Pràctica 3, Psicobiologia PDF
Document Details
Uploaded by JovialStanza1533
Tags
Summary
Aquest document conté informació sobre la psicobiologia del llenguatge, enfocant-se en com es processa en el cervell i el bilingüisme. Analitza diferents tècniques de neuroimatge i inclou exemples de pacients. A més, inclou les respostes a algunes preguntes.
Full Transcript
practica 3, psicobiología Ja des de principis de segle s’han descrit nombrosos casos de pacients bilingües amb lesions a les àrees de la parla que mostraven un dèficit específic en el domini d’una de les dues llengües. Aquest fet ha plantejat la qüestió de l’existència d’una o múltiples xarxes cer...
practica 3, psicobiología Ja des de principis de segle s’han descrit nombrosos casos de pacients bilingües amb lesions a les àrees de la parla que mostraven un dèficit específic en el domini d’una de les dues llengües. Aquest fet ha plantejat la qüestió de l’existència d’una o múltiples xarxes cerebrals del llenguatge en les persones bilingües. Activem les mateixes àrees quan parlem un idioma que un altre? El bilingüisme és la capacitat que té tot ésser humà d’aprendre més d’una llengua i emprar-les de manera indistinta en qualsevol situació comunicativa.Tipus de bilingües: - Simultani: persones que adquireixen les dues llengues des del naixement - Coordinat: persones que combinen les dues llengües des de la infància, però amb una llengüa materna. - Seqüencial: persones que adquireixen la segona llengüa a posteriori. Ja hauràs après que els bilingües tardans mostren una separació de la representació de la primera i segona llengua a l’àrea de Broca (producció), però un solapament a la de Wenicke (comprensió), mentre que els bilingües primerencs mostren un solapament de la representació de les llengües que parlen tant a l’àrea de Broca com de Wernicke. Fixa’t, però, que a l’article el solapament de la representació de la comprensió de les llengües a Wernicke només apareix representat en una figura per als tardans, mentre que sabem que els primerencs també mostren aquest solapament pels resultats estadístics i les conclusions que n’extreuen. La relacio entre la parla i el cervell: durant els tres primers anys de vida es determina la capacitat verbal d’un nen. Entre els 18 i 24 meses es mieliniza l’area específica de la parla (100 m per segon). als 35 mesos el cervell ja ha madurat quasi tot el que madura el cervell en la resta de la seva vida. Quan naixem les neurones no tenen mielina sino que es crea amb el funcionament del cervell. Els sords tenen la zona de la parla amb poca mielina per aquesta mateixa rao els hi costa parlar. Si tornessin a escoltar el cervell crearia la mielina en aquesta zona i poguin funcionar el 100%. Si als 2 anys no parla hem d'observar, es période critic. la parla es el mecanisme mes complex per aixo es desenvolupa mes tard que el motriu. Les parts acolorides significa que en el moment que ha dit el color en aquestes zones hi h arribat sang per lo tant en aqueste zones hi ha parla. per no fer malbe el llenguatje: canto esquerra, lóbulo frontal i l’area comprensio verbal lobul temporal i cursioament es on primer es veu el pas del temps creixent aqui les prineres canes. Cas Mohamed: operacio cerebral, en principio no es toca les zones pintades per no afectar a la parla i que es quedi mut. te un tumor (lesio) a prop de lez zones de compendre la parla. abans d’extripar el tumor li fan un test en ctala i castella i quan es desperti le passaren la maetixa prova. mentres el moha diu les paraules li passen una corrent electric si el moha no respon significa que hi ha una area de la parla que millor no tocra. Observant que mapes de catala i castella son diferent tenen zones compartides, pero hi han de singulars, diferencia en la organitzacio de la parla segons l’idioma. Broca te un volum de 17.500 mm3 - 32500 mm3 - Wernicke te un volum de 4.300mm3 - 9.000 mm3 TEST 1) Quina és la mostra de l’estudi? - 12 multilingües sans, dividits entre 6 bilingües primerencs (“early”) i 6 tardans (“late”). - 26 voluntaris monolingües sans, la meitat dels quals van rebre un ensenyament en una 2a llengua durant 6 mesos. - 8 pacients multilingües amb lesions a l’àrea de Broca amb problemes per anomenar objectes en una de les llengües que parlen. - 12 multilingües amb lesions corticals a les àrees de Broca (6 pacients) i de Wernicke (6 pacients). 2) Quina tècnica de neuroimatge fan servir? Què és el que mesura? - Electroencefalografia (EEG). Mesura els corrents elèctrics emesos per l’activitat de grups grans de neurones sincronitzades. - Tomografia per emissió de positrons (PET). Si s’utilitza glucosa radioactiva, es pot mesurar el consum de glucosa per teixit. - Estimulació elèctrica intracraneal (iES). Permet interferir localment en l’activitat de grups de neurones aplicant un correct electric directament sobre l’encèfal. - Ressonància magnètica funcional (fMRI). Mesura canvis en el flux de sang oxigenada. - El patró d’activitat de la comprensió de la parla en un bilingüe tardà, que mostra una separació en la representació cerebral de les dues llengües a l’àrea de Wernicke. - El patró d’activitat de la comprensió de la parla en un bilingüe tardà, que mostra una separació en la representació cerebral de les dues llengües a l’àrea de Wernicke. - El patró d’activitat de la producció de la parla en un bilingüe primerenc, que mostra una separació en la representació cerebral de les dues llengües a l’àrea de Broca. - El patró d’activitat de la producció de la parla en un bilingüe tardà, que mostra una separació en la representació cerebral de les dues llengües a l’àrea de Broca. - El patró d’activitat de la producció de la parla en un bilingüe tardà, que mostra una representació cerebral conjunta de les dues llengües a l’àrea de Broca. - El patró d’activitat de la producció de la parla en un bilingüe primerenc, que mostra una representació cerebral conjunta de les dues llengües a l’àrea de Broca. - El patró d’activitat de la comprensió de la parla en un bilingüe tardà, que mostra una representació cerebral conjunta de les dues llengües a l’àrea de Wernicke. - El patró d’activitat de la comprensió de la parla en un bilingüe primerenc, que mostra una representació cerebral conjunta de les dues llengües a l’àrea de Wernicke. - El patró d’activitat de la producció de la parla en un bilingüe tardà, que mostra una representació cerebral conjunta de les dues llengües a l’àrea de Broca. - El patró d’activitat de la comprensió de la parla en un bilingüe primerenc, que mostra una representació cerebral conjunta de les dues llengües a l’àrea de Wernicke. - El patró d’activitat de la producció de la parla en un bilingüe primerenc, que mostra una representació cerebral conjunta de les dues llengües a l’àrea de Broca. - El patró d’activitat de la comprensió de la parla en un bilingüe tardà, que mostra una representació cerebral conjunta de les dues llengües a l’àrea de Wernicke. 6. En Moha pateix: - Les seqüeles d’un traumatisme cranio-encefàlic - Una epilèpsia fàrmaco-resistent - Un tumor cerebral - Un infart cerebral 7. Quina és la tècnica emprada per a determinar la localització de les àrees del llenguatge? - L’estimulació magnètica transcranial (TMS) - L’estimulació elèctrica intracranial (iES) - La ressonància magnètica funcional (fMRI) - La tomografia per emissió de positrons (PET) 8. El vídeo mostra que: - En Moha té un solapament de les dues llengües en les àrees de comprensió (entendre quan escolta el nom d’uns dibuixos). - En Moha té una segregació de les dues llengües en les àrees de producció (anomenar dibuixos). - En Moha té un solapament de les dues llengües en les àrees de producció (anomenar dibuixos). - En Moha té una segregació de les dues llengües en les àrees de comprensió (entendre quan escolta el nom d’uns dibuixos). 9. Segons el que has vist al vídeo, i la recerca mostrada a Kim et al. (1997), en Moha, seria un bilingüe: - Primerenc - Tardà