U.D. 6 Pla de tresoreria - Bloc comptable (Repàs) PDF

U.D. 6 El pla de tresoreria. Bloc comptable (repàs) Índex 1. Introducció.................................................................................................................................... 2 2. Previsió de la demanda......................................................................

U.D. 6 El pla de tresoreria. Bloc comptable (repàs) Índex 1. Introducció.................................................................................................................................... 2 2. Previsió de la demanda................................................................................................................ 2 2.1 Tècniques de previsió de demanda:......................................................................................2 2.1.1 Segons el període de previsió utilitzem:.........................................................................2 2.1.2 Segons el mètode de previsió........................................................................................2 2.2 “Mitjana mòbil”....................................................................................................................... 3 3. Previsió d’ingressos i despeses, i cobraments i pagaments.........................................................4 4. El pla de tresoreria....................................................................................................................... 6 5. Càlcul del preu de venda.............................................................................................................. 7 5.1 Elements determinants.......................................................................................................... 8 5.1.1 Preu de cost................................................................................................................... 8 5.1.1.1 Determinació del preu de venda en funció del cost.................................................8 5.1.2 Demanda........................................................................................................................ 9 5.1.3 Valor............................................................................................................................... 9 5.1.4 Marco legal................................................................................................................... 10 5.1.5 Competència................................................................................................................ 10 6 El punt mort o llindar de rendibilitat (umbral de rentabilidad).......................................................10 7. Període mig de maduració d’una empresa comercial.................................................................11 8. Selecció d’ inversions................................................................................................................. 13 8.1 Criteris estadístics................................................................................................................ 13 8.2 Criteris financers.................................................................................................................. 14 8.2.1 VAN.............................................................................................................................. 14 8.2.2 TIR............................................................................................................................... 14 Mariana Anatoneag by pixabay Professora: Sonia Abel  U.D. 6 El pla de tresoreria. Bloc comptable (repàs) 1. Introducció Podré disposar en cada moment de diners suficients per fer front als pagaments originats al meu establiment comercial? Per poder contestar a aquesta pregunta cal realitzar previsions d'ingressos i despeses, i, de pagaments i cobraments per preveure si es disposa de suficient liquiditat i recursos per atendre als nostres futurs clients. En aquesta unitat analitzarem aquests conceptes així com aprendrem a realitzar un pressupost dels ingressos nets que va a generar el nostre projecte empresarial. 2. Previsió de la demanda Quina quantitat d’existències hem d’adquirir per poder vendre-les al punt de venda complint la demanda del consumidor? A través de la previsió de la demanda, punt de partida, podrem planificar les existències a comprar per vendre-les a posteriori, considerant un xicotet marge d’error. Podem definir la previsió de la demanda com el conjunt d'activitats destinades a estimar les vendes que se esperen obtenir, bé en unitats físiques o en unitats monetàries, delimitades per a un període de temps amb la finalitat de ser utilitzades en la presa de decisions i planificació del projecte empresarial. 2.1 Tècniques de previsió de demanda: 2.1.1 Segons el període de previsió utilitzem: Previsió de la demanda a curt termini: per a previsions entre 0 i tres mesos Previsió de la demanda a mig termini: per a previsions de 3 mesos fins 3 anys Previsió de la demanda a llarg termini: A partir de tres anys 2.1.2 Segons el mètode de previsió Tècniques quantitatives: basada en l’anàlisi estadístic; Mitjana mòbil(Media móvil). S’utilitza a curt o mig termini. Tècniques qualitatives: es fonamenten en l’observació de comportaments o recollida d’opinions. S’utilitza per a previsions de llarg termini. Exemple: Estudis de mercat 2.2 “Mitjana mòbil” Aplicant aquesta tècnica, la demanda d’un període és la mitjana aritmética dels n períodes immediatament anteriors. Activitats comercials Gestió d’un xicotet comerç 2  U.D. 6 El pla de tresoreria. Bloc comptable (repàs) La fórmula seria: Aquesta fórmula la podem trobar a altres llibres de text de la següent forma: Exemple: Activitats comercials Gestió d’un xicotet comerç 3  U.D. 6 El pla de tresoreria. Bloc comptable (repàs) 3. Previsió d’ingressos i despeses, i cobraments i pagaments Després del punt de partida, el segon anàlisi pressupostari per a dur a terme la planificació del projecte empresarial és el càlcul d’ingressos- cobraments, despeses-pagaments que es generaran un cop l’establiment comercial estigui obert, amb un alcanç temporal d’almenys 1 any. Per diferenciar els conceptes; ingresos-cobraments; despeses-Pagaments, hem de tindre en compte el principi comptable de Meritació. Meritació. Els efectes de les transaccions o fets econòmics es registraran quan esdevinguin. Aquestes imputen a l’exercici al qual els comptes anuals es refereixen amb els ingressos i les despeses afectats. Exemple de principi de meritació Els rebuts que es reben a final de l’any 20×0, com els del gas, l’electricitat i d’altres, que s’han de pagar a gener del 20×1, com que el consum s’ha fet l’any 20×0, s’han d’enregistrar l’any que s’han consumit, és a dir, l’any 20×0. D’altra banda, atenent al quadre comptes comptables, els ingresssos corresponen al grup 7 i les despesses al grup 6, i formen el compte de pèrdues i guany, la resta de grups de l’1fins al 5 formen el balanç de situació. Exemple: Activitats comercials Gestió d’un xicotet comerç 4  U.D. 6 El pla de tresoreria. Bloc comptable (repàs) COBROS GRUPO 7: VENTAS E INGRESOS 43. CLIENTES 70. VENTAS DE MERCADERÍAS/SERVICIOS 4. DEUDORES VARIOS 470 H.P. deudora por IVA 74. SUBV., DONACIONES Y LEGADOS 477 HP IVA repercutido 53. INVERSIONES FINANCIERAS A 76. INGRESOS FINANCIEROS CORTO PLAZO... 54. OTRAS INVERSIONES 77. BENEFICIOS PROC. DE ACTIVOS NO FINANCIERAS A CORTO PLAZO CORRIENTES E INGRESOS EXCEPCION. 56. FIANZAS Y DEPÓSITOS RECIBIDOS Y CONSTITUIDOS A C/P.. 13. SUBVENCIONES, DONACIONES, 26 FIANZAS Y DEPÓSITOS RECIBIDOS LEGADOS Y OTROS AJUS Y CONSTITUIDOS A L/P (entre otros) (entre otros) PAGOS GRUPO 6: COMPRAS Y GASTOS 40. PROVEEDORES 60. COMPRAS 41. ACREEDORES VARIOS 62. SERVICIOS EXTERIORES 46. PERSONAL 63. TRIBUTOS 472 HP IVA soportado 64. GASTOS DE PERSONAL 475 H.P. acreedora por IVA 66. GASTOS FINANCIEROS 52. DEUDAS A C/P POR PRÉSTAMOS RECIBIDOS (entro otros) 17. DEUDAS A L/P POR PRÉSTAMOS RECIBIDOS Y OTROS CONCEPTOS (entre otros) 4. El pla de tresoreria El pla de tresoreria ens informa de la quantitat de diners que l’empresa té en efectiu. Per calcular el pla de tresoreria al cobrament per ingresos corrents li restarem el pagaments per despeses corrents en un període determinat. El resultat és el «Cahs flow» ó fluxe de caixa, i ens dona una estimació de la capacitat de autofinançament de l’empresa, perquè mesura la capacitat de l’empresa per generar recursos susceptibles d’utilitzar-se en autofinançament. Sí el resultat del pla de tresorería es: positiu ens indica que l’excés de tresoreria assegura la liquidtat de l’empresa, però un nivell molt excesiu seria poc rendable per a l’establiment perquè no generaría rendibilitat i podriem tindre pèrdues per l’efecte de la inflacció. Activitats comercials Gestió d’un xicotet comerç 5  U.D. 6 El pla de tresoreria. Bloc comptable (repàs) negatiu=dèficit de caixa; caurem en demora e impagaments. A més a més les fórmules de finançament seràn més cares. Per fer aquests càlculs omplirem la següent taula: Pla tresoreria Mes 1 Mes 2...... Mes 12 1 Saldo inicial caixa inici * A Cobraments per vendes-clients Per ingressos financers Per subvenció Altres ingressos B Pagaments Per compres=proveïdors (400) Per Sous i salaris=rem. Pedents (465) Per Seguretat social=Seguretat social acreedora (476) Per Lloguer (41) Per subministraments (41) Per Impostos i taxes (47) Per despeses financeres Per comissions Per Publicitat i promoció (41) Per material d’oficina (41) Per assegurança Per transport (41) Per altres despeses C Saldo previ Tresoreria (A-B) Iva repercutit (477) Iva soportat (472) D Pago IVA (Rep-Sop) (470, 475) 2 Saldo tresoreria * 2=1+C-D *El saldo de tresoreria del mes 1 pasara a la fila 1 del mes 2 Activitats comercials Gestió d’un xicotet comerç 6  U.D. 6 El pla de tresoreria. Bloc comptable (repàs) En conclusió, portar un control adequat d’entrades i eixides de diners de forma períodica (semanal, mensual o trimestral), permet ajustar els fluxes de cobrament i pagament. Aquest control ens permet: Seguir e cobraments pendents dels clients Complir els compromisos de pagaments Conèixer la disponibilitat per a noves adquisicions. 5. Càlcul del preu de venda El producte o servici que se va a oferir a l’establiment comercial, prèviament l’empresari ha d’adquirir-lo, la qual cosa suposa un cost. El benefici de l’activitat comercial serà el resultat de restar als ingressos generats les despeses. Benefici= Ingressos per vendes - Despeses Amb la següent figura, observem els principals elements que determinen el marge en el que compten les empreses per fixar el preu de venda del producte o servici. Activitats comercials Gestió d’un xicotet comerç 7  U.D. 6 El pla de tresoreria. Bloc comptable (repàs) 5.1 Elements determinants 5.1.1 Preu de cost Mai es pot fixar un preu de venda d’un producte o servici per davall del cost d’adquisició o cost de producció perquè la seua venda generaria automàticament pèrdues. A més a més a part del cost d’adquisició l’empresa ha de tindre en compte altres tipus de costos per incorporar-los al preu de venda. Els costos d’una empresa es formen per: Costos fixos: per exemple el lloguer del local. Permaneixen invariables al nivell d’activitat d’una empresa Costos variables: Varien en funció de l’activitat de l’empresa. Exemple: El cost d’adquisició de la tinta (matèria primera) en una imprempta. Cost total: Costos fixes + Costos Variables Amb la figura de la pàgina anterior podem dir que, el preu mínim és el preu que cobreix els costos variables, mentres que el preu màxim ve fixat per la demanda del bé o producte. 5.1.1.1 Determinació del preu de venda en funció del cost. Determinació del preu de venda en funció del cost. Per fixar el preu de venda, un dels procediments més habitual al comerç minorista es fixar el preu en funció del marge comercial, es a dir, afegir un percentatge al cost total del producte. Exemple: Activitats comercials Gestió d’un xicotet comerç 8  U.D. 6 El pla de tresoreria. Bloc comptable (repàs) 5.1.2 Demanda El preu d’un bé dependrà e la demanda d’eixe bé. Demanda i preu tenen una relació inversament proporcional. La demanda d’un bé es la quantitat del bé que els consumidors estan disposats a adquirir als diferents preus de mercat. És important tindre en compte, que la demanda no ve únicament determinada per el preu, més a més també influeixen en el comportament factors com la renda, el tipus de bé, la cultura, els gustos, etc.. 5.1.3 Valor La proposta de valor es alló que té el negoci que fa diferent a una empresa front al clients; creativiat originalitat, nivell de servici, image, relació amb el client..... Exemple: Apple. Aquest factor consisteix en fixar els preus de venda en funció del valor que representa el producte o servici per a un consumidor. Per fixar el preu de venda a partir del valor que supon el producte o servici, hi que conèixer el comportament de compra del consumidori el grau de satisfacció que espera rebre del producte o servici. 5.1.4 Marc legal Hi ha certs establiments comercials, que per les característiques del bé o servei que oferir, tenen una regulació de preus a nivell estatal, autonòmic o local. El Govern pot intervenir els preus en aquests supòsits: Productes de primera necessitat, o matèries primeres estratègiques. Ex. Aigua Bens produïts o comercialitzats en règim de monopoli, o a través de concessió administrativa. Ex: Tabaco Medida complementaria de polítiques de regulacions de produccions o subvencions/ajuds a empreses o sectors específics. Ex: Llibres de text. Excepxionalment per situacions de desabasteïment, obstacles al funcionament del mercat, etc... Activitats comercials Gestió d’un xicotet comerç 9  U.D. 6 El pla de tresoreria. Bloc comptable (repàs) 5.1.5 Competència Aquest element es dona quan per fixar el preu de venda d’un producte es té en compte el preu de la competència en lloc dels factors com preu d’adquisició o demanda. Establirem un preu reduït quan el producto no presente un valor afegit o diferenciador dels productes de la comptència. Establirem un preu elevat quan el producte no tinga competència o siga difícil d’imitar. Exemple: Els establiments d’alimentació que obrin festius tenen uns preus més elevats perquè hi ha menys botigues obertes eixos dies. 6 El punt mort o llindar de rendibilitat (umbral de rentabilidad) Podem definir el llindar de rendibilitat com el punt a partir del qual l’empresa comença a obtindre beneficis, es a dir, quan Ingressos=Cost Total. Ingressos= Costos Totals Q= unitats venudes Cvu= Cost variable unitari Ingressos= Preu*Unitat venudes Cf= costos fixes Pv=preu de venda Costos totals= Cf+(Cvu*Q) CV= costos variables totals Q= CF Pv- Cvu L’umbral de rendibilitat ens proporciona: informació sobre els riscos derivats en els volums de producció una visió clara dels efectes en l’aument de costos fixes permet modificar el canvi en els beneficis davant canvis de preus i costos. Exemple: Calcula el punt mort o llindar de rendibilitat per a una empresa que té un volumen de ventes de 10000 uds, un Pv=5,60€/ud amb uns costos fixes de 400 € i Cvu=1,20€ Q= 400 = 9,9 uds 5,6-1,20 El punt mort s’alcança quan l’empresa venga 10 uds. A partir de la unitat 11 l’empresa comença a generar beneficis. 7. Període mig de maduració d’una empresa comercial El període mig de maduració (PMM) és el que tarda l’empresa en recuperar el capital invertit al procés comercial, i són els dies que transcorren des de que es compren els bens o servicis per a la venda fins que es cobra al client. Podem diferenciar: PMM econòmic: PMM= PMv+PMc Activitats comercials Gestió d’un xicotet comerç 10  U.D. 6 El pla de tresoreria. Bloc comptable (repàs) PMM financer: PMM= PMv+PMc-PMp. Aquest correspon al PMM econòmic menys el temps que tarda l’empresa en pagar als proveïdors per la mercancía adquirida, es a dir, menys Pmp (periode mig de pagament als proveïdors). El PMM depén del tipus d’empresa, si es comercial o industrial. Per a empreses comercials hi existeixen dos subperíodes, termini mig de venda i termini mig de cobrament. En canvi en empreses industrials hi ha 4 subperíodes: termini d’aprovisionament, de fabricació, de venda i de cobrament. En aquesta unitat estudiarem el PMM de la empresa comercial: 1) Període mig de venda Pmv: és el número de dies que pér terme mig trancorren des de que reb la mercancia fins que es ven. La rotació de l’stock de vendes (Rv): número de voltes que en un any es renova l’stock mig de mercancies. Cost anual de vendes= Existències inicial+Compres-Existències finals. 2) Període mig de cobrament a clients PMc, és el que trancorre des de que es ven la mercancia fins que es cobra. La rotació de cobrament Rc és el número de dies que en terme mig tarden en cobrarse les mercancies. Activitats comercials Gestió d’un xicotet comerç 11  U.D. 6 El pla de tresoreria. Bloc comptable (repàs) 3) Període mig de pagament a proveïdors PMp, és el número de dies que l’empresa tarda en pagar als proveïdors. Esquema: 8. Selecció d’ inversions L’emprenedor a l’hora de realitzar inversions a l’establiment comercial necessita tindre a l’abast diferents criteris per a la presa de decisions. En aquest apartat estudiarem dos criteris; els estadístics i el financers. 8.1 Criteris estadístics Es tracta de calcular el temps necessari per recuperar el desemborsament inicial. Citeri «pay-back» o de recuperació. La inversió mes rendable serà la que tinga un menor pay-back. Activitats comercials Gestió d’un xicotet comerç 12  U.D. 6 El pla de tresoreria. Bloc comptable (repàs) El fluxe de caixa és la difrència entre els cobraments i pagaments Exemple: Activitats comercials Gestió d’un xicotet comerç 13  U.D. 6 El pla de tresoreria. Bloc comptable (repàs) 8.2 Criteris financers 8.2.1 VAN El valor actual net (VAN) consisteix en restar a la suma de fluxes nets de caixa actulitzats el desemborsament inicial. Perquè un projecte d’inversio siga rendable, el seu VAN ha de ser positiu. Si tenim diferents projectes triarem el que major VAN tinga. Exemple: Activitats comercials Gestió d’un xicotet comerç 14  U.D. 6 El pla de tresoreria. Bloc comptable (repàs) 8.2.2 TIR 9. Bibliografia Marín Martínez, M, «Gestión de un pequeño comercio». 2014. Ediciones Parainfo, S.A. Escrivá Monzó, y otros. «Gestión de un pequeño comercio». 2013,McGrawHill/Interamericna de España,S.L. Activitats comercials Gestió d’un xicotet comerç 15