Unitat 8.- Llenguatge PDF

Psicobiologia Unitat 8.- Llenguatge COMUNICACIÓ I LLENGUATGE QUÈ ENTENEM PER COMUNICAR? L’acció efectuada per un animal (emissor) que altera el comportament d’un altre animal (receptor). Implica beneficis mutus entre individus. VIES DE COMUNICACIÓ  Química: olor...

Psicobiologia Unitat 8.- Llenguatge COMUNICACIÓ I LLENGUATGE QUÈ ENTENEM PER COMUNICAR? L’acció efectuada per un animal (emissor) que altera el comportament d’un altre animal (receptor). Implica beneficis mutus entre individus. VIES DE COMUNICACIÓ  Química: olors, feromones.  Visuals: expressió facial de les emocions, danses, moviments característics.  Auditiva: cant d’ocells, balenes, dofins, parla humana.  Tàctil: grooming. QUÈ ÉS EL LLENGUATGE? ÉS UN CODI Els nens aprenen el llenguatge a mesura que poden associar determinats conjunts de sons a símbols. Prerequisists del llenguatge: capacitat de simbolització. TÉ COM A PRINCIPALS FUNCIONS LA COMUNICACIÓ I LA ORGANITZACIÓ DEL PENSAMENT És calcula que al món hi ha unes 7000 llengües. El llenguatge humà és innat i específic de cada cultura. Té unes característiques intrínseques que el fan únic, diferent de les altres espècies que viuen al planeta. UTILITZEN LLENGUATGE, ELS ANIMALS? Els primats no humans utilitzen sons, gestos i expressions facials per comunicar perill, territori, etc. Darwin (1871) s’adonà del paral·lelisme entre l’aprenentatge del cant en els ocells i la parla en humans. Les abelles, els dofins, els ximpanzés i bonobos... tenen formes “rudimentàries” de llenguatge? Les regions cerebrals són anàlogues (perceptives i motores). i els gossos? Així doncs, tot i que els humans comptem amb... - Un nombre molt extens de vocabulari. - Una complexitat sintàctica molt gran. - Un alt nivell combinatori. - Vies neurals per a processar informació lingüística molt desenvolupades. → És difícil distingir la frontera entre els conceptes de comunicació i llenguatge i probablement, animals com els dofins, utilitzen un llenguatge amb nivells de complexitat semblant al nostre. COMPONENTS DEL LLENGUATGE  Fonemes: unitat mínima capaç de modificar el significat (ex. tema - tela). A – a.  Morfemes: combinació de fonemes, són les unitats més petites que constitueixen una paraula (ex. tar-dor). 39  Psicobiologia  Lexicó: el conjunt de paraules que té un idioma (50.000 un adult).  Sintagmes: combinacions admissibles de paraules formant frases.  Semàntica: el significat que sorgeix de les paraules i les oracions.  Prosòdia: entonació vocal que pot modificar el significat literal de les paraules.  Discurs: unió de les oracions perquè formin una unitat narrativa.  Pragmàtica: intenció comunicativa, efecte que s’espera en l’interlocutor. Comprensió Habilitats primàries (innates, determinades biològicament) Parla Oral Llenguatge Habilitats secundàries Lectura Escrit (apreses, determinades humà culturalment amb cert component biològic) Signes Escriptura ONTOGÈNIA DEL LLENGUATGE PREFERÈNCIA DELS SONS DE LA PARLA VS NO PARLA EN BEBÈS.  Percepció fonèmica: dels 0 als 2 anys els nens perceben els fonemes de totes les llengües del món però quan han adquirit la llengua materna es tornen selectius per aquests fonemes. Ex. els nens > 10 mesos japonesos no diferencien [r] de [l].  Darrer trimestre: final de la migració, connectivitat, girificació, sinaptogènesi, mielinització, diferenciació neuronal, glia. Procés no lineal.  A les 6 setmanes les fibres associatives de llarg abast jason similars a les dels adults. DESENVOLUPAMENT DEL BILINGÜISME El desenvolupament lingüístic dels bebès bilingües i monolingües transcorre de manera similar, però l’experiència bilingüe implica una sèried’adaptacions en el procés d’aprenentatge i de plasticitat cerebral. - Des de quina edat els nens i les nenes ja són capaços dediscriminar diferents llengües? - Què passa amb els nens bilingües, en comparació alsmonolingües, als 8 mesos? - Tenint en compte l’estudi dels nens que aprenen xinès? Comes recomana que sigui l’apenentatge d’una segona llengua? EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE HUMÀ El desenvolupament del llenguatge es relaciona amb la maduració cerebral de les xarxes lingüístiques. Víctor Von Aveyron (els nens salvatges) va ser trobar als 10 anys als Pirineusfrancesos. Havia sobreviscut sol finsllavors. No parlava, es balancejava, cridava, mossegava a qui se li acostava, nomostrava afecte pels que el cuidaven…Tot i els esforços per educar-lo del Dr. Izard mai no va desenvolupar llenguatge → període crítica per l’adquisició del llenguatge. 40  Psicobiologia PERÍODES CRÍTICS D’ADQUISICIÓ PRODUCCIÓ I COMPRENSIÓ DE LA PARLA: MODELS NEURALS APROXIMACIONS A L’ESTUDI DE LES BASES NEURALS DEL LLENGUATGE LOCALITZACIONISME Neuròleg Francès Estudi del “PACIENT TAN”: des dels 30 anyspresentava “afèmia” (no podia parlar) però la seva comprensió era normal. L’estudi postmortem del cervell mostra la regió de l’articulació de la parla està a la 3a circunvolució frontal esquerra → Àrea de Brodmann 44 o àrea de Broca. Lateralització de la parla a l’HE. Imatge del cervell del pacient TAN i localització de l’àrea de Broca o àrea 44 de Brodmann. La lesió produeix afàsia de Broca 41  Psicobiologia Neuròleg alemany Estudi de pacients amb una producció normal però ambdèficits de comprensió de la parla (diferent de lesions del’àrea de Broca, parla fluïda però amb errors) L’estudi postmortem del cervell mostra la regió de lesimatges auditives de la parla està a la circunvolució temporal superior esquerra → Àrea de Brodmann 22 oàrea de Wernicke. 1r model connexionista: el fascicle arquejat connectaàrees de producció i de comprensió. Zona visual-verbal Clau per la lectoescriptura Àrea de Brodmann 39. Gir angular esquerre - CONNEXIONISME CLÀSSIC Connexionisme clàssic ens porta als primers modelsde xarxes cerebrals del llenguatge. Les xarxes més bàsiques. Centre dels conceptes dels objectes Elaboració i representació dels conceptes Localització: desconeguda Connectat amb àrees de Broca i WernickeLesió: afàsica transcortical Model de “la casa” Evidència: les parafàsies (substitució d’unaparaula per una altra és un dels símptomesmés comuns dels trastorns de llenguatge 42  Psicobiologia MODEL WERNICKE-GESCHWIND 43  Psicobiologia A més, cal una connexió d’aquestes àrees cerebrals amb altres àrees corticals associatives per la correcta producció i comprensió del llenguatge. Lesió de la connexió → Trastorn expressiu i receptiu del llenguatge CONNEXIONISME CONTEMPORANI Replicació dels estudis lesionals i augment de la precisió en la delimitació de les lesions associades als trastorns de llenguatge. El llenguatge no està regit per unes àrees cerebrals concretes El llenguatge és el resultat de l’activitat sincronitzada d’àmplies xarxes neuronals, constituïdes per regions corticals i subcorticals i per nombroses vies que les connecten. Organització anatòmica de l’àrea de Broca. A través d’innovadores tècniques (citoarquitectura i immunocitoquíimica) sabem que l’àrea de Broca està composta per diferents regions (aproximadament 10 o més) que presumiblement assumeixen diverses funcions més enllà de les prèviament identificades. 44  Psicobiologia MODEL DE HICKOK & PEOPPEL Separació dels conceptes de “percepció de la parla”, que es refereix sobretot a tasques sublèxiques com la discriminació de síl·labes, i el “reconeixement de la parla”, que es refereix al conjunt de computacions que transformen els senyals acústics en representacions que contacten amb el lèxic mental.  Via ventral (del so al significat; accés al concepte): El circuit té la funció de l’accés al significat i ho fa traduint el contingut fonològicen contingut semàntic. Via: es projecta ventrolateralment cap al solc temporal superior i porcions del lòbul temporal inferior posterior i, temporal i mig i temporal inferior E.  Via dorsal (del so a la parla; circuit auditivo-motor (producció): Encarregat del sistema “audiomotor” i de transformar el contingut fonològic arepresentacions articulatòries. Via: Regió posterior de la cissura de silvi i posteriorment es projecta a lesregions frontals. Via ventral (lòbul temporal): de representacions sensorials o fonològiques a representacions lexicoconceptuals. Circumvolució/Gir temporal medial (MTG). Solc temporal inferior (ITS). Reconeixement de la parla. So → significat. Bilateral però hemisferis amb computacions diferents. Via dorsal (lòbul parietal i frontal): de representacions sensorials o fonològiques a articulació motora (transformació sensoriomotora). Gir frontal inferior (IFG) (Broca i zones adjacents). Escorça premotora (PM). Límit Parieto-temporal (Spt), propietats audio-motores. 45  Psicobiologia LATERALITZACIÓ HEMISFÈRICA Les àrees del llenguatge són bilaterals o es localitzen només a un dels dos hemisferis? Diferències hemisfèriques:  Anatòmiques: forma i disposició, organització neuronal i organització molecular. Són estructures  Neuroquímica i funcional: mode i tipus d’informació processada. diferents Lateralització cerebral: especialització funcional, processos predominants en un hemisferi comparats amb l’altre. - HE: processament d’informació gradual i analítica. Èmfasi en relacions temporals. - HD: processament d’informació global. Poc sistemàtica. Èmfasi en relacions espacials. Integració hemisfèrica: capacitat per coordinar i integrar el processament mitjançant els dos hemisferis. 46  Psicobiologia EVIDÈNCIES DE LA LATERALITZACIÓ DEL LLENGUATGE Asimetries estructurals: visibles amb IRM - Fissura de Silvi (circumvolució temporal) i pla temporal. Asimetries funcionals  Pacients neurològics o Intervencions quirúrgiques: callosotomia o Prova de Wada / estimulació elèctrica intracraneal  Gent típica: o Neuroimatge funcional (IRMf, imatge per ressonància magnètica cerebral. TEP, tomografia per emissió de positrons). o Escolta dicòtica o Presentació taquistosòpica o Tapping (no entra a examen) Les àrees del llenguatge són bilaterals o es localitzen només a un dels dos hemisferis? El llenguatge és una funció lateralitzada. No podríem viure només amb un hemisferi, encara que aquests tinguin diferents funcions. Hi ha persones que poden tenir el llenguatge lateralitzat a la dreta o bilateral, però són un percentatge molt petit. El més normal és tenir-lo lateralitzat a l’esquerra. La via dorsal, la de l’articulació és de l’hemisferi esquerre. La via ventral, és bilateral. La via motora, no és bilateral, es troba a l’hemisferi esquerra. Cada hemisferi té unes característiques, però no són excloents, es necessiten entre ells. ASIMETRIES ESTRUCTURALS Els lòbuls temporals no són iguals. Podem trobar una diferència de matèria grisa en els hemisferis, essent l’hemisferi esquerra major, degut a la lateralització. És més notòria en dones que en homes. ASIMETRIES FUNCIONALS Activació cerebral (TEP) en diferents nivells de processament del llenguatge (Posner et al., 1994): segons la tasca, s'activen àrees diferents. 1. Exposició passiva a paraules presentades visualment → occipital (àrea visual) 2. Exposició passiva a paraules pronunciades → temporal quan es senten paraules pronunciades 3. Repetició oral de paraules → cerebel, i àrea broca quan es repeteixen paraules 4. Generació d’una representació semàntica associada a una 47  Psicobiologia paraules presentada → activació de l'àrea de broca i zones del voltant quan hi ha una representació semàntica associada a una paraules presentada. Neuroimatge funcional (IRMf) de la percepció de la parla en infants. Ja als 3 mesos d’edat, els nens que s’exposen a la parla mostren una major activació de l’HE que de l’HD. Les àrees cerebrals activades corresponen a les regions de la parla en adults. Trobem diferents activacions en diferents moments i coincideixen amb les activacions del adults. bàsicament s'activa molt més l'hemisferi esquerra que el dret. Presentació taquistoscòpia a pacients amb callosotomia Com es comporta una persona amb callosotomia. Veuen com es comporta una persona amb aquesta patologia. El martell està a l’hemicamp esquerre. El que mirem aquí es processa al dret a nivell visual. Recorregut normal si la persona té el llenguatge a l’hemisferi esquerre → la informació viatja de l’hemicamp esquerre al dret. La gent amb callosotomia → no sabia dir què havia vist. El que passa és que ho veu però no pot evocar la paraula, relacionar el concepte. Depèn d’on arribi la informació, si aquesta no pot accedir a l’hemisferi esquerre, hi ha dificultats en la denominació. Per això se sap que l’hemisferi esquerre té un paper molt importants en el llenguatge. Test de Wada Estimulació elèctrica intracranial. Una altra situació en què es demostren els efectes de la comussurotomia. Si una paraules és presentada al camp visual esquerre (hemisferi dret), el subjecte expressarà que no ha vist res. Però quan li fem dibuixar l’estímul amb la mà esquerra (hemisferi dret), el dibuixarà correctament. Aquest exemple també ens demostra que l’hemisferi dret té unes capacitats lingüístiques rudimentàries, que li permeten, com a mínim, d’entendre el significat d’una paraula escrita. Escolta dicòtica Escoltem i hem de produir paraules. la via auditiva està contralateralitzada en un 90%. La via de l'hemisferi esquerre és més ràpida que la del dret i es dirà abans la paraula de l'oïda dreta perquè està connectat contralateralment amb l'hemisferi esquerre. 48  Psicobiologia FUNCIONS LINGÜÍSTIQUES DE L’HEMISFERI DRET Funcions de l’hemisferi dret:  Processament lèxic-semàntic. Les persones amb lesions a l’hemisferi dret mostren un pitjor rendiment en: o Tasques de discriminació lèxica-semàntica. Assenyalar quin dibuix correspon a una paraula presentada de forma escrita o oral (ex. vaca). o Tasques de denominació per confrontació visual. Dir què és la imatge presentada (ex. pera).  Prosòdia: Aspectes rítmics, emfàtics i melòdics de la parla. Relacionat amb les capacitats musicals i el reconeixement de les emocions, pròpies de l’hemisferi dret.  Pragmàtica: relació llenguatge-context. Dificultats de comprensió de metàfores, ironies, sarcasme o l’humor,  Reconeixement del to emocional.  Percepció musical. HE: forma i contingut HD: contingut i ús Contingut = processament lèxic-semàntic Forma: sintaxi, gramàtica Ús: pragmàtica PROCESSAMENT LÈXIC-SEMÀNTIC Les persones amb lesions a l’hemisferi dret mostren un pitjor rendiment en:  Tasques de discriminació lèxica-semàntica. Assenyalar quin dibuix correspon a una paraula presentada de forma escrita o oral (ex. vaca).  Tasques de denominació per confrontació visual. Dir què és la imatge presentada (ex. pera). - Pragmàtica: relació llenguatge-context. Dificultats de comprensió de metàfores, ironies, sarcasme o l’humor. - Prosòdia: Aspectes rítmics, emfàtics i melòdics de la parla. Relacionat amb les capacitats musicals i el reconeixement de les emociones, pròpies de l’hemisferi dret. 49  Psicobiologia BASES NEURALS DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA BASES NEURALS DE LA LECTURA Lectura:  Via lèxica (global). Paraules familiars, es reconeix per la grafia i es pronuncia. Exemple: casa. Es reconeix la paraula com a tal. Ens permet reconèixer les grafies i fer una lectura global i no lletra per lletra.  Via fonològica (grafema-fonema). Paraules desconegudes i pseudoparaules, conversió grafema- fonema. Exemple: supimo. Via dorsal. Durant el procés d’aprenentatge de la lectura els nens/es comencen amb una lectura per la via fonològica (des dels 3 anys) [és més precisa]. Progressivament s’augmenta l’ús de la via lèxica que permet una major rapidesa lectora (a finals de P5 i especialment a inicis de la primària) i una millor comprensió. La lectura ràpida, en diagonal, és lectura global. Hi ha dos tipus de dislèxia: dislèxia superficial (falla la via lèxica) i dislèxia fonològica (falla la via fonològica). Doble via veient de la paraula i per la via ventral reconeix globalment la paraula i es pot pronunciar, o paral·lelament podem fer un reconeixement de les lletres, fer una codificació de les lletres amb el que serà una lectura fonètica. 50  Psicobiologia Bases neurals de la lectura → el japonès utilitza dos tipus de símbols diferents. Quan la paraula és 1 símbol: via global, quan la paraula són més símbols és part de la via fonològica. VIES NEURALS PER LA LECTURA LÈXICA I LA FONOLÒGICA El japonès utilitza dos tipus de símbols diferents - Lectura via global. Kanji, símbols que representen conceptes. Via visual ventral. - Lectura via fonològica. Kana, representacions fonètiques de síl·labes, codifiquen informació acústica. Via visual dorsal + àrea Broca. Via dorsal-fonològica-where → àrea visual primària → POT Via ventral-semàntica-what → àrea visual primària → circumvolució temporal E (àrea fusiforme) = àrea de la forma de les paraules visuals. ACCÉS AL SIGNIFICAT Una vegada s’han identificat les paraules per les dues vies s’ha d’accedir al significat. Per això, hi ha connexions directes entre aquestes àrees i les regions cerebrals on hi ha el significat de la paraula (àrees terciàries associatives de la neoescorça), l’estructura gramatical i la semàntica. Aquestes vies són comunes a les dues vies. El prefrontal s’encarrega de buscar aquest significat. BASES NEURALS DE L’ESCRIPTURA L’escriptura implica diversos processos cognitius (Planton et al., 2013). 1. Llegir o pensar les paraules (ex. Per aquell significat que jo vull transmetre, pensar la paraula concreta i decodificar els fonemes que la formen i convertir-los a grafemes, també la correcció ortogràfica, entre d’altres). 2. Capacitat visoespacial: ubicar l'escriptura en el full. 3. Convertir els grafemes a un moviment (de tecleig o a mà) i planificar quina és la seqüència de moviments concrets que s’han de fer. 4. Moure els dits per escriure finalment la paraula. Hem de poder donar informació a l’esocrça motora primària, on es fa la conversió entre el fonema i l’acte motor. 51  Psicobiologia L’escriptura implica doncs, la participació d’àrees: - Lingüístiques: àrees persilvianes (temporal inferior i posterior), pre-motora ventral. - Motores: escorça motora primària, somatosensorial, pre-motora, tàlem i estriat (ganglis basals). - Visuals: regió dorsal del lòbul parietal. - Regions específiques de l’escriptura: circumvolució frontal medial i superior, parietal superior i cerebel. Però es pot aprendre a escriure a màquina si no ho hem fet mai a mà? s'ha vist que sí Una persona que només ha escrit a màquina pot entendre la lletra caligràfica? El més important és escriure, no tant la tipografia ni el mètode. No obstant això, hem de tenir en compte que, l’escriptura a mà és una activitat de psicomotricitat fina, en l'escriptura de la paraula ben escrita (ortografia), el record motor ajuda a la correcta, l'escriptura, progressivament, va modificant-se en funció de la personalitat. hi ha elements emocionals relacionats; si no escrivíssim a mà seriem dependents de les tecnologies, és importat escriure. 52