Bloc II - Activitat Adm. PDF

Tema 3. La jurisdicció contenciosa administrativa. 1. L'evolució històrica i el plantejament constitucional. L’origen del control judicial de l’activitat administrativa està en la pròpia Revolució francesa. La Constitució de 1799 va atribuir aquesta potestat a un òrgan especialitzat: Conseil d’Etat...

Tema 3. La jurisdicció contenciosa administrativa. 1. L'evolució històrica i el plantejament constitucional. L’origen del control judicial de l’activitat administrativa està en la pròpia Revolució francesa. La Constitució de 1799 va atribuir aquesta potestat a un òrgan especialitzat: Conseil d’Etat Composició: alts funcionaris, que també exercien funcions consultives. A Alemanya es va establir que el Jutge ordinari fos qui actués en defensa dels ciutadans en defensa dels ciutadans quan aquests veiessin violentats els seus drets per l'actuació de les administracions públiques. A l’últim terç del segle XIX es va crear una jurisdicció administrativa especialitzada. A Espanya: La primera Llei de la Jurisdicció Contenciosa administrativa és de 1845: assumeix els sistema francès i atribueix el contenciós a l’equivalent del Consell d’Estat. La Llei de 1888 instaura un sistema mixt, que consistia en crear un tribunal, separat formalment del Consell d’Estat, que jutjava amb jurisdicció delegada i estava format per jutges i funcionaris. Al 1956 neix la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Es crea un sistema judicial professionalitzador especialitzat. La vigent Llei 29/1998, de 13 de juliol (LJCA) es una actualització de l’anterior. 2. Els òrgans jurisdiccionals i llurs competències. La planta de la Jurisdicció contenciosa administrativa es refereix a la regulació dels diferents Tribunals i Jutjats, i en el cas dels Tribunals, la seva organització interna en Sales i Seccions i el nombre de magistrats que les integren; i la distribució territorial en l’Estat de tots els òrgans judicials (demarcació). Segons l’art. 26 i següents de la Llei Orgànica del Poder Judicial, els òrgans judicials de la Jurisdicció Contenciosa administrativa són: Jutjats del Contenciós administratiu: òrgans unipersonals. Jutjats Centrals del Cont-Adm adscrits a l'Audiència Nacional: òrgans unipersonals. Salas del Cont-Adm dels TSJ: organització territorial de cada Comunitat Autònoma. Sala del Cont-Adm de l'Audiència Nacional amb seu a Madrid. Sala tercera del Cont-Adm del TS, formada per set Seccions, amb seu a Madrid. Al TS també s’integra la Sala especial o de revisió. Les competències s’estableixen segons els criteris objectiu, funcional i territorial. Criteri orgànic: es fonamenta en l’òrgan concret del que procedeix l’acte o reglament impugnat en el procés i en l’administració en què aquest òrgan s’enquadra. Criteri material: es fonamenta en la matèria i el sector sobre el que recau l’acterecorregut o la naturalesa de l’activitat impugnada. Els jutjats (art. 8LJCA) coneixen: - Actes de les Administracions locals i dels seus organismes. - Actes de l’Administració de les Comunitats autònomes, excepte si procedeixen del respectiu Consell de Govern i quan tingui per objecte: 1 a) Qüestions de personal, excepte si es refereix al naixement o extinció de la relació de servei de funcionaris públics de carrera. b) Les sancions administratives que consisteixin en multes no superiors a 60.000 € i en suspensió d’activitats o privació d’exercici de drets que no excedeixin de sis mesos. c) Les reclamacions per responsabilitat patrimonial, quan la seva quantia no excedeixi de 30.050€ - Recursos que s’interposi contra disposicions i actes de l'Administració perifèrica de l’Estat i de les Comunitats autònomes, i entre altres qüestions, de les resolucions que es dictin en matèria d'estrangeria. Les Sales del Contenciós Administratiu dels Tribunals Superiors de Justícia, coneixeran en única instancia dels recursos que es dedueixin en relació amb: Els actes de les Entitats Locals i de les Adm de les CA, que el seu coneixement no s’atribueixi als Jutjats del Contenciós Administratiu. Les disposicions generals dictades per les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Els actes i disposicions del govern de les Assemblees legislatives de les Comunitats Autònomes i de les institucions autonòmiques anàlogues al Tribunal de Comptes i al Defensor del Poble, en matèria de personal, administració i gestió patrimonial. Els actes i les resolucions dictades pels Tribunals Econòmic Adm Regionals i Locals que posin econòmica administrativa. a la via Altres actes i assumptes relacionats amb l’Administració electoral i el dret de reunió. En segona instancia coneixeran, fonamentalment de les apel·lacions contra sentencies i autos dictats pels Jutjats del Contenciós Administratiu. Per la resta d’òrgans jurisdiccionals ens remeten a l’estudi dels arts. 6 a 13 LJCA. Resum bàsic de l’organització i les competències en l’Ordre Jurisdiccional Contenciós Administratiu: fi 2 3. La naturalesa, l'extensió i els límits de la jurisdicció. Extensió de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa La LJCA con gura la idea de universalitat o principi de clàusula general del control judicial de l’activitat administrativa a través d’una de nició positiva -las matèries sobre les que coneix-, i una negativa – matèries sobre les que no coneix. Es de neix l’extensió de la Jurisdicció Cont-Adm: “Los Juzgados y Tribunales del Orden Cont-Adm conocerán de las pretensiones que se deduzcan en relación con la actuacion de las AP sujetas al Derecho administrativo, con las disposicions generales de rango inferior a la Ley y con los Decretos Legislativos cuando excedan los límites de la delegación” (art. 1.1 LJCA). La LJCA ha exclòs com a Administració Pública a les Corporacions de Dret públic (art. 1.2 c LJCA). També són objecte de revisió d’aquest ordre jurisdiccional les actuacions materialment adm com son els actes en matèria de personal o de gestió patrimonial, d’altres òrgans de l’Estat (Congres dels Diputats, Senat, Tribunal Constitucional, Tribunal de Comptes, Defensor del Poble, Consell General del Poder Judicial o Adm electoral) (art. 1.3 LJCA). Les següents matèries corresponen a la Jurisdicció Cont-Adm (art. 2 LJCA): a) La protecció jurisdiccional dels drets fonamentals, els elements reglats i la determinació de les indemnitzacions procedents, en relació amb els actes del Govern o dels Consells de Govern de les CA, qualsevol que sigui la naturalesa d’aquests actes. b) Els contractes administratius i els actes de preparació i adjudicació dels contractes subjectes a la Llei de Contractes del Sector Públic. c) Els actes i disposicions de les Corporacions de Dret públic, adoptats en l’exercici de funcions públiques. d) Els actes de scalització dictats per l’Adm concedent, respecte dels dictats pels concessionaris dels serveis públics que impliquen l’exercici de potestats administratives, així com directament els actes dels propis concessionaris quan ho permeti la legislació sectorial corresponent. e) La responsabilitat patrimonial de les AP, qualsevol que sigui la seva naturalesa pública o privada de l’activitat o el tipus de relació que es derivi. f) Les restants matèries que li atribueixi expressament una Llei. Però no corresponen a la Jurisdicció Cont-Adm (art. 3 LJCA): a. Les qüestions expressament atribuïdes a les Jurisdiccions Civil, Penal i Social, encara que estiguin relacionades amb l’activitat de l’AP. a. El recurs contenciós disciplinari militar. a. Els con ictes de jurisdicció entre els Jutjats i T. i l’AP; i els con ictes d’atribucions entre òrgans d’una mateixa Administració. Control de la discrecionalitat administrativa per via judicial: - La sentencia estimarà el recurs contenciós administratiu quan la disposició, l’actuació o l’acte incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, inclòs la desviació de poder (art. 70.2 LJCA). fl fi fi fi fl fi 3 - Els òrgans jurisdiccionals no podran determinar la forma en que han de quedar redactats els preceptes d’una disposició general en substitució dels que anul·lin ni podran determinar el contingut discrecional dels actes anul·lats. 4 1. Les parts del procés. El procés contenciós administratiu s’orienta en funció del principi dispositiu. Els òrgans judicials estan obligats a jutjar “dins el límit de les pretensions formulades per les parts i dels motius que fonamentin el recurs i l'oposició” (art. 33.1 LJCA). A les parts li són d’aplicació els principi: Principi de dualitat de parts: la part demandant o recurrent es la que interposa el recurs contenciós administratiu; y la part demandada és sempre una Administració autora de l’acte o reglament recorregut. Principi de contradicció. Principi d’igualtat de les parts. Les parts per intervenir en el procés han de tenir capacitat processal (art. 18LJCA): és la mateixa que la exigida en el procediment administratiu. A. Legitimació: Per a ser part del procés és imprescindible tenir una relació amb l’objecte del procés, per al reconeixement de drets o interessos propis o, excepcionalment de tercers. Existeixen dos tipus de legitimació: Legitimació activa (arts. 19 i 20 LJCA) Art. 19 LJCA: a) “Les persones físiques o jurídiques que exerceixin un dret o un interès legítim. b) Les corporacions, associacions, sindicats i grups i entitats a les quals es refereix l'article 18 que siguin afectats o estiguin legalment habilitats per a la defensa dels drets i els interessos legítims col·lectius. c) L'Administració de l'Estat, quan exerceixi un dret o un interès legítim, per impugnar els actes i les disposicions de l'Administració de les comunitats autònomes i dels organismes públics que s'hi vinculen, així com els de les entitats locals, de conformitat amb el que disposa la legislació de règim local, i els de qualsevol altra entitat pública no sotmesa a la seva scalització. d) L'Administració de les comunitats autònomes, per impugnar els actes i les disposicions que afecten l'àmbit de la seva autonomia, emanats de l'Administració de l'Estat i de qualsevol altra administració o organisme públic, així com els de les entitats locals, de conformitat amb el que disposa la legislació de règim local. e) Les entitats locals territorials, per impugnar els actes i les disposicions que afecten l'àmbit de la seva autonomia, emanats de les administracions de l'Estat i de les comunitats autònomes, així com els d'organismes públics amb personalitat jurídica pròpia vinculats a una i altres o els d'altres entitats locals. f) El ministeri scal, per intervenir en els processos que determini la Llei. g) Les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia vinculades o dependents de qualsevol de les administracions públiques per impugnar els actes o les disposicions que afectin l'àmbit de les seves nalitats. fi 5 fi fi Tema 4. El procés contenciós administratiu. h) Qualsevol ciutadà, en l'exercici de l'acció popular, en els casos que les lleis preveuen expressament. i) Per a la defensa del dret d'igualtat de tracte entre dones i homes, a més dels afectats i sempre amb la seva autorització, també hi estan legitimats els sindicats i les associacions legalment constituïdes el primordial de les quals sigui la defensa de la igualtat de tracte entre dones i homes, respecte dels seus a liats i associats, respectivament” Però NO TENEN legitimació: Art. 20 LJCA: “a) Els òrgans d'aquesta Administració i els membres dels seus òrgans col·legiats, llevat que una llei ho autoritzi expressament. b) Els particulars quan actuïn per delegació o com a simples agents o mandataris de l'Administració. c) Les entitats de dret públic que siguin dependents o estiguin vinculades a l'Estat, les comunitats autònomes o les entitats locals, respecte de l'activitat de l'Administració de la qual depenguin. Se n'exceptuen les entitats que, mitjançant llei, hagin estat dotades d'un estatut especí c d'autonomia respecte de l'Administració esmentada” Legitimació passiva (art. 21 LJCA) Part demandada: AP Part codemandada: les persones o entitats que els seus drets o interessos es poden veure afectats per la estimació de les pretensions dels demandants, així com les assegurances de les Administracions Públiques que en els casos en que es demanda la responsabilitat patrimonial d’aquestes. B. Postulació (art. 23 i 24 LJCA): Òrgans unipersonals (Jutjats): poden conferir la seva representació processal a un procurador i han de ser assistits jurídicament, en tot cas, per un advocat. Òrgans col·legials: és imprescindible la representació d’un procurador i l’assistència d’un advocat. La representació o defensa de: Adm de l’Estat i dels seus organisme autònoms correspon als Advocats de l’Estat. CCAA correspon als Lletrats dels seus propis Serveis Jurídics. Les Entitats Locals, en alguns casos tindran els seus propis lletrats i en altres contractaran els serveis professionals d’un advocat. 2. L’objecte del recurs: Hi ha quatre modalitats de recurs contenciós administratiu (art. 25 i seg. LJCA): Actes expressos i presumptes Disposicions generals: el recurs pot ser directe i indirecte, é a dir, contra la disposició general directament i contra els actes d’aplicació de la disposició general al·legant la il·legalitat d’aquesta. Inactivitat de l’Adm: procedeix quan l’Administració esta obligada a realitzar una prestació concreta en favor d’una o més persones determinades, en virtut d’una norma que no necessita un acte d’aplicació, així com d’un acte, contracte o conveni, i aquesta no compleixi. fi fi fi 6 Via de fet: l’interessat podrà formular requeriment a l’Administració actuant intimant la seva cessació. Si aquesta intimació no es formula o no és atesa dins dels deu dies següents a la presentació del requeriment, podrà deduir directament recurs contenciós administratiu (art. 30 LJCA) Exemple: quan l’Administració ocupa la propietat d’un particular sense cobertura legal. 3. Les pretensions del procés. Encara que tècnicament el recurs s’interposa contra un acte exprés i presumpte o un reglament, l’objecte real del recurs contenciós adm són les pretensions del recurrent. Aquest procés controla l’activitat o la inactivitat de l’adm sobre la base de les pretensions del recurrent. Les pretensions de les parts variaran en funció de l’activitat adm impugnada: Declaratives, de condemna, d’execució, prestacionals... Acumulació de pretensions per un mateix demandant en relació a diverses actuacions administratives entre les que existeix connexió directa. 4. El procediment Cont-Adm. Regulació: a partit del Títol IV de la LJCA + Llei enjudiciament civil té caràcter supletori. Requisits necessaris per interposar el recurs cont-adm: 1. Esgotar la via administrativa (excepció: la impugnació d’una disposició de caràcter general i el recurs especial per a la protecció dels drets fonamentals de la persona. 2. Quan es pretén exigir el compliment per l’Administració d’una prestació a la que està legalment obligada, la Llei en ocasions obliga a presentar una reclamació prèvia. 3. S’exigeix formular un requeriment previ a les Entitats locals per impugnar els seus acords o actes. 4. En el cas del recurs de lesivitat, l’administració autora de l’acte que es pretén anular ha de prèviament declarar-ho lesiu per a l’interès públic. 5. El recurs s’ha d’interposar en el termini de dos mesos a comptar a partir de la noti cació, publicació o de la declaració de lesivitat. En el cas dels actes presumptes, el termini és de sis mesos a comptar des de el dia següent a aquell en que es produeixi d’acord amb la seva normativa especi ca. Però si s’interposa davant d’una actuació en via de fet, el termini es de 20 dies a partir del dia en que es va iniciar la via de fet, i de 10 dies a partir del següent a la terminació del termini establert a l’art. 30 LJCA si es va produir un requeriment previ. 6. Els terminis per a la interposició del recurs són de caducitat. El mes d’agost és inhàbil. 7. A diferencia del que succeeix amb el procediment administratiu, el procés cont-adm no és gratuït, es necessari pagar unes taxes judicials. Procés Ordinari: Interposició, admissió del recurs i emplaçament de les parts. S’inicia per un simple escrit que es limita a citar la disposició, acte, inactivitat o actuació constitutiva de via de fet que s’impugna i a sol·licitar que es tingui per interposat el recurs (+ documents que s’enumeren a l’art. 45 LJCA, relatius a la representació i legitimació, i copia de la disposició o acte). Posteriorment el secretari judicial reclamarà l’expedient adm (art. 48 LJCA) a l’Adm demandada per a la seva remissió en el termini de 20 dies improrrogables. fi fi 7 Desprès de l’examen de l’expedient administratiu, i prèvia posada en coneixement a les parts per a que al·leguin el que estimen procedent en el termini de deu dies, el Jutge, si s’escau, declararà NO admetre el recurs si es donen les següents causes: - Falta de jurisdicció o incompetència del Jutjat o Tribunal. Falta de legitimació. S’ha interposat el recurs contra activitat no susceptible d’impugnació. Caducitat del termini d’interposició del recurs Altres causes relacionades amb motius de fons o amb els supòsits especí cs de la via de fet o la inactivitat de l’Adm. Al·legacions i proves: La part actora disposa d’un termini de 20 dies per a formular la demanda. Però si transcorren aquests dies, es declara per auto la caducitat del recurs. Presentada la demanda es dóna trasllat amb l’expedient administratiu a les parts demandades que haguessin comparegut per a que contestin en el termini de 20 dies. No s’admet la contestació de l’adm sinó va acompanyada de l’expedient adm.. En els escrits de demanda i contestació es pol sol·licitar que es celebri vista, que es presentin conclusions o que el plet sigui declarat conclús, sense més tràmits, per a sentencia (art. 60 i 61 LJCA). Es pot sol·licitar prova en els escrits de demanda i contestació sobre els fets rellevants per a la resolució del recurs que no constin o estiguin incorrectes en l’expedient o no haguessin sigut degudament valorats per l’adm al dictar l’acte. El Jutge també pot acordar d’o ci la prova com a diligencia. Termini de 30 dies per a pràctica la prova. Visita i conclusion: Les parts poden sol·licitar que tingui lloc una vista on es presentin les conclusions o que el plet sigui declarat conclús, sense cap altre tràmit, per a sentència. Es sol·licita per mitjà d'un altressí en els escrits de demanda o contestació o mitjançant un escrit presentat en el termini de cinc dies comptats des que es noti qui la diligència d'ordenació que declari conclús el període de prova. El secretari judicial ha de proveir segons el que hagin sol·licitat les parts de manera coincident. només pot acordar la celebració de la vista o la formulació de conclusions escrites quan ho sol·liciti el demandant o quan, havent-se practicat una prova, ho sol·liciti qualsevol de les parts Si les parts no han formulat cap sol·licitud, el jutge o el tribunal, excepcionalment, atesa l'índole de l'afer, pot acordar que tingui lloc la vista o la formulació de conclusions escrites. Tant a la vista com a les conclusions les parts formularan al·legacions succintes sobre els fets, valoració de la prova practicada i els fonaments de dret en que fonamenten les seves pretensions. fi fi fi 8 En l'acte de la vista o en l'escrit de conclusions no es poden plantejar qüestions que no hagin estat suscitades en els escrits de demanda i contestació. Quan el jutge o el tribunal consideri oportú que en l'acte de la vista o en les conclusions es tractin motius rellevants per a la decisió i diferents dels al·legats, ho ha de posar en coneixement de les parts mitjançant provisió i els ha de donar un termini de deu dies per ser escoltades. Contra aquesta provisió no s'hi pot interposar cap recurs. Desprès el jutge o el tribunal ha de declarar que el plet ha quedat conclús per a sentència, llevat que faci ús de la facultat a la qual es refereix l'apartat 2 de l'article 61, cas en què la esmentada declaració s'ha de fer immediatament després que nalitzi la pràctica de la diligència o les diligències de prova acordades (art. 64.4 LJCA). Finalització: La sentencia és la resolució de l'òrgan judicial que posa al procés contenciós adm donen resposta a les pretensions de les parts. Ha de contenir una relació de les actuacions de les parts, dels fets i els fonaments jurídics en els que es fonamenta la decisió del Tribunal. El fallo podrà ser: inadmissibilitat del recurs o d’estimació o desestimació del mateix. En primera o única instància, l’òrgan jurisdiccional, en dictar sentència o en resoldre per interlocutòria els recursos o els incidents que es promogui davant seu, ha d’imposar les costes a la part que hagi vist rebutjades totes les seves pretensions, llevat que apreciï, i així ho raoni, que el cas presentava seriosos dubtes de fet o de dret. Cada part ha d’abonar les costes causades a la seva instància i les comunes per meitat, llevat que l’òrgan jurisdiccional, raonant-ho degudament, les imposi a una d’elles per haver sostingut la seva acció o haver interposat el recurs amb mala fe o temeritat Termini per dictar sentencia: deu dies des que el plet ha estat declarat conclús i ha de decidir sobre totes les qüestions controvertides en el procés. Però si el jutge o el tribunal aprecia que no es pot dictar dins el termini indicat, ho ha de raonar degudament i ha d'assenyalar una data posterior concreta perquè es dicti i noti qui. Efectes: La inadmissibilitat o desestimació del recurs només produeix efectes entre les parts. L'anul·lació d'una disposició o un acte produeix efectes per a totes les persones afectades. Les que anul·lin una disposició general tenen efectes generals des del dia en què sigui publicada la decisió i els preceptes anul·lats al mateix diari o cial en què ho hagi estat la disposició anul·lada. L'estimació de pretensions de reconeixement o restabliment d'una situació jurídica individualitzada només produeix efectes entre les parts. No obstant això, aquests efectes es poden estendre a tercers. Altres formes d'acabament del procediment (art. 74 a 77 LJCA): a) Caducitat: en els casos en que està prevista per la inactivitat del recurrent. fi fi fi fi 9 b) Desistiment: El recurrent pot desistir del recurs en qualsevol moment anterior a la sentència. Però cal que el rati qui el recurrent o que estigui autoritzat per fer-ho. Si desisteix l'AP, s'ha de presentar testimoni de l'acord adoptat per l'òrgan competent conformement als requisits exigits per les lleis o reglaments respectius (art. 74 LJCA). c) Aplanament: els demandats s'hi poden aplanar. Produït l'aplanament, el jutge o el tribunal, sense cap altre tràmit, ha de dictar sentència d'acord amb les pretensions del demandant, llevat de si això implica una infracció manifesta de l'ordenament jurídic (art. 75 LJCA). c) Reconeixement de la pretensió en via administrativa: Si, interposat recurs contenciós administratiu, l'Adm demandada reconeix totalment en via administrativa les pretensions del demandant, qualsevol de les parts pot posar-ho en coneixement del jutge o el tribunal, quan l'Admno ho faci. El secretari judicial ha de manar escoltar les parts pel termini comú de cinc dies i, amb la comprovació prèvia del que s'ha al·legat, el jutge o tribunal ha de dictar interlocutòria en què declari acabat el procediment i ordeni l'arxivament del recurs i la devolució de l'expedient administratiu, si el reconeixement no infringeix manifestament l'ordenament jurídic. En aquest últim cas ha de dictar sentència ajustada a dret (ART. 76 LJCA). e) Conciliació: una vegada formulades la demanda i la contestació es pot assolir un acord que posi a la controvèrsia, quan el judici es promogui sobre matèries susceptibles de transacció i, en particular, quan versi sobre la estimació de quantitat. L'intent de conciliació es pot produir en qualsevol moment anterior al dia en què el plet hagi estat declarat conclús per a sentència. Si les parts arriben a un acord que impliqui la desaparició de la controvèrsia, el jutge o el tribunal ha de dictar interlocutòria que declari acabat el procediment, sempre que el que s'ha acordat no sigui manifestament contrari a l'ordenament jurídic ni lesiu de l'interès públic o de tercers. Procés agreujat: Es pretén donar major celeritat a determinats supòsits en la que per la seva quantia, característiques o rellevància no sembla necessari mantenir determinats requisits processals establerts en el procés ordinari. Les característiques fonamentals d’aquest procediment són (art. 78 LJCA): a) Els jutjats cont-admi, si s'escau, els jutjats centrals cont-adm d'aquest ordre jurisdiccional coneixen, pel procediment abreujat, dels assumptes que siguin competència seva que se suscitin sobre qüestions de personal al servei de les AP, sobre estrangeria i sobre inadmissió de peticions d'asil polític, assumptes de disciplina esportiva en matèria de dopatge, així com totes aquelles la quantia de les quals que no superi els 30.000 euros. b) El recurs s'inicia per demanda, a la qual s'ha d'adjuntar el document o els documents en què l'actor fonamenti el seu dret. c) Presentada la demanda, el secretari judicial, apreciada la jurisdicció i competència objectiva del tribunal, ha d'admetre la demanda. fi fi 10 d) Admesa la demanda, el secretari judicial n'ha d'acordar el trasllat al demandat, i ha de citar les parts per a la celebració de la vista, amb indicació del dia i l'hora, i requerir a l’Adm demandada que remeti l'expedient adm amb almenys 15 dies d'antelació del termini assenyalat per a la vista. e) Rebut l'expedient adm, el secretari judicial l'ha de remetre a l'actor i als interessats que s'hagin personat perquè puguin fer al·legacions a l'acte de la vista. f) Comparegudes les parts, o alguna d'aquestes, el jutge ha de declarar oberta la vista. g) Si les parts no compareixen o ho fa només el demandat, el jutge o tribunal ha de considerar que l'actor ha desistit del recurs i l'ha de condemnar a costes, i si hi compareix només l'actor, ha d'acordar que prossegueixi la vista en absència del demandat. h) Els mitjans de prova es practiquen en els judicis abreujats de la forma prevista per al judici ordinari. Si el jutge estima que no es pot practicar en la vista alguna prova rellevant, l'ha de suspendre, i el secretari judicial competent ha d'assenyalar, en l'acte i sense necessitat de nova noti cació, el lloc, dia i hora en què s'ha de reprendre. i) Després de la pràctica de la prova, si es fa, i, si s'escau, de les conclusions, escoltats els lletrats, les persones que siguin part en els afers poden, amb la vènia del jutge, exposar de paraula el que creguin oportú per a la seva defensa a la conclusió de la vista, abans de donar-la per acabada. j) El jutge ha de dictar sentència en el termini de 10 dies des de la celebració de la vista. 5. Els recursos contra les sentències: Recurs d’apel·lació (art. 81 i seg. LJCA): Les sentències dels jutjats contenciosos administratius i dels jutjats centrals cont-adm són susceptibles de recurs d’apel·lació, llevat que s’hagin dictat en els assumptes següents: a) Aquells la quantia dels quals no excedeixi els 30.000 euros. b) Els relatius a matèria electoral compresos a l’article 8.4. Són sempre susceptibles d'apel·lació les sentències següents: a) Les que declarin la inadmissibilitat del recurs en el cas de la lletra a de l'apartat anterior. b) Les dictades en el procediment per a la protecció dels drets fonamentals de la persona. c) Les que resolguin litigis entre administracions públiques. d) Les que resolguin impugnacions indirectes de disposicions generals. El recurs d'apel·lació contra les sentències és admissible a ambdós efectes, excepte en els casos en què aquesta Llei disposi una altra cosa (art. 83 LJCA). La interposició d'un recurs d'apel·lació no impedeix l'execució provisional de la sentència recorreguda (art. 84 LJCA) El recurs d'apel·lació: Interposició: davant el jutjat que hagi dictat la sentència que s'apel·li. Termini: dins els quinze dies següents al de la seva noti cació. Transcorregut aquest termini es declara la fermesa de la sentencia (art. 85.1 LJCA) Com? Mitjançant un escrit raonat que ha de contenir les al·legacions en què es fonamenti el recurs. fi fi 11 Recurs de cassació (art. 86 i seg. LJCA): Les sentències dictades en única instància pels jutjats cont-adm i les dictades en única instància o en apel·lació per la Sala Cont-Adm de l’Audiència Nacional i per les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia són susceptibles de recurs de cassació davant la Sala Cont-Adm del TS. En el cas de les sentències dictades en única instància pels jutjats cont-adm, únicament són susceptibles de recurs les sentències que continguin doctrina que es considera greument danyosa per als interessos generals i siguin susceptibles d’extensió d’efectes. Les sentències que, essent susceptibles de cassació, hagin estat dictades per les sales cont-adm dels tribunals superiors de justícia només són recurribles davant la Sala Cont-Adm del TS si el recurs pretén fonamentar-se en infracció de normes de dret estatal o de la Unió Europea que sigui rellevant i determinant de la decisió impugnada, sempre que hagin estat invocades oportunament en el procés o considerades per la sala sentenciadora. També són susceptibles de recurs de cassació les interlocutòries següents dictades per la Sala ContAdm de l’Audiència Nacional i per les sales contencioses administratives dels Tribunals superiors de justícia. Pot ser admès a tràmit quan, invocada una infracció concreta de l’OJ, tant processal com substantiva, o de la jurisprudència, la Sala Cont-Adm del TS consideri que el recurs presenta un interès cassacional objectiu per a la formació de jurisprudència. El Tribunal de cassació pot apreciar que existeix un interès cassacional objectiu, i l’ha de motivar expressament en la interlocutòria d’admissió, quan, entre altres circumstàncies, la resolució que s’impugna: a) Fixi, davant qüestions substancialment iguals, una interpretació de les normes de dret estatal o de la Unió Europea en les quals es fonamenta la decisió contradictòria amb la qual altres òrgans jurisdiccionals hagin establert. b) Estableixi una doctrina sobre les normes esmentades que pugui ser greument danyosa per als interessos generals. c) Afecti un gran nombre de situacions, bé en si mateixa o perquè transcendeix el cas objecte del procés. d) Resolgui un debat que hagi versat sobre la validesa constitucional d’una norma amb rang de llei, sense que la improcedència de plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat pertinent aparegui su cientment aclarida. e) Interpreti i apliqui aparentment amb error i com a fonament de la seva decisió una doctrina constitucional. f) Interpreti i apliqui el dret de la Unió Europea en contradicció aparent amb la jurisprudència del tribunal de justícia o en supòsits en què ns i tot pugui ser exigible la intervenció d’aquest a títol prejudicial. g) Resolgui un procés en què es va impugnar, directament o indirectament, una disposició de caràcter general. h) Resolgui un procés en què el que es va impugnar va ser un conveni subscrit entre administracions públiques. i) Hagi estat dictada en el procediment especial de protecció de drets fonamentals. fi fi 12 El recurs de cassació es prepara davant la sala d’instància en el termini de 30 dies, comptats des del següent al de la noti cació de la resolució que es recorre, i hi estan legitimats els qui hagin estat part en el procés o n’haguessin d’haver estat. La sentència ha de xar: la interpretació d’aquelles normes estatals o la que tingui per establerta o clara de les de la UE. ha de resoldre les qüestions i pretensions deduïdes en el procés, anul·lant la sentència o interlocutòria recorreguda, en tot o en part, o con rmant-les. Quan es justi qui la seva necessitat, espot ordenar la retroacció d’actuacions a un moment determinat del procediment d’instància perquè segueixi el curs ordenat per la llei ns a la seva culminació (art. 93.1 LJCA) Revisió de sentències: La revisió d'una sentència ferma és procedent (art. 102 LJCA): a) Si després de pronunciada es recobren documents decisius, no aportats per una causa de força major o per obra de la part a favor de la qual s'hagi dictat. b) Si s'ha dictat en virtut de documents que, en el moment de dictar la sentència, una de les parts ignorava que havien estat reconeguts i declarats falsos o la falsedat dels quals es reconeix o es declara després. c) Si, havent-se dictat en virtut d'una prova testi cal, els testimonis han estat condemnats per fals testimoni donat en les declaracions que van servir de fonament a la sentència. d) Si s'ha dictat sentència en virtut de suborn, prevaricació, violència o una altra maquinació fraudulenta. 6. L’execució de la sentència: La potestat de fer executar les sentències i altres resolucions judicials correspon exclusivament als jutjats i els tribunals d'aquest ordre jurisdiccional, i el seu exercici és competència del qui hagi conegut de l'afer en primera o única instància. Les parts estan obligades a complir les sentències en la forma i els termes que s'hi consignin. Són nuls de ple dret els actes i les disposicions contraris als pronunciaments de les sentències, que es dictin amb la nalitat d'eludir-ne el compliment (art. 103.4 LJCA). No es pot suspendre el compliment ni declarar la inexecució total o parcial de la decisió (art. 105 LJCA). Si la sentència condemna l'Administració a portar a terme una determinada activitat o a dictar un acte, el jutge o el tribunal pot, en cas d'incompliment (art. 108 LJCA): a) Executar la sentència per mitjà dels seus propis mitjans o requerint la col·laboració de les autoritats i els agents de l’Adm condemnada o, en el seu defecte, d'altres administracions públiques, amb observança dels procediments establerts a aquest efecte. b) Adoptar les mesures necessàries perquè la sentència adquireixi l'e càcia que, si s'escau, seria inherent a l'acte omès, entre les quals s'inclou l'execució subsidiària amb càrrec a l'Administració condemnada. fi fi fi fi fi fi fi fi 13 Transcorreguts els terminis assenyalats per al total compliment de la sentència, el jutge o tribunal ha d'adoptar, amb l'audiència prèvia de les parts, les mesures necessàries per aconseguir l'efectivitat del que s'ha manat. Singularment, acreditada la seva responsabilitat, amb l'advertiment previ del secretari judicial noti cat personalment per a la formulació d'al·legacions, el jutge o la Sala poden (art. 112 LJCA): a) Imposar multes coercitives de cent cinquanta a mil cinc-cents euros a les autoritats, funcionaris o agents que incompleixin els requeriments del jutjat o de la Sala, així com reiterar aquestes multes ns a l'execució completa de la decisió judicial, sense perjudici d'altres responsabilitats patrimonials que siguin procedents. A la imposició d'aquestes multes els és aplicable el que preveu l'article 48. b) Deduir el testimoni oportú de particulars per exigir la responsabilitat penal que pugui correspondre. fi fi 14