C.4. El marc legal de la seguretat PDF

C.4. El marc legal de la seguretat Tema C.4. El marc legal de la seguretat 1. La Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat. Principis bàsics d’actuació La Llei orgànica 2/1986 és una llei que desplega el mandat constitucional explícit a l’article 104, quan encomana a...

C.4. El marc legal de la seguretat Tema C.4. El marc legal de la seguretat 1. La Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat. Principis bàsics d’actuació La Llei orgànica 2/1986 és una llei que desplega el mandat constitucional explícit a l’article 104, quan encomana a les FCS la missió de protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la se- guretat ciutadana, i afegeix la necessitat d’una llei orgànica que determini les funcions, els principis bàsics d’actuació i els estatuts. Els aspectes més rellevants d’aquesta Llei prenen forma a partir de la presentació dels principis bàsics d’actuació i les disposicions estatutàries (drets i deures) comuns a tots els cossos policials, així com la disposició final segona, que ofereix la base jurídica de la policia autònoma de Catalunya. L’objectiu principal de la Llei orgànica 2/1986 és el disseny de les línies mestres del règim jurídic de les FCS en el seu conjunt, i establir els principis bàsics d’actuació comuns i els seus criteris estatuta- ris fonamentals. En aquest sentit, aquesta Llei esdevé el marc específic de desenvolupament de les diferents FCS i els òrgans de coordinació interpolicials. De forma genèrica per a totes les FCS, s’estableix que la seguretat pública és una competència de l’Estat. Així mateix fixa els principis bàsics d’actuació i els drets i deures comuns de les FCS que, per la seva importància, veurem detalladament més endavant. L’article 149.1.29 de la CE atribueix a l’Estat la competència exclusiva sobre seguretat pública. Aquesta competència exclusiva l’exerceix a través de les FCS, sens perjudici que les comunitats autònomes tinguin potestat per crear cossos policials en la forma que els respectius estatuts estableixin, i d’acord amb el marc legal de la mateixa Llei orgànica 2/1986. Els matisos de l’apartat 29 de l’article 149.1 de- limiten o comparteixen el caràcter exclusiu de l’Estat en matèria de seguretat pública, quan reconeix el marge competencial de les comunitats autònomes en aquest sentit. La seguretat pública esdevé en conseqüència una matèria difícil d’establir atès que no permet deli- mitacions o definicions, amb el rigor i la precisió admissibles en altres matèries. Aquesta afirmació, reconeguda pel mateix preàmbul de la Llei orgànica 2/1986, indica la dificultat per redactar normes ordenadores en matèria de seguretat pública, i deixa, per tant, un espai jurídic ampli per al desenvo- lupament de normes reguladores relacionades amb l’àmbit competencial de totes les administracions públiques (amb estatuts propis ben diferenciats). La mateixa dinàmica de la societat (a la qual les FCS serveixen) ha fet evolucionar el concepte de segu- retat pública com a matèria exclusiva de l’Estat. Les sentències del Tribunal Constitucional argumenten l’afirmació en favor d’un sistema de competències concurrents (exercides per totes les administracions públiques d’acord amb els seus estatuts) que complementen la primera lectura de l’article 149.1.29. D’acord amb tot això, els cossos autonòmics de policia són instituts armats de naturalesa civil amb organització jerarquitzada. De manera genèrica, tots els cossos autonòmics poden desenvolupar, a l’àmbit territorial que els correspongui, les funcions d’acord amb el seu règim competencial. Aquestes Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 221  C.4. El marc legal de la seguretat funcions poden basar-se en un àmbit competencial propi, o bé compartit, o bé de suport i col·laboració amb altres forces de seguretat. Així, l’article 38 d’aquesta Llei orgànica estableix que les comunitats autònomes poden exercir, a través dels seus cossos de policia, les funcions següents: Les funcions de caràcter propi són: a) Vigilància i protecció de persones, òrgans, edificis, establiments i dependències de la comu- nitat i garantir el funcionament normal de les instal·lacions i la seguretat dels usuaris dels seus serveis. b) Vetllar per l’acompliment de les disposicions i ordres de la comunitat. c) Inspeccionar activitats sota les competències de la comunitat i la denúncia de qualsevol activitat il·lícita. d) L’ús de la coacció amb vista a l’execució forçosa dels actes o disposicions de la mateixa comunitat autònoma. Les funcions amb caràcter compartit i indiferenciat amb les FCSE: a) Cooperació en la resolució amistosa de conflictes privats. b) Prestació d’auxili en accidents i catàstrofes. c) Vetllar per l’acompliment de les disposicions per a la conservació de la naturalesa i del medi ambient. Les funcions de col·laboració amb altres FCSE són: a) Vetllar per l’acompliment de les disposicions de l’Estat i garantir el funcionament dels serveis públics essencials. b) Participar en funcions de policia judicial. c) Vigilar espais públics, protegir les manifestacions i mantenir l’ordre en grans concentracions humanes. Són forces i cossos de seguretat: a) Les forces i cossos de seguretat de l’Estat dependents del Govern de la Nació. b) Els cossos de policia dependents de les comunitats autònomes. c) Els cossos de policia dependents de les corporacions locals. A banda de les competències que atorga la Llei orgànica 2/1986 a les comunitats i poden exercir, a través dels seus cossos de policia, l’article 53 d’aquesta llei orgànica regula les competències atribu- ïdes a la policia local. Algunes d’aquestes funcions s’han d’exercir amb la col·laboració amb les forces o els cossos de se- guretat competents. Així, la instrucció d’atestats per accident de circulació dins del nucli urbà i les diligències dins de l’àmbit de la prevenció i les accions dirigides a evitar la comissió d’actes delictius en el marc de col·labora- ció establert en les juntes locals de seguretat, han de ser comunicades a les forces o els cossos de seguretat competents. 222 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.4. El marc legal de la seguretat Altres de les competències s’executen a requeriment previ i a títol de col·laborador amb les forces o els cossos de seguretat competents, com quan s’actua en la protecció de manifestacions i en el manteniment de l’ordre en les grans concentracions. En l’execució de les funcions de policia judicial, les policies locals hauran d’actuar d’acord amb els principis de cooperació mútua i de col·laboració recíproca amb les forces o els cossos de seguretat competents. 1.1. Principis bàsics d’actuació de les forces i els cossos de seguretat Segons l’article 5 de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, són prin- cipis bàsics d’actuació dels membres de les forces i cossos de seguretat els següents: 1. Adequació a l’ordenament jurídic, especialment: a) Exercir la seva funció amb respecte absolut a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic. b) Actuar, en el compliment de les seves funcions, amb absoluta neutralitat política i impar- cialitat i, en conseqüència, sense cap discriminació per raó de raça, religió o opinió. c) Actuar amb integritat i dignitat. En particular, s’han d’abstenir de tot acte de corrupció i oposar-s’hi decididament. d) Subjectar-se, en la seva actuació professional, als principis de jerarquia i subordinació. En cap cas l’obediència deguda no pot emparar ordres que comportin l’execució d’actes que constitueixin manifestament un delicte o siguin contraris a la Constitució o a les lleis. e) Col·laborar amb l’Administració de justícia i auxiliar-la en els termes que estableix la Llei. 2. Relacions amb la comunitat. Singularment: a) Impedir, en l’exercici de la seva actuació professional, qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que comporti violència física o moral. b) Observar en tot moment un tracte correcte i acurat en les seves relacions amb els ciutadans, als quals ha de procurar auxiliar i protegir, sempre que les circumstàncies ho aconsellin o siguin requerits per això. En totes les seves intervencions, han de proporcionar informació completa, i tan àmplia com sigui possible, sobre les causes i la finalitat d’aquestes. c) En l’exercici de les seves funcions han d’actuar amb la decisió necessària, i sense demora quan en depengui evitar un dany greu, immediat i irreparable; i en fer-ho s’han de regir pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat en la utilització dels mitjans al seu abast. d) Només han d’utilitzar les armes en les situacions en què hi hagi un risc racionalment greu per a la seva vida, la seva integritat física o les de terceres persones, o en les circumstàn- cies que puguin comportar un risc greu per a la seguretat ciutadana i de conformitat amb els principis a què es refereix l’apartat anterior. 3. Tractament de detinguts, especialment: a) Els membres de les forces i cossos de seguretat s’han d’identificar degudament com a tals en el moment d’efectuar una detenció. b) Han de vetllar per la vida i integritat física de les persones a les quals detinguin o que es trobin sota la seva custòdia i han de respectar l’honor i la dignitat de les persones. c) Han de complir i observar amb la diligència deguda els tràmits, terminis i requisits exigits per l’ordenament jurídic, quan es procedeixi a la detenció d’una persona. 4. Dedicació professional: Han de portar a terme les seves funcions amb total dedicació i han d’intervenir sempre, en qualsevol temps i lloc, tant si es troben de servei com si no, en defensa de la llei i de la seguretat ciutadana. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 223  C.4. El marc legal de la seguretat 5. Secret professional: Han de guardar rigorós secret respecte a totes les informacions que coneguin per raó o en ocasió de l’exercici de les seves funcions. No estan obligats a revelar les fonts d’informació, llevat que l’exercici de les seves funcions o les disposicions de la llei els imposin actuar d’una altra manera. 6. Responsabilitat: Són responsables personalment i directament dels actes que portin a terme en la seva actuació professional, infringint o vulnerant les normes legals, així com les reglamen- tàries que regeixin la seva professió i els principis enunciats anteriorment, sense perjudici de la responsabilitat patrimonial que pugui correspondre a les administracions públiques per aquestes. Els principis inclosos a la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat, obliguen, tal i com s’ha esmentat amb anterioritat, sense excepció els membres de tots els col·lectius policials tal i com s’expressa a la disposició final segona, que determina que s’han d’aplicar directament a la Policia de la Generalitat els principis bàsics d’actuació i les disposicions estatutàries comunes que estableixen els articles 5, 6, 7 i 8 de la Llei esmentada. 2. Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esqua- dra. Funcions, àmbit territorial d’actuació i estructura La Policia de la Generalitat fou creada per la Llei 19/1983, del 14 de juliol. Es tractava aleshores de la refosa d’una policia que adoptava com a nucli inicial el cos de Mossos d’Esquadra, denominació històrica que es conserva. D’aquesta manera s’establia el vincle de continuïtat de l’actual Policia de la Generalitat amb un cos que data de principis del segle xviii i que fou la primera força de policia professional a Catalunya i pionera a tot l’Estat. D’altra banda, cal tenir presents, com a precedent històric immediat en l’àmbit de la policia, les com- petències de la Generalitat republicana, de conformitat amb l’article 8 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 1932, segons les quals l’Estat només es reservava la seguretat pública de caràcter extra i supracomunitari, i deixava al Govern català totes les funcions de policia i ordre interiors. Això va ser un factor decisiu en la defensa de la legalitat democràtica i de les institucions d’autogovern, el juliol de 1936. D’altra banda, l’Administració pública catalana disposa, a més del Cos de Mossos d’Esquadra, d’al- tres cossos de policia, dependents de les corporacions locals, amb una llarga tradició de servei a la ciutadania i d’identificació amb aquesta. Aquesta Llei obre, així, una nova etapa en la ja àmplia història de la Policia de la Generalitat. En efecte, sobre els fonaments del bloc de la constitucionalitat, en remissió directa a la Constitució i a l’Estatut d’autonomia, i també a la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i a l’esmentada Llei 19/1983, de creació de la policia autonòmica, la Llei present té per objecte establir els principis d’actuació, les funcions i el règim funcionarial i estatutari dels membres del Cos de Mossos d’Esquadra, i l’organització de la seguretat pública en tot el territori, i preveu la creació dels òrgans necessaris i la dotació dels mitjans imprescindibles per al compliment correcte de les funcions de seguretat que corresponen a la Generalitat. En aquest sentit, la Llei s’inspira en les resolucions de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i de l’Assemblea General de les Nacions Unides, especialment en les relatives a la Declaració sobre la policia i al Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei, respectivament. Els principis que deriven d’aquestes directrius són inclosos a la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat, i, per tant, obliguen sense excepció els membres de tots els col·lectius policials. 224 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.4. El marc legal de la seguretat D’acord amb la disposició final segona de la Llei esmentada, s’han d’aplicar directament a la Policia de la Generalitat els principis bàsics d’actuació i les disposicions estatutàries comunes que estableixen els articles 5, 6, 7 i 8 de la Llei. La policia no està per damunt de la Llei, i per tant ha d’adequar la seva conducta a l’ordenament jurídic, amb subjecció als principis de jerarquia i subordinació dins el Cos. És també un col·laborador indispensable de l’Administració de justícia, la qual ha d’auxiliar, en el sentit més ampli, dins les seves possibilitats. D’altra banda, el respecte que la policia deu a la societat, a què pertany i d’on prové el seu mandat, l’obliga a utilitzar els recursos coactius solament en situacions extremes i amb una aplicació escrupolosa dels principis d’oportunitat, proporcionalitat i congruència. D’aquesta manera, especialment en el tracte de detinguts, la policia ha d’observar les prescripcions de la Llei d’una manera estricta. D’altra banda, els membres de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra s’han de comportar amb una professionalitat exquisida, amb les limitacions i els sacrificis que siguin necessaris en bé del servei que presten. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, com qualsevol altre cos de policia, té com a missió i divisa principal la protecció, d’acord amb l’ordenament jurídic, de la llibertat i la seguretat de la ciu- tadania. És per això que les seves funcions comprenen des de la protecció de persones i béns fins al manteniment de l’ordre públic. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra es defineix com un servei de la Generalitat, per co- adjuvar en el compliment dels seus fins i el compliment de les seves disposicions. I, a la vegada, com un servei per a la comunitat i, per tant, amb un mandat explícit de coadjuvar en el benestar social, en cooperació amb els altres agents socials, en els àmbits preventiu, assistencial i de rehabilitació. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra ha d’actuar, en funcions de policia judicial, en els termes establerts pels articles 126 de la Constitució, 164 de l’Estatut d’autonomia i 547 i següents de la Llei orgànica del poder judicial. L’auxili a jutges, tribunals i fiscals en la investigació dels delictes i en el descobriment i la detenció dels delinqüents, ja sigui a requeriment d’altri o per iniciativa pròpia, constitueix una activitat essencial, prioritària i permanent de qualsevol policia. Per aquesta raó, la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra preveu crear unitats especials de policia judicial, i formar els funcionaris corresponents, per adscriure-les als esmentats òrgans jurisdiccionals i al Ministeri Fiscal. El caràcter finalista de les funcions de seguretat, el fet que els últims destinataris de l’activitat policial siguin els ciutadans, obliga la Policia de la Generalitat a operar, amb tots els altres cossos, segons els principis de cooperació, coordinació i col·laboració mútua. Coordinació, que, d’acord amb la jurispru- dència del Tribunal Constitucional, no vol dir menyscabament o sostracció de les competències de les entitats coordinades, sinó informació recíproca i homogeneïtzació dels mitjans i els sistemes per facilitar l’acció conjunta. Respecte d’això, la Policia de la Generalitat ha d’operar en dos àmbits. D’una banda, en relació amb les forces i els cossos de seguretat de l’Estat, la coordinació s’ha de produir mitjançant la Junta de Seguretat de Catalunya, que és un òrgan que té com a missió coordinar l’actuació de la Policia de la Generalitat i de les forces i els cossos de seguretat de l’Estat. De l’altra, d’acord amb la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, la coordinació amb aquestes es porta a terme mitjançant les juntes locals de seguretat. Això, sens perjudici de les facultats de la Generalitat, i especialment de la Comissió de Policia de Catalunya, en matèria de coordinació de policies locals. En aquest sentit, aquesta Llei s’inscriu en el marc de l’ordenació de la seguretat pública dependent de les administracions catalanes i referma la voluntat de cooperació i col·laboració entre la Generalitat i les corporacions locals, en l’àmbit de llurs competències respectives en matèria de seguretat, als fins d’aquesta Llei. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 225  C.4. El marc legal de la seguretat Així, la Llei present, que perfecciona el procés de creació i de desenvolupament institucional i funcional de la Policia de la Generalitat, pretén explícitament contribuir al procés d’integració de tots els serveis en un sistema de seguretat pública per a Catalunya. Així mateix, regula les condicions d’accés i pro- moció i estableix com a requisit general la superació dels cursos de formació corresponents, impartits per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, al qual encarrega també l’organització de cursos de perfeccionament i d’especialització. En termes de personal, la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra és una plantilla de funcionaris que ocupen les places de les diferents escales i categories que figuren en la relació de llocs de treball, amb especificació de la denominació, el nivell, les característiques, els continguts funcionals, les neces- sitats formatives, els complements assignats, la forma de provisió i les altres circumstàncies pertinents. A part de les condicions de mobilitat ordinàries que poden afectar el funcionariat de la Generalitat, la Llei facilita l’ingrés al Cos de Mossos d’Esquadra, amb els requisits establerts, des dels cossos de policia local. Així mateix, obre la possibilitat d’incorporar-hi o adscriure-hi funcionaris d’altres cossos i forces de seguretat. La Llei estableix el règim estatutari dels membres de la Policia de la Generalitat i en defineix els drets i els deures, que són els generals dels funcionaris de la Generalitat, amb les especificitats pròpies de llur funció, entre les quals figuren les sindicals. En aquest sentit, es crea el Consell de la Policia, amb representació paritària de l’Administració de la Generalitat i dels membres de la Policia de la Generalitat. També es regulen la segona activitat, la concessió de distincions i recompenses i el règim disciplinari, que es vincula directament amb els principis d’actuació. En resum, aquesta Llei, pel que fa al règim funcionarial, tan sols pretén regular allò en què, per l’es- pecificitat del cos de policia a què va dirigit, ha de diferenciar-se del règim general dels funcionaris de la Generalitat, el qual s’aplica supletòriament en la resta d’aspectes no regulats per aquesta Llei. 2.1. Definició de les competències La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, com a policia ordinària i integral, exerceix les funcions que l’ordenament jurídic atribueix a les forces i els cossos de seguretat, i, en concret, les funcions de policia de seguretat ciutadana, policia administrativa i policia judicial. 1. Funcions de policia de seguretat ciutadana: a) Protegir les persones i els béns. b) Mantenir l’ordre públic. c) Vigilar i protegir persones, òrgans, edificis, establiments i dependències de la Generalitat, i garantir el funcionament normal de les instal·lacions i la seguretat dels usuaris dels serveis. d) Vigilar els espais públics. e) Protegir les manifestacions i mantenir l’ordre en grans concentracions humanes. f) Prestar auxili en els casos d’accident, catàstrofe o calamitat pública, i participar en l’exe- cució dels plans de protecció civil en la forma que sigui determinada per les lleis. g) Prestar auxili en les actuacions en matèria de salvament, si hi és requerit. h) Complir, dins les competències de la Generalitat, les funcions de protecció de la seguretat ciutadana atribuïdes a les forces i els cossos de seguretat per la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana. i) Prevenir actes delictius. j) La resta de funcions que li atribueix la legislació vigent. 2. Funcions de policia administrativa: a) Vetllar pel compliment de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i de les disposi- cions i ordres singulars dictades pels altres òrgans de la Generalitat. 226 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.4. El marc legal de la seguretat b) Inspeccionar les activitats sotmeses a l’ordenació o la disciplina de la Generalitat, i de- nunciar-ne qualsevol activitat il·lícita. c) Emprar la coacció amb vista a l’execució forçosa dels actes o les disposicions dels òrgans de la Generalitat. d) Vetllar pel compliment de les lleis i les altres disposicions de l’Estat aplicables a Catalunya i garantir el funcionament dels serveis públics essencials. e) Vetllar pel compliment de la normativa sobre el medi ambient, els recursos hidràulics i la riquesa cinegètica, piscícola, forestal i de qualsevol altra mena relacionada amb la con- servació de la natura. f) Vetllar pel compliment de la normativa sobre el patrimoni cultural català, pel que fa a la salvaguarda i la protecció d’aquest i per evitar-ne l’espoli o la destrucció. g) Col·laborar amb les policies locals i amb les forces i els cossos de seguretat de l’Estat en la recollida, el tractament i la comunicació recíproca d’informació d’interès policial. h) Vigilar, inspeccionar i controlar les empreses de seguretat privada, llurs serveis i actuaci- ons i els mitjans i el personal a llur càrrec, en els termes que estableix la legislació vigent. i) La resta de funcions que li atribueix la legislació vigent. 3. Funcions de policia judicial: Aquestes funcions li corresponen d’acord amb l’article 164 de l’Estatut d’autonomia i que són establertes per l’article 126 de la Constitució, els articles 547 i següents de la Llei orgànica del poder judicial i la resta de la legislació processal vigent, sens perjudici de les que correspo- nen a les policies locals. Aquestes funcions són acomplertes per mitjà dels serveis ordinaris del cos o per mitjà de les seves unitats orgàniques de policia judicial, a iniciativa pròpia o a requeriment de les autoritats judicials o del Ministeri Fiscal. 4. Funcions d’intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats, si hi és requerit. 5. Funcions de cooperació i col·laboració amb les entitats locals, d’acord amb la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals: a) Donar suport tècnic i operatiu a les policies locals quan aquestes no puguin assumir ple- nament un servei, per raó del seu volum o de l’especialització. b) Exercir, a més de les funcions assenyalades en aquest article, les pròpies de les policies locals en els municipis que no en disposin. c) En els supòsits establerts per les lletres a) i b), la Generalitat i les corporacions locals han de subscriure els convenis de cooperació corresponents, en què s’han de definir, en tot cas, els objectius, els recursos, el finançament, l’organització i les obligacions i facultats respectives. 6. Les altres funcions que li siguin transferides o delegades pel procediment que estableix l’article 150.2 de la Constitució. 7. Les altres funcions que li siguin encomanades. 2.2. Àmbit territorial d’actuació La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya. El model d’implantació de la PG-ME es pot descriure com un model organitzatiu descentralitzat, que basa la seva implantació al territori en l’Àrea Bàsica Policial. El territori de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) és definit per criteris operatius policials (població, vies de comunicació, planta judicial, índex de delic- tes, conflictivitat social, etc.), i té la seva seu en una comissaria, des d’on es presten serveis policials bàsics en seguretat ciutadana i investigació. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 227  C.4. El marc legal de la seguretat Aquests serveis policials bàsics consisteixen a garantir la seguretat ciutadana i el manteniment de l’or- dre públic mitjançant el patrullatge, operacions planificades, la recepció de les denúncies i la instrucció dels atestats policials que en derivin i de l’auxili a les autoritats judicials, entre d’altres. Una ABP pot abastar part d’una comarca, una comarca sencera o un conjunt de comarques, però en cap cas es composa de parts de diferents comarques. Dins de l’àmbit de la mateixa ABP, hi pot haver altres comissaries subordinades que són de diferents tipus en funció dels serveis que prestin. En l’àmbit metropolità, les ABP són coincidents amb la divisió municipal. La regió policial (RP) es defineix com l’àmbit territorial format per un conjunt d’ABP, sobre les quals ha d’exercir funcions de coordinació jeràrquica, suport en recursos operatius, logístics i especialitats i planificació d’àmbit superior a l’ABP. Aquesta distribució es veu acompanyada de les unitats operatives, que per l’especificitat de les seves funcions mantenen un model organitzatiu centralitzat des dels vessants de la direcció o coordinació tècnica, la direcció superior o la gestió i anàlisi centralitzada de la informació. Aquestes unitats poden desconcentrar al territori part dels seus recursos per millorar la seva operativitat. 2.3. Estructura de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra Des de l’any 1994, amb el desplegament de substitució de les FCSE a la comarca d’Osona, la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra segueix un model d’implantació que s’ha anat modulant gradu- alment amb l’entrada en vigor dels diferents decrets d’estructura de la Direcció General de la Policia. Així, el Decret d’estructura, Decret 57/2023, de 21 de març, de reestructuració de la Direcció General de la Policia, determina que per a l’exercici de les funcions previstes a la Llei 10/1994, d’11 de juliol, la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra s’estructura, segons l’ordre de jerarquia, en els nivells organitzatius següents: prefectura de la policia, comissaria superior, regió policial/comissaria general, divisió, àrea i unitat. Com en qualsevol organització, s’ha diferenciar entre l’estructura organitzativa, que es desplega normativament pels diferents decrets d’estructura i que es desenvolupa al punt 3 del tema C2, i l’es- tructura jeràrquica, que determina les funcions o responsabilitats específiques que té el comandament en funció de la seva categoria i de la destinació que ocupa i que estan descrites de manera genèrica a la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, als articles 18 i 19. La Llei determina que la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, s’estructura jeràrquicament en les escales i les categories següents: a) Escala bàsica, que comprèn les categories de mosso i de caporal. Les tasques executives derivades del compliment de les funcions policials, i les funcions de comandament d’un o més funcionaris de la mateixa escala en els diferents serveis policials. b) Escala intermèdia, que comprèn les categories de sergent i de sotsinspector. El comandament operatiu i la supervisió de les tasques executives de les unitats, els grups i els subgrups policials. c) Escala executiva, que comprèn la categoria d’inspector. La gestió de les diverses àrees i unitats dels Mossos d’Esquadra i, si s’escau, el comanda- ment de l’activitat policial. d) Escala superior, que comprèn les categories d’intendent, de comissari i de major. El comandament, la direcció, l’orientació, la coordinació i la inspecció, en el nivell superior, dels serveis policials. 228 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.4. El marc legal de la seguretat e) Escala de suport, que comprèn les categories de facultatiu i de tècnic. El suport i la cobertura a la funció policial amb les tasques pròpies de la professió per a l’exercici de la qual habilita la titulació que els hagi estat exigida per ingressar al cos, i tam- bé funcions que requereixen coneixements propis i específics d’una formació concreta, en suport de la funció policial. 3. La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya. Funcions L’article 164.2 de l’Estatut especifica que correspon a la Generalitat la coordinació de l’actuació de les policies locals. La Llei 16/1991, de les policies locals de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya, desplega aquesta competència tot establint un règim jurídic homogeni que les integri en un mateix sistema de seguretat pública i en permeti la coordinació, amb un rigorós respecte al principi d’autonomia municipal. La policia local és un cos de seguretat amb dependència de les corporacions locals, que participa en el manteniment de la seguretat pública. És un institut armat de naturalesa civil amb estructura i orga- nització jerarquitzada. En totes les seves actuacions es regeix pel que disposen la Llei de bases de règim local, la Llei de bases i règim local de Catalunya, la Llei de forces i cossos de seguretat i les lleis de coordinació de les policies locals de les diferents comunitats autònomes –en el cas de Catalunya, per la Llei 16/1991, de les policies locals–, així com pels reglaments específics de cada cos i altres normes dictades per les administracions locals corresponents. El nostre marc legal estableix que tots els municipis amb una població superior als 10.000 habitants poden crear cossos de policia local. Per tant, l’existència d’una policia local no ve determinada com a obligatòria per cap municipi. En la pràctica, la majoria dels municipis que superen aquesta població tenen cossos de policia local, i alguns dels que no assoleixen aquest nombre d’habitants, ho han fet per autorització excepcional del conseller o consellera del Departament amb competències en matèria de seguretat pública. En els municipis en què existeixi la policia local, aquesta s’integrarà en un cos únic, sense perjudici de l’organització interna que s’adopti per reglament. El seu comandament serà exercit per l’alcalde, tot i que el comandament directe serà exercit pel cap del cos, que serà el comandament policial de major graduació. Les estructures jeràrquiques i especialment les d’una organització policial es basen en la relació jerar- quitzada entre escales i comandaments de les diferents unitats, torns i serveis que integren l’estructura orgànica. En aquest sentit, l’article 24 de la Llei 16/1991, de les policies locals, disposa que els cossos de policia local s’estructuren en les escales i les categories següents: Escala superior, que comprèn les categories de superintendent, d’intendent major i d’inten- dent. Escala executiva, que comprèn la categoria d’inspector. Escala intermèdia, que comprèn les categories de sotsinspector i de sergent. Escala bàsica, que comprèn les categories de caporal i d’agent. La policia local només pot actuar en el territori del seu municipi, i excepcionalment, per raons d’emer- gència excepcional, i donant-ne compte al conseller o consellera del Departament amb competències en matèria de seguretat pública, pot actuar en els municipis limítrofes. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 229  C.4. El marc legal de la seguretat La Llei dota d’altres figures en matèria de seguretat per a aquells municipis que no disposin de policia local i que poden dotar-se de guàrdies, vigilants, agents, algutzirs o similars (cap d’aquestes figures estarà autoritzada per dur arma) perquè exerceixin les funcions de custòdia i vigilància, ordenar i regular trànsit, participar en les tasques d’auxili al ciutadà i de protecció civil, així com vetllar pel compliment de la normativa municipal. La Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, incorpora la cultura de la corresponsabilitat, mitjançant la qual la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments, prin- cipalment, com a administracions catalanes, desenvolupen espais de coordinació i participació entre la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i els diferents cossos locals de policia en matèria de seguretat. El desenvolupament dels òrgans de coordinació i col·laboració que incorpora la Llei 4/2003 s’explica a l’apartat 3 del tema C.3. 3.1. Funcions de la policia local La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya, recull en el seu preàmbul que les policies locals s’han de regir pels principis generals dels capítols 2 (Principis bàsics d’actuació ) i 3 (Disposicions estatutàries comunes) del títol 1 (Dels cossos i forces de seguretat), de la Llei 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, amb l’adequació necessària a l’Administració local, per les disposicions dictades per les comunitats autònomes i pels reglaments específics de cada cos i altres normes dictades pels ajuntaments corresponents. D’altra banda, la legislació específica de règim local, tant l’estatal com l’autonòmica, consagra el principi d’autonomia municipal i atorga als municipis competències pròpies en matèria de seguretat en llocs públics, ordenació del trànsit i protecció civil. La Llei determina que les policies locals són instituts armats de naturalesa civil amb estructura i orga- nització jerarquitzades i que és l’alcalde qui exerceix el comandament de la policia local, i el coman- dament immediat correspon al cap de la policia local. La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya, dedica un títol a les policies locals i llurs funcions. De les funcions que la Llei els encomana, destaquen com a pròpies la de policia administrativa, en l’observació del compliment de les normes municipals; la de policia de trànsit, en el nucli urbà, i la de protecció de les autoritats i instal·lacions municipals. Altres funcions, com ara la vigilància dels espais públics, l’auxili a la ciutadania, la prevenció dels delictes i el manteniment de l’ordre, s’exerceixen de forma compartida o en règim de col·laboració amb altres cossos de seguretat. Així mateix, la normativa preveu que els municipis cap de partit judicial en què no hi hagi establiment penitenciari assumeixin, en règim de competència delegada, l’execució del servei de dipòsit de perso- nes detingudes a disposició judicial. La custòdia d’aquests detinguts correspon a la policia municipal en funcions de policia judicial. L’article 11 d’aquesta Llei detalla l’àmbit d’actuació i les funcions de les policies locals i les concreta en: a) Protegir les autoritats de les corporacions locals i vigilar i custodiar els edificis, les instal· lacions i les dependències d’aquestes corporacions. b) Ordenar, senyalitzar i dirigir el trànsit en el nucli urbà, d’acord amb el que estableixen les normes de circulació. 230 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.4. El marc legal de la seguretat c) Instruir atestats per accidents de circulació esdevinguts dins el nucli urbà, cas en què han de comunicar les actuacions dutes a terme a les forces o els cossos de seguretat competents. d) Exercir de policia administrativa, a fi d’assegurar el compliment dels reglaments, de les or- denances, dels bans, de les resolucions i de les altres disposicions i actes municipals, d’acord amb la normativa vigent. e) Exercir de policia judicial, d’acord amb l’article 12 i amb la normativa vigent. f) Dur a terme diligències de prevenció i actuacions destinades a evitar la comissió d’actes de- lictuosos, cas en què han de comunicar les actuacions dutes a terme a les forces o els cossos de seguretat competents. g) Col·laborar amb les forces o els cossos de seguretat de l’Estat i amb la policia autonòmica en la protecció de les manifestacions i en el manteniment de l’ordre en grans concentracions humanes quan siguin requerides a fer-ho. h) Cooperar en la resolució dels conflictes privats, quan siguin requerides a fer-ho. i) Vigilar els espais públics. j) Prestar auxili en accidents, catàstrofes i calamitats públiques, i participar, d’acord amb el que disposen les lleis, en l’execució dels plans de protecció civil. k) Vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria de medi ambient i de protecció de l’entorn. l) Dur a terme les actuacions destinades a garantir la seguretat viària en el municipi. m) Qualsevol altra funció de policia i de seguretat que, d’acord amb la legislació vigent, els sigui encomanada. Les funcions de policia judicial a què es refereix l’article 11.e), la Llei especifica que són les d’auxili als jutges, tribunals i al Ministeri Fiscal en la investigació dels delictes i en el descobriment i la detenció dels delinqüents, quan siguin requerides a fer-ho. A banda, poden practicar les primeres diligències de prevenció i de custòdia de detinguts i la prevenció i la custòdia dels objectes provinents d’un delicte o relacionats amb l’execució d’aquest, actuacions de les quals s’ha de donar compte a l’autoritat judicial o al Ministeri Fiscal. S’estableix a l’article 12.2 que les funcions de policia judicial s’han de complir d’acord amb els principis de cooperació mútua i de col·laboració recíproca amb la resta de FCS. Idees força 1. L’objectiu principal de la Llei orgànica 2/1986 és el disseny de les línies mestres del règim jurídic de les FCS en el seu conjunt, i establir els principis bàsics d’actuació comuns i els seus criteris estatutaris fonamentals. 2. La constitució confereix a l’Estat la competència exclusiva sobre seguretat pública, que és exercida a través de les FCS. Les comunitats autònomes poden crear cossos policials en la forma que els respectius estatuts estableixin, i d’acord amb el marc legal de la mateixa Llei orgànica 2/1986. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 231  C.4. El marc legal de la seguretat 3. Els cossos policials autonòmics són instituts armats de naturalesa civil amb organització jerarquit- zada. De manera genèrica, tots els cossos autonòmics poden desenvolupar, a l’àmbit territorial que els correspongui, les funcions d’acord amb el seu règim competencial. 4. Els cossos policials autonòmics poden exercir les funcions recollides a l’article 38 de la Llei orgànica 2/1986 i que es delimiten com a funcions pròpies, funcions amb caràcter compartit i indiferenciat amb les FCSE i funcions de col·laboració amb altres FCSE. 5. Els principis bàsics d’actuació es poden ordenar en sis eixos fonamentals: l’adequació a l’ordena- ment jurídic, les relacions amb la comunitat, el tractament de les persones detingudes, la dedicació professional, el secret professional i la responsabilitat dels membres de les FCS. 6. Els principis bàsic recollits a la Llei orgànica 2/1986 s’han d’aplicar directament a la Policia de la Generalitat, així com les disposicions estatutàries comunes que estableixen els articles 6, 7 i 8. 7. La Llei 10/1994 té per objecte establir els principis d’actuació, les funcions i el règim funcionarial i estatutari dels membres de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, i l’organització de la seguretat pública en tot el territori, i preveu la creació dels òrgans necessaris i la dotació dels mitjans imprescindibles per al compliment correcte de les funcions de seguretat que corresponen a la Generalitat. 8. La policia no està per damunt de la Llei i, per tant, ha d’adequar la seva conducta a l’ordenament jurídic. El respecte que la policia deu a la societat l’obliga a utilitzar els recursos coactius solament en situacions extremes i amb una aplicació escrupolosa dels principis d’oportunitat, proporciona- litat i congruència. 9. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, com qualsevol altre cos de policia, té com a missió i divisa principal la protecció de la llibertat i la seguretat de la ciutadania. 10. La Policia de la Generalitat opera, amb tots els altres cossos, segons els principis de cooperació, coordinació i col·laboració mútua. 11. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya. 12. Per a la implantació de la PG-ME, la unitat territorial bàsica és l’àrea bàsica policial (ABP), que és aquell territori definit per criteris operatius policials i que té la seva seu en una comissaria, des de la qual es donen els serveis policials bàsics en seguretat ciutadana i investigació. 13. La regió policial (RP) es defineix com l’àmbit territorial format per un conjunt d’ABP, sobre les quals ha d’exercir funcions de coordinació jeràrquica, suport en recursos operatius, logístics i especia- litats i planificació d’àmbit superior a l’ABP. 14. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, com a policia ordinària i integral, exerceix les funcions que l’ordenament jurídic atribueix a les forces i els cossos de seguretat, i, en concret, les funcions de policia de seguretat ciutadana, policia administrativa i policia judicial. 15. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra s’estructura jeràrquicament en les escales de suport, bàsica, intermèdia, executiva i superior. 16. La policia local és un cos de seguretat amb dependència de les corporacions locals, que participa en el manteniment de la seguretat pública. És un institut armat de naturalesa civil amb estructura i organització jerarquitzada. 17. Tots els municipis amb una població superior als 10.000 habitants poden crear cossos de policia local. 232 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.4. El marc legal de la seguretat 18. L’àmbit territorial d’actuació de la policia local és el territori del seu municipi, i excepcionalment, per raons d’emergència i sempre que en doni compte al conseller o consellera del Departament amb competències en matèria de seguretat pública, pot actuar en els municipis limítrofes. 19. Les policies locals s’estructuren en les escales i les categories superior, que comprèn les categories de superintendent, d’intendent major i d’intendent; l’escala executiva, que comprèn la categoria d’inspector; l’escala intermèdia, que comprèn les categories de sotsinspector i de sergent, i l’escala bàsica, que comprèn les categories de caporal i d’agent. 20. La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya, incorpora altres figures en matèria de seguretat per a aquells municipis que no disposin de policia local, i que són guàrdies, vigilants, agents, algutzirs o similars, que exerceixin les funcions custodia i vigilància, ordenar i regular trànsit, participar en les tasques d’auxili al ciutadà i de protecció civil, així com vetllar pel compliment de la normativa municipal. 21. Les policies locals s’han de regir pels principis bàsics d’actuació i per les disposicions estatutàries comunes que recull la Llei 2/1986, del 13 de març, de forces i cossos de seguretat, amb l’adequació necessària a l’Administració local, per les disposicions dictades per les comunitats autònomes i pels reglaments específics de cada cos i altres normes dictades pels ajuntaments corresponents. 22. Entre les funcions que la Llei atorga a la policia local destaquen la de policia administrativa, en l’observació del compliment de les normes municipals; la de policia de trànsit, en el nucli urbà, i la de protecció de les autoritats i instal·lacions municipals. 23. Les funcions de vigilància dels espais públics, l’auxili a la ciutadania, la prevenció dels delictes i el manteniment de l’ordre s’exerceixen de forma compartida o en règim de col·laboració amb altres cossos de seguretat. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 233  C.4. El marc legal de la seguretat Glossari Àrea bàsica policial (ABP) Comandament directe Comandament operatiu Comissaries generals Comissió de Policia de Catalunya Competència exclusiva Competències concurrents Congruència, oportunitat, proporcionalitat Criminalística Disposicions estatutàries Eficàcia Espai jurídic Estructura jeràrquica Estructures organitzatives Funcions Junta de Seguretat de Catalunya Lliure exercici de drets Mandat constitucional Model de proximitat Model descentralitzat Norma ordenadora Norma reguladora Ordenament jurídic Ordre organitzatiu descendent Planificació estratègica Policia administrativa Policia de seguretat ciutadana Policia integral Policia judicial Policia ordinària i integral Prevenció Principis bàsics d’actuació Recursos operatius Regió policial (RP) 234 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia