Tema 1 (3) PDF - Desenvolupament del Llenguatge i Vincles

TEMA 6: La comprensió i l’ús de llenguatge Vídeos: Els bebès imiten el llenguatge, els accents, els sons, el llenguatge de símbols i sobretot comencen a respectar els torns de paraula. El llenguatge evoluciona a mesura que els nens i nenes interactuen amb el seu entorn. A traves de l’exposició, la...

TEMA 6: La comprensió i l’ús de llenguatge Vídeos: Els bebès imiten el llenguatge, els accents, els sons, el llenguatge de símbols i sobretot comencen a respectar els torns de paraula. El llenguatge evoluciona a mesura que els nens i nenes interactuen amb el seu entorn. A traves de l’exposició, la replicacio, i l practica. Exemple. Quan observen que cada cop que un adult diu “aigua”, se li ofereix aigua. Amb el temps, aprenen a demanar aigua. SEQÜÈNCIES Primer percebem, l’oïda va bé. Ploren com a mitja de comunicació. Fam: plor agut i persistent, son: plor més Sau i pausat, enuig: plor fort i explosiu. Reaccionen amb calma o sobresalt quan senten una veu familiar o sons forts. 3-6 mesos: comencen a jugar amb els sons que escolten al seu voltant. -​ Imiten els sons dels adults com riures o paraules simples. -​ Reconeixen patrons de so que escolten sovint, com cançons que li son familiars. -​ 6-10 mesos: balbuceig, que implica la repetició. 9-10 mesos: Començen a imitar sons, encara que no els comprenguin. -​ Poden dir sons com paraules encara que no tinguin significat. -​ A mesura que es familiaritzin amb els sons comencen a asignar-los significat. -​ Fan gestos per comunicar-se i jugar amb expressions. (Ex. Estirar els braços per demanar que els agafin). -​ Imiten sons de manera intencionada. (Ex. Repeteixen “uh-oh” després de sentir-ho d’un adult). -​ Comencen a fer servir gestos socials bàsics. (Ex. Dir adéu amb la mà, que si o que no amb el cap…). -​ Ja no distingeixen els els sons d’altres llengües. Només reaccionen als sons de la seva pròpia llengua. 10-18 mesos i 12-14 mesos: Diuen les seves primeres paraules, normalment noms d’objectes. Diuen “papa” o “mama” per referir-se a les persones. Comencen a dir paraules individuals (Ex. Diuen “gos” quan veuen un animal de 4 potes). Entenen la funció de nomenar, entenen el significat. (Ex. Saben que “bibero” fa referència al seu menjar). Fan servir gestos més elaborats (Ex. Assenyalen el got quan volen beure aigua). Utilitzen gestos simbòlics (Ex. Aplaudeixen quan veuen que altres ho fan, bufen per dir alent,oloren per dir flor…). 16-24 mesos: Aprenen moltes paraules noves i fan servir verbs i adjectius (Ex. Diuen "gran pilota" per descriure el que veuen Diuen la seva primera frase de dues paraules (Ex. Diuen "nen juga" quan veuen algú jugant). Utilitzen menys gestos i es centren més en les paraules (Ex. Diuen "cotxe" en lloc d'assenyalar el cotxe). Tenen un increment sobtat en la comprensió, entenen instruccions més complexes (Ex. "Porta les sabates"). Comencen a fer servir frases de dues paraules; deixen de balbucejar (Ex. Diuen "vull aigua" per expressar set). 30 mesos: Aprenen paraules noves gairebé cada dia; parlen en combinacions de tres paraules o més i entenen molt bé (Ex. Diuen "el gos està dormint" per descriure una acció). 36 mesos: Poden dir fins a 1.000 paraules; el 80% de la seva parla és intel ligible, tot i que cometen alguns errors gramaticals (Ex. Diuen "jo vaig anar parc" en lloc de "jo vaig anar al parc"). PARLA PRELINGÜÍSTICA I PARLA LINGÜÍSTICA Prelingüística: La parla prelingüística inclou el plor, els sons suaus (com murmuris), el balbuceig i la imitació de sons de la parla. Cap als sis mesos, els nadons aprenen els sons basics del seu idioma i comencen a relacionar alguns sons amb significats concrets. Aquesta primera percepció dels sons de la llengua familiar pot modelar els circuits neuronals, preparant-los per aprendre només aquell idioma amb més facilitat. Diuen "mmm", "ah", "baba", "ma-ma-ma". "Da" pot voler dir "vull això", "vull sortir" o "On està papà?" Una paraula com aquesta, que expressa un pensament complet, es coneix com holofrase. Lingüística: La parla lingüística és l'expressió verbal que transmet significat. La primera paraula sol apareixer entre els 10 i 14 mesos, com a part de l'etapa lingüística inicial. És típic que, entre els 16 i 24 mesos, es produeixi una "explosió de paraules". Diuen frases senzilles com "jo vull galeta" o "no, meu" per expressar desitjos i possessions. PARLA Vocabulari passiu és aquell que els i les bebès entenen però no necesariament saben dir. A l'edat de 13 mesos, la majoria dels nens i nenes comencen a entendre que una paraula representa un objecte o un esdeveniment específic, i poden aprendre ràpidament el seu significat. El seu vocabulari passiu (o comprès) augmenta a mesura que la seva comprensió verbal es fa més rápida, precisa i eficient. Als 18 mesos, aproximadament tres de cada quatre infants poden entendre 150 paraules i dir-ne 50. Els nens i nenes que tenen un vocabulari més ampli i que reaccionen més rapidament poden reconèixer paraules només escoltant la primera part. Per exemple, si senten "met" poden assenyalar un xumet. Vocabulari expressiu és aquell que els i les bebès poden dir. Al principi, l'addició de noves paraules al vocabulari expressiu és més lenta. No obstant aixo, entre els 16 i 24 mesos, pot passar una "explosió de paraules". Aquest fenomen no es produeix en tots els infants, però és força comú. Després d'unes setmanes, els infants poden augmentar el seu vocabulari de 50 paraules a aproximadament 400. Aquest creixement rapid en el vocabulari es deu a un augment en la velocitat i precisió amb què els infants reconeixen les paraules durant el seu segon any de vida. A més, s'ha observat que els substantius són el tipus de paraula més fàcil d'aprendre per a les nenes i nens petits. Els gestos apareixent basen que els infants tinguin un vocabulari de 25 paraules i disminueix quan aprenen a expressar verbalment el que abans comunica en amb gestos. Això demostra que ja entenen que els símbols poden referir-se a objectes, esdeveniments, desitjos i condicions concretes. A més, els primers gestos sovint anticipen les paraules i combinacions que acabaran dient més endavant. PAPER DE LA INTERACCIÓ PAPER DE LES FAMÍLIES I PERSONES CUIDADORES Les interaccions amb les persones cuidadores són essencials perqué els i les bebès desenvolupin el Ilenguatge i aprenguin a entendre i utilitzar les paraules en diferents contextos. Presencia. Connexió visual, comunicació i escolta, to de veu i postura. Connexió emocional i afectiva. Etapa prelinguistica: Quan els i les bebès balbucegen, les persones cuidadores sovint responen repetint aquests sons, cosa que fa que el nadó torni a imitar-los, fomentant l'intercanvi social. Aquesta imitació mútua incrementa la vocalizació del nadó i l'ajuda a comprendre la dinàmica de la conversa, on es comparteix un torn de parla. Així, cap als set o vuit mesos, els infants ja reconeixen el ritme d'intercanvi en una conversa. També, quan les persones cuidadores assenyalen objectes i els anomenen, com en el joc "Mira, la nina", ajuden els nadons a establir connexions entre paraules i el seu significat. Desenvolupament del vocabulari: A mesura que els i les bebès comencen a parlar, la repetició i pronunciació correcta per part dels adults ajuden a millorar el seu vocabulari. La freqüencia de les paraules que senten els infants i l'us d'un llenguatge més ric i extens es relacionen amo el ritme de desenvolupament de vocabulari. Les famílies amb nivells socioeconomics més alts solen utilizar més vocabulari i en unitats més largues, fent que els infants tinguin un repertori de paraules més ampli als dos o tres anys. Aprenentatge bilingüe: Els i les bebès que creixen en llars bilingües arriben als mateixos fites lingüístiques en cada llengua, i sovint barregen els idiomes en una mateixa frase, fenomen conegut com a "mescla de codis". No obstant això, cap als dos anys ja diferencien clarament amb qui han de parlar cada llengua, alternant-ne l'us segons el parlant, en una habilitat coneguda com "canvi de codi". COM INFLUEIX LA LECTURA La freqüència i la manera en què les famílies i persones cuidadores ho fan pot influir en el desenvolupament del llenguatge i, a la llarga, en la capacitat per llegir i escriure. Estil descriptiu: Aquest estil se centra a descriure el que passa en les imatges i a convidar els infants a fer el mateix. Per exemple, es pot preguntar: "Què estan esmorzant la mama i el papa?" Estil comprensiu: Aquí, l'adult anima als infants a reflexionar sobre el significat del conte, a fer inferències i prediccions. Una pregunta típica seria:"Què creus que farà ara el lleó?" Estil orientat a l'execució: En aquest cas, l'adult llegeixen la historia de principi a fi, presentant els temes abans de començar i fent preguntes al final. QUÈ DIUEN LES TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL. LLENGUATGE? Obres acció i reforçament. Aprentatge social de Bandura Albert Bandura (1925- 2021). Va desenvolupar la teoria de l'aprenentatge social emtatitzant que les persones aprenem i canviem comportaments quan observem les experiències dels i les altres. Imitem comportaments. Ara bé, les persones fem processos mentals com ara la reflexió i la simbolització, per decidir si repetir o no aquest comportament. El condicionament operant també té el seu paper en l'aprenentatge. Influencia en la motivació de repetir o no un comportament. Per exemple: ​ Al principi, els nadons emeten sons de manera aleatoria. ​ Les persones cuidadores reforcen aquests sons que semblen semblar-se al llenguatge adult amb somriures, atenció i elogis. ​ Així, els infants comencen a repetir els sons que han rebut reforç. Imiten els sons que escolten dels adults. ​ Novament, se'ls reforça per fer-ho. ​ L'aprenentatge de paraules depèn del reforçament selectiu. A mesura que aquest procés continua, els nens són reforçats per parlar de manera cada vegada més semblant a l'adult. Llenguatge i pensament. Gràmatica generativa de Chomsky. Noam Chomsky (1928) proposa que els éssers humans tenen una capacitat innata per aprendre llenguatge, que es basa en un conjunt de regles universals que són comunes a totes les llengües. Aquesta teoria suggereix que els infants no només aprenen el llenguatge a través de la imitació, sinó que també utilitzen aquesta capacitat innata per construir estructures lingüístiques complexes. Va introduir el concepte de "dispositiu d'adquisició del llenguatge" (DAL), que és un mecanisme mental que permet als infants adquirir el llenguatge de manera rapida i eficient. TEMA 7: La formació de vincles amb la família i altres persones Vincles. Bromes per cridar l’atenció — porque els bebés están segurs de que vindran i li faran cas, té confiança. CONFIANÇA VERSUS DESCONFIANÇA ERIKSON, 1982 És la primera etapa del desenvolupament psicosocial. Va del naixement als 18 mesos. Han de trobar un equilibri entre la: -​ Confiança que els permet formar relacions íntimes. Permet que a cuidadora faci un cuidat sensible, respongui i constant. -​ Desconfiança (hostil, dificultat per establir relacions) que serveix de protecció. Erikson diu que l’alimentació és la clau per la barreja correcta i sana entre confiança i desconfiança. Crear aques vincle és important perquè facilita l’autonomia de l’infant. Passem de nadons a infants gràcies a les interaccions. La primera etapa del desenvolupament psicosocial. Va del naixement fins als 18 mesos. El conflicte que esdevé en aquesta etapa és la confiança-desconfiança. Els i les infants han de trobar un equilibri entre ambdues a través del vincle. Confiança: un vincle segur que els satisfà les necessitats. La persona cuidadora proporciona alimentació, protecció i afecte. Això repercutirà en la manera de formar relacions íntimes. Cuidat sensible, responsiu i consistent. Desconfiança: un vincle que no els satisfà les necessitats. Crea sensació d'abandonament, desprotecció i inseguretat. Això repercutirà en la dificultat per formar relacions, desconfiança i hostilitat. PASSEM DE NADONS A INFANTS GRÀCIES A LES INTERACCIONS CANVIS EN EL DESENVOLUPAMENT GRÀCIESS A LES INTERACCIONS Comunicació verbal: ​ Comencen amb balbotejos i sons simples. ​ Desenvolupen la capacitat de parlar i expressar els seus sentiments amb paraules. Joc simbòlic: ​ Al principi, exploren el món a través dels sentits. ​ Més endavant, participen en jocs simbolics, demostrant una comprensió més complexa del món. Reconèixer emocions: ​ Els nadons poden plorar quan senten altres nadons plorar. ​ Amb el temps, aprenen a reconèixer i respondre a les emocions dels altres, mostrant empatia. Expressió de l'alegria: ​ Inicialment, els nadons somriuen en resposta a estímuls simples. ​ Més endavant, somriuen genuinament quan veuen persones conegudes o juguen. Autocontrol emocional: ​ Els nadons poden tenir rabietes quan estan frustrats o frustrades. ​ A mesura que creixen, aprenen técniques d'autocontrol, com respirar profundament. AFERRAMENT Un vincle mutu i durador entre dues persones, nadons i persones cuidadores, on ambdues parts contribueixen a la qualitat de la relació. L'aferrament és un vincle afectiu que s'estableix des dels primers moments de vida entre la mare i el nounat o la persona cuidadora. La seva funció és assegurar la cura, el desenvolupament psicologic i la formació de la personalitat. - John Bowlby EL VINCLE AFECTIU. JOHN BOWLBY (1907-1990) ​ Va aplicar part dels estudis de etologia al desenvolupament infantil. Els i les infants mostren una predisposició innata a orientar-se cap a les figures cuidadores que atenguin, es comuniquin, bressolin, somriguin i els calmin. Busquen protecció i seguretat. ​ Els nounats tenen conductes instintives que generen atenció i cura. Com encara no es poden desplaçar autonomament són les persones cuidadores qui s'acosten i atenen. ​ A mida que van creixent i tenen més autonomia, les conductes d'aferrament seran de seguiment per part dels i les infants. Equilibri entre exploració de l'entorn i aferrament amb la persona cuidadora, la qual els dona seguretat i protecció des de l'acompanyament. ​ Hi ha aferrament quan hi ha tendència a buscar el contacte i la proximitat de la persona cuidadora. La respostes a l'aferrament, generen emocions que influenciaran al llarg de tota la vida. Enllaç article Marta Sadurní. NO TOTS ELS I LES INFANTS REACCIONEN IGUAL. MARY AINSWORTH (1913-1993) Va fer aportacions sobre el teoria de l'aferrament juntament amb John Bowlby. Va investigar les reaccions dels i les infants amb les persones cuidadores. Va afegir el concepte de la "situació estranya”. Es van establir 4 tipus d'aferrament: Aferrament segur: Patró en on els nadons ploren o protesten quan la persona cuidadora principal s'allunya, i busquen activament el seu retorn. S'ha atès a les seves necessitats. Poden explorar el món, ja que saben que estaran atesos. Cooperatius. Aferrament evitatiu : Patró on els nadons rarament ploren quan es separen de la persona cuidadora principal i eviten el contacte quan aquesta persona torna. Enfadats. Aferrament ambivalent (resistent): Patró on els nadons experimenten ansietat abans que la persona cuidadora principal s'allunyi, mostren una angoixa extrema durant la seva absència i, en tornar, tant busquen el contacte com el resisteixen. No exploren. Aferrament desorganizat-desorientat: Patró on els nadons, després de separar-se de la persona cuidadora principal, mostren comportaments contradictoris quan torna. Incoherents. (Main i Solomon, 1986). PRIMERS PATRONS D’AFERRAMENT África, Xina i Israel: ​ S'hi ha trobat els mateixos patrons. ​ Lactants sudafricans (apartheid) 26% desorganitzats. ​ Lactants Bucarest 65% desorganitzats. Contrariament als descobriments originals d'Ainsworth, els nadons semblen que formen un aferrament amb ambdós progenitors al mateix temps. La seguretat de l'aferrament cap al pare i la mare sol ser bastant similar. Salutació dels nadons Gusii a l'Àfrica Oriental ​ A la franja oest de Kenya, els nadons són saludats amb una encaixada de mans. Els nadons Gusii intenten agafar les mans dels seus pares de manera molt similar a com els nadons occidentals s'acosten per ser abraçats (Van IJzendoorn i Sagi, 1999). MODEL DE TREBALL Segons Ainsworth і Bowlby, basant-se en les interaccions dels nadons amb la persona cuidadora principal, diuen que els nadons construeixen un model de treball sobre què esperar d'aquesta persona. Sempre que la persona actuï de la mateixa manera, aquest model es mantindrà. Si la seva conducta canvia repetidament, els nadons poden modificar el seu model, i la seguretat de l'aferrament pot variar. Aquest model de treball de l'aferrament està relacionat amb el concepte de confiança básica proposat per Erikson. VALIDESA DE LA SITUACIÓ ESTRANYA EN L’ESTUDI DE L’AFERRAMENT La "situació estranya" d'Ainsworth ha estat qüestionada per ser artificial i menys valida en cultures no occidentals. Per exemple, els nadons japonesos mostren més aferrament resistent degut a l'estrès de la situació (Miyake, Chen i Campos, 1985). Per superar aquestes limitacions, s'utilitza l'Attachment Q-set (AQS), que permet observar els nadons en entorns naturals. Un estudi va trobar que l'AQS és valid a nivell transcultural, amb persones cuidadores principals de diferents països descrivint els nadons de manera similar (Van IJzendoorn et al., 2004; Posada et al., 1995). ANSIETAT DAVANT DESCONEGUTS I ANSIETAT DE SEPARACIÓ Ansietat davant desconeguts: Desconfiança que mostren alguns nadons entre els 6 i 12 mesos cap a persones i llocs desconeguts. Ansietat de separació: Angoixa que experimenten els nadons quan la persona cuidadora principal s'allunya. ​ Abans es pensava que aquestes ansietats reflectien l'aferrament cap a la mare, però no són universals. El plor del nadó pot dependre més del seu temperament i circumstáncies que de la seguretat de l'aferrament (Davidson i Fox, 1989). ​ Els nadons reaccionen més als desconeguts a partir dels 8 mesos, possiblement per desenvolupament cognitiu. Familiaritzar-se gradualment amb desconeguts pot reduir l'ansietat (Lewis, 1997; Sroufe, 1997). ​ L'ansietat per separació està més relacionada amb la qualitat de com són cuidats els nadons per les persones que n'estan al carrec temporalment. Cuidadors calids i consistents redueixen el plor (Gunnar et al., 1992). ​ Actualment, es mesura l'aferrament segons la reacció del nadó quan la mare torna, no pel plor quan se'n va. QUINS SÓN ELS EFECTES DE L’AFERRAMENT? La seguretat de l'aferrament influeix en la competencia emocional, social i cognitiva dels nens i nenes (Van IJzendoorn i Sagi, 1997). Els infants amb aferrament segur desenvolupen millors relacions amb els altres i participen activament en el seu entorn (Jacobsen i Hoffman, 1997). BENEFICIS DE L’AFERRAMENT SEGUR ​ Menys estrès en adaptar-se a nous entorns (Ahnert et al., 2004). ​ Vocabulari més ampli i variat(Meins, 1998).  ​ Interaccions positives amb els seus iguals i acceptació social (Fagot, 1997). ​ Més alegria i menys emocions negatives (Kochanska, 2001). DESENVOLUPAMENT A LLARG TERMINI ​ Entre els 3 i 5 anys, els nens i nenes amb aferrament segur són més curioses, empatiques i resilients (Arend et al., 1979). ​ Millors relacions amb famílies, mestres i companys, i millor resolució de conflictes (Elicker et al., 1992). ​ Autoimatge més positiva. (Verschueren et al., 1996). A LLARG TERMINI ​ Els patrons d'aferrament segur prediuen millors habilitats de comunicació i motivació a larg termini (Moss i St-Laurent, 2001). ​ Els nens i nenes amb aferrament segur tenen amistats més estables durant la infancia i adolescència (Schneider et al., 2001). RESILÈNCIA DELS NENS I NENES AMB AFERRAMENT SEGUR ​ Els nens i nenes amb aferrament. segur són relativament immunes a una criança menys sensible, ja que els seus models de treball inicials els sostenen fins i tot en condicions canviants. ​ La continuïtat entre l'aferrament i la. conducta posterior es pot explicar per la continuïtat en l'ambient familiar (NICHD Early Child Care Research Network, 2006b). IMPACTE DE LES EXPERIÈNCIES D’AFERRAMENT INFANTIL ​ Els records de les persones adultes sobre les seves experiències amb les persones cuidadores afecten el seu benestar emocional i la seva resposta als infants (Adam et al., 2004). ​ Les persones cuidadores amb aferrament segur o que entenen el seu aferrament insegur poden ajudar als infants a desenvolupar un aferrament segur (Bretherton, 1990). ​ Les persones amb relacions passades d'aferrament problemàtiques tendeixen a mostrar comportaments negatius amb els infants (Adam et al., 2004). INFLUÈNCIA EN LA PERCEPCIÓ DEL TEMPERAMENT  ​ La història d'aferrament dels progenitors influeix en com perceben el temperament dels seus nadons, afectant la relació entre pares-mares i fills-filles (Pesonen et al., 2003). Els nadons tenen un fort impuls per interactuar amb els altres. A partir d'un mes, observen atentament la cara de les persones cuidadores principals. Als dos mesos, responen activament a les emocions positives d'aquestes persones, i als tres mesos es tornen més afectuosos i juganers (Lavelli i Fogel, 2005). REGULACIÓ MÚTUA La regulació mútua és la capacitat dels nadons i de les persones cuidadores per respondre de manera apropiada i La regulació mútua és la capacitat dels nadons i de les persones cuidadores per respondre de manera apropiada i sensible als estats emocionals i mentals de l’altre. Els nadons envien senyals conducta als que influeixen en el comportament de les persones cuidadores (Lundy, 2003). Una interacció sana es dona quan les persones cuidadors llegeixen correctament les senyals del nadó i responen adequadament (E.Z Tronick 1989). IMPORTÀNCIA DE LA REGULACIÓ MÚTUA Ajuda als nadons a comprendre el comportament dels altres i a desenvolupar expectatives. Els nadons poden adaptar les seves conductes segons les emocions expressades pels altres (Legerstee i Varghese, 2001). REFERÈNCIA SOCIAL Cap al final del primer any de vida, els i les bebès comencen a moure's per si mateixes i a iniciar conductes complexes. Desenvolupen la capacitat de comunicar-se sobre esdeveniments externs i reaccionar a les emocions de les persones cuidadores. Això és la base per a la referència social, que és la capacitat de buscar informació emocional per guiar la pròpia conducta (Herenstein i Campos, 2004). RECAPITULEM Concepte de vincle (Bowlby, 2014):  ​ Enllaça el món afectiu i el món social. ​ Condicionat per la biologia, però esdevé una relació social entre l'infant i les persones de referència. ​ El vincle té una funció adaptativa i també una funció de seguretat emocional. Influència dels discursos dels cuidadors: ​ Els discursos sobre la relació amb l'infant afecten el tipus de vincle generat (Meins et al., 2001; Van Ijzenddom et al., 2007). Factors que condicionen el vincle: ​ Condicions socioeconòmiques (precarietat, estrès, migració). ​ Malaltia o mort de les persones cuidadores. Senyals d'alarma en els infants: ​ Mal comportament. ​ Comportaments autodestructius. ​ Importància de la interpretació i contextualització per part dels i les mestres. Rol dels i les mestres: ​ Facilitar figures de referencia segures per als infants amb dificultats. ​ Promoure l'emergència de la resiliència (Bending, 2018). EJERCICIO: (para hacer després de estudiar el tema) Com es pot afavorir el vincle entre l'infant i la persona cuidadora? Feu un listat de 10 elements i/o accions que ajudin a afavorir el vincle entre l'infant i la persona cuidadora a l'escola bressol. TEMA 8: El desenvolupament de l'autoconsciència TRANSFORMACIÓ DELS NADONS EN INFANTS Al voltant de la meitat del camí entre el seu primer i segon aniversari, els nadons comencen a convertir-se en infants. Aquesta transformació es pot observar en diverses árees: Habilitats físiques i cognitives: Comencen a caminar i a parlar, mostrant un desenvolupament notable. Expressió de la personalitat: Comencen a mostrar més la seva personalitat i a interactuar de manera més activa amb els altres. Interaccions més intencionades: No només responen, sinó que sovint són ells i elles qui inicien les interaccions. Això els converteix en participants més actius i actives en les converses i jocs. Interpretació de senyals: Les persones cuidadores poden entendre millor les necessitats i desitjos dels infants, gràcies a aquestes interaccions més profundes. Desenvolupament de competencies socials: Aquestes interaccions ajuden els infants a adquirir habilitats de comunicació i a adaptar-se millor a les expectatives dels seus pares. (Harrist y Waugh, 2002). LES EMOCIONS Emocions autoreflexives i emocions autovaloratives. IDENTIFICACIÓ DE LES EMOCIONS DELS I LES LACTANTS Identificar les emocions dels nadons és un repte, ja que no poden dir-nos el que senten. Els investigadors no es posen d'acord sobre quantes emocions hi ha, quan apareixen i com s'han de definir i mesurar. Hi ha diversos enfocaments i interessos d'estudi. Per exemple, el carácter social de les emocions i el paper de la cultura en la experimentació de les emocions; els processos cognitius implicats en les emocions; la relació entre emocions i cervell; l'estudi de l'expressió de les emocions; entre d'altres. Els i les infants experimenten emocions? Com ho podem saber? LES EXPRESSIONS FACIALS ENS INDIQUEN DIVERSES EMOCIONS Carroll Izard i el seu equip van estudiar les expressions facials dels nadons i les van interpretar com a indicatives de diverses emocions, com ara: felicitat, tristesa, interès, por i en menor grau, enuig, sorpresa i fàstic. Encara que no sabem segur que els nadons sentin exactament aquestes emocions, les seves expressions són similars a les dels adults quan experimenten aquestes mateixes emocions. I també, en algunes cultures, els i les infants mostren algunes d'aquestes expressions facials similars. INDICADORS D’EMOCIONS DELS NADONS Les expressions facials no són l'únic indicador de les emocions dels nadons. Altres factors com ara: l'activitat motora, el llenguatge corporal, els canvis fisiologics (com la freqüència cardíaca), poden ser igual d'importants. Per exemple, un nadó pot sentir por sense mostrar una "cara de por"; pot expressar-ho girant-se o evitant la mirada. El patró característic de les emocions es comença a desenvolupar a la infancia i és un element basic de la personalitat. LES EMOCIONS NOMÉS SÓN UNA RESPOSTA AUTOMÀTICA? Des de la neuroeducació, l'emoció és una reacció conductual i subjectiva, és a dir, una resposta que fa l'organisme, davant una situació externa o interna. Aquesta resposta es posa en marxa de manera automatica. S'activa una part del sistema nerviós, el sistema vegetatiu. Es produeixen canvis fisiologics. El sistema límbic és una part del cervell important en les emocions. Les emocions es fan conscients. La sensació conscient d'una determinada reacció emocional són els sentiments. Les emocions tenen un paper clau en la supervivència, l'adaptació, la curiositat, l'aprenentatge i el raonament. LES EMOCIONS SÓN PRODUCTE DE LA INTERACCIÓ SOCIAL Segons Vigotsky, les emocions no només són reaccions automatiques sinó que es desenvolupen quan estem en contacte amb les altres persones. Els i les infants aprenen a interpretar i regular les seves emocions quan interactuen amb el seu entorn. A mida que creixen, les emocions es tornen més complexes. La mediació n'és un element clau, ja que influencia en la forma que els i les infants comprenen i expressen les emocions. EL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL ÉS GRADUAL El desenvolupament emocional és un procés ordenat. Les emocions complexes es desenvolupen a partir de les més simples. Poc després de néixer, els nadons mostren senyals de: complaença, interès, aflicció. Amb el temps, aquestes respostes es diferencien en emocions com: alegria, sorpresa, tristesa, fàstic, enuig, por. Cap als 6 mesos apareixen aquestes emocions simples i a poc a poc, a mida que els nadons es van desenvolupant en l'ambit neurologic, motor, cognitiu i psicosocial, van apareixent les emocions complexes. A l'inici del segon any apareixen les emocions que impliquen consciència del "jo". LES EMOCIONS QUE IMPLIQUEN EL “JO” Emocions autorreflexives: com la torbació, l'empatia i l'enveja, que apareixen quan els i les nenes desenvolupen l'autoconsciència: la comprensió cognitiva que tenen una identitat separada i distinta de la resta del món. Aquesta consciència del "jo", sorgeix entre els 15 i 24 mesos i és necessaria perquè es puguin identificat amo el que experimenten els altres 'jo' o desitjar el que un altre 'jo' té. Emocions autovaloratives: cap als 3 anys quan apart de la conscienciació tenen idea de les normes socials, poden avaluar els seus pensaments, desitjos, conductes, i aleshores poden mostrar l'orgull, la culpa i la vergonya (Lewis, 1995, 1997, 1998). La culpa i la vergonya són diferents; la culpa es relaciona amb sentir-se malament per una acció, mentre que la vergonya implica una falta de valor personal (Eisenberg, 2000). EMPATIA L'empatia és la capacitat de "posar-se en la pell d'una altra persona" i imaginar-se el que aquesta persona sent. Es creu que l'empatia comença a desenvolupar-se durant el segon any de vida, tot i que des del naixement hi ha indicis, per exemple, reaccions dels nadons a expressions dels adults. Al igual que la culpa, l'empatia augmenta amb l'edat. Aquesta capacitat depèn de la cognició social, que és la capacitat de comprendre que els altres tenen pensaments i sentiments propis. En un estudi, es va observar que nadons de nou mesos reaccionaven de manera diferent davant d'una persona que no volia donar-los un joguet en comparació amo una persona que intentava donar-los un joguet però el deixava caure acidentalment. Això suggereix que els nadons més grans ja comencen a entendre les intencions dels altres. EL SENTIT DEL JO Autoconcepte: sentit del jo, imatge mental descriptiva i valorativa de les pròpies capacitats i característiques. L’ESQUEMA CORPORAL, AIXÍ ÉS EL MEU COS Durant els primers dos anys es produeix la consciencia del "jo". L'esquema corporal, és a dir, la representació que tenim del nostre cos, i la construcció de la pròpia identitat, són dos processos basics en la construcció de la consciència del "jo", la qual es va construint de manera gradual. Abans de conèixer el cos de sí mateix, els i les bebès coneixen el cos de les persones cuidadores principals. Exploren els seus cossos, n'identifiquen les parts i les reconeixen. Comencen a diferenciar el tu i el jo. AUTOCONCEPTE, LA IMATGE QUE TINC DE MI MATEIXA Els nens i nenes comencen a formar la seva imatge personal a partir de les experiències que viuen. A mesura que creixen, aprenen a reconèixer patrons en les seves vivències, com les emocions agradables i desagradables que associem amb certes situacions. Entre els 4 i els 10 mesos: els i les bebès descobreixen que poden influir en el seu entorn, com agafar objectes. Això els ajuda a sentir que són éssers independents amb límits que els separen dels altres. Interacció amb les persones cuidadores: Jocs com el "fet i amagar" ajuden als nadons a entendre la diferencia entre ells mateixos i els altres. Aquesta consciència del "jo" com a individu es desenvolupa a mesura que aprenen a distingir-se dels altres. Reconèixer-se a si mateixos: A partir dels 15 a 18 mesos, els nens i nenes comencen a mostrar signes d'autoconsciència. Un experiment clàssic consisteix a posar una marca a la seva cara i observar si toquen la marca quan es miren al mirall. Els nens de 18 i 24 mesos ho fan, mentre que els més petits no. Preferencies i llenguatge: Quan els nens i nenes poden reconèixer-se, mostren preferència per veure vídeos on hi surten. Entre els 20 i 24 mesos, comencen a utilitzar pronoms com "jo", i entre els 19 i 30 mesos, comencen a descriure's amb adjectius, com "gran" o "petit", "forta" o "maco" tot incorporant les opinions de les persones cuidadores principals en la seva imatge personal com ara "Quina nena tan gran!", "Quin nen més llest!" AUTOCONCEPTE, LA IMATGE QUE TINC DE MI MATEIX Per tant, l'autoconcepte es comença a construir durant la primera infància i dura tota la vida, és a dir, al llarg de la vida anem desenvolupament el coneixement que tenim de nosaltres. El desenvolupament cognitiu i les interaccions socials tenen influencia en com els i les infants es defineixen. Tot i que els i les infants es descriuen amb trets observables i concrets "tinc el cabell curt" i a partir d'activitats que fan "jugo a cotxes", també es descriuen amb trets més psicològics com ara "m'agrada jugar amb altres nens". La valoració social també té influència en la formació de l'autoconcepte. LA CONSCIÈNCIA La consciència són les normes internes que tenim sobre com hem de comportar-nos. Aquestes normes ens ajuden a controlar les nostres accions. Si les infringim, podem sentir-nos malament o incòmodes emocionalment. LA CONSCIÈNCIA ENTRE NENES I NENS ​ La consciencia implica sentir-se malament quan es fa alguna cosa dolenta i la capacitat de controlar-se per no fer-ho. Abans que els nens i nenes puguin desenvolupar la seva consciència, necessiten interioritzar els valors morals. ​ La consciència es basa en la voluntat de fer el que és correcte perquè el nen o la nena creu que és el correcte, no només perque algú li ho digui. ​ Control inhibitori: Aquesta és la capacitat de frenar els impulsos, que comença a desenvolupar-se en la primera infancia. Ajuda els nens i nenes a seguir les normes de les famílies de manera voluntària (contribueix al desenvolupament de la consciencia). ESTUDI KOCHANSKA, 1995 Investigadores van estudiar 103 nens i nenes i les seves mares per veure com es desenvolupava la consciência. Van observar com jugaven i com responien a les normes. ​ Obediencia compromesa: Els nens i les nenes que segueixen les normes sense necessitat de recordatoris. Això indica que han interioritzat els valors de les famílies. Obediència situacional: Els nens i les nenes que necessiten que els recordin les normes. Si els pares no estan presents, poden cedir a la temptació. La capacitat d'obediència compromesa es pot veure fins i tot en nens i nenes de 13 mesos, i tendeix a augmentar amb l'edat, mentre que l'obediència situacional disminueix. Tema 9: De la dependència a l’autonomia AUTONOMIA VERSUS VERGONYA I DUBTE, ERIKSON, 1982 És la segona etapa del desenvolupament psicosocial on es passa del control extern a l'intern. Va dels 18 mesos als 3 anys. Han de trobar un equilibri entre la: ​ Autonomia (voluntat) comencen a substituir els judicis de les persones cuidadores pels propis. ​ Control dels altres (vergonya i dubte) tenen una funció necessaria, ajuden a reconeixer la necessitat de límits adequats. El control d'esfínters és un gran pas cap a l'autonomia i l'autocontrol l'altre és el llenguatge amb el qual expressar-se. L’ETAPA DEL NO Els i les infants necessiten provar que són individus amb cert control sobre el seu entorn i que tenen noves habilitats. Aquest impuls sovint es manifesta com a negativisme, com per exemple, cridar "¡No!" per desafiar l'autoritat. La majoria dels nens i nenes nord-americans experimenten aquest comportament, que sol començar abans dels dos anys, arribar al seu màxim entre els tres i els quatre anys, i disminuir cap als sis anys. És important que les persones cuidadores vegin aquesta expressió de voluntat com un pas normal cap a la independencia, en comptes de considerar-ho com a caprici. Això els ajuda a aprendre autocontrol i a sentir-se competents, evitant conflictes innecessaris. Aquesta etapa no es dona a tot arreu; en alguns paisos, la transició de la lactancia a la infancia és més suau i harmonica. L’ETAPA DEL NO, NO ÉS UNIVERSAL Cultura Aka (Africa Central): Entre els Aka, els infants fan una transició suau de ser atesos constantment per les famílies a jugar sols o amo altres infants del poble. En aquesta cultura, les conductes exploratories són ben acceptades i fins i tot fomentades, i els infants no solen mostrar els comportaments negatius típics dels "terribles dos" que es veuen als Estats Units o de l'etapa del NO que coneixem aquí. Cultura Maya (Guatemala): En un estudi comparatiu entre famílies maies i nord-americanes, es va observar que els infants maies no experimentaven un augment de comportaments desafiants. Les mares maies permetien que els seus fills petits tinguessin accés als objectes desitjats sense insistir en compartir o esperar torns, cosa que contribuïa a una transició més harmónica cap a la cooperació. Zinacantán, Mèxic: En aquesta comunitat, no és habitual que els i les infants es tornin exigents o resistents al control de les famílies. En lloc d'afirmar la seva independencia de les mares, la primera infáncia és vista com un moment en què els nens i les nenes passen de ser els "bebès de mama" a convertir-se en "ajudants de mama". Això vol dir que esdevenen els nens i les nenes responsables que ajuden a cuidar un nou nadó i col laboren amb les tasques de la casa. L’AUTOREGULACIÓ L'autoregulació és el control sobre la conducta per conformar-se a les expectatives de les persones cuidadores principals encara que no siguin presents i és la base per a la socializació i integra tots els desenvolupaments: psicomotor, cognitiu i socioemocional. LA SOCIALITZACIÓ La socializació és el procés pel qual les infants desenvolupen habits, habilitats, valors i motivacions que els permeten convertir-se en membres responsables i productius de la societat. Un dels primers passos en aquest procés és l'obediència a les expectatives de les seves figures cuidadores, que es considera un pas inicial cap a l'obediencia als estandards socials. La socializació implica la interiorització d'aquests estandards. Així, les infants que s'han socialitzat amb èxit no només obeeixen les regles o ordres per obtenir recompenses o evitar castigs; han assimilat els valors i normes de la societat com a propis. Això els ajuda a actuar de manera autònoma i responsable en les seves interaccions socials. L’AUTOREGULACIÓ EMOCIONAL La consciència activa dels infants no és suficient, per autoregular-se, també necessiten regular les seves emocions. Quan els nens i nenes observen com les figures cuidadores reaccionen davant del seu comportament, aprenen quines conductes són acceptades, processen, emmagatzemen i actuen amb aquesta informació. Així, el seu desig de complaure les persones cuidadores principals és una motivació per actuar d'acord amb el que saben que s'espera d'ells i elles, tant si les figures cuidadores estan presents com si no. Abans que els infants puguin regular el seu comportament, és essencial que aprenguin a controlar la seva atenció i a gestionar les emocions negatives (Eisenberg, 2000). Aquesta capacitat de regulació de l'atenció els ajuda a desenvolupar la força de voluntat i a afrontar la frustració (Sethi, Mischel, Shoda, Rodríguez, 2000). El desenvolupament de l'autoregulació va de la mà amb les emocions autorreflexives i autovaloratives, com l'empatia, la vergonya i la culpa (Lewis, 1995, 1997, 1998). També implica la capacitat de retardar la gratificació, que és important per resistir temptacions i reparar errors (Eisenberg, 2000). En general, el procés complet d'autoregulació pot trigar almenys tres anys en la majoria dels i les infants (Kopp, 1982). VOLUNTAT I OBEDIÈNCIA VAN DE LA MÀ Segons Maria Montessori, els i les bebès passen d'una voluntat dirigida pels seus instints, a una voluntat conscient, és a dir, quan des de la comprensió i la responsabilitat, també han desenvolupat l'obediència. COM AFECTA E GÈNERE A L’AUTONOMIA? Hi són o es fan les diferències de gènere. DIFERÈNCIES ENTRE LACTANTS NENS I NENES Diferencies Físiques (Davis i Emory, 1995; Keenan i Shaw, 1997): 1.​ Les diferències mesurables entre lactants nens i nenes són mínimes. 2.​ Els nens són lleugerament més Ilargs i pesats, i poden ser una mica més forts, però són més vulnerables físicament des del naixement. 3.​ Les nenes reaccionen menys davant l'estrès i tenen més probabilitats de sobreviure durant la lactancia. Desenvolupament del Cervell: 1.​ Al néixer, el cervell dels nens és gairebé un 10% més gran que el de les nenes, una diferència que es manté fins a l'edat adulta. (Gilmore et al., 2007). Habilitats Motrius: 1.​ Ambdues sexes són igualment sensibles al tacte i aconsegueixen fites com la dentició, seure i caminar a edats similars (Maccoby, 1980). Percepció de Gènere (Martin, Ruble i Szkrybalo, 2002): 1.​ Els infants comencen a percebre diferències de gènere abans de poder parlar. Als 6 mesos, responen de manera diferent a veus masculines i femenines. 2.​ Entre els 9 i 12 mesos, poden diferenciar cares masculines i femenines basant-se en el cabell i la roba. Associació de Joguines (Martin, Ruble i Szkrybalo, 2002): 1.​ A partir dels 24 a 36 mesos, els nens comencen a associar joguines típiques de gènere amb cares del gènere corresponent. 2.​ Els nens són més lents en desenvolupar aquest coneixement que les nenes. Imitació de Gènere: 1.​ Els nens de 25 mesos passen més temps imitant activitats “masculines", mentre que les nenes imiten activitats de tots dos gèneres (Bauer, 1993). QUAN ENSENYEM ROLS DE GÈNERE ENSENYEN DEPENDÈNCIA I AUTONOMIA Un estudi amb infants de 11 mesos que començaven a gatejar va mostrar que les mares tenien expectatives més altes perquè els seus fills tinguessin èxit en baixar pendents inclinades, en comparació amb les expectatives per a les seves filles. No obstant això, quan es va fer la prova, tant els nens com les nenes van mostrar un rendiment similar. A més, els pares influencien les personalitats dels nens i les nenes des de molt petits. Els pares, en particular, fomenten la socialització de gènere, que és el procés pel qual els infants aprenen comportaments que la seva cultura considera adequats per a cada sexe. Així, els pares solen tractar nens i nenes de manera diferent, fins i tot des del primer any de vida. Per exemple, durant el segon any, els pares passen més temps i parlen més amb els seus fills que amb les seves filles, mentre que les mares tendeixen a comunicar-se més amb les filles. I TAMPOC ÉS UNIVERSAL… DEPÈN DE LES PRÀCTIQUES DE CRIANÇA Podem observar variacions culturals en altres parts del món. En Suécia i Alemanya, els pares no solen jugar de manera tan física amb els seus fills com és habitual als Estats Units; en canvi, opten per jocs més tranquils i cooperatius. En el cas dels pares africans Aka, així com en pares de Nova Delhi, India, també es tendeix a jugar de manera més tranquilla amb els infants, en contrast amb el joc més físic que es veu en altres cultures. LIMITACIONS DE L’AUTONOMIA DE LES NENES A TRAVÉS DE L’ÚS DE LA FALDILLA, COLETTE GUILLAUMIN 1978 Expectatives de Comportament: 1.​ Les faldilles simbolitzen la feminitat i poden imposar normes sobre com han de comportar-se les nenes. 2.​ Això pot fer que se sentin pressionades a actuar de manera més reservada. Restriccions en el Moviment: 1.​ Les faldilles poden ser menys pratiques per a activitats físiques, com córrer o jugar. 2.​ Aquesta limitació pot afectar la seva libertat de moviment i la seva confiança. Construcció social: 1.​ L'ús de la faldilla reflecteix una construcció social que afecta com les nenes perceben el seu cos. 2.​ Pot contribuir a una visió restringida de les seves possibilitats i llibertat d'acció. Impacte en l'Autoestima:  1.​ Les expectatives associades a les faldilles poden influir en la manera com les nenes es veuen a si mateixes. 2.​ Això pot limitar la seva capacitat per explorar i participar en diverses activitats. Tema 10: L’augment de l’interès per altres nens i nenes LES PERSONES CUIDADORES I ELS GERMANS I LES GERMANES Les persones cuidadores adultes tenen un paper fonamental en la vida dels nens i les nenes, però les relacions amb altres infants, especialment amb els germans i les germanes, són igualment importants. Aquestes relacions comencen des de la lactància i es desenvolupen al llarg de la infancia. Les relacions amo els germans i les germanes tenen un paper definitiu en la socializació i diferent de les que tenen amb persones adultes (Vandell, 2000). RELACIÓ ENTRE GERMANS I GERMANES Les relacions amb els germans i germanes són sovint les més duradores. Compartint experiències i valors familiars, els germans i les germanes poden oferir un suport emocional únic. Reaccions a l'arribada d'un germà o una germana: Poden sentir gelosia i buscar l'atenció de les persones cuidadores principals, mentre que altres poden sentir orgull de ser "els o les grans”. Efectes en el comportament: La dinàmica familiar pot canviar amb l'arribada d'un nou germà o una germana. Les persones cuidadores principals poden prestar menys atenció als nens o nenes més grans, cosa que pot provocar comportaments desafiants. Conflictes entre germans o germanes: A mesura que els o les lactants comencen a moure's i a comportar-se assertivament, és normal que entrin en conflicte amb els seus germans o germanes. Aquests conflictes augmenten notablement quan el o la més petita arriba als 18 mesos (Vandell i Bailey, 1992). Participació en les Interaccions: Amb el temps, els i les més petites comencen a participar més en les interaccions familiars i en les disputes. A mesura que ho fan, es fan més conscients de les intencions i sentiments dels altres. Aprenen a identificar quines conductes poden molestar el seu germà o la seva germana gran (Dunn i Munn, 1985). Conflictes Constructius: A mesura que els nens i nenes desenvolupen una millor comprensio social, els conflictes entre germans poden esdevenir més constructius. Això els ajuda a reconèixer les necessitats i desitjos dels altres, i a aprendre a negociar i resoldre disputes dins d'un entorn segur (Vandell i Bailey, 1992). Aprenentatge Social: Les interaccions entre germans i germanes ajuden a desenvolupar habilitats socials. Els conflictes poden ensenyar als nens i nenes a resoldre disputes i a comprendre millor les relacions (Dunn i Munn, 1985; Ram i Ross, 2001). Els aprenentatges realitzats s'estenen fora de la família i l'aferrament aconseguit és fonamental (Teti i Ablard, 1989). LES RELACIONS AMB ALTRES NENS I NENES Sociabilitat: Els i les lactants i infants mostren interès per les persones fora del seu entorn familiar, especialment per altres nens i nenes de la seva edat. Al principi, miren i somriuen a altres nadons (T. M. Fields, 1978). Entre els 6 i 12 mesos, comencen a interactuar més, tocant i balbotejant amb altres lactants (Hay, Pedersen i Nash, 1982). Aprenentatge social: Els i les lactants aprenen a través de la interacció en els jocs. Els ajuden a connectar amb altres nens i nenes i també les ajuden a desenvolupar habilitats socials més complexes, imiten els moviments d'altres infants i milloren la seva comunicació i coordinació (Eckerman et al., 1989). Activitat cooperativa: La cooperació entre nens i nenes es desenvolupa entre el segon i tercer any de vida, a mesura que milloren les seves habilitats socials (Brownell, Ramani i Zerwas, 2006). Els conflictes ajuden els nens i les nenes a aprendre a negociar (Caplan et al., 1991). Diferències individuals: És important tenir en compte que alguns nens i nenes són més sociables que altres, influenciats per factors com el temperament i les experiències prèvies (Brownell, Ramani i Zerwas, 2006). Infants amb un temperament més obert poden tendir a iniciar interaccions amb altres nens i nenes, mentre que els i les més tímides poden necessitar més temps per adaptar-se. Aprenentatge social: Els i les lactants aprenen a través de la interacció en els jocs i la imitació dels iguals. Els ajuden a connectar amb altres nens i nenes i també les ajuden a desenvolupar habilitats socials més complexes, imiten els moviments i milloren la seva comunicació i coordinació d'accions (Eckerman et al., 1989). Influència de l'Entorn: Els nens i nenes que passen temps amb altres infants, com en guarderies, parcs o grups de joc, solen desenvolupar habilitats socials més rapidament que aquells infants que es queden a casa més temps. (Eckerman et al., 1989). RECAPITULEM Activació en presència d'altres nens i nenes: des dels primers mesos, els nadons es mostren actius quan hi ha altres nens i nenes presents, realitzant accions (joc motriu) com mirar, tocar, somriure i vocalitzar. Evolució de les interaccions: A partir dels 9 mesos, les accions es fan més largues, freqüents i coordinades, millorant el control motor i la intencionalitat, la qual cosa fa possible una major comunicació amb els iguals. Jocs de manipulació: Al voltant del primer any, les interaccions es centren en la manipulació d'objectes i joguines, amb jos breus i paralels (jugar al costat sense compartir) entre nens i nenes d'1 a 2 anys. Desenvolupament de la capacitat simbolica: A partir dels 18 mesos i a mesura que creixen, els nens i nenes comencen a compartir significats de les activitats que realitzen, a intercanviar rols i simular situacions, a assajar coses i crear normes, donant lloc al joc simbolic. Jocs més complexos: Els nens i les nenes realitzen jocs més elaborats quan juguen amo altres que quan ho fan en soledat, millorant les seves habilitats socials. Importancia de les interaccions en grup: Als 18 mesos, juguen en grups petits o parelles i no mostren preferencies de gènere. A partir dels 3 anys, comencen a jugar en grups més grans i a mostrar preferències per jugar amb el mateix sexe. Construcció de relacions d'amistat: Els nens i les nenes menors de 3 anys inicien més jocs i mostren afecte positiu amb nens i nenes que coneixen, implicant-se en interaccions més complexes. I es comporten de manera diferencial amo els iguals segons la seva experiencia prèvia que han tingut amb cada igual. Elecció de Companys de Joc: A partir dels 3 anys, els nens i les nenes ja tenen amistats, ja que mostren afecte i escullen jugar amb qui han tingut experiències positives prèvies. FRAGMENT D’UNA SITUACIÓ A L’ESTANÇA: LA PAU I LA CARLA ​ "La Pau i la Carla es van a rentar les mans i tornen a la taula. Petita conversa. La Pau es posa el barret i el davantal, i mentre ho fa la Carla comença a traspassar la farina d'un bol a l'altre. La Pau, sense dir res, se'n va a buscar una altra cullera de fusta grossa perquè només n'hi havia una a la taula. ​ La Carla agafa el bol sencer i diu: «Ahora volcamos el bol, ¿vale?» «Volcamos el bol», i quan la Pau el vol agafar per a fer-ho totes dues, la Carla diu «yo sola», mentre físicament gira uns instants el cos cap al costat contrari d'on hi ha la Pau. Després recupera la posició i fa caure la farina. Somriures i mirades. ​ En Víctor, que s'ho estava mirant sense dir res, diu, parlant per a ell mateix: «Ahora echamos agüita..», ¡ agafa unes pinces que hi a la taula. Quan la Pau ho veu diu: «No…estamos haciendo el pan nosotras», i en Víctor afegeix: «Porque, porque... porque yo… este pan está rico y yo lo voy a cortar con las pinzas y este pan está muy rico»." Tema 11: Els contextos de desenvolupament i aprentatge Contexts de desenvolupament: -​ La familia -​ L’escola -​ La comunitat -​ Els mitjans de comunicació i la tecnologia -​ Els entorns culturals i religosos TEORIA ECOLÒGICA DE BRONFENBRENNER (1917-2005) ​ Ha suposat un model per entendre el desenvolupament.  ​ Les persones formem part de diferents entorns, els quals tenen relació entre ells. Tots els entorns tenen un influència en el desenvolupament. ​ Per analitzar l'entorn, es divideix en quatre contextos diferents: Microsistema, Mesosistema, Exosistema i Macrosistema. Microsistema: és l'entorn més immediat. Es produeixen relacions directes. Mesosistema: les interrelacions entre sistemes. Exosistema: entorn no directes però que influencia. Macrosistema: la influència de la cultura i la societat. BARRIS I COMUNITATS Capital social: Els recursos que les comunitats proporcionen als infants i les famílies, incloent escoles, serveis sanitaris, estructures socials, expectatives de comportament i nivells de confiança i cooperació entre els membres de la comunitat. LES COMUNITATS I LA TRANSMISSIÓ DE VALORS CULTURALS Igual que les famílies i altres entorns d'atenció a la infancia, les comunitats tenen un paper important en la transmissió de valors i creences culturals. Estudi de Donna Marie San Antonio (2004) sobre els infants de dues comunitats veïnes, però molt diferents, del nord-est rural dels Estats Units.  ​ Hillside: Comunitat de classe treballadora amb un dels nivells educatius i de renda familiar més baixos de l'estat. Els habitants valoren la tradició, la comunitat i els llaços familiars. El seu estatus social es determina més per les connexions socials i cíviques que per la riquesa material. ​ Lakeview: Comunitat més acomodada, de classe blanca, construida al voltant d'una prospera indústria turística. Els habitants valoren la independencia, la privacitat familiar, els exits i la mobilitat ascendent. San Antonio va descobrir que aquestes dues comunitats tenen perspectives profundament divergents sobre què constitueix una bona vida i com assegurar-la als fills. Aquestes diferencies es reflecteixen en el llenguatge, les creences i la interacció social dels infants. La cultura afecta profundament el desenvolupament dels infants perquè està arrelada en les activitats quotidianes de les famílies i els companys. L’IMPACTE DELS BARRIS DESFAVORITS EN EL DESENVOLUPAMENT INFANTIL L'escola primaria de la Jasmin està a dues illes de cases de casa seva. Tot i això, la seva mare l'acompanya i la recull cada dia perquè li preocupa la seguretat de la Jasmin. El carrer i la vorera entre les escales de la seva casa adossada i l'escola estan plens d'escombraries; un encreuament de carrers que han de creuar és un lloc freqüentat per nois més grans amb aspecte amenaçador que assetgen els vianants a canvi de petites monedes. Setmanes enrere, un nen va ser víctima innocent atrapada en el foc creuat d'un tiroteig relacionat amb les drogues. Com afectarà a la Jasmin créixer en un barri així? En els últims anys, s'han multiplicat els estudis sobre les repercussions dels barris i comunitats desfavorits en el desenvolupament dels infants (Habibi, Sarkissian, Gómez i llari, 2015). DESVENTATGE ECONÒMICA Els infants que creixen en famílies pobres solen patir diversos problemes de salut, intel lectuals, socials i emocionals. A més, la majoria de les famílies afectades per la pobresa viuen en barris economicament desfavorits, que al seu torn contribueixen a factors de risc com la manca d'habitatge digne i serveis sanitaris, la manca d'alimentació amb fruites i verdures fresques, i la manca d'instal lacions recreatives. Aquests barris estan plens de soroll excessiu, aglomeració i transit. Els barris economicament desfavorits solen tenir pocs parcs o entorns naturals on els infants puguin jugar. La investigació sobre les comunitats indica que la desavantatge econòmica del veinatge afecta profundament el desenvolupament i el benestar dels infants, per sobre dels efectes del nivell d'ingressos de les seves famílies. Diversos estudis demostren que els infants de nivell socioeconomic baix que viuen en infravivendes corren un major risc de patir problemes emocionals i acadèmics, emmalalteixen i es lesionen amb més fregüència i falten més a classe que els infants amb famílies de baixos ingressos que viuen en habitatges millors (Evans, 2006). Els infants mostren grans millores a l'escola quan les seves famílies passen d'un habitatge deficient a una de millor qualitat. DESORDE FÍSIC I SOCIAL A més de les seves males condicions econòmiques, els barris i comunitats desfavorits solen ser lletjos, congestionats i confusos. Un dels problemes associats a aquestes condicions és el desordre físic del veïnatge, que inclou: ​ Deteriorament físic: edificis i cotxes abandonats, escombraries als carrers, finestres trencades i grafits als edificis. ​ Activitat caòtica: aglomeració, transit i soroll. Els infants que creixen en entorns desordenats corren el risc de patir diversos problemes de desenvolupament en comparació amb els seus companys en entorns no desordenats, tenen més probabilitats de (Slater et al., 2010; Zuberi & Teixeira, 2017): ​ Rendir malament a l'escola. ​ Frustrar-se amb facilitat. ​ Tenir menys motivació per dominar tasques dificils. ​ Patir problemes de salut com el sobrepès. DESORGANITZACIÓ SOCIAL Un altre problema associat a les condicions dels barris amb dificultats és la desorganització social (Riina, Martin, & Brooks-Gunn, 2014), que inclou: ​ Cohesió social dèbil (el sentit de confiança i connexió entre les persones). ​ Mal clima del veinatge (el nivell de por relacionat amb la delinqüència i la violència). ​ Racisme percebut. La desorganizació social s'associa amb: ​ Relacions tenses entre famílies i infants. ​ Menor calidesa de les famílies. ​ Nivells més alts de conflicte entre famílies i infants. DESORDE FÍSIC I SOCIAL I TRADICIONS CULTURALS RESILENTS Les tradicions culturals també poden ajudar els infants a afrontar el desordre físic i social com en el cas de la guerra. ​ Un exemple d'això es troba en els estudis sobre nens soldats. ​ En moltes nacions africanes afectades per la guerra, com Zimbabwe, Moçambic, Angola i Etiopia, els infants han estat reclutats per lluitar. ​ Part del procés de recuperació dels efectes emocionals de la guerra implica participar en cerimonies de purificació ritualitzades. ​ A diferencia de les tradicions occidentals, que veuen el tractament del trauma com una questió personal, les tradicions africanes ho veuen com un procés que involucra tota la comunitat. Les tradicions culturals també poden ajudar els infants a afrontar el trauma de la guerra. ​ Quan els nens soldats tornen a casa després de lluitar, han de sotmetre's a cerimonies que simbolicament els purguen dels esperits ancestrals contaminats de les seves víctimes, que d'altra manera es propagarien a tota la comunitat (Honwana, 2000).  ​ Els infants tenen prohibit parlar de les seves experiencies de guerra, ja que això "obriria una porta" perquè els esperits nocius infectin la comunitat. ​ En canvi, els ex-nens soldats proclamen una ruptura completa amb el passat, sovint cremant qualsevol cosa associada amb el seu paper com a guerrers, i a través de rituals de reintegració, són benvinguts de nou a la seva comunitat d'origen. MITJANS DE COMUNICACIÓ Formes de comunicació de masses, incloent-hi diaris, revistes, libres, comics, radio, televisió, pel-lícules, videojocs i Internet. INFLUÈNCIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN ELS INFANTS La recerca sobre com els diversos mitjans afecten el desenvolupament dels infants se centra en dues questions generals. La primera qüestió és si la forma física del mitjà afecta el desenvolupament. Per exemple, podrien les images vívides de la televisió confondre els infants petits sobre les diferències entre la realitat i la ficció? L'ús excessiu d'Internet contribueix a l'aillament social dels seus companys i interfereix amo el desenvolupament de les habilitats socials? La segona qüestió és si el contingut del mitjà afecta el desenvolupament. Per exemple, el programa "L'InfoK" de TV3 realment ensenya als infants valors com la solidaritat i el respecte? Mirar constantment programes violents ensenya als infants que l'agressió és una manera adequada de resoldre problemes? Controversies: Cal conèixer les controvèrsies sorgides en la investigació sobre els efectes dels mitjans impresos, la televisió i els mitjans interactius. ​ El que els i les infants veuen a la televisió, llegeixen als libres i aprenen dels videojocs influeix en el seu comportament en altres contextos.  ​ Estudis realitzats a Alemanya, Israel, Corea del Sud i Estats Units indiquen que els i les infants de totes les cultures incorporen els temes i personatges dels mitjans de comunicació als seus móns de joc i fantasia (Gotz, Lemish, Aidman i Moon, 2005). ​ La preocupació per com els mitjans de comunicació afecten els i les infants es reflecteix en les classificacions de les pel-lícules, els V-chips de la televisió i la preocupació de les famílies per la vulnerabilitat dels infants davant dels depredadors sexuals a Internet. Mitjans impresos: ​ L'exposició dels infants als mitjans impresos (Ilibres, comics, revistes i diaris) és relativament reduida i estable durant la infancia, en comparació amb altres mitjans. ​ Els infants amb més Ilibres a casa, que també llegeixen amb més freqüencia, tendeixen a utilitzar menys altres mitjans de comunicació (Duursma, Meijer, & deBot, 2017; Natsiopoulou & Bletsou, 2011). ​ Molts infants llegeixen o les persones cuidadores els llegeixen, per això la literatura infantil és una indústria en creixement, amb un impacte significatiu en el desenvolupament intel·lectual i emocional dels infants. Les investigacions del desenvolupament han abordat la literatura infantil des de dues perspectives: 1.​ Com a mitjà per fomentar el desenvolupament cognitiu i la preparació per a l'escola (ilenguatge, lectura i escriptura). 2.​ Com a eina per al desenvolupament emocional, explorant per què certs tipus de literatura (aventures, misteris, fantasies i contes de fades) atrauen els infants i quines funcions compleixen (Riquelme & Montero, 2013). Bruno Bettelheim (1977) va destacar que els contes de fades ajuden els infants a trobar solucions als seus conflictes i pors interns. La literatura infantil també s'ha utilitzat com a instrument terapèutic per ajudar els infants a afrontar esdeveniments emocionals difícils com el divorci, la malaltia, la mort i el naixement d'un germà (Arruda-Colli, Weaver, & Wiener, 2017). Televisió: La televisió és poderosa: transmet informació, influeix en les opinions i emociona els espectadors. ​ Els infants petits estan més exposats a la televisió que a qualsevol altre mitjà. ​ Entre el naixement i els 6 anys, veuen gairebé 1 hora de televisió al dia. ​ Entre els 8 i els 10 anys, el temps de visionat augmenta a gairebé 4 hores diaries. ​ Les investigacions del desenvolupament han examinat la televisió com una influència potencialment positiva o perjudicial per als infants. És important entendre com els infants interpreten els sons, les imatges i les trames televisives. ​ Els infants petits confonen fácilment la ficció televisiva amb la realitat (Li, Boguszewski & Lillard, 2015; Mares & Sivakumar, 2014). ​ Fins i tot els infants de 4 anys poden creure que el que veuen és real o que els personatges poden veure'ls i escoltar-los. Influència de la televisió en els infants: La televisió exposa els infants a una gran varietat de continguts: ensenyen a comptar, la importancia de cuidar els altres, i a vegades tenen finals violents. Les sèries populars i les notícies mostren sexualitat, violència, agressivitat, però també empatia i tendresa. Els i les especialistes en desenvolupament estudien com els continguts televisius influeixen en el comportament i les actituds dels infants, tant positivament com negativament. Violencia: El contingut agressiu i violent de la televisió infantil ha rebut molta atenció (Wilson et al., 2002). El 70% dels programes contenen actes d'agressió física, amb una mitjana de 14 actes violents per hora, en comparació amb menys de 4 en programes no dirigits als infants. Als 18 anys, els infants han presenciat 200.000 actes de violencia televisiva i 16.000 assassinats televisius. Les investigacions mostren que l'exposició a la televisió violenta prediu problemes futurs, com actuar de manera agressiva amb els companys o ser víctima d'assetjadors (Coker et al., 2015; Pagani, Levesque-Seck & Fitzpatrick, 2016). També es troba una considerable agressió verbal i relacional en programes infantils populars (Martin & Wilson, 2012). Sovint, els autors d'aquestes agressions són personatges atractius i simpatics, amb els quals els infants s'identifiquen i imiten. ELS I LES NENES SÓN RECEPTORES PASSIVES? NO Seleccionen i interpreten activament els missatges del seu entorn, inclosa la televisió. ​ Jamie Ostrov i els seus col legues van realitzar un estudi longitudinal amb 78 infants en edat preescolar (Ostrov, Gentile & Crick, 2006). ​ Les famílies van informar sobre els programes de televisió i vídeo favorits dels infants, avaluant el grau de violència i educació dels programes.  ​ Les famílies de nivell socioeconomic alt preferien programes educatius als violents. ​ Els infants que veien més televisió mostraven més conductes prosocials. No es van trobar diferències de gènere en el tipus de programes vistos, però els infants aprenien comportaments diferents: ​ Els nens amb més exposició a programes violents mostraven més agressivitat física, verbal i relacional. ​ Les nenes amb més exposició a programes violents només mostraven més agressió verbal. ​ Els programes educatius predeien futures agressions relacionals en les nenes, però no en els nens. ​ Aquests resultats suggereixen que els programes educatius poden exposar els infants a l'agressió relacional i que els processos de socializació de gènere influeixen en com el contingut televisiu afecta els infants. Estereotips de gènere: Historicament, els personatges més atractius han dominat la pantalla: homes europeus americans forts i poderosos, i dones en papers més passius i menys visibles. Encara que això està canviant, un estudi mostra que els personatges masculins sovint remarquen l'aspecte i la sexualitat de les noies, mentre que els personatges femenins es vesteixen de manera provocativa i actuen amb timidesa per impressionar els nois (Kirsch & Murnen, 2015). Estereotips étnics: La investigació mostra que les minories étniques estan infrarrepresentades i sovint es representen amb comportaments immorals en comparació amb els personatges no minoritaris (Monk-Turner et al., 2010). Aquesta tergiversació pot crear o mantenir actituds negatives cap als grups minoritaris i influir en la percepció dels infants sobre el seu propi grup i el seu lloc en la societat. MITJANS INTERACTIUS Mitjans interactius i influencia en els infants ​ Tot i que la televisió encara ocupa la major part del temps de lleure dels infants, els mitjans interactius (ratoli, joystick, teclat) guanyen terreny rapidament. ​ Els nous mitjans atrauen els infants tant per la seva forma com pel seu contingut. ​ Molts dels problemes i controversies de la televisió infantil també són rellevants per als mitjans interactius. Forma dels mitjans interactius ​ Els videojocs interactius són emocionants i estimulants, amb efectes especials sorprenents que permeten als infants interactuar i controlar les accions dels personatges (Subrahmanyam & Renukarya, 2015). ​ Requereixen habilitats cognitives com l'atenció dividida, les imatges espacials i la representació. Impacte en les relacions ​ Els mitjans interactius poden estimular respostes emocionals i afectar les relacions amb els companys.  ​ La comunicació per Internet està positivament relacionada amb la quantitat i qualitat de les amistats adolescents (Valkenburg & Peter, 2007). ​ Pot ser especialment útil per a infants amb dificultats en les relacions socials, com els que tenen trastorn de l'espectre autista (van Schalkwyk et al., 2016). Contingut dels mitjans interactius: Tant els especialistes en desenvolupament com les famílies estan preocupades per l'efecte del contingut agressiu dels mitjans interactius en els infants (Bushman, Gollwitzer & Cruz, 2015). Hi ha qui considera que aquests mitjans són la causa de la violencia i d'altres que creuen que són una conseqüencia de les creences que mantenim com a societat. Impacte en les relacions Aquesta preocupació és més accentuada en els mitjans interactius perquè els infants prenen decisions violentes i són recompensats per això (més punts, passar al següent nivell). Agents actius ​ La investigació sobre els efectes dels mitjans de comunicació en el desenvolupament infantil ofereix un panorama coherent però complex. ​ Els infants estan immersos en els mitjans de comunicació, que poden tenir efectes pronunciats, positius o negatius sobre els seus pensaments i sentiments. ​ Al mateix temps, els infants són agents actius en el procés, amb diferències i preferències individuals. Com en tots els contexts, cal acompanyar i guiar els infants. Relacions familiars ​ Els primers estudis mostraven que els nous jos d'ordinador reunien les famílies (Mitchell, 1985).  ​ Ara, els infants solen saber més sobre els jocs que les famílies, reduint aquest intercanvi (Subrahmanyam & Smahel, 2011). ​ Moltes families desconeixen els jocs interactius que atrauen els seus fills, especialment els gratuïts en ordinadors, tauletes i telèfons mòbils. ​ Només el 17% de les famílies comprova la classificació dels videojocs dels seus infants, i només el 30% estableix normes sobre els tipus de videojocs que es poden jugar (Rideout, Roberts & Foehr, 2005; Rideout, Foehr & Roberts, 2010). INFLUÈNCIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN ELS INFANTS? ​ Segons la recerca, els infants i adolescents que reben un acompanyament actiu de les families o persones cuidadores mentre consumeixen mitjans de comunicació tenen més probabilitats de desenvolupar habilitats crítiques i interpretatives. Aquest acompanyament contraresta altres possibles efectes negatius dels mitjans, com ara l'aillament social o la confusió entre realitat i ficció. Famílies i persones cuidadores poden proporcionar context, explicar continguts i establir límits saludables, la qual cosa és fonamental per al desenvolupament integral dels infants. ​ Així, el paper dels adults en compartir, acompanyar, guiar i supervisar l'ús dels mitjans és crucial per assegurar que els infants desenvolupin una comprensió adequada i equilibrada dels continguts que consumeixen. DIVERSITAT DE CONTEXTOS EN EL DESENVOLUPAMENT INFANTIL ​ Els infants passen molt de temps amb els seus companys i en contextos especials derivats de les seves tradicions religioses o ètniques. ​ Els entorns dels infants inclouen molts sistemes que poden ajudar-se mútuament o perjudicar-se, o presentar una combinació de riscos i factors de protecció.  ​ Cada infant interpreta i respon a una gran varietat de situacions segons les seves caracteristiques úniques i experiències passades. ​ Això destaca la gran diversitat de camins i resultats en el desenvolupament infantil. Tema 12: El context familiar com a primer context de desenvolupament ESTRUCTURA DE LES FAMÍLIES Tot i que molts factors influeixen en el desenvolupament dels infants (mestres, persones entrenadores, companyes i companys de joc), la família és la primera i una de les influencies més significatives. A través de les seves tradicions, rutines, histories i artefactes culturals, les famílies transmeten les seves percepcions i valors als seus fills/filles, modelant el seu comportament i relacions amb el món (Pratt & Fiese, 2004). MICROSISTEMA Segons la teoria de Bronfenbrenner, les famílies formen part del microsistema dels infants, és a dir, un dels entorns que habiten diariament. El microsistema és la part més interna del sistema ecològic dels infants i s'estén des dels entorns cara a cara de la llar, l'escola i els grups de companys i companyes fins als valors, costums, perills i recursos de la cultura més àmplia que els hi donen forma. Nuclears ​ La família nuclear és una estructura privada única de les societats modernes. ​ Migracions del camp a les ciutats industrialitzades van contribuir al canvi de famílies extenses a nuclears. ​ Les relacions íntimes entre pares, mares, filles i fills van guanyar importancia en les families nuclears. Extenses  ​ Aquest tipus d'arranjament és més comú en situacions d'estrès economic, mares joves i solteres, o tradicions culturals que afavoreixen les families extenses (Goodman & Rao, 2007; Taylor et al., 2010). ​ Les famílies extenses són una estrategia per afrontar la baixa renda i l'estatus social baix (Goodman & Silverstein, 2006). ​ Els infants de minories económicament desfavorides es beneficien dels recursos de resolució de problemes i reducció d'estrès proporcionats per la família extensa (Smith, 2002). BRONFENBRENNER: LES FAMÍLIES SÓN SISTEMES DINÀMICS ​ Un aspecte important de tots els sistemes en el model de Bronfenbrenner, inclosa la família, és que són dinàmics. ​ Les famílies són sistemes dinamics que evolucionen amo el temps a través de les interaccions canviants dels seus membres. ​ Al llarg del temps, les famílies afronten transicions i desafiaments que els seus membres gestionen i s'adapten de diverses maneres. ​ Les interaccions familiars canvien a mesura que experimenten: 1.​ Naixements, adopcions, matrimonis, divorcis. 2.​ Altres canvis com els fills/filles que marxen i tornen a casa per treball o estudis, o familiars que es muden (Bronfenbrenner, 2004). PRÀCTIQUES DE CRIANÇA Objectius de la criança (Robert LeVine, 1988): ​ Objectiu de supervivència: Assegurar la salut i seguretat dels fills i de les filles.  ​ Objectiu econòmic: Assegurar que els fills i les filles adquireixin habilitats i recursos per ser adults economicament productius. ​ Objectiu cultural: Assegurar que els infants adquireixin els valors culturals bàsics del grup. Practiques de criança segons el context ecologic i cultural: ​ En llocs amb alta mortalitat infantil, les famílies mantenen els nadons a prop, responen rapidament als seus plors i els alimenten sovint. ​ En llocs on la supervivència física està garantida, les famílies se centren més en l'èxit econòmic futur dels infants, fomentant el desenvolupament cognitiu i la preparació escolar. Diversitat de practiques de criança: ​ La investigació de LeVine ajuda a entendre la universalitat dels objectius parentals i la diversitat de les práctiques de criança. Exemple: "amor dur" practicat per moltes famílies afroamericanes i mexicamericanes, es caracteritza per un alt control parental i afecte calid (LeCuyer & Swanson, 2017; Steele et al., 2005; White et al., 2016). Factors que influeixen en les práctiques de criança: ​ Les mares en zones urbanes i amb millor educació tendeixen a utilizar més “l'amor dur". ​ Els infants en barris amb alta adversitat mostren menys problemes de comportament si les seves famílies utilitzen aquest estil de criança. Dimensions clau de les práctiques parentals (Kerr, Stattin, & Ozdemir, 2012; Pinquart, 2017): ​ Calidesa emocional: Expressions de cura i acceptació dels pares/mares o persones cuidadores principals.  ​ Control conductual: Esforços dels pares per monitoritzar i controlar el comportament dels fills/filles. ​ Suport a l'autonomia: Suport i respecte de les families pels sentiments i perspectives dels fills/filles. ESTILS DE CRIANÇA SEGONS DIANA BAUMRIND Criança amb autoritat: Estandards alts de comportament i respecte als límits establerts. Calidesa i resposta a les necessitats dels fills/filles. Control mitjançant el raonament, no el castig físic. Infants més autònoms i disposats a explorar. Criança autoritària: Control i avaluació del comportament segons estandards tradicionals. Manca de calidesa i resposta emocional. Estrès en l'obediència i mesures punitives. Infants amb menys competencia social i curiositat intel lectual. Criança permissiva: Menys control explícit del comportament dels infants. Creença que els infants han d'aprendre a comportar-se per experiencia propia. Calidesa emocional però menys exigència en assoliments i comportament. Manca de límits. Criança negligent: Poques demandes i supervisió del comportament dels infants. Distància emocional i poc reconeixement dels sentiments dels infants. INVESTIGACIONS RECENTS SOBRE ESTILS DE CRIANÇA Els estils de criança poden ser influenciats pel comportament i temperament dels infants (Collins, 2005; Maccoby, 2007). Nens amb TDAH o trastorn de l'espectre autista poden elicitar estils de criança més autoritaris o permissius (Hutchison, Feder, Abar, & Winsler, 2016). Els pares poden canviar el seu estil de criança en resposta als canvis en el comportament dels infants. ENFOCAMENT DINÀMIC I CULTURAL DELS ESTILS DE CRIANÇA Alemanya: ​ Valors: independencia, libertat personal i autonomia. ​ Enfocament en el desenvolupament de l'autoconfiança dels infants. ​ Parlen més sobre els estats interns i les necessitats personals dels i les bebès (3 a 19 mesos). India: ​ Valors: interdependència de la família i les connexions socials. ​ Enfocament en l'aprenentatge de l'autocontrol. ​ Parlen més sobre els sentiments i necessitats dels altres i les conseqüencies socials de les accions dels nadons. Les diferències culturals en els objectius de criança i les interaccions mare/pare-fill/filla són evidents des dels 3 fins als 19 mesos d'edat. Diferències similars s'han identificat en altres cultures, incloent la Xina (Huang, Cheah, Lamb, & Zhou, 2017; Wu et al., 2002). DIVERSITAT FAMILIAR Canvis en valors, política, economia i tecnologia han diversificat les estructures familiars arreu del món. FAMÍLIES INMIGRANTS La vida pot canviar dràsticament quan una família emigra a un nou país i cultura. I també canvien els estils de criança que no es poden mantenir en les noves circumstáncies. Moltes famílies immigrants experimenten una caiguda significativa en l'estatus econòmic i social en arribar a un nou país (Kim et al., 2007). Per exemple, aconseguir la residencia als Estats Units està associada amb una disminució en la salut, el rendiment escolar i les aspiracions dels infants immigrants asiatics i llatins (Portes & Rumbaut, 2001; Suárez-Orozco, Bang, & Onaga, 2010). L’assimilació cultural dels infants nascuts a l'estranger sovint inclou l'exposició al racisme persistent i a la influència dels i les iguals, la qual cosa pot minar el seu optimisme inicial i la seva consideració per l'educació com a mitjà d'aconseguir l'èxit (Suárez-Orozco et al., 2008). FAMÍLIES MONOPARENTALS Les mares i pares solters assumeixen múltiples rols, sovint amb nivells més alts de símptomes depressius i estrès (Price, Price, & McKenry, 2010), per la qual cosa la qualitat de l'entorn familiar pot ser més baixa en llars monoparentals (Son & Peterson, 2017). Les famílies monoparentals poden tenir menys recursos materials i més estrès financer (Landale, Oropesa, & Noah, 2014). L'estatus socioeconòmic és el factor més important, si és baix, els infants en famílies monoparentals tenen més risc de trastorns psiquiatrics, suicidi, lesions, addiccions i pitjors indicadors de salut física i mental. Els estudis sovint no aborden la dinàmica familiar, els patrons de comunicació, les practiques de criança i les relacions amo parents fora de la família immediata i certes tradicions culturals poden donar una xarxa de suport addicional. FAMÍLIES DE MINORIES SEXUALS Els estudis mostren una imatge generalment positiva del desenvolupament i ajustament dels infants de pares de minories sexuals (Biblarz & Savci, 2010; Fedewa, Black, & Ahn, 2015). No hi ha diferències en el benestar psicològic, les relacions amb els i les iguals i l'ajustament conductual entre els infants criats per famílies heterosexuals i per minories sexuals (Bos, van Balen, & van den Boom, 2007; MacCallum & Golombok, 2004; Wainright & Patterson, 2008). Els infants de pares de minories sexuals són més tolerants amb l'experimentació del mateix sexe (Biblarz & Savci, 2010; Bos, Sandfort, de Bruyn & Hakvoort, 2008). Els infants de pares del mateix sexe sovint són objecte de burles per l'orientació sexual dels seus pares / mares (Bos & van Balen, 2008; Farr et al., 2016; Vanfraussen, Ponjaert-Kristoffersen, & Brewaeys, 2002). FAMÍLIES EN SITUACIÓ DE DIFICULTAT Factors significatius que impedeixen el desenvolupament dels infants: pobresa, paternitat en l'adolescencia, abús i divorci conflictiu. Les famílies que enfronten desafiaments socials, econòmics i/o psicologics són de gran preocupació per al benestar infantil. Els infants en situació de pobresa tenen un risc elevat de problemes de salut mental, però aquest risc es pot reduir significativament si els ingressos de la família superen el nivell de pobresa. Els pares / mares en dificultats economiques tendeixen a ser més dures i controladors, sovint per desincentivar la curiositat dels infants i restringir els seus moviments per seguretat (Placa & Corlyon, 2016). Els pares / mares de baixos ingressos tenen taxes més altes de depressió, sentiments negatius d'autoestima i creences negatives sobre el control de les seves circumstàncies de vida (Shonkoff & Phillips, 2000). FAMÍLIES EN SITUACIÓ DE DIFICULTAT Les mares / pares adolescents són menys coneixedores del desenvolupament infantil, menys confiades en la seva capacitat de criança i tenen actituds menys positives sobre la criança (Bornstein & Putnick, 2007). PUNTO Y FINAL