3-MODALITATS DE CAÇA PDF

Temari específic El departament competent en matèria d'activitats cinegètiques està habilitat per acordar l'execució subsidiària de les mesures excepcionals de gestió cinegètica en cas de manca d'actuació efectiva de les persones que, segons la legislació vigent en matèria cinegètica, siguin respons...

Temari específic El departament competent en matèria d'activitats cinegètiques està habilitat per acordar l'execució subsidiària de les mesures excepcionals de gestió cinegètica en cas de manca d'actuació efectiva de les persones que, segons la legislació vigent en matèria cinegètica, siguin responsables dels danys causats per les espècies cinegètiques. L'execució subsidiària de les mesures excepcionals de gestió cinegètica a l'interior d'una zona on s'hagi declarat l'emergència cinegètica es durà a terme en els supòsits següents: a) Quan la persona titular o promotora de la figura cinegètica (àrea privada o local de caça, zona de seguretat o refugi de caça) o del refugi de fauna salvatge hagi posat en coneixement del departament competent en matèria d'activitats cinegètiques i justificat motivadament, en el temps i la forma adients, que no té capacitat per minimitzar els danys i gestionar la sobreabundància de l'espècie que els causa amb els mitjans de què disposa. b) Per manca d'actuació efectiva de la persona titular o promotora de la figura cinegètica o del refugi de fauna salvatge. Es considera que l'actuació de la persona titular no ha estat efectiva quan no hi hagi constància que hagi presentat cap sol·licitud d'autorització excepcional per minimitzar els danys o, en el cas que ho hagi fet, no s'hagi assolit el nombre mínim de captures determinades en la declaració d'emergència. La declaració d'emergència cinegètica es farà mitjançant resolució de la persona titular de la direcció dels serveis territorials del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, la qual serà publicada al lloc web del Departament i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). 3.1.13. Autoritzacions de competicions de caça La mateixa Resolució ACC/821/2022, de 22 de març, per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2022-2023 en tot el territori de Catalunya, preveu que correspon a la persona titular de la direcció dels serveis territorials corresponents del departament competent en matèria d'activitats cinegètiques l'autorització de les competicions reglades de gossos en terrenys cinegètics sotmesos a règim especial amb espècies cinegètiques de caça menor en època de veda i en època hàbil de caça en el cas que el dia sol·licitat no estigui inclòs com a dia hàbil de caça en el PTGC corresponent. Aquestes autoritzacions s'emeten a proposta de la Federació Catalana de Caça, amb la conformitat prèvia de les persones o entitats titulars dels terrenys cinegètics. Les espècies cinegètiques que es poden emprar en aquestes competicions són el faisà, la guatlla comuna, el colom roquer, la perdiu roja, la llebre ibèrica i europea, l'ànec collverd i el conill de bosc. En el cas de les llebres, només es podran alliberar dins de la seva àrea de distribució natural. Modalitats de caça 3.2.1. Introducció Les espècies cinegètiques, l’orografia del terreny, les directius de gestió, la disponibilitat de recursos humans i tècnics... són entre d’altres els factors que condicionen la modalitat Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 178 Temari específic de cacera que cal triar, tant en la categoria de caça major com de caça menor. Batuda, acostament, a l’espera, al salt, en mà... són algunes de les modalitats de caça que es practiquen a Catalunya. 3.2.2. Modalitats de caça major  Acostament: caça dinàmica, generalment individual, que consisteix a anar a la recerca i captura d'un determinat exemplar, que compleixi les condicions que el pla d'aprofitament indica (quant a sexe, edat, trofeu o selectiva), amb l'objectiu de mantenir l'equilibri poblacional del territori. Un cop identificat l'exemplar que s'hagi d'abatre amb l'ajuda imprescindible dels binocles, s'inicia un minuciós apropament per tenir l'animal a la distància justa que permet disparar amb garanties d'èxit suficients. És una modalitat principalment per a alta muntanya (isard i cabra salvatge) i alta/mitja muntanya (mufló), però que també es pot practicar per a la caça de cèrvids (cabirol, daina i cérvol). La persona caçadora, en ocasions, pot anar acompanyada per un guarda o un guia local.  Aguait: caça estàtica, generalment individual, en la qual la persona caçadora roman mimetitzada amb el medi en un lloc de pas o amb volences (per exemple en un lloc en els grans ungulats van a menjar, sovint generant danys als conreus). S'utilitza sobretot per a la caça del cabirol, però també pel cérvol (en brama) o la daina (en ronca), i també pel porc senglar a l'inici del dia i al capvespre. Cal identificar prèviament quines són les zones que acostuma a freqüentar i esperar-los, preferentment des d'un lloc elevat que permeti l'albirament de l'animal. S'utilitza amb freqüència per caçar espècies que provoquen danys és en època de veda, amb les corresponents autoritzacions, perquè té menys afectació a la biodiversitat que les batudes. També s’utilitza en zones humanitzades en les quals les batudes poden ser problemàtiques des del punt de vista de la seguretat. Els aguaits solen ser diürns (de d’una hora abans de que surti el sol fins una hora desprès que es posi), però mitjançant autoritzacions especials, se’n poden fer de nocturns.  Batuda: caça col·lectiva, que combina posicions estàtiques i recorreguts dinàmics. És la modalitat més practicada i tradicional a Catalunya per a la cacera del porc senglar. També es poden fer batudes per a abatre altres espècies cinegètiques, excepte les d’alta muntanya (isard i cabra salvatge). En el desenvolupament d'una batuda, hi solen participar entre 15 i 50 persones caçadores (tot i que quan s’ajunten colles poden arribar al centenar). La coordinació i l'organització han de ser molt precises. En primer lloc cal triar la zona on es preveu fer la batuda, després d'haver verificat la presència de senglar a partir de la trobada de rastres. Les persones caçadores se situen tant en llocs fixes anomenats “parades” o "postures", que cobreixen la zona de batuda, com en punts estratègics de la via de fugida de l’animal que s’hagi d’abatre. Una vegada aquests components de la colla ja estan ben ubicats, les persones que fan de gossers, responsables de dirigir els gossos, baten la zona de caça amb els gossos per localitzar i conduir els animals cap a les parades. Una submodalitat seria el Ganxo, ganxillo o ganxet, que És una batuda amb menys persones caçadores , menys gossos i normalment una durada de temps inferior al de la batuda. Es a dir, una o dues canilles de gossos (generalment amb menys de 15 gossos per canilla, perquè en cas de superior cal la Llicència de caça tipus “C”) actuen de forma coordinada en la recerca de peces i les fan moure cap a les parades de les persones caçadores, col·locades estratègicament.  Arc: caça estàtica, generalment individual, en la qual la persona caçadora roman mimetitzada amb el medi en un lloc de pas o amb volences. Requereix molta Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 179 Temari específic paciència perquè sovint comporta hores d’espera, i molta concentració i destresa perquè la fletxa ha d’impactar de manera precisa en una zona vital de l'animal. Habitualment l’espera es fa des d'una posició elevada, de 10 a 40 metres com a màxim del lloc on es pretén abatre l'animal. Hi ha bàsicament dos tipus d’arcs, el longbow (un de recorbat) i el de politges. Aquest tipus de caça passa molt desapercebuda, perquè la persona caçadora es mimetitza amb el paisatge i fins i tot s'impregna d'olors per evitar que la presa la localitzi.  Falconeria: de forma molt minsa es comencen a veure persones afeccionades a la falconeria que agafen cabirols o isards amb àliga daurada. És una tradició arrelada al centre i nord d’Europa, al igual que ha certes zones d’Àsia. 3.2.3.  Modalitats de caça menor Al pas: aguait o espera. caça estàtica, que consisteix a romandre la persona caçadora, proveïda d’escopeta, amagada en llocs fixos prèviament escollits, amb escopeta, des d'on es dispara a la peça, gairebé sempre al vol. És una modalitat vinculada a la caça espècies migradores, com els columbiformes (tudó, tórtora), túrdids (tord comú, tord ala-roig, estornell vulgar, griva) També es cacen al pas o en aguait les aus aquàtiques, especialment els anàtids. En aquets cas es pot fer de de forma diürna, i també nocturna mitjançant tirades que es fan en lluna plena. És freqüent la utilització de cimbells, reclams artificials o mecànics utilitzats per atreure els ànecs cap als punts on estan situats les persones caçadores, proveïdes d’escopeta. El becadell es captura en batudes. En aquestes, les persones caçadors es col·loquen en punts estratègics amb escopetes i van seguint l'avanç dels caçadors que condueixen els gossos.  Al salt: caça dinàmica, en la qual una persona proveïda d’escopeta, o dues, van caminant amb un o diversos gossos de caça (de mostra en el cas la ploma, o podencs en el cas el pèl). Es practica fonamentalment en solitari amb l'ajuda del gos, que busca els exemplars per tal de sorprendre'ls i disparar-los, però també es pot fer sense gos. La persona caçadora, en base a l'experiència i els coneixements de l'espècie i del seu hàbitat, decideix seguir una estratègia o una altra. Aquesta modalitat no permet un gran nombre d'exemplars abatuts, fet que afavoreix que es respectin les quotes de captura autoritzades.  A mà: caça dinàmica, col·lectiva, en la qual un grup de persones (a Catalunya, normalment de 4 a 6), amb o sense gossos, proveïdes d’escopeta van caminant i movent les peces de caça cap endavant La formació és en forma de C, amb les persones de les puntes més avançades que la resta. Es una caça en la que importa el grup i no els individus, doncs moltes vegades qui troba o aixeca la caça podria no tirar. Es practica normalment en terrenys oberts i plans. La persona caçadora més veterana, o qui millor conegui el terreny, és qui fa de cap de colla, dirigeix l'agrupació per no trencar la formació i aporta les indicacions més convenients per al desenvolupament de la cacera. Amb aquesta modalitat es podrien capturar més exemplars que no pas mitjançant la modalitat de caça al salt. Per qüestions de Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 180 Temari específic seguretat, els caçadors no poden tirar trets cap als costats, pel risc que comporta, i cal tenir sempre a la vista totes les persones participants. La perdiu roja, la perdiu xerra, la becada, el conill i la llebre són espècies que es cacen bàsicament mitjançant dues modalitats: la caça al salt i en mà.  Barreig: modalitat típica de Delta de l’Ebre, en el que un grup de persones amb barques fan moure les fotges (i polles d’aigua amb autorització excepcional) cap a les tines/parades/bocois de persones caçadores, que romanen ocultes generalment en zones de canyís amb les escopetes.  Ojeo (esquivada): modalitat de caça no practicada a Catalunya, en la que un grup de persones, sense armes, fa moure les peces de caça (normalment perdius) cap a les parades de caçadors, on les esperen amb les escopetes.  Arc: similar a la caça major per capturar petits mamífers com el conill o espècies en vol com el faisà o la perdiu. La persona que caça amb arc ha de disposar de llicència de caça de tipus A (arma de foc, atès que s’hi considera equivalent).  Falconeria: alt vol (falcons) o baix vol (Harris o astors). La persona que caça amb falconeria ha de disposar de llicència de caça de tipus B (altres mètodes).  A dent (a diente, en castellà): podencs que agafen conills amb la boca, sense armes de foc. La persona que caça a dent ha de disposar de llicència de caça de tipus B (altres mètodes).  Llebrers (galgos en castellà), gossos llebrers (no de rastre) que agafen llebres amb la boca. No s’utilitzen armes de foc. És una modalitat no practicada a Catalunya, atès que no hi ha terrenys i densitats de llebre per fer-ho. Allà on es podria plantejar (plana de Lleida) les societats de caça titulars o gestores prefereixen fer servir altres modalitats de caça per a la llebre. La persona que caça amb llebrers ha de disposar de llicència de caça de tipus B (altres mètodes).  Batuda: modalitat molt similar a la batuda de caça major, que es fa servir per caçar guineus i llebres amb gossos de rastre específicament ensinistrats i escopeta de caça. És una modalitat molt minoritària, a diferència de la batuda de caça major.  Amb fura i sendera: la fura es col·loca a la llodriguera de conills, que els persegueix dins del cau i els fa sortir; les boques dels caus són tapades o bé s’hi posa una sendera (xarxa) per agafar-los vius. Hi ha una modalitat en la que es fa servir la fura i l’arma de foc. Ambdues modalitats es fan servir per danys i cal autorització excepcional, o bé tenir-ho aprovat en el corresponent Pla Tècnic de Gestió Cinegètica. La fura és considerat animal de companyia, per al qual cosa ha d’estar xipat i censat. La persona que caça amb la fura ha de disposar de llicència de caça de tipus B (altres mètodes).  Perdiu amb reclam: modalitat no autoritzada a Catalunya, en la que un exemplar mascle portat dins una gàbia fins l’àrea de caça (reclam) “canta” i atrau els mascles de la zona, que venen a foragitar-lo. En aquest moment la persona caçadora pot abatre el mascle de la zona, o la parella si també atrau la femella. Es fa servir sobretot en finques abruptes, del centre i sud peninsular, on es caça poc la perdiu, i es busca treure els mascles vells que tenen baix índex reproductor. Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 181