Història Política i Social Contemporània - Tema 1 PDF

HISTÒRIA POLÍTICA I SOCIAL CONTEMPORÀNIA TEMA 1: La Revolució Industrial 1. Agricultura i població En quant a les societats preindustrials (d’abans de la Revolució Industrial), aquestes es caracteritzaven en: - La població creixia lentament, alta taxa de mortalitat...

HISTÒRIA POLÍTICA I SOCIAL CONTEMPORÀNIA TEMA 1: La Revolució Industrial 1. Agricultura i població En quant a les societats preindustrials (d’abans de la Revolució Industrial), aquestes es caracteritzaven en: - La població creixia lentament, alta taxa de mortalitat i alta taxa de natalitat. - La economia era agrària, és a dir, es basava en l'agricultura i la ramaderia. - Els intercanvis comercials eren limitats. - El desenvolupament urbà era escàs, hi predominava l'hàbitat rural. Una economia agrària és aquella on el sector agrari aporta la major part del valor afegit i on es gasta la major part de la renda. A aquesta economia, la productivitat era baixa, per tant hi havia poc excedent, el que significa que era per l’autoconsum (agricultura de subsistència) La maledicció dels rendiments decreixents, els economistes argumenten que: - Puja la població || - Augmenta la demanda d’aliments || - Es cultiven terres de pitjor qualitat || - Augmenten els costos de producció || - Augmenten els preus dels aliments Demanda inelàstica: siguin quins siguin els preus, la gent els pagarà La teoria demogràfica malthusiana: En base als rendiments decreixents, Thomas Malthus va desenvolupar la seva teoria a “Primer assaig sobre població” (1798) ➔ Augment de població, augment dels preus, disminueix els ingressos reals (ingressos quan descomptem la inflació), - Frens preventius (situació d'extrema pobresa q la gent decideix conscient o inconscientment no tenir fills) = menor natalitat - Frens repressius = major natalitat || Població Frens repressius: - Plagues / epidèmies (peste negra - 1348-1350 / va matar la meitat de la població europea) - Guerres (la guerra augmentava la mortalitat a través de la difusió de malalties) - Grans ciutats 1 Marc institucional El sistema feudal (forma més habitual d’organització social a Europa des del segle XI fins la revolució industrial), una part substancial de funcions de l’estat (judicial, policial, militar, fiscal), eren exercides privadament per la noblesa o l’Església. La renda feudal, derivada d’un poder sobre el territori i la gent que hi treballava, limitava la innovació i el canvi tècnic Les càrregues feudals s’enduien bona part de l’excedent Qui podria invertir (la classe senyorial) no ho feia, eren bàsicament una classe consumidora En els moments de crisi (i per tant de caiguda de la renda feudal) els senyors feudals solien augmentar la demanda de càrregues feudals = menys renda disponible de la pagesia || Frens repressius (revoltes) Aquestes imposicions podien donar lloc a revoltes pageses, la qual cosa solia generar respostes repressives que augmentaven la mortalitat Ex: A Anglaterra al 1381 (nou impost personal (1380) + estatut de treballadors (1351) que fixava salaris màxims a nivells d’abans de la peste negra) Tot i que, com ens recorda James C. Scott a Les Armes dels Pobres (1985), les revoltes pageses són poc habituals. La resposta més comuna a l’opressió eren les formes quotidianes de resistència, tals com l’incompliment encobert de normes, la ignorància fingida, els incendis provocats, el sabotatge, etc. No comporten una confrontació directa i oberta amb l’autoritat i requereixen poca coordinació i planificació Samuel Cohn (2008) també argumenta que moltes revoltes tenien un fort component polític Trencament del sostre Malthusià La teoria malthusiana de Thomas Malthus és com una advertència sobre el creixement de la població i els recursos limitats. Malthus va dir que les persones tendeixen a tenir molts fills, i si no es controla, hi haurà escassetat d'aliments i crisi de gana. Va proposar que les persones havien de limitar el nombre de fills que tenien, ja sigui mitjançant l'abstinència o la planificació familiar, per evitar aquestes crisis. En resum, la teoria malthusiana diu que si la població creix massa ràpid, hi haurà problemes d'aliments i patiment, i cal controlar el creixement de la població. (Primer assaig sobre la població (1798)) 2 Les transformacions agràries de l’Època Moderna Per exemple, l’alternança de cereals amb plantes i farratges lleguminosos al segle XVII va suposar una millora cabdal. Aquestes transformacions augmenten el rendiment agrari - Productivitat del treball agrícola (1300-1800) – Anglaterra 1500 = 1 Canvis en el marc institucional Les fases de recuperació van anar acompanyades, en alguns casos, de canvis institucionals que afavoriren la implementació de millores tecnològiques. Per exemple, a partir de la primera crisi feudal (segles XIV-XV), magnificada per la Pesta Negra, l’Europa Occidental va experimentar la substitució progressiva de la renda feudal per la renda de la terra Substitució de les prestacions en treball i lliurement de collita per pagaments fixos en moneda Ple domini de les tinences (establiment) Arrenca un procés de diferenciació de la pagesia Aquests canvis semblen beneficiar la pagesia… 3 2. Comerç i protoindústria Les xarxes comercials La millora progressiva dels rendiments agraris va permetre el ressorgiment urbà i comercial Des del segle XI van començar a emergir noves xarxes comercials de llarga distància, especialment vinculades a Flandes i les grans ciutats italianes (Florència, Venècia, Milà, Gènova...) - Exportaven teixits (llana, lli, seda) i metalls obrats - Importaven espècies, teixits de cotó i seda, perfums, joies, etc. Això implica el desenvolupament de l’activitat bancària, la moneda, noves formes d’associació, etc Els descobriments geogràfics del segle XV per part de Castella i Portugal van permetre la consolidació de la integració del comerç a escala mundial El saqueig i l’explotació de treball indígena permetia portar or i plata a Europa Aquests metalls preciosos finançaven el comerç amb Orient i donaven sortida al comerç de manufactures del nord d’Europa (Països Baixos) Gràcies a la peste negra, Anglaterra es va fer un lloc al mercat tèxtil (abans era itàlia) A partir del segle XVII, Anglaterra i Holanda (i en menor mesura França) emergeixen com les noves potències comercials mundials → L’auge de la protoindústria Per abastir les demandes emergents els comerciants començaren a deslocalitzar la producció al camp per fabricar gèneres de nova draperia (nord d’Europa). L’anterior sistema colonial basat en bona mesura en l’extracció (extractivisme) és complementat per un revitalitzat colonialisme de les plantacions - Mercantilista: la relació entre potències al comerç - Mercantilisme: sistema de relacions econòmiques que es basa en l’ideea de “suma zero” (política militar d’acaparament del comerç) Les colònies americanes produïen sucre de canya, cacau, tabac, i més endavant, cotó i cafè Emprant treball esclau provinent d'Àfrica 4 Comerç d’esclaus Una de les “activitats comercials” importants era el comerç d’esclaus, amb forta presència de vaixells anglesos El domini colonial anglès La política comercial agressiva d’Anglaterra en un context mercantilista va permetre l’expansió de les seves exportacions a les colònies, així com la protecció del seu mercat nacional ➔ Navigation Acts: prohibició d’enviar productes de vaixells holandesos a Anglaterra (mètode proteccionista) || - Guerres angloholandeses (1652-54, 1665-67 i 1672-74) - Guerra dels Set Anys (1756-1763) El comerç porta a un augment de la població urbana Els tres nuclis urbans més importants abans del 1800 (Londres, París i Randstad) pugen de manera exagerada el seu nombre d’habitants. Possible gràcies a la millora de la productivitat agrícola i en part incentivada per la mateixa urbanització 3. Els condicionants de la revolució industrial anglesa El comerç i la urbanització mantenen els salaris ‘elevats’ Salaris reals a Europa i Àsia (ràtio de subsistència: salari nominal en grams de plata / cost de la cistella de subsistència)... en un entorn ric en recursos naturals A diferència d’Holanda, que només tenia turba, Anglaterra comptava amb jaciments importants de carbó d’hulla. La teoria de Robert Allen Segons Allen (2009), els salaris relativament elevats d’Anglaterra i la disponibilitat de carbó barat afavoriren la industrialització → Aquesta teoria ha estat molt influent, però també ha estat objecte de crítiques. → Per exemple, historiadores econòmiques com Judy Stephenson i Jane Humphries (entre d’altres) han posat en entredit que els salaris reals anglesos fossin tan elevats. 5 → En tot cas, segueix sent una explicació rellevant i versemblant de l’arrencada industrial britànica. Importància del coneixement Morgan Kelly, Joel Mokyr i Cormac Ó Gráda (2022) han proposat una alternativa (basada en molta recerca prèvia). La integració de mercats des de finals dels 1600s va incentivar a les regions d’Anglaterra amb un pitjor potencial agrícola a especialitzar-se en activitats manufactureres | Augment de treballadors qualificats en certs territoris | Aquests coneixements es van poder adaptar a nova maquinaria més complexa (pròpia de la Revolució Industrial) Altres explicacions Aquestes dues grans interpretacions (salaris elevats, coneixement) no exhaureixen les explicacions que s’han donat per tal d’entendre la Revolució Industrial A les properes sessions en veurem dues més: Institucions (sistema parlamentari) Esclavisme i economies de plantació 4. Innovacions tècniques i transformacions econòmiques Les innovacions tecnològiques de la Revolució Industrial britànica Podem distingir entre dos tipus d’innovacions tecnològiques - Macroinvents - Microinvents La innovació tècnica es concentrava en resoldre els colls d’ampolla: aquelles operacions concretes d’una línia de producció on la productivitat és més baixa, i actuen com a obstacle reduint la productivitat de tot el conjunt. Van requerir una dotació inicial relativament petita del factor capital (privat) Innovacions tecnològiques en el sector cotoner Procés gradual: des de la llançadora volant de John Kay (1733) fins al teler mecànic de Richard Roberts (1822) Desplacen el treball manual Obliguen a recórrer a noves formes d’energia: en un primer moment es va recórrer a l’energia de l’aigua El primer cercle de difusió de la RI El liderat de la RI permet a la GB assolir durant un cert temps un monopoli virtual als principals sectors de la producció fabril (cotó, ferro, maquinària, carbó, etc.). Això li va conferir una enorme capacitat exportadora (prop del 20% mundial el 1870), i se la va considerar com el ‘Taller del Món’ (1830-70). 6 El primer cercle de difusió de la RI comprèn els països més propers a la GB: Bèlgica, França, Alemanya, Suïssa i els Estats Units. TEMA 2: Les revolucions liberals 1. Què és la Revolució Liberal? Revolució Liberal Utilitzem el concepte de revolució liberal per referir-nos a les transformacions polítiques de caire liberal que varen tenir lloc majoritàriament durant els segles XVIII i XIX a Europa i Amèrica Els seus principals objectius foren la defensa de la llibertat (econòmica, política i nacional) i la igualtat entre les persones. Tot i aquest fil conductor, els episodis històrics que s’acostumen a incloure dins d’aquesta categoria són diversos i multicausals: Revolució Americana, Revolució Francesa, revolucions del 1848, Unificació Italiana,... Aquestes transformacions polítiques van anar precedides i acompanyades d’una transformació de la mentalitat, idees, creences i comportaments (l’anomenada il·lustració), que varen girar al voltant de la idea de progrés, la raó, l’humanisme i la secularització 2. La tradició parlamentaria a Europa Tradició parlamentaria En el segle XII trobem les primeres passes de les institucions representatives anomenades parlaments = Segons Marongiu, són un organisme independent, representatiu de diversos grups socials del regne, que conté membres de tres estaments(el clergat, la noblesa i les, en alguns casos també hi havia representat la pagesia), les funcions principals dels quals són la concessió d'impostos i la participació en la legislació vinculant del regne”. És una institució diferent dels consells i assemblees de notables que han estat presents en bona part dels règims polítics, inclosa l’Europa medieval. Els orígens de la tradició parlamentaria → Per què va sorgir aquesta tradició parlamentaria a Europa? Alguns autors, per exemple Scott F. Abramson i Carles Boix (2019) argumenten que va ser el resultat del creixement urbà 7 La literatura prèvia destaca també la rellevància de la fragmentación política a Europa. - Competència entre estats i dificultat per reprimir idee rupturistes (Hoffman, 2015; Dincecco and Wang, 2018) - Menors costos de transacció en entitats polítiques més petites (Stasavage, 2016) 3. La revolució parlamentaria Britànica La revolució parlamentària britànica del segle XVIII Els dos primers monarques britànics de la Casa dels Stuart (Jaume I, 1603-1624, i Carles I, 1624-1641) van afrontar forts dèficits fiscals (despeses > ingressos) → El parlament tenia poca capacitat d’incidir en la política de despesa.Aquesta era una prerrogativa del monarca. → L’escomesa més important del parlament era la d’atorgar ingressos especials al monarca (sobretot impostos de duanes) És a dir, el parlament finança però té poca incidència en la despesa → Però els monarques, especialment Carles I, van optar per augmentar ingressos sense el consentiment del parlament (patents, venda de drets i de seients a la Camara dels Lords…). Els monarques podien actuar al marge del Parlament perquè tenien prerrogatives i designaven jutges Després d’anys sense activitat parlamentària, Carles I es veu forçat a convocar el Parlament al 1640 per sufocar la rebel·lió dels puritans escocesos, però el Parlament s’hi nega → L’enfrontament porta a la Guerra Civil (1642-1649) amb la victòria del front parlamentari. La Guerra Civil va donar lloc al govern personalista d’Oliver Cromwell. Entre d’altres, es va restringir l’ús de patents i es va requerir les reunions regulars del Parlament. → Les Navigation Acts són precisament d’aquesta època! A la mort de Cromwell, es va restaurar la monarquia (de nou amb un Stuart, Carles II) 8 Els conflictes amb el Parlament van ser recurrents, fins que el seu germà, Jaume II, va iniciar una política de tolerància religiosa. Finalment el Parlament i la monarquia van enfrontar-se de nou en el que es va conèixer com la “Revolució Gloriosa” (1688-89). La Revolució Gloriosa El parlament va impulsar noves institucions que protegissin la llibertat i la riquesa de la classe burgesa. Contra Jaume II, el van deixar però a canvi el van fer firmar el “Bill of Rights (1689)” Però sobretot, es va garantir la supremacia parlamentària: El rei perdia la potestat única de convocar el Parlament L’autoritat d’augmentar impostos recau sobre el Parlament, que també pot vetar i monitoritzar la despesa pública Independència judicial de la monarquia L’impacte de la revolució Per què és important la revolució britànica del segle XVII? → Douglas North i Barry Weingast (1989) van argumentar: La Revolució Britànica va ser la primera d’una sèrie de transformacions de caire liberal que progressivament limitaren el poder dels monarques. → Mark Dincecco (2009) complementa l’anàlisi: Parlamentarisme i industrialització Alguns autors, com Acemoglu, Johnson i Robinson (2005) pensen que aquestes institucions que restringien el poder de la monarquia són essencials per entendre la Revolució Industrial 9 Per entendre millor l’argument, convé revisar el model teòric que els mateixos autors proposen en un treball coetani Després de la revolució gloriosa,la burgesia passa del poder polític de facto a un poder polític de jure, que controlen les institucions polítiques i per tant també les institucions econòmiques. ORDRE SOCIAL I VIOLÈNCIA Douglas North et al. (2009) argumenten que aquests canvis polítics estan íntimament lligats al fenomen de la violència. Els autors diferencien entre: Ordres d’accés limitat (LAO): basades en relacions personals, i que restringeixen la possibilitat de crear organitzacions (monarquies absolutes) Ordres d’accés obert (OAO): basada en relacions impersonals (persona social) i estandarditzades, i que permeten la possibilitat de crear organitzacions (règims parlamentaris) ORDRE D’ACCÉS LIMITAT Utilitzen els privilegis polítics i econòmics per reduir els nivells de violència i garantir la supervivència del règim. Accés a recursos (terra, treball, capital) i activitats (comerç, educació, religió) limitat als actors i grups socials (elits) que tenen accés a la violència organitzada. ORDRE D’ACCÉS OBERT Limiten la violència (interpersonal i organitzada) a través de les institucions. 10  TEMA 3: NIVELLS DE VIDA DURANT LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1. El sistema de fàbrica El primer sector arrossegador de la revolució industrial va ser tèxtil (el cotó en particular) Els límits de la protoindustria Com es podia ampliar l’oferta protoindustrial per abastar la demanda en augment? L’augment de les xarxes d’encàrrec domiciliari tenia diversos problemes: - Costos de transport - Costos de vigilància Era, per tant, un sistema massa rígid davant les variacions de la demanda. El sistema de fàbrica Les innovacions tecnològiques en el tèxtil i l’ús de l’energia del vapor, així com la necessitat de millorar el control del procés productiu, van fomentar la concentració de la producció implicacions: - separació del productor dels mitjans de producció - Augment de la productivitat - Enduriment de la disciplina laboral i aparició del proletariat industrial → Aquests canvis en els sistemes de producció van anar acompanyats d’un augment de les hores treballades (tot i que també respon a canvis en les pautes de consum) 2. El debat sobre Les conseqüències socials de la RI La Revolució Industrial va portar a l’aparició d’una nova categoria social: el proletariat Ara bé, La revolució industrial a comportar una millora en el nivell de vida de la població britànica? F.angels, el 1845, va publicar “la situació de la classe obrera a anglaterra”. Cridava l’atenció sobre l’empitjorament de les condicions de vida dels treballadors en general a partir de la Revolució Industrial Els salaris reals dels treballadors britànics Com pot ser que els salaris quedin estancats si hi ha creixement econòmic (augment del PIB)? Segons Frei (2019), el rol de la tecnologia depèn de la seva funció en el sistema productiu 11 Però… noves estimacions dels salaris matisen aquestes dades Els càlculs de Robert Allen del 2009 es basen en un fet crucial: de mitjana s’han treballat sempre 250 dies l’any (equival a 5 dies laborables i 2 de festa) L’evidència empírica no sembla corroborar aquesta suposició - Ja hem vist que les hores treballades van augmentar significativament durant els segles XVIII i XIX a Anglaterra Salaris a Anglaterra 12 Pausa d’engels: en un període de creixement econòmic, el PIB en general puja però els salaris reals dels treballadors es queden estancats. Pes dels salaris sobre l’ingrés total a Anglaterra Cistella de respectabilitat: Conjunt de productes bàsics per poder subsistir més algunes coses extres → Caiguda del pes dels salaris Els beneficis dels capitalistes van augmentar en relació als salaris durant el període de domini colonial i primera industrialització (fins ben entrat el segle XIX) Els salaris recuperen el seu pes en el PIB només a principis del XIX, però...... en part degut a un augment de les hores treballades! | | Versió matisada de la Pausa d’Engels Desigualtat d’ingressos a Anglaterra Aquest resultat és bastant consistent amb altres estimacions de desigualtat d’ingressos 13 Els salaris reals de les famílies britàniques Encara trobem una millora durant la Revolució Industrial, però a nivells molt més baixos → Salaris més baixos de les dones i infants en relació amb les seves necessitats de consum Esperança de vida Malgrat aquesta millora en les condicions materials, l’esperança de vida va progressar molt lentament. 14 Molt baixa despesa social Durant aquests anys hi havia molt poc de despesa social de l’estat, és a dir, la despesa en educació, sanitat, ocupació, temes socials… Benestar durant la Revolució Industrial a Anglaterra En resum: Millora dels salaris masculins durant el domini colonial i la Revolució Industrial Els salaris familiars també milloren, però menys (degut als menors salaris femenins i infantils) Tot i la millora, augmenta la desigualtat, sobretot durant el segle XVIII En un context de quasi estancament de l’esperança de vida I d’augment d’hores treballades Millora dels ingressos En tot cas, per què van millorar els ingressos a partir del segle XIX? → Jane Humphries argumenta que, entre d’altres factors, el vapor i la maquinària pesada, així com la legislació laboral, segurament van acabar desplaçant el treball infantil. Per tant els homes (i algunes dones), estan començant a fer els treballs que fan els nens 15 Legislació laboral La legislació laboral inclou, per exemple, la Factory Act de 1833 que prohibía el treball infantil de menors de 9 anys i restringia les hores de feina dels menors de 18 anys. Conseqüents reformes va millorar les condicions de treball (la “Factory Act” de 1844 limitava les hores de feina de tota la població a 12 hores diàries). - En part, resultat de la pressió de la classe treballadora a través de l’acció col·lectiva i els sindicats (tot i que, en el cas d’Anglaterra, explícitament prohibits entre 1799 i 1824, i no autoritzats formalment fins al 1871) Capital humà (educació) Segons Oded Galor (2011), la tecnologia es va tornar més complexa, i per tant va començar a requerir més capital humà (treball qualificat) Especialment als països més industrialitzats, com Anglaterra, França, Alemanya i els Estats Units Cost d’oportunitat del treball infantil: té un cost molt al ja que mentre estan treballant, no estan estudiant i per tant no formaràn part del capital humà i tindran problemes per les oportunitats laborals del futur. 16 Educació primària De fet, els sistemes educatius públics van començar a desenvolupar-se sota règims autocràtics durant els segles XIX i XX (Paglayan, 2020), sovint amb algun dels següents objectius: Fomentar la industrialització (capital humà) Fomentar la capacitat militar (capital humà) Fomentar el sentiment de pertinença a una nació-estat Promoure la lleialtat de la població Política redistributiva a favor de la població de baixos ingressos 17  TEMA 4: GLOBALITZACIÓ I CRISI 1. Primera globalització econòmica Revolució dels transports La revolució industrial va comportar una revolució en el transport, sobretot degut als avenços tecnològics relacionat amb el vapor (màquina de vapor, ferrocarril) i la siderúrgia. Densitats de la xarxa ferroviària a Europa (extensió de les línies de ferrocarril, en quilòmetres) Comparació vaixells de vela (verd) i vaixells de vapor (vermell) La globalització La revolució dels transports va facilitar l’augment del comerç a nivell internacional, donant lloc a l’anomenada “primera globalització” (1870-1913) - Què és la globalització? → Bordo, Taylor i williamson la defineix com la integració entre països en tres mercats: productes, treball i capital → Implica també la transmissió de noves tecnologies, cultura, coneixement, etc. 18 Comerç internacional Creixement bestial de les exportacions i importacions d’Europa i a Europa Migracions internacionals La globalització també va consistir en el moviment de milions de persones (factor treball), en bona mesura d’origen europeu. || Revolució del transport Causes de les migracions des d’Europa: 19 Factors d’atracció (EEUU) A les antigues colònies, especialment a Estats Units, hi havia gran disponibilitat de terra (terra/treball) → Procés de colonització de l’oest americà subvencionat pel govern (concessió de terres en propietat al primer ocupant) | | La colonització de l’oest americà va suposar l’aniquilació de bona part de la població autòctona → En part per malalties com la verola, la tuberculosi, o el xarampió, letals per la població autòctona La colonització de l'oest va obligar a posar en marxa la construcció de les grans línies de ferrocarrils per unir l’est amb els nous territoris (indústria pesada) L'augment de la demanda internacional va portar als estats del sud a aprofundir la seva especialització en la producció de cotó → Al 1791, EEUU produïa només el 0,4% de la producció mundial de cotó. Al 1860 havia augmentat al 66% → El cotó va arribar a suposar el 57% de les exportacions dels EEUU 20 Mà d’obra esclava El cotó es produïa en plantacions treballades amb mà d'obra esclava negra (també en altres plantacions com les de tabac, arròs i anyil) Es calcula que a EEUU van arribar a desembarcar-hi uns 366.000 esclaus Africans Al 1860 hi havia prop de 4 milions d’esclaus (la majoria a mans d’1/4 de blancs dels estats del sud) El treball esclau es basava en relacions econòmiques i socials eminentment violentes (...) en les plantacions de la seva Majestat a Amèrica, s’ha introduït i permès l’esclavitud, i les persones comunament anomenades negres, indis, mulatos i mestissos, han estat considerats esclaus absoluts, i subjectes de propietat en mans de persones particulars (...) l’esclau ha de ser mantingut en la deguda submissió i obediència (...) Per aconseguir aquesta submissió es varen crear patrulles ciutadanes de control de la població esclavitzada, part del que Julian Go (2024) considera la policia colonial (forma militaritzada de policia destinada a regular, suprimir o disciplinar una població racialitzada, S'organitzaven per fer patrulles per a que els esclaus no s’escapin) També van ser importants els anomenats supervisors (overseers) que treballaven en les plantacions. Creixement dels EEUU A partir de la Guerra Civil Americana (1861-65) el creixement econòmic va basar-se en el creixement industrial Disponibilitat de recursos naturals (principal productor mundial de carbó, ferro i coure, i gran productor d’or, plata, zinc, plom petroli) Economies d’escala: economia basada en que és més barat la producció més gran que la producció més petita. Tot i això, l’agricultura continua sent important, especialment pel que fa a les exportacions de blat a Europa a partir de 1875 21 El potencial econòmic dels EUA va atraure una onada migratòria provinent d’Europa Immigració als EEUU Impostos al comerç internacional 22 Malgrat això, la majoria de països van mantenir uns certs impostos sobre les importacions (aranzels) || Protegir l’activitat industrial i agrícola nacional → De quina manera ajuden els aranzels a protegir la indústria nacional? Comerç internacional desigual Altres països amb menys capacitat econòmica i militar van ser forçats a obrir les seves economies: - Guerres de l’Opi (1839-42 i 1856-60) que enfrontaren França i Anglaterra contra la Xina -Les potències europees guanyen privilegis comercials i concessions territorials 2. Crisi econòmica Crisi econòmica del XIX Ja hem explicat que a principis del segle XIX… Durant el tercer quart del segle XIX es van manifestar algunes tensions econòmiques L’excés d’oferta va tenir repercussions en el conjunt de l’economia Especialment important en els països amb un major pes de la indústria pesada (com Alemanya) 23 Aquesta crisi industrial es va veure acompanyada d’una crisi en el sector agrícola En aquest marc de crisi industrial i agrícola, també trobem una crisi financera (que va iniciar-se amb la caiguda de la Borsa de Viena el 1873), causada en bona mesura per la caiguda dels valors ferroviaris i títols de deute públic Conseqüències de la crisi 24 Segona Revolució Tecnològica Entre el 1870 i el 1900 van apareixent una sèrie d’innovacions que marcaran el creixement econòmic fins als anys 1970s (l’inventor individual de la Primera Revolució Industrial deixa lloc als equips científics) - Algunes millores: → Nous materials: abaratiment de l’acer, alumini, indústria química → Noves fonts d’energia: motor de combustió interna (petroli) → Nous productes: automòbil (Ford, 1896), aviació (1909), telèfon (1876), ràdio (1895) → Electricitat: il·luminació (bombeta,1879), motor elèctric (metro Londres, 1890), forn (1878) 25  TEMA 5: CRIMINALITAT I ORDRE PÚBLIC 1. Criminalitat al segle XIX Societats antigues Hi ha un cert consens en que les societats antigues eren significativament més violentes que les actuals (tot i que hi ha debat sobre els motius i els patrons de canvi) La tesi de Steven Pinker sobre la importància del procés “civilitzador” de Norbert Elias i l’aparició dels estats ha estat molt influent en aquest debat Violència interpersonal en el llarg termini Evolució de la criminalitat al XIX Com hem vist en el gràfic anterior, el descens més important dels homicidis ja havia començat abans del segle XIX. Amb oscil·lacions, sembla que la tendència a la baixa va continuar fins als nostres dies Pieter Spierenburg (2008) destaca que a Europa es va crear una divisió clara entre dos blocs: Zona interna, amb menors nivells d’homicidis (Europa Nord-Occidental anglaterra, holanda, Bèlgica, nord de França, una part d’escandinàvia) Zona externa, amb nivells més alts d’homicidis (Irlanda, el Mediterrani, Balcans, Europa de l’Est i Finlàndia) Ràtio d’homicidis a Europa 26 Evolució de la criminalitat al XIX En què va consistir més concretament aquesta disminució de la violència interpersonal? ➔ La violència interpersonal va continuar sent present en la vida de la població treballadora. El més habitual, però, eren les baralles no letals entre homes joves ➔ De fet, segons Spierenburg (2008), una de les principals diferències entre la “zona interna” i la “zona externa” és precisament l’ús dels ganivets com a arma en les baralles La violència entre les elits es basava en bona mesura en els duels Van augmentar lleugerament durant el segle XIX, però van acabar pràcticament desapareixent després de la Primera Guerra Mundial a bona part d’Europa Criminalitat a Espanya Gutmaro Gómez Bravo ha estudiat la criminalitat a Espanya durant el segle XIX, i argumenta que els nivells més baixos de criminalitat a l’Europa Occidental es deuen a la millora dels nivells de vida, una major presència estatal i l’emergència de la legislació social. A Espanya trobem un procés de reducció important a principis del segle XX Tot i això, els delictes contra l’ordre públic augmenta i es manté constant a causa de les revoltes sindicals i els conflictes socials i laborals: 27 2. La policia moderna La policia liberal Al marge del procés de reducció de la violència a llarg termini ja esmentat, un dels factors que probablement van contribuir a la reducció de la violència interpersonal va ser l’emergència de la policia moderna Abans del segle XIX era habitual que la policia fos una institució de caire privat, local i a temps parcial El segle XIX va donar lloc a l’emergència de la policia moderna tal i com la coneixem avui en dia Característiques de la policia: Jeràrquica A temps complet Assalariada Uniformada Pública (ja sigui en mans d’autoritats locals o de l’estat central) Meritocràcia en la contractació i promoció Innovació policial El cas d’Alfred i Albert Stratton (1905) al Regne Unit va ser el primer cas d’assassinat en el qual l'empremta dactilar va ser clau per determinar la culpabilitat dels acusats Percepcions del risc El cas va atreure l’atenció del públic, en part per l’ús de l'empremta com a prova inculpatòria També mostra l’interès que despertaven aquestes temes Excepcionalitat creixent d’aquestes expressions de violència Major sensibilitat envers la violència De fet, Spierenburg (2008) destaca que durant el segle XIX va augmentar la sensació de risc i la por a la violència La major sensibilitat envers la violència pot explicar part d’aquestcanvi de percepcions David Churchill (2014) argumenta, pel cas Anglès, que van canviar també les expectatives (en part degut a la nova policia moderna) Tipologia de policia moderna Segons Clive Emsley (1999), trobem tres grans tipologies de policia moderna Policia estatal i civil Policia estatal i militaritzada Policia local i civil El precedent més important de la policia civil va ser la policia anglesa, concretament la London Metropolitan Police (1829), de la qual en parlarem en detall més endavant (civil, però en bona mesura descentralitzada) En el cas de la policia militaritzada, la Gendarmerie nationale francesa (1791) 28 Tipologia de policia moderna Segons Clive Emsley (1999), trobem tres grans tipologies de policia moderna La Guardia Civil Espanya va ser un dels països que va implementar el sistema francès de policia militaritzada (Guardia Civil, 1844) Segons Miguel López Corral (1995), la Guardia Civil va néixer de la necessitat de respondre a l’augment de la criminalitat en els camins rurals (bandolerisme) i a la resistència de l’Exèrcit a actuar en missions policials Combinaven una funció de protecció a les persones i les propietats: policia judicial (vigilància de camins, escolta de trens, persecució de delinqüents i bandolers), administrativa (control d’ús d’armes), militar (captura de desertors de l’exèrcit) i fiscal (lluita contra el frau fiscal) amb serveis de beneficència (la benemérita) (desaparicions, indigents, incendis, inundacions, epidèmies, etc.) i una funció de protecció de l’ordre públic (repressió dels moviments revolucionaris de 1848 o 1854, de la Setmana Tràgica de 1909, etc.) Els progressistes (Partido Progresista) eren partidaris d’un model de policia civil, els conservadors (Partido Moderado) defensaven un sistema militaritzat Segons el reglament de 1844: Ministeri de la Guerra: organització del personal, disciplina, material i salaris Ministeri de Governació: operativa diària Això en part explica la intervenció de la Guardia Civil en conflictes armats, com les guerres carlistes i la Guerra d’Àfrica (també en conflictes internacionals) La Milícia Nacional En els períodes anteriors de predomini liberal, s’havia instaurat la Milícia Nacional (cos de ciutadans armats), però aquesta havia estat abolida en els períodes de predomini conservador La Guardia Civil es va instaurar justament en un dels episodis de predomini conservador (Dècada Moderada, 1844-54) en els quals es va abolir la Milícia Nacional 29 La Guardia Civil Experimenta un fort increment de personal durant el segle XIX → Especialment durant les darreres dues dècades de la seva creació i durant la Restauració Borbònica (1874-1931) La Restauració Restauració borbònica després de la I República Espanyola (1873-74), en el marc del Sexenni Revolucionari (1868-74) La república cau per un cop d’estat del general Pavía (entra al Congrés dels Diputats acompanyat de militars i guàrdies civils) i el posterior pronunciamiento del general Martínez Campos (ambdós al 1874) La Restauració i la Guardia Civil Es reparteixen el poder el Partit Liberal (Sagasta) i el Partit Conservador (Cánovas) en el que s’ha conegut com el turno pacífico (a través del frau electoral i el caciquisme) La Llei Constitutiva de l’Exèrcit de 1878 considera la Guardia Civil un cos més de l’exèrcit, i pren gran importància en el control de l’ordre públic Els orígens de la Policia Nacional La Guardia Civil va existir en paral·lel a altres cossos de seguretat de caire civil i militar Els orígens es remunten al 1824, amb la creació de la Superintendencia General de Policía del Reino, que combinava funcions de policia administrativa i judicial (persecució de delictes, llicències d’armes, gestió dels padrons, etc.), així com de policia política (control de premsa crítica amb el rei o el govern, perseguir associacions secretes) Cossos de Seguretat i Vigilància Va estar subjecte a nombroses reorganitzacions. Però no és fins al període de la Restauració que es clarificarà i uniformitzarà una nova organització policial que en bona mesura perdurarà durant les següents dècades Al 1877 es crea la Policía Gubernativa y Judicial de Madrid, dividida en un Cuerpo de Seguridad (organitzat a imitació dels cossos militars) i el Cuerpo de Vigilancia (investigació i control de moviments de població, de caire civil) En 1886 es crea la Dirección General de Seguridad (Ministerio de Gobernación) y s'estén la Policía Gubernativa y Judicial a la resta d’Espanya A principis del segle XX els Cossos de Vigilància eren presents a bona part de les capitals de província, però de manera testimonial (Barcelona 1900: 9 inspectors i 207 vigilants per 533.000 habitants) Els Cossos de Seguretat es van anar desplegant progressivament. A Barcelona van arribar al 1902 arran de la vaga general del febrer (iniciada a la indústria metal·lúrgica) 30 2. La policia moderna (II) Mètodes de càstig No només va canviar el sistema policial, també va continuar evolucionant el sistema de càstig La tipologia de càstig més coneguda de l’Europa medieval i part de l’època moderna és el càstig corporal (fuetades, tortura, pena capital) (joan petit) Tot i que, segons Roth (2014), els càstigs més comuns eren l’exili (sovint local) i les multes La presó massificada va suposar una important innovació del segle XIX → El precedent més immediat eren les cases de correcció, gestionades localment i servien per aïllar socialment els vagabunds o criminals menors → Una variant eren les workhouse (cases de treball), en les que els presos treballaven per costejar el cost de la institució Segons Ansell i Lindvall (2021), cap a mitjans del segle XIX la presó va esdevenir una alternativa sistemàtica i viable als sistemes anteriors de càstig 3. Ordre públic al segle XIX Moviments socials El segle XIX va donar lloc a l’auge de nous moviments socials organitzats, generalment relacionats amb la lluita de classes (sindicats), reivindicacions nacionals, igualtat de gènere (sufragistes), i altres reivindicacions (religió, esclavisme, etc.) Autors com Geoff Eley (2002) o Charles Tilly (2009) argumenten que, a principis del segle XIX, les reivindicacions socials solien anar acompanyes d’expressions de violència en contra de les persones o les propietats (incendis provocats, destrucció de maquinària, atacs a animals, etc.) L’anomenat moviment luddita a Anglaterra (especialmentactiu entre 1811 i 1817) n’és un exemple → Moviment liderat per artesans i obrers contraris a la maquinària fabril que amenaçava la seva supervivència Swing Riots (1830) Bruno Carpettini i Hans-Joachim Voth (2020) mostren quantitativament que l’expansió de les màquines ventadores (separen el gra de la palla) pel territori anglès va portar a la substitució de treball per capital i per tant als lloc amb més màquines, més revoltes, i assassinats i incendis. Moviments socials Això passa en un context de fortes restriccions a la mobilització social, especialment arran de les Combination Acts (prohibició de la relació entre dos o més treballadors) de 1799 i 1800 (en vigor fins 1824) → Pena de 3 mesos de presó i o 2 mesos de treballs forçat per qualsevol treballador que, entre d’altres, s’organitzés amb altres treballadors per aconseguir augments de salari o una disminució de la jornada laboral 31 Criminalització del món del treball Fins i tot després de l’abolició de les Combination Acts, la legislació criminalitzava conductes que avui en dia consideraríem part del funcionament habitual del mercat laboral A Anglaterra, entre 1823 i 1875, la Master and Servant Act criminalitzava els treballadors que incomplien el contracte laboral sense acord amb l’empresari Afectava al conjunt dels treballadors manuals El càstig consistia en la reclusió temporal (generalment de varies setmanes o mesos) a les cases de correcció i a treballs forçats (més endavant, multes) Si augmenta la demanda de treball, augmentan el salaris, augmenta la rotació laboral i augmentan els processaments Criminalització del moviment obrer De quina manera podria estar la Master and Servant Act relacionada amb l’ordre públic? S’utilitzava per criminalitzar les vagues (qui faltava a la feina trencava el contracte) Mark Curthoys (2004) descriu el cas de la vaga dels treballadors del gas de Londres el 1872 24 treballadors de l’empresa Gas Light and Coke Company van ser sentenciats a 6 setmanes de treballs forçats sota la Master and Servant Act 5 van ser sentenciats a 12 mesos de presó per conspirar per incomplir contractes laborals Corrents del moviment obrer En aquest context, van emergir les dues principals corrents ideològics del moviment obrer. 1. Socialisme científic El socialisme constava la insuficiència del moviment il·lustrat per fer front als problemes socials derivats de la industrialització i reclama la llibertat política i econòmica El gran impuls a les tesis socialistes va venir amb l’anomenat socialisme científic de K. Marx i F. Engels A diferència dels socialistes utòpics, pensaven que l’evolució cap a una societat comunista que abolís la propietat privada no es donaria de forma espontània Calia una revolució proletària en la que el proletariat hauria de prendre el poder. Proposa doncs un programa d’acció per canviar la societat Les bases doctrinals són El motor de la història és la lluita de classes Explotació del treball La societat comunista com a superació del capitalisme 32 2. Anarquisme No té un cos doctrinari com el socialisme Algunes de les principals propostes: - Defensa de la propietat col·lectiva - L’Estat com a instrument d’opressió que limita la llibertat humana (abolució de l’estat) - Es basen en l’acció directa L’organització política els enfrontava inevitablement amb el socialisme L’Associació Internacional de Treballadors La difusió de la industrialització i la presa de consciencia dels obrers porten a la formació d’una organització obrera internacional. En el Congrés de Ginebra (1866) s’acorden els acords que guiaran el moviment obrer: + Jornada laboral de 8 hores + Supressió del treball infantil + Millora de les condicions de treball de les dones + Lluita contra els exèrcits permanents + Abolició de la propietat privada dels mitjans de producció Sindicats A Anglaterra, els sindicats van ser formalment legalitzats al 1871, però ja havien anat apareixent des de l’abolició de les Combination Acts al 1824 Segons Colin Crouch (1993), cap al 1870 el 8,32% de la força de treball anglesa estava sindicada (molt per sobre dels altres països) = Més població treballant a la indústria Al 1900 havia augmentat al 12,5% (8,8% a Dinamarca, 3,4% a Alemanya, 3% a França), i al 1914 a un 22,6% Reformes polítiques i socials Tot i la legalització dels sindicats, les vagues podien ser encara reprimides seguint la Master and Servant Act Va ser finalment abolida al 1875 després d’una intensa lluita sindical Perquè el parlament va aprovar la derogació? - Reforma electoral de 1867 va ampliar l’electorat, sobretot urbà, incloent així part de la classe treballadora Reforma electoral de 1867 va ampliar l’electorat, sobretot urbà, incloent així part de la classe treballadora 33 Segons Tilly (2009), a finals del segle XIX els moviments socials van anar substituint aquestes expressions de violència per manifestacions generalment pacífiques, gràcies al parlamentarisme i la Capacitat de vehicular demandes socials, fins i tot en contextos de sufragi restringit Partits polítics socialistes El procés democratitzador va anar acompanyat d’un nou tipus de política obrera, el partit de masses obrer. El primer partit socialista va ser el Partit Socialdemòcrata Alemanya (SPD) creat al 1876 (Espanya 1879, Anglaterra 1900). De fet, Spierenburg (2008) argumenta que l’acció dels moviments socials va contribuir a disminuir la violència interpersonal entre les classes populars Reformes polítiques i socials Per què les elits polítiques haurien d’optar per democratitzar el país (amb el risc de donar veu política a la classe treballadora) en comptes de reprimir? Segons Daron Acemoglu i James A. Jonhson (2005), la repressió en ocasions pot ser massa costosa El procés democratitzador era conflictiu i va acompanyat de moments de forta repressió. Poder de facto → no poder polític formal de la població però si pot influir (revolució) 34 4. Reformes policials de l’estat liberal: el cas d’Anglaterra Policia Metropolitana de Londres A Anglaterra es considera que la primera policia moderna va ser la Metropolitan Police (1829) Es considera la precursora del que Emsley (1999) anomena la policia estatal-civil, que es va estendre posteriorment per les colònies britàniques i altres països. Combinava un rol de lluita contra el crim, control de l’ordre públic, i altres tasques diverses El Primer Ministre William Pitt havia intentat crear unapolicia de Londres al 1785, però el Parlament havia tombat el projecte de llei Rebuig a la centralització de poder polític i policial en mans de l’estat central No va ser fins al 1829 quan el Primer Ministre conservador Robert Peel va poder crear aquest nou cos policial Robert Peel (1788-1850) Sota les ordres del Home Office Civil, impersonal, desarmat La policia a Irlanda Robert Peel havia estat anteriorment Home Secretary a Irlanda (1812-1818) Va contribuir a la creació de la Peace Preservation Force (1814), que al 1836 s’uniria a la Country Constabulary per formar la Irish Constabulary Policia militaritzada Forta orientació cap al control de l’ordre públic La Irish Constabulary (anomenada Royal Irish Constabulary des del 1867) va servir de model per la resta de cossos policials colonials britànics. La policia liberal a Anglaterra El model londinenc es va anar exportant a les províncies angleses durant la primera meitat del XIX Municipal Corporations Act (1835) i County Police Act (1839), de caire voluntari County and Borough Police Act (1856), de caire vinculant Aquesta estructura institucional va anar modificant-se en el temps Major centralització Aspectes organitzatius (per exemple, amb la Police Weekly Rest Day Act de 1910) 35 David Churchill (2014) ha estudiat les reformes policials a tres ciutats angleses (Leeds, Manchester i Liverpool) Criminalitat Clive Emsley (2018) exposa que les dades de criminalitat (molt problemàtiques) suggereixen un augment dels nivells de criminalitat durant la primera meitat del XIX, i una posterior disminució. 36 Observem un patró semblant en el cas dels homicidis, a on les dades haurien de ser (en principi) més fiables És difícil extrapolar tendències a partir dels homicidis... la major part es donaven entre persones conegudes 37