tema 8 - llenguatge

Àrea cerebral que està relacionada amb la comprensió i la producció del llenguatge, especialment la lectura i l'escriptura.

És el nom que se li dóna a la regió del cervell que forma part de la zona visual-verbal, i que es creu que és clau per a la lectoescriptura.

Model que proposa que el llenguatge es basa en xarxes simples i complexes del cervell, amb connexions fonamentals entre àrees clau com Broca i Wernicke.

Model de connexions cerebrals del llenguatge que integra les regions de Broca i Wernicke, i les connexions entre elles.

Conceptes que es vinculen a objectes i es processen en el cervell, però la ubicació precisa d’aquestes connexions no es coneix bé.

Tipus de trastorns del llenguatge que es caracteritzen per errors en la pronunciació de paraules o en la seva substitució per altres.

Regions del cervell que es connecten per a una correcta comprensió i producció del llenguatge, incloses regions corticals i subcorticals.

És la comprensió de l’organització anatòmica de l'àrea de Broca, que va més enllà del concepte tradicional i inclou diverses regions amb funcions variades.

El període crític per l'adquisició del llenguatge és un període de temps crucial en el desenvolupament infantil on el cervell és més receptiu a l'aprenentatge de la llengua. Durant aquest període, el cervell forma les conexions necessàries per a la comunicació verbal. El cas de Víctor d'Aveyron, un nen salvatge trobat als Pirineus francesos, va demostrar que la privació de la interacció social i l'aprenentatge del llenguatge durant la infància pot tenir un impacte negatiu en el seu desenvolupament.

L'afèmia (també coneguda com a afàsia de Broca) és una alteració del llenguatge que afecta la producció de la parla. Els afèmics tenen dificultats per trobar les paraules, per construir frases coherents i per parlar de manera fluida. Aquest trastorn es debuta a lesions al lòbul frontal esquerra del cervell, concretament a l'àrea de Broca.

L'àrea de Broca, situada a la tercera circumvolució frontal esquerra, és una regió del cervell crítica per a la producció del llenguatge. Està involucrada en el control motor dels músculs de la parla, la planificació i la seqüenciació dels moviments necessaris per a la parla, i la processament de la sintaxi (l'estructura de les frases).

L'àrea de Wernicke, situada a la circumvolució temporal superior esquerra, és una regió del cervell crucial per a la comprensió del llenguatge. Està involucrada en la interpretació dels sons de la parla, el processament del significat de les paraules i la comprensió de les frases. Les lesions a aquesta àrea poden causar afàsia de Wernicke, una alteració del llenguatge que afecta la comprensió.

El fascicle arquejat, un conjunt de fibres nervioses, conecta l'àrea de Broca amb l'àrea de Wernicke. Aquest fascicle permet la comunicació entre les dues àrees, facilitant la integració entre la comprensió del llenguatge i la producció de la parla. La lesió del fascicle arquejat pot afectar la fluïdesa de la parla, com també la capacitat de repetir frases o de trobar les paraules adequades.

El localitzacionisme és una teoria que afirma que algunes funcions mentals específiques estan localitzades en àrees concretes del cervell. Un exemple d'això és la relació entre l'àrea de Broca i la producció del llenguatge o l'àrea de Wernicke i la comprensió del llenguatge.

L'estudi del llenguatge implica l'anàlisi de diferents àrees del cervell i la seva relació amb les funcions lingüístiques. Aquest estudi pot incloure l'observació de pacients amb lesions cerebrals que afecten el seu llenguatge, l'ús de tècniques d'imatge cerebral per visualitzar l'activitat cerebral durant la parla i la comprensió i la investigació de les bases neurobiològiques del llenguatge.

La lateralització de la parla significa que l'hemisferi esquerra del cervell és dominant per a la majoria de les funcions lingüístiques en la majoria de la població. En la majoria de les persones, l'hemisferi esquerra és responsable de la producció del llenguatge, la comprensió del llenguatge, la lectura i l'escriptura.

Sistema que processa la parla per a la seva comprensió, convertint el so en significat.

Sistema que processa la parla per a la seva producció, convertint el so en moviments de la boca.

La capacitat de percebre i discriminar els sons del llenguatge.

El procés de reconèixer i comprendre les paraules del llenguatge.

L'escorça cerebral està formada per dos hemisferis, que en el processament de la parla treballen de maneres complementàries.

L'hemisferi esquerre (HE) està especialitzat en el processament de la informació de manera gradual i analítica, com la seqüència de les lletres en una paraula.

L'hemisferi dret (HD) està especialitzat en el processament de la informació de manera global, com la comprensió del sentiment d'un poema.

La capacitat del cervell per a integrar la informació que processen els dos hemisferis.

L'hemisferi dret té capacitats lingüístiques bàsiques, permetent entendre el significat de paraules escrites, tot i que no pot ser expressades verbalment.

Un experiment on es presenten dos sons diferents a cada oïda alhora, mesurant quina paraula s'identifica amb més precisió.

L'hemisferi dret participa en el processament del significat de les paraules, la discriminació lèxica i la denominació d'objectes.

L'entonació, l'èmfasi i el to de la parla, relacionats amb les habilitats musicals i la detecció d'emocions.

La capacitat d'interpretar el llenguatge en el context social, entenent metàfores, ironies i humor.

L'hemisferi dret reconeix el to emocional de la veu, ajudant a interpretar l'estat emocional dels altres.

L'hemisferi dret processa la música i els seus patrons acústics, participant en la percepció i apreciació musical.

L'hemisferi dret pot processar informació lingüística, però de manera més bàsica i no lingüística. La seva funció principal està relacionada amb el processament visual-espacial.

La fissura de Silvi és una profunda creuada a la superfície del cervell. En la majoria de les persones, la fissura de Silvi és més gran a l'hemisferi esquerre, on es troben les àrees del llenguatge. Aquesta asimetria estructural pot indicar una diferència funcional entre els dos hemisferis.

La lateralització del llenguatge vol dir que les funcions del llenguatge estan principalment localitzades en un hemisferi del cervell. En la majoria de les persones, l'hemisferi esquerre és dominant per al llenguatge, però hi pot haver casos on el llenguatge està lateralitzat a l'hemisferi dret o és bilateral.

En la majoria de les persones, els lòbuls temporals, que contenen àrees del llenguatge com Wernicke, són lleugerament més grans a l'hemisferi esquerre. Aquesta diferència en la massa cerebral podria contribuir a la lateralització del llenguatge.

La prova de Wada consisteix a adormir temporalment un hemisferi del cervell per observar com afecta la funció del llenguatge. Si s'adorm l'hemisferi esquerre, la persona no podrà parlar o comprendre el llenguatge. Aquesta és una prova invasiva que s'utilitza per avaluar la lateralització del llenguatge en pacients amb epilèpsia o abans de cirurgia cerebral.

La neuroimatge funcional permet veure quines àrees del cervell s'activen durant la realització de tasques cognitives. Els estudis amb IRMf i TEP han demostrat que diferents àrees cerebrals s'activen segons el nivell de processament del llenguatge, com la comprensió, la producció, la repetició i la memorització de paraules.

La presentació taquistosòpica consisteix a mostrar paraules o imatges molt ràpidament, per un curt període de temps. La majoria de les persones són més ràpides i precises en reconèixer paraules presentades al camp visual dret, que es processen a l'hemisferi esquerre. Aquest resultat indica que l'hemisferi esquerre és important per a la lectura.

El model connexionista clàssic del llenguatge proposa que el llenguatge s'organitza a través de xarxes complexes de connexions neuronals entre àrees del cervell. Aquest model no és l'únic, però explica la relació entre les regions de Broca i Wernicke i les connexions entre elles, que són importants per a la producció i la comprensió del llenguatge.

Els símbols kanji representen conceptes i s'entenen a través de la via visual ventral, que processa la informació visual.

Els símbols kana representen sons fonètics i s'entenen a través de la via dorsal, que s'encarrega d'interpretar la informació acústica.

La comprensió de les paraules implica l'activació de regions cerebrals que processen la informació visual i semàntica, com la circumvolució temporal E, que s'encarrega de reconèixer la forma de les paraules.

Un cop s'han identificat les paraules, el cervell busca el seu significat en les regions associatives de la neoescorça, on s'emmagatzema la semàntica. En aquest procés, el prefrontal juga un paper important.

El procés d'escriptura requereix la participació de diverses àrees cerebrals, incloent les que s'encarreguen de la lingüística, el moviment i la visió.

En l'escriptura, la conversió dels fonemes a grafemes i la seva representació visual impliquen l'activació d'àrees lingüístiques, com les àrees persilvianes. Aquest procés inclou la correcció ortogràfica de les paraules.

El fet de poder escriure a màquina o a mà no influeix en la comprensió de la lletra caligràfica. El més important és escriure, independentment del mètode.

L'escriptura a mà activa regions cerebrals específiques com la circumvolució frontal medial i superior, la parietal superior i el cerebel.