Els orígens del catalanisme (s. XIX), fins 1901 PDF

📐 Els origens del catalanisme (s. XIX), fins 1901 Type Lecture Materials Chapter 4.pdf Reviewed La renaixença cultural (1833 - 1901) Es tracta d’un moviment...

📐 Els origens del catalanisme (s. XIX), fins 1901 Type Lecture Materials Chapter 4.pdf Reviewed La renaixença cultural (1833 - 1901) Es tracta d’un moviment que vol recuperar la llengua culta i literaria i que a més ho fa amb un proposit patriótic. “L’oda a la pàtria”, de Bonaventura Carles Aribau, es publica a la revista El Vapor. Es diputat a les Corts, representa els interessos de la burgesia catalana, el continuen reelegint. Representant d’industries catalanes. El Vapor està escrita en castellà, però Aribau hi insereix un poema en català. 1841 - Ribuó i Ors: “Lo Gayter del Llobregat”. Vol recuperar el català escrit, la llengua literaria, i no s’amaga en això. Llengua com a forma de patria. Els origens del catalanisme (s. XIX), fins 1901 1  Formació d’un grup d’escritors, erudits, historiadors que reivindiquen l’ús literari del català: Victor Balaguer, Antoni de Bofarull, Pròsper de Bofarull, Antoni Aulestià, Marià Aguiló, etc. Aquest grup decideix promoure la restauració del certamen literari medieval dels Jocs Florals (1859). Temàtica de les obres presentades; les 4 barres, la senyera, l’escut de catalunya, la sardana, els contes de Barcelona, l’Onze de Setembre, els segadors, els almogàvers, Sant Jordi patrò de Catalunya. ATENAS FUE CATALANA. ATENAS. Moviment romantic: exhalta el passat gloriós de les nacions i figures historiques (com Valentí Almirall). Catalanisme té dues grans tendències: 1. Joc floralescos: a. partidaris del català medievalitzat, arcaic i llengua de Cancelleria, culte —> la promouen els Jocs Florals b. catalanistes conservadors: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà —> La Jove Catalunya (1870) - nom copiat de la Juve Italia, amb la diferencia que no son tan nacionalistes- i la Revista “La Renaixença”. 2. Xarons: a. “Català que es parlara de la llengua popular” —> vincluen al progressisme i el republicansime. També el modernisme literari i l’anarquisme —> Revista L’Avenç. b. Serafi Pitarra, Anselm Clavé, Valentí Almirall, Abdú Tarradell Feien paròdies dels jocs florals, obres de teatre d’humor (la butifarra de la llibertat, butifarra la que me cuelga) Jocs Humoristics. Valentí Almirall i el primer catalanisme polític (1879- 1888) Els origens del catalanisme (s. XIX), fins 1901 2  Els antecedents del primer catalanisme cal cercar-los en l’anticentralisme del liberalisme progressista i els moviments de protesta a Catalunya coneguts com a bullangues, i també en la defensa dels furs i constitucions de Catalunya per part dels Carlins, que influiren de manera destacada en la configuració ideologica del catalanisme conservador. Hi ha també el republicanisme federal. Passada la I Republica opta per deixar el RF i posar un catalanisme polític. Almirall fa això. Els republicanisme federal va tenir un recolzament popular i social molt ampli a Catalunya, sent els principals liders catalans: Maragall, Valentí Almirall, Clavé, etc. Ara bé, el federalisme plantejava un model polític o projecte per a tota Espanya des de catalunya i l’antiga corona Catalanoaragonesa. Així el 1869 es va fer el Pacte Federal de Tortosa entre representants dels territoris de l’antiga confederació Catalanoaragonesa per impulsar un model federal d’estat. El projecte de constitució Federal de 1873 establía una república amb 17 estats federals. El fracàs de la I República (1873-74) va deixar molt dividits els republicans i el projecte federal va perdre força. En aquest context Valentí Almirall, líder del Partit Republicà Democràtic Federal a Catalunya inicia un viatge del Federalisme al Catalanisme Polític, de caracter progressista però transversal social i ideologic. Valentí Almirall i el primer catalanisme polític (1879 - 1888) Els antecedents del primer catalanisme cal cercar-los en l’anticentralisme del liberalisme progressista i els moviments de protesta a Catalunya coneguts com a bullangues, i també en la defensa dels Furs i Constitucions de Catalunya per part dels carlins, que influiren de manera destacada en la configuració ideològica del catalanisme conservador. Però sens dubte, l’antecedent immediat del primer catalanisme polític és el republicanisme federal. El republicanisme federal va tenir un recolzament popular i social molt ampli a Catalunya, sent els seus principals líders catalans: Francesc Pi i Margall, Anselm Clavé o Valentí Almirall. Ara bé, el federalisme plantejava un model polític o Els origens del catalanisme (s. XIX), fins 1901 3  projecte per a tota Espanya des de Catalunya i l’antiga Corona Catalanoaragonesa. Així el 1869 es va fer el Pacte Federal de Tortosa entre representants dels territoris de l’antiga confederació catalanoaragonesa per impulsar un model federal d’estat. El projecte de Constitució Federal de 1873 establia una república amb 17 estats federats. Els fracás de la I República (1873- 74) va deixar molt dividits els republicans i el projecte federal va perdre força. En aquest context, Valentí Almirall, líder del Partit Republicà Democràtic Federal a Catalunya inicià un viratge del federalisme al catalanisme polític, de caràcter progressista però transversal social i ideològicament. El 1879 Almirall funda el Diari Català, primer periòdic en català, que tenia com a sotstítol de la capçalera “en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya”, és a dir fer política a favor de Catalunya. El 1880 Almirall des de les planes del Diari Català promou el Primer Congrés Catalanista, que vol agrupar tots els sectors culturals i polítics d’ideologia catalanista, des dels sectors més populars i republicans (com els federals) als sectors més burgesos o conservadors (com el grup de la Renaixença), per debatre i redactar un primer programa catalanista polític, que tindrà com a principals reivindicacions i autogovern regional, la llengua catalana, divisió comarcal pròpia, defensa del Dret civil català i proteccionisme econòmic per a la indústria catalana. El 1881 Almirall va trencar amb Pi i Margall i el republicanisme federal, i a l’any seguent va fundar el Centre Català (1882), primera organització política del catalanisme. El 1883 des del Centre Català va impulsar el segon Congrés Catalanista amb catalanistes. Almirall va aconseguir la participació del grup catalanista cultural conservador de la Renaixença, de la Burgesia i de les classes populars i del republicanisme federal, però tot i que es van arribar a acords en la defensa del Dret Català i el proteccionisme econòmic, es van fer paleses les diferencies ideologiques. Almirall, al 1884, va convertir el CC en el primer Partit Catalanista, però no va aconseguir unir tots els catalanismes, així el grup de la Renaixença, apolític cultural i conservador no es va integrar. Malgrat tot, Almirall, des del CC, impulsarà i serà el principal redactor del Memorial de Greuges (1885) lliurat per una comissió de personalitats de la cultura, la societat i la política catalana al rei Alfons XII durant la seva visita a Barcelona. Els origens del catalanisme (s. XIX), fins 1901 4  El 1886 Almirall va publicar Lo Catalanisme, obra en la qual analitza les peculiaritats de Catalunya: la llengua, la cultura i el dret civil propi, però tembé el caracter politic, social i economic d’una societat industrial i moderma que li confereixen personalitat propia mereixedora d’un autogovern regional. Per Almirall, el particularisme català permet afirmar que Catalunya es una nació. El projecte polític d’Almirall de caracter transversal volía agrupar tots els grups socials i tendencies politiques catalanistes, va fracassar perque Almirall era vist com massa republicà per la burgesia conservadora i massa poc social per les bases populars del republicanisme i del federalisme. A més, Almirall es va oposar a la celebració de l’exposició universal de barcelona de 1888, que considerava el pacte de la burgesía catalana amb la monarquía espanyola contrari als interessos de Catalunya. El 1887 una escissió conservadora va debilitar el CC que va entrar en crisi vers 1888 i la figura d’Almirall va perdre protagonisme. El 1887 a iniciativa de Narcís Verdaguer i Callís, un grup de joves intellectuals catalanistes conservadors, escindits del CC, com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba, i el suport del mateix Angel Guimerà, funden la Lliga de Catalunya, organització catalanista que fa seu el programa del CC des de posicions conservadores. El 1888 la Lliga de Catalunya aprofita la visita de la reina regent Ma Cristina a l’esposició universal per lliurar-li el Manifest a la Reina Regent, en el qual reivindiquen autogovern regional, l’oficialitat del català, el Dret català i proteccionisme económic per a la indústria. El 1889 la Lliga de Catalunya en el marc de la redacció i aprovació a les Corts Espanyoles del nou Codi Civil espanyol, impulsa la campanya en favor del Dret Civil català. El nou Codi Civil espanyol inclourà i mantindrà la vigència del Dret Català, sent considerada aquest èxit com la primera victòria del catalanisme polític. El regionalisme tradicionalista del bisbe Torras i Bages El reconeixement pel Papa de la monarquia d’Alfons XII va portar a una gran part del tradicionalisme i els carlins a integrar-se en el liberalisme conservador i catòlic. A Catalunya els clergues Jaume Collell i el Bisbe de Vic, Josep Morgades, van ser els principals impulsors d’aquest moviment cristià, cultural i religiós, d’ideologia catalanista tradicionalista, que volia influir en el catalanisme Els origens del catalanisme (s. XIX), fins 1901 5  conservador, fundat sobre bases laiques. Es el vigatanisme, el màxim representat del qual serà el Bisbe Josep Torras i Bages. La Unió Catalanista va seguir fent Assemblees catalanistes de delegats de les entitats federades, pero a finals del segle XIX en el context de la crisi de 1898, es va començar a dividir entre els partidaris de fer política catalanista, el grup de la “Veu de Catalunya”, dirigit per Prat de la Riba, organitzat en el Centre Nacional Català, i els partidaris a seguir amb el seu caracter apolitic i cultural i propagandístic. En el marc de la crisi de 1898 i el moviment regeneracionista el grup “La veu de Catalunya2 sortirà de la UC, i juntament amb la Unió Regionalista, entitat de la burgesia industrial, fundaran el pertit del catalanisme conservador, la Lliga Regionalista (1901). La UC continuara les seves activitats, molt afeblida, fins poc després de la WWI. Vers 1920 s’havia ensorrat definitivament. Els origens del catalanisme (s. XIX), fins 1901 6