Apunts Llenguatge Audiovisual PDF

lOMoARcPSD|48150318 Llenguatge Audiovisual Llenguatge Audiovisual (Universitat Autònoma de Barcelona) Escanea para abrir en Studocu Studocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad. Descargado por juls m...

lOMoARcPSD|48150318 Llenguatge Audiovisual Llenguatge Audiovisual (Universitat Autònoma de Barcelona) Escanea para abrir en Studocu Studocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad. Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ Les etapes d’un producte audiovisual 1. Preproducció 2. Producció (Rodatge i Grabació) 3. Postproducció Preproducció: Guió, direcció/realització, producció, equip artístic, localitzacions, fotografia, art, maquillatge, vestuari i so. Producció: Direcció/realització, equip artístic, producció, art, maquillatge, atrezzo, vestuari, continuïtat, càmeres, maquinistes , so, i SFX. Postproducció: direcció/realització, equip artístic, muntatge, producció, postproducció de so, música, correcció de color, VFX. EQUIPS IMPLICATS Equip de guionistes: responsables de la confecció del guió. Poden ser guionistes, dialoguistes i argumentistes Equip de direcció/realització: Responsables de prendre decisions en relació als continguts i línies ideològiques d’un producte audiovisual. En la televisió sol ser el productor/executiu qui s’encarrega de la direcció o una persona que fa la doble funció: direcció i realització. - Realitzador (director en cine): Posició que engloba la supervisió d’una sèrie de funcions i equips: o Elaboració del guió tècnic, localitzacions, supervisió de decorats, il·luminació, so, vestuari, direcció d’actors, etc. o Coordina la preparació de la gravació o Decideix quin pla apareix en cada moment en pantalla o Solventa qualsevol contratemps o imprevist que pugui afectar al resultat final. - Regidor o ajudant de realització o Suport principal de la realitzadora o Encarregat de revisar el guió tècnic (a la preproducció), fer l’ordre de rodatge i l’ordre del dia. o Comprova les temàtiques a tractar, la duració de cada escena i l’equip que hi participarà. o Supervisa els assajos previs a la gravació o Controla el plató i la posada en escena: transmet codis gestuals als actors i al públic. - Mesclador/a: o Persona encarregada a de la sincronització de senyals i dedició en directe de les mateixes. o Segueix les instruccions de la persona realitzadora o Quan el realitzador esta fora del control es qui la substitueix. Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL Equip artístic: Actors (protagonistes, primers papers, papers secundaris, papers de repartiment, col·laboracions especials, dobles, figuració...) Presentadors, locutors, dobladors, cantants, el públic. Equip de producció: Responsables de coordinar el pressupost, gestionar els mitjans de producció(recursos humans i materials necessaris). Establir el pla de treball (que i on en grava). Coordina els diferents equips implicats. - Productor executiu: responsable de la comercialització del producte audiovisual - Productor: planifica als mitjans de producció - Ajudants de producció: s’encarreguen de les gestions del dia a dia per posar en marxa la planificació. Equip d’art/escenografia: Analitza el guió per identificar tots els accessoris, objectes i atrezos. Elabora els sets i decorats. Esta en contacte amb la producció per a trobar solucions rentable si respostes pràctiques als problemes de construcció i decoració. - Rols: o Director d’art o escenògraf: idealitza i coordina aquest procés. Treballa conjuntament amb el director de fotografia/il·luminador, jefes de vestuari i maquillatge per a seguir en una mateixa línia en relació als colors, textures i altres aspectes idealitzats per la persona realitzadora. o Decorador: dissenya i supervisa la producció de decorats. o Ajudant de decoració: dibuixos, medició i escales per a la producció de decorats. o Altres persones implicades: maquetistes, pintors, carpinters, jardiners... Equip de caracterització o Figurista: dissenya el vestuari dels personatges o Sastre: Confecciona, s’encarrega de les costures, fa proves, ajustaments i manteniment de vestuari. o Ambientador de vestuari: fa la cerca dels complements de vestuari o Maquillador i perruquer: Caracteritzen els personatges i transmeten credibilitat Equip de fotografia/il·luminació: Treballa en col·laboració amb l’equip de direcció i l’equip d’art per donar l’aspecte visual desitjat al producte audiovisual. En la producció defineix la paleta de color, escull càmera, objectius, accessoris d’il·luminació fa llistats. Asisteix a localitzacions per a estudiar la necessitat de il·luminació. Realitza mapa de càmeres i de llums. Controla el color en la gravació i en el procés de ‘etalonaje’ - Rols: o Director de foto/ilum: coordina tot el procés també es conegut com a primer operador de càmera al cine. o Segon operador de càmera: fa servir la càmera quan el primer operador ho necessita o Ajudant de càmera: responsable pel focus de la imatge o Auxiliar de càmera: manté la càmera i els equips en ordre o Operador de càmera d’estudi: opera la càmera i segueix les instruccions de la persona realitzadora. Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL o Control d’imatge: responsable de la colorimetria i fotometria de la imatge o Jefe d’iluminotècnia i operadors: auxilien l’il·luminador en la utilització de les llums i la part elèctrica. Equips de so: S’encarrega de la qualitat de la pressa registre i processat del so, efectes sonors, banda sonora i col·locació de micròfons i la seva manutenció. Visita les localitzacions per definir la forma adequada de captació de so. - Director de so: supervisa tots els elements d’àudio utilitzats en una producció audiovisual, com els efectes de so, el diàleg i la musica. També ha de tenir coneixements tècnics sobre acústica, taules de mescla, micròfons veu.. - Ajudant de so: assisteix a la persona encarregada de la col·locació de micròfons, captació d’àudio i manteniment d’equips. - Ambientador musical: persona especialitzada en efectes sonors i composició de banda sonora. Equip de postproducció/muntatge: - Muntatge: La persona muntadora selecciona les millors preses i els hi dona sentit a la narrativa audiovisual. Treballa amb el director de fotografia i el supervisor d’efectes visuals, colorista, i encarregat del so. En produccions de baix cost realitza altres funcions de postproducció. - Grafisme: Especialistes en disseny gràfic i 3d, s’encarreguen de fer títols, cortinetes, gràfics.. - Efectes especials: especialistes en crear efectes amb ordenador des de zero o manipular imatges reals, que necessites edició amb l’ordenador. - Etalonaje digital: La persona colorista segura que hi ha una unitat d color de totes les escenes del producte audiovisual, també altera el color si es l’objectiu, ajusta tons de la pell i d’altres aspectes. - Edició d’àudio: revisa les gravacions, millora la qualitat d’àudio, enllaça sons, dissenya efectes sonors i la banda sonora. LA IMPORTÀNCIA DE LA PREPRODUCCIÓ S’ha d’invertir més temps en la preproducció que en la gravació. En aquesta etapa es controla tot el que serà necessari en el rodatge. Fer una bona preproducció ajuda a preparar-se per afrontar imprevists. També optimitza temps i recursos. La preproducció d’una obra audiovisual L’adaptació del guió literari al tècnic. L’adaptació del guió tècnic al guió gràfic. Composició dels equips tècnics i artístics. Desglossament del guió i llistat dels elements necessaris per al rodatge pels equips. Cerca de localitzacions i decorats. Preparació de vestuari i altres necessitats escenogràfiques. Càstings i assaigs. ELS TIPUS DE GUIÓ Guió literari: Presentació narrativa i ordenada de les accions i diàlegs de la nostra història. Senzill i directe. No te informació tècnica (plans i moviments d càmera). Cada pàgina DIN a4 amb lletra Courier New i mida 12 = 1 min aprox. Pot variar la duració en relació a la complexitat del diàleg o de l’acció. Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL - Elements bàsics del guió literari: o Encapçalament: número d’escena, temps i lloc o Acció: descripció de lloc, personatge i accions o Personatge: sempre amb majúscula i al centre quan hi ha diàleg o Diàleg: al centre amb sangria per distingir-ho de les accions o Acotacions: accions i referències a formes de parlar o actuar entre parèntesis i minúscula. o Efecte i elements d’interès: sons i altres elements de postproducció o de preproducció escrits en Majúscula. Transició: pot indicar-se o no el tipus de transició. Guió tècnic: Es la traducció al llenguatge audiovisual del text escrit. Pertany a l’equip de direcció i realització. Facilita la preproducció i la fase de rodatge/gravació de tots els departaments implicats. - Elements bàsics del guió tècnic: Cada escena/seqüència conté: o El valor de pla/tipus d’enquadrament (PP, PM, PG...) o L’angulació (horitzontal, picat, zenital..) o Moviments de càmera (tràveling, pan, zoom) o Transicions o Elements sonors o Descripció de l’acció i duració aproximada o Altres elements (llums objectius, distància focal). Guió gràfic (storyboard): Eina que ajuda a visualitzar el que haurà de ser filmat. Facilita la feina de les diferents àrees implicades en la producció d’una pel·lícula o altres tipus de formats audiovisuals. Ajuda a estalviar costos i a unificar la visió de com serà la pel·lícula, les seves escenes. Capacitat de plantejar amb claredat amb tècniques i moviments de càmera més sofisticats i efectes especials. Origen del guió gràfic: - Origen: esbossos artístics del començament del cine mut. - Problemàtica: Web Smith va notar que produir una animació amb sentit lògic era molt complicat, donat el gran numero de esbossos artístics. - La solució: enllaçar seqüencialment una seqüència de dibuixos amb el diàleg, del principi al final, per establir una seqüència lògica de la història. - Consolidació: mitjans anys 30, la seva utilitat va passar a ser necessària en la indústria de l’animació. - Us recurrent: a partir dels Estudis Disney. (Tres porquets primer curt de Walt Disney conegut per utilitzar storyboard) Animatics: Son seqüències de dibuixos del storyboard que son animades mitjançant algun programa d’edició i es posen amb seqüència. S’afegeix una veu en off, una banda Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL sonora i efectes sonors per crear una presentació que mostra com pot quedar el resultat del producte audiovisual. Anunciants i agències d publicitat utilitzen per a investigar la eficàcia del guió gràfic proposat abans de comprometre’s amb la realització d’una publicitat que implica costos elevats. (ex. Gorillaz). Relació d’aspecte: És la relació porporcional entre l’amplada i l’altura d’una imatge, la mida de l’enquadrament, s’expressa amb dos números separats per dos punts (x:y) com 16:9, 4:3. O per la divisió d’aquests números 16:9 = 1.77:1, això significa que la proporció es 1,77 vegades més ampla que alta. No importa lo gran que sigui la imatge. L’ample esta dividit en unitats x d’igual amplada i altura, pot expressar-se en centímetres o polsades. Cine mut i tv fins anys 2000, relació d’aspecte (4:3) o (1.33:1): La dama tiene antojos (1906), Steinfeld (1989- 1998) Format acadèmic (1932). Relació d’aspecte: 1.37:1: Per afegir so a les pel·lícules, es va introduir una pista d’àudio lleugera en una tira fina juntament amb els fotogrames, el que va fer que hi hagués un canvi en la forma de la imatge. Casablanca (1942), Ciudadano Kane (1941) Cinerama (1952). Relació d’aspecte de 2.59:1: Veure la tv a casa va provocar la caiguda de venta d’entrades del cine. Per això es va oferir una imatge extremadament ampla, creada al projectar tres imatges estàndards de 35mm una al cantó de l’altra en una pantalla corba gegant. This is cinerama (1952), La conquista del oeste (1952). Cinemascope (1953). Relació d’aspecte: 2.35:1: Twentieth-Century Fox buscava una imatge similar a cinerama sense els limitacions dels sistemes de tres càmeres: distorsionant la imatge ampla en una pel·lícula estàndard de 35mm i després tornant a expandir-la quan es projectava. Tunica Sagrada (1953) VistaVision (1954). Relació d’aspecte 1:85:1. (varia de 1.66:1 a 2:1): Al girar la pel·lícula estàndard de 35mm 90 graus, les escenes es poden filmar en una àrea més gran de la pel·lícula, lo que dona coma resultat una imatge de millor qualitat. Taxi Driver (1976) MGM 65 (1957) Relació d’aspecte: 2.76:1. Un altre format de 70mm: Objectius anamòrfics. Ben-Hur (1959) Ultra Panavisión 70 (1959) Relació d’aspecte: 2,20:1. Un refinament del MGM 65 amb objectiu esfèric. Lawrence de Arabia” (1962) IMAX (1970) Relació d’aspecte: (1.43:1): Executa peli de 70mm horitzontalment. Partes de “The Dark Knight Rises” (2012) Relacions d’aspecte més comuns Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL Relació d’aspecte 16:9 (1.77:1): Es desenvolupa per poder adaptar els diferents formats sense perdre tantes parts de la imatge. És el format mésutilitzat el televisions, series, videoclips i algunes produccions cinematogràfiques. Relació d’aspecte com a element dramatic - Gran hotel budapest, 2014 Accions ambientades als anys 30 tenen relació d’aspecte 1.37:1 Accions que transcorren als anys 60 tenen relació d’aspecte 2:35.1 Accions que transcorren als anys 85 en endavaant tenen relació d’aspecte 1.85:1 Wanda Vision 2021 -Mommy 2014 El desglossament d’un guió: Document fonamental per desenvolupar el guió gràfic i altres documents i llistats. Realitzat per l’assistent de direcció/realització o pel director de producció. Manera d’identificar certs elements del guió literari per a posteriorment interpretar-los a les imatges. Dur a terme el desglossament del guió: lectura detallada del guió. Identificació i classificació dels elements que son importants per rodar les escenes. Marcat al guió dels elements el diferents colors i formats. Es recomana crear una llegenda o codi de colors. Crear un llistat detallat de tots els elements necessaris de cada departament o equip per escena (full de desglossament). Cabos y Rodríguez (2014, pag 32). La isla mínima (2014) Els llistats de producció: Equip de producció + equip d’art i caracterització Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL Desglossament de personatges, llistat d’actors/localitzacions, llistat de vestuari, llistat de mobiliari, llistat d’objectes, llistat d’atrezzo especial, llistat de materials, ordre de rodatge. MOVIMENTS DE CÀMERA I LES SEVES FUNCIONS Moviments en l’audiovisual: Moviments dels elements e el quadre (pla fix). Moviments físics, moviments òptics, combinació de moviments. L’ús del pla fix/càmera fixa vs càmera en mà El pla fix- Càmera fixa: Posició fixa de la càmera, normalment amb trípode: - Utilització o Construcció de diàlegs (combinació de plans més oberts com el PC pla- contraplà amb enquadraments més tancats) o Composicions que remeten a pintures o ambients bucòlics o Donar èmfasi a la interpretació d’un actor/actriu o Augmentar la sensació de que el personatge està atrapat en una situació complicada o Demostrar seguretat d’un personatge. Diàleg (No es país para viejos dialogo 2007) Emfasi actuació/ personatge atrapat (Lobo de wall street 2013) Càmera en ma: La càmera es mou lliurement en la ma de la persona operadora. Hi ha més tremolors. - Utilització o Sensació d’inestabilitat del personatge o Pot causar sensació d’intimitat amb el personatge o To més de documental o Sensació de que l’escena esta passant en el moment en que l’estem veient. Ex. Vídeo – rec (2007) Càmera en ma vs Càmera Fixa (Video- Escena Caixa- Seven, 1995) Els objectius dels moviments de càmera Els 3 objectius bàsics dels moviments de càmera: Segons Nielsen (2007) hi ha objectius que poden fer part de qualsevol moviment de càmera i determinar la seva funció. 1. Definir el volum o profunditat de la imatge: La direcció del moviment La direcció del moviment defineix la trajectòria que aquesta tindrà i la profunditat, el volum de les imatges (endavant, endarrere, dreta esquerra...). Defineix l’enquadrament i la composició de la imatge. Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL 2. Dirigir l’atenció de la persona espectadora: Plans i posició de la càmera Ajuden a construir punts de vista narratius. Dirigeixen on canvien el punt d’interès de l’audiència. Augmenten la percepció de sensacions. Necessari saber els tipus d’enquadrament, angulació i altura de la càmera per a poder dirigir l’atenció de la mirada de les persones espectadores mentre es fa el moviment. 3. Orientar l’acció en l’espai-temps: Temporitzar La construcció de l’espai-temps requereix temporitzar els moviments de càmera. Els moviments ajuden a construir el ritme del relat. S’ha de determinar si el moviment serà de velocitat ràpida, lenta o constant. La seva duració i intensitat ajuden en la fase de post-producció. Estableixen una estètica que es pot atribuir a un gènere audiovisual determinat. Les funcions dels moviments de càmera Funcions narratives generals dels moviments de càmera - Funció descriptiva: Acompanyament de personatge. Creació de moviment il·lusori d’un objecte estàtic. Descripció d’un espai o acció. - Funció dramàtica: Definició espacial entre elements de l’acció. Relleu d’un personatge o objecte. Visió subjectiva del personatge. Expressió tensió mental d’un personatge. Funció de Seguiment: Acompanya el desplaçament d’un personatge o objecte. Pot seguir el ritme del personatge o be tenir un altre ritme. Moviment de càmera es justifica amb el moviment dels propis personatges o dels objectes. Tràveling es mes utilitzat que la panoràmica per l’amplitud que permet aquest moviment. La panoràmica presenta la limitació de mures en el seu propi eix i no poder seguir tot el moviment del personatge. Funció emfàtica: Permet emfatitzar la importància visual d’un element d’una escena. Pot augmentar, reduir o sostenir la importància d’un motiu visual. Hi ha variació en l’enquadrament. Te un rol expressiu i pot emfatitzar un moment narratiu important, així com emocions i sensacions dels personatges. Tràveling és més utilitzat que el zoom per el canvi en el camp visual que aquest produeix. Tràveling in i Out son mes comuns. Funció descriptiva: Introdueix nova informació en l’enquadrament i modifica la composició del pla. Usualment revela elements abans desconeguts o mostra un nou espai o localització. Te rol d’establiment, sigui per el fons o per la localització de les següents escenes. Ofereix una visió amplia de l’escenari de l’acció. Reforça la direccionalitat de les línies dominants en la composició de la imatge. Les panoràmiques son els moviments més utilitzats encara que es pot utilitzar el tràveling i el zoom. Funció relacional: Estableix relacions entre elements i personatges en una narrativa. Pot ressaltar relacions prèviament existents. Les relacions poden ser entre tots. Permet modificar la composició per mostrar nova informació. Te un rol dramàtic i expressiu. Pit anticipar, encara que no revelar, el que podria passar a posteriori entre els motius visuals vinculats. Es sol fer servir diferents moviments de càmera depenen de quina relació es vol establir o la combinació de moviments com la panoràmica + el tràveling, o Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL moviments amb la grua. Els moviments relacionals s’assemblen al muntatge ja que han de connectar elements que inicialment no tenen connexió. Funció Subjectiva: Explora diferents punts de vista: en primera persona, en tercera o omniscient. El més comú es mostrar el punt de vista del personatge específic dins de la narració. Pot marcar un punt d’inflexió important en la trama. Les persones espectadores poden experimentar l’acció com el propi personatge. Els moviments poden ser diferents com les panoràmiques, tràvelings, càmera en ma. Moviments de càmera bàsics; Moviments de rotació Panoràmica (Pan o Paneo): És la rotació de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser moviment horitzontal, vertical (tilt) o diagonal. Es sol fer amb la càmera muntada sobre un trípode. Panoràmica horitzontal: És la rotació de la càmera de dreta a esquerra i viceversa. - Utilització: mostrar un escenari per complet o un personatge. Seguir una acció o punt de vista del personatge. Estable un vincle entre dos o més elements visuals d’interés. Panoràmica Vertical/tilt: És la rotació de la càmera de baix cap a dalt, també anomenat Tilt. La inclinació de la càmera canvia la posició del horitzó. Cap a dalt requereix una angulació de càmera més baixa (Tilt up). Cap a baix una angulació mes alta (Tilt down) - Utilització: Presentar un personatge o escenari. Simular que algú aixeca o abaixa el cap per mirar cap a dalt o a baix. Revelar alguna cosa. Mostrar canvis de poder entre subjectes. Revelar un interès amorós potencial. Barrido i Whip Pan: És la rotació horitzontal de la càmera de sobre el seu propi eix de forma ràpida. - Utilització: Mostrar alguna cosa que passa de forma sobtada. Seguir una acció que te un ritme més frenètic. Utilitzar com una transició entre plans. Indicar el pas del temps. Panoràmica Diagonal/ obliqua: És el moviment diagonal de la càmera. El capçal del trípode no ha d’estar anivellat. - Utilització: Seguir una acció que succeeix en diagonal. Causar desconfort. (vídeo panoràmica Diagonal Joker 2019). Consells: En les panoràmiques seguides, conservar el sentit de la direcció. En l’occident es més fluït fer-ho de esquerra a dreta (sentit escriptura). Convé tenir certa lentitud que s’acomodi a la mirada (excepte barrido). Les panoràmiques sobre el vuit no tenen cap Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL valor. El moviment queda justificat si es segueix una acció. Conservar fluïdesa, marcar punt d’inici i final. Molts d’aquests consells tb serveixen pel tràveling. Moviments de translació Tràveling/Dolly: La càmera es desplaça juntament al seu eix sense rotar sobre si mateix. Tràveling in: La càmera es mou sobre un suport (dolly + vies) i s’apropa als subjectes o escenari de l’acció. Canvia l’enquadrament i la perspectiva. - Utilització: Donar èmfasi en un moment o sentiment. Dirigir l’atenció a un detall important, Captar el pensament del personatge. Comunicar un conflicte intern d’un personatge. Elevar la tensió o un sentiment. (El padrino, 1972) Tràveling out: La càmera es mou sobre un suport i s’allunya dels seus subjectes o escenari de l’acció. Canvia l’enquadrament i la perspectiva. - Utilització: mostrar el context d’una escena, el seu entorn o els personatges. Personatges queden petits. Treu èmfasi d’un personatge. Transmet sensació d’allunyament. Ens desvincula de la narrativa: es pot fer servir com una eina per al tancament de la narrativa. (Joker, 2019) Tràveling lateral: La càmera es mou sobre un suport posicionat de forma lateral. - Utilització: Seguir un moviment del personatge. Presentar l’escenari. Donar moviment quan els objectes del quadre estan parats. (Parasitos, 2019) Tràveling circular: La es mou sobre un suport de arc que orbita al voltant del personatge. - Utilització: donar moviments quan un personatge esta parat. Mantenir el focus centralitzat en el personatge. Transmetre moments d’intimitat, pànic, heroisme, estats d’ànim. També pot servir com una transició d’espai-temps. (Ciudad de dios, 2002). Tràveling d’acompanyament (Steadicam): Pot estar fet amb les vies de tràveling o bé amb altres suports. Es diferencia dels altres tràvelings perquè es un moviment d’acompanyament del personatge. La càmera es mou amb el personatge. Normalment no hi ha gran canvi en l’enquadrament per seguir un ritme constant. Molt utilitzat en plans seqüència. - Utilització: Qüestionar que passarà amb aquest personatge quan arribi al seu destí. Construir moments de tensió.(Atrapame si puedes, 2002). Tràveling vertical: Moviment similar al horitzontal, però es fa servir amb altres suports mes enllà del dolly com la grua, pedestal, slider. - Utilització: revelar informació. Seguir personatges en accions que es realitzen en vertical sense canviar l’angle de càmera. Capturar l’entorn vertical. (La chaqueta metàl·lica, 1987) Moviments òptics Zoom: No és un moviment de càmera físic, és òptic. La sensació de “moviment” succeeix a través de la variació de la distància focal d’un objectiu tipus zoom. Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL Canvia la distància focal a mesura que es mou. Distorsiona el fons. El moviment del zoom no es similar a la vista humana. És un moviment que no és natural. - Utilització: o Zoom lent pot crear incomoditat (pelis de kubrik). o El zoom ràpids pot general un efecte dramàtic o un efecte còmic. (pel·lícules de tarantino) Zoom in vs Zoom out: Tenen utilitats similars al tràveling in i al tràveling out. Dirigeix l’atenció a un detall específic. Revela el context general d’una escena Ens apropa al personatge Ens allunya del personatge Comprimeix el fons i ens enfoca un El fons es descomprimeix i el pla s’obra. personatge. Moviments de càmera combinats Pot ser: - La combinació de moviment físics + moviments òptics - La combinació de moviments físics de rotació + moviments físics de translació - La combinació de moviments físics de translació + moviments físics de translació (normalment amb grua o algun altre suport) Tràveling Compensat: conegut per la pel·lícula Vértigo (1958) d’Alfred Hitchcock. També conegut com moviment vertig, en anglès Dolly Zoom, Zolly o RetroZoom. Zoom + Tràveling en direccions contraries Manté l’objecte principal immòbil dins de l’enquadrament mentre la perspectiva de fons no canvia. L’objecte principal no es mou, però pot presentar alguna deformació. - Utilització: o Dona sensació de vertigen o Expressar sentiment d’allunyament o Expressar sentiment d’irrealitat o Suggerir que un personatge està experimentant un gran canvi o Apropar el fons. Traveling in + Zoom out: El fons creix de tamany, però tot el que esta en primer pla es manté relativament igual. (Bohemian Rapsody 2018) Tràveling out + zoom In: El personatge queda dominant en l’enquadrament mentre que el fons queda més allunyat (Toro Salvaje 1980) Panotraveling/ Trajectoria: El nom que se li dona als moviment conjunts entre panoràmica i tràveling. La càmera gira sobre el seu eix mentre es desplaça sobre un suport mòbil. Comú en seqüència d’acció o en plans continus, ja sigui sobre un dolly, o amb l’ús d’un suport estabilitzador, o una grua. (Escena inicial El renacido, 2015) Suports para moviments de càmera Moviments derivats del suport: Moviments combinats més complexes que son derivats de suports i aparells mòbils més avançats. Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL POSADA EN ESCENA I COMPOSICIÓ Posada en escena: Es refereix a: controlar tots els elements expressius que apareixen en l’enquadrament de la càmera per a que es pugui crear un ambient general que serveixi per donar credibilitat a una situació dramàtica/narració. - Pot crear mons imaginaris i fantàstics (formalisme) - Fer un pacte de versemblança amb el mon real (realisme) - Marcar el gènere fílmic o televisiu - Guiar la mirada de la persona espectadora - Transmetre diferents tipus de sentiments i sensacions Quins elements trobem en la posada en escena? 1. Escenografia (localització, decorat, atrezzo) Conjunt d’elements necessaris per ambientar i representar un producte audiovisual: - Localitzacions: o Poden ser interiors o exteriors o Localització existent: en el seu estat natural o modificat amb decorat per crear una determinada atmosfera. o Escenaris construïts a mesura o La mida d’un escenari pot ser escalable i en miniatura. - Decorat: o Te la capacitat de crear espais amb una atmosfera convenient a cada temàtica. Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL o Ajuda a la persona espectador a comprendre millor el mon representat i el mon interior d’un personatge o Els decorats construïts no sempre respecten la mida natural o Poden ser desenvolupats amb efectes especials. - Atrezzo: o Son tots aquells objectes que son utilitzats de forma activa per el desenvolupament d’una història o una acció o Son elements d’una escena que poden afectar a la narració o ser fonamentals per a que aquesta es dugui a terme. o La correcta combinació d’atrezzo + decorat creen l’ambientació desitjada. 2. Il·luminació i color (tipus d’il·luminació, temperatura del color) Il·luminació: El tipus d’il·luminació que fem servir pot transmetre diferents sensacions. El tipus d’il·luminació pot marcar el tipus de gènere audiovisual. Marca la importància de les accions o dels elements dins del quadre, i per tant, l’atenció de la persona espectadora. Funció narrativa i dramàtica de la il·luminació: La distribució de les zones clares i fosques dins del quadre és bàsica per la comprensió de la narració. (Zona il·luminada: subratlla l’acció/ zona fosca: crea misteri i pot ocultar detalls importants). La llum també incideix en estats d’ànim. Foscor = tristesa – Llum= alegria. - Llum dura: Pot transmetre sensació d’agressivitat o força. Ombres marcades i perfil nítids. S’aconsegueix amb fonts lluminoses directes. Els rajos de llum dura es dirigeixen de forma directa a la persona o objecte. Delaten la textura de les superfícies. - Llum suau: Pot transmetre sensació de tendresa, romanticisme o melancolia. S’aconsegueix dispersant la llum emesa per una font lluminosa. A la fotografia o al cine, la llum rebota a les superfícies reflectants per a obtenir una il·luminació general on els límits de les ombres es difuminen. - Llum natural: Molt utilitzada però te diversos problemes. Imprevisible. Ràpid canvi en la temperatura del color. Ràpid canvi en la direcció d llum. Molta diferencia en la duració. Diferent angulació del sol respecte a la terra segons les estacions. Impossibilitat d’adaptar-se totalment a la font lluminosa. Necessitat d’utilitzar llums de recolzament. - Llum artificial: Es molt més controlable i estable Dificultats; Requereix d’un enorme potencial elèctric, sobre tot quan s’ha d’il·luminar espais molt amplis. S’ha de tenir coneixements per gestionar-la. Il·luminació bàsica - Llum principal: No serà frontal, es posarà lateralment, amb certa angulació que doni relleu. Només n’hi haurà una. La resta de la llum, servirà per modular l’escena. Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL - Llum secundaria: Es sol posar en el lloc contrari de la llum principal i serveix per matar ombres de la llum principal. La principal sol ser dura i la secundaria suau. També es busca un angle determinat. - Llum de contrast: Darrere de l’element principal per crear sensació de tridimensionalitat, retallar la figura i separar-la del fons. - Llum de fons: no apunta al personatge, sinó al decorat. De profunditat per separar el personatge del fons. La llum en Cine/Publicitat vs TV Es pot cuidar més la il·luminació perquè Els programes solen ser multicàmera i es te més temps i més recursos i s’ha d’il·luminar un espai ampli. s’acostumarà a treballar amb una sola càmera, presa a presa Cada presa es pot il·luminar amb Per una càmera podria anar molt bé la deteniment. il·luminació, però per les altres càmeres pot no quedar tant bé La il·luminació es fa sempre segons un S’ha d’optar per una il·luminació determinat pla i si la canviem en principi acceptable per a totes les càmeres. s’hauria de tornar a il·luminar. Color: Pot provocar reacciones en les persones espectadores. Dirigir l’atenció a detalls importants. Establir el to del producte audiovisual. Representar les característiques de càracter d’un personatge. Mostrar canvis en la història. Hi ha colors que poden ser més efectius en captar l’atenció i exercir un major impacte emocional. Els colors poden tenir moltes connotacions que depenen del context social i polític. Els colors s’analitzen en base a: - To: sensació del color en si que ens permet anomenar-lo roig, verd. (Sensació cromàtica). - Lluminositat/brillo: quantitat de llum que es percep a l’observar un color determinat. - Saturació: Grau de puresa d’un color i la quantitat de llum blanca que conte. Escala tonal: Per dur a terme un producte audiovisual s’ha de pensar en un tipus de to predominant. L’elecció tonal transmet també un estat d’ànim, una predisposició de l’espectador a rebre la imatge amb una actitud determinada. Temperatura del color: La temperatura del color d’una font de llum (natural o artificial) es defineix dins d’un espectre lluminós mesurat en kèlvins. Com a color per si mateix no emet una temperatura, això es basa en la quantitat de llum que emetria un cos negre acalentat a una temperatura determinada. Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL Les diferències de temperatura: - Com més càlida la llum, més baixa la temperatura del color. - Com més freda la llum, més alta la temperatura del color Llum del dia 5600k. Llum tungstens 3200K. Llum neutra al voltant dels 4000k. Balance del Branco intenta corregir com l’ull humà. Paletes de color: Tant la temperatura de color com el color d’altres elements de la posada en escena sumen per la construcció d’una determinada atmosfera. És molt comú construir una paleta de color en fase de pre-producció. 3. Vestuari, maquillatge i caracterització Vestuari: La forma en que els personatges van vestits en diu molt sobre ells. (Època en la que viu, extracte social, professió, personalitat). Es pot realitzar una aparença física d’un actor, així com modificar-la o potencialitzar característiques específiques. Dialoga amb el decorat i l’atrezzo. Ha de seguir els colors atribuïts al personatge. Caracterització: Maquillatge i cabell: Complementen la caracterització del personatge. Son tocs físics (perruques i pentinats, pròtesis, cicatrius i ferides, tècniques per tapar imperfeccions, tècniques d’envelliment). El maquillatge també ajuda a controlar el brillo i el color de la pell. 4. Interpretació dels actors i actrius Actrius i actors: Representen un imaginari col·lectiu. Representen arquetips de personatges, estils i èpoques on és dona la narració. Moltes vegades els guions son escrits amb un personatge en ment, o almenys amb característiques determinades d’un personatge. Càsting es fa necessari per seleccionar les actrius i actors adequats per els personatges. Elements claus de la interpretació: Actors s’han d’adaptar a les diferents distàncies de càmera i plans (enquadraments). -Càmera molt aprop i plant tancats=els moviments queden més visibles i exagerats-. Evitar fotogènia. 3 elements de la interpretació: 1. Acció(moviment dels actors en el quadre, desplaçament) 2. Mímica (com els actors posen en pràctica l’acció) 3. Expressió facial (gestos i expressions- transmeten credibilitat) i elements sonors (veu i entonació). 5. Posició dels elements en el quadre Posició dels elements en el quadre: La nostra atenció pot ser dirigida a un objecte o personatge depenent de la seva posició en l’enquadrament. La posició dels elements en l’enquadrament pot establir diferents tipus de relacions. Es necessari saber composar la imatge per poder col·locar els elements de forma coherent amb els objectius de la narració o producte audiovisual. Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL Composició: Ordenar els elements que formen l’enquadrament per produir una imatge de forma coherent. Es un procediment estructurat. Es clau per establir un determinat missatge que resulti versemblant. S’alimenta d’emocions i propòsits per crear un sentit narratiu. S’ha de composar la imatge de forma clara i tenint em compte la finalitat. Tot el que es veu en l’enquadrament ha d’estar visiblement disposat. A que s’ha de prestar atenció a l’hora de composar una imatge? 1. Centre d’interès Capacitat que te un element d’una composició d’atreure la mirada i ser un centre d’interès en la imatge. Un element que destaqui. Pes visual: com mes pes visual tingui un element, més atraurà l’atenció de l’ull humà. 2. Mida i distribució dels elements Distribució: Major mida del objecte, més pes visual. La mida pot establir relació de poder. Un element situat a la dreta tindrà més pes que un situat a l’esquerra. A dalt pesa més que a baix. Un personatge separat d’un grup tindrà més pes visual. La ment agrupa en forma perceptual els elements que romanen uns a prop d’altres. 3. Profunditat de camp Es tracta del espai per davant i per darrere del punt enfocat que apareix amb nitidesa en una imatge. Molta profunditat de camp: Hi ha molts elements visibles. Els centres d’interès més forts es situen en zones calentes, tenen major mida o s’utilitza algun altre tipus de tècnica de contrast i pes visual. Alguns elements en el quadre estan subordinats a altres. S’ha d’anar amb compte per no tapar el centre d’interès amb altres elements. S’utilitza plans més amplis. Poca profunditat de camp: focalitzar l’atenció en un objecte i les seves emocions. Ideal per als plans curts perquè centren l’atenció en el rostre o objecte deixant desenfocat el fons. En aquest tipus de plans l’objecte ja ocupa la major part de l’enquadrament. Al tenir la resta dels elements desenfocats ja no pot haver-hi més punts d’interès. Com s’aconsegueix la profunditat de camp? Mitjançant l’apertura de la òptica (diafragma). Amb la distància focal de l’objectiu. Amb la distància d’enfocament del subjecte. La ubicació dels elements de l’enquadrament. Apertura de l’objectiu òptic/diafragma: Es la capacitat de que arribi al sensor de la càmera més o menys llum a través del diafragma. - Apertura major= més llum= número f menor= menys profunditat de camp. - Apertura menor = menys lluny = numero f major= més profunditat de camp. Distància focal de l’objectiu: És la distància que existeix entre l’objectiu i el pla on es forma la imatge mesurat en mm. - Major distància focal- menys profunditat de camp Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL - Menor distància focal – major profunditat de camp Distància d’enfocament del subjecte: És la distància en que la càmera es troba en relació al subjecte per enfocar-lo. Es pot jugar amb la profunditat de camp sempre que tinguem els mateixos paràmetres ajustats de distància focal i apertura del diafragma. - Subjecte a prop de la càmera – menys profunditat de camp - Subjecte lluny de la càmera – mes profunditat de camp 4. Color L’ús del color: Ajuda a enfocar la mirada. Teories com la de la Gestalt sosté que els colors els poden donar diferents sensacions, i per això tenen diferents pesos visuals. Permet imitar la realitat. Permet l’ús de la creativitat i anar més enllà de la realitat. Els colors càlids tenen més pes visual que els freds. Contrast de fons: Els tons clars en cols obscurs tenen més pes visual que tons foscos en fons clars. 5. Relleno de l’enquadrament Els elements d’interès ocuparan la major part del quadre: domina la imatge. S’utilitza primer pla o plans detalls per a posar l’element d’interès en el centre del quadre, ocupant la major part de l’espai. 6. Quadre dins del quadre És una forma de destacar el centre d’interès de la imatge. Es retalla la imatge amb algun marc. Es sol fer amb portes, finestres, miralls, edificis, elements de la naturalesa, parts del cos. S’utilitza aquests marcs per aïllar al personatge o objecte d’interès de la resta del quadre i enfocar l’atenció de la persona espectadora capa ell. Augmenta la sensació de profunditat en la imatge. El seu us pot ser molt simbòlic. 7. Línies Les línies coma guia de la mirada: Línies principals que poder esta dins d’una imatge. Poden estar molt o poc marcades (subtils o suggerides). Direccionen la mirada i creen diferents sensacions. Línies horitzontals: Donen sensació d’estabilitat, descans, repòs, calma, serenitat. Moltes vegades coincideixen amb l’horitzó, que es una línia clàssica que s’utilitza per estabilitzar el pla. Es recomana evitar seguir la línia de l’horitzó per a posar més interès al cel o a la terra. S’aconsella composar la imatge en un dels seus terços perquè així s’escull i prioritza cel o terra. Línies Verticals: Donen sensació de poder, creixement, solemnitat. S’atribueix a figures divines. Qualsevol element vertical, porta, farola, arbre, columna apareix en l’enquadrament dona profunditat. Línies diagonals: Ajuden a aconseguir una imatge dinàmica i poden divertir-se en dos grans tipus. Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL - Direcció ascendent: transmeten sensació d’esforç, de lentitud o de progres. - Direcció descendent: transmeten sensació de velocitat o d’enfonsament. Línies corbes o format S: Son atractives a la vista. Tenen una estructura més erràtica i conviden a seguir-les amb la mirada. Donen la sensació d’acció i mobilitat. Trenquen la monotonia de l’enquadrament. També desestabilitzen i generen tensió. Composició triangular: Mètode de composició més utilitzat en televisió. Si el centre d’interès es troba en el vèrtex d’un triangle que ten com a base el cantó inferior del quadrat, s’aconsegueix una composició molt estable dotada d’un centre d’interès molt concret. 8. Regla dels terços Tècnica de composició visual pensada per crear una imatge equilibrada. Es una versió simplificada proporció àuria. Evita que el centre d’interès talla la imatge per la mitat. Consisteix en dividir el quadre en tres terços horitzontals iguals i tres terços verticals. Crea nou rectangles iguals i genera quatre punts d’intersecció entre les línies que divideixen els terços. Els quatre punts d’intersecció son els punts forts per ubicar el centre d’interès de la imatge. Llei de Fibonacci: Leonardo Pisano va descobrir una successió matemàtica que repeteix molts elements de la naturalesa i resulta agradable a la vista humana. L’espiral d’or: Rectangles amb els cantons que mesuren dos dels números de la sèrie de Fibonacci. Es divideix seguin la sèrie numèrica. Dibuixem un línia que ajunti tots els quadrats des dels seus vèrtex i aconseguim La espiral Àuria. Llei de terços i les quatre espirals d’or: Si col·loquem quatre espirals en el mateix rectangle i busquem el centre cada espiral trobem quatre punts forts que direccionen la nostra mirada. 9. Simetria La simetria pot ser utilitzada com un recurs estètic i estilístic. La ment humana troba mes atractiva i equilibrada una imatge que sigui simètrica. Queda més atractiva si els elements situats als dos cantons del l’eix de simetria tenen el mateix pes visual. 10. Llei de la mirada Es tracta de donar força expressiva al personatge i donar continuïtat a l’acció seguint la seva mirada. S’ha de deixar un espai de dos terços en la direcció de la mirada del personatge i un terç per darrere. EL MUNTATGE I AL CONSTRUCCIÓ DEL DISCURS I DE LA TEMPORALITAT Muntatge: És un procés creatiu que ens permet reconstruir i ordenar l’espai, el temps i el discurs que prèviament estava fragmentat. També ens permet crear nous espai i temps inexistents en la realitat. Guia i estimula ’'interès de la persona espectadora. Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL La importància del muntatge: L’element essencial per condicionar l’experiència de les persones espectadores. El muntatge és el que relaciona el que ha sigut gravat i genera un sentit. La idea del muntatge ha d’estar present a lo llarg de tot el procés de creació d’un producte audiovisual: guií literari, guió tècnic, gravació fins al moment de muntatge (l’edició.) El muntatge segons el mode de producció - Muntatge intern: L’associació entre les imatges es fa a partir de les imatges gravades sense recórrer a un element d’edició. (pla seqüència= la seva màxima expressió) - Muntatge extern: L’associació entre les imatges es fa a partir dels elements de transició aplicats en l’edició de les imatges. És el que s’entén habitualment per muntatge. El muntatge segons la idea o significat - Muntatge narratiu: Explica els fet, o bé cronològicament o fent salts endavant o endarrere. - Muntatge descriptiu: afavoreix la contemplació de l’aspecte físic dels elements de l’acció - Muntatge expressiu: prima components expressius per sobre de descriptius o de progressió del relat. - Muntatge simbòlic: fa us de figures amb símbols, metàfores o eufemismes que propicien associacions conceptuals. La classificació de Sergei Eisenstein Muntatge mètric: Es refereix a la longitud dels fragments gravats relacionats entre si. Independentment del contingut, tallar les preses abrevia el temps que l’audiència te per absorbir la informació. La duració del temps pot ser: Més intensa (plans ràpids), més contemplativa (plans lents). (Whiplash 2014) Muntatge rítmic: Es basa tant en la duració dels plans com en el moviment intern de lo que passa en l’enquadrament i la seva composició. Pren en consideració el ràcords que sorgeix des d’un patró visual. Pot posar en relació diferents elements: l’acció, el moviment, la composició i les direccions que es veuen en l’enquadrament. (El Bueno, el feo y el malo 1966) Muntatge tonal: Es refereix a les decisions d’edició preses per determinar el caràcter emotiu d’una escena. El to s’utilitza com a guia per interpretar el muntatge tonal i generar una emoció en particular. (Peaky Blinders- Secuestro del hijo de Thomas Sh.) Muntatge armonic: És un muntatge que de forma harmònica ajunta els preceptes dels muntatges mètrics, rítmics i tonal. Barreja duració, ritme, enquadraments, idees i emocions de forma equilibrada. (The three little Pigs, The guardia 2012) Muntatge intel·lectual: Son les associacions que al fer el muntatge s’espera que la persona espectadora faci al mirar determinades imatges. Aquestes imatges poden ser Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL mes o menys arbitraries. Les imatges han de recórrer a algun tipus de simbolisme que al juxtaposar-les creen un determinat significat. (Upstream color 2013) LA NOVA GEOGRAFIA SUGGERIDA/CREATIVA Experiment més complex de Kuleshov: Espai cinematogràfic: un escenari únic en la narrativa, però gravat diferents localitzacions. Es desenvolupa a traves d’accions en continuïtat que han de ser prèviament planificades per a posteriorment tenir un sentit en el muntatge. Hi ha la necessitat de pensar en elements de Ràcord. EL TEMPS Tres parametres diferents del temps cinematogràfic 1. El temps de lo representat: El temps de l’acció diegètica o el temps de l’enunciat. 2. El temps de la representació: El temps de duració d’un producte audiovisual: pel·lícula, sèrie... 3. La percepció subjectiva del temps: És la percepció que cada un te a l’hora de contemplar l’obra. La fragmentació de l’Espai temps: Si no fragmenten lo representat estariam davant d’un relat o continuitat espai-temps i la duració de l’aconteixement seria igual a la duració de la representació. Fins a les pel·lícules gravades en plans seqüència s’han desenvolupat formes per retallar i fragmentar l’espai-temps. (La soga 1984) Recursos expressius del temps - Acceleració: Permet condensar el temps i percebre moviments o accions que requereixen temps. Time-lapse. Condensa el tmeps i ens indica que hi ha hagut un canvi, te una dimensió científica, evenets que necessiten molt temps poden se sintetitzats en pocs segons. (El nacimiento de un árbol) *Gravar una escena amb un número de fotogrames per segon superor a la velocitat de projecció - Congelado: el temps es deté. (Lucy 2014) - Realentització: Permet percebre moviments molt ràpids que normalment son inapreciables a la simple vista (el moviment d’una bala). Slowmotion. Visualització més lenta de cada fotograma. Valor: poètic, dramàtic o violent, allarga el suspens, centra l’atenció de la persona espectadora en algun detall de l’acció o de l’expressió dels personatges. (The matrix reloaded 2003) - Inversió: Es veu el que ha sigut gravat de froma inversa, es pot utiltizar de forma ismbòlica, còmica o estètica. Es utilitzat en videoclips de música. (Gravar l’equip artístic fent moviments al reves i en el muntatge al invertir-los. Gravar l’equip artístic fent moviments d eforma natureal i invertim en el munatge). Atenció amb el ràcord. (Coldplay – the scientist). - Elipsis: Estem acostumats a una síntesi, a una reproducció del temps a través del muntatge elíptic. L’elipsis es un mecanisme narratiu per a presentar els moments significatius d’un relat a través d’una supresió del temps. (Up 2009) Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL - Flash-Back: Escena retrospectiva. Alteració en la seqüència cronològica de la història que conecta moments diferents i transllada l’acció a un temps en el passat. (Olvidate de Mi 2014) - Flash-forward: Escena de prospecció. Atleració de la seqüència cronològica història que narra accions futures, anticipa fets respecte al temps present de la narrativa. (la llegada 2016) - Flash-sideways o realidad alternativa: Trasllada el relat a una històrica alternativa que hagues pogut passar, o que passa en un univers paralel deiferent. (The end of the Fucking World 2019) - Presentació de l’espai-temps: Fast Rewind(retrocedir rapidament), Fast Forward (avançar rapidament). (La ruta natural 2004) EL MUNTATGE SALVA UNA MALA GRAVACIÓ El millor remei es rodar bé. Lo lògic es detectar els problemes durant la gravació i no haver de dependre de l’edició. POSSIBLES SOLUCIONS PER A PROBLMES DE GRAVACIÓ Gravar inserts: Gravar preses en primer pla o detall que siguin alternatives a alguna cosa que existeixi en l’escena principal, però que no entri directament en l’acció. Tall extern: Talls externs ens treuen de l’escena principal. Afegeixen informació relacionada a la història, però que no es presenta en el lloc de l’escena principal. Plans de recurs: convenient gravar plans de recursos amb diferents enquadraments i expressions dels actors, o altres enquadraments d’una mateixa acció. Serveix per ressituar l’acció si es necessari. Efecte mirall: Invertit en el programa d’edició de la direcció de l’eix. Fer-ho sempre i quan no apareguin elements que delaten la inversió: lletres en algun lloc del pla, relotge. TREBALL PREVI AL MUNTATGE Durant la gravació s’han de marcar les preses de cada pla que han quedat bé, en quina targeta de memòria es troben, seleccionar els minuts, a més de les observacions que siguin pertinents al muntatge. Fulla d’escript. El visionat: Serveix per comprovar les preses i prendre decisions prèvies la muntatge. Seleccionar les preses i repassar la fulla d’script amb les anotacions realitzades durant el rodatge. Localitzar els inserts gravats i ordenar els arxius. Nombrar arxius i minutar el material seguint l’ordre pla/seqüencia del guió tècnic. Si hi ha hagut una organització durant el rodatge, les persones ajudants d direcció gairebé farà una verificació abans d’entregar el material per a ser muntat. Descargado por juls marpla ([email protected])  lOMoARcPSD|48150318 LLENGUATGE AUDIOVISUAL Documentals i reportatges: Extremadament necessari perquè no segueixen un guió tècnic escrit com en formats dramàtics. Seleccionar paràgrafs de declaracions. Aquesta selecció serveix de columna vertebral sobre la que s’articula el muntatge. Seleccionar paràgrafs útils i construir un llistat de paràgrafs. Minutar imatges que integren les seqüències. Minutar tots els plans que semblin imprescindibles al muntatge. Descargado por juls marpla ([email protected])