B2 - Institucions polítiques de Catalunya PDF

Tema B.2. Les institucions polítiques de Catalunya 1. La Generalitat de Catalunya La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. Tal com indica el preàmbul de l’EAC, la Generalitat relaciona una història secular d’afirmació col·lectiva d’una id...

Tema B.2. Les institucions polítiques de Catalunya 1. La Generalitat de Catalunya La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. Tal com indica el preàmbul de l’EAC, la Generalitat relaciona una història secular d’afirmació col·lectiva d’una identitat pròpia amb la construcció d’una societat democràtica avançada. Així, el nom de Gene- ralitat evoca un òrgan medieval de caràcter politicoadministratiu i financer, denominat també Diputació del General, que representava els interessos de les Corts Catalanes (precedent remot del Parlament) i els defensava davant el rei i els seus oficials quan aquesta no estava reunida. Actualment, la Generalitat, com va succeir també durant la Segona República espanyola, és el complex institucional de Catalunya, que comprèn bàsicament el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern. La Generalitat només engloba les institucions autonòmiques d’àmbit territorial català i resten fora d’aquesta denominació aquelles institucions i òrgans públics presents a Catalunya que depenen de l’Estat central, o bé les altres que deriven de l’autonomia local reconeguda per la CE (províncies i municipis) o per l’EAC (vegueries, comarques i altres ens locals que les lleis determinin). Es tracta, doncs, del com- plex institucional que representa i per mitjà del qual s’exerceix l’autogovern dels catalans i les catalanes. L’EAC, d’acord amb el que preveia la CE (article 152.1), estableix que el president o presidenta de la Generalitat i el Govern són responsables políticament davant el Parlament, i es configura així el sistema institucional de la Generalitat segons el patró clàssic dels règims parlamentaris. El que caracteritza aquests règims és l’exigència que entre el Parlament i el Govern es creï i es man- tingui un nexe permanent de confiança: en la formació del Govern, aquest vincle s’expressa mitjançant la investidura del president; un cop elegit aquest i format el Govern, la continuïtat d’aquest nexe es verifica a través de diversos mecanismes de control del Govern per part del Parlament (la moció de censura, a iniciativa del Parlament, i la qüestió de confiança, a iniciativa del Govern). En els sistemes parlamentaris, a més, és molt freqüent que, com a contrapès del control que exerceix el Parlament sobre el Govern, aquest darrer pugui dissoldre l’assemblea i convocar noves eleccions, la qual cosa constitueix en principi i originàriament una apel·lació directa als electors per resoldre el conflicte que pugui haver sorgit entre tots dos. Així, doncs, l’EAC integra les prescripcions constitucionals i estableix la responsabilitat política del president de la Generalitat davant el Parlament, característica essencial del sistema parlamentari. Les relacions entre el Parlament i el Govern es regulen a partir del que estableixen el capítol IV del títol II de l’EAC i la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern. S’estableix un sistema parlamentari en què els mecanismes d’exigència de responsabilitat política estan regulats amb detall i configurats de manera que afavoreixen l’estabilitat del Govern (caràcter constructiu de la moció de censura, que només es considera aprovada si la voten afirmativament la majoria absoluta dels diputats, i de la qüestió de confiança que s’entén atorgada si el president o presidenta de la Generalitat obté la majoria simple dels vots emesos), sense excloure la possibilitat Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional 103  B.2. Les institucions polítiques de Catalunya de governs minoritaris, i alhora doten el president o la presidenta amb la facultat de dissoldre antici- padament el Parlament. 2. El Parlament de Catalunya El Parlament de Catalunya és l’assemblea representativa i legislativa de Catalunya i, com a tal, aprova els pressupostos i impulsa i controla l’acció política del Govern. El Parlament de Catalunya es compon d’una única cambra i la componen un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb l’Estatut i la legislació electoral. En l’actualitat la cambra parlamentària està integrada per 135 diputats dels quals 18 són elegits per la circumscripció de Tarragona, 17 per la de Girona, 15 per la de Lleida i 85 per la de Barcelona. Aquesta xifra de representants pot ser modificada mitjançant la Llei electoral de Catalunya. L’article 58 de l’EAC reconeix el principi d’autonomia parlamentària, que inclou l’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària. El Parlament gaudeix d’autonomia reglamentària (pot dictar el seu reglament per regular la matèria parlamentària), financera (estableix el seu pressupost) i administrativa (actua autònomament en matè- ria de personal i en la contractació d’obres, subministraments i serveis). El Parlament té la seva seu a Barcelona (al Parc de la Ciutadella), però pot fer sessions a altres indrets de Catalunya. El Reglament del Parlament de Catalunya va ser aprovat el 22 de desembre de 2005. La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. L’article 66 de l’EAC indica que també pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat. El primer supòsit fa referència a la impossibilitat del Parlament de crear una majoria parlamentària suficient per constituir el Govern. En el procediment d’investidura del president o presidenta de la Ge- neralitat, si transcorren dos mesos –a comptar des de la primera votació– i cap candidat no ha obtingut la confiança del Parlament, aquest serà dissolt automàticament i es convocaran noves eleccions. El segon supòsit és la dissolució anticipada del Parlament decidida discrecionalment pel president de la Generalitat, en els termes que estableix l’article 10.c de la Llei 13/2008. Per ser elegit diputat del Parlament cal ser ciutadà major de divuit anys, gaudir de la condició polí- tica de català d’acord amb l’article 7 de l’EAC i reunir les condicions exigides per la llei electoral i el reglament parlamentari (prometre o jurar d’acatar la CE i l’EAC i declarar –a l’efecte de l’examen d’in- compatibilitats– les dades relatives a la professió i als càrrecs públics). L’EAC diu expressament que la llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre homes i dones per a l’elaboració de les llistes electorals. Per assegurar la independència i la llibertat del Parlament davant la resta de poders públics, els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu i gaudeixen de tres prerrogatives (garanties per al bon exercici de la seva funció): la inviolabilitat, la immunitat i el fur. La inviolabilitat té com a objectiu garantir la lliure formació de la voluntat del Parlament ja que permet que el diputat o la diputada pugui expressar-se en la seva funció amb absoluta llibertat i impedeix que s’iniciï cap procediment jurisdiccional, penal o de qualsevol altra mena, que pugui comportar l’exi- gència de responsabilitat contra ell a causa de les seves opinions, manifestacions o vots expressats en l’exercici de la seva funció parlamentària (entenent per aquestes només les que es facin en actes 104 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional B.2. Les institucions polítiques de Catalunya parlamentaris o, per excepció, en actes exteriors a la vida de la cambra que siguin reproducció literal d’un acte parlamentari). La immunitat té com a objectiu la protecció del parlamentari davant les actuacions que puguin restrin- gir-li la llibertat per motivacions polítiques; així, durant llur mandat, els diputats no poden ser detinguts pels actes delictius comesos en el territori de Catalunya, excepte en el cas de delicte flagrant. El fur especial dels diputats consisteix en el fet que, pels actes delictius comesos en el territori de Catalunya, és competent per determinar-ne la inculpació, la presó, el processament i el judici el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya, la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. Aquesta última prerrogativa atorga una protecció especial al parlamentari pel fet que l’òrgan encarregat d’enjudiciar-lo gaudeix d’una alta qualificació. L’article 59 de l’EAC estableix que el Parlament ha de tenir un president o presidenta (òrgan unipersonal de govern institucional que té la representació de la cambra) i una mesa (òrgan rector col·legiat del Parlament, integrat pel president, dos vicepresidents i quatre secretaris, que és el centre decisori pel que fa al govern institucional del Parlament). El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament, i formada per vint-i-tres membres en proporció a la representació de cada grup parlamentari –a la manera d’un Parlament reduït– que garanteix la continuïtat dels treballs parlamentaris durant el període en què el Parlament no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari o quan ha estat dissolt. En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament el mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament. En el Parlament es formen els diferents grups parlamentaris en els quals s’han d’agrupar necessària- ment tots els diputats; cada partit o coalició només pot formar un grup parlamentari, que ha de tenir un mínim de cinc diputats, amb l’excepció del grup mixt (que és on es reuneixen els diputats que no poden constituir un grup parlamentari propi). La rellevància especial dels grups parlamentaris en els parlaments contemporanis s’evidencia amb la creació d’un òrgan específic, la Junta de Portaveus, integrada pels portaveus designats per cada grup, que té, entre altres funcions, la d’acordar amb el president o presidenta de la cambra l’ordre del dia de les sessions, la qual cosa vol dir que són els grups parlamentaris els que defineixen què es debat, quan es debat i, en molts casos, com es debat. El Parlament funciona en Ple (constituït per tots els diputats) o en comissions (la composició de les quals reprodueix proporcionalment la de la cambra), que poden ser permanents o no. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de sessions, del 16 d’agost al 31 de desembre i del 15 de gener al 31 de juliol. El Parlament es reuneix en sessions ordinàries i extraordinàries. Les sessions extraordinàries són les que es fan fora dels períodes de sessions; són convocades pel president o presidenta del Parlament, per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups parlamentaris o de la quarta part dels diputats, o bé a petició de grups parlamentaris o de membres que en representin la majoria absoluta. També es reuneix en sessió extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. L’acord o la petició ha de proposar un ordre del dia per a la sessió extraordinària sol·licitada. L’EAC assigna al Parlament quatre grans funcions: la funció representativa, la legislativa, la funció de creació i control del Govern, i la funció de participació en l’activitat dels òrgans centrals de l’Estat. Pel que fa a la funció representativa, l’article 55 estableix que el Parlament representa el poble de Cata- lunya. El Parlament, doncs, com a titular de la sobirania popular, representa el poble de Catalunya i d’aquesta funció deriva la legitimitat de tot el sistema democràtic representatiu. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional 105  B.2. Les institucions polítiques de Catalunya La funció representativa del Parlament implica un reforçament de la posició d’aquest davant la resta d’institucions de la Generalitat, tant des de la perspectiva política (que li permet exigir la responsabi- litat del president o presidenta de la Generalitat i del Govern) com des de la perspectiva jurídica, que permet que les normes emanades del Parlament –les lleis– només puguin ser controlades pel Tribunal Constitucional i no pels òrgans jurisdiccionals que integren el poder judicial. Vinculada en certa mesura a la funció representativa, s’ha atribuït als parlaments una funció electiva, mitjançant la qual la cambra participa en la designació i el nomenament de càrrecs públics. Així, el Parlament elegeix el Síndic de Greuges, proposa el nomenament de dues terceres parts dels membres del Consell de Garanties Estatutàries, els set síndics que integren la Sindicatura de Comp- tes i altres membres d’ens públics de caràcter institucional, com ara el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. D’acord amb l’EAC, el Parlament exerceix la potestat legislativa mitjançant l’elaboració de lleis que seran publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i només tindran efectes dins l’àmbit territorial català. Les lleis del Parlament, des del punt de vista jeràrquic, són iguals a les de les Corts Generals de l’Estat i, de la mateixa manera que aquestes, des del punt de vista de la competència, tenen limitades les matèries sobre les quals poden actuar. Dins la funció legislativa cal incloure, malgrat que sigui especificada de manera diferenciada a l’article 55, l’aprovació dels pres- supostos de la Generalitat, que no deixa de ser una llei com les altres, però amb algunes peculiaritats importants (la iniciativa es reserva al Govern i té preferència en la tramitació, entre altres especificitats procedimentals) i també les lleis de desplegament bàsic de l’Estatut, que són aquelles que regulen directament certes matèries rellevants de l’autogovern de Catalunya i que requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament. La primera tasca de qualsevol parlament és crear una majoria parlamentària que doni suport al govern. Així, d’acord amb l’article 152.1 de la CE, l’EAC (article 67.2) estableix que el president o presidenta de la Generalitat ha de ser elegit pel Parlament entre els seus membres. També s’encomana al Parlament la funció d’impuls de l’acció política i de govern, que s’identifica amb les manifestacions de voluntat del Parlament que assenyalen els grans objectius de la política de la comunitat i l’orientació del Govern i de l’Administració, tot indicant quines són les finalitats i quins són els mitjans més adequats per aconseguir-les. Així mateix, també correspon al Parlament el control polític del Govern i de l’Administració, a través de mecanismes ordinaris (com ara els debats gene- rals, les interpel·lacions, les preguntes, les compareixences i les sessions informatives dels membres del Govern) i mitjançant els mecanismes extraordinaris de control, com ara la moció de censura o la qüestió de confiança. El Parlament també exerceix diverses funcions en relació amb alguns dels òrgans centrals de l’Estat. Així, el Parlament pot: designar els senadors autonòmics que corresponen a Catalunya (actualment vuit); sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències no assumides per l’EAC, i sol·licitar a les Corts Generals el desplegament legislatiu de les lleis marc dictades per l’Estat; demanar al Govern l’adopció d’un projecte de llei o trametre a la mesa del Congrés una proposició de llei, nomenant una comissió de màxim tres diputats per defensar aquesta iniciativa legislativa, i interposar davant el Tri- bunal Constitucional un recurs d’inconstitucionalitat o un conflicte de competències. Finalment l’article 59.7 de l’EAC delega al Reglament del Parlament l’establiment de mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de funcions parlamentàries i la regulació de la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. 106 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional B.2. Les institucions polítiques de Catalunya 3. La Presidència de la Generalitat de Catalunya El poder executiu de la Generalitat correspon a dues institucions bàsiques estretament relacionades, que són el president o presidenta de la Generalitat i el Govern. La regulació estatutària és breu i el desplegament legal es troba, fonamentalment, a les lleis 3/1982 i 13/1989. El president o presidenta de la Generalitat té la més alta representació de la Generalitat. Ha de ser elegit pel Parlament de Catalunya entre els seus membres, per majoria absoluta en primera votació, o per majoria simple al cap de 48 hores. Un cop investit de la confiança del Parlament i nomenat pel rei, el president o presidenta de la Generalitat ha de nomenar els membres del seu Govern. El president o presidenta ocupa un lloc preeminent al si del poder executiu perquè, a més de tenir importants funcions pròpies, dirigeix l’acció del Govern. La Llei 3/1982 va reforçar la posició del president o presidenta en establir que, entre altres funcions, li corresponia nomenar i cessar lliurement els consellers i presidir el Govern. El president o presidenta de la Generalitat té atribuïda una triple vessant: és el cap del Govern, el president de la Comunitat Autònoma de Catalunya i el representant ordinari de l’Estat a Catalunya. El nucli fonamental de les funcions del president o presidenta de la Generalitat es troba en les que li cor- responen com a cap del Govern: la direcció i coordinació de l’acció política del Govern. Les principals atribucions que inclouen aquestes funcions són: a) establir les directrius generals de l’acció de govern i assegurar-ne la continuïtat; b) nomenar i separar els consellers, i la facultat de nomenar un vicepresident o vicepresidenta; c) convocar i presidir les reunions del Govern, i d) coordinar el programa legislatiu del Govern i l’elaboració de normes de caràcter general. Com a representant suprem de la Generalitat, correspon al president o presidenta: a) mantenir les relacions amb les altres institucions de l’Estat i les seves administracions públiques; b) signar els convenis i els acords de cooperació amb les comunitats autònomes; c) convocar eleccions al Parlament de Catalunya, i d) nomenar els alts càrrecs de la Generalitat que les lleis determinen. Aquestes atribucions tenen un contingut formal i protocol·lari. Amb aquesta representació suprema es pretén simbolitzar la unitat de la Generalitat com a conjunt d’institucions d’autogovern. El president o presidenta representa la Generalitat en les relacions externes i internes, en què aquesta actua com a únic subjecte polític. L’atribució de la representació de l’Estat a Catalunya es basa en una concepció àmplia de la noció d’Estat, segons la qual no hi ha contraposició entre les comunitats autònomes i l’Estat, perquè les comunitats autònomes són Estat i, en conseqüència, quan no hi ha el rei (com a cap de l’Estat), el representant ordinari de l’Estat a la comunitat autònoma és el seu president o presidenta. Com a re- presentant ordinari de l’Estat, correspon al president o presidenta: a) promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei, i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació; b) ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya; Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional 107  B.2. Les institucions polítiques de Catalunya c) demanar la col·laboració de les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya, i d) les altres funcions que determinin les lleis. El càrrec de president o presidenta de la Generalitat és incompatible amb qualsevol activitat privada o pública que no derivi d’aquest càrrec, igual que els consellers, però amb l’única diferència que els consellers no han de tenir necessàriament la condició de diputat i el president sí que ho ha de ser en el moment de ser elegit. L’Estatut d’autonomia de Catalunya preveu la possibilitat de regular per llei la limitació de mandats. 4. El Govern i l’Administració de la Generalitat de Catalunya L’article 68 de l’EAC defineix el Govern com l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària (la facultat d’aprovar normes jurídiques subordinades a la llei, que és una de les atribucions més importants de qualsevol executiu), d’acord amb l’EAC i les lleis. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el vicepresident o vicepresidenta o conseller primer o consellera primera, si s’escau, i els consellers, i cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat. L’article 69 disposa que el president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, i donar compte al Parlament en cas de realitzar aquesta gestió. A més de les competències que poden ser delegades pel president o presidenta, té competències pròpies, d’acord amb el que estableix la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Ge- neralitat i del Govern, i la legislació general sobre organització i funcionament del Govern. Actualment el Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, crea el Depar- tament de la Vicepresidència i preveu que el conseller de la Vicepresidència substitueixi el president en cas d’absència o impediment i el segueix en l’ordre protocol·lari. L’article 70 de l’EAC, sobre l’estatut personal dels membres del Govern, estableix que el president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant llurs mandats, gaudeixen de dues prerrogatives: la immunitat i el fur especial, en els mateixos termes que hem vist per als diputats del Parlament. Tanmateix, la participació del Govern en la producció de normes jurídiques no s’exhaureix en l’exercici de la potestat reglamentària, perquè, a més de tenir iniciativa legislativa, el Govern pot dictar normes amb rang de llei (decrets legislatius), facultat reconeguda a l’article 63 de l’EAC i que necessita la delegació prèvia atorgada pel Parlament; i, en virtut de l’article 64 pot dictar, en cas de necessitat extraordinària i urgent, disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. És suficient, per a la seva eficàcia i entrada en vigor, la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dels actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Admi- nistració de la Generalitat. L’article 74 recull la responsabilitat solidària del president o presidenta de la Generalitat i els consellers davant el Parlament, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun. En definitiva, el Govern té, doncs, un doble caràcter: òrgan de direcció política (sota l’impuls i la direcció del president o presidenta) i òrgan de direcció administrativa (cada departament de l’Administració és dirigit per un conseller o consellera). 108 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional B.2. Les institucions polítiques de Catalunya L’Administració de la Generalitat, segons l’article 71 de l’EAC, és l’organització que exerceix les funci- ons executives atribuïdes a la Generalitat. Serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret. L’Administració de la Generalitat s’estructura en departaments, que són les unitats en què s’organitza el Govern. Cada unitat assumeix la responsabilitat de gestionar les matèries que li són atribuïdes. Els principis que informen la seva actuació són els de coordinació i transversalitat, per tal de garantir la integració de les polítiques públiques, i ha d’actuar d’acord amb el principi de transparència amb la finalitat que la ciutadania pugui avaluar-ne la gestió. Finalment l’Estatut indica que l’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització, i remet al desplegament legal la regulació de la seva organització i de l’estatut jurídic del personal al seu servei. L’article 72 de l’EAC incorpora els òrgans consultius del Govern, que són la Comissió Jurídica Asses- sora, que és l’alt òrgan consultiu del Govern, i el Consell de Treball, Econòmic i Social, òrgan d’asses- sorament en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. 5. Altres institucions estatutàries Són les institucions que estan previstes per l’EAC, però no regulades, o almenys no en els seus aspec- tes essencials, en aquesta norma. Tenen un cert tipus de reconeixement estatutari, però no són im- prescindibles per a la configuració substantiva dels poders públics autonòmics fixada pel mateix EAC. D’acord amb aquesta definició, són institucions catalanes de rellevància estatutària el Consell de Garanties Estatutàries (article 76), el Síndic de Greuges (article 78), la Sindicatura de Comptes (article 80) i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (article 82). Independentment de la diferent garantia estatutària d’aquests òrgans, la regulació legal és imprescindible en aquests supòsits per posar-los en marxa, i les respectives lleis reguladores tenen la consideració de lleis de desplegament bàsic de l’EAC (requereixen, per aprovar-les, modificar-les i derogar-les, la majoria absoluta del Parlament i una votació final del conjunt). 5.1. El Consell de Garanties Estatutàries Institució regulada en els articles 76 i 77 de l’EAC, és un organisme consultiu que dictamina, sense perjudici del control del Tribunal Constitucional, sobre l’adequació a l’EAC i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat en els casos següents: – Adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’EAC abans que el Parlament els aprovi. – Adequació a la Constitució i a l’EAC dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a la convalidació del Parlament. – Adequació a l’EAC i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern. – L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en els termes que garanteix l’EAC. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària. Ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional. El Consell de Garanties Estatutàries Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional 109  B.2. Les institucions polítiques de Catalunya és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reco- neguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera part a proposta del Govern. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions. 5.2. El Síndic de Greuges L’article 78 de l’EAC preveu la institució del Síndic de Greuges amb la funció de protegir i defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania que reconeixen la Constitució i l’EAC. Supervisa l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activi- tats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la d’altres persones amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen. L’article 79 de l’EAC estableix que el Síndic o Síndica de Greuges és elegit pel Parlament. per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. En el cas que, en el ple d’elecció que s’ha de convocar amb aquesta única finalitat, el candidat o candidata proposat no obtingui en la primera votació la majoria necessària, s’obre un termini d’un mes per a presentar noves candidatures i es reinicia el procediment d’elecció. El mandat del síndic o síndica de greuges és de sis anys des de la data en què és elegit pel Parlament, i no pot ser reelegit. El síndic o síndica de greuges pot ser separat del càrrec anticipadament per majoria de tres cinquenes parts del Parlament, en cas de negligència notòria en el compliment de les obligacions del càrrec Per ser Síndic de Greuges s’ha de ser català, major d’edat i gaudir del ple ús dels drets civils i polítics. El càrrec de Síndic és incompatible amb qualsevol altre càrrec polític o funció administrativa i amb qualsevol altra activitat professional, mercantil o laboral. El Síndic de Greuges actua a iniciativa pròpia, a partir de la queixa d’un particular o de certes institucions o càrrecs. No pot investigar les queixes l’objecte de les quals es trobi pendent d’una resolució judicial i ha d’actuar cooperant amb el Defensor del Poble quan sigui requerit. El Síndic pot formular a les autoritats i al personal al servei de l’Adminis- tració recomanacions, suggeriments i recordatoris relatius a llurs deures legals, però en cap cas no pot modificar o anul·lar actes o resolucions administratives. El Síndic de Greuges ha de presentar al Parlament un informe anual de la seva activitat. 5.3. La Sindicatura de Comptes És l’òrgan de fiscalització extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya, segons l’article 80.1 de l’EAC. Les seves funcions són, en resum, fiscalitzar l’activitat economicofinancera del sector públic, analitzar les subvencions, els contractes subscrits per l’Administració, la situació i les variacions del patrimoni de la Generalitat i les modificacions dels crèdits pressupostaris. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament de Catalunya, però, en l’exercici de les seves funcions, ha d’actuar amb submissió a l’ordenament jurídic i amb total independència res- pecte dels òrgans i els ens públics que són subjectes a la seva fiscalització. Per això, la Sindicatura de Comptes té facultats per organitzar tots els assumptes relacionats amb el seu ordre intern i amb el seu personal; a més, per complir les seves competències, pot requerir la col·laboració i la cooperació de tots els organismes integrants del sector públic de Catalunya. 110 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional B.2. Les institucions polítiques de Catalunya La Sindicatura ha de presentar una memòria anual de la seva actuació al Parlament, on han de cons- tar, si escau, les infraccions, els abusos o les pràctiques irregulars que ha observat, i ha d’indicar la responsabilitat en què s’hagi incorregut i les mesures per exigir-la. El Ple de la Sindicatura de Comptes està integrat per set síndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts i nomenats per un període de sis anys. 5.4. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya És l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada i actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l’exercici de les seves funcions. El CAC té com a principis d’actuació la defensa de la llibertat d’expressió i d’informació, del pluralisme, de la neutralitat i l’honestedat informatives, així com de la lliure concurrència en el sector. Per tal de dur a terme les seves funcions, la llei atorga al CAC, entre d’altres, potestat reglamentària, per la qual pot aprovar instruccions generals que són vinculants per als prestadors de serveis de co- municació audiovisual; potestat sancionadora per fer efectives les sancions previstes a la legislació sobre l’audiovisual, i potestat inspectora per tal de requerir informació i demanar la compareixença dels prestadors i distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional 111  B.2. Les institucions polítiques de Catalunya Idees força 1. La Generalitat és la institució en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya, que com- prèn bàsicament el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern. 2. El Parlament de Catalunya és l’assemblea representativa i legislativa de Catalunya i, com a tal, aprova els pressupostos i impulsa i controla l’acció política del Govern. 3. Per assegurar la independència i la llibertat del Parlament davant la resta de poders públics, els diputats gaudeixen de tres prerrogatives (garanties per al bon exercici de la seva funció): la invio- labilitat, la immunitat i el fur; i no estan sotmesos a mandat imperatiu. 4. L’EAC assigna al Parlament quatre grans funcions: la funció representativa, la legislativa, la funció de creació i control del Govern, i la funció de participació en l’activitat dels òrgans centrals de l’Estat. 5. El poder executiu de la Generalitat correspon a dues institucions bàsiques estretament relaciona- des, que són la Presidència de la Generalitat i el Govern, que és l’òrgan que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat i és titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària. 6. El/la president/a de la Generalitat ha de ser elegit pel Parlament de Catalunya entre els seus mem- bres, per majoria absoluta en primera votació, o per majoria simple al cap de 48 hores. 7. La Presidència de la Generalitat té atribuïda una triple vessant: és el cap del Govern, el president de la Comunitat Autònoma de Catalunya i el representant ordinari de l’Estat a Catalunya. 8. Anomenem institucions de rellevància estatutària les que preveu l’EAC. Són institucions catalanes de rellevància estatutària el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Glossari Assemblea representativa Òrgan rector col·legiat Autonomia reglamentària Òrgan unipersonal Compareixença Organisme consultiu Consellers Ple Delicte flagrant Portaveu Demarcació electoral Potestat reglamentària Dictamen Preceptiu Diputat Prerrogatives Drets fonamentals Processament Enjudiciar Qüestió de confiança Ens públic Recurs d’inconstitucionalitat Examen d’incompatibilitats Règim parlamentari Història secular Responsabilitat penal Inculpació Sistema institucional Majoria parlamentària Sistema parlamentari Majoria simple Sobirania popular Moció de censura Sufragi universal Negligència Vinculant Òrgan de fiscalització 112 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional