües on la navegació sigui autoritzada per l’organisme de conca competent, sens perjudici de complir els requisits de l’apartat 1, els que estableixi l’organisme de conca competent i el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge, i sempre que el Pla tècnic de gestió piscícola no especifiqui el contrari. Tot el material que entri en contacte amb l’aigua (embarcació, artefactes complementaris del bany i estris de pesca) ha de ser rentat i desinfectat correctament d’acord amb les obligacions que estableixin els organismes de conca per a la prevenció de l’expansió d’espècies exòtiques invasores, molt especialment del musclo zebrat (Dreissena polymorpha). 5.1.9.6. Esquers no autoritzats Es prohibeix, en totes les àrees de pesca, l’ús com a esquer de qualsevol peix, crustaci o mol·lusc, en qualsevol estadi biològic, viu o mort, i també d’insectes que no pertanyin a la fauna local. S’exceptuen d’aquest precepte les aigües limítrofes amb la Comunitat Autònoma d’Aragó, que poden tenir una regulació especial. En les aigües de salmònids, es prohibeix l’ús dels esquers naturals que no formin part de la dieta natural dels peixos, les nimfes artificials acompanyades de càrregues de plom, excepte en els embassaments, i la resta d’esquers que s’estableixin per reglament. Es prohibeix l’ús d’esquers o atraients amb components bioquímics o químics que alterin o puguin alterar la qualitat de l’aigua i el comportament, el metabolisme o el cicle de cria i reproducció naturals de qualsevol espècie o organisme, especialment els que contenen feromones, hormones o laxants. D’acord amb la Resolució ACC/483/2023, de 15 de febrer, per la qual s’ordena la pesca a les aigües continentals de Catalunya durant la temporada 2023: • Es consideren esquers artificials culleretes, nimfes, mosques, peixos o animals imitats o simulats i qualsevol altre de naturalesa similar. Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals 217 Temari Específic - Tema 5 • • • Es consideren esquers naturals els animals vius o morts, les seves restes, ous i embrions, els vegetals, els productes d’origen alimentari, barrejats o elaborats, i les massilles. Resta prohibit l’ús d’ous, juvenils i adults de caragol poma (Ampullariidae sp.) com a esquer. Les massilles resten prohibides en les aigües de salmònids. 5.1.9.7. Esquers permesos D’acord amb la Resolució ACC/483/2023, de 15 de febrer, per la qual s’ordena la pesca a les aigües continentals de Catalunya durant la temporada 2023, s’autoritza l’ús dels esquers següents llevat que el Pla tècnic de gestió piscícola sigui més restrictiu. a) En aigües de salmònids, excepte zones de pesca controlada intensiva En les zones de pesca controlada amb mort, es permet l’ús de qualsevol esquer artificial. L’ús de la mosca en la modalitat de fuet o cua de rata i el buldau s’autoritza amb un màxim de 3 mosques per línia. L’ús d’esquers naturals que formin part de la dieta natural dels peixos com ara cucs de terra (anèl·lids), mosques adultes, frigànids, cucs de funda, cuques de riera, dragues, perles, grills o saltamartins (efemeròpters, tricòpters, plecòpters, ortòpters...) també és permès. Resten prohibits el poll de les arnes o cuc de la mel (Galleria mellonella), les larves de les mosques o altres dípters conegudes per asticot, i també el grumeig. En les zones de pesca lliure sense mort i zones de pesca controlada sense mort, s’autoritza l’ús de la mosca en la modalitat de fuet o cua de rata i el buldau amb un màxim de 2 mosques per línia i esquers artificials amb ham simple sense arponet. Se n’exceptuen les zones de pesca lliure sense mort que limiten amb la Comunitat Autònoma d’Aragó, que tenen una regulació especial ajustada a ambdues comunitats que figura en el Pla tècnic de gestió piscícola corresponent. L’annex IV detalla els esquers permesos en cada zona de pesca lliure sense mort. La pesca amb pes d’arrossegament únicament s’autoritza en els embassaments. La pesca al fil amb qualsevol mosca llastada només s’autoritza a les zones de pesca controlada sense mort i a les zones lliures sense mort, i exclusivament amb l’ham sense arponet. S’entén per mosca llastada qualsevol imitació realitzada a base de fil, ploma, pèl o similar a la qual s’afegeix un pes. S’entén com a pesca al fil la feta amb qualsevol tipus de canya en què s’empra com a esquer qualsevol mosca llastada i en què el tram de línia que va des de la puntera de la canya fins a la unió amb la mosca és de niló, fluorocarbó o similar en tota la seva extensió i no la cua de rata mateixa emprada generalment per a la pesca amb mosca seca. b) En aigües de ciprínids Es permet l’ús d’esquers artificials i naturals no prohibits en la Llei 22/2009, del 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals. Es permet, només durant l’acció de pesca, l’ús d’un màxim de 2 quilograms de pes en sec o l’equivalent de 5 litres per pescador i dia de grumeig amb esquers naturals i engolats, llevat que hi hagi prohibició expressa en el Pla tècnic de gestió piscícola corresponent. Les persones participants en competicions esportives oficials poden usar un màxim de 6 quilograms de pes en sec o l’equivalent de 17 litres per pescador i dia durant el transcurs de la competició. Aquest grumeig no pot contenir components químics o bioquímics que puguin alterar la qualitat de l’aigua i el comportament, el metabolisme o el cicle de cria i reproducció natural de qualsevol espècie o organisme, especialment feromones, hormones 218 Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals Temari Específic - Tema 5 o laxants. Les competicions d’àmbit estatal i internacional s’exceptuen d’aquests límits, que han de quedar fixats en els reglaments corresponents de les competicions esportives. Es prohibeix el grumeig des de qualsevol embarcació o aeronau, tripulada o no, i únicament és autoritzat des de la riba. Es prohibeix l’ús de boies per a la senyalització dels punts de grumeig. c) En zones de pesca controlada intensiva S’autoritzen qualssevol dels anteriors, llevat del grumeig. Per a la pesca amb mosca, ja sigui mitjançant la tècnica de la cua de rata o el buldau, es pot autoritzar fins a un màxim de 3 mosques. 5.1.10. Acreditació de les persones pescadores: llicències i permisos 5.1.10.1. Llicència de pesca recreativa en aigües continentals La llicència de pesca recreativa en aigües continentals dona autorització per practicar la pesca recreativa i esportiva de competició en aigües continentals en l’àmbit territorial de Catalunya. El pescador o la pescadora n’ha de disposar durant l’exercici de la pesca i l’ha d’acompanyar del document d’identitat corresponent o de qualsevol document vàlid a efectes identificadors. Pot obtenir la llicència de pesca recreativa en aigües continentals tota persona major de catorze anys que ho sol·liciti i que compleixi els requisits que determinen aquesta Llei i la normativa que la desplega. Les persones menors de catorze anys també poden obtenir la llicència de pesca, de manera gratuïta, i poden pescar, sense necessitat de llicència de pesca recreativa en aigües continentals, sempre que vagin acompanyades d’una persona major d’edat titular d’una llicència. Les persones menors d’edat no emancipades i les persones incapacitades jurídicament que vulguin sol·licitar la llicència de pesca recreativa en aigües continentals han de disposar de l’autorització de llur representant legal. Les llicències de pesca recreativa en aigües continentals són atorgades pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals, sens perjudici de la possibilitat que siguin lliurades per altres organismes o entitats, en els termes que s’estableixin per reglament. La llicència de pesca recreativa de superfície autoritza per a la pràctica de la pesca recreativa (no professional) en aigües continentals i marítimes superficials des de terra o des d’una embarcació amb qualsevol estri autoritzat per a aquest tipus de pesca. Els tipus de llicències són: • • • • • • • • • • • • • R5: llicència recreativa turística d’un dia de durada. R6: llicència recreativa turística de dos dies de durada. R0: llicència recreativa turística de quinze dies de durada. R1: llicència recreativa d’un any de durada. R2: llicència recreativa de dos anys de durada. R3: llicència recreativa de tres anys de durada. R4: llicència recreativa de quatre anys de durada. M1: llicència recreativa sense mort d’un any de durada. M2: llicència recreativa sense mort de dos anys de durada. M3: llicència recreativa sense mort de tres anys de durada. M4: llicència recreativa sense mort de quatre anys de durada. RM: llicència recreativa de menors. Gratuïta per a les persones menors de 18 anys. Té una vigència de quatre anys. RJ: llicència recreativa per a persones majors de 65 anys. És gratuïta i té una vigència de quatre anys. Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals 219 Temari Específic - Tema 5 • RD: llicència recreativa per a discapacitats. Té una vigència de quatre anys i és gratuïta per a persones que acreditin documentalment alguna de les situacions següents: — Tenir una discapacitat igual o superior al 33% reconeguda per una resolució o un certificat expedit per l’Institut de Gent Gran i Serveis Socials (Imserso) o l’òrgan competent de la comunitat autònoma corresponent. A Catalunya, l’òrgan competent és la Secretaria d’Inclusió Social i Promoció de l’Autonomia Personal. — Tenir la condició de pensionista per incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa reconeguda per una resolució de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). — Ésser beneficiari d’una pensió de jubilació o retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat, reconeguda per una resolució del Ministeri d’Economia i Hisenda o del Ministeri de Defensa. Les llicències R5, R6, R0, R1, R2, R3, R4, M1, M2, M3 i M4 caduquen una vegada finalitzat el seu període de vigència respectiu o, si no, en complir els 65 anys. El període de vigència de tots els tipus de llicències comença a comptar des del dia que es fa el pagament d’aquesta, excepte les llicències R5 i R6, que es pot elegir la data de vigència a 15 dies vista. L’import de la taxa de la llicència de pesca recreativa en aigües continentals és finalista i ha d’ésser establerta per la legislació de taxes i preus públics de la Generalitat. 5.1.10.2. Permís de pesca Per pescar en les zones de pesca controlada, cal disposar, a més de la llicència de pesca en aigües continentals, d’un permís de pesca. El permís és nominal i intransferible, i és a risc i ventura. Per tant, un cop expedit, si no se n’ha fet ús, no se’n pot demanar la devolució de l’import ni es té dret a cap compensació, llevat dels casos en què la causa sigui que el departament competent hagi dut a terme alguna de les accions següents: a) La modificació dels períodes o dels dies hàbils per a la pesca. b) L’establiment de refugis de pesca. c) La modificació dels arts i els esquers permesos, del nombre de captures autoritzades o d’altres característiques de la zona de pesca controlada. d) La incorporació de competicions. El pescador o la pescadora ha de dur la llicència de pesca en aigües continentals i el permís de pesca durant l’exercici de la pesca en les zones on siguin necessaris, juntament amb el document d’identitat pertinent o qualsevol document vàlid a efectes identificadors. El nombre de permisos que es poden expedir diàriament per a cada àrea de pesca està limitat en funció dels objectius d’aprofitament sostenible del curs, del tram de curs o de la massa d’aigua, i ha d’ésser establert pels plans de gestió de la pesca en aigües continentals. Les classes, la vigència i els procediments per obtenir els permisos de pesca s’han d’establir per reglament, tenint en compte l’establiment de bonificacions per a les persones riberenques i també per a les que pertanyin a les societats de pescadors i a llurs federacions. L’import de la taxa per obtenir el permís de pesca és finalista i ha d’ésser determinat per la legislació de taxes i preus públics de la Generalitat. La Resolució ACC/483/2023, de 15 de febrer, per la qual s’ordena la pesca a les aigües continentals de Catalunya durant la temporada 2023 estableix que, en cas que en una zona de pesca controlada s’autoritzi una competició esportiva o una cacera col·lectiva, s’hagin de dur a terme maniobres de desembassament o es prevegin avingudes o altres actuacions que posin en risc els pescadors, la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi pot bloquejar l’emissió de permisos per al desenvolupament correcte de la competició i per a la seguretat de les persones. 220 Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals Temari Específic - Tema 5 La Resolució ACC/483/2023, de 15 de febrer, per la qual s’ordena la pesca a les aigües continentals de Catalunya durant la temporada 2023, també estableix que, als efectes de la pesca, totes les aigües de titularitat privada, llevat de les especificades en l’article 35 de la Llei 22/2009, del 23 de desembre, en què la pesca és prohibida, tenen la consideració de zona de pesca privada. Les persones titulars o gestores d’aquestes masses d’aigua de titularitat privada poden establir les restriccions que creguin oportunes per a la salvaguarda de les poblacions piscícoles, el manteniment correcte de la qualitat de les aigües o la compatibilitat amb altres activitats, d’acord amb els preceptes de la Llei 22/2009, del 23 de desembre, aquesta Resolució i el Reial decret 630/2013, de 2 d’agost. En cas de voler efectuar-hi alliberaments/repoblacions, cal disposar de l’autorització emesa per la direcció general competent en matèria de pesca continental. No cal l’autorització esmentada per a la realització de competicions esportives en aquestes aigües. 5.1.11. Centres de recuperació de la fauna en aigües continentals Els centres de recuperació de la fauna en aigües continentals són les instal·lacions, com ara els canals d’alevinatge, gestionades o autoritzades pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals destinades a l’estudi, la reproducció i la cria d’espècies aqüícoles autòctones per a la reintroducció o la repoblació de cursos, trams de cursos o masses d’aigua. Els requisits que han de complir els centres de recuperació de fauna en aigües continentals i el procediment per obtenir l’autorització per dur a terme l’activitat a què fa referència aquest article s’han d’establir per reglament. 5.1.12. Centres industrials de producció de fauna en aigües continentals Els centres industrials de producció de fauna en aigües continentals són les instal·lacions destinades al cultiu intensiu de determinades espècies aqüícoles per comercialitzar-les, amb orientació al consum o a la repoblació. L’autorització per dur a terme l’activitat ha d’ésser concedida pel departament competent en matèria de pesca professional en aigües continentals, amb la concessió prèvia del cabal hidrològic per part de l’Administració hidràulica i amb l’informe preceptiu del departament competent en matèria de medi ambient, i també de qualsevol altra autorització que sigui necessària per al funcionament de l’activitat. No es poden emplaçar nous centres industrials de producció de fauna en aigües continentals en derivacions de trams de cursos d’aigua que hagin estat declarats refugis de pesca ni en aigües de reserva genètica. 5.1.13. Participació ciutadana, formació i educació Tots els ciutadans que vulguin es poden beneficiar dels mecanismes de participació, formació i educació que estableix aquesta Llei, individualment o bé de manera col·lectiva, per mitjà d’entitats o associacions. El departament competent en matèria de medi ambient ha d’impulsar els plans i els programes de formació en el respecte dels ecosistemes aquàtics continentals. Les escoles del riu són centres en què s’imparteix formació i educació teòrica i pràctica sobre el coneixement dels rius i la pesca respectuosa amb l’ecosistema aquàtic continental. El règim de funcionament de les escoles del riu i el programa de formació corresponent s’han d’establir per reglament. Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals 221 Temari Específic - Tema 5 El departament competent en matèria de medi ambient ha de fomentar l’establiment d’una xarxa d’escoles del riu. La Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, les societats de pescadors i les entitats conservacionistes i de custòdia del territori tenen la consideració de col·laboradors preferents en la matèria a què fa referència aquest article. 5.1.14. Entitats tutores de la pesca i entitats tutores del riu La participació de les entitats sense ànim de lucre en les funcions de conservació i recuperació dels ecosistemes aquàtics continentals es duu a terme per mitjà de la figura de les entitats tutores de la pesca i de les entitats tutores del riu. Tenen la consideració d’