Apunts Biocel Definits 2023-2024 PDF

9. 10. APARELL DE GOLGI I VIA SECRETORA Al voltant del RE (poden haver-n’hi múltiples. El reticle endoplasmàtic no només "envia" els lipids i proteïnes, sinó que també els repde tornada en vesícules si s'han format incorrectament. Funcions de l'aparell de Golgi: - síntesi i processament de carbohid...

9. 10. APARELL DE GOLGI I VIA SECRETORA Al voltant del RE (poden haver-n’hi múltiples. El reticle endoplasmàtic no només "envia" els lipids i proteïnes, sinó que també els repde tornada en vesícules si s'han format incorrectament. Funcions de l'aparell de Golgi: - síntesi i processament de carbohidrats - Estació de distribució i despatx dels prodctes del RE - Síntesi de glucosaminoglicans i altres molècules de la matriu extracel·lular (ECM) - Formació de vesícules de secreció - Biogènesi de lisosomes a través del compartiment endocític CGN = Cis golgi network (xarxa cis-Golgi). TGN = Trans golgi network (xarxa trans-Golgi) Estructura ERGIC —> cisterna intermitja entre ER i AG Cara CIS —> +proper al RE  entrada de vesícules del RE (Cis golgi network (CGN))  Vesícules es fusionen i formes sacs  Cisterna cis —> tocant CGN Cara TRANS —> +llunyà al reticle  cisterna trans —> tocant a cistera cis  Trans golgi network (TGN) —> sacs es desfan en vesícules 29 Transport de ER a AG 1. Vesícules surten per ERES (ER exit sites), tibades per les proteïnes COPII a la membrana del RE 2. Microtúbuls porten les vesícules cap ERGIC 3. Tornada de vesícules cap a RE (recobertes de COPI) —> transport retrògrad Tornada de proteïnes residents del RE —> s’ancoren a receptors KDEL (tenen = seqüència) i tornen a RE per la via retrògrada Senyal de sortida del RE: glicosilació N-glicosilació  oligosacàrid unit a dolicol s’uneix a N de Asn per seqüència Asn - X (-prolina) - Ser/Thr  Eucariotes i arqueobacteris  Modificació de la seva estructura a RE i AG 30 O-glicosilació  Oligosacàrid d’uneix a O de Ser/Thr  Té lloc a RE i AG  Determina grups sanguinis ABO Modificació al lumen del reticle endoplasmàtic:  Eliminació d'una glucosa per part de la glucosidasa I.  Eliminació de dues glucoses per part de la glicosidasa II.  Eliminació d'una manosa específica per part d'una manosidasa del RE. Modificació al lumen de l'aparell de Golgi: 1. Eliminació de tres manoses per part de la manosidasa I de l'aparell de Golgi [localització en l'aparell de Golgi: cisternes cis]. 2. Addició d'una N-acetilglucosamina (GlcNAc) per part de la N-acetilglucosaminatransferasa I [localització en l'aparell de Golgi: cisternes intermèdies]. 3. Eliminació de dos manoses per part de la manosidasa II de l'aparell de Golgi (en aquest punt, l'enllaç de les dos N-acetilglucosamines esdevé resistent a una endoglicosidasa molt específica, Endo-H) [localització en l'aparell de Golgi: cisternes intermèdies]. 4. Addició successiva de dos N-acetilglucosamines (GlcNAc), de tres galactoses i de tres àcids siàlics (N-acetilneuramínic), que formaran un oligosacàrid complex [localització en l'aparell de Golgi: cisternes trans]. Aquests passos es fan gràcies a diferents glicosil-transferases. 31 Models de formació de AG   Model de maduració —> cisternes avancen i vesícules amb enzims específics tornen enrere Model de vesícules —> cisternes immòbils, avancen molècules madurades en vesícules (si no està prou madur, torna enrere per transport retrògrad) Tipus de vies secretores Regulada  Per senyal als endosomes—> creació lisosomes  Per senyal a vesícules secretores —> secreció regulada per hormona o neurotransmissor (síntesi induïda, expulsades en vesícules de secreció)  insulina: fa augmentar preesència de transportadors de glucosa  Mastòcits: en entrar ions Ca2+ (espai extracel·lular), igE es desganula i s’alliberen vesícules d’histamina i citocines  Citocinesi, fagocitosi, reparacions MP, cel·lularització: síntesi i secreció de més lípids i proteïnes de membrana Constitutiva  Constitutiva a l’espai extracel·lular —> via per defecte (en marxa contínuament)  cèl·lules polaritzades (2 dominis amb =/ proteïnes) —> cèl·lules epitelials dels intestins (sucs gàstrics només a apical, no basolateral)  Secreció directa: vesícules amb proteïnes o apicals o basals 32   Secreció indirecta: vesícules amb proteïnes basals i apicals, creació d’endosomes a la membrana basolateral per recollir molècules exclusives de l’apical Neurones: reciclatge de proteïnes de la membrana sinàptica per noves vesícules alliberadores de neurotransmissors Secreció no convencional de proteïnes (UPS) Exocitosi i endocitosi   Exocitosi —> fusió vesícula amb membrana plasmàtica (allibera contingut) Endocitosi —> membrana és internalitzada i forma vesícula (proteïnes espai extracel·lular, proteïnes específiques) Experiment de pols i caça (cèl·lules acinars pàncrees) 1. Introducció aa radioactiu a cultiu cel·lular (3 min) i rentar 2. Observem processos cel·lulars al llarg del temps  RER (3 min)  AG (7min)  Vesícules de secreció madures (120 min) Processament i maduració de les vesícules de secreció Clatrina actua com COPII —> fa sortir vesícules de cara trans (gràcies a la unió de AP-1 als receptors)  només a vesícules immadures: treu membrana i proteïnes que no s’han de secretar (per concentrar proteïna a secretar) 33 Hidròlisi de proproteïnes a proteïnes per fer-les funcionals (peptidases específiques per cada proteïna) Avantatges biològics proproteïnes  Permet millor transport i selecció de molècules petites  Protecció (inactivitat enzims digestius, hidrolítics)  Permet alliberar diferents proteïnes Exemples  proalbúmina: albúmina + seqüència N-terminal  Pro-hormona POMC: conté +1 proteïna, = per tota la glàndula pituitària, però cada part peptidades =/  Pro-insulina: insulina + part intermitja sense aparent funció (tallada per endopeptidases i peptidases) 34