Unitat 2_ El problema filosòfic del coneixement (1) PDF
Document Details
Uploaded by Deleted User
Tags
Summary
This document covers the philosophical problem of knowledge, including epistemology, concepts and degrees of knowledge, beliefs, reasoning, and the tools of knowledge. It explores the origins of knowledge and various approaches like rationalism and empiricism.
Full Transcript
UNITAT 2: EL PROBLEMA FILOSÒFIC FILOSOFIA DEL CONEIXEMENT 1r Batxillerat EPISTEMOLOGIA La teoria del coneixement és la disciplina filosòfica que intenta definir: 1. Què és el coneixement? ( coneixem només els humans o també els animals?...
UNITAT 2: EL PROBLEMA FILOSÒFIC FILOSOFIA DEL CONEIXEMENT 1r Batxillerat EPISTEMOLOGIA La teoria del coneixement és la disciplina filosòfica que intenta definir: 1. Què és el coneixement? ( coneixem només els humans o també els animals? 2. El procés de formació del coneixement ( coneixem a través dels sentits o a través de la raó? 3. Els límits del coneixement? ( podem realment conèixer les coses? És possible un coneixement objectiu? 4. Els tipus de coneixement ( És el mateix conèixer a algú què conèixer de quina manera funciona l’univers?) CONCEPTE I GRAUS DE CONEIXEMENT Què significa conèixer? En què consisteix conèixer? S’anomena Teoria del Coneixement, la part de la filosofia que estudia l'estructura, el fonament i els límits del coneixement humà̀. Tradicionalment la Teoria del Coneixement s’ha identificat amb l’epistemologia (del grec episteme: “coneixement” o “ciència”), però̀ cada cop més el nom d’epistemologia es reserva un tipus molt concret de coneixement (la ciència), mentre la nostra investigació́ se centra en el procés, la possibilitat i la justificació́ de l’acte de conèixer. Històricament pregunta sobre el coneixement ha variat molt. Durant el període Grec la Filosofia es centrava en l’ésser. En la filosofia medieval la pregunta es centrava en el coneixement de Déu. Amb la modernitat i el racionalisme es produeix un gir. Ara la pregunta es centrarà en l’ésser i la subjectivitat humana. El jo que coneix. EL CONEIXEMENT farà referencia a l’explicació sobre la realitat, tractarà d’esbrinar les causes dels fets i preveure les conseqüències. p.45 GRAUS DE CONEIXEMENT El coneixement per tant és una forma de saber que es pot distingir d’altres: OPINIÓ “ Opino que fa calor en aquesta classe” Subjectiva No en tenim cap certesa Es pot aportar proves però aquestes no són objectives ni indubtables. Sovint es basa en els nostres desitjos i Les raons que aporto ( sensacions tèrmiques) interessos són totalment subjectives. Crec que fa calor Valoració pròpia de la realitat però no estic segur, potser tinc febre. En les opinions no hi ha seguretat NO TENIM RAONS CONTUNDENTS CREENÇA Estat de coneixement en el qual el subjecte considera quelcom com a vertader tot i que no pot aportar proves ni arguments. En aquest sentit podria ser sinònim de fe. Estem davant d’una creença quan és impossible aportar TIPUS cap argument o prova. Això les fa indestructibles i gratuïtes alhora. Ús dubitatiu: Coneixement no segur, tot i que tenim raons per a creure que és veritat. Per exemple: Crec que vindrà en Joan” Ús assertiu: Estem segurs però no ho podem demostrar, no tenim suficients proves. Això és el que el diferencia de l’autèntic coneixement. GRAUS DE CONEIXEMENT CONEIXEMENT o SABER Opinió fonamentada tant subjectivament com objectivament. Quan diem “jo sé X” és perquè podem donar proves o arguments vàlids de forma objectiva. Creença per la qual si tenim seguretat Podem demostrar/ justificar RACIONALMENT És OBJECTIU/ VERTADER ( vàlid per a tots) Funcions: Descriure, explicar i predir el que passa.. CERTESA: Saber del qual és impossible dubtar. Un saber és cert quan els arguments que el recolzen no només són vàlids objectivament sinó que a més resulten indiscutibles. P.56 Ex.1,2. Com per exemple les veritats de les matemàtiques o les regles de la lògica. EINES DE CONEIXEMENT Facultats que no es Com s’adquireix el coneixement? troben deslligades FACULTATS COGNITIVES entre elles sinó que treballen conjuntament Percepció Memòria Imaginació Intel·ligència p.4 6 EINES DE CONEIXEMENT LA PERCEPCIÓ - Basada en les dades que rebem a través dels sentits, ESTÍMULS - Organitza i interpreta les dades sensorials - Construïm representacions a partir de la interpretació de les dades EXEMPLE: Percebem el sol com un TOT, no com una rodona groga, gran... Sinó que construïm una REPRESENTACIÓ Es possible el EINES DE CONEIXEMENT coneixement sense la memòria? LA MEMÒRIA La memòria és la capacitat d’adquirir, emmagatzemar i recuperar la informació que hem construït a partir de la percepció i l'experiència. Som qui som gràcies a allò que aprenem i recordem. Sense memòria seríem incapaços de percebre, aprendre o pensar, no podríem expressar les nostres idees ni tindríem una identitat personal, perquè sense records seria impossible saber qui som i la nostra vida perdria sentit. - Permet l’aprenentatge i la construcció de la pròpia identitat. Qui sóc jo? EINES DE CONEIXEMENT LA IMAGINACIÓ És la capacitat de reproduir imatges però també de modificar-les i de crear-ne de noves de manera espontània i lliure. TIPUS: - Reproductora: Quan representa la realitat - Fantàstica: Quan crea o inventa noves imatges - Recrea un món diferent del real. EINES DE CONEIXEMENT LA INTELIGÈNCIA - És la capacitat de pensar, entendre, assimilar, elaborar informació i utilitzar-la per a resoldre problemes. - Davant d’un problema o situació concreta, es tracta de saber triar. Es tracta d’escollir la millor opció quan tenim davant diferents possibilitats. - Capacitat simbòlica, llenguatge i abstracció mental. EL PROCÉS DE CONEIXEMENT L’ABSTRACCIÓ Veiem, per tant, que per a parlar i conèixer L’abstracció és el procés mitjançant el qual formem conceptes i els utilitzem. necessitem conceptes i que els conceptes són abstractes perquè es refereixen a diversos El concepte d’arbre, per exemple, no és el mateix que un arbre que algú pugui tenir objectes o a cap, però mai són el nom propi al seu jardí, de manera que aquesta persona assenyalaria el seu arbre i diria «això és arbre»; només aquest arbre seria arbre i res més. d’una sola cosa. «Arbre» es refereix a tot el que tenen en comú tots els arbres; d’aquesta manera, Si fos així, el concepte d’arbre no suposaria cap abstracció, es referiria a aquest podem conèixer realment què són els arbres, què objecte tal i com és i a cap altre, però qui volgués saber què és un arbre hauria de tenen en comú, quins tipus n’hi ha, etc. remetre’s a aquest i suposar que qualsevol altre objecte que coneixem com a arbre és, en realitat, una altra cosa. Fins aquí pot semblar anecdòtic, però si això ocorregués amb tots els conceptes, aleshores tampoc podríem dir que les coses són de tal color, que tenen tal forma, ni tan sols diríem «això és una cosa», ja que totes les coses tindrien, simplement i planerament, un nom que no podríem utilitzar per a res més. p.4 7 PER TANT NO ÉS EL MATEIX EL CONCEPTE QUE LA COSA EN SI QUIN ÉS L’ORIGEN DEL CONEIXEMENT? 1) Per tant, la percepció sempre fa referencia a una cosa en particular, un arbre en concret per exemple. 2) Quan coneixem més d’un cas particular construïm conceptes, a través de l’abstracció. Què ha de tenir un arbre per a ser considerat arbre? Enumerem així el aspectes particulars. Entre els segles XVII i XVIII es va debatre sobre l’origen del coneixement; els empiristes sostenien que era l’experiència i els racionalistes, que en part eren innats. P.4 7 P.56 Ex.4 QUIN ÉS L’ORIGEN DEL CONEIXEMENT? RACIONALISME EMPIRISME L’experiència no és una font de coneixement fiable, ja que Tot el coneixement humà té la seva base en els sentits només ens informen de les aparences de la l’experiència. Els empiristes creuen que en néixer la realitat, però no de la realitat en si mateixa, i que creu que nostra ment és com una pàgina en blanc que es va només es pot aconseguir arribar a la veritat a través de omplint amb la informació que rebem a través dels l’anàlisi racional d'idees evidents, que coneixem per sentits. Així, algú que no tingués ni vista, ni tacte, ni intuïció. olfacte, ni oïda, ni gust tindria la ment en blanc tota la seva vida. - L’origen del coneixement sempre ha de ser la raó. - No neguen a la raó certa importància - Els sentits no són sempre fiables per tant la raó és l’única via per a construir un coneixement segur. - L’origen del coneixement ha de ser sempre els sentits, l’EXPERIÈNCIA - Actitud optimista: A partir de la raó tot pot ser conegut. - Sense l'experiència la raó és simplement especulativa Aquestes veritats que coneixem per intuïció s’anomenen idees innates. Idees que tots tenim des de que Si tot coneixement prové de l'experiència naixem i que són absolutament segures. Ex Idea de perfecció, què passa amb les idees que tinc però que eternitat… no he experimentat mai? RACIONALISME EMPIRISME Mètode de Raó Sentits, experiència coneixement Concepció de Subjectiva i enganyosa La realitat i l'experiència com a l’experiència criteri de realitat Innatisme Existència d’idees innates No existència d’idees innates Mètode Deductiu Inductiu Ciència model Matemàtiques Ciències experimentals Metafísica Possible Negació i impossibilitat Representants DESCARTES HUME LEIBNIZ LOCKE SPINOZA HOBBES P.56 Ex.5 LA SUPERACIÓ DEL DILEMA Quines són les possibilitats del coneixement humà? Què és el que podem conèixer? SÍNTESI: L’experiència ens proporciona el contingut o matèria dels nostres coneixements, però el nostre enteniment serà el que organitza aquests continguts donant-los forma. Les categories són aquelles estructures innates que ens serveixen per a estructurar la informació. Sense elles el món que coneixem seria molt diferent. Aquestes no estan fonamentades en l'experiència però la fan possible. En el llenguatge quotidià utilitzem aquesta paraula en diferents sentits, LA VERITAT per exemple quan una cosa és autèntica dient El problema del coneixement està lligat al problema de la veritat que és de veritat, quan parlem d’amor vertader La pregunta per la veritat és la gran obsessió de la filosofia. parlem d’un amor A l’antiga Grècia la veritat ( ALETHEIA) era quelcom que restava amagat, quelcom diferent, sincer, sense límits, quan que s’havia de conquerir, que calia desvetllar diem és veritat que… La veritat es pot predicar dels fets o de les proposicions. Un fet no és vertader exactament en el mateix sentit en què una afirmació és vertadera. Existeixen dos tipus: 1. VERITAT DE FETS: Fa referencia a la realitat i s’utilitza com a sinònim d’autèntic. - Objectes i fets que són veritat Alguns filòsofs distingeixen entre l’autèntica realitat i la realitat aparent o, simplificant, realitat i aparença: - Afirmacions o L’autèntica realitat: Aquella relativa als objectes, a la percepció. enunciats vertaders La realitat aparent és la imatge que ens formem de l’autèntica realitat segons com la percebem. Són les aparences enganyoses? VÍDEO 3: Edebé 2. VERITAT DE PROPOSICIONS No fa referencia als fets sinó a les afirmacions i la relació de coherencia lógica que s’estableix d’una idea amb una altra. - Veritat com a correspondència: Es produeix quan hi ha una adequació entre les proposicions i la realitat, correspondència de les idees amb els fets. Entre allò que anuncia i allò que passa. PROPOSICIONS EMPÍRIQUES - Veritat com a coherència: És veritat sinó hi ha contradicció Els camells són animals de mal caràcter però resistents - Veritat com a èxit: Una proposició és veritat si és útil, si condueix a l’èxit, si beneficia a la humanitat. La veritat es veu en la pràctica. - No diuen res sobre la realitat, no tenen contingut PROPOSICIONS FORMALS empíric. - Veritat com a coherència P. 52 P.56 Ex. Tres elevat al quadrat és igual a 9 nou CRITERIS PER A RECONÈIXER LA VERITAT EVIDÈNCIA - Prové de la paraula VIDERE, veure - Un coneixement és evident quan produeix una certesa que ens impedeix dubtar de la seva veritat. En unes altres paraules, tenim certesa d’un coneixement quan és impossible que sigui fals. - Allò que se’m presenta com a indiscutible, no puc dubtar. - Es presenta de forma directa i indubtable - Però una cosa pot ser evident per mi i no per un altre? - La seguretat és un estat mental o un sentiment, per tant és subjectiu. PROBLEMA: És subjectiu i condicionat CRITERIS PER A RECONÈIXER LA VERITAT INTERSUBJECTIVITAT - Parlem d’un coneixement - Una creença és vertadera, és a dir, constitueix coneixement, quan és acceptable per qualsevol objectiu subjecte racional. - Compartit per a - Parteix de la base que el coneixement ha de poder-se comunicar i entendre per a tots, per tant tots, Universal ha de ser universal. - Per tant si una cosa és certa ha de poder ser compartida per a tots. - Aquest criteri té més garanties que l’evidencia perquè no depèn només d’un subjecte. PROBLEMA: Allò que és vàlid per a tothom ha de ser necessàriament vertader? El consens no pot ser la única garantia de veritat QUÈ ENTENEM PER SUBJECTIU I OBJECTIU? P.57 Ex. LÍMITS DEL CONEIXEMENT 14 DOGMATISME ESCEPTICISME CRITICISME RELATIVISME PERSPECTIVISME Podem adquirir En oposició al El coneixement és No és possible un Cada subjecte coneix coneixement segur i dogmatisme, possible, però mai és coneixement objectiu i la realitat des d’un punt universal i tenir-ne l’escepticisme moderat definitiu, sinó que ha universal. No hi ha de vista parcial, que no absoluta certesa. Hi ha, dubta que sigui d’estar subjecte a veritats absolutes, és fals però que no a més, progrés en el possible un constants revisions i només opinions recull la realitat en la coneixement, de coneixement ferm i crítiques. particulars. seva totalitat. Per a manera que cada segur, mentre que saber si hi ha una vegada sabem més l’escepticisme radical veritat absoluta, coses. arriba a negar aquesta hauríem de reunir tots possibilitat. els punts de vista. DESCARTES PIRRÓ D’ELIS KANT SOFISTES ORTEGA Y GASSET